Espectacles de la Temporada

Companyia: Rhum & Cia. Direcció: Jordi Aspa. Amb: Joan Arqué, Roger Julià, Pep Pascual, Mauro Paganini i Piero Steiner

Recomanat per a tots els públics

70 minuts

Premi Ciutat de Barcelona 2018

Rhumans és el darrer capítol de la trilogia iniciada amb Rhum, que es va representar al Teatre Metropol el 2017. Els qui van gaudir d’aquest primer espectacle, i també per a tots els amants del circ i el clown, aquesta és una oportunitat per veure l’evolució d’aquesta companyia amb situacions encara més hilarants, ja que en aquest espectacle depuren la seva tècnica per oferir un gran muntatge amb música en directe.

Aquest muntatge està dirigit per Jordi Aspa, alma mater de l’Escarlata Circus, que indaga sobre el riure amb històries surrealistes. Una combinació de circ i teatre que convida a viatjar i reflexionar sobre la figura del pallasso, amb un collage musical farcit de números de creació pròpia i clàssics de sempre, amb tocs àcids, dolços i picants que generaran grans dosis de riures.

El tercer espectacle de la companyia Rhum & Cia, amb què tancaran la trilogia clownesca que va començar amb Rhum i ha seguit amb Rhümia, ens permetrà viure un muntatge explosiu, ple de sensibilitat i situacions rocambolesques per ajudar-nos a passar una bona tarda de diumenge.

Dani Nel·lo, Ivan Kovacevic, Dani Baraldés i Anton Jarl celebren els 10 anys de Los Mambos Jambo damunt els escenaris amb una proposta insòlita i ambiciosa. Han triat un repertori amb el qual la banda se sent plenament identificada per reinterpretar-lo, de forma inaudita, amb el reforç de dotze músics. Així doncs, al quartet habitual s'hi afegeixen cinc saxos, una secció de sis metalls i una guitarra addicional. Un arsenal sònic com aquest només pot desencadenar una hecatombe Jambofonica!

Direcció: Sergi Belbel

Amb: Lluïsa Castell, Joan Negrié, Joan Miquel Reig, Artur Busquets i Karin Barbeta

90 minuts

Un muntatge de Gabriele di Luca dirigit per Sergi Belbel, que explica la història d’uns éssers humans derrotats, abatuts, abandonats en un racó del món que primer els va il·lusionar, després se’n va aprofitar i, finalment, ridiculitzar tràgicament. És la història dels que no han pogut pertànyer al món de l’èxit i el benestar. Pares desesperats i fills sense futur es veuen les cares en l’únic instant que els ha concedit la pròpia supervivència. Víctimes i botxins de la lluita pel poder i l’amor. Una contínua anada i vinguda entre la realitat i l’absurditat, entre allò sublim i la mateixa banalitat. Com un tensor entre el cel i els baixos fons, on l’única cosa que pots fer és mantenir l’equilibri.

Vaselina situa la trama als Estats Units, quan, juntament amb els països aliats, acaba de bombardejar Mèxic per destruir totes les seves plantacions de droga. Fil, un noi cínic i desil·lusionat, i Charlie, un animalista convençut i defensor dels drets civils, cultiven grans quantitats de marihuana al seu pis per intentar donar el gran cop de les seves vides: invertir el funcionament del mercat i exportar-ne a Mèxic. A ells dos s’hi afegirà Wanda, una noia obesa i insegura, i Mina, la mare de Fil, una dona frustrada que acaba de sortir d’una clínica per desintoxicar-se del vici que sempre l’ha perseguit. Tot es complica quan, després de quinze anys d’absència, torna a casa el pare de Fil i exmarit de Mina i desvela a tots el seu perillós secret.

Una producció de la Sala Trono amb al suport dels teatres de Tarragona, teatres de Valls, Teatre Bartrina de Reus, Teatre Àngel Guimerà del Vendrell i Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa, amb un elenc explosiu i ben compenetrat.

Guió i direcció: Joel Joan i Hèctor Claramunt

Amb: Joel Joan, Oriol Vila, Àgata Roca i Paula Vives

Amb la col·laboració especial de: Ferran Carvajal

90 minuts

Després de la seva actuació a Frankenstein, torna a Tarragona Joel Joan en un registre molt diferent, més proper als rols que li han donat prestigi com a actor català amb vis còmica. Aquesta vegada s’associa amb Hèctor Claramunt per escriure un text hilarant, amb qui també comparteix la direcció escènica. Tot plegat assegura una diversió sense límits al llarg de tota l’obra.

Dues parelles d’amics de tota la vida queden per fer un escape room —el joc de moda— en un barri de Barcelona on recentment s’ha trobat el cadàver d’un home esquarterat. Els protagonistes pensen que els espera un joc divertit per passar l’estona, posar a prova la seva intel·ligència i riure una mica. Però quan la porta de l’habitació es tanca hermèticament i es posa en marxa el compte enrere, comencen a passar coses estranyes. Sortir de la sala no serà gens fàcil, i el joc es convertirà en un infern que posarà a prova la seva amistat fins a límits insospitats. Encara que no ho sembli, això és una comèdia... una comèdia de por!

