El cicle Espais Crítics, comissariat per Quim Torres, ocupa el nou Espai L i acull la primera exposició amb "T721" de Nil Joan, un treball que incorpora idees del no-lloc i de l'absurd entorn la febre de l'urbanisme capitalista vinculat a la ciutat de Tarragona.

A Les Golfes de Casa Canals s'inaugura l'ExtincióFest, una proposta comissariada per Oriol Fuster Cabrera, amb una exposició que, dividida en dues parts ("Ontologies de marjal" i "De l'autisme a l’anime”), presenta treballs creats en comunitat i/o en complicitat amb artistes com Beatriz Regueira, Elena Blesa, La Queency, Marc Suanes, M Reme Silvestre, Neisha, Roser Vernet, Kamran Behrouz i Helena Vinent.

La doble inauguració es complementa amb la primera activitat musical de l'ExtincióFest, el concert de Joana Gomila i Laia Vallès a la Sala Plana de Casa Canals, un cop d’aire fresc que aquesta cantant, compositora i intèrpret manacorina ha suposat dins de la música tradicional. El seu segon àlbum, 'Paradís', va reafirmar la personalitat de la veu i la visió d’una artista que, embolcallada en electrònica analògica, es deleix pels abismes en el pla interpretatiu i experimental: una exploració de les ressonàncies de la música popular tot teixint sonoritats properes al jazz i a la música improvisada.

La programació de l'ExtincióFest s'allargarà fins al 6 de març.

A Les Golfes de Casa Canals s'inaugura l'ExtincióFest, una proposta comissariada per Oriol Fuster Cabrera, amb una exposició que, dividida en dues parts ("Ontologies de marjal" i "De l'autisme a l'anime"), presenta treballs creats en comunitat i/o en complicitat amb artistes com Beatriz Regueira, Elena Blesa, La Queency, Marc Suanes, M Reme Silvestre, Neisha, Roser Vernet, Kamran Behrouz i Helena Vinent.

Si la poesia és recerca i la narrativa exhibició (o era a l'inrevés?) la sensibilitat d'Anna Gas treballa partint d'algunes de les subterrànies més pregones de l'experiència humana: tot fertilitzant del que no es diu –o no es pot dir– i fent saó del xoc, violent per definició, entre la primera persona i l'alteritat. Presenta El pèndol (Proa, 2021) mentre erosiona la distància entre intuïció i percepció.

Quines són les conseqüències de néixer, créixer i viure amb missatges negatius constants sobre els nostres cossos i les nostres capacitats? Quin preu paguen les persones racialitzades per emmascarar-se la identitat? Es pot gaudir de la vida tenint l'autoimatge i l'autoestima devastades? Una obra-mirall on la dramatúrgia s'entrelliga amb un assaig d'investigació, Blanchisse-moi tous ces nègres del periodista Serge Bilé, i experiències autobiogràfiques de l'actor.

César és una d'aquestes estranyes veus que parteixen del matís i l'empatia: que capgira l'expectativa sense perdre per això la contundència ni la radicalitat en el seu plantejament, i que malda per fer-se entendre i sortir de la barricada dels iguals. Entre la sociologia i la filosofia, el seu treball desmunta pressupòsits i llocs comuns, analitzant tot amb molt de rigor i adobat de dades. Presenta "Contra la igualtad de oportunidades (Seix Barral, 2021)", que n'és una molt bona mostra.

Vladivostok és la ciutat on aplega el tren transsiberià una volta ha travessat tota Rússia. El mateix sentit de tensió tàcita es desplega en el diàleg entre la investigació poètica punk de Maria Callís –una de les veus més destacades de la poesia catalana contemporània– i la pulsió, tirabuixó i tombarella de multidisciplinarietat musical i inquietant plugim d'electrònica d'Irene Fontdevila.

Per a determinades experiències de vida fora de la norma, la supervivència passa sovint necessàriament per trobar iguals. A "No estamos tan bien (Planeta, 2020)", el periodista especialitzat en LGTBIAQ+ Rubén Serrano confecciona un bany col·lectiu de realisme per no oblidar un risc que en deriva: creure que la bombolla pròpia és representativa i el fet d'oblidar que el refugi només pot servir per interpel·lar, fer empatitzar i empènyer a canviar... a qui és a fora.

