L'acte ha comptat amb la participació de l'alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales; el conseller d'Esports i Turisme Esportiu, Mario Soler; la presidenta de la Federació Acell - Special Olympics, Pepa Muñoz; i el conseller de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya, Raul Moreno, entre altres autoritats.
En el transcurs de l'acte han desfilat les banderes de tots els països participants. Els esportistes han tornat a ser els grans protagonistes, juntament amb el personal voluntari dels Jocs Special Olympics. En la cerimònia, que ha comptat amb diverses actuacions musicals, s'ha dut a terme la baixada de la bandera, així com el traspàs de la flama del peverter al candil.
]]>Viñuales ha donat la benvinguda als "millors esportistes de la història de Tarragona" i ha manifestat que tot i que Tarragona és la seu de nombrosos i grans esdeveniments esportius "aquests Jocs ens emocionen especialment, per la gran il·lusió que veiem en els seus protagonistes i la visibilització dels valors reals de l'esport". "Aquesta ciutat mai tornarà a ser la mateixa després dels més de 1.600 esportistes que rebrem aquest cap de setmana", ha conclòs l'alcalde.
Per la seva banda, Muñoz ha recordat "la gran feina que hi ha darrere" d'aquest cita esportiva i inclusiva. "L'Ajuntament de Tarragona, la Federació i moltes entitats fa més d'un any que treballa per aquesta Jocs", ha manifestat la presidenta de la Federació Acell, qui ha agraït la implicació de totes les persones que faran possible aquesta cita.
Més de 90 esportistes han participat en el recorregut, que ha començat a les 18 h des del Fòrum de la Colònia i s’ha dut a terme mitjançant una quinzena de relleus.
Entre les persones participants hi havia més d’una quarantena de nois i noies del Club Esportiu Solc i de la Fundació Estela, així com més d’una quarantena d’acompanyants procedents d’una vintena de clubs de la ciutat.
L’arribada de la torxa és el primer acte d’aquesta gran cita esportiva i inclusiva, que s’inaugurarà oficialment demà i reunirà més de 1.600 esportistes amb discapacitat intel·lectual d’arreu d’Europa.
]]>La visita s'emmarca en la 10a conferència de Bancs Centrals del Mediterrani que s'ha celebrat avui sota el títol "Monedes digitals, pagaments y gestió de reserves. Implicacions per els bancs centrals del Mediterrani". La conferència està organitzada pel Banc d'Espanya, l'Institut Europeu del Mediterrani (IEMed), l'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i la Unió pel Mediterrani (UpM) i ha congregat a 16 delegacions de governadors d'ambdues ribes del Mediterrani.
]]>“L’acte d’avui no és només la descoberta d’una placa, és una reivindicació de la memòria del Serrallo i de la terrible experiència que va ser la Guerra Civil pel barri i per la ciutat”, ha afirmat el president del Port, Santiago J. Castellà. En aquesta línia, ha afegit que “amb actuacions com aquesta mantenim viu el record d’uns fets que no ens poden deixar indiferents”. Així mateix, Castellà ha reafirmat el compromís del Port amb la preservació de la memòria històrica i el patrimoni documental: “L’Arxiu i el Museu del Port s’han convertit en el baluard de la memòria del Serrallo i dels entorns portuaris de la ciutat. La seva tasca al llarg dels anys ha permès documentar i preservar un patrimoni que, si bé és immaterial, té un valor incalculable. Si no hagués estat per la seva tasca, s’hauria perdut”.
Per la seva banda, l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales ha destacat que “des de l’Ajuntament de Tarragona, a través del departament de Memòria Democràtica, treballem amb la convicció que recordar és útil” i ha afegit “mirar al passat no és quedar-s’hi atrapat, sinó entendre millor qui som i com hem arribat fins aquí”.
Així mateix, el president de l’Associació de Veïns del Serrallo, Sisco Cobo, ha posat en valor la iniciativa, ja que contribueix a mantenir viva la memòria del barri i la dona a conèixer a les generacions actuals. “La memòria del Serrallo és un dels trets identitaris que tenim com a barri i ara, amb aquesta placa commemorativa, fem que un episodi històric i les històries de les persones que van protegir-se en aquest refugi no caiguin en l’oblit”.
L'acte ha inclòs també una proposta artística i de record a càrrec de la rapsoda Encarna Laínez i la clarinetista Núria Aguadé, que han combinat la lectura en veu alta de textos relacionats amb els refugis antiaeris, els bombardejos i la memòria de la població civil amb diverses intervencions musicals. Aquesta acció ha aportat una dimensió humana i emotiva a la commemoració, evocant les vivències de les persones que van experimentar aquells esdeveniments.
