<?xml version="1.0" encoding="utf-8" ?>
<rdf:RDF xmlns:rdf="http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:syn="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/" xmlns="http://purl.org/rss/1.0/">




    



<channel rdf:about="https://www.tarragona.cat/cooperacio/educacio-per-la-ciutadania-global/microcicles/ciutats-defensores/RSS">
  <title>Ciutats defensores</title>
  <link>https://www.tarragona.cat</link>

  <description>
    
      
    
  </description>

  

  
            <syn:updatePeriod>daily</syn:updatePeriod>
            <syn:updateFrequency>1</syn:updateFrequency>
            <syn:updateBase>2015-04-09T07:54:17Z</syn:updateBase>
        

  <image rdf:resource="https://www.tarragona.cat/logo.png"/>

  <items>
    <rdf:Seq>
      
        <rdf:li rdf:resource="https://www.tarragona.cat/cooperacio/noticies/noticies-2020/ciutats-defensores/karla-avelar-defensora-dels-drets-lgtbiq-en-aquell-moment-no-sabiem-ni-que-erem-trans-ni-que-erem-subjectes-de-dret-ni-res."/>
      
      
        <rdf:li rdf:resource="https://www.tarragona.cat/cooperacio/noticies/noticies-2020/ciutats-defensores/dimir-viana-es-important-que-els-oprimits-tinguin-colors-per-pintar-instruments-per-tocar-paper-per-escriure-poesia-escenaris-i-carrers-per-representar-i-ballar.-aixo-es-un-dret-huma."/>
      
      
        <rdf:li rdf:resource="https://www.tarragona.cat/cooperacio/noticies/noticies-2020/ciutats-defensores/maria-sol-taule-defensa-de-drets-civils-i-politics-a-filipines"/>
      
      
        <rdf:li rdf:resource="https://www.tarragona.cat/cooperacio/noticies/noticies-2020/ciutats-defensores/victor-ochen-201cel-teu-patiment-no-et-dona-permis-per-crear-mes-patiment.-t2019inspira-per-aturar-lo201d"/>
      
    </rdf:Seq>
  </items>

</channel>


  <item rdf:about="https://www.tarragona.cat/cooperacio/noticies/noticies-2020/ciutats-defensores/karla-avelar-defensora-dels-drets-lgtbiq-en-aquell-moment-no-sabiem-ni-que-erem-trans-ni-que-erem-subjectes-de-dret-ni-res.">
    <title>Karla Avelar, defensora dels drets LGTBiQ+: «En aquell moment, no sabíem ni que érem trans ni que érem subjectes de dret, ni res.»</title>
    <link>https://www.tarragona.cat/cooperacio/noticies/noticies-2020/ciutats-defensores/karla-avelar-defensora-dels-drets-lgtbiq-en-aquell-moment-no-sabiem-ni-que-erem-trans-ni-que-erem-subjectes-de-dret-ni-res.</link>
    <description>Reconeguda defensora delsdrets LGTBiQ+ a El Salvador, es va veure forçada a migrar a Suïssa després de patir amenaces, segrestos i tortures</description>
    <content:encoded xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"><![CDATA[<p style="text-align: justify;">La Karla Avelar és una defensora del drets de les persones LGTBiQ+ a El Salvador reconeguda mundialment. Va ser una de les fundadores de la primera associació de persones trans amb VIH del país, <a href="https://www.comcavis.org.sv/index.php" target="_blank">COMCAVIS TRANS</a>.</p>

<p style="text-align: justify;">És el primer perfil del <em>CoopTgn Online: Microcicle del projecte Ciutats Defensores de Drets Humans</em>. La Karla havia de visitar Tarragona i oferir una xerrada en el marc del programa <em><a href="https://ciutatsdretshumans.cat/" target="_blank">Ciutats defensores de Drets Humans</a></em>.</p>

<p style="text-align: justify;">La Karla es va veure forçada a demanar asil a Suïssa, on resideix actualment, després d’haver patit múltiples persecucions, segrestos, amenaces i tortures per part de les bandes salvadorenques. Aquesta permanent exposició a actes violents i la lluita diària per la supervivència va introduir-la en l’activisme dels drets humans.</p>

<p style="text-align: justify;">Va ser la primera dona trans a El Salvador en fer públic el seu estat VIH Positiu i ha dedicat la seva vida a defensar, nacionalment i internacionalment, els drets humans de les persones LGBTiQ+, de les persones afectades per VIH, de les persones migrants i les persones privades de llibertat en situació de vulnerabilitat i de les víctimes de discriminació per causa d’orientació sexual o identitat de gènere.</p>

