L’any 2010 van començar les protestes conegudes com primavera àrab a diversos països, amb l’objectiu d’enderrocar els règims autoritaris i protestar contra la corrupció, entre els quals es va afegir Síria l’any 2011 en un intent d’acabar amb el règim de Bašār al-Assad.

Desprès d’aquesta revolució molts pensaven que el règim d’Al-Assad cauria com el cas d’altres països, però no va ser així, van començar una sèrie d’enfrontaments amb diferents grups d’oposició que van convertir Síria en un dels conflictes més severs d’aquest segle i en el major èxode de persones conegut. Van sorgir aliats, pels diversos grups dins del país, que es van implicar en aquesta guerra i també, altres països que s’han anat involucrant per interessos econòmics, de recursos o de territori i que resolen les seves diferències en un camp de batalla extern com és Síria. Podem parlar de més de 10 països implicats, pel que gairebé es pot dir que s’està lliurant una guerra mundial en un sol país, i la població siriana és qui pateix les conseqüències.

Els interessos internacionals, el desinterès social, i la implicació d’altres actors han convertit Síria en una gran crisi humanitària, no només en el seu territori sinó també als països veïns com Turquia, Líban, Jordània, Iran o Egipte, països que acullen la majoria dels refugiats. Una gran part dels milions de persones que intenten fugir comencen un viatge per salvar la seva vida que queda aturat a les fronteres, en camps de refugiats o en camps de desplaçats interns, en aquests camps les condicions per viure son molt deficients.

En un país de 19 milions d’habitants, segons dades d’ACNUR, actualment hi ha gairebé 12 milions de persones amb necessitats d’assistència humanitària dels quals 6.2 milions estan desplaçades internament, 11.3 milions amb necessitats d’assistència de salut, més de 5 milions de persones amb necessitats de refugi i més de 4 milions de persones amb necessitat d’articles de socors. L’any 2018 segons Human Rights Watch hi havia més de 90 mil persones en situació de desaparició forçosa. La complexitat del conflicte i l’escenari que trobem a Síria l’han convertit en una gran crisi humanitària on ni tan sols es respecta el dret internacional humanitari, que hauria de permetre l’accés a l’ajuda humanitària i evitar el patiment de les persones durant un conflicte armat.

Les dificultats que pateixen les persones que marxen del país pateixen greus vulneracions de drets com tràfic de persones, fronteres tancades, explotació laboral, esclavisme, violència sexual i de gènere entre d’altres. Durant els trajectes les dones es troben amb major risc de patir violència física, explotació econòmica, abusos o violacions. En definitiva, s’estan vulnerant els Drets Humans, entre els quals també està el dret d’asil, i s’incompleix el Dret Internacional dels Drets Humans que estableix les obligacions i deures que assumeixen els Estats de protegir i respectar els drets humans.

​

L’any 2015 molts països van estar predisposats per arribar a un acord sobre l’acolliment de persones refugiades, però finalment no es va arribar a cap acord definitiu. La variació d’escalades de violència a Síria i els acords en relació als tancaments de fronteres que s’estableixen entre els països provoca un increment del trànsit de persones entre les fronteres i el número de persones que fugen del país. Exactament, a principis d’aquest any, degut a les tensions entre Turquia i Europa, va incrementar el número de persones que volien creuar les fronteres i com a conseqüència, a la frontera de Grècia, hi va haver abusos i violència física, fins i tot, la policia va utilitzar gasos lacrimògens per tal que no arribessin a territori grec; tot això sota la mirada passiva d’Europa.

La disminució de la violència en algunes zones del país, la crida al retorn per part del govern sirià i el cúmul d’anys que la població porta fora de casa seva, ha causat que moltes persones hagin retornat al seu lloc d’origen. Es troben, però, amb una ciutat o poble on les carreteres, hospitals, escoles i edificis estan destruïts, les necessitats bàsiques no estan cobertes, no hi ha un sistema sanitari estructurat i és difícil accedir a articles bàsic de cuina o de protecció del fred.

