• Apps de l'Ajuntament de Tarragona
  • Apps de l'Ajuntament de Tarragona
  • Canals RSS de l'Ajuntament de Tarragona
  • Facebook de Tarragona Cultura
  • Twitter de Tarragona Cultura
  • You Tube de Tarragona Cultura
  • Instagram de Tarragona Cultura
  • Flickr de Tarragona Cultura
Esteu aquí: Inici Premis literaris Veredictes anteriors Veredicte 2017-2018

Veredicte 2017-2018

Marc Capdevila, guardonat amb el 28è Premi Ciutat de Tarragona Pin i Soler de novel·la. Lidia Álvarez Grifoll guanya el Vidal Alcover de traducció. El Tinet d’enguany ha recaigut en Maria Victòria Lovaina i Ruiz.

Els Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2017-2018, un cop més amb comptat amb un participació alta i territorialment diversificada. En aquesta vint-i-vuitena edició els autors que han optat a les tres categories de premis han estat:

  • Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler: 108
  • Premi de traducció Vidal Alcover: 10
  • Premi de narrativa curta per Internet Tinet: 236

A més del lliurament dels guardons, l’acte de lliurament ha servit enguany per homenatjar Maria Aurèlia Capmany, amb motiu del centenrai del seu naixement. L’homenatge ha consistit en la inauguració d’una exposició divulgativa sobre la vida i l’obra de l'escriptora al vestíbul del Teatre Metropol (posteriorment es podrà veure en altres espais de la ciutat) i un espectacle creat per Marc Chornet que ens acosta algunes de les facetes més rellevants de la personalitat de l’autora.

28è Premi Ciutat de Tarragona Pin i Soler

Títol de la novel·la: L’observador de núvols
Autor: Marc Capdevila Clapera

El premi de novel·la ha estat per a l’escriptor osonenc Marc Capdevila Clapera, amb l’obra L’observador de núvols. El jurat, integrat per Xavier Aliaga (guanyador de l’edició anterior), Mònica Batet, Pere Guixà, Bernat Puigtobella, Vicenç Villatoro i Joan Chavarria com a secretari, ha justificat el seu veredicte amb la següent motivació:
  • Per la creació molt personal i la força de la veu narrativa.
  • Per un discurs exuberant farcit de referències creuades i l’alta cultura i la cultura més popular.
  • Per la riquesa de registres.

La novel·la serà publicada per Angle edicions, dins la seva col·lecció Narratives i apareixerà a principis del proper mes de setembre.

Guanyador del premi Pin i Soler 2019
D'esquerra a dreta, Josep Fèlix Ballesteros (alcalde de Tarragona),
Marc Capdevila (guanyador), Cristina Arenas (actriu) i Joan Chavarria (secretari del jurat).

Marc Capdevila Clapera (Vic, 1966). En l'actualitat viu a Tona, un poble amable de la comarca d’Osona, envoltat de persones del sexe femení: la seva esposa Carme, les seves tres filles i dues gosses que no el deixen de petja; així que no és estrany que se senti una mica feminista.

Un sentit pragmàtic de la vida el va portar a estudiar Economia, però més tard es llicencià en Humanitats per devoció i per entendre el món. Es guanya les garrofes amb la gestió empresarial, assessorant empreses en diferents àmbits, i també com a professor de finances. Si bé es tracta d’una professió allunyada de la creativitat literària, no és menys cert que li dona l’autonomia econòmica necessària per a cuinar els seus textos a foc lent, que és com a ell li agrada escriure.