Amb aquesta iniciativa, el Port de Tarragona reafirma el seu compromís amb la recuperació, conservació i divulgació de la memòria democràtica. L’acte celebrat aquest dijous forma part d’una programació d’activitats que ha inclòs una conferència sobre els refugis antiaeris a la ciutat i el taller “Explicar històries d'arxiu. Difondre la memòria", impartit per Maribel Serra Pallarès, documentalista i historiadora.
Aquest taller, que es durà a terme els dies 5 i 13 d’octubre a l’Arxiu del Port està adreçat a persones interessades en la divulgació cultural i patrimonial, oferirà eines per transformar els documents d'arxiu en relats accessibles i atractius per al conjunt de la ciutadania. L’activitat és gratuïta, però les places limitades i cal fer reserva prèvia per participar-hi.
A través de les activitats organitzades des de l'Arxiu i el Museu del Port, el Port promou la preservació del patrimoni documental i històric com una eina fonamental per conèixer el passat, fomentar el pensament crític i transmetre la memòria col·lectiva a les generacions futures.
L’Ajuntament de Tarragona, a través de la conselleria de Memòria Democràtica, ha volgut destacar els llocs que van ser testimonis d’aquests tràgics esdeveniments vinculats a la Guerra Civil i la dictadura franquista perquè les futures generacions comprenguin la magnitud de la repressió. La senyalització no només serveix com un recordatori dels horrors viscuts, sinó que també actua com a eina educativa i de conscienciació.
La col·locació de plaques commemoratives té com a objectiu recuperar i dignificar espais representatius de la lluita i els conflictes per aconseguir els drets i les llibertats democràtiques, des de la proclamació de la Segona República fins a la transició democràtica amb l’objectiu de difondre la memòria democràtica i fomentar la reflexió crítica sobre el passat. A la vegada, s’ofereix a la ciutadania i als visitants una ruta per conèixer i reflexionar sobre el passat recent de la nostra ciutat i els valors democràtics que avui defensem.
El nunci ha estat rebut per l'alcalde Rubén Viñuales i membres del consistori, i ha signat el Llibre d'Honor.
A continuació, alcalde i nunci papal han gaudit de la diada castellera de Santa Tecla des del balcó municipal.
]]>Batista va ser caporal de l'Oficina de Relacions amb la Comunitat i responsable del patrullatge de proximitat a l'àrea bàsica policial de Tarragona i exerceix de Mosso d'Esquadra del 1989 al 2023. Bona part d'aquests trenta-quatre anys els va fer en l'àmbit penitenciari. Va ser dels primers a estrenar la nova etapa del centre penitenciari Mas d'Enric, al Catllar, com a caporal coordinador, i coneix de prop la realitat de la població reclusa i com ha canviat en les últimes dècades, tant en nombre com en perfil.
Entre el 2021 i el 2025 ha estat el portaveu de l'Agrupació Gitana dels Països Catalans. Des d'aquesta responsabilitat va treballar amb el Departament de Drets Socials de la Generalitat, amb la llavors consellera Violant Cervera i amb la directora general d'Acció Cívica i Comunitària, Cesca Domènech, en programes centrats en la formació i la joventut, amb l'objectiu que els joves gitanos arribin al mercat laboral en igualtat de condicions.
Fa vint-i-cinc anys, des del 2001, que és membre de la junta directiva del Nàstic, on actualment ocupa la vicepresidència.
Tarragona i Mèrida comparteixen un llegat històric excepcional vinculat a l'antiga Hispània romana. Ambdues ciutats van exercir un paper destacat com a capitals provincials i conserven alguns dels espais monumentals més emblemàtics del món romà, entre els quals destaquen l'amfiteatre, el teatre i el circ, elements patrimonials de gran valor històric, cultural, científic, educatiu i turístic i que comparteixen ambdues ciutats.
L’alcalde de Mèrida, Antonio Rodríguez Osuna, ha destacat que el conveni “permetrà reforçar la conservació, protecció i promoció dels teatres d’ambdues ciutats”, al mateix temps que “contribuirà a posar en valor els vincles històrics que van unir Mèrida i Tarragona, com a capitals de la Hispania Romana”. En aquest sentit, també ha subratllat la importància de “compartir no només el patrimoni monumental”, sinó també “el sentiment, la devoció i la passió, que ambdues ciutats mantenen pel seu llegat històric”.
L’alcalde de Tarragona, per la seva banda, ha destacat que “l'acord neix amb la voluntat d'afavorir l'intercanvi de coneixement, experiències i bones pràctiques entre les dues administracions” i és una bona manera també “d'impulsar iniciatives conjuntes que contribueixin a una millor comprensió, preservació i difusió d'aquest patrimoni compartit” i ha conclòs que “el poder de la cultura és també teixir complicitats i territoris, que recuperin aquests vincles de fa dos mil anys”.
