Edurne Pasaban ens parlarà del Nepal més remot i aïllat, on encara perviu una colpidora tradició masclista: les dones, quan tenen el període, són apartades de la comunitat. Se les considera impures. Encara menys poden escalar una muntanya: els déus es podrien enfadar. Per ajudar a cridar l’atenció sobre aquesta injustícia, Edurne Pasaban se suma a una expedició en què quatre joves de la regió es proposen escalar la muntanya sagrada Saipal, una extraordinària mola gelada que domina tota la zona.

L’Edurne aporta la seva experiència com a escaladora i la seva visió, oberta i positiva, de la feminitat. Juntes, obriran una finestra de canvi i esperança per a les dones de l’Himàlaia.

Edurne Pasaban va néixer a Tolosa (Guipúscoa) l’1 d’agost de 1973. Va estudiar Enginyeria Tècnica Industrial al País Basc. Va completar el Senior Executive Program i el màster de Gestió de Recursos Humans a Esade (Barcelona). Posteriorment, va obtenir el màster IE Business a Madrid. El seu primer treball com a enginyera va ser a l’empresa familiar Pasaban, SA. Més endavant, l’Edurne va fundar el seu propi negoci, Abeletxe, un petit hotel rural i restaurant, ara completament reformat, que ha esdevingut un espai singular dedicat a la celebració d’esdeveniments al País Basc.

L’Edurne també té la seva part més solidària per a totes aquelles persones que tant li han donat durant aquests anys a l’Himàlaia. Així, és patrona i fundadora de Mountaineers for Himalayas, on es treballa pel desenvolupament de projectes relacionats amb l’educació dels nens i nenes de l’Himàlaia (www.fundacionedurnepasaban.com).

Pasaban va començar a la muntanya de la mà dels seus pares al Pirineu, i als 17 anys se’n va anar per primera vegada als Alps per començar amb l’alpinisme. Amb 18 anys, a l’Equador, va començar a fer ascensions a muntanyes de 6.000 metres, i finalment, el 1998, va viatjar a Himàlaia per primera vegada. Des de llavors, l’Edurne no ha deixat de fer diferents expedicions a muntanyes de més de 8.000 metres; el 2010 va coronar el cim del Shisha Pangma, un assoliment amb el qual cosa es va convertir en la primera dona del món a ascendir els catorze vuitmils del planeta.

Actualment, l’Edurne combina la seva carrera esportiva amb la seva carrera professional com a conferenciant i coach en empreses de tot el món. Organitza xerrades, formacions i tallers dissenyats a mida, amb els quals acompanya equips i persones cap als seus propis objectius a través de les seves experiències com a alpinista. També imparteix classes com a professora associada a l’IE Business School, i és consellera al grup empresarial Antuerta, SL.

Una família xerpa trenca un tabú cultural a la seva aldea del Nepal i participa en una expedició al Kumbhakarna (Jannu), considerada pels aldeans com el cim més sagrat. Per tal de guanyar diners per pagar l’escola del seu fill i separar-lo de la tradició xerpa, acompanyaran tres reputats alpinistes de classe mundial: Marcin Tomaszewski, Dmitry Golovchenko i Sergey Nilov.

Una expedició pel vessant est de la muntanya, una cara mai conquistada, que ens presenta les qüestions ètiques que es plantegen quan els alpinistes estrangers esperen que els xerpes corrin grans riscos per aconseguir les seves conquestes. Perdonaran els déus del Kumbhakarna aquesta gent per la seva insolència?

FITXA TÈCNICA
Direcció: Eliza Kubarska
Guió: Eliza Kubarska i Piotr Rosolowski
Nacionalitat: Polònia, 2020
Productora: BraidMade Films, Corso
Film, TILT Production
Fotografia: Piotr Rosolowski
Versió: VOSE (subtítols en castellà)
Durada: 94 minuts

Rodat a l’Antàrtica, l’Argentina, Xile, Groenlàndia i Islàndia, el documental mostra el constant desglaç de les glaceres del planeta i la seva relació amb el canvi climàtic. L’estudi de les glaceres és clau per entendre el canvi climàtic: alberguen el 75% de l’aigua dolça de la Terra, reflecteixen l’excés de calor a l’espai i mantenen el planeta més fresc. Una petita bombolla d’aire atrapada al gel fa milions d’anys presenta una informació molt valuosa sobre el clima passat. I analitzant-les obtenim, de manera directa, les dades climàtiques de quan es van formar. A causa de l’escalfament global, s’està accelerant la fusió dels gels de l’Àrtic, el mantell de Groenlàndia i les regions més vulnerables de l’Antàrtica. En conseqüència, s’alteren els seus hàbitats, els corrents oceànics i el clima mundial. Sentint els inquietants silencis de les glaceres, i observant com desapareixen, som testimonis d’un canvi sense retorn cap a un futur incert.

Premis festivals 2021: Bilbao, Astorga, Palma, Polònia, Xile, l’Argentina i Itàlia.

