El bloc de l'aviador
El bloc de l'aviació
No tots els terrenys adquirits per Alena van ser edificats en un primer moment. A partir del 1972 a la part de baix del barri s’hi edificà dos nous blocs.
Un bloc fou destinat a habitatge veïnal amb un cost aproximat de 500.000 pessetes. En aquest bloc sí que hi havia ascensor i alguns veïns del barri van decidir desplaçar-se d’un bloc a l’altre. Alguns veïns al fer-se grans, si han tingut l’oportunitat i per no marxar del barri, han optat per comprar-se plantes baixes o primers pisos dels 8 blocs inicials, o han comprat un pis del bloc amb ascensor, d'aquesta manera salven la dificultat de les escales.
El segon bloc va ser adquirit pel Ministerio de Defensa i fou destinat a sotsoficials i oficials de l’aeroport de Reus quan encara d’ús militar. La seva funció principal era servir com a residències pels militars i les seves famílies. Posteriorment, es va utilitzar com a allotjaments durant les vacances o períodes de descans dels membres de les forces aèries i militars. Actualment, amb la base aèria d’ús únicament civil el bloc s’ha convertit amb una zona de vacances pel cos armat exceptuant el setembre del 2017 quan s’instal·laren cossos policials que vingueren de la resta de l’estat per evitar el referèndum d’independència de l’1 d’octubre.
Inicialment, aquests dos blocs estaven envoltats per una tanca i en l’espai comunitari hi havien jardins, parcs i aparcaments d’ús restringit. També s’hi havia projectat una piscina que no va veure mai la llum.
Com hem dit l’espai estava delimitat per una tanca, una separació pels habitants del barri més que física. Deixant dividit el barri amb els de dalt (primeres promocions) i els de baix (segones promocions) i separades per una tanca que era anomenada com el mur de la vergonya.
La tanca obligava els habitants del barri a donar llargues voltes per travessar la carretera de Reus i anar a Torreforta. Aquest aïllament va ser especialment complicat per a la gent gran, que veia reduïda la seva mobilitat i la vida social que pogués fer fora del barri. Pels joves i adolescents, en canvi, era una font de diversió ja que sovint saltaven la tanca per jugar al parc, per fer drecera o per fer enfadar al vigilant. La Rosa Maria recorda: “els nens són els primers que van anant traient pedretes i van fer un forat, després vistes les necessitats de la gent, s’hi van afegir més veïns a la causa i al cap d'un any i poc aquell mur ja no hi era”.
Amb el temps, espais privats com els jardins i els parcs propers als blocs militars es van obrir a la comunitat, i es van afegir instal·lacions com una pista de petanca davant dels blocs d’ASESA i ENHER. També es va consolidar una zona verda als voltants del Mas d’Orovio, contribuint al desenvolupament i cohesió del barri.
La promoció d’edificis adossats i les cotxeres on actualment hi ha el local de l’Associació de Veïns construïdes a principis de segle són les darreres obres del barri.
Font: Diari de Tarragona
