El segle xx, fins a l’arribada dels ajuntaments democràtics de la dècada dels setanta-vuitanta, serà un període més aviat fosc per al conjunt de les Festes de Santa Tecla. El 1911 el papa Pius X suprimeix el caràcter festiu de la diada de la santa, que esdevé jornada laboral. No serà fins al 10 de juliol de 1917 quan el papa Benet XV la restableix a instàncies de l’Ajuntament.
La Guerra Civil del 1936 i la consegüent postguerra tenyiran de negre la festa major de Santa Tecla fins al punt de relegar-la a un segon ordre. Les autoritats del moment capgiren la història de la ciutat i eleven la festa petita de Sant Magí a la categoria de principal, amb l’ànim d’utilitzar-la com a font de captació de turistes en ple estiu i, conseqüentment, en detriment dels tarragonins.
L’arribada dels ajuntaments democràtics ha comportat la reivindicació de les festes de Santa Tecla com la celebració dels i per als tarragonins. La recuperació del Seguici Popular, gairebé reduït a la mínima expressió fins aleshores, la reinstauració de les tronades, el retrobament dels tocs manuals de campanes, la difusió, l’extensió i la millora del toc de la gralla i el tabal, la diversificació dels instruments tradicionals, i també la seva aplicació, són algunes de les característiques de les Festes de Santa Tecla actuals. En definitiva, el retrobament d’un patrimoni ciutadà que s’inicià amb l’ús del carrer com a espai lúdic.
Els dos audiovisuals reflecteixen les Festes de Sant Magí i Santa Tecla de 1968 enregistrades pel tarragoní Ramon Vallvé. Es van estrenar en una projecció pública a la plaça de les Cols amb música en directe
Vegeu-ne més
Es podrà veure dijous dia 20, a l’Antiga Audiència
Vegeu-ne més