Cor Amics de l’Òpera de Sabadell

Orquestra Simfònica del Vallès

La Cenerentola (La Ventafocs) és una de les partitures més brillants de Gioachino Rossini. El text és de Jacopo Ferretti, i es basa en part en el conte de Charles Perrault i en part en el llibret de Charles-Guillaume Éttienne per al compositor maltès Niccolò Isouard. Estrenada al Teatre Valle de Roma el 25 de gener de 1817, el compositor va escollir aquest arxiconegut conte per esquivar la censura.

L’argument d’aquesta obra presenta similituds amb la de Perrault, però alguns personatges canvien. La madrastra se substitueix per un padrastre i la fada es reemplaça per un filòsof i tutor del príncep. En l’òpera també desapareix l’objecte més rellevant del conte, la sabata de cristall, i es converteix en un braçalet. La màgia és un altre element que tampoc no té presència en l’obra de Rossini.

Autor: Lucas Hnath
A partir del clàssic de Henrik Ibsen
Traducció: Helena Tornero
Direcció: Sílvia Munt
Interpretació: Emma Vilarasau, Ramon Madaula, Isabel Rocatti i Júlia Truyol 

Una coproducció del Grec 2019 Festival de Barcelona, Teatre Romea i Verteatro.

Què passaria si Nora, el personatge més conegut de Henrik Ibsen, reaparegués a la mateixa casa que va abandonar vint anys abans? Emma Vilarasau i Ramon Madaula ens ho expliquen de la mà d'un autor nord-americà d'èxit. Segur que encara recordeu el final de Casa de nines, una de les creacions més conegudes d'Ibsen. Es tracta d'un drama protofeminista ambientat a Noruega en què Nora, la protagonista de la història, no acceptava representar el paper assignat a les dones del seu temps i ser tractada com una pertinença més, una nina en mans del seu marit. Ella era l'encarregada de tancar l'obra en sortir per la porta principal del domicili familiar per no tornar-hi mai més.

A la casa hi quedaven un marit, el banquer Torvald Helmer, i uns fills que, des d'aquell moment, serien aliens a la nova vida que emprenia Nora. Però, i si vint anys després aquesta dona valenta i inconformista tornés a trucar a aquella mateixa porta? Aquest és el punt de partida de Casa de nines, segona part (A doll's house, part 2), de Lucas Hnath, un dramaturg de Florida instal·lat a Nova York que s'ha convertit en un dels autors més representats del seu país i que ha vist el seu text convertit en un dels grans èxits de Broadway. En aquesta obra, Hnath converteix la porta en un personatge més. En traspassar-la Nora per demanar al seu marit que signi els papers del divorci, la protagonista es veurà obligada a defensar les seves eleccions davant dels habitants de la casa i a assumir les conseqüències que els seus actes van tenir en la vida dels que havien estat els seus familiars directes.

Dirigeix ​​el muntatge Sílvia Munt, reconeguda actriu, directora i guionista. En aquesta nova aventura escènica, l'acompanyen Emma Vilarasau, un dels valors més reconeguts de l'escena catalana actual, i Ramon Madaula, un actor de teatre, televisió i cinema que ha exercit també com a autor i productor teatral.

Cia. Mag Edgard

Sense text

70 minuts

Espectacle familiar recomanat a partir dels 4 anys

Déjà Vu és un espectacle de gran format i estètica gòtica on domina l'elegància, envoltada d'una inspirada posada en escena, a càrrec del guanyador de la segona edició del programa Pura magia de TVE. Edgard, un mag vingut de no se sap on, ens introdueix en una aventura que sorprèn pel seu impacte màgic i plàstic; l'acompanyen dues espècies desconegudes que li fan costat a cada situació que es troba durant el seu recorregut.

En vuit anys d'existència a la nostra escena, la companyia Mag Edgard gaudeix d'una gran reputació, i ha sacsejat el món del teatre per a tots els públics amb la inclusió d'innovadores tècniques de màgia. Fruit d'aquest procés de creixement, va obtenir el primer premi al Campionat Nacional de Màgia (Càceres 2014), dins l'apartat de grans il·lusions. La seva trajectòria s'ha completat amb aparicions televisives, actuacions al Teatreneu de Barcelona durant dos anys, sessions de màgia de prop, actuacions en congressos i festivals destacats de teatre (com la Fira de Tàrrega, La Mostra d'Igualada, FETEN-Gijón o FISM Italy, entre d'altres). A més, va tenir el seu propi programa de màgia, durant dos anys, dins de la plataforma de televisió per Internet Waita TV.