A la crisi humanitària que viu Síria des de fa anys hem d’afegir la pandèmia de la Covid’19. L’actual crisi sanitària que es viu globalment pot provocar un impacte tant al territori sirià com als camps de refugiats d’unes mesures incalculables. Aquesta pandèmia exigeix unes mesures d’higiene i condicions sanitàries impossibles de complir per una població i un país totalment devastat, on el sistema de salut està col·lapsat i molts hospitals han sigut destruïts a causa del conflicte. A les condicions precàries de les llars i dels camps de desplaçats interns, on es viu en tendes de campanya, s’ha de sumar els talls del subministrament d’aigua i la dificultat per accedir a l’aigua i al sabó, el que dificulta complir les mesures preventives. A finals d’abril s’havien comptabilitzat 43 casos de coronavirus al país.

Camp de refugiats de Moria (Illa de Lesbos, Grècia). A l'esquerra foto del juliol de 2017 i a la dreta, foto del gener de 2020. Font: theguardian.com

Als camps de refugiats dels països veïns ja s’estan prenent mesures de distanciament social, també a les clíniques de campanya i en el repartiment d’articles però, fins a quin punt serà suficient? Ens situem en un lloc on viuen amuntegades milers de persones en unes condicions mínimes de seguretat i amb dificultat d’accés a la higiene i al sistema sanitari, a més s’ha de tenir present que porten molt de temps amb una nutrició insuficient, fet que agreuja que siguin més vulnerables davant de la pandèmia. Per aquest motiu, és necessària una resposta del govern i facilitar l’accés a la higiene, a productes com sabó i aigua així com una bona comunicació entre la població del camp per tal que estiguin informats de les precaucions que s’han de prendre. Un exemple, el tenim al camp de Moria, Grècia, un dels més massificats on hi conviuen  aproximadament 20.000 persones, en un espai per a 2.000, i on hi ha un bany per cada 200 persones i una aixeta per cada 1300, segons Medicos Sin Fronteras Grecia. En aquest camp, s’han començat les primeres evacuacions de persones vulnerables cap a les illes per tal d’evitar contagis.

Esperem, doncs, que aquesta experiència per combatre l’actual pandèmia ens ajudi a tenir una visió global més cooperativa i humanitària, indispensable perquè una crisi com la de Síria no torni a succeir.

Per saber-ne més:

• Un cementerio en el corazón de Síria, de M. Ayestaran i G. Trius. Revista 5W.

Reportatge que inclou el so ambiental on s'han realitzat les fotografies.

• Síria, la paraula de l'exili. Exposició virtual. David González Sanz. Departament de cooperació.

Catorze imatges preses pel fotoperiodista David González a Jordània l’estiu del passat 2014 en la seva cobertura de la situació de les persones refugiades.

• Nascut a Síria, Hernán Zin. Documental. Espanya, 2016.

Narra el periple de les persones en situació de refugi des del punt de vista dels infants que viuen aquesta càrrega.

Disponible a e-biblio, accés gratuït amb el carnet de la biblioteca. Altres plataformes (subscripció amb quota): Filmin, Netflix.

Premio Platino del Cine Iberoamericano 2017 a la mejor Película Documental.; Nominació als Premios Goya 2017 a la mejor película documental.

• Siria, la revolución imposible, de Yassin Al-Haj Saleh. Ediciones del Oriente y del Mediterráneo.

Una recopilació dels textos que un dels intel·lectuals més rellevants dels disidents siris, Yassin Al-Haj Saleh, ha publicat sobre la insurrecció a Síria.

