UNA SORPRESA QUE NO SORPRÈN
Aquesta vegada, van ser els meus amics catalans els que van flipar amb la gent que em parla castellà quan jo els parlo català. Vam anar a sopar en un restaurant de Tarragona que té el nom molt català i el cambrer es va dirigir a mi en castellà.
– Per què et parla castellà si li parles en català?
La sorpresa d’ells va ser una gran sorpresa per a mi... Jo ni m'havia fixat en quin idioma em parlava. Estava amb els meus amics parlant una estona català i no tenia problemes amb la meva integritat lingüística, és a dir, no pensava en quin idioma parlava jo.
Quan ells es van sorprendre per l’ús del castellà, vaig suposar que era per mi... que havia canviat d'idioma inconscientment, però no: es tractava del cambrer. Jo ho vaig comentar amb un simple moviment de braços “És normal...”. No van quedar convençuts de la meva explicació i em van dir: “El que passa és que aquest xic sempre parla castellà... És per això...”.
La teoria no va durar gaire, ja que traient el plat al meu amic va dirigir-se a ell en català.
Tres segons després, jo li vaig preguntar detalladament en català sobre les postres i ell, em va respondre igualment detalladament en castellà. El meu aspecte d’estrangera pot més que qualsevol altra cosa.
