Atenció, atenció: comunicació!

Durant els deu mesos que fa que visc a Tarragona he trobat unes quantes coses que m’estranyen. En algunes segur que la gent d’aquí ni s’hi fixa perquè semblen tan normals. Altres són, inclús per als nadius, una mica sorprenents.

La meva amiga d’Estònia viu entre Tarragona i Masdenverge, un poble petitet a les Terres de l’Ebre, perquè s’hi ha fet un xicot. De vegades m’explica com és la vida al poble (i normalment allò em fa sentir contentíssima de viure en una ciutat) i realment hi ha coses que estranyen! Des del meu punt de vista, és clar.

Per exemple, una cosa que a nosaltres ens xoca és el costum de comunicar per altaveus totes les novetats (de més o menys importància, ja que no m’imagino que l’horari de la peixateria sigui una informació de gran transcendència). Més d’una vegada m’ha contat que s’ha despertat per la música d’aquests altaveus i la veu forta que l’acompanya.

No sé si els habitants del poble s’ho han plantejat mai, però per a nosaltres, que som de països que abans formaven part de l'URSS, això fa pinta de règim autoritari. Com a 1984 de George Orwell, és com si hi hagués algú controlant-te. Ja li he aconsellat que vagi en compte...