Segueix-nos a 

Twitter Facebook Youtube Instagram

Microcicle: Síria, 9 anys de crisi humanitària

A l’altre costat del mur

La guerra a Síria i l’accés a l’ajuda humanitària

Durant els vuit anys de guerra a Síria, la meitat de la població del país s’ha vist obligada a fugir de casa seva. Mentre més de 5 milions de persones han hagut d’abandonar el país, més de 6 milions s’han desplaçat internament fugint de la guerra. L’accés a ajuda humanitària, exigit pel dret internacional humanitari, s’ha vist dificultat per tots els actors armats. Hospitals i escoles han estat bombardejades, els civils no combatents s’han vist atrapats dins les seves pròpies ciutats, utilitzats com a escuts humans, indiscriminadament atacats i privats de l’accés a béns bàsics. Camí de complir-se el novè any de guerra, els crims contra la població siriana no remeten. No es pot esborrar el sofriment de milions de persones, ni reparar la pèrdua profunda que provoca la guerra. L’esperança que ens sosté com a éssers humans és la d’alleujar el sofriment de les persones que són víctimes de conflictes armats, garantir-ne la protecció i la dignitat en el pitjor dels escenaris. L’esperança de sobreviure per construir un futur.

A Kobane[1], un centenar de metres separen el carrer principal de la ciutat de la frontera amb Turquia, un pas que roman tancat des de fa uns anys. Al final del carrer, a mà esquerra apareix un mur que ressegueix un camp de cultiu i algunes cases. Només alguns s’atreveixen a acostar-s'hi, la majoria d’ells traficants de persones o bé mercaderies que intenten creuar la frontera, sempre de nit, per no ser vistos pels diversos franctiradors turcs que resten apostats a les torretes. Aquest mur va molt més enllà dels límits de la ciutat kurda, resseguint meticulosament tota la frontera nord de Síria. Es va aixecar com a part d’un acord que entrà en vigor el Març de 2016 entre Turquia i la Unió Europea i que va evitar l'accés a Europa de persones refugiades. Pedra a pedra, cadascuna finançada per la sucosa contrapartida europea, els turcs van aixecar el mur i les opcions dels sirians de passar la frontera i fugir de la guerra es van tornar insignificants.

Des de l’inici de la guerra al març de 2011, més de la meitat de la població de Síria ha hagut d’abandonar casa seva. Avui, 6.2 milions de persones es troben desplaçades internament i 5.6 milions més s’han vist forçades a abandonar el seu país. El Líban, amb una població de 3.5 milions de persones va arribar a acollir a més 1.5 milions de refugiats sirians. Turquia n’acull actualment més de dos milions. Però la guerra a Síria i les seves conseqüències catastròfiques sobre la població no va començar a ressonar a les orelles europees fins que el 2015 el moviment de població va dirigir-se a Europa, quan més d'un milió de persones van jugar-se la vida al mar per poder travessar les fronteres europees.

Durant 8 llargs anys de guerra, que en el moment d’escriure aquest article gairebé arriben als 9, la població civil s’ha vist atrapada en un territori entre fronts, captiva dins de les seves pròpies ciutats, bombardejada sense pietat, privada de l’accés a béns bàsics i utilitzada com escut humà. Més de mig milió de persones han perdut la vida, i es calcula que més d’un milió han estat ferides.

La Comissió Internacional d’Investigació per Síria^[2] ha pogut reportar i documentar com diferents actors armats han comès crims de guerra i contra la humanitat. No només grups terroristes com ISIL[3] apareixen en els diferents informes, acusats de desaparició forçada, tortura o assassinats arbitraris, sinó també governs com el sirià o el rus, sota l’acusació d’haver bombardejat la població civil, d’haver setiat ciutats per ofegar els rebels sense permetre la sortida de no combatents, d’haver comès execucions i detencions extrajudicials, desaparicions forçades i fins i tot d’haver utilitzat armes químiques contra la població civil.

En una guerra l’accés a l’ajuda humanitària pot marcar la diferencia entre la vida i la mort dels civils no combatents i com a tal es troba protegida pel dret internacional humanitari. A Síria, s’ha dificultat l’accés de l’ajuda ja sigui a través de setge, prohibició d’accés a les zones afectades o mitjançant accions violentes contra serveis o personal humanitari[4].

