Isabel Fèlix, piano
Joan Estellés, clarinet
Paula Martínez, flauta

Programa:

Arranjaments sobre temes de diverses òperes famoses:

• Ernesto Cavallini: Duet sobre temes de Norma de Bellini per a clarinet, flauta i piano.
• Donato Lovreglio: Fantasia de la Traviata de G. Verdi per a clarinet i piano.
• François Borne: Fantasia brillante sobre temes de Carmen de Bizet per a flauta i piano.
• Giovanni B. Pagnoncelli: Fantasia de Don Carlos de G. Verdi per a clarinet, flauta i piano.

Més informació a Juventuts Musicals de Tarragona

Mireia Tarragó, soprano i Carmen Santamaría, piano

L'elecció del repertori té un comú denominador: la dona en l'art. Al llarg de la història, la dona ha estat en diverses ocasions subestimada en pro de la figura masculina, sota l'ombra del marit, pare o germà. En aquesta proposta es vol donar igualtat a uns i altres, amb cançons compostes per dones prenent poemes d'homes, homes que van compondre prenent poemes de dones, i homes inspirats en personatges femenins de diferent índole.

Programa

Obres de: Pauline Viardot, Robert Schumann, Clara Robert Schumann, Alma Mahler, Francis Poulenc, Matilde Salvador, Viktor Ullmann, Ilse Weber, Kurt Weil.

Més informació a Joventuts Musicals de Tarragona

La història gira al voltant de L’Àgata, una jove rescatada del mar quan era nena, que ha crescut en un petit poble de la costa, rebutjada constantment per tothom a causa dels seus desconeguts orígens. Una animalota, una pària, una forastera.  

Aquesta és una de les peces més memorables de la literatura dramàtica catalana. Una història d’una vigència absoluta que ens parla de la discriminació i la resistència de les comunitats a incorporar la diferència i que permet qüestionar-nos el paper dels instints en el comportament humà. La companyia La Barni Teatre la porta de nou als escenaris en forma de teatre musical amb la voluntat d’acostar un dels grans clàssics del teatre català, carregat de força poètica i grans passions, al públic dels nostres dies. 

Obra d'Àngel Guimerà.

Després de l’impacte que va suposar la seva primera actuació amb la Franz Schubert Filharmonia, Alexandra Soumm, violinista de so gran i fascinant, torna a la Franz Schubert Filharmonia per oferir un dels concerts més estimats i bells del repertori: el Concert per a violí de Bruch. I a la segona part, Pablo González ens oferirà la captivadora Simfonia núm. 2 de Brahms.

Intèrprets: 

• Alexandra Soumm, violí.
• Pablo González, director. 
• Franz Schubert Filharmonia

La longevitat d'il Barbiere di Siviglia de Rossini. Estrenada a Roma el 20 de febrer de 1816, en mig d'una tempesta de protestes que va canviar de signe a la segona representació (l'endemà), va significar per al compositor l'èxit més grandiós de tota la seva carrera. Aquesta perpetuació de l'èxit el deu en part aquesta obra a la gràcia del text de Beaumarchais (Le Barbier de Séville, 1775), bastant ben adaptat a la llengua italiana pel llibretiste Cesare Sterbini (1784-1831).
Aquesta feliç conjunció de text i música és la que ha donat a aquesta òpera la seva poc habitual longevitat en escena. El Barbiere que ens presenta novament l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell té el mèrit poc freqüent d'haver sobreviscut durant dos segles malgrat els notables canvis estètics pels quals ha passat el món de l'òpera, des de l'estil encara rococó lluït per Rossini en aquesta obra, passant pel belcantisme romàntic, l'onada forta del Verdi tardà i el verisme, i sobrevivint fins i tot les embranzides del llenguatge del segle XX musical. La redempció de totes aquestes barbaritats (a més de talls, adulteracions de tonalitats, etc.) va venir de mans de la mezzosoprano catalana Conxita Supervia, la veu de la qual tenia les qualitats òptimes per cantar el Barbiere com a mezzosoprano de coloratura. Va ser el director d'orquestra Vittorio Gui, un gran entusiasta de Rossini, qui la va animar a cantar el Barbiere en la seva versió original de mezzosoprano, el 1921. La mort prematura de la Supervia (març de 1936) i les guerres que va viure Europa van impedir que aquesta troballa musical no es repetís fins als anys 1940, quan Fedora Barbieri i Giulietta Simionato van començar a cantar Rossini en la tessitura original, cosa que ha motivat el retorn del repertori d'aquest autor al repertori internacional.

Cor Amics de l’Òpera de Sabadell

Orquestra Simfònica del Vallès

El Llorenç i l'Ernest són dos grans amics de tota la vida. Els dos són actors, però han tingut carreres desiguals. Mentre que al Llorenç ha vist com la seva fama creixia (tant com el seu ego) fins a convertir-se en tot un divo del teatre català, l'Ernest no ha acabat mai de sortir-se'n. Quan finalment, als cinquanta anys, l'Ernest decideix tirar la tovallola, el Llorenç li etziba un discurs motivador digne dels millors coaches d'autoajuda del món, tot i que ell secretament el compadeix i creu que l'Ernest realment faria bé d'abandonar.

El que el Llorenç no podia preveure és que, contra tot pronòstic, el seu discurs motivador sembla que realment ha calat i l'Ernest fa un gir radical a la seva vida. De sobte les coses comencen a anar-li molt bé, en tots els sentits, molt més bé del que en Llorenç pot suportar. La seva compassió pel seu amic de l'ànima es transforma en una gelosia incontrolable, i a partir d'aquell moment el Llorenç farà tot el que pugui per sabotejar l'èxit del seu gran amic. Tot s'hi val, en aquesta competició perduda, que arribarà a ser literalment una qüestió de vida o mort.

De Joel Joan i Héctor Claramunt

Intèrprets: Joel Joan, Xavi Mira, Sandra Monclús, Eduard Muntada i Àfrica Alonso

Torna a Tarragona Kulunka Teatro i ens presenten "Solitudes", una història que, a través de l'humor, aprofundeix en la soledat i la incomunicació dels membres d'una família. El protagonista de l'obra se sent incomprès perquè, com quasi tota la gent gran, s'adona que la seva vida s'ha convertit pràcticament en una espera i ja només desitja coses senzilles. Coses tan simples que els altres no arriben a valorar-ne la importància real. El més extraordinari d'aquesta història és que, contra tot pronòstic, l'ancià no es resigna i lluita amb determinació i dignitat pels petits desitjos, als quals no renúncia. Un fet que tindrà conseqüències per a ell mateix i per als qui l'envolten. L'espectacle és un viatge per universos quotidians que combinen de manera magistral la gravetat amb el somriure i conviden a la reflexió d'una manera commovedora. L'obra ha aconseguit el Premi Max 2018 en les categories de «Millor espectacle de teatre» i «Millor composició musical» i el Premi Ercilla a la «Millor producció basca».

Intèrprets: Garbiñe Insausti, José Dault, Edu Cárcamo
Dramatúrgia: Garbiñe Insausti, José Dault, Iñaki Rikarte, Rolando San Martín i Edu Cárcamo