El nunci ha estat rebut per l'alcalde Rubén Viñuales i membres del consistori, i ha signat el Llibre d'Honor.
A continuació, alcalde i nunci papal han gaudit de la diada castellera de Santa Tecla des del balcó municipal.
]]>Batista va ser caporal de l'Oficina de Relacions amb la Comunitat i responsable del patrullatge de proximitat a l'àrea bàsica policial de Tarragona i exerceix de Mosso d'Esquadra del 1989 al 2023. Bona part d'aquests trenta-quatre anys els va fer en l'àmbit penitenciari. Va ser dels primers a estrenar la nova etapa del centre penitenciari Mas d'Enric, al Catllar, com a caporal coordinador, i coneix de prop la realitat de la població reclusa i com ha canviat en les últimes dècades, tant en nombre com en perfil.
Entre el 2021 i el 2025 ha estat el portaveu de l'Agrupació Gitana dels Països Catalans. Des d'aquesta responsabilitat va treballar amb el Departament de Drets Socials de la Generalitat, amb la llavors consellera Violant Cervera i amb la directora general d'Acció Cívica i Comunitària, Cesca Domènech, en programes centrats en la formació i la joventut, amb l'objectiu que els joves gitanos arribin al mercat laboral en igualtat de condicions.
Fa vint-i-cinc anys, des del 2001, que és membre de la junta directiva del Nàstic, on actualment ocupa la vicepresidència.
Tarragona i Mèrida comparteixen un llegat històric excepcional vinculat a l'antiga Hispània romana. Ambdues ciutats van exercir un paper destacat com a capitals provincials i conserven alguns dels espais monumentals més emblemàtics del món romà, entre els quals destaquen l'amfiteatre, el teatre i el circ, elements patrimonials de gran valor històric, cultural, científic, educatiu i turístic i que comparteixen ambdues ciutats.
L’alcalde de Mèrida, Antonio Rodríguez Osuna, ha destacat que el conveni “permetrà reforçar la conservació, protecció i promoció dels teatres d’ambdues ciutats”, al mateix temps que “contribuirà a posar en valor els vincles històrics que van unir Mèrida i Tarragona, com a capitals de la Hispania Romana”. En aquest sentit, també ha subratllat la importància de “compartir no només el patrimoni monumental”, sinó també “el sentiment, la devoció i la passió, que ambdues ciutats mantenen pel seu llegat històric”.
L’alcalde de Tarragona, per la seva banda, ha destacat que “l'acord neix amb la voluntat d'afavorir l'intercanvi de coneixement, experiències i bones pràctiques entre les dues administracions” i és una bona manera també “d'impulsar iniciatives conjuntes que contribueixin a una millor comprensió, preservació i difusió d'aquest patrimoni compartit” i ha conclòs que “el poder de la cultura és també teixir complicitats i territoris, que recuperin aquests vincles de fa dos mil anys”.
]]>Posteriorment, el Cor Ciutat de Tarragona ha interpretat el Cant Nova Primavera compost per la tarragonina Marian Márquez, amb lletra d’Olga Xirinacs, que aquest any celebra el seu 90è aniversari.
A continuació, l’alcalde Rubén Viñuales ha fet el discurs institucional en el qual ha posat en relleu que "la història de Catalunya és, sobretot, la història d’un poble que ha sabut perseverar. Que ha sabut conservar una llengua, una cultura i unes tradicions. Que ha sabut defensar una manera pròpia d’entendre la vida i, al mateix temps, obrir-se al món". En aquest sentit ha apel·lat a “una Catalunya orgullosa del que és i, alhora, capaç de continuar canviant”.
L'alcalde també ha volgut destacar que “Catalunya l’hem construït entre tots. Els qui hi han nascut i els qui hi han arribat. Els qui porten moltes generacions aquí i els qui tot just comencen el seu camí”. I ha animat a continuar construint el projecte català “amb orgull, respecte, esforç, i esperança”.