]]>Posteriorment, el Cor Ciutat de Tarragona ha interpretat el Cant Nova Primavera compost per la tarragonina Marian Márquez, amb lletra d’Olga Xirinacs, que aquest any celebra el seu 90è aniversari.
A continuació, l’alcalde Rubén Viñuales ha fet el discurs institucional en el qual ha posat en relleu que "la història de Catalunya és, sobretot, la història d’un poble que ha sabut perseverar. Que ha sabut conservar una llengua, una cultura i unes tradicions. Que ha sabut defensar una manera pròpia d’entendre la vida i, al mateix temps, obrir-se al món". En aquest sentit ha apel·lat a “una Catalunya orgullosa del que és i, alhora, capaç de continuar canviant”.
L'alcalde també ha volgut destacar que “Catalunya l’hem construït entre tots. Els qui hi han nascut i els qui hi han arribat. Els qui porten moltes generacions aquí i els qui tot just comencen el seu camí”. I ha animat a continuar construint el projecte català “amb orgull, respecte, esforç, i esperança”.
Seguidament, s’ha donat pas a la lectura d'un poema a càrrec de Raquel Estrada, amb escenificació i espai sonor de la companyia Evohé de Tarragona. Just després, s’ha dut a terme l’exhibició simultània de les colles castelleres de Tarragona amb els Pilars d’homenatge, i acte seguit el Cor Gregal ha interpretat el Cant del Poble i s’han iniciat la seixantena d’ofrenes florals de les institucions i entitats participants. L’acte s’ha clos amb el cant dels Segadors.
A les 11.30h, l’alcalde també ha participat en l’acte d’homenatge al president xilè Salvador Allende, 53 anys després de la seva mort, als Jardins del Camp de Mart.
En el seu parlament Rubén Viñuales, ha lloat la figura del president xilè "Salvador Allende va somiar amb una societat més justa, lliure i igualitària, i per defensar aquests ideals va ser assassinat. Però el seu llegat continua inspirant a aquelles que creuen en la democràcia, la justícia social i la igualtat. La seva memòria ens recorda que la inclusió, la solidaritat i els drets humans son la nostra responsabilitat”.
L'alcalde ha acabat recordant que la democràcia cal cultivar-la i defensar-la cada dia davant “la ultradreta que ofereix resposters simples a problemes complexos, apel·lant a la por i a l’odi, però aquestes falses solucions arriben a costa dels nostres drets, llibertats i dignitat”.
]]>L’objectiu de l’actuació és apropar la recollida selectiva a la ciutadania i facilitar la correcta separació de residus que necessiten una gestió específica, evitant que acabin al contenidor de resta.
La consellera de Neteja Pública, Sonia Orts, ha destacat que “volem que reciclar bé sigui cada vegada més fàcil i estigui cada vegada més a prop de casa. Amb aquests nou nous punts ampliem les alternatives que té la ciutadania per separar correctament els residus i, sobretot, facilitem que un gest quotidià com portar unes piles, una bombeta o un cable al lloc correcte sigui molt més senzill”.
Orts ha subratllat que “no només volem recollir més selectivament, sinó recollir millor. Hi ha residus que contenen materials que poden recuperar-se i tornar-se a aprofitar i, per tant, és important evitar que acabin barrejats amb la resta”.
Les vuit minideixalleries permetran dipositar CD, cartutxos d’impressora, cables procedents d’aparells elèctrics i electrònics, piles, bateries i acumuladors i bombetes.
El novè punt s’instal·larà a la plaça Imperial Tàrraco, davant de l’estació d’autobusos, i serà de dimensions més grans. En aquest cas, s’hi podran portar fluorescents, bombetes de baix consum, petits electrodomèstics, telèfons mòbils, càpsules de cafè, taps, llibres i revistes, aerosols, piles, tòners, CD i radiografies.
El cost anual d’aquest punt és de 5.994,21 euros.
Els nous punts quedaran instal·lats de manera permanent a la via pública i, per tant, podran utilitzar-se durant tota la jornada.
Segueixen així el model de la deixalleria permanent instal·lada el passat mes de febrer al carrer Pont i Gol, a l’altura de la comissaria de la Guàrdia Urbana, que permet a la ciutadania dipositar-hi residus en qualsevol horari.
Les noves instal·lacions complementaran, i no substituiran, el servei municipal de deixalleries mòbils, que des del juny de 2025 va incorporar més punts, vehicles i un servei d’informació i sensibilització ambiental.
La instal·lació dels nous punts contribuirà a incrementar els índexs de recollida selectiva i, especialment, a millorar la qualitat dels residus recollits.