València té una envejable tradició drag: amb l'objectiu de crear un espai drag underground cohesionat, la voluntat de crear espais segurs i apropar la cultura del drag, Ferrxn i Pam comencen juntes com a artistes i activistes per la llengua, i poc després s'uneix Letizia, una dona cisgènere i viva mostra que el drag és per a tothom. 

House of Pintoresque, since 2020.

Poques veus són tan capaces d'enriquir el dubte i embellir-lo fins que acabes preferint-lo a les certeses com la de la filòsofa Marina Garcés, que conrea una proposta carregada de vida –quotidiana, sensible i compromesa. Presenta un dels seus treballs més personals, "Ciutat Princesa (Gutenberg, 2018)", en què "posa el cos" per evidenciar com la distància entre acció i pensament és sols un espectre: i que plantejar-ho com un binarisme... és més aviat interessat.

L'entrepà Almussafes –sobrassada i formatge brie- és un habitual de la restauració valenciana, i s'anomena així per ser –diu la brama– el que els treballadors de la Ford situada a la localitat de la Ribera menjaven abans d'entrar a treballar. Del mateix origen, i igual de deliciosa i autèntica, és la proposta de Tesa: una rapera que ha fet de la militància, ruralitat, valencianisme i feminisme estàndard i proposta. Del rap clàssic als ritmes més ballables passant per la música tradicional.

Una col·lectiva de Cultura Verda. Amb Jordi Abelló, Àlvar Calvet, Roger Caparó, Freya Day, Albert Macaya, Roser Oduber, Sergi Quiñonero, Núria Rion i Aureli Ruiz.
El punt de partida d'aquesta exposició col·lectiva d'artistes vinculats al territori és el concepte presocràtic de PHYSIS, que fa referència a la natura i la llei natural, eternament confrontada amb la concepció predominant del nomos (sofista, il·lustrat, cartesià), que defineix allò que ha creat l'ésser humà i que, per tant, és artificial.
Aquesta exposició forma part de la programació de Cultura Verda, un esdeveniment dedicat a la sensibilització mediambiental des de la perspectiva de l'art i la cultura contemporània.

Una col·lectiva de Cultura Verda. Amb Jordi Abelló, Àlvar Calvet, Roger Caparó, Freya Day, Albert Macaya, Roser Oduber, Sergi Quiñonero, Núria Rion i Aureli Ruiz
El punt de partida d'aquesta exposició col·lectiva d'artistes vinculats al territori és el concepte presocràtic de PHYSIS, que fa referència a la natura i la llei natural, eternament confrontada amb la concepció predominant del nomos (sofista, il·lustrat, cartesià), que defineix allò que ha creat l'ésser humà i que, per tant, és artificial.
Aquesta exposició forma part de la programació de Cultura Verda, un esdeveniment dedicat a la sensibilització mediambiental des de la perspectiva de l'art i la cultura contemporània.

Horaris en aquest enllaç

Si parlem d'entorns en estat crític, cal parar atenció a l'àmbit rural i la seva situació en un món modern que s'ha centrat, cada vegada més, en l'augment de la importància de les grans ciutats en detriment dels pobles. El sistema global, combinat amb l'economia neoliberal, sembla haver propiciat un model en què és important que les grans ciutats concentrin un major poder que els permeti competir amb altres ciutats a escala internacional.

Aquest model, a més, pot comportar el perill d'anul·lar les diferències locals i la diversitat de les cultures autòctones, amb la consegüent homogeneïtzació, pèrdua d'identitat i major control per part de les estructures hegemòniques de poder.

L'obra d'Íria Rodon Casalé arrenca, en diverses ocasions, del treball de camp en entorns rurals, a vegades des de l'experiència pròpia, sovint relacionada amb el fet de caminar com a acció estètica, i d'altres des de la perspectiva de l'artista com a etnògrafa i del treball relacional, vies amb les quals es vincula l'obra Estar-al-món: espais de resistència.

