Dissabte, 27 de novembre de 2010, d’11 a 14 h i de 16.30h a 22 h.

• Director del seminari: Jorge Ribalta
• Coordinació tècnica SCAN Tarragona: Josep Rigol
• Coordinació Universitat Rovira i Virgili: José Carlos Suarez
• Lloc: Aula Magna de la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Av. Catalunya, 35
• Organitza: SCAN Tarragona amb col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili i l’Aula de Cinema de la URV
• Telèfon 977 223 118
• Entrada lliure sense inscripció prèvia.
   

Introducció

Aquest seminari sobre l’estatut de la idea documental en la fotografia avui ofereix una resposta al llibre de Michael Fried Why Photography Matters as Art as Never Before (2008), el qual es presenta com l’obra definitiva per entendre com i per què la fotografia ha esdevingut progressivament al llarg dels darrers trenta anys la pràctica artística hegemònica i paradigmàtica en l’art contemporani. Fried, el gran crític formalista anglosaxó de la segona meitat del segle XX (juntament amb Clement Greenberg, del qual és considerat l’hereu), sembla culminar amb aquest darrer llibre la seva carrera, la qual s’ha desenvolupat entorn de conceptes com absorció i teatralitat.

Fried es va fer conegut pel seu article “Art i objectualitat”, una crítica al minimalisme, publicat el 1967. Des de llavors ha desenvolupat en els seus escrits una defensa de l’autonomia estètica basada en nocions de pura visualitat i en les condicions de la posició de l’espectador implícites en la pintura moderna, les quals ha estudiat en artistes moderns del segle XIX com Courbet, Manet i Menzel. Fried es va convertir en un dels principals advocats de l’abstracció americana i ha criticat els aspectes discursius i socials derivats del minimalisme i els conceptualismes oposant a la seva noció de visualitat la de teatralitat. Aquesta oposició no està exempta de judicis ètics i polítics, i la noció d’autonomia estètica que li és inherent es diferencia de la d’un Adorno, mai exempta d’un fort sentit polític.

Què significa que la trajectòria del crític anglosaxó de postguerra més important culmini amb un llibre dedicat a la fotografia? No deixa de ser paradoxal que sigui justament un art de la descripció i el document com la fotografia la culminació d’una tradició visualista moderna. Més encara, no deixa de resultar discutible que per a Fried sigui la fotografia la forma contemporània de l’autonomia estètica quan justament la fotografia va ser (i encara és) teoritzada durant el segle XX com un qüestionament o superació de l’autonomia estètica mateixa. La condició referencial inherent a la fotografia, així com la seva identificació amb el discurs i la cultura documentals, fan que la seva autonomia estètica sigui, com a mínim, ambigua i problemàtica, segons va argumentar Walter Benjamin als anys trenta.

Aquest seminari pren el llibre de Fried com una referència polèmica de cara a discutir l’estatus artístic, epistèmic i públic de la fotografia i de la idea documental avui. Més que una celebració del llibre es tracta d’identificar-ne el possible significat en el context d’avui, també marcat per una renovada actualitat del document fotogràfic. De què és símptoma aquest llibre?

Aborda el debat justament proposant una dicotomia entre art i document, entre el discurs formalista i a favor de l’autonomia estètica, d’una banda, i, d’altra banda, el discurs derivat de l’escola de Frankfurt, que afavoreix una inscripció social de la fotografia i una genealogia que es deriva del discurs i debat del realisme dins de la modernitat. Aquesta dicotomia permanentment oberta es pot situar en la llarga durada dels debats esteticopolítics des del segle XIX i ha generat cultures artístiques oposades al llarg d’aquest període. Fried ha abordat la fotografia passant per alt la cultura documental produïda entorn de la fotografia, que és alhora una cultura artística i política que no pot ser simplement abandonada o oblidada pel suposat triomf de la fotografia com a art. O, i si ho és, les conseqüències d’aquest abandó i oblit cal que siguin exposades.

Participants

El seminari compta amb la participació de sis reconeguts experts. Aquest és el llistat complet de participants.