<p style="text-align: justify;">L’any 2013, va ser la primera dona trans en presentar-se a la Comisión Interamericana de Derechos Humanos (IACHR) i a denunciar l’estat Salvadoreny per discriminació i crims d’odi contra les persones LGBTiQ+. En relació a la seva tasca com a defensora ha patit vulneracions de drets humans: ha estat segrestada, torturada, empresonada i ferida amb arma de foc.</p>

<p>Recull d'entrevistes per saber-ne més d'ella:</p>

<ul>
	<li><a href="https://ciutatsdretshumans.cat/defensores/karla-avelar" target="_blank">Ciutats Defensores de Drets Humans</a>. <em><strong>Karla Avelar</strong></em>.&nbsp;</li>
	<li><a href="https://www.bbc.com/mundo/noticias-america-latina-39950099" target="_blank">Especial para BBC Mundo, El Salvador; Marvin Romero</a>: <em><strong>Violaciones colectivas, disparos a quemarropa y torturas: la inspiradora historia de Karla Avelar, la voz de los transexuales en El Salvador.</strong></em></li>
	<li><a href="http://agenciapresentes.org/2019/01/14/karla-avelar-en-el-salvador-hay-un-genocidio-de-las-personas-lgbti/#" target="_blank">Agencia Presentes, El Slavador, Paula Rosales</a>.&nbsp;<em><strong>Karla Avelar: «En El Salvador hay un genocidio de las personas LGBTI»</strong></em></li>
	<li><a href="http://www.elsalvadorg.com/portal/index2.php?option=com_content&amp;do_pdf=1&amp;id=522" target="_blank">Elsavador.org</a>, <em><strong>Biografia Karla Avelar</strong></em>.</li>
	<li><a href="https://www.youtube.com/watch?v=ffJEwaXHkiE" target="_blank">En portada, RTVE</a></li>
	<li><a href="http://www.teinteresa.es/mundo/Karla-Avelar-Premio-Martin-Ennals_0_1784822269.html" target="_blank">Teinteresa.es, EFE, Ginebra</a>. <em><b>La activista trans salvadoreña Karla Avelar, finalista para el Premio Martin Ennals de derechos humanos</b></em>.</li>
</ul>

<p>&nbsp;</p>

<p>Per saber-ne més de la defensa dels drets LGTBiQ+</p>

<p>Pel·lícules i documentals</p>

<ul>
	<li><em><strong><a href="https://www.youtube.com/watch?v=QwwPpiIv2rg&amp;t=24s" target="_blank">En mis tacones</a></strong></em> (doc.)</li>
	<li><em><strong><a href="https://www.youtube.com/watch?v=xdhhV66wZX8" target="_blank">Guerriller@s</a></strong></em> (doc.)</li>
	<li><em><strong><a href="https://www.youtube.com/watch?v=PIj5qE0RlK0" target="_blank">Reina de corazones</a></strong></em> (doc.)</li>
	<li><em><strong><a href="https://www.youtube.com/watch?v=7wTIpR1l6eA" target="_blank">Tras la piel</a></strong></em> (curt)</li>
	<li><em>Bixa travesti</em></li>
	<li><em>Mala Mala</em></li>
</ul>

<p>&nbsp;</p>

<p>Llibres i revistes</p>

<ul>
	<li><strong><em>Transexualitats. Altres mirades possibles</em></strong>. Miquel Missé.</li>
	<li><em><strong><a href="https://www.pikaramagazine.com/2010/11/ecuador-vanguardia-trans/" target="_blank">Pikara magazine</a></strong></em>.</li>
</ul>

<p>&nbsp;</p>

<p>Webs&nbsp;</p>

<ul>
	<li><a href="https://asile-lgbt.ch/" target="_blank">Comité Asile LGBTI</a></li>
	<li><a href="https://ilga.org/es/mapas-legislacion-sobre-orientacion-sexual" target="_blank">ILGA World- Asociación Internacional de lesbianas, gays, bisexuales, trans e intersex</a></li>
	<li><a href="https://protectioninternational.org/es" target="_blank">Protection International</a></li>
</ul>
]]></content:encoded>
    <image>https://www.tarragona.cat/cooperacio/noticies/noticies-2020/ciutats-defensores/karla-avelar-defensora-dels-drets-lgtbiq-en-aquell-moment-no-sabiem-ni-que-erem-trans-ni-que-erem-subjectes-de-dret-ni-res./image_preview</image>
    <dc:publisher>No publisher</dc:publisher>
    <dc:creator>cooperacio</dc:creator>
    <dc:rights></dc:rights>
    
