|
Donde la semilla fue árbol
José González Soto
Cuadernos de la Perra Gorda
La Tertúlia de Poesia Mediona 15 anuncia tres noves edicions de la seva col·lecció, Cuadernos de la Perra Gorda. Una d'elles és La semilla fue árbol, obra de Juan González Soto (nascut a Àvila i resident a Tarragona) estructurada en dues parts. Els 29 poemes de Lugar cerrado es fan les preguntes essencials, a les quals el poeta no troba resposta, i anuncia el valor del record. A Ordenación y meteria de los días, en canvi, González Soto fa un calendari, un diari dels records en què conflueixen la memòria i els desitjos d'aquella llavor d'ara que algun dia va ser arbre.
|
|
Lisboa Blues
Juan Carlos Elijas
Cuadernos de la Perra Gorda
Juan Carlos Elijas tanca la trilogia (amb Talking heads, de 2007, i Último aullido para Allen Ginsberg, de 2011) d'un projecte encetat el 1998. Es tracta d'una composició de temàtica amorosa, intensament eròtica, donada a tres veus: una veu narrativa i les dues veus dels amants. Es presenta amb tonalitats mítiques el referent de la Lisboa on tot desemboca (un projecte literari, un riu, una vida) i on tot pot néixer davant un oceà que significa l'inici també d'una nova perspectiva. Com als altres dos llibres, hi ha una atmosfera relacionada amb el món del teatre on el lèxic, l'actor i l'espectador s'identifiquen. Elijas ofereix una poesia escrita al marge dels convencionalismes, poesia que ha volgut dialogar en subtil homenatge amb l'obra poètica de l'equatorià César Dávila Andrade.
|
|
Els embolics dels Hoover
Joaquim Biendicho
Edicions Bromera
El tarragoní Joaquim Biendicho va guanyar el Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira amb la seva segona obra. Amb un llenguatge àgil i ple de tocs d’humor, i narrada amb quatre primeres persones diferents, Els embolics dels Hoover segueix les aventures del guia turístic català Andreu Farré, el multimilionari senyor Hoover, la seva dona les seves dues filles per diferents ciutats turístiques, com Venècia, Mònaco o Marràqueix. Biendicho opta per situar l'acció al present -a diferència de 1937, la seva primera obra- i reconeix influències de Vila-Matas, Coetzee, Salinger, Tabucchi, Roth i Twain en una narració que flueix de manera natural.
|
|
Injustificable
Da Igual
Autoeditat
Amb aquest primer àlbum, els reusencs Da Igual han aconseguit treure el cap a les principals radiofòrmules del país. La seva música s'inspira en el hardcore melòdic de NOFX, Green Day i companyia, però les lletres semblen estar més en la línia d'El Canto del Loco o fins i tot Hombres G, amb els quals han compartit escenari. Són històries d'amor adolescent, amb algunes paraules malsonants que volen demostrar rebeldia. Tot això acabat amb un so molt professional, modern (és a dir, ultracomprimit) i radio friendly. El pitjor de la música de radiofòrmula, però, és que repeteix les tornades fins a l'infinit...
|
|
Vol i dol
El Petit de Cal Eril
Bankrobber
El Petit de Cal Eril torna amb un segon àlbum molt més fosc que I les sargantanes al sol i ple de referències a la mort. En aquest cas el folk, la psicodèlia i el post-rock opten per la nostàlgia i deixen de banda l'optimisme. Només alguns finals de cançó (Cau la neu, Volant, Vol i dol...) mantenen l'exuberància del debut, mentre que la resta de temes opten per arranjaments de mínims. Portant la contrària al seu propi títol, Joan Pons s'ha atrevit a fer un disc difícil; perquè vol i perquè pot. En qualsevol cas, cal aplaudir Bankrobber per fer-se un nom amb un autor de la Segarra (El Petit), un altre de Tarragona (Espaldamaceta) i un grapat de Girona.
|
|
