L’alcalde de Tarragona Rubén Viñuales s’ha apropat a la promoció i ha conversat amb els nous veïns i ha pogut visitar dos dels habitatges entregats avui. Viñuales ha posat en relleu “la gran feina que estem fent des de l’Ajuntament i SMHAUSA per tal d’oferir solucions al problema d’accés a l’habitatge. Avui entren els primers veïns a Les Oliveres però això no s’acaba aquí, ahir vam començar les obres a Joan Fuster per una nova promoció de 40 habitatges.”
Els 79 habitatges que s’entreguen aquest novembre, 35 son per al contingent general, 31 per a menors de 35 anys, 9 per a majors de 65, 2 per a persones amb mobilitat reduïda, 2 per persones amb discapacitat.
La promoció, tota de lloguer, conté pisos d’una, dues i tres habitacions amb aparcament i traster amb uns preus que oscil·laran dels 427 als 680 euros, incloent les despeses comunitàries, segons l’habitatge. Estan ubicats en dos edificis al costat de la T11, en una zona de nova construcció propera a l’Anella Mediterrània i la ciutat esportiva del Nàstic. Compten amb la qualificació energètica AA, la màxima atorgada per l’Institut Català de l’Energia (ICAEN), per disposar d’instal·lacions d’eficiència energètica que afavoreixen la sostenibilitat com, per exemple, plaques solars fotovoltaiques i aerotèrmia.
Per tal de complir amb el Pla Local de l’Habitatge i el Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge, la ciutat de Tarragona ha d’assolir un 15% de parc d’habitatge destinat a polítiques socials en 15 anys. Aquest fet implica que en els propers 5 anys, del 2025 al 2029 s’han d’incorporar 906 habitatges. Per aconseguir aquest objectiu es treballa en diferents vies diferenciades: la construcció de nou habitatge, l’adquisició per dret de tanteig i retracte i convenis amb institucions per captar habitatges.
Les Oliveres és una promoció impulsada en col·laboració público-privada: l’Ajuntament de Tarragona ha cedit el sòl a través d’SMHAUSA, la Fundació SALAS és la promotora del projecte i la Fundació Nou Lloc és l’entitat que gestionarà els habitatges en lloguer. A més, és una promoció subvencionada pels Fons Europeus Next Generation impulsats per la Unió Europea i amb la participació de la Generalitat de Catalunya, i compta amb el finançament de l’Institut Català de Finances (ICF).
]]>El president de Port Tarragona, Santiago J. Castellà, ha posat en valor “el profund valor humanista de la tasca que duu a terme Open Arms. Aquesta exposició no només dona a conèixer la tasca d’una organització compromesa amb els drets humans sinó que ens fa reflexionar a tots sobre la tragèdia que envolta la crisi migratòria a la Mediterrània”. Castellà ha afirmat que “el Port de Tarragona sempre està obert a Open Arms” i ha agraït la col·laboració de Port Tarraco, en l’organització d’activitats vinculades a aquesta mostra.
Per la seva banda, el conseller delegat de Cooperació de l’Ajuntament de Tarragona, Guillermo García de Castro, ha explicat que “des de l’Ajuntament, aquest és el tercer any que treballem colze a colze amb Open Arms, a través d’un conveni de col·laboració on, a més de destinar ajuda econòmica, col·laborem conjuntament amb la conselleria de Cooperació, per donar a conèixer, difondre i sensibilitzar sobre la realitat de la crisi migratòria a la Mediterrània".
Així mateix, la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, ha destacat que "per a la Diputació de Tarragona, col·laborar amb Open Arms és donar suport a una iniciativa que defensa valors universals com la dignitat humana, la solidaritat i els drets humans. En aquest sentit, l'exposició que hem impulsat i que es podrà visitar al Tinglado 1 del Moll de Costa, posa en valor la tasca imprescindible d'una entitat compromesa amb la protecció de la vida i l'atenció a les persones més vulnerables".
En aquest sentit, Òscar Camps, fundador i director d’Open Arms, ha assegurat que aquesta “no pretén ser una exposició còmoda. No donarà respostes, però plantejarà preguntes a aquells que la visitin”. “Quan diem que la nostra és una missió a contracorrent, no ens referim a les onades, sinó a un sistema que considera que les persones que migrants que naufraguen a la Mediterrània com si fossin mercaderies a la deriva i no com persones amb drets i dignitat”, ha constatat Camps. I ha afegit: “Abandonar persones al mar no és acceptable. És immoral”.
L'exposició s'estructura en tres àmbits temàtics que permeten comprendre tant l'origen de l'organització com les diferents dimensions de la seva activitat. El recorregut comença en Lesbos, quan milers de persones arribaven a les costes gregues fugint de guerres i violència, en condicions extremadament precàries i davant l'absència d'una resposta institucional adequada. Va ser llavors quan un petit grup de socorristes va decidir actuar per a protegir als qui intentaven aconseguir un lloc segur.