      <dc:subject>Cooperació</dc:subject>
    
    <dc:date>2020-03-30T23:45:00Z</dc:date>
    <dc:type>Noticia</dc:type>
  </item>


  <item rdf:about="https://www.tarragona.cat/cooperacio/noticies/noticies-2020/ciutats-defensores/dimir-viana-es-important-que-els-oprimits-tinguin-colors-per-pintar-instruments-per-tocar-paper-per-escriure-poesia-escenaris-i-carrers-per-representar-i-ballar.-aixo-es-un-dret-huma.">
    <title>Dimir Viana: «És important que els oprimits tinguin colors per pintar, instruments per tocar, paper per escriure poesia, escenaris i carrers per representar i ballar. Això és un dret humà.»</title>
    <link>https://www.tarragona.cat/cooperacio/noticies/noticies-2020/ciutats-defensores/dimir-viana-es-important-que-els-oprimits-tinguin-colors-per-pintar-instruments-per-tocar-paper-per-escriure-poesia-escenaris-i-carrers-per-representar-i-ballar.-aixo-es-un-dret-huma.</link>
    <description>El recorregut professional d’aquest aRtivista està marcat per la conjunció entre l’art i el compromís per la transformació social. Va néixer en una gran favela de Belo Horizonte, Brasil</description>
    <content:encoded xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"><![CDATA[<p style="text-align: justify;">L’artivisme social busca el canvi i la transformació de la societat cap a un món més just a traves de l’art, ja sigui de la música, el teatre, el clown,... podem trobar molts exemples arreu del món com <strong><a href="https://distintaslatitudes.net/entrevistas/helix-libera-apuesta-clown-fronteras" target="_blank">Helix Libera</a></strong> una mostra de migració i transformació social a través del clown i les arts o <strong><a href="https://distintaslatitudes.net/entrevistas/slipt-entrevistas-latam" target="_blank">Slipt</a></strong>, un raper que treballa per construir la pau a barris vulnerables de El Salvador a traves del hip-hop.</p>

<p style="text-align: justify;">Dins de les arts també trobem el Teatre de l’Oprimit que és una metodologia social i política, una pràctica artística i pedagògica que es fonamenta en la solidaritat amb l’objectiu de superar les injustícies. És un teatre social, comunitari i participatiu sistematitzat a partir dels anys 60 per Augusto Boal (Brasil), ens proposa “Humanitzar la Humanitat, analitzant el present per inventar conjuntament el futur que desitgem”.</p>

<p style="text-align: justify;">Es basa en la idea de que totes les persones som artistes i podem fer us del teatre i altres arts com a mitjans per la transformació de la societat.</p>

<p style="text-align: justify;">El teatre de l’Oprimit promou l’intercanvi d’experiències entre actors i espectadors a través de la intervenció directa en l’acció teatral, busca el procés de reflexió per la transformació.</p>

<p style="text-align: justify;">El recorregut professional d’aquest actor, director i autor teatral, músic, educador i activista està marcat per la conjunció entre l’art i el compromís per la transformació social. Va néixer en una gran favela de Belo Horizonte, Brasil, i va créixer en un ambient de pobresa i degradació social, amb dificultats d’accés a l’aigua i a la salut i amb greus problemes ambientals degut a la brutícia, a més de patir una situació de molta violència quotidiana.</p>

<p style="text-align: justify;">Durant la seva joventut es va interessar per la música i el teatre i va començar a implicar-se en accions polítiques impulsades des de la creativitat, i a participar en espectacles teatrals i festivals de música popular. A través de l'art treballa per dignificar la vida de la joventut més pobra del Brasil amb projectes que conjuguen l'educació, la cultura, el medi ambient i el compromís social, com el Teatre de l’Oprimit i la Caravana de Artesanía. A més, ha dut a terme accions formatives en comunitats rurals, tradicionals i urbanes, i formacions sobre Teatre de l’Oprimit per a la promoció dels drets humans en àmbits com la defensa del medi ambient o els drets de les persones LGTBIQ+.</p>

<p style="text-align: justify;">En Dimir també està compromès amb el medi ambient i de la unió amb el compromís social sorgeix la seva experiència amb una associació de cartoners del Brasil, un dels sectors més pobres. Com ell diu: “. Són persones que treballen en la qüestió ambiental del reciclatge i gràcies a això tenen una nova oportunitat de supervivència i d’aposta pel medi ambient. Té les dues vessants: millora les condicions de vida i ajuda al planeta. Les accions polítiques ajuden a canviar la situació de les persones més pobres, que viuen grans dificultats socials i econòmiques”</p>

