Un dels elements clau dins de l'art de la publicitat és l'ús de la figura de la dona, que es fa servir per generar fascinació i atracció. La imatge de la dona es pot utilitzar com a objecte sensual, amb la intenció d'impactar i mantenir l'atenció d'un possible consumidor. També s'associa a la dona amb certs estereotips, amb l'objectiu d'adaptar uns ideals estètics que s'imposen a la societat de consum i generen uns imperatius instrumentals incriminatoris. Aquesta tendència es manté a l'alça al llarg del segle XX i la vigència de l'ús del cos de la dona com a recurs promocional i reclam sexual es continua perpetuant. Farem un recorregut en el temps per observar els canvis que hi ha hagut en els codis visuals utilitzats i reflexionarem sobre com haurien de canviar les estratègies comunicatives en paral·lel a les noves feminitats.
A càrrec de Marta Marín, doctora en Comunicació i llicenciada en Geografia i Història i en Documentació. És professora d'Estètica i de Publicitat a la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull i directora del màster en Comunicació de Moda a la mateixa universitat. És directora creativa i ha treballat en projectes per a Carolina Herrera, Nina Ricci, Seat, Perrier o Telefónica.
Més informació sobre aquest esdeveniment…