Si parlem d'entorns en estat crític, cal parar atenció a l'àmbit rural i la seva situació en un món modern que s'ha centrat, cada vegada més, en l'augment de la importància de les grans ciutats en detriment dels pobles. El sistema global, combinat amb l'economia neoliberal, sembla haver propiciat un model en què és important que les grans ciutats concentrin un major poder que els permeti competir amb altres ciutats a escala internacional.

Aquest model, a més, pot comportar el perill d'anul·lar les diferències locals i la diversitat de les cultures autòctones, amb la consegüent homogeneïtzació, pèrdua d'identitat i major control per part de les estructures hegemòniques de poder.

L'obra d'Íria Rodon Casalé arrenca, en diverses ocasions, del treball de camp en entorns rurals, a vegades des de l'experiència pròpia, sovint relacionada amb el fet de caminar com a acció estètica, i d'altres des de la perspectiva de l'artista com a etnògrafa i del treball relacional, vies amb les quals es vincula l'obra Estar-al-món: espais de resistència.

Horari en aquest enllaç

Coreògrafa i ballarina de dansa flamenca i contemporània, té una ampla trajectòria i ha rebut nombrosos premis i guardons.

Aquí presenta un viatge a través de la recerca dels cossos de quatre balladores -dones que van obrir les comportes, dins i fora del flamenc- i planteja una travessia escènica per a arribar al seu propi cos. Fugint de la visió androcèntrica del flamenc, Muñoz destil·la un collage escènic travessat per la corporeïtat de les malaltes d'histèria, un recorregut dels cossos a través de les figures de Fanny Elssler, Carmen Mora, Manuela Vargas i La Chana.

Una producció audiovisual que recull tres intervencions artístiques creades amb Sergi Quiñonero, on es denuncien les relacions de la ciutat envers el medi, situat en aquesta xarxa de camins i racons seminaturals que és l'Anella Verda de Tarragona.

Estrenem la terrassa i la primavera! El primer #vermutalMèdol serà amb una visita guiada a "Physis" amb algunes de les artistes presents a l'exposició.
I després, un espai de trobada a la terrassa, amb vermut i DJ Wilk.o als plats.

L'artista i músic, membre d'una saga de compositors de Flix, s'ha format en el jazz i ha tocat amb artistes com Marco Mezquida, David Mengual o Arecio Smith.
L'actuació musical que presenta a Mèdol complementa la instal·lació amb el mateix nom que s'inaugura aquell mateix dia, una hora abans, a la galeria La Grey, Infinite Scroll, un artefacte d'allò més suggerent on bateria i electrònica van plegats i creen ambients sonors inesperats que atrapen l'oient des del primer minut. Enèrgic i contundent, el ritme és el protagonista.

Les mans del mestre de Circ du Soleil, ballen, salten i fan parkour entre les abandonades parades de l'interior del Mercat. Una peça de vídeo que només es veurà als vidres i des de l'exterior.

"Pelat" és una performance que esborra les fronteres entre la dansa, el circ i el teatre, i que evoluciona amb la interacció de l'espectador.

El ballarí Pere Faura revisita, a la terrassa de Casa Canals, l'imaginari pornogràfic com a pràctica coreogràfica en una peça que és també una reflexió sobre el desig.

Us solo de dansa ideada i pensada per representar-se en un espai tan inesperat i particular com la magnífica Sala de Ball de Casa Canals, entre daurats i catifes.

Us solo de dansa ideada i pensada per representar-se en un espai tan inesperat i particular com la magnífica Sala de Ball de Casa Canals, entre daurats i catifes.

Una visita guiada i alternativa a la Casa Castellarnau, pels carrers de la Part Alta i fins a Casa Canals. Ficció màgica en un tour particular mentre busquem l'axis mundi de l'espai.

L'única cupletista jove nacional ret un homenatge al Paral·lel de Barcelona amb un espectacle que combina el cuplet i la revista, la música i la recuperació d'un gènere pràcticament desaparegut. Imprescindible.

LGBT Inferno convertirà el Pati de Casa Canals en un espai d’apropament a la cultura GSD (Gender Sexual Diversity) amb estands d’artistes, actuacions musicals, vermut amb dj, servei de foodtruck per dinar i fins i tot un castell queer! Al llarg de tot el dia, un espai de descompressió i gaudi en la primera fira d’art i contracultura GSD a Tarragona.