<p>Recull d'entrevistes per saber-ne més d'ell:</p>

<ul>
	<li><a href="https://www.youtube.com/watch?v=DaOGqsHqep8" target="_blank">Àrea Metropolitana de Barcelona</a> (youtube). <strong>Gestió de residus dins de projectes socials.</strong>&nbsp;</li>
	<li><a href="https://www.nuvol.com/teatre-i-dansa/dimir-viana-va-abusar-de-mi-unic-home-a-qui-vaig-anomenar-pare-52607" target="_blank">Núvol, Montse Barderi</a>. <strong>Dimir Viana:&nbsp;“Va abusar de mi l’únic home a qui vaig anomenar pare”</strong></li>
</ul>

<p>&nbsp;</p>

<p style="text-align: justify;">Us recomanem la pel·lícula <em><strong><a href="https://www.idfa.nl/en/film/e920c79c-874a-4872-ac1d-00e139d54c64/lyari-notes" target="_blank">Lyari Notes</a></strong></em>, on un professor de música de Pakistàn ensenya a les seves alumnes la música com a mitjà d’expressió en un entorn de violència constant. Amb subtítols en anglès.</p>

<p style="text-align: justify;"><a href="http://www.idfa.nl/en/film/e920c79c-874a-4872-ac1d-00e139d54c64/lyari-notes" target="_blank"><img src="https://www.tarragona.cat/cooperacio/fitxers/imatges/2020/lyari-notes/image_preview" alt="" title="Lyari Notes" width="400" height="148" /></a></p>

<p style="text-align: justify;">També recomanem <em><strong><a href="https://www.youtube.com/watch?v=IDzdQyEC0lE" target="_blank">The age of stupid</a></strong></em> que tracta sobre l’escalfament global i el paper que hi juga l’activitat humana. Ens presenten el mon al 2055 destruit a causa dels danys provocats per l’espècie humana. Us convidem a reflexionar sobre la transformació social que necessitem a nivell global. També&nbsp;<em><strong><a href="https://www.youtube.com/watch?v=V9Z7FQSsTxM" target="_blank">Waste land</a></strong></em>, documental que ens mostra la vida al voltant de l'abocador més gran del Brasil; i&nbsp;<em><strong>Mercedes Sosa, la voz de latinoamerica</strong></em>. (efilm) Historia d’aquesta artista que va lluitar contra la repressió viscuda.</p>

<p>Per saber més sobre la tècnica del Teatre de l’Oprimit, us recomanem del seu creador l’Augusto Boal, el llibre <a href="https://autogestionycooperativas.files.wordpress.com/2014/03/boal-augusto-el-arcoiris-del-deseo-1990.pdf" target="_blank"><strong>El arco iris del deseo</strong></a> que ens introdueix en una nova investigació del Teatre de l’Oprimit, fica el teatre al servei de la liberació personal i conjuga la representació teatral amb la psicologia.</p>
]]></content:encoded>
    <image>https://www.tarragona.cat/cooperacio/noticies/noticies-2020/ciutats-defensores/dimir-viana-es-important-que-els-oprimits-tinguin-colors-per-pintar-instruments-per-tocar-paper-per-escriure-poesia-escenaris-i-carrers-per-representar-i-ballar.-aixo-es-un-dret-huma./image_preview</image>
    <dc:publisher>No publisher</dc:publisher>
    <dc:creator>cooperacio</dc:creator>
    <dc:rights></dc:rights>
    <dc:date>2020-04-01T06:00:00Z</dc:date>
    <dc:type>Noticia</dc:type>
  </item>


  <item rdf:about="https://www.tarragona.cat/cooperacio/noticies/noticies-2020/ciutats-defensores/maria-sol-taule-defensa-de-drets-civils-i-politics-a-filipines">
    <title>Maria Sol Taule, defensa de drets civils i polítics a Filipines</title>
    <link>https://www.tarragona.cat/cooperacio/noticies/noticies-2020/ciutats-defensores/maria-sol-taule-defensa-de-drets-civils-i-politics-a-filipines</link>
    <description>Quan encara era estudiant es va unir a un grup d’advocats que oferien serveis gratuïts a víctimes d’abús de drets</description>
    <content:encoded xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"><![CDATA[<p>Maria Sol Taule és una advocada que defensa persones que no tenen recursos econòmics, especialment activistes i persones defensores dels drets humans que son acusats de falsos càrrecs i pateixen greus vulneracions de drets humans a Filipines.</p>

