Pandatària és una illa pertanyent a l’arxipèlag de les Pontines, al mar Tirrè, i mesura 1,54 km². En l’època de la dinastia julioclàudia, les dones de l’Imperi que no s’adequaven a les normes hi eren exiliades per rentar la imatge de l’autoritat.

La vida a l’exili en una illa tan petita i sense possibilitat de sortir-ne podia arribar a ser molt avorrida i asfixiant. Però Pandatària, com a illa presó, va arribar a representar el paradís dels oblidats. I això és Pandatària: el calaix de sastre, l’illa presó, l’illa del marginat, del que no forma part de la norma, del que ve del lot defectuós, del que no és un ciutadà legal, l’illa dels que sobren, dels que no són vàlids.

Per acostar aquesta peça no només al nostre temps sinó al nostre espai (amb la intenció d’entreveure els problemes fronterers que tenim avui dia), hem pensat en els nostres oblidats, alguns dels quals viuen en zones en risc d’exclusió com ara la Cañada Real o el Raval de Barcelona. La col·laboració amb aquest darrer districte és imprescindible per concebre la peça des d’un punt de vista contemporani, ja que aquests llocs també són Pandatària.

Pandataria és una peça que descobreix el seu propi manifest: l’eliminació de fronteres i la presa de consciència del fet que aquests límits imaginaris els posem nosaltres.

• Cayetana Guillén Cuervo
• Chevi Muraday
• Elio Toffana
• La Merce
• Basem Nahnouh