• Apps de l'Ajuntament de Tarragona
  • Apps de l'Ajuntament de Tarragona
  • Canals RSS de l'Ajuntament de Tarragona
  • Facebook de Tarragona Cultura
  • Twitter de Tarragona Cultura
  • You Tube de Tarragona Cultura
  • Instagram de Tarragona Cultura
  • Google Plus de Tarragona Cultura
  • Flickr de Tarragona Cultura

Cronologia del Carnaval democràtic

Cronologia del Carnaval democràtic

 

Apareixen subratllats els actes que s’han ritualitzat fins a l’actualitat

L’antecedent: 1981. Recuperació de la festa amb un revetlla popular la nit de dissabte al Pòsit de Pescadors: Companyia Elèctrica Dharma i Orquestra Retorn.

1982. Primer Carnaval amb estructura ritualitzada i amb el personatge del Rei-Emperador Carnestoltes I, que arriba dissabte i mor dimarts.
Ja hi ha la Rua del dissabte, Sermó també el mateix dia, i revetlla; diumenge, el concurs infantil del Club Maginet que ja es feia amb anterioritat, i la guerra de la farina; dimarts, es llegeix el Testament i es crema el Ninot del Carnestoltes, que encara no té la morfologia actual.

1984. Apareix en programa la coca de llardons dijous gras; el Carnaval infantil i lliurament de la sagnia a les comparses, divendres; i el judici del Carnestoltes, dilluns. El cafè Poetes celebra el seu primer concurs de disfresses.

1985. Es crea la caravana publicitària que diumenge anterior recorre el Camp de Tarragona; apareix per primer cop l’exposició de l’Agrupació Fotogràfica, inaugurada aleshores dijous gras; es recupera la participació del ball de diables tant a la capçalera de la Rua com a l’Enterrament; s’introdueixen xarangues navarreses; s’estructura la crema del dimarts tal com coneixem avui; el Testament passa a ser llegit per Llucifer.

1986. El drac s’incorpora a la festa; dimecres de cendra es fa una sardinada.

1987. La Colla Jove Xiquets de Tarragona comença la seva participació en la festa com a organitzadora d’actes, fet que encara es manté avui.

1989. Consta en programa que dilluns a la nit es passeja el Ninot per part del Ball de Serrallonga. Per primer cop es recupera la vetlla del Carnestoltes la tarda del dimarts, que es manté encara avui.

1990. Es convoca per primer cop el concurs per triar el cartell. S’introdueixen competicions com la baixada del riu Secolí i curses diverses.

1991. Desapareix definitivament la guerra de la farina, després de la mort d’un infant anys abans i de diferents edicions amb polèmica entre comparses i Ajuntament. Incorporació de la Colla Diables Voramar del Serrallo a la crema.

1992. Es programen per primer cop el ball de l’estudiant dijous a la nit i el concert vermut i vermut popular del dissabte; l’Associació de Veïns la Unió organitza seu primer concurs de disfresses. Les bases del concurs de comparses introdueixen la novetat que els guanyadors realitzaran el paper del Carnestoltes i la Concubina l’any següent i, per tant, no podran optar a premi.

1993. Carnestoltes arriba divendres enlloc de dissabte i fa aleshores el Sermó; el bou de foc s’incorpora a la festa; la històrica Cooperativa Obrera es reincorpora a la festa. Polèmica ciutadana per un cartell amb una noia nua.

1994. S’incorpora la tarda del divendres la visita del Carnestoltes a les seus de les entitats; apareix esmentada la Concubina; la víbria s’incorpora a la festa; per primer cop es distribueixen les esqueles dimarts al matí.

1995. Per primer cop als matins s’incorporen artistes de carrer; la reina Concubina s’homologa al Carnestoltes i té un número ordinal; per primer cop es ritualitza el vestuari de la Mascarada del Dol.

1996. La Rua del dissabte abandona el Moll de Costa, comença a sortir del carrer Pere Martell i gira cap a Ramon y Cajal. Recuperació de la Mascarada de l’Estudiant. Les esqueles passen a ser repartides per la Mascarada del Dol, i es recupera la participació de Ministrers en la festa.
Obres de l’aparcament de la plaça de la Font que obliguen a centrar la Crema a la plaça del Rei durant dos carnavals.