La mostra aborda també el marc jurídic internacional que empara el salvament marítim i la protecció de les persones en situació de vulnerabilitat, així com les dificultats i obstacles que afronten les organitzacions humanitàries en el desenvolupament de les seves missions.
Un dels eixos centrals de l'exposició és les operacions de cerca i rescat al Mediterrani, una de les rutes migratòries més perilloses del món. Les fotografies i els testimoniatges recollits al llarg de més d'una dècada mostren les condicions extremes en les quals milers de persones intenten arribar a Europa i el treball dels equips de rescat que intervenen per a protegir les seves vides. Des de la seva fundació, Open Arms ha contribuït a salvar més de 73.000 vides.
Més enllà del rescat marítim, l'exposició presenta també el treball que Open Arms desenvolupa en terra, especialment els seus projectes d'educació, sensibilització i cooperació als països d'origen de les migracions. Entre ells destaca el programa Origen, desenvolupat al Senegal, que treballa amb les comunitats locals a través de la informació, la formació i la promoció d'oportunitats, amb l'objectiu que migrar sigui una elecció i no una necessitat.
La desinformació i l'auge dels discursos d'odi entorn de les migracions ocupen també un lloc destacat en la mostra. A través de dades, evidències i testimoniatges, l'exposició convida a qüestionar prejudicis, comprendre la complexitat dels moviments migratoris i reflexionar sobre les responsabilitats individuals i col·lectives davant les vulneracions dels drets fonamentals.
Amb una clara vocació educativa i de sensibilització, Open Arms. Una missió a contracorrent cerca acostar aquesta realitat als centres educatius i a la ciutadania, fomentant el pensament crític, l'empatia i una mirada informada sobre un fenomen global que sovint es presenta de forma simplificada o instrumentalitzada.
Sota el lema “Cada vida compta. Cada rescat és un acte de dignitat. Cada testimoniatge és una anomenada a la responsabilitat col·lectiva”, l'exposició recorda que darrere de cada xifra hi ha una persona, una història i una vida que mereix ser protegida.
Amb l’objectiu d’apropar l’exposició i la tasca d’Open Arms al públic, s’ha programat diverses activitats. Del 26 de novembre al 4 de desembre, l’Ajuntament de Tarragona ha organitzat activitats per als centres educatius. S’han programat unes 35 visites guiades a escolars, que podran visitar el vaixell i l’exposició. A més, també està prevista una xerrada a càrrec de Gerard Canals, coordinador d'operacions d'Open Arms, adreçada a alumnat de cicles formatius de grau superior d'emergències sanitàries, emergències i protecció civil, així com d'ensenyaments esportius. Finalment també es duran a terme sessions de contacontes a les ludoteques municipals de Sant Salvador, Sant Pere i Sant Pau, Torreforta, Bonavista i Llevant.
L'Ajuntament expressa el seu condol a la família i les amistats de la víctima i fa una crida a la ciutadania a rebutjar de manera contundent qualsevol forma de violència contra les dones.
]]>L’elecció situa una de les quinze Ciutats Patrimoni de la Humanitat d’Espanya al capdavant d’aquesta organització internacional, que agrupa ciutats de tot el món amb conjunts històrics inscrits a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO. El president del Grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat d’Espanya (GCPHE), Rubén Viñuales, ha felicitat Córdoba i ha destacat “la immensa feina que han dut a terme durant els darrers anys per assumir aquesta nova responsabilitat”.
Durant la seva intervenció a Marràqueix, l’alcalde de Córdoba, José María Bellido, ha reivindicat el paper de les ciutats en la protecció del patrimoni comú i ha apostat per garantir l’habitabilitat dels centres històrics. A més, ha expressat la voluntat de continuar ampliant l’OCPM, “aconseguint una organització més forta i inclusiva”.
Juntament amb Córdoba, formaran part del consell d’administració representants de les ciutats de Dubrovnik (Croàcia), Quebec (Canadà), Angra do Heroismo (Portugal), San Luis Potosí (Mèxic), Luxemburg, Brussel·les (Bèlgica), Visby (Suècia), Gyeongju (Corea del Sud) i Saint-Louis (Senegal).
Viñuales ha destacat que la presidència de Córdoba representa una “oportunitat per projectar internacionalment l’experiència de les Ciutats Patrimoni de la Humanitat d’Espanya, impulsant noves aliances amb diferents ciutats que comparteixen el mateix compromís amb la conservació i la gestió del patrimoni mundial”.