<p style="text-align: justify;">Quan encara era estudiant es va unir a un grup d’advocats que oferien serveis gratuïts a víctimes d’abús de drets. Des de l’any 2011 treballa amb Karapatan, aliança nacional d’organitzacions socials, col·lectius i programes que promouen i defensen els drets de les persones a Filipines.</p>

<p style="text-align: justify;">Taule és coneixedora del perill del seu treball, a Filipines les defensores de drets humans son objecte de mesures contrainsurgents per eliminar qualsevol forma de resistència.</p>

<p style="text-align: justify;">La greu situació de vulneració de drets humans dels darrers anys a Filipines està sent investigada actualment pel Tribunal Penal Internacional. Des de l’any 2016 han estat assassinades prop de vint-i-set mil persones, la majoria executades extrajudicialment. El govern té una política antidroga que es basa en l’existència d’una llista d’objectius entre els quals apareixen també professors i polítics. És una manera de silenciar veus i pràctiques que incomoden a les autoritats.</p>

<p style="text-align: justify;"><a href="https://www.revista5w.com/newsroom/podcast-filipinas" target="_blank">En aquest podcast</a> de la revista 5W podem conèixer més sobre la política existent, les desigualtats, la pobresa i la droga a Filipines.&nbsp;</p>

<p style="text-align: justify;">Aquesta política de repressió també afecta a les defensores i defensors de drets humans que pateixen detencions il·legals, falsos càrrecs, tortures i en general greus vulneracions de drets humans, sobretot les dones defensores.</p>

<p style="text-align: justify;">Karapatan, l’organització per la que treballa Maria Sol, documenta els casos de vigilància i amenaces per intimidar a defensors i defensores, denúncia les violacions de drets humans, assisteix a les víctimes i realitza accions de formació i sensibilització.</p>

<p style="text-align: justify;">Des de l’organització informen que diferents líders de Karapatan van rebre amenaces directes de mort poques hores desprès que un dels seus companys fos assassinat, B. Patigas va ser el 58 assassinat del projecte Karapatan. Almenys una persona defensora és assassinada cada setmana en aquest país.</p>

<p style="text-align: justify;">Segons l’informe del Relator Especial de Defensores i Defensors de Drets Humans del 2018, les persones defensores de drets humans pateixen freqüentment violacions del drets humans com assassinats, execucions extrajudicials, desaparicions forçades, detencions,... Aquests fets no son esporàdics, sinó que tenen com a propòsit intimidar les persones defensores i silenciar les seves veus crítiques i, a més, frenar altres persones per tal que no defensin els drets humans.</p>

<p style="text-align: justify;"><img src="https://www.tarragona.cat/cooperacio/fitxers/imatges/2020/mariasol/image_preview" alt="" title="MariaSol" width="400" height="246" /></p>

<p style="text-align: justify;">Tanmateix, assenyala que el risc de patir violència augmenta en funció dels tipus de dret que es defensa o dels interessos econòmics o polítics als que s’enfronten. En aquest sentit, hi ha un risc més elevat en persones que defensen la terra, el medi ambient la pau, l’accés a la justícia, la diversitat sexual, la llibertat d’expressió i la igualtat de gènere.</p>

<p style="text-align: justify;">Lluitar contra les vulneracions de drets que pateixen les defensores i defensors a moltes regions del món és imprescindible per garantir els drets humans.</p>

<p>La Maria Sol és també artista, És una eina molt efectiva per exposar i expressar qüestions d’una manera diferent”. També ha dibuixat, per encàrrec algún Barong tagalog (camisa comú a les Filipines) amb dibuixos relacionats amb la gent de Filipines.</p>

<p><img src="https://www.tarragona.cat/cooperacio/fitxers/imatges/2020/soltaule/image_preview" alt="" title="SolTaule" width="274" height="365" /></p>

<p style="text-align: justify;">Moltes de les seves obres estan lligades a la seva tasca de defensa dels drets humans.</p>

<p style="text-align: justify;">"L'art ha de despertar a la gent en l'afirmació dels seus drets i la lluita pel seu benestar. Els artistes han d’estar involucrats en les lluites de la gent”.</p>

<p>Persaber-ne més de la Maria Sol i la feina de Karapatan:</p>

<p style="text-align: justify;"><a href="https://ciutatsdretshumans.cat/defensores/maria-taule" target="_blank">Ciutats Defensores de Drets Humans</a><strong>. <em>Maria Sol Taule</em>.</strong></p>