L’Organització Mundial de la Salut registra des del 2014, els atacs contra els serveis de salut, incloent incidents en infraestructures, treballadors de la salut i transports sanitaris[5]. Síria encapçala els registres des del 2014 i malauradament ho tornarà a fer el 2019 on només durant el mes d’Agost, 6 centres de salut van ser atacats per forces governamentals. Entre 2014 i el 2018, a Síria s’han registrat un total de 785 atacs contra serveis de salut, que representen el 50% del total d’atacs registrats al món durant el mateix període.

Segons dades d’un informe de CARE International[6], durant tres anys consecutius (2016-2017-1028) Síria ha estat el país més perillós del món per als treballadors humanitaris. En un rànquing similar la OCHA^[7] el situa junta amb Afganistan i Sud Sudan, entre els tres països més perillosos del món per als treballadors humanitaris.

Els atacs contra el personal i les infraestructures, les continuades dificultats d’accés a l’ajuda humanitària no només signifiquen la mort de civils i l’empitjorament de les seves condicions de vida sinó un estrall per a la seva supervivència i un repte encara més inabastable per a la reconstrucció social i la pau.

Marina Vidal Sardà ha treballat en el moviment de població provocat per la guerra siriana i ha format part de la resposta humanitària  dirigida  a  garantir l’accés a serveis bàsics de salut a Síria.

Les opinions exposades en aquest article són totalment personals i no representen en cap cas cap institució ni organització.

Per saber-ne més

• Balam. David González Sanz, Francisco Richart Barbeira, Luis Díaz i Marc Rodríguez. Documental. 2016. Espanya.

• El diari de la Míriam, de Myriam Rawyck. Editorial Angle.

«Em dic Míriam i tinc tretze anys. Vaig créixer a Jabal Saydé, el barri d’Alep on vaig néixer. Un barri que ja no existeix. Tinc por d’oblidar aquelles imatges, aquella ciutat que va desaparèixer, aquell món que va sucumbir al caos.»

• Síria, el camí de les persones refugiades. David González Sanz. Fotorelat. 

La por d’arriscar la vida per travessar una frontera, la duresa d’un camí per diferents països, la incertesa i el cansament de l’espera, l’esperança en el futur..., el camí cap a una nova vida a Europa.

• Siria: uno de los mayores éxodos de personas de la história reciente. Núria Jar i Raúl Flores. Podcast. Revista 5W.

• Radio Kobani, de Reber Dosky. Documental. 2016. Holanda.

La història de la Dilovan, una jove kurda de 20 anys que crea una emisora de ràdio a la devastada ciutat de Kobane, Síria, durant la lluita per l'alliberació contra l'Estat Islàmic.

El pots veure gratuïtament a e-biblio amb el carnet de la biblioteca púbilca.

• Kobane calling, de Zerocalcare. Còmic. Reservoir Books.

Recull la crònica de dos viatges de Zerocalcare al Kurdistan: abans de recuperar la ciutat de Kobane de mans de l'Estat Islàmic i després de reconquerir la ciutat. També mostra la revolució kurda a Rojava, una utopía democràtica a l'Orient Mitjà.

Segueix-nos 

Twitter Facebook Youtube Instagram

La pandèmia del Covid-19 a Síria.

A Síria, el primer cas positiu per COVID-19 va aparèixer el 22 de març. Fins al 25 d'abril, els casos confirmats són 43 en total, incloses tres morts. Més de nou anys de guerra han impactat fortament en la capacitat del sector de la salut a Síria. En tota Síria, només el 50% (57 de 113) dels hospitals públics i el 47% (853 de 1.813) dels centres públics d'atenció primària de salut estaven en ple funcionament a finals de 2019, mentre que milers de professionals de la salut han fugit del país. La situació és particularment preocupant en les àrees densament poblades, especialment al voltant de Damasc i per a aquells que viuen en campaments, refugis col·lectius i assentaments informals en el nord de Síria, així com en àrees on les hostilitats poden estar en curs. Això fa que el desafiament de prevenir, detectar i respondre a COVID-19 sigui encara major.

