El Principat s’annexiona a l’imperi francès com a conseqüència de la promulgació de dos decrets. Els caps francesos exerciren com a governadors generals de la plaça durant la dominació. Aquests foren Montmarí, Fuatier, Musnier i Bourgeois, i el general Bartoletti, que hi estigué fins el final del domini francès a Tarragona.

Com a conseqüència de la derrota de les tropes franceses a Vitòria, Suchet es dirigeix a Tarragona provinent del País Valencià. Arribat a la ciutat, el 18 d’agost, ell i Bartoletti ordenen als habitants de Tarragona que abandonin la ciutat, els quals marxen en direcció a Altafulla. D’aquesta manera els soldats acaben de saquejar tot el que poden del que resta a Tarragona. Finalment, destrueixen bona part dels edificis i fortificacions, fent esclatar els dipòsits de bombes, les mines de les muralles i baluards, el Molí del Raval o del Port, el fort de Sant Joan, el de Sant Carles, el de Sant Francesc, el castell de Pilats i el del Patriarca, els arcs de l’aqüeducte per la canonada de les fonts públiques, magatzems de queviures, etc.; deixant Tarragona sense cap defensa, és a dir, sense valor.

El nou Governador militar i dos regidors entren a Tarragona el dia 20 provinents de Vilanova. També la població expatriada anà tornant a la ciutat. Finalment, al setembre es constitueix el nou govern seguint les directrius monàrquiques.

Tan bon punt es va restablir el nou ordre, els ciutadans tarragonins van voler homenatjar i recordar aquells fets. Per aquest motiu, el 28 de juny de 1815 s’oficià un funeral per a tots aquells desapareguts en combat. Aquest acte es continuà fins a finals de la dècada dels cinquanta del segle XIX.