Devorador dels grans clàssics literaris, un dia va decidir que tocava passar-se a l’altre costat de la relació entre autor i lector. Ho va intentar primer amb el relat curt, i després d’alguns reconeixements es va sentir prou valent per atacar la complexitat d’una novel·la llarga. L’any 2007 va ser guardonat amb el premi Sebastià Juan Arbó per Aigua pudenta, una novel·la de post-guerra ambientada a Tona. Més endavant, amb La Querosenca, va abordar amb ironia optimista les conseqüències de la crisi econòmica. El 2013 es va submergir de ple en la novel·la històrica amb La Bíblia de Pedra, ambientada en el Ripoll del segle XII; i sense deixar aquest gènere literari, enguany ha editat El jaç del faquir, que narra les vicissituds d’un jove que a les primeries del segle passat, es conjura per dedicar la seva vida al coneixement, però a qui la riuada de la història arrossega corrent avall.

No només la literatura, sinó també la pintura, el còmic, la música, les arts i l’activitat creativa de qualsevol mena són les seves grans passions. D’aquí que no deixi mai la ploma, ja sigui com articulista, novel·lista o dramaturg.

És també guionista de la web sèrie catalana Solisombr”, ha pujat als escenaris teatrals amb Freda, gairebé glaçada, i és co-realitzador amb el seu germà Joan de diversos documentals per a la televisió com Els búnquers de Franco o Joan Manén, el geni oblidat.

18è Premi de traducció Vidal Alcover

Obra: Història dels abderitans, de l’autor alemany Christof Martin Wieland
Traductora: Lídia Álvarez Grifoll

De les 10 propostes presentades per a la 18a convocatòria del Premi-beca Vidal Alcover de traducció, el jurat s’ha decantat pel treball presentat per Lídia Álvarez Grifoll (Terrassa) consistent en la traducció de l’obra Història dels abderitans de l’autor alemany Christof Martin Wieland. El jurat, integrat per Sam Abrams, Miquel Desclot, Jordi Jané, carles Prado, Monika Zgustova i Rosa Ibarz com a secretària, ha basat el seu veredicte en els següents arguments:

  • El projecte presentat proposa la traducció d’una de les obres més importants del període de la Il·lustració alemanya. És un dels llibres d’aquest moviment que va tenir més èxit de públic en la seva època, en terres germàniques, i l’autor (…) és un dels més influents de la Il·lustració a Europa. La perfectibilitat és la idea central de la seva obra i aquest concepte es va estendre a tot el moviment.
  • Les mostres de traducció que ha presentat la guanyadora s’ajusten molt a l’estil de l’autor i mantenen una bona qualitat lingüística.

L’obra, un cop traduïda, serà publicada per Edicions de 1984.

Guanyadora del premi Vidal Alcover 2019
D'esquerra a dreta, Begoña Floria (tinenta d'alcalde de Cultura, Festes i Patrimoni Històric), 
Cristina Arenas (actriu) i Lídia Álvarez (guanyadora).

Lídia Álvarez Grifoll és llicenciada en Filosofia (UAB) i en Traducció i Interpretació (UPF). Durant més de quinze anys ha treballat en el sector editorial com a traductora d’alemany al català i al castellà. Al llarg d’aquest temps ha traduït obres de narrativa contemporània en llengua alemanya de diversos autors: Friedrich Christian Delius, Cornelia Funke, Elfriede Jelinek, Franz Kafka, Daniel Kehlmann, Wolfgang Koeppen, Ingrid Noll, David Safier, Friedrich Torberg, Ilija Trojanow, etc.

Actualment compagina la feina de traductora literària amb la de professora d’alemany en un institut públic.

 

21è Premi de narrativa curta per internet Tinet

Títol del conte: Cara de peix
Autor: M. Victòria Lovaina i Ruiz

Pel que fa al veredicte del 21è Premi de narrativa curta per Internet Tinet, la guanyadora ha estat M. Victòria Lovaina i Ruiz (Cerdanyola del Vallès) pel conte titulat Cara de peix. El jurat, integrat per Noemi Bagés, Andreu Carranza, Jordi Cervera, Lurdes Malgrat, Òscar Palazón i Amadeu Roig com a secretari, ha valorat l’obra pels següents motius:

  • És un relat escrit en una veu narrativa omniscient molt treballada, es posa en la ment d’un infant de manera versemblant.
  • La redacció és fluida, ben travada.
  • El conte és divertit i té un grau de suspens que manté atén el lector i l'obliga a voler continuar.
  • Hi ha present una subtil ironia d'allò que no s'explicita però es llegeix entre línies.
  • Acurat, precís, magnífic.