En compliment amb les mesures de precaució decretades pel govern sirià sobre COVID-19, l'ACNUR ha hagut de detenir les activitats en més de 130 centres comunitaris, excepte aquells amb punts de salut on continua l'assistència per a salvar vides. Conjuntament amb les organitzacions sòcies, continuem arribant a les persones necessitades a través de voluntaris, treballadors de la salut i grups comunitaris. Els més de 3.000 voluntaris comunitaris estan operant per proporcionar informació precisa a les comunitats per a ajudar-les a protegir-se a si mateixes i a les seves famílies: rentat de mans, distanciament social, aïllament de persones infectades, i on accedir als serveis de salut.

L'objectiu principal de l'ACNUR és garantir que totes les mesures preses pel govern sirià  estiguin alineades amb els drets i les necessitats dels refugiats i les comunitats d'acollida, i que els refugiats s'incloguin en la planificació de les activitats nacionals de vigilància, preparació i resposta de COVID-19. A més a més, també treballem per fer costat a les autoritats locals per a millorar les condicions en els refugis col·lectius, incloent l'establiment d'instal·lacions d'aïllament.

El retorn de refugiats I desplaçats interns a les seves zones d’origen a Síria.

S'estima que en 2018 es van produir uns 1,4 milions de retorns autoorganitzats de sirians desplaçats interns, així com més de 56.074 retorns de refugiats (persones que havien marxat del país arrel del conflicte). Sobre la base de les tendències de 2018 i 2019, es preveu que al voltant de 1,5 milions de desplaçats interns puguin tornar a les seves zones d'origen en 2020, mentre que s'espera que l'escala de retorns autoorganitzats de refugiats des dels països veïns (principalment Líban i Jordània) es mantingui en el rang de 250.000 a 500.000 persones.

Les necessitats primàries dels refugiats i dels desplaçats interns que retornen a les seves zones d’origen són principalment l'accés als serveis bàsics (atenció de la salut, educació...), disposar de la documentació civil que els permeti reprendre les seves vides, i disposar d’habitatges dignes (incloent l’accés a l'aigua, l'electricitat i altres necessitats essencials).

Documentació : Els serveis de registre/documentació civil i els serveis judicials necessaris, així com els serveis cadastrals, ja no funcionen en zones que estan fora del control del Govern, i ho fan amb capacitat limitada en les zones controlades pel Govern, a més dels problemes derivats de la destrucció o crema de registres civils/cadastrals. Això fa que molts sirians retornats no disposin de cap documentació reconeguda de la seva identitat, composició familiar i/o nacionalitat. Aquesta situació té greus conseqüències per a tots els nacionals sirians, ja que l'accés al registre/documentació civil és fonamental per al gaudi dels drets fonamentals i per al retorn al país/lloc d'origen. La falta d'això dóna lloc a problemes de protecció, com la separació de la família, la impossibilitat de localitzar a la família, el treball i el reclutament forçat de nens, la violència sexual i per motius de gènere i la possible apatrídia, en particular en el cas dels infants els pares dels quals no estan casats o els infants nascuts fora de Síria de mares sirianes casades amb pares estrangers i els matrimonis dels quals no estan documentats.

Accés a un habitatge digne: La crisi a Síria ha causat la destrucció a gran escala d'edificis públics i privats, obligant a centenars de milers de famílies a viure en assentaments informals d'últim recurs, centres de trànsit i refugis col·lectius, inclosos els que han romàs o han retornat a les seves llars malmeses. Una part important de la població viu en habitatges inadequats i de mala qualitat. S'estima que 4,7 milions de sirians no poden dur a terme les reparacions necessàries en les seves llars, ja que no poden permetre's els materials i/o l'assistència professional necessaris per a dur a terme la rehabilitació. El 30% de la població viu en allotjaments de baixa qualitat. L’ACNUR està ampliant la seva actual resposta per a atendre les necessitats dels desplaçats interns i refugiats que tornen voluntàriament, i donar suport a la seva reintegració inicial, mitjançant programes de rehabilitació d'habitatges i reparació de la infraestructura comunitària en petita escala, en associació amb altres organitzacions humanitàries, així com amb les autoritats locals.

