Emancipació i autonomia juvenil

 

Sense posar en dubte que la transició escola-treball és probablement el vessant de major rellevància, diversos autors han apuntat tres dimensions diferents que, conjuntament, configuren la transició dels joves cap a la maduresa i cap a la plena ciutadania social: a) La independència de la llar d’origen o household transition; b) l’entrada en el mercat laboral o school-to-work transition; c) la constitució d’una llar familiar pròpia o family transition. Tanmateix, de transicions en podem trobar moltes més, que han de ser tingudes en compte per evitar els perills associats a la priorització exclusiva de només aquestes tres dimensions transicionals. Un primer perill consisteix a produir una certa estandarització de les respostes a les necessitats juvenils adultes quan potser, en canvi, caldria atendre a les necessitats específiques de certes categories de joves com —per exemple i referint-nos només a una de les possibles fonts de diversitat i alhora de discriminació social— les dones joves o els joves homosexuals. Un segon perill, és perdre de vista altres dimensions –cognitiva, afectiva, relacional i social- que també esdevenen clau dins la perspectiva d’una plena emancipació juvenil.

 

Parlem, per tant, de la necessitat d’unes polítiques de joventut en algun sentit afirmatives de la condició juvenil i de l’autonomia personal dels joves. Parlem també, alhora, de polítiques capaces de facilitar als joves l’assumpció de responsabilitats envers la col·lectivitat. I en algun sentit, finalment —potser més rellevant pel seu caràcter globalitzador i per les seves derivacions quant a l’atorgament de drets— polítiques susceptibles de facilitar la transició cap a la independència econòmica i l’emancipació residencial. Cal no oblidar que aquestes darreres polítiques tendeixen a facilitar l’assumpció plena de responsabilitats individuals i col·lectives, en garantir l’infrastructura material des de la qual es fa esdevenir més real –i menys discursiu- el reconeixement de la (nova) condició juvenil i l’afirmació —sense prejudicis adultocràtics— de les formes de vida lliurement escollides pels joves.

 

 

Generar i facilitar l’accés dels joves a tota mena de recursos, públics o privats, que facilitin la seva plena incorporació a la vida adulta, tant en aquells aspectes que caracteritzen les transicions laborals, formatives i familiars, com en aquells que es refereixen a la capacitat personal d’afirmar la pròpia identitat, desenvolupant projectes personals lliurement escollits i de majors cotes d’autonomia personal.