Notícies de la frontera
Un dia quan feia la compra setmanal i la noia de la caixa gairebé m’estava cobrant, em vaig trobar amb uns amics d’Erasmus. Eren tres o quatre, parlant alhora, aprofitant-se del meu lloc a la cua per donar-me coses que volien que els comprés. En tot aquest embolic van començar a fer-me preguntes:
– ¿Pero dónde te habías metido? ¡No te hemos visto tanto tiempo!
– Era a València...
– ¿Valencia? ¿Y qué tal?
– Superbé, vaig anar a un congrés... tot el dia escoltant i parlant català. Ara, quan he tornat, parlo millor català que espanyol! –vaig acabar amb un somriure.
El meu amic francès va fer una ganyota d’incomprensió i menyspreu, com si digués “Per què??”, però al mateix temps, un home al meu darrere va cridar amb un gran somriure:
– Molt bé!
Em vaig girar i, de sobte, em vaig sentir com si fos en una frontera del conflicte lingüístic: darrere meu la gent de fora que entén poc la realitat catalana, davant Catalunya i jo, al mig, amb molta simpatia per tots dos.