A més a més de l’obra guanyadora, el jurat n’ha seleccionat altres catorze contes. Tots plegats es publicaran en un volum per Cossetània Edicions la propera tardor.

Guanyadora del premi Tinet 2019
D'esquerra a dreta, M. Victòria Loviana (guanyadora), Joan Olivella (representant de la diputació) i Cristina Arenas (actriu).

 

M. Victòria Lovaina i Ruiz (Barcelona, 1959). Mestra i pedagoga de formació. Compagina la docència en un institut de Cerdanyola del Vallès amb l’escriptura de narracions breus i novel·les.

Ha obtingut alguns premis de narracions breus com el Districte V (2005). El segon Premi de Relats Mercè Rodoreda de Molins de Rei (2007). El premi de Narrativa Breu per a Dones, Terrassa (2009). El Rafael Comenge d’Alberic (2011). El Ferran Canyameres de narració breu, Terrassa (2015). Té alguns relats curts publicats en edicions col·lectives, en el portal Relatsencatala.com i en la revista Inèdits.

Ha publicat les novel·les Amb ulls de nina (Premi de Novel·la Joescric 2008), Dietari de les Gorges (Premi Paraules a Icària 2009), Pell de gat (Premi Soler i Estruch 2012), El rellotge de doble esfera (accèssit de novel·la breu La Verònica Cartonera, 2017) i darrerament la novel·la L'esquerda de l'àngel (Ed. Gregal, 2018).

Els Premis Literaris Ciutat de Tarragona són convocats per l'Ajuntament de Tarragona, Òmnium Cultural del Tarragonès i el Centre de Normalització Lingüística de Tarragona i compten amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona, la Joiera Blázquez i les editorials Cossetània, 1984 i Angle. L’organització corre a càrrec de la Casa de les Lletres, que es mostra molt satisfeta tant per l'èxit de l’edició d’enguany com per evolució experimentada en els últims anys. L'alta participació està consolidada ja que els premis són valorats positivament per la seva trajectòria i reputació, a banda de les dotacions econòmiques i el suport de les editorials que publiquen les obres guanyadores. La transparència, claredat del procés de selecció i el prestigi del jurat són altres factors valorats pels participants del certamen.

Els actuals Premis Literaris Ciutat de Tarragona tenen el seu origen en la Nit Literària dels Països Catalans, organitzada el 1984 per Òmnium Cultural del Tarragonès. Però no és fins a 1991 que els guardons es convoquen amb aquest nou nom i ja de manera continuada, emparats per l’Ajuntament de Tarragona. Durant els primers anys es convoquen quatre o cinc premis, entre ells el Pin i Soler de narrativa, que és l’únic que es conserva d’aquella època. El 1997 s’hi incorpora el premi Tinet de narrativa breu, per fomentar l’ús de les noves tecnologies. El 2000 es crea el premi de traducció Vidal Alcover dedicat a la traducció. A partir de 2012, la convocatòria queda reduïda als tres premis actuals, de novel·la, de traducció i de narrativa breu. En tots aquests anys, el Premi Pin i Soler ha aconseguit transformar-se en un dels premis de novel·la de referència en l’àmbit de la literatura catalana. El Premi Vidal Alcover de traducció és l’únic de la seva modalitat i, per tant, es troba ben valorat en el sector. Per últim, el Premi Tinet serveix sobretot per donar a conèixer nous valors.

 

 

© Conselleria de Cultura, Patrimoni i Festes - Antiga Audiència, Plaça del Pallol, 3 - 43003 Tarragona
Tel. 977 296 100 - cultura@tarragona.cat
Inici - Telèfons i adreces d'interès - Contactar amb l'Ajuntament - Avís legal