Seguidament, s’ha donat pas a la lectura d'un poema a càrrec de Raquel Estrada, amb escenificació i espai sonor de la companyia Evohé de Tarragona. Just després, s’ha dut a terme l’exhibició simultània de les colles castelleres de Tarragona amb els Pilars d’homenatge, i acte seguit el Cor Gregal ha interpretat el Cant del Poble i s’han iniciat la seixantena d’ofrenes florals de les institucions i entitats participants. L’acte s’ha clos amb el cant dels Segadors.
A les 11.30h, l’alcalde també ha participat en l’acte d’homenatge al president xilè Salvador Allende, 53 anys després de la seva mort, als Jardins del Camp de Mart.
En el seu parlament Rubén Viñuales, ha lloat la figura del president xilè "Salvador Allende va somiar amb una societat més justa, lliure i igualitària, i per defensar aquests ideals va ser assassinat. Però el seu llegat continua inspirant a aquelles que creuen en la democràcia, la justícia social i la igualtat. La seva memòria ens recorda que la inclusió, la solidaritat i els drets humans son la nostra responsabilitat”.
L'alcalde ha acabat recordant que la democràcia cal cultivar-la i defensar-la cada dia davant “la ultradreta que ofereix resposters simples a problemes complexos, apel·lant a la por i a l’odi, però aquestes falses solucions arriben a costa dels nostres drets, llibertats i dignitat”.
]]>L’objectiu de l’actuació és apropar la recollida selectiva a la ciutadania i facilitar la correcta separació de residus que necessiten una gestió específica, evitant que acabin al contenidor de resta.
La consellera de Neteja Pública, Sonia Orts, ha destacat que “volem que reciclar bé sigui cada vegada més fàcil i estigui cada vegada més a prop de casa. Amb aquests nou nous punts ampliem les alternatives que té la ciutadania per separar correctament els residus i, sobretot, facilitem que un gest quotidià com portar unes piles, una bombeta o un cable al lloc correcte sigui molt més senzill”.
Orts ha subratllat que “no només volem recollir més selectivament, sinó recollir millor. Hi ha residus que contenen materials que poden recuperar-se i tornar-se a aprofitar i, per tant, és important evitar que acabin barrejats amb la resta”.
Les vuit minideixalleries permetran dipositar CD, cartutxos d’impressora, cables procedents d’aparells elèctrics i electrònics, piles, bateries i acumuladors i bombetes.
El novè punt s’instal·larà a la plaça Imperial Tàrraco, davant de l’estació d’autobusos, i serà de dimensions més grans. En aquest cas, s’hi podran portar fluorescents, bombetes de baix consum, petits electrodomèstics, telèfons mòbils, càpsules de cafè, taps, llibres i revistes, aerosols, piles, tòners, CD i radiografies.
El cost anual d’aquest punt és de 5.994,21 euros.
Els nous punts quedaran instal·lats de manera permanent a la via pública i, per tant, podran utilitzar-se durant tota la jornada.
Segueixen així el model de la deixalleria permanent instal·lada el passat mes de febrer al carrer Pont i Gol, a l’altura de la comissaria de la Guàrdia Urbana, que permet a la ciutadania dipositar-hi residus en qualsevol horari.
Les noves instal·lacions complementaran, i no substituiran, el servei municipal de deixalleries mòbils, que des del juny de 2025 va incorporar més punts, vehicles i un servei d’informació i sensibilització ambiental.
La instal·lació dels nous punts contribuirà a incrementar els índexs de recollida selectiva i, especialment, a millorar la qualitat dels residus recollits.
Residus com piles, bombetes, petits aparells elèctrics o electrònics i altres materials específics necessiten circuits de gestió diferenciats. La seva correcta separació permet tractar-los adequadament i, quan és possible, recuperar els materials que contenen perquè puguin tornar a incorporar-se als processos productius.
Amb aquesta actuació, Tarragona continua avançant cap a un model de gestió basat en la prevenció, la reutilització, el reciclatge i l’economia circular, alhora que facilita a la ciutadania eines més properes per participar-hi.
