Actes dia a dia

Presentació del llibre Diari de Laboratori, d'Òscar Palazón, Premi Vila de Martorell 2019. Amb Isabel Ortega.

Acorar és una reflexió sobre la identitat col·lectiva dels pobles, sobre què és allò que ens defineix, què és allò que fa que (encara) existeixi la nostra comunitat. El text pren per excusa narrativa la descripció d’una jornada de matances a Mallorca. I d’aquí el títol de l’espectacle. La d’acorar era una feina reservada al més expert, perquè no és gens senzilla de fer, i avui en dia ben pocs en saben. A partir d’un minúscul fet casolà, oferim una visió universal que provoca una reflexió en l’espectador sobre el seu món més íntim. Arribarem a la secreta intimitat de cada un perquè allò que oferim és universal.

• Autoria, text i interpretació: Toni Gomila
• Direcció: Rafel Duran
• Espai escènic i vestuari: Rafel Lladó
• Il·luminació i so: Rafel Febrer

Acorar és una reflexió sobre la identitat col·lectiva dels pobles, sobre què és allò que ens defineix, què és allò que fa que (encara) existeixi la nostra comunitat. El text pren per excusa narrativa la descripció d’una jornada de matances a Mallorca. I d’aquí el títol de l’espectacle. La d’acorar era una feina reservada al més expert, perquè no és gens senzilla de fer, i avui en dia ben pocs en saben. A partir d’un minúscul fet casolà, oferim una visió universal que provoca una reflexió en l’espectador sobre el seu món més íntim. Arribarem a la secreta intimitat de cada un perquè allò que oferim és universal.

• Autoria, text i interpretació: Toni Gomila
• Direcció: Rafel Duran
• Espai escènic i vestuari: Rafel Lladó
• Il·luminació i so: Rafel Febrer

Acorar és una reflexió sobre la identitat col·lectiva dels pobles, sobre què és allò que ens defineix, què és allò que fa que (encara) existeixi la nostra comunitat. El text pren per excusa narrativa la descripció d’una jornada de matances a Mallorca. I d’aquí el títol de l’espectacle. La d’acorar era una feina reservada al més expert, perquè no és gens senzilla de fer, i avui en dia ben pocs en saben. A partir d’un minúscul fet casolà, oferim una visió universal que provoca una reflexió en l’espectador sobre el seu món més íntim. Arribarem a la secreta intimitat de cada un perquè allò que oferim és universal.

• Autoria, text i interpretació: Toni Gomila
• Direcció: Rafel Duran
• Espai escènic i vestuari: Rafel Lladó
• Il·luminació i so: Rafel Febrer

Presentació dels llibres: El cant dels mol·luscs, de Conxita Jiménez, i Poemari de fuga, d'Alexandre Planas, premiats ex aequo amb el Premi Revista Mirall 2017.

A càrrec d'Isabel Ortega.

Presentació del poemari Water Closet Project (Versos de Alcantarilla), de Ferran Gerhard, Silva Editorial.

Compartim la lectura en anglès. Nivell avançat, conduït per Pat Mullarkey.

Comentem All the Light We Cannot See, de Anthony Doerr.

For Marie-Laure, blind since the age of six, the world is full of mazes. The miniature of a Paris neighbourhood, made by her father to teach her the way home. The microscopic layers within the invaluable diamond that her father guards in the Museum of Natural History. The walled city by the sea, where father and daughter take refuge when the Nazis invade Paris. And a future which draws her ever closer to Werner, a German orphan, destined to labour in the mines until a broken radio fills his life with possibility and brings him to the notice of the Hitler Youth.

Compartim la lectura en francès. Nivell intermedi, conduït per Esther Bruna.

Comentem Parle-leur de batailles, de rois et d’éléphants, de Mathias Enard.

En débarquant à Constantinople le 13 mai 1506, Michel-Ange sait qu’il brave la puissance et la colère de Jules II, pape guerrier et mauvais payeur, dont il a laissé en chantier l’édification du tombeau, à Rome. Mais comment ne pas répondre à l’invitation du sultan Bajazet qui lui propose – après avoir refusé les plans de Léonard de Vinci – de concevoir un pont sur la Corne d’Or ?
Ainsi commence ce roman, tout en frôlements historiques, qui s’empare d’un fait exact pour déployer les mystères de ce voyage.
Troublant comme la rencontre de l’homme de la Renaissance avec les beautés du monde ottoman, précis et ciselé comme une pièce d’orfèvrerie, ce portrait de l’artiste au travail est aussi une fascinante réflexion sur l’acte de créer et sur le symbole d’un geste inachevé vers l’autre rive de la civilisation.
Car à travers la chronique de ces quelques semaines oubliées de l’Histoire, Mathias Enard esquisse une géographie politique dont les hésitations sont toujours aussi sensibles cinq siècles plus tard.