La creixent expansió de la celebració condueix a un fet cabdal per al desenvolupament de les festes. El 17 de maig de 1321 arriba a Tarragona, procedent d’Antioquia, a Orient, la relíquia del sant braç de la patrona. La ciutat va preparar una rebuda absolutament espectacular i impactant, que servirà com a referència per a la posterior estructuració de la festa. Per primer cop a la població, a través de tots els seus estaments –polític, eclesiàstic, militar i treballador–, ocupa el carrer i se’l fa seu. L’espai s’omple dels nous balls fets pels gremis locals que, en un procés de síntesi i reinterpretació de rituals precristians i cristians.

La transcendència ciutadana que va tenir aquest acte conduirà a la instauració de la celebració solemne de l’octava de Santa Tecla a partir del 1359 i a la publicació d’un document clau per entendre les festes: les Ordinacions de Santa Tecla que el 26 de juliol de 1370 estableix l’arquebisbe Pere Clasquerí a instàncies dels cònsols de la  ciutat. La filosofia del text equipara el nivell de la festa de Santa Tecla a la del Corpus, per la qual cosa són considerades dates fonamentals dins el calendari local.

Un dels fets més rellevants d’aquest document és que estableix l’estructura dels actes de la vigília i la diada de la patrona, una seqüència que es manté gairebé inalterable fins a l’actualitat. Així, per al 22 de setembre s’estableix el cant de vespres a la catedral, epicentre de la festa, i l’actuació de les danses dels gremis per tota la ciutat, és a dir, la cercavila d’avui. Per al dia 23 de setembre queda establerta l’anada a ofici amb les danses i amb la senyera de la ciutat i les dels gremis, i també la sortida de  la  processó del sant braç sota pal·li, pel carrer i precedida pels balls. Tot i això, es té constància que l’anada a ofici i la processó ja se celebraven abans de la publicació de les Ordinacions, l’any 1370.

A més a més, les Ordinacions estableixen la neteja i el guarniment dels carrers de la ciutat i especialment aquells per on havia de passar la processó. Indiquen també l’assistència del clergat a la processó i l’aportació de vint ciris amb el senyal de la ciutat que els cònsols del municipi sufragaran per tal d’il·luminar el braç.