L’actuació comportarà una inversió de 6.366.504 euros per part de la Generalitat i permetrà avançar en la transformació del complex en un gran pol cultural, científic, educatiu i tecnològic.
La presentació ha anat a càrrec de l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, i de la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, acompanyats de representants de l’ICAC i de les institucions implicades en el projecte, com la Universitat Rovira i Virgili (URV).
L’alcalde Viñuales ha agraït especialment el compromís de la consellera i del Departament de Recerca i Universitats amb Tarragona. “Avui fem un pas molt important per a la nova seu de l’ICAC i per a la transformació de la Tabacalera. Aquest compromís es concreta en una inversió de més de 6,3 milions d’euros i en un calendari definit per fer realitat el projecte”, ha manifestat Viñuales.
Per la seva banda, la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, ha destacat que “la nova seu donarà resposta al creixement sostingut de l’ICAC i permetrà ampliar els laboratoris, els espais de recerca i les instal·lacions destinades a la formació avançada i a la transferència de coneixement”.
La consellera també ha posat en valor que el projecte contribuirà a consolidar la Tabacalera com «un nou pol de recerca, cultura i coneixement a Tarragona» i reforçarà la capacitat de l’Institut per atraure talent, impulsar noves línies d’investigació i incrementar l’impacte social de la recerca.
El rector de la URV, Josep Pallarés, ha destacat que la instal·lació de l’ICAC a la Tabacalera “és un projecte de ciutat i de país”. Per la seva part, el director de l’ICAC, Josep Maria Palet, ha reafirmat “que la nova seu a Tabacalera ens permetrà fer un salt qualitatiu, ja que crearem un centre d’excel·lència que permetrà captar i mantenir talent”.
La nova seu ocuparà 3.122 m² distribuïts en quatre plantes, gairebé tres vegades la superfície de les instal·lacions actuals de la plaça d’en Rovellat. El projecte preveu nous laboratoris, oficines, aules, arxius, magatzems arqueològics i espais destinats a la formació avançada i a la transferència de coneixement.
Aquest salt d’escala permetrà a l’ICAC ampliar les línies de recerca, reforçar l’activitat científica i formativa i continuar atraient talent, amb la perspectiva d’arribar a una plantilla d’entorn de vuitanta persones.
“Tarragona és una ciutat amb un patrimoni arqueològic excepcional, però també volem ser una ciutat que l’investiga, que genera coneixement al seu voltant i que el projecta cap al futur”, ha remarcat l’alcalde.
El trasllat de l’ICAC constitueix una de les primeres grans actuacions que es materialitzen dins del Pla Tabacalera. L’Ajuntament treballa per recuperar el conjunt de l’antiga fàbrica i convertir-lo en un espai obert a la ciutadania, vinculat a la cultura, l’educació, la recerca, el coneixement i la innovació.
«Sempre hem dit que la Tabacalera no podia continuar sent un gran contenidor buit. L’havíem d’omplir d’activitat, cultura, educació i recerca, i això és exactament el que estem fent», ha afirmat Viñuales.
La implantació de l’ICAC se sumarà a altres projectes estratègics, com la futura Biblioteca Pública de l’Estat, la nova Escola i Conservatori de Música de la Diputació i els equipaments universitaris, culturals i creatius previstos al complex.
La Biblioteca Pública ocuparà uns 10.000 m² de l’edifici principal i de l’antic Assecador. El Ministeri de Cultura assumirà la redacció del projecte, la reforma integral i l’equipament, amb una inversió mínima prevista de 20 milions d’euros. Paral·lelament, la Diputació de Tarragona treballa en els estudis previs per traslladar l’Escola i Conservatori de Música a una superfície de més de 7.000 m² de la Tabacalera.
«L’ICAC no és una actuació aïllada. És una peça fonamental d’un projecte global que convertirà la Tabacalera en el gran pol cultural, científic i educatiu de Tarragona i en la peça clau de la nova centralitat que estem construint a l’entorn del Francolí», ha assenyalat l’alcalde.