1997. Per primer cop les comparses participen a la Rua de Lluïment diumenge a la tarda; per primer cop la vetlla del Carnestoltes es fa al vestíbul del Teatre Metropol.
El programa Tarasca del Canal 33 sobre festes tradicionals considera el Dimarts de Carnaval com el més típic de Catalunya: és el primer reconeixement important si més no a nivell català.

1998. Primera visita de les colles de Reus diumenge anterior. Per primer cop s’incorpora la Mascarada dels Francolins a la Rua, de la qual perviurà la seva Banda de flabiols els Francolins, que actualment ja ha editat dos cds.
La investigadora i periodista espanyola María Angeles Sánchez destaca la rua del dissabte en un llibre sobre festes a l’Estat espanyol: primer reconeixement a a nivell estatal.

1999. Primera anada a Reus de les comparses de Tarragona. Primeres degustacions de botifarra d’ou. Recuperació de la Bóta del Carnaval, que s’instal•la dimecres a la plaça de la Font. Es crea la figura de la Ninota per homologar els personatges dels reis. Per primer cop s’ofereix al Metropol una sessió teatral en homenatge als Reis. Primera Disfressa d’Or. Primer sopar popular de coca de recapte i llangonissa dimarts.

2000. L’investigador vilanoví Bienve Moya situa el Carnaval de Tarragona entre els sis més importants de Catalunya.

2001. Actes dels 20 anys del Carnaval democràtic. El Carnestoltes i la Reina entren a la ciutat dijous enlloc de divendres i es recupera la Mascarada de l’Entrada. Divendres s’organitza la Rueta infantil conjuntament amb les escoles. Per primer cop consta en programa l’històric toc de campanes de final de Carnaval (toc de quera).
Polèmica entre comparses i Ajuntament per desplaçar l’envelat fora de la plaça de la Font, que acaba en la ubicació a l’interior del refugi 1 del Moll de Costa i amb els actes del dol a la plaça del Mercat com a protesta.

2002. Consta per primer cop en programa l’escorreguda de Chartreuse i Almendrina. Donada l’espectacularitat de les disfresses participants en la Disfressa d’Or, es passa l’acte al Moll de Costa. Recuperació de les rondes satíriques dissabte al matí.
La revista gallega Fiesta y espectáculo situa el Carnaval tarragoní entre els sis més importants de l’Estat, y la valenciana Fiestacultura li dedica un reportatge.

2003. Recuperació de la figura del Doctor Mistela, que vola diumenge després de la Rua de Lluïment. Primer concurs de llançaments de telèfons mòbils.
Reintroducció del foc amb teies en el dol amb els Cremallers del Rei i la Reina.
Entrada en funcionament de la web del Carnaval
El Patronat de Turisme de la Costa Daurada / Diputació de Tarragona destaca tant la rica seqüència ritual com els esplèndids vestuaris plens d’elegància en les rues de dissabte i diumenge, mentre que la revista de Madrid Viajes y vacaciones qualifica el Carnaval tarragoní com un dels més importants i interessants de l’Estat.

2004. Recuperació de l’escudella pròpia de Tarragona en una diada gastronòmica: el Xarró. La Bóta avança la construcció de dimecres a dimarts. El Carnestoltes i la Reina amplien el seu Tomb divendres amb el Tombet que recorre les escoles des de bon matí.

2005. Recuperació de la tronada pirotècnica amb motiu de l’Entrada dels reis. La rua del dissabte surt per primer cop des del carrer Pere Martell.
La revista de Madrid Coche actual situa el Carnaval tarragoní entre els cinc més importants de l’Estat.
Carles Marquès a la guia Tarragona, patrimoni humà, de Triangle Postals, dóna per primer cop una notable importància a la festa en publicacions turístiques d’aquest tipus.

2006. 25 anys del Carnaval democràtic.
L’Agenda de Catalunya 2006, editada per la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, qualifica el Carnaval tarragoní com especialment lluït i en destaca la Rua de Lluïment.
Entra en funcionament la versió anglesa de la web.

 


© Ajuntament de Tarragona - Plaça de la Font, 1 - 43003 Tarragona - Tel. 977 296 100 - ajuntament@tarragona.cat
Inici - Telèfons i adreces d'interès - Contactar amb l'Ajuntament - Sobre aquest web - Avís legal