Espectacles de la Temporada
Tots els detalls sobre els espectacles programats
Els Pets
A les taquilles del Teatre Tarragona o en línia a tarracoticket.cat
Després de cinc anys del seu darrer disc d'estudi, Els Pets van tornar als escenaris omplint el Gran Teatre del Liceu el desembre del 2018 amb tota la força i de la mà d'un nou treball discogràfic: Som, amb una escenografia i posada en escena acurada. Ara tancaran aquesta gira amb 3 concerts durant el mes de gener, un d'ells a Tarragona, per acomiadar una gira inoblidable de la qual han pogut gaudir més de 60.000 persones.
La seva dilatada trajectòria ha estat el preludi del seu trànsit cap a un pop cada vegada més refinat i menys festiu i, en aquesta nova gira, presentaran un directe que reflectirà un treball acurat, lluminós, juganer, eclèctic i artesanal, en un directe exclusiu amb un nombre més reduït d'actuacions al que ens tenia acostumats el grup. L'afany de proposar un directe nou, amb una connexió amb el públic més estreta, farà que veure Els Pets sigui un esdeveniment molt especial.
Fitxa artística:
Lluís Gavaldà: Veu i guitarra.
Joan Reig: Bateria i veus.
Falin Càceres: Baix.
Joan Pau Chaves: Teclat i veus.
Jordi Bastida: Guitarra i veus.
Marcel Cavallé: Guitarra, teclat i veus.
Maremar, de Dagoll Dagom
A partir del 3 d'octubre a les taquilles del teatre Tarragona o en línia a tarracoticket.cat
Companyia: Dagoll Dagom
Direcció: Joan Lluís Bozzo. Traducció: Salvador Oliva
Amb: Cisco Cruz, Helena Gispert, Júlia Jové, Mercè Martínez, Marc Pujol, Aina Sánchez, Marc Soler, Albert Triola i Marc Vilajuana
Amb més de 50 funcions i 30.000 espectadors, arriba a Tarragona la nova producció de Dagoll Dagom, que sempre ha meravellat el públic amb les seves espectaculars propostes.
Un espectacle que fusiona Pèricles, el príncep de Tir de Shakespeare, amb les cançons de Lluís Llach, i que fa referència a la crisi migratòria europea. La música i la dansa són la base d’aquesta obra, protagonitzada per una nena que es troba en un camp de refugiats. Mentre plora perquè ha perdut els seus pares, se li apareix una criatura fantàstica que li explica la història de Pèricles, que representa una gran metàfora d’una vida plena de pèrdues i naufragis d’una nena que finalment es retroba amb la seva família.
Torna a Tarragona l’emblemàtica companyia Dagoll Dagom amb aquesta aventura shakespeariana, que també suposa l’estrena d’aquesta obra del segle XVII a casa nostra. Els punts geogràfics on es desenvolupa la trama coincideixen amb indrets on avui dia es produeixen migracions massives, i l’obra ha esdevingut un homenatge metafòric i poètic als qui creuen els mars, a la gent que intenta trobar una nova vida.
Partint de l’univers musical de Lluís Llach, Andreu Gallén convertirà les seves cançons en atmosferes melòdiques que acompanyaran les emocionants aventures de Pèricles.
Amb Maremar, Dagoll Dagom explora un nou llenguatge amb música i temes a cappella, amb les veus sense orquestra ni acompanyament instrumental.
Esperant Godot, de Samuel Beckett
A partir del 3 d'octubre a les taquilles del teatre Tarragona o en línia a tarracoticket.cat
Direcció: Ferran Utzet
Traducció: Josep Pedrals
Amb Nao Albet, Pol López, Aitor Galisteo-Rocher i Blai Juanet
En ocasió del 30è aniversari de la mort del dramaturg Samuel Beckett i dels trenta anys de vida de la Sala Beckett, aquesta proposta anima el públic a retrobar-se amb l’obra més clàssica del teatre contemporani. Dos homes, Vladimir (Pol López) i Estragó (Nao Albet) esperen l’arribada d’un desconegut, un tal Godot. Sobre aquest argument tan simple, Samuel Beckett planteja, des dels paràmetres de l’anomenat teatre de l’absurd, els interrogants que turmenten l’home mentre dura el seu pas pel gran circ del món.
