 | Els carrers de Tarragona són l’escenari d’algunes de les històries que Jordi Tiñena ens explica a les seves novel·les. Si llegiu, per exemple, Els vespres de don Magí Castellarnau, Dies a la ciutat o Peix de gat, ambientada al Serrallo, segur que quedareu atrapats per les aventures i desventures dels personatges. El seu últim llibre, El gos suïcida, ha sortit al carrer aquest 2012. Al Jordi, la cultura també el transforma, i per això ens ho explica:
I aquest mes ens recomana... L'espectacle 'Desaparecer', amb Juan Echanove i Maika Makovski
“Dramatització-concert a partir de la interpretació de Juan Echanove i la música de Maika Makovski, basada en textos d’Edgar Allan Poe. Un espectacle de gran teatre en què, a través de la boira i la llum, un home i una dona narren musicalment i verbalment la seva violència més extrema a través d’un personatge que voreja la bogeria, i que ha entusiasmat el públic des de la seva estrena a Barcelona.”
La Sala IV del Museu Arqueològic, que mostra la vida quotidiana dels nostres avantpassats romans
“El Museu Arqueològic és un espai que hauríem de visitar periòdicament, com si estiguéssim de pas a la ciutat. Hi trobarem el testimoni del nostre passat romà. Ara us recomano en especial la Sala IV, dedicada a la vida quotidiana, amb peces de la vida domèstica i comercial, els jocs i els espectacles, l’erotisme i la fecunditat, els aliments o la religió, i on podrem veure el lampadari de bronze conegut com El Negret.”
 El llibre ‘Objectes perduts a Nova Barcelona’, de Xavier Carreras
“Una narració que es mou entre Tarragona i les terres veïnes, i l’imperi europeu dels Àustria, en què, de la mà d’un narrador que no s’està mai d’opinar i de reflexionar, el lector hi trobarà una novel·la històrica densa, ben documentada i molt ben escrita, amb una llengua rica i precisa, a l’entorn de l’episodi de l’exili després de la derrota de la Guerra de Successió (1714) i la fundació de Nova Barcelona en terres de la Voivodina sèrbia.” 
| |  |  |  “Tarragoní, el teu diari és Catalònia. Llegeix-lo!”. Si amplieu la imatge que acompanya la secció veureu que aquesta consigna està repetida en bona part de la portada del diari Catalònia del 16 d’abril de 1936. Com és que va sortir així? És un error d’impremta? És una estratègia de màrqueting per cridar l’atenció i captar nous lectors? És una broma dels periodistes de l’època? Res de tot això: és, simplement, censura.
| | “Què dius, xec?”, “Què passa, xon?” són dues possibles maneres de saludar amics i coneguts - sempre que hi hagi una certa confiança: millor que no saludeu així el vostre cap el primer dia de feina. Xec i xon són paraules pròpies del parlar tarragoní, encara que probablement temps enrere les utilitzava més gent que no pas ara. Fixeu-vos en alguns detalls i veureu que tenen un ús molt concret i limitat: només es fan servir en vocatiu; és a dir, per adreçar-nos a algú o cridar-lo (no diem “he vist un xec” o “avisa el xon”) i, a més, solament es fan servir en masculí, aplicades a homes (xeca no existeix amb aquest sentit i el possible femení de xon... té altres significats).
| |  |  | Els Abre Ke Paso vénen des de Torreforta per oferir-nos el seu rock de tota la vida i homenatjar la mítica banda tarragonina Números Rojos. Podeu escoltar-los, a ells i a altres grups, al CD Un munt d’idees, de l’Associació de Músics de Tarragona (aMt). Tasteu-ne un trosset amb aquest vídeo de la cançó “El Rey Sol”. 
| | “Entre oliveres” mostra un xiquet palestí preparat per anar a una manifestació de protesta perquè el Govern israelià ha tallat el subministrament d’aigua a Nilin, el seu poble.  A la mà porta un còctel Molotov fet amb una ampolla de xarop. La profunditat de la mirada del noi, que no deu tenir més de 13 o 14 anys, fa venir una esgarrifança.
| |  |  |  Esclata la primavera a la Imperial Tàrraco! Els arbres florits ens donen la benvinguda i ens obren pas cap a la Rambla Nova, amb el monument als Castellers de fons. Ja ho diu Josep Pla que l’ànima de Tarragona és la seva llum.
| | La Rambla Nova és un lloc emblemàtic per als tarragonins. Es va construir durant el segle XIX i, com molts altres indrets de la ciutat, ha estat font d’inspiració per a escriptors. L’empordanès Josep Pla en parla a la Guia de Catalunya, publicada el 1971. No dubta a destacar que “la claredat lluminosa de Tarragona” és “l’ànima de la ciutat”. Fixeu-vos com compara la Tarragona de mitjan segle XX amb la de 50 anys enrere. Sembla que s’havia rentat la cara!
| |  |  |  Us agrada el dolç? Us proposem que agafeu el davantal i que elaboreu, vosaltres mateixos, uns bunyols de vent de Tarragona. Són molt semblants als que trobem habitualment a les pastisseries, però amb un toc tarragoní molt especial (us l’imagineu?).
Trobareu la recepta a Receptes.cat, explicada per un bon mestre: Salvador Arimany.
| |  Si us agrada el món del teatre i de les titelles, esteu de sort. El pròxim dissabte 21 d’abril, a les 18.30 h al Teatre Metropol, hi haurà l’espectacle El príncep feliç.
És la història de la estàtua d’un príncep que havia tingut una vida plena de luxes, lluny dels patiments dels habitants del seu reialme. Ara està trist perquè, des que és una estàtua, veu que la vida no és tan fàcil com ell es pensava. Amb l’ajuda d’una oreneta, intentarà alleujar el dolor que veu al seu voltant.
| |     | |
Si us agrada el món del teatre i de les titelles, esteu de sort. El pròxim dissabte 21 d’abril, a les 18.30 h al Teatre Metropol, hi haurà l’espectacle El príncep feliç.