A més de les necessitats que pateixen i la dificultat per assistir a la població siriana degut a la situació de violència al país, s’ha de qüestionar l’abandonament que han patit les persones que han fugit d’aquest conflicte bèl·lic, ens hem de plantejar quines circumstàncies estan vivint per deixar-ho tot i començar un viatge arriscat o llançar-se al mar amb la seva família sense saber què trobaran, o sabent que el què trobaran no podria ser pitjor que la situació viscuda a Síria.

Per saber-ne més

• To Kyma, rescat al Mar Egeu. Open Arms. Reportatge/ Documental. 

narra la proesa d'un equip de socorristes catalans que s'han instal·lat a l'illa grega de Lesbos amb un únic objectiu: salvar vides al mar Egeu. Famílies senceres, amb nadons i avis, es juguen la vida diàriament.

Accés gratuït

• Syria crisis enters into 10 years.

Canal oficial de l'ACNUR -Syria

• La pandemia en Egipto, Iran y Siria. Análisis sobre la censura y los ataques a la libertad de expresión en Oriente Medio mientras el virus se propaga. Leila Nachawati. Revista 5W.

• For Sama. Waad al-Kateab i Edward Watts. Documental. 2019. Estats Units.

Viatge íntim i èpic. Com si es tractés d’una carta d’amor d’una jove mare a la seva filla, la pel·lícula explica la història de Waad al-Kateab al llarg de cinc anys a Alep (Síria). Amb la guerra com a rerefons, la seva càmera captura històries de pèrdua, rialles i supervivència, mentre lluita per prendre una decisió: fugir o no de la ciutat per protegir la vida de la seva filla, abandonant així la lluita per la llibertat per la qual tant s’havia sacrificat.

Premi BAFTA al millor documental

• Com impacta la covid-19 en conflictes oblidats i en poblacions vulnerables? Directes FundiPau. Taula rodona on-line. Emès el 6 de maig de 2020.

Per conèixer i analitzar els efectes de la pandèmia en les persones refugiades, migrants o en contextos de guerra amb la participació de:

Carme Suñé, vicepresidenta de FundiPau i membre de Tadamón

Pamela Urrutia, analista de conflictes de l’Orient Mitjà a l’Escola de Cultura de Pau

Txell Feixes, corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio a l’Orient Mitjà

Gemma Pinyol-Jiménez, directora de Polítiques Migratòries a Instrategies

Blanca Garcés, investigadora de l’Àrea de Migracions del CIDOB.

Presentació i moderació a càrrec de Jordi Armadans, director de FundiPau.

• ¿Porqué Damasco? Estampas de un mundo árabe que se desvanece, de Tomás Alcoverro. Editorial Diéresis, S.L.

Un dels corresponsals que millor coneix l'Orient Mitjà viatja a la guerra de Síria i narra la devastació provocada al món àrab. La crònica d'un conflicte que desangna el pais.

• Syria's Rebellious Women Films. Zaina Erhaim i Institute for war and peace. Subtitulat en anglès.

Les històries de dones activistes que exposen un costat de Síria que sovint no surt a les notícies. L'autora és una periodista Síria defensora dels drets humans. Durant 18 mesos va enregistrar cinc dones, però només tres de les cinc històries estàn disponibles per a la seva exhibició pública.

S’enfronten a nombrosos reptes complexos, al perill constant dels bombardejos per part de la força aèria del govern d’Assad, a les tradicions conservadores d’una societat dominada per homes, agreujada per un entorn militaritzat del qual molts civils han fugit, a les restriccions dels seus moviments, vestits i comportaments, i sovint la desaprovació de les seves famílies,. Tot i això, continuen treballant tant per documentar la guerra com per ajudar a les persones. 
 

Segueix-nos a

Twitter Facebook Youtube Instagram