Bones notícies des de l'Est

Durant les vacances a Polònia, vaig participar en una prova del nivell del català a la meva universitat. A la convocatòria, de Poznan  vam ser dues persones: una amiga meva, la gironina d’acollida ja esmentada abans en les meves anècdotes, i jo. La tercera persona que s’hi va inscriure era misteri: ningú la coneixia.

El dia d’examen finalment vam saber qui era: un estudiant de física de Varsòvia. Com que el coneixement de català no és una cosa gaire comuna al meu país, li vam fer la pregunta de sempre “Com és que parles català?”. La resposta literal (i traduïda, és clar...) va ser: “Vaig obtindre una beca a Barcelona i vaig pensar: no seré un idiota; si vaig a Catalunya, he d’aprendre català!”

Increïble, però vertader. Paraula per paraula...