LES MÚSIQUES DE PAU CASALS
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC)

• Anna Alàs i Jové, mezzosoprano
• Alexander Liebreich, direcció

REPERTORI:

• Joan Manén: Divertimento per a orquestra, op. A-32 (1946), 18 minuts
• Robert Gerhard: Sis cançons populars catalanes (1928-1931), 15 minuts
• Ludwig van Beethoven: Simfonia núm. 1 en do major, op. 21 (1800), 26 minuts

L’octubre de 1920 es va celebrar el primer concert de l’Orquestra Pau Casals a Barcelona, conjunt que va esdevenir el germen de l’actual OBC i que, fins que es va dissoldre a causa de la Guerra Civil el 1936, va ser una orquestra de referència internacional, dirigida pel mestre Casals. Directors i compositors com Béla Bartók, Serguei Prokófiev, Igor Stravinsky o Manuel de Falla van ser convidats a dirigir l’orquestra.

Aquest programa presenta, en forma d’homenatge, un recull d’obres vinculades amb l’Orquestra Pau Casals. Una part ben significativa de l’obra de Joan Manén va ser estrenada per aquest conjunt, si bé el divertimento és de factura posterior a la dissolució de l’orquestra. Les Sis cançons populars catalanes de Robert Gerhard es van estrenar sota la batuta de l’autor i amb la soprano Conxita Badia el 1931, al Palau de la Música. La música de Beethoven va ser un dels pilars del repertori de l’orquestra al llarg de la seva existència: al seu primer concert s’hi va incloure la Vuitena simfonia, i a l’últim, a porta tancada i sense públic a causa de l’esclat de la Guerra Civil, el darrer moviment de la Novena simfonia, música que hauria hagut d’inaugurar l’Olimpíada Popular de Barcelona del 1936.

La Beca Pau Casals es va convertir l'any passat per primer cop en un Guardó Internacional. I la guanyadora va ser la violoncel·lista catalana Carla Conangla. El seu programa de presentació a la Xarxa ofereix un recorregut per diversos autors per descobrir tot un món de influències i estètiques diferents, amb l'estrena absoluta de l'obra guanyadora del Premi Mompou com a nota destacada. Un programa que inclou un repertori molt contrastat que posa de manifest la versatilitat del violoncel i permet mostrar les màximes qualitats interpretatives de l'instrument.

Programa

• L. van Beethoven: Sonata per a violoncel i piano núm. 4, Op. 102 núm. 1
• C. Roca Salfate: 4 Tiempos (4 Versos) [Estrena absoluta: obra guanyadora del 39è Concurs de joves compositors Premi Internacional Frederic Mompou 2018]
• D. Xostakòvitx: Sonata per a violoncel i piano en re menor, Op. 40
• M. de Falla: Siete canciones populares españolas.

El Quartet Atenea és una jove formació cambrística nascuda l’any 2018 de la mà d’estudiants de l’ESMUC i el Conservatori del Liceu, sota el mestratge del prestigiós Quartet Casals. El projecte neix de la voluntat de consolidar una formació estable que abraci el repertori clàssic escrit per a quartet de corda des del classicisme del segle XVIII fins als corrents musicals del segle XX. 

Andrea Santiago Carrillo, violí
Gil Sisquella Oncins, violí
Bernat Santacana Hervada, viola
Àlex Olmedo Duynslaeger, violoncel

Anais Pasanau, clarinet
Cristina Morell, violí
Adrián Morena, violí
Helena Sánchez, viola
Guillem Vellvé, violoncel

Programa

Carl Maria von Weber:  Quintet per a clarinet op. 34
Julio Domingo:  “Beyond the music”

A Rodrigo i Beethoven se’ls va posar molt bé l’estona que compartiren amb els seus amics respectius, ja que tant el concert com la simfonia d’aquest programa sorgiren a partir de  converses mantingudes al voltant d’una bona taula. Han passat 80 anys des que es va estrenar al Palau de la Música Catalana (1940) el concert per a guitarra més famós i interpretat de tots els temps. Una peça absolutament rodona, no tan sols per l’enginy de Joaquín Rodrigo en aconseguir que una orquestra simfònica no tapi en cap dels tres moviments el so de la guitarra, sinó també per la forma imaginativa en que ens permet percebre algunes sensacions dels jardins d’Aranjuez: el so dels ocells, el murmuri de l’aigua de les fonts, i fins i tot el perfum de les flors.