La influència de l’autor arriba fins als nostres dies, i la gran majoria de textos teatrals i espectacles que veiem avui a la cartellera són hereus de la seva poètica i de la seva impecable filosofia existencial. La mirada de Beckett, perplexa, escèptica, tragicòmica i essencial, travessa totes les formes artístiques i les preguntes més bàsiques des de les dues guerres mundials fins avui.
Quan el 1989 —pocs mesos abans de la mort de l’autor— el dramaturg José Sanchis Sinisterra i l’actor Luis Miguel Climent van decidir obrir un petit teatre a Barcelona, van escollir el nom de Samuel Beckett per homenatjar una determinada actitud artística i vital: la de la radicalitat rigorosa, transgressora dels codis i convencions de l’estètica tradicional, discreta i profunda al mateix temps, subversiva i exemplar pel que fa a la seva il·limitada obertura intel·lectual.
Mark Padmore & OCM. Temporada Simfònica
Mark Padmore & OCM
La 5a de Shostakovich + la Serenata de Britten
Repertori
B. BRITTEN: Serenata per a tenor, trompa i orquestra, op. 31
D. XOSTAKÓVITX: Simfonia núm. 5, op. 47
Intèrprets
Mark Padmore, tenor
Pablo Hernández, trompa
Orquestra Simfònica Camera Musicae
Tomàs Grau, director
Britten elegí sis poemes d'èpoques i estils molt variats d'entre el segle XV i XI per conformar aquesta obra i comptà amb l'ajuda del crític Edward Sackville-West per fer-ho. El contingut dels textos, que tracten sobre el capvespre, la sensació de pau i la mort assossegada, va com l'anell al dit a una forma musical com és la serenata, que té el seu origen en un tipus de peça calmada, 'serena', que es tocava al vespre. Entre les moltes aportacions que feu Britten a aquesta composició musical, especialment al seu país natal, hi trobem aquí una gran imaginació melòdica, així com molta agudesa en la varietat d'efectes tímbrics, que aconsegueix amb la trompa.
Shostakovich també demostrà tenir un gran enginy a l'hora d'aconseguir que la seva cinquena simfonia fos del grat del mateix règim que en la seva obra anterior l'havia acusat, denunciat i censurat. Amb aquesta composició respongué tal com s'esperava d'un compositor del realisme socialista: explicar que la vida contemporània era un drama i que el règim de Stalin era la salvació, i escriure amb unes estructures musicals clares i utilitzant un final triomfal. Però al mateix temps Shostakovich no renuncià al que ell esperava de si mateix: criticar la figura del dictador i presentar una música rica, imaginativa i moderna.
Bona gent, Quim Masferrer
A partir del 3 d'octubre a les taquilles del teatre Tarragona o en línia a tarracoticket.cat
Text i dramatúrgia: Quim Masferrer
Durant anys, dècades, segles, hem aplaudit actors, actrius, dramatúrgies, escenografies, directors... i ara Quim Masferrer estrena aquest espectacle per homenatjar el públic, peça clau i oblidada del teatre, en un muntatge únic i impossible de repetir, perquè el públic n’és el protagonista. Un protagonista, o millor dit: molts protagonistes, que escriuran l’argument d’aquesta experiència. Un espectacle honest, ple de veritat i on Masferrer vol ser el teu espectador.
Teatre de Guerrilla és una companyia dirigida per Quim Masferrer des dels seus orígens i que porta treballant durant gairebé vint anys a Catalunya, però també per la resta de l’Estat. Fins i tot s’ha donat a conèixer a França i Portugal. Els seus espectacles són únics pel que fa al seu segell. A partir d’una factura pròpia basada en el món rural i més tancat que puguem arribar a imaginar, s’obren a la reflexió d’un món ampli i global. I tot això a partir de la ironia més fina i de l’humor més exigent. Els personatges són estrambòtics pel fet d'estar tancats en ells mateixos, però creïbles i possibles de trobar a qualsevol bar de poble, o a qualsevol despatx d’un polític.