"Cuerpo Transceptor" és una performance transmèdia que qüestiona el paper del cos en l'espai digital i succeirà tant en un lloc web com en l'espai físic de Casa Canals. Una sèrie de càmeres i circuits repartits en el cos de l'artista transmeten en temps real, simultàniament des de l'URL del projecte, els espectadors reben aquests senyals de vídeo, on poden observar i intervenir directament en el comportament del cos mitjançant un xat.

Una col·laboració amb ISEA - International Symposium of Electronic Art Barcelona-territori.

L'espai que ocupen i recorren les dades és representat en diversos dels treballs de Mario Santamaría. La seva obra reflexiona sobre aspectes d'internet tot subratllant les seves paradoxes i jugant amb les contradiccions generades, per exemple, en els vincles entre el món digital i el físic.
A "Travel to my website", traça la ruta que fan les dades de la seva pròpia pàgina web des d'un servidor de Bèrgam, fins a arribar al seu ordinador, a Barcelona, i refà físicament aquest viatge a l'inrevés, com una mena de peregrinació cap al seu jo virtual.

El tercer dels Vermuts al Mèdol - Powered by Yzaguirre no podia ser a un altre moment que per la inauguració de La coentor d'Ivan Forcadell, l'exposició comissariada per Gabriel Virgilio Luciani que inaugurem el dissabte 11 de juny, i ho fem amb música de la mà de Troya Modet DJ.
La multiplicitat de registres que conformen les seleccions musicals de Lydia González (Sevilla, 1985) li permet possibilitats infinites a l'hora de plantejar els seus sets, sempre eclèctics i a la recerca de la profunditat i un efecte envoltant, des del ball i una escolta profunda i activa.

La cultura visual de l'artista canareu Ivan Forcadell traduïda a forma, color i textura a través de pintura, ceràmica, teixit i tinta. Una exposició que canalitza allò kitsch o coent.
Considerat un prodigi de la seva generació, Ivan combina elements procedents de la seva infantesa amb guixots salvatges configurant un art brut pop i contemporani que, en una operació subversiva, ha inserit gairebé sigil·losament la cultura pagesa i canareva a les cases dels col·leccionistes burgesos que s'han vist seduïts pel seu treball. En aquest context, les Golfes, aquell lloc menyspreat per les classes benestants, esdevé el lloc ideal per exposar la seva obra.

La jove artista de Vic Anna Dot trasllada a l’Espai L el seu treball sobre la relació entre els humans i el territori, la comunicació i els sentits. Dins del cicle Espais Crítics, convida els visitants a explorar l’entorn més enllà de la vista. Depenem tant d'aquest sentit que les persones que hi veiem soms esclaus de la visió, fins al punt de conformar-nos només amb una percepció parcial del nostre entorn. Anna Dot, a través dels treballs que conformen "Escrits per a la pell vident" ens fa prendre consciència del paper dels altres sentits en aquesta percepció i intenta activar-los.
 

La jove artista de Vic d’Anna Dot trasllada a l’Espai L el seu treball sobre la relació entre els humans i el territori, la comunicació i els sentits. “Escrits per la pell vident” s’inaugura el proper diumenge 2 de juliol a les 12:30 a Mèdol - Casa Canals. Dins del cicle Espais Crítics, convida els visitants a explorar l’entorn més enllà de la vista. Una instal·lació que et despertarà tots els sentits i podràs acompanyar amb un vermut powered by Yzaguirre.

La reflexió sobre art i medi ambient torna aquesta tardor amb les noves activitats de tardor de Cultura Verda. Projeccions de la nova remesa de la sèrie de vídeos realitzats per David Serra sobre artistes contemporanis vinculats des de diferents vessants a la natura, el medi ambient o l’ecologia i on ens parlen de com el seu entorn es reflecteix en la seva obra i vida.

INSIDE OUT: L’artista visual Roser Oduber ens parlarà de l’estreta relació entre la seva obra i el seu entorn.
UNA PETJADA AL BOSC: Amb l’artista visual Núria Rion passejarem i parlarem sobre la seva percepció de la natura en la seva obra.
En acabar la projecció col·loqui amb les artistes Roser Oduber i Núria Rion, i amb el director dels vídeos, David Serra.
DELIMITACIÓ: Projecció de la videoperformance de Jordina Ros i Pere Estadella enregistrat a l’illa de Lanzarote.
PLANTER: Breu acció performativa de Jordina Ros i Pere Estadella, acompanyada de música en directe i visual de Pol Ros i amb la col·laboració d’Isabel Villanueva.

