 |
|
L’historiador Paco Tovar mostra Tarragona a milers de persones que la visiten un dia rere l’altre, però aquest guia carismàtic també ha fet (re)descobrir a molts tarragonins la seva pròpia ciutat. Viu amb passió la seva feina i transmet aquest entusiasme a tothom que escolta tot el que sap sobre la nostra història i sobre el patrimoni amb què convivim quotidianament.
Fent gala de la seva capacitat per comunicar, ens explicar què és per a ell la cultura.
I aquest mes de maig ens recomana...
 Tarraco Viva
“El mes de maig, a Tarragona, és obligatori parlar de Tarraco Viva, que enguany celebrarà ja la XV edició i que és una valuosíssima eina no només per potenciar el nostre patrimoni, sinó per saber-lo explicar. Si hagués de destacar algun acte, potser seria el “Seqvere me”, que es farà al Circ i que, tot i no ser una activitat nova, és molt il·lustrativa per conèixer com eren els baixos fons d’una ciutat romana.
El Tarraco Viva d’enguany parlarà de Juli Cèsar, un personatge que ja de per si promet grans moments en la XV edició del festival, però mireu si m’avanço que ja us recomano l’edició de l’any que ve, en què commemorarem el bimil·lenari de la mort d’August, el qual va ser crucial per a Tàrraco. No és casualitat que el dia de Santa Tecla, sigui el dia que va néixer l’emperador, i el de Sant Magí, l’aniversari de la seva mort..."
 Les cançons de Lecirke
“En el tema musical, confesso que tinc uns gustos bastant clàssics i, deixant de banda Cole Porter, els Beatles, Renato Carosone i poc més, no acostumo a ser gaire fan de cap músic que no porti menys de 150 anys mort. Tot i així, em declaro ser un incondicional d’un grup de Tarragona, Lecirke, format per joves de la nostra ciutat, que toca amb gràcia, ritme i a vegades amb elements eclèctics (com un piano de joguina, per exemple) que li donen un toc peculiar.”
 El Museu d’Art Modern (MAMT)
“És de referència obligada un dels museus potser més discrets de la ciutat (desconegut potser seria un epítet massa injust): el
Museu d’Art Modern. A part de la col·lecció permanent, en què s’exposen obres de Julio Antonio (l’autor dels Despullats, a la Rambla) i el tapís de Miró, tenen un bon servei de pedagogia per a nens a partir de 3 anys, a càrrec de Marisa Suárez, que pot ser interessant com a activitat familiar.”
|
 |
 |
|
 No fa tants anys la plaça de la Font era una via com qualsevol altra, i la gent no hi anava ni a fer el vermut ni a relaxar-se després de treballar, sinó que s’hi desplaçava sobretot per motius pràctics com ara fer gestions en un Ajuntament on encara predominaven les màquines d’escriure. Hi circulaven cotxes i els plàtans de la zona central actuaven de tendals naturals.
La foto de Chinchilla, cedida pel CIT-L’Arxiu, és del maig 1972, durant una trobada de cotxes antics. Diverses èpoques reflectides en un mateix instant.
|
 Sabíeu que en realitat no hem deixat mai de parlar llatí? (El llatí del populatxo, d’acord, però llatí, al capdavall.)
El filòleg Pere Navarro té un art especial per explicar històries, acudits, anècdotes... i també per donar a conèixer el que hi ha darrere de les paraules que fem servir constantment. Amb l’activitat “In rusticam romanam linguam” entendrem com la llengua dels habitants de Tarraco va anar evolucionant fins al català que parlem avui en dia.
Per exemple, sabíeu que treballar ve de tripalare, que volia dir 'torturar'? I que mirall i miracle tenen el mateix origen? I que en realitat groc vol dir 'safrà'?
|
 |
 |
|
 La música dels tarragonins Ivory és un passaport directe cap al blues i el rock nord-americà de la dècada dels setanta. Als que van viure aquell període musical els encantarà reviure’l i als que no els encantarà descobrir un estil i una època que van marcar per sempre més la història de la música mundial. Acaben de treure la segona maqueta, Triple Trouble.
Cançons com “Married with my friends” són de les que carreguen les piles. Estigueu ben atents a l’agenda de concerts: la millor manera de gaudir del rock i el blues és sentint-lo tocar en directe, i els Ivory d’això en saben molt!
|
 El potencial artístic de Tarragona ha arribat al món del cinema gràcies a directors de primeríssim nivell que han mostrat arreu la qualitat del que tenim aquí.
Jesús Monllaó acaba de triomfar al Festival de Màlaga amb l'aclamat Fill de Caín i el 10 de maig en farem la preestrena a Tarragona. No hi faltaran els actors protagonistes: Jose Coronado, Maria Molins i Julio Manrique. I quina millor manera d’acompanyar-ho tot plegat que amb els vins excepcionals de les nostres terres? La Cooperativa Falset-Marçà se sumarà a la celebració i oferirà a la preestrena una copa dels seus excel·lents vins.
|
 |
 |
|
 Se us acut cap racó a Tarragona en què us pugueu sentir com si fóssiu en paratge idíl·lic lluny de la civilització? La foto que veieu és a la torre de Minerva, al final del Passeig Arqueològic, una petita illa de repòs i pau espiritual que els tarragonins tenim ben a mà si volem desconnectar de les cabòries del dia a dia.
La imatge és de Manel Granell i correspon a “Beatus ille”, l'activitat de Tarraco Viva en què Carles Alcoy fa un repàs d’allò més divertit, interessant i entretingut dels textos en què autors antics expliquen per què ja llavors era desitjable viure allunyat de les aglomeracions.
|
 Les coses realment importants a la vida segons el poeta Marcial: "Una hacienda conseguida sin trabajo, una hacienda heredada; / un campo agradecido, un fuego perenne; / nunca un pleito, pocas formalidades, una mente tranquila; / un cuerpo sano y gozado con salud; / una sencillez discreta, unos amigos parejos; / unos ágapes frugales, una mesa sin afectación; / una noche de suave embriaguez y libre de preocupaciones; / un lecho no mustio y, sin embargo, recatado; / un sueño que haga fugaces las tinieblas; / querer ser lo que se es y no preferir nada. / Finalmente, no temer, y tampoco anhelar, el último día." (Llibre X, Epigrama 47).
Voleu saber què deia sobre Tàrraco? Amplieu, amplieu...
|
 |
 |
|
 La primavera és el millor moment de l’any per aprofitar al màxim els espais a l’aire lliure. Una petita excursió al parc ecohistòric del Pont del Diable pot ser una bona manera de trencar amb la rutina del dia a dia i gaudir d’una jornada diferent.
És un dels aqüeductes més espectaculars i ben conservats d’època romana i forma part del conjunt monumental declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. En aquest enllaç hi teniu tota la ruta detallada. Excursions, patrimoni, cultura i natura a vint minuts de casa. Definitivament, Tarragona és una ciutat amb sort.
|
 Algunes propostes de Tarraco Viva estan pensades exclusivament per als més petits de la casa: un simpàtic i informat habitant de Tàrraco, Luinus, ens fa de guia per la història a “Passejant per Tàrraco”; amb els “Ludi, els jocs romans” jugarem igual que ho feien els nens i nenes fa més de 2.000 anys, i al taller de lucernae aprendrem a fer llums d'oli, com els que il·luminaven les cases en aquella època.
Un bon ventall de propostes per passar una estona ben divertida mentre aprenem tot de coses interessants sobre la nostra història.
|
   |
|
