FEDERICO GARCÍA

• Autor: Federico García Lorca
• Dramatúrgia: Evelyn Arévalo i Pep Tosar
• Direcció: Pep Tosar
• Cante: Anna Colom
• Guitarra : Marc López
• Percussió:  David Domínguez
• Ball : José Maldonado

90 minuts

Pep Tosar explora la dimensió humana del poeta a través d’aquest espectacle que, impregnat del duende lorquiano, integra poesia i testimoni, cant i ball flamenc i imatge documental. El muntatge descobreix universos desconeguts de Federico García Lorca i ofereix una guia formidable per entendre millor el poeta que va cantar la vida i la mort amb la mateixa intensitat.

L'espectacle es proposa ensenyar a l'espectador la naturalesa del món interior de l’escriptor i animar-lo a conèixer millor la seva obra, apropant-lo a la seva passió i als seus contrastos. L’obra conté fragments de Lorca recitats, que suposen una conseqüència natural de la narració. La guitarra flamenca, el cante, el text, el ball i el vídeo documental hi són elements protagonistes.

El Quartet Atenea és una jove formació cambrística nascuda l’any 2018 de la mà d’estudiants de l’ESMUC i el Conservatori del Liceu, sota el mestratge del prestigiós Quartet Casals. El projecte neix de la voluntat de consolidar una formació estable que abraci el repertori clàssic escrit per a quartet de corda des del classicisme del segle XVIII fins als corrents musicals del segle XX. 

Andrea Santiago Carrillo, violí
Gil Sisquella Oncins, violí
Bernat Santacana Hervada, viola
Àlex Olmedo Duynslaeger, violoncel

Queralt Lahoz en concert (música)

20.30 h, Teatre Tarragona (Rambla Nova, 11)
Preu: gratuït, amb invitació

Queralt Lahoz és una jove cantant nascuda a Santa Coloma de Gramenet. Va aprendre a parlar cantant-li a la seva àvia María, que li demanava que cantés coples, flamenc i boleros a casa, on sempre hi havia la ràdio sonant. El seu estil és una barreja de flamenc i hip- hop, traçant un pont entre passat, present i futur i canalitzant influències com les de Mala Rodríguez, Gata Cattana, Erykah Badu o Jorja Smith. Les seves cançons són un crit a l’empoderament i a plantar cara al que està establert. Artista revelació del Mercat de Música Viva de Vic 2020.

Recollida d’invitacions a les taquilles del Teatre Tarragona a partir del 24 de febrer. Màxim 2 invitacions per persona. Aforament limitat.

MAYTE MARTÍN: MEMENTO

• Mayte Martín, cante
• Alejandro Hurtado, guitarra

Durada: 75 minuts

És una de les cantaoras de més prestigi del panorama actual del flamenc. Està considerada una pionera i puntal del flamenc català i un referent important de la nova fornada de joves flamencs. Memento és una incitació al record, a aquesta acció sanadora d’agitar la memòria per rendir homenatge als que ens van precedir i per agrair el que tenim.

“Por encima de todo, a Mayte Martín se le agradece su sinceridad y la exquisitez y sabiduría con la que aborda cada palo; la defensa de un concepto jondo que reivindica por igual el clasicismo de Chacón, Marchena, Valderrama, Pastora o José de la Tomasa, por citar algunos, y la libertad para adentrarse en otros terrenos musicales y encontrar su propia manera de decir las cosas.” Sara Arguijo, Revista de Flamenco.

Anais Pasanau, clarinet
Cristina Morell, violí
Adrián Morena, violí
Helena Sánchez, viola
Guillem Vellvé, violoncel

Programa

Carl Maria von Weber:  Quintet per a clarinet op. 34
Julio Domingo:  “Beyond the music”

A Rodrigo i Beethoven se’ls va posar molt bé l’estona que compartiren amb els seus amics respectius, ja que tant el concert com la simfonia d’aquest programa sorgiren a partir de  converses mantingudes al voltant d’una bona taula. Han passat 80 anys des que es va estrenar al Palau de la Música Catalana (1940) el concert per a guitarra més famós i interpretat de tots els temps. Una peça absolutament rodona, no tan sols per l’enginy de Joaquín Rodrigo en aconseguir que una orquestra simfònica no tapi en cap dels tres moviments el so de la guitarra, sinó també per la forma imaginativa en que ens permet percebre algunes sensacions dels jardins d’Aranjuez: el so dels ocells, el murmuri de l’aigua de les fonts, i fins i tot el perfum de les flors.

Beethoven es referia a aquesta obra com a ‘petita simfonia’, no pas perquè la trobés poc interessant, sinó perquè té una durada menor. Parlà sempre d’aquesta obra amb gran estima, ja que es tracta d’una obra extravertida, alegre i humorística que l’ajudà a oblidar la tristesa del mal moment en la relació amb el seu nebot i la seva cunyada. No té moviment lent i a l’Allegretto Scherzando podem sentir-hi un bon exemple d’aquest bon humor, ja que a través d’un obstinat rítmic fa referència a l’invent que Johann Nepomuk Mälzel estava desenvolupant i que denominaria metrònom.

Pablo Sáinz Villegas ha estat aclamat per la premsa internacional per la seva “virtuosa i commovedora interpretació d’una exuberància irresistible i un ventall de colors vius” (The New York Times).

Programa

J. RODRIGO: Concierto de Aranjuez
L. VAN BEETHOVEN: Simfonia núm. 8, op. 93

Teatre

Safari, Cia. La Baldufa

Edat recomanada: de 3 a 8 anys

Safari conserva els dos protagonistes d’Embolic a la Granja: en Pinyot i en Carabassot. Ara, aquests dos personatges ens expliquen el conflicte en què s’han trobat immersos a la sabana, on s’han desplaçat després d’haver rebut la notícia que els advertia de la misteriosa desaparició del lleó. En la seva tasca d’investigació interpel·len la girafa, el mico, l’elefant, el cocodril… i en plena aventura, topen amb el lleó, capmoix i pensarós, que no sap rugir. Amb la ferma voluntat de resoldre el cas i donar-li un cop de mà, els intrèpids investigadors de La Baldufa miren d’esbrinar quins són els motius d’aquest pesar. Per què el cocodril s’entesta a ultratjar el lleó, que no sap rugir? Per què la resta d’animals també s’entossudeix en fer-li la guitza? Què caldrà fer perquè el rei de la sabana s’envalenteixi?

Un espectacle adreçat de nou als més petits, on es juga amb una escenografia que es desdobla per a aconseguir un espai atractiu que reflecteixi tot aquest ecosistema.

El bullying és la qüestió que s’aborda. Les nenes i els nens poden entendre les seves amenaces a partir del comportament del cocodril i el lleó, i també del de la girafa, el mico i l’elefant. La preocupació d’en Pinyot i en Carabassot és similar a la dels pares i mestres. Els infants també poden ser ferotges i cruels amb els companys. En canvi, tenim el convenciment de que, per mitjà de l’educació i el treball, es poden potenciar actituds i comportaments en positiu que permetin una convivència dolça i tranquil·la.