La nova ubicació de l’Institut també permetrà establir sinergies amb la Necròpolis Paleocristiana, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i altres equipaments científics i patrimonials de la ciutat.
L’Ajuntament va formalitzar el setembre de 2025 la cessió demanial gratuïta del Magatzem 6 al Consorci de l’ICAC per un període de cinquanta anys. L’immoble municipal està valorat en aproximadament 3,8 milions d’euros.
Viñuales ha destacat que «l’Ajuntament no perd patrimoni, sinó que el posa al servei d’un equipament públic de recerca i aconsegueix una inversió que permetrà rehabilitar-lo, generar activitat i consolidar a Tarragona un centre científic de referència».
El trasllat permetrà, al mateix temps, recuperar per a la ciutat l’actual edifici de l’ICAC, situat entre les places d’en Rovellat i del Fòrum. La voluntat municipal és destinar aquest immoble a un equipament cívic i cultural al servei del veïnat i de les entitats de la Part Alta.
«Aquesta operació té un doble retorn per a Tarragona: l’ICAC guanya l’espai que necessita per continuar creixent i la Part Alta podrà guanyar un nou equipament de proximitat», ha afegit l’alcalde.
La previsió és licitar i adjudicar les obres entre l’octubre de 2026 i el febrer de 2027. Els treballs de rehabilitació es desenvoluparan principalment entre el juny de 2027 i el juliol de 2029.
L’actuació es dividirà en tres grans fases: els treballs previs i la intervenció estructural; les divisions interiors, els revestiments i les instal·lacions; i, finalment, els acabats, la senyalització i els equipaments.
Posteriorment, entre el setembre i l’octubre de 2029, es preveu instal·lar el mobiliari científic i administratiu, equipar els laboratoris i completar els sistemes TIC i de seguretat. El trasllat de l’ICAC es faria entre el novembre i el desembre del mateix any.
«Avui ja no parlem només d’intencions. Parlem d’una inversió compromesa, d’un projecte i d’un calendari. Avui comencem a fer visible la nova vida de la Tabacalera», ha conclòs Viñuales.
L'alcalde, Rubén Viñuales, ha decretat que demà, dissabte 1 d’agost, i diumenge 2 d’agost siguin considerats dies de dol oficial al municipi. Per aquest motiu, les banderes onejaran a mig pal als edificis i espais muncipals.
L'alcalde de Tarragona Rubén Viñuales “avui ens ha deixat un bon amic, un bon company i una persona que estimava Tarragona per sobre de tot. No tinc paraules per descriure el dolor que sento i que sent la ciutat. Ara només podem acompanyar la família en aquests moments tan durs”.
Manresa va tornar a la política municipal a les eleccions del 2023 com a número tres de la candidatura de Junts per Catalunya, fet que li va permetre obtenir una acta de conseller. Anteriorment, havia militat durant anys a Convergència Democràtica de Catalunya i, entre el 2016 i el 2018, va presidir Ara Tarragona.
En l’àmbit professional, Manresa va dedicar gran part de la seva carrera al sector immobiliari. El 1997 va fundar Nouàmbit Immobles, empresa des d’on va treballar en la gestió de finques, patrimoni, compravenda i lloguer d’habitatges. També havia desenvolupat la seva activitat en els sectors de la seguretat i la rehabilitació d’immobles.
Durant l’actual mandat municipal va formar part de diverses comissions municipals, com ara les de Cultura, Festes, Esports, Educació i Relacions Ciutadanes.
S'ha posat a disposició de la ciutadania un llibre de condol perquè tothom pugui manifestar el seu sentiment per la mort del conseller. El Llibre de condol estarà ubicat a l’entrada del Palau Municipal, a la plaça de la Font, avui divendres de 17 a 20 h, dissabte i diumenge de 10 a 14 h i de 17 a 20 h, i dilluns de 9 a 21 h.
