Surten catalans de sota les pedres
Al món hi ha molta gent que parla català. Això no necessàriament vol dir que siguin catalans: també hi ha gent d’altres països que en sap, com una servidora. La veritat és, però, que ningú s’espera que algú parli català, per exemple, en un poble de mil habitants a Romania o en una ciutat petita d’Estònia.
Viatjant amb amics catalanoparlants sempre he estat molt tranquil·la criticant en veu alta tot el que em semblava que s’ho mereixia. Gran ha sigut la meva sorpresa en trobar que, per improbable que sembli, tant a les cafeteries de Viljandi, a Estònia, com als autobusos de Sulina, a Romania, hi ha gent que parla català!
Un exemple: sortint del bus a Sulina em vaig despistar i la porta es va tancar darrere meu i gairebé dóna un cop al cap a una dona que estava baixant. La meva amiga em va dir:
- Vigila que la porta es tanca!
Jo, que tenia les mans ocupades aguantant una bossa amb tovalloles i un para-sol, li vaig contestar tota enfadada:
- És que no tinc més mans, no sé que vols que faci! Que vigili la dona aquesta!
M’estava referint a la dona rossa que tenia darrere. Ella, una mica sorpresa, em va contestar (en català!!!) que ja havia pogut sortir i que no passava res. Amb l’amiga ens vam quedar parades! I també una mica compungides. Ens va fer vergonya que aquesta dona hagués entès totes les ximpleries que havíem dit al bus...
La gent entén el català i no només aquí! Gràcies a la meva amiga estoniana sé que l’Ernest Hemingway va dir que en tots els ports del món hi ha com a mínim un estonià. Trobo que tranquil·lament es podria dir el mateix sobre els catalans. Així que aneu amb compte!