Fitxa Tècnica

• Direcció: Pepe Molina Cruz
• Guió: Fernando Moleres
• Nacionalitat: Espanya, 2021
• Productor: Pepe Molina Cruz

De l’11 al 16 de juliol de 2022, Marc Toralles i Bru Busom van escalar en estil alpí la paret est del Siula Grande, Ànima de Corall, de 6.344 m, al cor de la serralada de Huayhuash (Perú), que romania verge. L’havien intentat juntament amb Roger Cararach el 2019, però van haver de renunciar-hi a causa de l’impacte d’una pedra al braç del Roger.                                                                                 

Van ser sis dies de molta tensió, intentant escalar durant les hores en què hi havia menys despreniments de gel i roca. Algun dia començaven a escalar al migdia, aprofitant la nit per estar més segurs.

Ha estat l’escalada més exigent que han dut a terme fins avui a causa de la gran dificultat i l’exposició que en tot moment van haver de superar.

Gerard Descarrega se'l coneix per ser la bala més veloç de l'atletisme paralímpic espanyol. Amb tan sols 17 anys va conquistar el bronze mundial a la seva distància per excel·lència, els 400 m, i des d'aleshores el seu nom no ha deixat d'escriure's amb majúscules entre l'elit internacional. Actualment, és dues vegades campió paralímpic, havent conquerit l'or en 400 m T11 en els Jocs de Rio de Janeiro 2016 i els de Tòquio 2020. És el recordman absolut en totes les distàncies de la velocitat espanyola: rècord nacional T11 als 60, 100, 200, 400 i 800 m llisos. En l’àmbit continental posseeix les millors marques europees T11 als 400 i 800 m llisos i, per si no n'hi hagués prou, és campió mundial als 400 m T11, amb quatre medalles a Mundials, i dues vegades campió d'Europa. Gerard es va graduar en Psicologia i actualment estudia el Màster en Psicologia General Sanitària, a la UCAM.

Gerard Descarrega ens parlarà dels seus reptes, d'una persona cega que cerca els seus límits a la  muntanya. L'alpinista es va anar quedant progressivament cec, però això no l'ha frenat per aconseguir grans objectius a la seva carrera esportiva. Gerard ha pujat l'Aneto (3.404 m) i a la tornada dels Jocs de Tòquio, el
Mont Blanc, (4.810 m) i es converteix en el primer esportista cec que fa cim a la Muntanya Kenya, l'Agulla Nelion (5.188 m) Acompanyat per l'alpinista Òscar Cadiach i pel seu gran amic i company d'aventures Xisco López, “qui més m'ha ajudat a no estar limitat per la ceguesa”. El doble campió paralímpic de 400 espera arribar als 6.768 m de l'Huascaran i l'objectiu d'assolir un 7.000 i per a després dels Jocs de París 2024, es reserva el Manaslu (8.163 m) la vuitena muntanya més alta del món, a l'Himàlaia.
"Soc una persona cega, la muntanya, es una via de fuga que em produeix felicitat".

Sergi Ricart se’n va anar, el setembre del 2011, cap a Àsia amb la idea de romandre-hi molt de temps. El motiu: seguir el riu Mekong des del seu naixement al Tibet fins a la seva desembocadura al Vietnam.

No va aconseguir arribar a les seves remotes fonts, descobertes el 1994. Tot i això, es va rescabalar dedicant-se a escalar muntanyes verges pels territoris tibetans de Kahm. Va empalmar amb el riu Mekong a la regió de Yunnan (Xina). Va enviar la seva motxilla d’alpinista a casa i es va comprar una bicicleta amb la qual va recórrer uns 3.000 quilòmetres a la vora del riu a través de Laos, Tailàndia, Cambodja i el Vietnam.

A la primavera del 2013 va tornar-hi, decidit a trobar les fonts del Mekong, i l’expedició va ser un èxit.

Sergi Ricart ens presentarà El riu dels set noms, que recull un any d’exploració i aventures pel riu Mekong. Les seves fonts es troben en una zona perduda de Qinghai, a l’altiplà tibetà que pertany a la Xina, envoltat per alguns cims de sis mil metres.

Temptat per la idea de dibuixar un viatge resseguint una línia natural i amb vida pròpia, va marxar tot sol a tractar de recórrer els quasi 5.000 km del riu Mekong. Sense calendaris. Sense rellotges. Volia assaborir pausadament el gust d’aquell argument líquid que connecta els gels dels alts altiplans tibetans amb el mar tebi del gran delta al Vietnam, i gronxar-se a plaer en la metamorfosi constant de la seva naturalesa i la seva humanitat. Volia explorar també allò que la paraula aventura significa, ja fos escalant cims verges i oblidats, ja fos pedalant per la porta del darrere del Sud-est Asiàtic. El camí s’intuïa apassionant, tot i que no precisament fàcil.

Núria Picas ens farà gaudir de la seva trajectòria esportiva, basada en els valors que l’han portat a ser una corredora d’elit de curses de muntanya. Valors com el treball, l’esforç, la superació, la perseverança i la persistència fins a la consecució del somni de qualsevol corredor de llarga distància: la Ultra-Trail del Montblanc i el Campionat del Món d’Ultratrails.

En aquest relat en primera persona, ple de moments intensos i emocionants, narra el seu recorregut esportiu a partir d’una filosofia de vida basada en la mentalitat positiva, la fermesa, la valentia i la força de voluntat.

Es tracta d’un repàs també de la seva experiència vital, l’amor i el deliri per la muntanya per arribar a l’alta competició.