• Canals RSS de l'Ajuntament de Tarragona
  • Facebook de l'Ajuntament de Tarragona
  • Twitter de l'Ajuntament de Tarragona
  • Flickr de l'Ajuntament de Tarragona
Esteu aquí: Inici Números anteriors Públics 146 La paraula

La paraula

laparaula.gif

Què dius, xec?”, “Què passa, xon?” són dues possibles maneres de saludar amics i coneguts -sempre que hi hagi una certa confiança: millor que no saludeu així el vostre cap el primer dia de feina.

Xec i xon són paraules pròpies del parlar tarragoní, encara que probablement temps enrere les utilitzava més gent que no pas ara. Fixeu-vos en alguns detalls i veureu que tenen un ús molt concret i limitat: només es fan servir en vocatiu; és a dir, per adreçar-nos a algú o cridar-lo (no diem “he vist un xec” o “avisa el xon”) i, a més, solament es fan servir en masculí, aplicades a homes (xeca no existeix amb aquest sentit i el possible femení de xon... té altres significats).

Tal com recull el Diccionari català-valencià-balear, xon és exclusiu del Camp de Tarragona i la Conca de Barberà, però, en canvi, xec és també una paraula pròpia del tortosí -juntament amb xeic-, com a variant de xic. En la llengua catalana, el subdialecte tarragoní es considera de transició perquè es troba dintre del bloc de parlars orientals (com el barceloní o el baleàric), però alhora té alguns trets dels parlars occidentals (com el tortosí o el valencià). Un exemple d’això és que pronunciem txec i txon com ho farien a Amposta o a Castelló, i no pas xec i xon (amb una x com la de guixar), com ho farien a Vic o a Figueres.

 
 

 

© Ajuntament de Tarragona - Plaça de la Font, 1
43003 Tarragona - Tel. 977 296 100 - ajuntament@tarragona.cat