Sortint de marxa per Tarragona

La vida d’estudiant, com és ben sabut, pot ser molt dura. Amb tantes classes i deures necessitem desesperadament desconnectar, com a mínim els caps de setmana, i la millor manera per fer-ho és sortir de marxa.

Fa unes setmanes, i seguint aquesta lògica, vam sortir un divendres amb la meva amiga estoniana. Vam fer la nostra ruta de sempre, que consisteix a anar per bars que ens agraden especialment. Vam arribar a un on aquella nit feien un concert d’un grup català. Com que ens havien dit que es tractava d’un grup prou bo, vam decidir entrar-hi.

A la porta del bar vam trobar un home fort i calb (probablement per elecció pròpia) vigilant l’entrada. Com que hi estaven fent un concert vam suposar que s’havia de pagar per entrar, així que l'hi vam preguntar:

- S’ha de pagar l’entrada?
- Qué?
- Si s’ha de pagar l’entrada.
- No entiendo.
- Pagar? Entrada?
- No hablo catalán. Sólo español o ruso.
- Què? Rus?
- Vale! Entrad!

Després d’entrar-hi vam estar una bona estona parlant sobre per què aquest home ens havia dit que parlava rus. Potser perquè ens havia vist rosses? Però encara més ens estranyava que no hagués entès les paraules pagar i entrada que, casualment, són idèntiques en català i en castellà. Realment era tan babau o només estava fent el ximple? No ho vam comprovar, però pensant en les possibles respostes ens vam entretenir molt...