Beethoven es referia a aquesta obra com a ‘petita simfonia’, no pas perquè la trobés poc interessant, sinó perquè té una durada menor. Parlà sempre d’aquesta obra amb gran estima, ja que es tracta d’una obra extravertida, alegre i humorística que l’ajudà a oblidar la tristesa del mal moment en la relació amb el seu nebot i la seva cunyada. No té moviment lent i a l’Allegretto Scherzando podem sentir-hi un bon exemple d’aquest bon humor, ja que a través d’un obstinat rítmic fa referència a l’invent que Johann Nepomuk Mälzel estava desenvolupant i que denominaria metrònom.

Pablo Sáinz Villegas ha estat aclamat per la premsa internacional per la seva “virtuosa i commovedora interpretació d’una exuberància irresistible i un ventall de colors vius” (The New York Times).

Programa

J. RODRIGO: Concierto de Aranjuez
L. VAN BEETHOVEN: Simfonia núm. 8, op. 93

Teatre

Safari, Cia. La Baldufa

Edat recomanada: de 3 a 8 anys

Safari conserva els dos protagonistes d’Embolic a la Granja: en Pinyot i en Carabassot. Ara, aquests dos personatges ens expliquen el conflicte en què s’han trobat immersos a la sabana, on s’han desplaçat després d’haver rebut la notícia que els advertia de la misteriosa desaparició del lleó. En la seva tasca d’investigació interpel·len la girafa, el mico, l’elefant, el cocodril… i en plena aventura, topen amb el lleó, capmoix i pensarós, que no sap rugir. Amb la ferma voluntat de resoldre el cas i donar-li un cop de mà, els intrèpids investigadors de La Baldufa miren d’esbrinar quins són els motius d’aquest pesar. Per què el cocodril s’entesta a ultratjar el lleó, que no sap rugir? Per què la resta d’animals també s’entossudeix en fer-li la guitza? Què caldrà fer perquè el rei de la sabana s’envalenteixi?

Un espectacle adreçat de nou als més petits, on es juga amb una escenografia que es desdobla per a aconseguir un espai atractiu que reflecteixi tot aquest ecosistema.

El bullying és la qüestió que s’aborda. Les nenes i els nens poden entendre les seves amenaces a partir del comportament del cocodril i el lleó, i també del de la girafa, el mico i l’elefant. La preocupació d’en Pinyot i en Carabassot és similar a la dels pares i mestres. Els infants també poden ser ferotges i cruels amb els companys. En canvi, tenim el convenciment de que, per mitjà de l’educació i el treball, es poden potenciar actituds i comportaments en positiu que permetin una convivència dolça i tranquil·la.

Una producció de la Sala Trono amb la col·laboració del Festival Grec de Barcelona

Escrita i dirigida per Nelson Valente

Traducció de Joan Negrié

Amb Mercè Aránega, Sandra Monclús, Albert Pérez i Joan Negrié

Durada: 80 minuts

El dia del seu quarantè aniversari, la Laura té una experiència fugaç però demolidora: durant el seu trajecte habitual en metro, un desconegut li somriu i li diu alguna cosa a cau d’orella. Ja a casa, durant la festa, aquella llavor germinarà i acabarà bombardejant la “suposadament” assentada vida familiar, malgrat els esforços de la Laura per mantenir la unió amb i entre els seus éssers estimats.

El Manel, l’Emili i l’Alícia, confortablement acomodats en les seves pors, es veuran abocats a revisar certs plantejaments que convertiran la seva plàcida llar en un camp de batalla, mentre que la Laura es descobreix capaç de la seva major heroïcitat: atrevir-se a mirar des de la consciència.