- En la intervenció social, cal potenciar la complementarietat i la col·laboració, cal unificar esforços i crear sinèrgies; cal establir petites aliances entre les persones i entre les organitzacions, des d’on entrellaçar els diferents agents, com integrants d’una gran xarxa, d’un gran trencaclosques en el que totes les peces són necessàries.
- Aquesta necessitat de treballar en xarxa, afecta tant els diferents membres d’una mateixa organització (polítics, cos de gestió, tècnics de base, personal de suport,...), com a les diferents organitzacions que actuen en un mateix territori, siguin aquestes institucions públiques o entitats del tercer sector.
- Es pot dir que el treball en xarxa és el treball sistemàtic de col·laboració i complementació entre els recursos locals d’un àmbit territorial. És més que la coordinació (intercanvi d’informació), és una articulació comunitària: col·laborar de forma estable i sistemàtica, per evitar duplicitats, competència entre recursos, descoordinació i potenciar el treball en conjunt.
- Les xarxes neixen generalment de petits grups d'individus amb una filosofia comuna o bé des d'organitzacions i entitats amb objectius compartits, i evolucionen cap a estructures més complexes i madures amb estabilitat, acords explícits de col·laboració, organització, sistemes de coordinació i «productes» com publicacions, trobades, conferències i projectes compartits. En tot cas, hi ha un procés de maduració, un cicle vital que s’ha d’entendre.
L'objectiu d'aquest document es contribuir a generar un coneixement que ens permeti avançar per consolidar noves formes relacionals. Abordar assumptes massa polièdrics i multidimensionals per ser tractats amb la mirada d'un únic especilista per molt competent i preparat que estigui no és suficient.
