Verdura crua

A Polònia, tan aviat comença l’època de fruita i verdura fresca del país, quasi no menjo res més. M’encanten les pastanagues, la coliflor, els cogombres, les prunes, les maduixes, les pomes... Simultàniament a l’època de fruita i verdura també comença la de fer rostides. No hi ha res millor que passar un diumenge a la tarda rostint carn i bevent una cervesa al sol.

Així, amb l’esperança d’organitzar-ne una aquí, ho vaig comentar a una amiga catalana. Li vaig explicar com m’agradava fer picadetes de verdura amb una salsa típica per sucar-les, carn i... Aquí em va parar per preguntar com feia la verdura. No entenia ben bé la pregunta, així que vaig començar a explicar-li que primer s’ha de rentar bé la coliflor...

- No, volia saber si penses rostir la verdura o fer-la al vapor o com?
- No! La verdura crua!

Se’m va quedar mirant amb cara de por.

- Crua???
- Doncs sí, crua!
- Però si et pot agafar alguna cosa xunga...

Com que sé que hi ha gent que fregeix el cogombre abans de menjar-se’l, no em va sorprendre gaire que es posés així. Per estalviar-me les explicacions sobre com cuinar fa desaparèixer les vitamines que porta la verdura, sempre dic que és una cosa típica d’allà de l’est. I és deliciós!