• Apps de l'Ajuntament de Tarragona
  • Apps de l'Ajuntament de Tarragona
  • Canals RSS de l'Ajuntament de Tarragona
  • Facebook de Tarragona Cultura
  • Twitter de Tarragona Cultura
  • You Tube de Tarragona Cultura
  • Instagram de Tarragona Cultura
  • Google Plus de Tarragona Cultura
  • Flickr de Tarragona Cultura
Esteu aquí: Inici Premis literaris Veredicte 2014-2015

Veredicte 2014-2015

 

L’AUTOR VALENCIÀ SALVADOR COMPANY S’ENDÚ EL 25è PREMI CIUTAT DE TARRAGONA PIN I SOLER AMB LA NOVEL·LA “SENSE FI”

El mallorquí Gabriel de la S. T. Sampol guanya el 15è premi Vidal Alcover amb el projecte de traducció de “Peregrinação” de Fernão Mendes Pinto.

Els Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2014-2015, registrant un rècord de participació de 405 treballs presentats, com són 116 Pin i Soler, 305 de Tinet i 19 de Vidal Alcover; ha fet públic el veredicte després de la tasca del jurat que ha evidenciat l’alt nivell de moltes de les obres presentades.

Així doncs, el premi Pin i Soler de novel·la que enguany arriba a la seva 25a edició, ha estat per a l’escriptor valencià Salvador Company que proposa amb, Sense fi, una història àgil i alhora sarcàstica, plena de sorpreses i ambientada en el País valencià que l’autor millor coneix. Company ha rebut diversos premis i reconeixements en l’àmbit de la narració curta i també té treballs en traducció i assaig. El jurat també ha valorat molt positivament els treballs presentats i que han arribat fins a la darrera votació: Una mena de culpa i Quan plovia, quan nevava.

D’una altra banda, de les 19 obres presentades per al premi Vidal Alcover de Traducció, finalment el jurat s’ha decantat pel treball del mallorquí Gabriel de la S.T. Sampol amb una de les grans obres de la literatura portuguesa com és Peregrinação de Fernão Mendes Pinto, del 1614. És una obra clàssica de referència, alhora plenament vigent des del punt de vista literari i documental per al públic lector d’avui en dia.

Sampol és un reconegut traductor, poeta i crític literari mallorquí que té un destacat treball en la traducció del francès, l’alemany i el portugués; amb una avalada i brillant trajectòria en aquest àmbit.

Pel que fa al veredicte del 18è Premi de narrativa curta per internet Tinet, dels 305 treballs presentats, la guanyadora ha estat Nela Miralles, de Vilassar de Dalt, amb el conte Els noms de les vaques. Es tracta d’una història que parla de la pèrdua de la candidesa d’una nena que creix i veu com les persones que estima s’apaguen, moren, són derrotades.

Els Premis Literaris Ciutat de Tarragona són convocats per l'Ajuntament de Tarragona, Òmnium Cultural del Tarragonès i el Centre de Normalització Lingüística de Tarragona i compten amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona, la Joieria Blázquez i les editorials Cossetània, 1984 i Angle.

25è PREMI CIUTAT DE TARRAGONA PIN I SOLER

Títol de la novel·la: Sense fi
Autor: Salvador Company Salvador Company

Autor: Salvador Company (València, 1970) és escriptor i traductor. Es va doctorar en Filologia Hispànica. També ha fet classe en diverses universitats: entre 1997 i el 2000, a les de València, l’Autònoma de Barcelona i la de Birmingham (UK) i entre 2008 i 2012 a la Catòlica de València.

El seu primer llibre és el recull de narracions El cel a trossos, publicat el 2001, al qual segueix la novel·la Voleriana (2002), premi Documenta 2001, els quatre relats que configuren Lawn tennis (2004) i la novel•la Silenci de plom (2008), Premi Joanot Martorell de Narrativa 2008 i de la Crítica dels Escriptors Valencians 2009. Les quatre s'ambienten totalment o parcial a la localitat valenciana de Benborser, un univers a mig camí entre la realitat i la metàfora.