]]>L’alcalde de Tarragona Rubén Viñuales ha destacat que “Tarragona acollirà una cita de primer nivell gastronòmic, esdevenint l’epicentre de la cuina catalana. Com hem demostrat altres vegades, Tarragona serà una gran amfitriona”. Ha afegit que “com a ciutat hem d’aprofitar aquest esdeveniment per tornar a mostrar la riquesa de la nostra gastronomia, un dels nostres valors afegits”.
El congrés reunirà representants de tota la cadena gastronòmica —agricultors, pescadors, artesans alimentaris, indústria agroalimentària, distribuïdors, restauradors, cuiners, acadèmics, científics, divulgadors i consumidors— amb l’objectiu d’analitzar els principals reptes de la cuina catalana i definir les bases de les futures actuacions per impulsar-la i projectar-la cap al futur.
L’arquitectura del IV Congrés Català de la Cuina s’ha dissenyat a partir d’un nucli organitzatiu format pel Consell Assessor del Congrés; una segona corona representativa de l’ecosistema gastronòmic català, concebuda com a espai de consens del sector, i una tercera corona participativa oberta a les aportacions dels diferents agents implicats. A més, cadascun dels eixos estratègics del Pla d’acció per a l’impuls de la cuina catalana comptarà amb aportacions de referència que configuraran la denominada corona de continguts. D’aquest congrés en sorgiran les bases que orientaran el Pla d’acció de la cuina catalana que el Govern de la Generalitat es compromet a desplegar entre els anys 2027 i 2028 per donar un nou impuls a la cuina catalana.
Entre ells, ha volgut destacar Les Nits del Patrimoni, que durant dos caps de setmana de setembre reunirà una àmplia programació cultural al voltant del Patrimoni Mundial de les ciutats; el voluntariat internacional Guardians de les Muralles, que oferirà a tretze joves de diferents països l'oportunitat de participar en activitats vinculades al patrimoni d'Ávila a principis d'agost; o la col·laboració amb VISA, que permetrà analitzar el comportament de despesa del viatger mitjançant dades agregades per optimitzar l'oferta cultural. Aquesta darrera acció és especialment important per tal de consolidar una altra de les grans apostes del GCPHE: un turisme que generi valor local, més enllà del nombre de visitants.
Un altre dels pilars d'aquesta nova etapa és l'enfortiment de les relacions amb nous mercats internacionals, entre els quals hi ha Llatinoamèrica. En aquest sentit, el president del GCPHE ha avançat que, l'any que ve, s'organitzarà una cimera iberoamericana a Cáceres, coincidint amb la candidatura de la ciutat per ser capital de la cultura l'any 2031.
A banda de la projecció internacional, Viñuales ha anunciat que el GCPHE continuarà impulsant iniciatives adreçades al turisme de proximitat, amb l'objectiu de fomentar que els visitants visitin les ciutats Patrimoni de la Humanitat d'Espanya. Per això, es posarà en marxa un passaport del viatger que permetrà acreditar el pas per cadascuna de les ciutats, incentivant així el coneixement del conjunt de la xarxa i la fidelització de turistes.
Les quinze ciutats han acordat celebrar la propera Assemblea General a Cuenca, els dies 27 i 28 de novembre, per donar continuació a aquest nou full de ruta. Abans de concloure la trobada, Rubén Viñuales ha reivindicat el valor del GCPHE com a "una xarxa única", en què la col·laboració entre les quinze ciutats permet desenvolupar "un projecte compartit amb una capacitat extraordinària per impulsar el patrimoni, la cultura i el turisme".
El Grup Ciutats Patrimoni de la Humanitat d'Espanya (GCPHE) és l'entitat que reuneix les quinze ciutats espanyoles inscrites a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO: Alcalá de Henares, Àvila, Baeza, Càceres, Còrdova, Conca, Eivissa, Mèrida, Salamanca, Sant Cristòfol de La Laguna Úbeda.
A través de la col·laboració entre els membres, el GCPHE impulsa estratègies comunes de conservació patrimonial, promoció turística i difusió cultural que fomenten el desenvolupament sostenible i la preservació d'aquests enclavaments excepcionals.