El GCPHE ha participat en el Congrés amb una agenda centrada en l’enfortiment de les relacions amb ciutats d’Iberoamèrica. El gerent del GCPHE, Gumersindo Bueno, ha explicat que aquestes “trobades són fonamentals per compartir experiències i, sobretot, per detectar noves línies de col·laboració”. La presència a Marràqueix de diversos alcaldes del GCPHE també ha propiciat un espai per intercanviar impressions i compartir perspectives sobre reptes comuns. En alguns casos, la seva participació s’ha concretat en ponències durant el desenvolupament del Congrés, com la de José Antonio Jiménez, regidor de Turisme i Promoció de l’Ajuntament de Baeza, o la de Daniel Muñoz, cap de Bombers de l’Ajuntament de Córdoba.
La declaració s'emmarca en el procediment que segueix el Ministeri per identificar i reconèixer aquells espais de tot l'Estat vinculats a la lluita per les llibertats, la repressió i la defensa dels valors democràtics. A Catalunya, entre els espais que gaudeixen d'aquest reconeixement hi figura també Portbou, i ara s'hi afegeix la presó de Pilats.
L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, ha destacat que “la declaració posa en relleu la importància de la Torre del Pretori i de l'antiga presó de Pilats com un espai de record, homenatge i reflexió col·lectiva sobre el passat recent” i ha afegit “que alhora contribueix a preservar la memòria de les víctimes i a promoure els valors democràtics entre les generacions futures”.
La resolució, publicada al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), té efectes des de la data de la seva publicació i comporta la incorporació de l'espai a l'Inventari de Llocs de Memòria Democràtica de l'Estat.
Des de mitjan del segle XIX fins l’any 1953, la Torre del Pretori va tenir la funció de presó provincial, sent l’eix central del sistema penitenciari de la província de Tarragona.
Des de 1939 fins a 1948 hi van passar 6.900 interns. La presó estava preparada per a una capacitat de prop d’un centenar de presoners. Més de 60 presos van morir a conseqüència de les pèssimes i inhumanes condicions de vida.
Entre els anys 1939 i 1940 s’hi van arribar a encabir presó 1.361 reclusos. L’any 1943, encara n’hi havia 585. El 1944, 340 interns i al final de 1945 uns 212.
La presó es va mantenir en vigència fins l’any 1953, quan hi va haver el trasllat al nou centre, a l’avinguda de República Argentina.
El proper pas serà l’aprovació definitiva per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme del Camp de Tarragona, previsiblement al mes de novembre. També, s’estan redactant els projectes d’urbanització i de reparcel·lació.
El conseller d’Urbanisme Nacho García ha explicat “que sembla que finalment el sector de creixement tirarà endavant i ho farà amb una important reserva d’habitatge protegit a Llevant, una zona de la ciutat que ara on ara hi ha poca oferta”. “Aquest nou sector, juntament amb els 40 pisos que properament es construiran a Joan Fuster, permetrà arribar a una situació més equilibrada pel què fa a l’oferta d’habitatge protegit. Com a govern municipal sempre hem treballar per tal que tots els barris disposin d’HPO i fer front al gran problema de la manca d’habitatge a la ciutat”.
L'acte ha comptat amb la participació de l'alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales; el conseller d'Esports i Turisme Esportiu, Mario Soler; la presidenta de la Federació Acell - Special Olympics, Pepa Muñoz; i el conseller de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya, Raul Moreno, entre altres autoritats.
En el transcurs de l'acte han desfilat les banderes de tots els països participants. Els esportistes han tornat a ser els grans protagonistes, juntament amb el personal voluntari dels Jocs Special Olympics. En la cerimònia, que ha comptat amb diverses actuacions musicals, s'ha dut a terme la baixada de la bandera, així com el traspàs de la flama del peverter al candil.
]]>Viñuales ha donat la benvinguda als "millors esportistes de la història de Tarragona" i ha manifestat que tot i que Tarragona és la seu de nombrosos i grans esdeveniments esportius "aquests Jocs ens emocionen especialment, per la gran il·lusió que veiem en els seus protagonistes i la visibilització dels valors reals de l'esport". "Aquesta ciutat mai tornarà a ser la mateixa després dels més de 1.600 esportistes que rebrem aquest cap de setmana", ha conclòs l'alcalde.
Per la seva banda, Muñoz ha recordat "la gran feina que hi ha darrere" d'aquest cita esportiva i inclusiva. "L'Ajuntament de Tarragona, la Federació i moltes entitats fa més d'un any que treballa per aquesta Jocs", ha manifestat la presidenta de la Federació Acell, qui ha agraït la implicació de totes les persones que faran possible aquesta cita.
Més de 90 esportistes han participat en el recorregut, que ha començat a les 18 h des del Fòrum de la Colònia i s’ha dut a terme mitjançant una quinzena de relleus.
Entre les persones participants hi havia més d’una quarantena de nois i noies del Club Esportiu Solc i de la Fundació Estela, així com més d’una quarantena d’acompanyants procedents d’una vintena de clubs de la ciutat.