<p style="text-align: justify;"><a href="https://www.ara.cat/es/internacional/guerra-contra-drogas-Duterte_0_2339766115.html" target="_blank">Ara.cat Sònia Sánchez, 2019</a>. "<em><strong>A los filipinos nos estanmatando como mosquitos</strong></em>".<span style="display: inline !important; float: none; background-color: rgb(251, 251, 251); color: rgb(109, 108, 108); font-family: "Montserrat",Arial,Tahoma,sans-serif; font-size: 13.6px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; -webkit-text-stroke-width: 0px; white-space: normal; word-spacing: 0.68px;">Entrevista a Cristina Palabay, membre de Karapatan. </span></p>

<p style="text-align: justify;">Per saber-ne més de la defensa dels Drets Humans us recomanem el documental <em><strong><a href="https://www.youtube.com/watch?v=hxDbIrn4Myg" target="_blank">Palawan: Tragedias en la selva</a></strong></em>, que tracta sobre la defensa del medi ambient a Filipines i l’amenaça que suposa defensar-ho. Els indígenes d’aquesta illa filipina, malgrat el perill que suposa oposar-se a corporacions o a governs locals, no estan disposats a entregar les seves terres.</p>

<p><a href="https://www.youtube.com/watch?v=hxDbIrn4Myg" target="_blank"><img src="https://www.tarragona.cat/cooperacio/fitxers/imatges/2020/palawan/image_preview" alt="" title="Palawan" width="400" height="225" /></a></p>

<p style="text-align: justify;">També el documental <em><strong><a href="https://www.youtube.com/watch?v=9TrL3JCFg2A" target="_blank">Courage - Journalism is not a Crime</a></strong></em> que tracta sobre la repressió que pateixen tres periodistes a diferents països del món. Dedicar-se al periodisme crític o d’investigació et pot ficar sota molta pressió per part del govern, d’empreses o de criminals. Aquests periodistes lluiten per la llibertat d’expressió tenint en compte que poden arribar a ser empresonats, torturats o, inclús, assassinats (Subtítols en castellà)</p>

<p style="text-align: justify;">I un llibre, <strong><em>La paraula contrària*</em></strong>, d'Erri de Luca. El seu<strong> </strong>autor va ser jutjat per haver expressat que les obres d’un tren s’havien de sabotejar. En aquest llibre l’autor argumenta el seu cas amb un gran fonament en defensa de la llibertat d’expressió i la relació entre la cultura i les lluites socials.</p>

<h6 style="text-align: justify;">*DE LUCA, Erri. <em>La paraula contrària</em>. Carcaixent: Sembra, 2015.</h6>

<p>&nbsp;</p>

<p>&nbsp;</p>
]]></content:encoded>
    <image>https://www.tarragona.cat/cooperacio/noticies/noticies-2020/ciutats-defensores/maria-sol-taule-defensa-de-drets-civils-i-politics-a-filipines/image_preview</image>
    <dc:publisher>No publisher</dc:publisher>
    <dc:creator>Dolors Gonzalez Marquez</dc:creator>
    <dc:rights></dc:rights>
    
      <dc:subject>Cooperació</dc:subject>
    
    <dc:date>2020-04-02T06:00:00Z</dc:date>
    <dc:type>Noticia</dc:type>
  </item>


  <item rdf:about="https://www.tarragona.cat/cooperacio/noticies/noticies-2020/ciutats-defensores/victor-ochen-201cel-teu-patiment-no-et-dona-permis-per-crear-mes-patiment.-t2019inspira-per-aturar-lo201d">
    <title>Victor Ochen: “El teu patiment no et dona permís per crear més patiment; t’inspira per aturar-lo”</title>
    <link>https://www.tarragona.cat/cooperacio/noticies/noticies-2020/ciutats-defensores/victor-ochen-201cel-teu-patiment-no-et-dona-permis-per-crear-mes-patiment.-t2019inspira-per-aturar-lo201d</link>
    <description>Primer ugandès i l’africà més jove en ser candidat al premi Nobel de la Pau. El 2015 va ser nominat  per la seva tasca a favor de la pau i la reconciliació.</description>
    <content:encoded xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"><![CDATA[<p style="text-align: justify;">Va nèixer a Lira, un districte del nord d’Uganda durant un conflicte que va crear una gran crisi humanitària. La guerra, al nord d’Uganda va durar quasi 20 anys i actualment, desprès de 13 anys, encara es pateixen les conseqüències.</p>

