A finals de gener de 1939, pocs dies després de l’ocupació de Tarragona per l’exèrcit franquista, fou nomenat el primer alcalde que durant sis mesos presidirà la nova comissió gestora municipal, Eusebio Múgica Jaca, militant de la CEDA i dentista de professió. El mes d’agost d’aquell mateix any fou substituït per José Macián Pérez, militant de la CEDA i secretari de jutjat, que exercirà com alcalde entre els anys 1939 i 1943, període durant el qual s’iniciarà la reconstrucció dels edificis i instal·lacions afectades pels bombardeigs. Fou rellevat el mes de novembre de 1943 per Agustí Sandoval Panasachs, diputat a Corts, pèrit industrial, comerciant i director de l’Escola del Treball. Durant la seva alcaldia es construiran els primers habitatges socials a les afores del nucli urbà en el barri de Torreforta. Mor en accident d’aviació el desembre de 1948, fou reemplaçat per Enric Olivé Martínez, administratiu, que ocuparà l’alcaldia fins al seu cessament governatiu, el mes de desembre de 1954. En aquests sis anys es registrarà una revifalla tant de les construccions promogudes per l’Estat com de l’obra pública municipal, se celebraran les festes del centenari de la Rambla i s’aconseguirà el pas del tren directe de Tarragona a Barcelona. Altrament, malgrat l’oposició de l’alcalde, les restes mortals del rei Jaume I seran traslladades solemnement de la Catedral de Tarragona al monestir de Poblet. Rafael Sanromà Anguiano, es mantindrà com alcalde entre febrer de 1955 i novembre de 1961. Durant aquest període s’inaugurà la Universitat Laboral, la Ciutat Residencial, el Museu Nacional Arqueològic, la nova presó provincial i l’avinguda de Pius XII. En aquest anys, la gènesi de la industrialització de la ciutat es veurà afavorida per la creació dels polígons industrials d’Entrevies i Francolí. Posteriorment, Benigne Dalmau Vila presidirà el consistori municipal des del mes de novembre de 1961 i exercirà el seu càrrec fins el mes de setembre de 1965, quan acabarà el seu mandat jutjat per prevaricació, condemnat i empresonat. Entre l’octubre de 1965 i el gener de 1968, assumirà l’alcaldia l’advocat Agustí Martí Pla, fins que cessarà per ordre del governador civil. Entre 1968 i 1976, anys en els quals la indústria química i la immigració arriben al seu punt àlgid, l’enginyer industrial i consignatari Ricard Vilar Guix esdevindrà el nou alcalde. Finalment, per elecció dels membres del consistori, l’advocat Esteve Banús Fernández es mantindrà a l’alcaldia fins a la celebració de les primeres eleccions municipals democràtiques.