Com a traductor destaquen les obres fetes en col·laboració amb Anna Torcal. Junts han traduït escriptors com ara Pierre Vidal-Naquet, Xavier de Maistre, Joseph Brodsky, J. M. G. Le Clézio, Claude Lévi-Strauss, Muriel Barbery, Fred Vargas o Stefano Benni. Amb el professor Julio Calvo va traduir el drama barroc quítxua Ollantay.

Així mateix ha escrit assaigs sobre literatura per a diverses revistes, però en especial per l'Espill o Literatures, de les quals és col·laborador habitual. Ha escrit sobre figures com Joan Fuster, Ausiàs March, Quim Monzó, Thomas Bernhard, Italo Calvino, Walter Benjamin, J. M. Coetzee o Martí de Riquer.

També ha sigut membre de la junta directiva de l'AELC i, com a representat d’aquesta associació, va formar part de la junta i del consell de la ILC.
(Font (actualitzada): http://www.escriptors.cat/autors/companys/index.php)

Motivació del jurat:
Ben escrita, àgil i amb ofici, desperta l’interès per llegir. Introdueix elements poc tractats en la narrativa catalana i ens mostra la part fosca , la tramoia, del que aparenten ser alguns esports amb tons de glamur. Finalment, perquè il•lustra molt bé l’obscenitat de la corrupció.

El jurat vol considerar i fer un esment favorables a la qualitat de les dues obres que han arribat fins a la darrera votació: Una mena de culpa i Quan plovia, quan nevava.

Sinopsi de la novel·la:
Sense fi. Tres veus: la d’un monitor de tennis assassinat, la d’un professor universitari amb aspiracions polítiques i la d’una llicenciada en filologia que ha perdut la seua parella, se succeeixen en la narració de dues històries connectades per la mort. A la primera, parla la víctima irònica i perplexa que no sap per què l’han pelat i que anirà lligant caps; a la segona, alternen la confessió a un capellà del professor, addicte a la pornografia d’encàrrec, que té remordiments per haver-se tret d’enmig l’amant, i una mena de dietari de la filòloga, parella de l’amant assassinada, amb la qual havia intentat fer xantatge a l’addicte grimpador.

Tot plegat, en un País València la malalta societat del qual, com en el cas de l’addicció a la pornografia, s’entesta a substituir la seua identitat, els seus interessos i les seues necessitats bàsiques per unes señas postisses i per un simulacre de les relacions i els valors. Una societat on, tot sovint, les recerques, les confessions i les reflexions arriben massa tard, quan el mal ja està fet i les seues —sarcàstiques— conseqüències es perpetuen sense fi.

15è PREMI DE TRADUCCIÓ VIDAL ALCOVER

Obra: Peregrinação de Fernão Mendes Pinto
Traductor: Gabriel de la S. T. Sampol Gabriel de la S. T. Sampol

Autor: Gabriel de la S. T. Sampol (Alaró, Mallorca 1967) és poeta, traductor i crític literari. Llicenciat en Filologia Catalana, és professor en un centre d'adults. Ha estat professor associat i actualment és col·laborador honorífic de l'àrea de Filologia Gallegoportuguesa de la Universitat de les Illes Balears.

Ha publicat dos llibres de poesia: Difícil naufragi (1997) i Vulgata (2003).
Ha traduït del francès (Voltaire, la Rochefoucauld, Mme de Staël), del llatí (Hildegarda de Bingen), de l’alemany (Zweig) i sobretot del portuguès. Entre les traduccions d’aquesta llengua destaquen Frei Luís de Sousa d'Almeida Garrett (Premi Josep M. de Sagarra de Traducció Teatral 1995); Objecte quasi de José Saramago (2000); Fígados de Tigre de Gomes de Amorim (Premi Giovanni Pontiero 2007); el Llibre del desassossec de Fernando Pessoa (amb Nicolau Dols, Premi Serra d’Or de Traducció 2001), Robaiyat (Cançons de beure), també de Fernando Pessoa; i L’escena de l’odi de Almada Negreiros (9è Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia).