<p style="text-align: justify;">Aquesta guerra va estar lligada a moltes qüestions polítiques però qui va actuar afectant directament a la població del nord d’Uganda va ser l’exèrcit del LRA (Lord’s Resistance Army/Exercit de la Resistència del Senyor). Aquest, estava liderat per Joseph Kony qui utilitzava revelacions bíbliques i espirituals per mantenir el recolzament de les seves tropes, les quals atacaven els poblats i, fins i tot, els camps de desplaçats.</p>

<p style="text-align: justify;">Durant els atacs hi havia assassinats, mutilacions, violacions, segrestos d’infants i adults, cremaven cases, feien emboscades a vehicles i persones en bicicleta,... Els nens segrestats eren obligats a unir-se al seu exercit i les noies eren utilitzades com a esclaves sexuals. Si aconseguien fugir a l’arribar a casa o al seu poblat patien estigmatització i rebuig social.</p>

<p style="text-align: justify;">A les nits, els infants i adolescents anaven a dormir al centre de ciutats i hospitals on estaven protegits dels atacs i moltes famílies marxaven de casa per dormir al mig del bosc.</p>

<p style="text-align: justify;">A Uganda, aquest conflicte va provocar&nbsp; quasi 2 milions de desplaçaments forçats, als camps de desplaçats les condicions eren pèssimes degut a la situació d’higiene, malnutrició i inseguretat alimentaria.</p>

<p style="text-align: justify;">En un d’aquests camps de desplaçats va crèixer en Victor patint les conseqüències del conflicte, però aquest patiment el va impulsar en la promoció de la pau. Va haver de treballar per poder pagar-se els estudis i finalment estudia dret, l’any 2005 va fundar <a href="https://africanyouthinitiative.org/" target="_blank">AYINET</a> (African Youth Iniciative Network) que promou activament la cultura de pau i dóna suport a les persones que pateixen conseqüències del conflicte. Han recolzat a víctimes obligades a cometre atrocitats, ajudat a nenes violades i nens mutilats i, a més, han contribuit al retorn i reintegració d’infants soldats i jovent afectat per la guerra.</p>

<p style="text-align: justify;">En Victor defensa la importància que els joves siguin agents de pau i creu en el seu empoderament, per això, els ajuda a transformar el seu dolor en una oportunitat per la pau. Tanmateix, treballa per implicar els joves en la construcción d’una cultura de pau.</p>

<p style="text-align: justify;">El 2015 va ser nominat al premi Nobel de la Pau per la seva tasca a favor de la pau i la reconciliació, es va convertir en el primer ugandès i l’africà més jove en ser candidat.</p>

<p style="text-align: justify;">També és ambaixador de l’objectiu número 16 dels ODS impulsats per les Nacions Unides: Pau, Justicia i Institucions sòlides.</p>

<p style="text-align: justify;">Tot el que en Victor ha aconseguit a nivel profesional i personal és fruit de les seves experiències i, sobretot de la seva actitud en front de la violencia. Va triar una alternativa, lluitar pels drets humans i promoure la pau.</p>

<p style="text-align: justify;">Entrevistes per saber-ne més del Vïctor</p>

<p style="text-align: justify;"><a href="https://elpais.com/elpais/2016/02/08/planeta_futuro/1454954388_754169.html" target="_blank">Ciutats Defensores de Drets Humans</a> <em><strong>Victor Ochen</strong></em></p>

<p style="text-align: justify;"><a href="https://elpais.com/elpais/2016/02/08/planeta_futuro/1454954388_754169.html" target="_blank">El País. Chema Caballero. 2016.</a> <em><strong>Los jóvenes no son un instrumento para la guerra, sino para la paz.</strong></em></p>

<p style="text-align: justify;">Per aprofundir en el tema podeu visitar el <a href="http://www.centredelas.org/ca/" target="_blank">Centre Delas d’Estudis per la Pau</a>, on es poden trobar informes sobre desarmament, comerç d’armes, conflictes armats i cultura de pau.</p>

<p style="text-align: justify;"><a href="https://www.youtube.com/watch?v=MtWzYn7_Ur8" target="_blank"><img src="https://www.tarragona.cat/cooperacio/fitxers/imatges/2020/invisibles/image_preview" alt="" title="Invisibles" width="282" height="400" /></a></p>

