Esteu aquí: Inici Cooperació Notícies Notícies 2018 Xerrada de dones defensores dels Drets Humans a l'Espai Jove Kesse

Xerrada de dones defensores dels Drets Humans a l'Espai Jove Kesse

Xerrada de dones defensores dels Drets Humans a l'Espai Jove Kesse

Sílvia Berrocal i Clara Ruiz compartiran les seves experiències
Xerrada de dones defensores dels Drets Humans a l'Espai Jove Kesse Xerrada de dones defensores dels Drets Humans
12/03/2018


Aquest dimecres, 14 de març, el Departament de Cooperació de l'Ajuntament de Tarragona organitza una xerrada amb Dones Defensores de Drets Humans. Sílvia Berrocal, líder social colombiana que actualment està a Catalunya acollida temporalment a través del Programa Català de Protecció de Defensors i Defensores dels Drets Humans de la Generalitat de Catalunya, i Clara Ruiz, activista de l'associació Entrepobles, compartiran les seves experiències i la situació que viuen les dones defensores de drets humans a Colòmbia i Perú.

A partir de les 19 h, la sala d'actes de l'espai Jove Kesse acollirà la xerrada amb la voluntat de crear un espai on compartir experiències sobre la situació que afronten les dones defensores de drets humans. La tasca de les defensores i defensors de drets humans és essencial per millorar les condicions de vida de les persones, per reduir desigualtats i per crear relacions més justes. Tot i l'essencialitat, aquesta tasca és a la vegada un treball perillós i fins i tot mortal. Les dones defensores corren els mateixos riscos que els seus homòlegs masculins, però, a causa de la condició de dones, s'exposen a amenaces i modalitats de violència de gènere específiques o són objecte d'aquestes.

Segons l'Informe Anual sobre Defensors/res de Drets Humans en Risc 2017 publicat per Front Line Defenders, es va recollir informació sobre l'assassinat de 312 persones defensores de drets humans en 27 països. D'aquests 212 assassinats van tenir lloc a Amèrica Llatina. Cal remarcar una dada molt reveladora, i és que el 67% de les persones assassinades defensaven la terra, els drets dels pobles indígenes i el medi ambient, quasi sempre en context d'activitats de megaprojectes, indústries extractivistes i grans empreses.

Tot i l'augment d'assassinats que es reporten a l'informe, cal remarcar que la criminalització és l'estratègia comú majoritàriament utilitzada per obstaculitzar i deslegitimar el treball de les persones defensores. La criminalització, la difamació i l'amenaça foren utilitzades majorment contra les dones defensores i sovint contenien una dimensió de gènere.

En totes les regions es produí durant el 2017 un augment del nombre i la freqüència dels atacs contra les defensores de drets humans. Les amenaces i els atacs rebuts incloïen sovint, no només elements relacionats amb el seu treball, sinó també amb el seu gènere. Entre aquestes, hi ha amenaces de violència i tortura sexual, difamacions en xarxes socials, així com atacs dirigits a les seves famílies o parents propers. A més a més, les dones són freqüentment discriminades dins dels seus propis moviments de drets humans al desafiar les normes culturals i socials amb la seva participació pública de defensa dels drets humans.

Colòmbia: Segons l'informe de Front Line Defenders, tot i que s'esperava una disminució de la violència fruit dels Acords de Pau entre el Govern i les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC), el nombre d'assassinats de persones defensores ha augmentat des que se signaren els Acords. La majoria de les persones assassinades foren els i les líders locals compromesos amb les tasques socials o comunitàries en els seus territoris i moriren assassinades a mans d'agents armats paramilitars o "no identificats".

Perú: Segons l'Informe Anual 2016/17 d'Amnistia Internacional, va haver-hi un notable increment al país de la violència i la desprotecció contra grups marginats, particularment contra les dones i nenes, pobles indígenes i les persones lesbianes, gais i bisexuals transgènere i intersexuals. Les persones defensores de drets humans segueixen patint fustigació, les amenaces i les agressions en contextos de protestes socials, especialment de les relacionades amb qüestions de terra, territori i medi ambient.

Segells de reconeixement d'administració oberta