Botiga Cronos. Els Serveis
Botiga Cronos. Els Serveis
Una de les conseqüències de la construcció d’habitatges en els baixos dels blocs de pisos del barri va fer que hi hagués molt pocs locals d'ús comunitari o comercial.
Al principi el barri comptava amb tres establiments comercials que marcaven la vida quotidiana dels veïns: una botiga d'alimentació anomenada (A)Cronos, una fleca i el conegut bar que acabà a mans de la Mari.
Aquests comerços oferien més que serveis bàsics: eren punts de trobada i espais de convivència social. La botiga d'alimentació, única al barri, era el lloc on els veïns feien la compra diària, mentre que la fleca proporcionava pa i pastissos, i el bar es convertia en un centre neuràlgic de vida social. Obert des del matí i fins a la nit era un lloc ideal per deixar encàrrecs, per recollir diners, per assabentar-se de les novetats i recessos al barri. La Rosa Maria explica que «el bar feia funció social: Era un punt de trobada, i per exemple, si es moria algú allí te n’assabentaves i podies deixar diners per a la corona de flors».
El Bar de la Mari, especialment, es recorda amb nostàlgia. Aquest establiment, gestionat per la Mari i el seu fill, va ser un lloc on es reunien persones de totes les edats per compartir converses, cafès i moments. Estava obert de sol a sol i fins i tot a l'estiu ampliava el seu horari fins a mitjanit. Les cadires a l’exterior convidaven els veïns a seure i parlar, creant un ambient de comunitat molt especial. La Mari diu que les tapes, especialment “el callos”, eren famosos i quan es troba als veïns del barri encara li recorden”.
La pandèmia de la COVID va afectar greument el bar i altres negocis. Les restriccions sanitàries i la disminució de clients van fer insostenible el negoci. A més, les queixes d'un veí per l'ús de la seva terrassa van complicar encara més la situació. Tot això va portar a la Mari a tancar el bar l'any 2020, posant fi a un lloc emblemàtic del barri.
La botiga d'alimentació i la fleca també van haver de tancar les seves portes per falta de rendibilitat, especialment després de la crisi del 2008, que va reduir la població al barri i va dificultar la supervivència dels petits comerços. Des de llavors, no hi ha hagut cap establiment comercial al barri, i els residents han hagut de desplaçar-se a altres zones per a fer les seves compres, van a Torreforta als supermercats o al mercat, també als Hipermercats de Les Gavarres o al centre de la ciutat.
Durant la pandèmia, aquesta manca de comerços locals va posar en evidència la importància del teixit comercial de proximitat. Els veïns més joves van ajudar les persones grans, que tenien dificultats per desplaçar-se, portant-los les compres a domicili mitjançant cistelles que baixaven des dels balcons. Aquesta solidaritat veïnal va ser crucial en uns moments tan complicats.
Actualment, els veïns del barri desitgen comptar amb algun establiment, especialment un bar o una farmàcia, per cobrir necessitats bàsiques i tornar a crear espais de trobada. Tot i això, ja s'han adaptat a desplaçar-se a altres zones per fer les seves compres, encara que lamenten la pèrdua d’aquella vida comunitària que abans oferien els comerços locals.
Font: Diari de Tarragona
