 Joan Negrié / Director del Festival Internacional de Teatre de Tarragona
"La gent no s'imagina què veurà al FITT" Després de l'experiència acumulada durant vuit anys de programació a la Sala Trono, el seu equip enceta una nova etapa organitzant la primera edició del Festival Internacional de Teatre de Tarragona (FITT). Se celebrarà del 22 al 26 de juny a diferents espais de la Part Alta -Antiga Audiència, Conservatori, Circ romà i Sala Trono- i proposarà quatre espectacles d'arts escèniques que renoven el concepte tradicional de teatre. El seu director, Joan Negrié, explica les principals línies argumentals d'aquest certamen que neix amb l'ambició de convertir-se en un referent nacional. Per què us llanceu a muntar un festival de teatre a Tarragona? Vau trobar un buit, una necessitat...? Fa molts anys que els membres de l'equip de la Sala Trono tenim al cap fer un festival a Tarragona. Vam pensar que era la culminació de vuit anys de feina a la Trono. Volíem sortir fora de la sala, perquè la Trono fa bàsicament el mateix que el festival però en petit format: noves dramatúrgies, produccions arriscades. Vam pensar que Tarragona, a nivell d'arts escèniques, no tenia un festival d'aquestes dimensions, tot i ser un lloc ideal, que podíem omplir el forat existent i que la ciutat té un gran potencial artístic i seria un atractiu brutal pels turistes presentar el que es fa arreu del món a nivell art escènic. Quin és el vostre model? Més Avinyó que Tàrrega? El nostre referent és el Festival d'Avinyó. Quan hi vaig anar, fa uns 4 anys, vaig veure moltes semblances amb Tarragona, com fer teatre a les Muralles o la utilització d'espais no teatrals. A més, hi havia ambient de festival, que és el que a mi m'agrada... Si a Avinyó hi era, per què no fer-ho a Tarragona? Quin és el mapa de festivals de teatre de Catalunya? Quina és la vostra competència? En principi la competència directa, i per mi el millor festival que hi ha a Espanya, és el Temporada Alta de Girona, a la tardor. I després també hi ha el Grec de Barcelona, que és a l'estiu. I, si no recordo malament, ja està. Tàrrega ho considereu més una fira que un festival? Exacte, és una fira, un aparador de noves propostes, programadors i tal. Noves dramatúrgies, dieu. A què us referiu? Són nous llenguatges escènics. És a dir autors nous, textos d'autors contemporanis o revisions de clàssics per autors o creadors contemporanis. No és teatre clàssic, no és teatre convencional. Són propostes que la gent no està acostumada a veure al teatre o que, com a mínim, no s'imaginaran què van a veure. Allò que m'agrada d'aquest festival és que la gent quan vagi a veure un espectacle que es digui com es digui no sabrà res del que veurà, que no hi haurà res que sigui previsible. Heu optat per fer poques obres moltes vegades. Per què? Principalment per la retallada econòmica que hi ha hagut, el festival en principi era molt més extens però l'hem hagut de reduir. I després perquè l'espectacle Fermentación es fa amb grups de 25 persones i llavors havíem de fer moltes funcions, perquè és una companyia que portarà gent de tot arreu; en farem onze. L'obra dels italians al Conservatori tindrà dues funcions per a 150 persones cadascuna. I a la Trono, perquè hi ha poc aforament, també, i perquè és una obra molt bona i d'una actriu de Tarragona. I això de creuar teatre i patrimoni? Es fa només en un espai, el Circ, però ho voleu ampliar els propers anys? Sí. Això del patrimoni s'ha confós: ens agradaria ampliar a més llocs, però el que realment volem fer és barrejar espais no teatrals, en definitiva. Espais amb una certa història, no només patrimonials, com el Conservatori o l'Antiga Audiència. Llocs on no es fa teatre habitualment i on volem incorporar propostes noves per trencar. Encara que el Teatre Tarragona estigui ja inaugurat, continuareu apostant per aquesta línia? Sí. Tot i que, al llarg dels anys a Avinyó han hagut d'agafar teatres grans perquè hi ha companyies que necessiten una infraestructura concreta. I fins i tot se'n van fora d'Avinyó per fer-ho. Aquí esperem que amb els anys i amb el temps també passi. I que l'any vinent, si una companyia necessita un teatre pugui sortir de les Muralles i anar-se'n al Tarragona. No ho descartem, no. Pots fer quatre pinzellades de cada obra? Fermentación és una estrena absoluta i Teatre de Los Sentidos és una companyia que agrada molt a tots els que portem l'organització del festival. El subtítol és El viaje de la uva i en definitiva és això: l'espectador farà un viatge sensorial des del naixement del raïm fins que et porten l'ampolla de vi a taula. La gent experimentarà amb el gust, l'olfacte, el tacte i la vista durant una hora. És un espectacle participatiu? Sí i no. Però la gent no s'estarà asseguda mirant la companyia a l'escenari. No, això ho volem trencar. El públic farà un recorregut per la volta llarga de la capçalera del Circ, però no és que hagi d'actuar ni fer res. En canvi, a Dignità autonome di prostituzione sí que l'espectador ha d'estar actiu perquè si no no veurà res de teatre. El Conservatori es convertirà en un prostíbul de l'art amb 22 actors a escena. Hi haurà un número inicial i llavors comença la dinàmica de la proposta. Cada espectador tindrà tres o quatre bitllets, dolarinis, que en diuen, i haurà de negociar amb l'actor -la puta- allò que li pot oferir. Un actor o dues actrius et portaran a un lavabo, una aula de piano, un passadís o un magatzem a fer-te el seu número. I finalment es tanca l'espectacle a l'espai central. La inauguració anirà a càrrec de Carles Santos, un geni del nostre país que fa uns espectacles meravellosos i a qui admiro moltíssim. Fa el més innovador que puguis veure i cada vegada se sorprèn fins i tot a si mateix. Farà un espectacle, al piano, amb peces de sempre i alguna cosa nova. L'espectacle de la Sala Trono és un monòleg d'una dramaturga francesa molt jove, de 35 anys, que parla sobre l'educació al Quebec i un professor algerià que hi treballa com a substitut. La proposta no és gens convencional, no és un monòleg a l'ús. Han col·locat al compositor català Joan Alavedra fent la banda sonora a l'escenari amb diferents objectes i instruments. I la proposta que fa la Magda Puyo és molt avantguardista. Cal saber idiomes, per veure aquestes obres? No, per sort enguany tothom ho podrà entendre tot. Només l'obra del Conservatori serà en italià i espanyol. Però l'italià que hi haurà s'entén perfectament. Què ha quedat pendent per una segona edició? Què volíeu fer i no heu pogut per temps, diners...? M'agradaria portar les propostes dels quatre principals centres de creació a nivell mundial: Nova York, Berlín, Londres i Buenos Aires. Voldria reunir aquests quatre focus i portar-los aquí; és una cosa que a poc a poc anirem aconseguint. A més hi ha seu de l'Institut Ramon Llull a cada ciutat i unes vinculacions que crec que poden donar-se per portar a Tarragona una obra de cada ciutat. Us dirigiu al públic de Tarragona o de fora? Bàsicament de Tarragona i Barcelona. Omplint tots els aforaments estaríem parlant d'uns 300 espectadors per obra, oi? Sí, 1.200 o 1.300 en total. Però si hi ha overbooking tenim la possibilitat de fer més funcions. | 