Ha tingut cura de l'edició de les poesies completes de Miquel Costa i Llobera (2004) i de Blai Bonet (2014, juntament amb Nicolau Dols).

Motivació del jurat:
És una obra clàssica de referència de la literatura europea del s. XVII, plenament vigent des del punt de vista literari i documental per al públic lector d’avui. El projecte presentat té una gran qualitat literària, avalada per la brillant trajectòria del traductor.

Sinopsi de l’obra:
La Peregrinação de Fernão Mendes Pinto (c. 1509 - 1583) és una de les grans
obres de la literatura portuguesa. Pertany a un gènere molt cultivat en aquelles
lletres, la literatura de viatges, i dins aquesta al subgènere de la literatura
d’expansió, la inspirada pels descobriments i expedicions portuguesos del segle XVI. Aquesta obra (publicada el 1614) és la més important d’aquesta temàtica i, després dels Lusíades, la més destacada del Cinc-cents portuguès. Abans de la novel•la del XIX, d’Eça de Queirós, està considerada una de les obres mestres de la prosa, al costat de l’orador sagrat António Vieira.

La tradició de traduccions de les lletres luses en català ha anat donant a
conèixer aquestes grans obres portugueses. De les esmentades, només Mendes Pinto continua sense tenir versió catalana.

18è PREMI DE NARRATIVA CURTA PER INTERNET TINET

Títol del conte: Els noms de les vaques
Autor: Nela Miralles Pujol Nella Miralles i Pujol

Autor: Nela Miralles i Pujol. Vaig néixer a Vilassar de Dalt (El Maresme) fa 48 anys. Després de cursar estudis de Psicologia a la Universitat de Barcelona, m'he dedicat a diverses ocupacions, però sempre a la mateixa afició: l'escriptura: des de la poesia, durant l'adolescència i la joventut, fins la narrativa, els darrers anys.

Aquesta afició ha esdevingut una part important de la meva vida gràcies al mestratge de la Maria Planas i Camacho, professora d'escriptura literària a la bella localitat d'Argentona, també al Maresme. Durant els diversos cursos que he fet amb ella, he après les eines i els recursos necessaris per a crear, amb més o menys encert, relats i contes curts.

La novel·la és un gènere que començo a plantejar-me ara, amb molt de respecte i cautela. La passió per escriure, i la necessitat de fer-ho, ha anat agafant una major importància a la meva vida, fins el punt que actualment ocupa gran part del meu temps i la meva energia. He presentat relats a diversos certàmens i n'he obtingut algun premi o menció, tant en català com en castellà.

Segueixo vivint a Vilassar de Dalt, amb el meu fill, en Pau, i el meu marit, en Lluís, amb qui comparteixo la passió pels llibres i la natura, entre d'altres.

Motivació del jurat:
És un relat molt ben estructurat que demostra un domini excel•lent de la llengua, amb una prosa fluïda que avança àgil acompanyada de l'ús d'uns recursos acurats, encertats i rics. Un conte de gran sensibilitat que fa clara la pèrdua de la candidesa d’una nena que creix i que veu com les persones que estima s’apaguen, moren, són derrotades... mentre dibuixa un món perdut.

Sinopsi del conte:
Els noms de les vaques. Conte que fa clara la pèrdua de la candidesa d’una nena que creix i veu com les persones que estima s’apaguen, moren, són derrotades —també a la guerra.

Tarragona, 9 de maig de 2015

© Conselleria de Cultura, Patrimoni i Festes - Antiga Audiència, Plaça del Pallol, 3 - 43003 Tarragona
Tel. 977 296 100 - cultura@tarragona.cat
Inici - Telèfons i adreces d'interès - Contactar amb l'Ajuntament - Avís legal