L’arribada de la torxa és el primer acte d’aquesta gran cita esportiva i inclusiva, que s’inaugurarà oficialment demà i reunirà més de 1.600 esportistes amb discapacitat intel·lectual d’arreu d’Europa.
]]>La visita s'emmarca en la 10a conferència de Bancs Centrals del Mediterrani que s'ha celebrat avui sota el títol "Monedes digitals, pagaments y gestió de reserves. Implicacions per els bancs centrals del Mediterrani". La conferència està organitzada pel Banc d'Espanya, l'Institut Europeu del Mediterrani (IEMed), l'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i la Unió pel Mediterrani (UpM) i ha congregat a 16 delegacions de governadors d'ambdues ribes del Mediterrani.
]]>“L’acte d’avui no és només la descoberta d’una placa, és una reivindicació de la memòria del Serrallo i de la terrible experiència que va ser la Guerra Civil pel barri i per la ciutat”, ha afirmat el president del Port, Santiago J. Castellà. En aquesta línia, ha afegit que “amb actuacions com aquesta mantenim viu el record d’uns fets que no ens poden deixar indiferents”. Així mateix, Castellà ha reafirmat el compromís del Port amb la preservació de la memòria històrica i el patrimoni documental: “L’Arxiu i el Museu del Port s’han convertit en el baluard de la memòria del Serrallo i dels entorns portuaris de la ciutat. La seva tasca al llarg dels anys ha permès documentar i preservar un patrimoni que, si bé és immaterial, té un valor incalculable. Si no hagués estat per la seva tasca, s’hauria perdut”.
Per la seva banda, l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales ha destacat que “des de l’Ajuntament de Tarragona, a través del departament de Memòria Democràtica, treballem amb la convicció que recordar és útil” i ha afegit “mirar al passat no és quedar-s’hi atrapat, sinó entendre millor qui som i com hem arribat fins aquí”.
Així mateix, el president de l’Associació de Veïns del Serrallo, Sisco Cobo, ha posat en valor la iniciativa, ja que contribueix a mantenir viva la memòria del barri i la dona a conèixer a les generacions actuals. “La memòria del Serrallo és un dels trets identitaris que tenim com a barri i ara, amb aquesta placa commemorativa, fem que un episodi històric i les històries de les persones que van protegir-se en aquest refugi no caiguin en l’oblit”.
L'acte ha inclòs també una proposta artística i de record a càrrec de la rapsoda Encarna Laínez i la clarinetista Núria Aguadé, que han combinat la lectura en veu alta de textos relacionats amb els refugis antiaeris, els bombardejos i la memòria de la població civil amb diverses intervencions musicals. Aquesta acció ha aportat una dimensió humana i emotiva a la commemoració, evocant les vivències de les persones que van experimentar aquells esdeveniments.
Amb aquesta iniciativa, el Port de Tarragona reafirma el seu compromís amb la recuperació, conservació i divulgació de la memòria democràtica. L’acte celebrat aquest dijous forma part d’una programació d’activitats que ha inclòs una conferència sobre els refugis antiaeris a la ciutat i el taller “Explicar històries d'arxiu. Difondre la memòria", impartit per Maribel Serra Pallarès, documentalista i historiadora.
Aquest taller, que es durà a terme els dies 5 i 13 d’octubre a l’Arxiu del Port està adreçat a persones interessades en la divulgació cultural i patrimonial, oferirà eines per transformar els documents d'arxiu en relats accessibles i atractius per al conjunt de la ciutadania. L’activitat és gratuïta, però les places limitades i cal fer reserva prèvia per participar-hi.
A través de les activitats organitzades des de l'Arxiu i el Museu del Port, el Port promou la preservació del patrimoni documental i històric com una eina fonamental per conèixer el passat, fomentar el pensament crític i transmetre la memòria col·lectiva a les generacions futures.
L’Ajuntament de Tarragona, a través de la conselleria de Memòria Democràtica, ha volgut destacar els llocs que van ser testimonis d’aquests tràgics esdeveniments vinculats a la Guerra Civil i la dictadura franquista perquè les futures generacions comprenguin la magnitud de la repressió. La senyalització no només serveix com un recordatori dels horrors viscuts, sinó que també actua com a eina educativa i de conscienciació.
La col·locació de plaques commemoratives té com a objectiu recuperar i dignificar espais representatius de la lluita i els conflictes per aconseguir els drets i les llibertats democràtiques, des de la proclamació de la Segona República fins a la transició democràtica amb l’objectiu de difondre la memòria democràtica i fomentar la reflexió crítica sobre el passat. A la vegada, s’ofereix a la ciutadania i als visitants una ruta per conèixer i reflexionar sobre el passat recent de la nostra ciutat i els valors democràtics que avui defensem.