Maria Arnal torna a Tarragona, i ho fa acompanyada dels artistes Lolo & Sosaku en una mena de recital / inici per a Ones de Resistència, l’exposició modulada per Fito Conesa que es veurà el 2023 a Mèdol. Dues visions del creatiu/sonor que es creuaran a l’interior dels salons de Casa Canals, i que el públic veurà en temps real des del Pati a manera d’oracle iniciàtic. 

L’ecologisme és un dels temes principals de l’obra de Quim Packard, que cada vegada es preocupa més pel col·lapse sistèmic i mediambiental imminent. Transition Graphics és un dels seus últims projectes, amb el qual justament busca generar consciència sobre els problemes que afecten el planeta i repensar la nostra posició en ell, no tant per evitar el col·lapse sinó per pensar en com habitar-lo.

El reusenc artista i productor cultural, va presentar el 2014 l’exposició Com perdre’s a Alaska, que reflexionava sobre la imatge idíl·lica i salvatge que aquest estat nord-americà projecta en l’imaginari col·lectiu. Però ara, després del seu viatge a Alaska el 2016, Packard fa una relectura d’aquella peça per mostrar com l’explotació de recursos també ha afectat el paisatge i la vida, un fet exemplificat per la canonada de més de 1.000 km de llargada que travessa tot l’estat de nord a sud per transportar petroli.

Cabosanroque torna a Tarragona amb una de les peces més celebrades: Dimonis. l’inclassificable duet d’art sonor format per Laia Torrents i Roger Aixut ens presenten una obra polifònica on l’espectador acaba formant part d’una altra obra que el conté.

Partint de les llibretes escrites per Jacint Verdaguer mentre assistia a sessions d’exorcismes en un pis de Barcelona, “Dimonis” és una aproximació al Verdaguer més desconegut i allunyat de l’èxit literari. I el resultat és una gran instal·lació multidisciplinària, sonora i plàstica, que es visita a través d’un recorregut per les diferents habitacions del pis. Una manifestació artística integrada per 10 dispositius.

A través d’una cerimònia sonora i visual, amb intervencions enregistrades del cantaor Niño de Elche i la bailaora i coreògrafa Rocío Molina, entre altres, els espectadors són objecte d’una coreografia orquestrada suaument, i completen l’obra en passar de ser subjectes passius a objectes actius

“Dimonis. Ex-orcismes i in-orcismes de Verdaguer” té una durada de 40 minuts amb passis a les hores en punt en grups de 20 persones.
 

Horaris

• Divendres: de 17 a 21 h
• Dissabtes: de 10 a 14 h i de 17 a 21 h
• Diumenges: de 10 a 14 h

L‘accés al Mòdul 6 es realitza per l'avinguda Vidal i Barraquer, a l'extrem de l’antiga fàbrica situada a la cantonada amb l’avinguda Ramon i Cajal.

⚠️ Són passis molt limitats, reserva només el dia que segur hi podràs assistir.  Reserva la teva plaça indicant, en el dia escollit, a quina hora pots assistir al següent enllaç: https://forms.gle/vZFoSRHB8Nyjw2QL6

Abans, tot això era camp és el Programa de Formacions 2022 de l’Associació Catalana de Crítica d'Art (ACCA) que es desplega a través d'una sèrie de seminaris per reflexionar sobre l'actualitat dels conceptes de ciutadania i territori. En la sessió de Mèdol, ens centrarem entorn de les problemàtiques associades a la despoblació i l'articulació territorial, amb la participació del periodista i antropòleg Sergio del Molino Molina i l’arquitecta i investigadora Aurora Fernández

Aquesta activitat és gratuïta i requereix inscripció prèvia a accacritics@gmail.com

Programa de seminaris dins les Formacions ACCA 2022.