<p style="text-align: justify;">També podeu mirar el documental <a href="https://www.youtube.com/watch?v=MtWzYn7_Ur8" style="border-bottom-color: currentColor; border-bottom-style: none; border-bottom-width: medium; border-image-outset: 0; border-image-repeat: stretch; border-image-slice: 100%; border-image-source: none; border-image-width: 1; border-left-color: currentColor; border-left-style: none; border-left-width: medium; border-right-color: currentColor; border-right-style: none; border-right-width: medium; border-top-color: currentColor; border-top-style: none; border-top-width: medium; color: rgb(168, 17, 60); font-family: &amp;quot;Montserrat&amp;quot;,Arial,Tahoma,sans-serif; font-size: 13.6px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; orphans: 2; outline-color: invert; outline-style: none; outline-width: medium; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; -webkit-text-stroke-width: 0px; white-space: normal; word-spacing: 0.68px;" target="_blank"><b style="border-bottom-color: currentColor; border-bottom-style: none; border-bottom-width: 0px; border-image-outset: 0; border-image-repeat: stretch; border-image-slice: 100%; border-image-source: none; border-image-width: 1; border-left-color: currentColor; border-left-style: none; border-left-width: 0px; border-right-color: currentColor; border-right-style: none; border-right-width: 0px; border-top-color: currentColor; border-top-style: none; border-top-width: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: invert; outline-style: none; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"><i style="border-bottom-color: currentColor; border-bottom-style: none; border-bottom-width: 0px; border-image-outset: 0; border-image-repeat: stretch; border-image-slice: 100%; border-image-source: none; border-image-width: 1; border-left-color: currentColor; border-left-style: none; border-left-width: 0px; border-right-color: currentColor; border-right-style: none; border-right-width: 0px; border-top-color: currentColor; border-top-style: none; border-top-width: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: invert; outline-style: none; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">Invisibles</i></b></a>, format per cinc històries de diferents conflictes oblidats. Una d'aquestes històries està dedicada al <span style="display: inline !important; float: none; background-color: rgb(251, 251, 251); color: rgb(109, 108, 108); font-family: "Montserrat",Arial,Tahoma,sans-serif; font-size: 13.6px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; -webkit-text-stroke-width: 0px; white-space: normal; word-spacing: 0.68px;">conflicte viscut a Uganda durant més de 20 anys. Està</span> <span style="display: inline !important; float: none; background-color: rgb(251, 251, 251); color: rgb(109, 108, 108); font-family: "Montserrat",Arial,Tahoma,sans-serif; font-size: 13.6px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; -webkit-text-stroke-width: 0px; white-space: normal; word-spacing: 0.68px;">a càrrec de Fernando León de Aranoa.</span></p>

<p style="text-align: justify;">El documental complet <em><a href="https://www.documaniatv.com/social/invisibles-video_a6a3c1109.html" target="_blank">Invisibles</a></em> va guanyar el premi Goya l'any 2088 i relata cinc histories dirigides per Mariano Barroso, Isabel Coixet, Javier Corcuera, Fernando León de Aranoa i Wim Wenders, i estàn produïdes per Javier Bardem en colaboración amb <a href="https://www.msf.es/" target="_blank">MSF.</a> En elles es combina documental i ficció per donar veu a persones que han estt oblidades pergoverns, empreses, institucions i ciutadans.&nbsp;</p>

<p style="text-align: justify;"><img src="https://www.tarragona.cat/cooperacio/fitxers/imatges/2020/aboke/image_preview" alt="" title="Aboke" width="258" height="400" /></p>

<p style="text-align: justify;">I per últim, un llibre, <strong><em>Las chicas de Aboke*</em></strong>. Narra la història basada en fets reals de les 139 noies segrestades d’un col·legi del nord d’Uganda, com una professora segueix el rastre i aconsegueix alliberar a moltes de les noies. També hi ha el testimoni d’algunes noies que van aconseguir escapar i d’un nen soldat.</p>

<h6 style="text-align: justify;">*de Temmerman, Els. <em>La niñas de Aboke</em>. Madrid: Mundo negro, 2002.</h6>

<p>&nbsp;</p>
]]></content:encoded>
    <image>https://www.tarragona.cat/cooperacio/noticies/noticies-2020/ciutats-defensores/victor-ochen-201cel-teu-patiment-no-et-dona-permis-per-crear-mes-patiment.-t2019inspira-per-aturar-lo201d/image_preview</image>
    <dc:publisher>No publisher</dc:publisher>
    <dc:creator>cooperacio</dc:creator>
    <dc:rights></dc:rights>
    
      <dc:subject>Cooperació</dc:subject>
    
    <dc:date>2020-04-03T06:00:00Z</dc:date>
    <dc:type>Noticia</dc:type>
  </item>





</rdf:RDF>
