Un èxit prou lluitat

Fa uns dies, el meu propietari del pis (ja el coneixeu) va fer una visita inesperada per portar una bombona nova del gas. Entrant al pis va començar a explicar un embolic del tancament de la porta: que ja havia vingut abans i no l’havia tancat amb clau i que havia trucat a la meva companya de pis i que també volia trucar-me a mi però havia trobat el meu número i que havia portat una bombona nova però que era per a més endavant... Aquesta vegada, sí que em va ser impossible entendre’l! No entenia per què havia vingut, què passava amb el pany... i ell, apa, altra vegada, barrejant català i castellà, complicant-ho cada cop més, i jo preguntant inconscientment en castellà tot atenta per arribar a entendre’l.

Quan ja vaig tenir clar el que em deia, vaig començar a corregir-me i a parlar en català. I és en aquest moment quan el propietari es va parar i va dir mirant-me fixament: “Però sí que prefereixes que et parlin català!”.

“Doncs sí” –vaig respondre sincerament. I des de llavors em va parlar en català; així, de cop.

D'això se'n diu veure la llum!