Un projecte de l'Associació Catalana de Crítics d'Art (ACCA), comissariat per Diana Padrón i Roc Domingo Puig. Amb la col·laboració de Mèdol Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona, ACVIC Centre d’Arts Contemporànies de Vic, Bòlit Centre d’Art Contemporani de Girona, Centre d’Art La Panera de Lleida , i l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural de la Generalitat de Catalunya (OSIC).

Cabosanroque torna a Tarragona amb una de les peces més celebrades: Dimonis. l’inclassificable duet d’art sonor format per Laia Torrents i Roger Aixut ens presenten una obra polifònica on l’espectador acaba formant part d’una altra obra que el conté.

Partint de les llibretes escrites per Jacint Verdaguer mentre assistia a sessions d’exorcismes en un pis de Barcelona, “Dimonis” és una aproximació al Verdaguer més desconegut i allunyat de l’èxit literari. I el resultat és una gran instal·lació multidisciplinària, sonora i plàstica, que es visita a través d’un recorregut per les diferents habitacions del pis. Una manifestació artística integrada per 10 dispositius.

A través d’una cerimònia sonora i visual, amb intervencions enregistrades del cantaor Niño de Elche i la bailaora i coreògrafa Rocío Molina, entre altres, els espectadors són objecte d’una coreografia orquestrada suaument, i completen l’obra en passar de ser subjectes passius a objectes actius

“Dimonis. Ex-orcismes i in-orcismes de Verdaguer” té una durada de 40 minuts amb passis a les hores en punt en grups de 20 persones.
Horaris

• Divendres: de 17 a 21 h
• Dissabtes: de 10 a 14 h i de 17 a 21 h
• Diumenges: de 10 a 14 h

Fins al 17 de desembre.

El programa de formacions de l’Associació d’Artistes Visuals de les comarques del Sud de Catalunya (ARTSUD) visita Mèdol amb una sessió dedicada a la Fotografia d’obres d’art. 

La formació anirà a càrrec del fotògraf i graduat en Història de l’Art Pol Masip i es realitzarà en una única sessió.

La inscripció és gratuïta per a sòcies de l’associació amb quota, i tindrà un cost de 15 € per a les sòcies sense quota i de 30 € per a no sòcies. Places limitades a 20 persones.

Les inscripcions es poden realitzar al correu artistesvisuals.sud@gmail.com.

El passat estiu esentades en aquella exposició. La presentació tindrà lloc el proper divendres 2 de desembre, a les 19 h, a la Sala Plana de Casa Canals.

De l’11 de juny al 25 de setembre, La coentor va apropar el visitant al folklore contemporani de l’artista canareu, tot proposant que s’endinsés sense condicionants en una obra multidisciplinar, que anava des de la pintura la dibuix, de la instal·lació al brodat, amb un paper important també per a la ceràmica. El catàleg, obra de la comissària Gabriel Virgilio Luciani, recull tant les obres que es van poder veure a les Golfes de Casa Canals com els “fetitxes” que es van exposar a la Planta Noble. Així mateix, dedica també un espai a la ceràmica que es va exposar al Museu d’Art Modern de Tarragona (MAMT).

La coentor va ser concebuda com una antologia no antologia de Forcadell, un homenatge no homenatge al poble d’Alcanar, un recorregut per un art que es rebel·la contra les etiquetes i on s’hi troben elements d’un art brut pop i contemporani.

Una conversa oberta amb Quim Packard, artista de l’exposició Death, Destruction & Doom, sobre quin lloc ocuparien les institucions culturals i artístiques en l'escenari del col·lapse ecològic que s’acosta.
Quin paper pot jugar la cultura davant de l'escassetat de petroli? Què pot fer en contra de l'increment dels preus de les necessitats bàsiques o de la pèrdua de la biodiversitat en un clima cada vegada més agressiu?
L'artista presentarà alguns conceptes com la petro-subjectivitat, la col·lapsologia o l’eco-ansietat, relacionats amb la importància de la cultura en aquesta situació i moderarà un debat obert en el qual es pugui reflexionar i plantejar diversos escenaris, alhora que, juntament amb l’artista convidat Guillem Duran, anirà dibuixant un mapa visual que reculli de manera gràfica els conceptes, idees i propostes que sorgeixin durant debat.