El pròxim 23 d’abril la Rambla Nova s’omplirà de llibres i de roses, però, sobretot, de gent: de lectors impacients per conèixer de primera mà les últimes novetats literàries, de fans d’escriptors esperant el seu torn per obtenir una dedicatòria, d’enamorats disposats a trobar l’obra que més s’ajusti als gustos de la persona estimada... i de persones que, senzillament, volen fer una mica el xafarder per les paradetes abans de decidir quins llibres compren. La Rambla Nova és un lloc emblemàtic per als tarragonins. Es va construir durant el segle XIX i, com molts altres indrets de la ciutat, ha estat font d’inspiració per a escriptors. L’empordanès Josep Pla en parla a la Guia de Catalunya, publicada el 1971. No dubta a destacar que “la claredat lluminosa de Tarragona” és “l’ànima de la ciutat”. Fixeu-vos com compara la Tarragona de mitjan segle XX amb la de 50 anys enrere. Sembla que s’havia rentat la cara! “De la Tarragona intermèdia, que anomenarem burgesa per tal de donar-li un nom, la Rambla n’és la peça capital, i el seu coronament prodigiós, el Balcó del Mediterrani. Sorprenen, en primer lloc, les dimensions amb què fou projectada la Rambla, que en la proporció de temps i ciutat ja hauria pogut tenir Barcelona, cosa que indica una tradició edilícia considerable. El balcó sobre el mar ha estat moltes vegades descrit i no cal pas insistir sobre una reiterada unanimitat. El que diré és que l’ampliació i la urbanització d’aquesta bella part de la ciutat honora molt l’Ajuntament de Tarragona i l’arquitecte senyor Monravà. Tarragona es troba en ple desenvolupament i en plena activitat municipal, i això és admirable; és admirable sobretot per a les persones que veiérem, fa més de cinquanta anys, la Tarragona asfixiada en la letargia provinciana, amb els presidiaris dels grillons i l’abandonament de les pedres i els polsosos herbams del rodal. La claredat lluminosa de Tarragona, que constitueix l’ànima de la ciutat, era llavors tocada d’un vel de malenconia, d’una cosa somorta i provincial. Els anys no han passat endebades, i ara la ciutat sembla més lluminosa que mai, més rutilant, d’una fascinació més vital.”
|