El señor Ruiseñor, de Ramon Fontserè
A partir del 3 d'octubre a les taquilles del teatre Tarragona o en línia a tarracoticket.cat
Direcció: Ramon Fontserè Sidera
Dramatúrgia: Ramon Fontserè, amb la col·laboració de Dolors Tuneu i Alberto Castrillo-Ferrer
Amb: Ramon Fontserè, Pilar Sáenz, Dolors Tuneu, Xevi Vilà, Juan Pablo Mazorra i Rubén Romero
90 minuts
Espectacle en castellà
Santiago Rusiñol (1861-1931), nascut en el si de la burgesia catalana, simbolitza una personalitat intensa i complexa, amb una visió melancòlica, amarga i desencantada de la vida. Un home dotat d'un gran talent personal amb diverses pintures que figuren en les més prestigioses col·leccions. També aconsegueix gran notorietat com a dramaturg, escriptor i poeta. El seu caràcter enginyós i cosmopolita fa d'ell un referent de la Renaixença literària i cultural de Catalunya, i del món intel·lectual i bohemi de la Barcelona del seu temps, culta, cívica i sempre oberta al món.
El Señor Ruiseñor pretén reflexionar sobre la destrucció d'uns conceptes de vida lliure que no sempre es respecten en tots els àmbits de la societat actual. A partir de la idea que la història moltes vegades ajuda les societats a falsejar el seu passat per afavorir el sorgiment d’interessos creats, que sovint generen relats esbiaixats d’identitat, els Joglars —sempre crítics amb la societat, el poder i les normes establertes— utilitzen la figura de Santiago Rusiñol per contraposar aquesta perspectiva amb el seu caràcter enginyós i cosmopolita que representa la inducció a la vida alegre i sensual, el gust per la bellesa, la subtilesa, l’amor per les arts, el coneixement i el lliure pensament.
El protagonista de l’espectacle és un jardiner de parcs i jardins que per culpa del reuma envien al Museu Rusiñol, on representarà l’artista durant les visites teatralitzades. Però al cap d'un temps, quan ell s'ha enamorat del pintor a través de la seva obra i pensament, la direcció decideix transformar el Museu Rusiñol en el Museu de la Identitat. A partir d'aquí es crea un conflicte entre els dos mons: el de Rusiñol i el dels que defensen la identitat. L'obra és una reivindicació de l'art com a pàtria universal, a partir de Rusiñol, contra les pàtries populistes.
La Rambla de les Floristes, de Josep Maria de Sagarra
A les taquilles del teatre Tarragona o en línia a tarracoticket.cat
De Josep Maria de Sagarra
Direcció: Jordi Prat i Coll
Amb Clara Altarriba, David Anguera, Albert Ausellé, Rosa Boladeras, Marina Gatell, Berta Giraut, Antònia Jaume, Davo Marín, Carme Milán, Albert Mora, Carol Muakuku, Albert Pérez, Xavier Ripoll i Jacob Torres
Durada: 110 minuts
A la Rambla de les Flors, s’hi passegen amb tota promiscuïtat les múltiples facetes de la calidoscòpica realitat barcelonina. Testimoni d’excepció de les agitacions polítiques, la parada de l’Antònia ofereix perfums i colors a tothom que s’hi vol acostar, mentre resta fidel al passeig que l’ha vist créixer. I avui, vuit dècades després que Josep Maria de Sagarra escrivís la seva oda al carrer més emblemàtic de Barcelona, la Rambla continua vertebrant les confluències de la nostra realitat.
Un clàssic del teatre català en què ressonen les commocions polítiques de dos moments estructurals en la nostra història recent. Per una banda, l’estrena va ser el març del 1935, mesos després que Lluís Companys proclamés l’Estat català. Per l'altra, l’obra està ambientada poc abans de la revolució de la Gloriosa de 1868, amb què es posaria fi a les tres dècades del regnat d’Isabel II.
Accessibilitat