Esteu aquí: Inici Esports Escoles, clubs i entitats Revisions mèdiques Elements mèdics d'una avaluació d'aptitud esportiva

Elements mèdics d'una avaluació d'aptitud esportiva

Elements mèdics

Antecedents (Anamnesi)

És obligatori en qualsevol història clínica. S'interrogarà específicament sobre:
  • Antecedents familiars de cardiopatia, mort sobtada o factors de risc amb component hereditari.
  • Antecedents personals (especialment factors de risc cardiovascular i trastorns endocrins i metabòlics).
  • Antecedents esportius (pràctica anterior d’activitat física o esport, nivell, temps de pràctica, etc).
  • Simptomatologia (especialment en relació amb trastorns musculoesquelètics, cardiovasculars, respiratoris, endocrinometabòlics).
  • Estils de vida: hàbits fisiològics (activitat física laboral i de lleure, dieta i son) i nocius (sedentarisme, tabaquisme i consum d’alcohol).
  • Al·lèrgies.
  • Medicació habitual.
  • Vacunacions.
 
Pot ser útil la utilització de qüestionaris de símptomes, per classificar el risc d’individus suposadament sans, o qüestionaris validats per avaluar la despesa energètica de l’activitat física diària (per exemple el Q-AAF, Qüestionari d’aptitud per a l’activitat física, per adults)
 

Exploració física

 
Exploració física rutinària amb especial atenció a signes en relació a anomalies del aparell cardiorespiratori (auscultació completa i exhaustiva), musculoesquelètic (amb podoscopia) i resta de sistemes i aparells.
Paràmetres basals.
És obligatori determinar la freqüència cardíaca bassal (FC) i la tensió arterial (TA) en repòs.
 

Antropometria

 
El pes i l’alçada són imprescindibles per determinar el BMI (Index de massa corporal). L'índex es calcula segons la fórmula següent:
Aplicant diverses fórmules sobre paràmetres com ara plecs cutanis, diàmetres ossis i perímetres musculars es poden arribar a determinar de forma més acurada els diversos components corporals (greix, múscul, os, residual), somatotipus (endo, meso i ectomorfisme), etc. 
 

Dinamometria

 
De difícil valoració si no es disposa de dinamòmetres específics.
En l’actualitat s’utilitzen instruments sofisticats com plataformes de contactes, de pressió, etc.
 

Electrocardiograma de repòs

 
Obligatori en individus de risc, en sans sotmesos a activitat física intensa, majors de 35 anys i esportistes de competició (federats).

Cal recordar que amb l’ECG es poden detectar diverses malalties cardíaques habitualment assimptomàtiques amb risc de mort sobtada:

  • Miocardiopatia hipertròfica (sospita, menors de 35 anys).
  • Síndromes de Pre-excitació (tipus Wolf-Parkinson-White).
  • Displàsia aritmogènica del ventricle dret.
  • Alguns tipus de blocatges auriculoventriculars i ventriculars.
  • Síndrome del QT llarg.
  • Síndrome de Brugada.
  • Blocatges.
  • Arítmies.
  • Cariopatia isquèmica (ocasionalment).
 

Espirometria bassal

 
Obligatòria en pacients amb antecedents personals de malalties respiratòries o al·lèrgiques.
De difícil valoració i realització en nens sans.
 

Analítica de sang i orina

 
Encara que no obligatòria, es recomana de forma periòdica en funció de l’edat, la patologia prèvia, els objectius i nivell d’activitat física.
Cal recordar que és una eina bàsica a l’hora d’estudiar possibles alteracions hematològiques, metabòliques, hepàtiques, renals, etc.
 

Ergometria (prova d’esforç)

 
Encara que no són obligades en individus sans, s’ha d’exigir en majors de 35 anys o si es pretén realitzar exercicis d’alta intensitat o de competició.
Imprescindibles en determinades patologies cardíaques, respiratòries, metabòliques i musculars.
 
Entre les patologies cardiològiques cardiològiques que poden provocar una mort sobtada:
 
  • Cardiopatia isquèmica (majors de 35 anys).
  • Miocardiopatia hipertròfica (sospita, menors de 35 anys).
  • Síndromes de pre-excitació, dependents del ritme (tipus Wolf-Parkinson-White).
  • Hipertensions latents.
  • Arítmies.
  • Blocatges.
 
Les proves d’esforç (cicloergometria, tapís rodant, etc.) que es realitzen per certificar una aptitud esportiva han de ser màximes (intentant assolir la FCmàx) amb monitorització continuada de l’ECG i TA i han de ser realitzades per especialistes en medicina de l’educació física i l’esport. Per demostrar l’aptitud tenen poc valor mèdic les proves de recuperació post-esforç (Ruffier-Dickson, etc.)
 

Altres proves

 
En funció del resultat de l’avaluació mèdica d’aptitud esportiva pot estar indicada l’aplicació d’altres proves com Rx de Tòrax, Ecocardiograma, Holter, etc., per intentar descartar en el possible la presència de patologia objectivable.


 

Comparteix

© Ajuntament de Tarragona - Plaça de la Font, 1
43003 Tarragona - Tel. 977 296 100 - ajuntament@tarragona.cat