Residus com piles, bombetes, petits aparells elèctrics o electrònics i altres materials específics necessiten circuits de gestió diferenciats. La seva correcta separació permet tractar-los adequadament i, quan és possible, recuperar els materials que contenen perquè puguin tornar a incorporar-se als processos productius.
Amb aquesta actuació, Tarragona continua avançant cap a un model de gestió basat en la prevenció, la reutilització, el reciclatge i l’economia circular, alhora que facilita a la ciutadania eines més properes per participar-hi.
L’actuació comportarà una inversió de 6.366.504 euros per part de la Generalitat i permetrà avançar en la transformació del complex en un gran pol cultural, científic, educatiu i tecnològic.
La presentació ha anat a càrrec de l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, i de la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, acompanyats de representants de l’ICAC i de les institucions implicades en el projecte, com la Universitat Rovira i Virgili (URV).
L’alcalde Viñuales ha agraït especialment el compromís de la consellera i del Departament de Recerca i Universitats amb Tarragona. “Avui fem un pas molt important per a la nova seu de l’ICAC i per a la transformació de la Tabacalera. Aquest compromís es concreta en una inversió de més de 6,3 milions d’euros i en un calendari definit per fer realitat el projecte”, ha manifestat Viñuales.
Per la seva banda, la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, ha destacat que “la nova seu donarà resposta al creixement sostingut de l’ICAC i permetrà ampliar els laboratoris, els espais de recerca i les instal·lacions destinades a la formació avançada i a la transferència de coneixement”.
La consellera també ha posat en valor que el projecte contribuirà a consolidar la Tabacalera com «un nou pol de recerca, cultura i coneixement a Tarragona» i reforçarà la capacitat de l’Institut per atraure talent, impulsar noves línies d’investigació i incrementar l’impacte social de la recerca.
El rector de la URV, Josep Pallarés, ha destacat que la instal·lació de l’ICAC a la Tabacalera “és un projecte de ciutat i de país”. Per la seva part, el director de l’ICAC, Josep Maria Palet, ha reafirmat “que la nova seu a Tabacalera ens permetrà fer un salt qualitatiu, ja que crearem un centre d’excel·lència que permetrà captar i mantenir talent”.
La nova seu ocuparà 3.122 m² distribuïts en quatre plantes, gairebé tres vegades la superfície de les instal·lacions actuals de la plaça d’en Rovellat. El projecte preveu nous laboratoris, oficines, aules, arxius, magatzems arqueològics i espais destinats a la formació avançada i a la transferència de coneixement.
Aquest salt d’escala permetrà a l’ICAC ampliar les línies de recerca, reforçar l’activitat científica i formativa i continuar atraient talent, amb la perspectiva d’arribar a una plantilla d’entorn de vuitanta persones.
“Tarragona és una ciutat amb un patrimoni arqueològic excepcional, però també volem ser una ciutat que l’investiga, que genera coneixement al seu voltant i que el projecta cap al futur”, ha remarcat l’alcalde.
El trasllat de l’ICAC constitueix una de les primeres grans actuacions que es materialitzen dins del Pla Tabacalera. L’Ajuntament treballa per recuperar el conjunt de l’antiga fàbrica i convertir-lo en un espai obert a la ciutadania, vinculat a la cultura, l’educació, la recerca, el coneixement i la innovació.
«Sempre hem dit que la Tabacalera no podia continuar sent un gran contenidor buit. L’havíem d’omplir d’activitat, cultura, educació i recerca, i això és exactament el que estem fent», ha afirmat Viñuales.
La implantació de l’ICAC se sumarà a altres projectes estratègics, com la futura Biblioteca Pública de l’Estat, la nova Escola i Conservatori de Música de la Diputació i els equipaments universitaris, culturals i creatius previstos al complex.
La Biblioteca Pública ocuparà uns 10.000 m² de l’edifici principal i de l’antic Assecador. El Ministeri de Cultura assumirà la redacció del projecte, la reforma integral i l’equipament, amb una inversió mínima prevista de 20 milions d’euros. Paral·lelament, la Diputació de Tarragona treballa en els estudis previs per traslladar l’Escola i Conservatori de Música a una superfície de més de 7.000 m² de la Tabacalera.
«L’ICAC no és una actuació aïllada. És una peça fonamental d’un projecte global que convertirà la Tabacalera en el gran pol cultural, científic i educatiu de Tarragona i en la peça clau de la nova centralitat que estem construint a l’entorn del Francolí», ha assenyalat l’alcalde.
La nova ubicació de l’Institut també permetrà establir sinergies amb la Necròpolis Paleocristiana, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i altres equipaments científics i patrimonials de la ciutat.
L’Ajuntament va formalitzar el setembre de 2025 la cessió demanial gratuïta del Magatzem 6 al Consorci de l’ICAC per un període de cinquanta anys. L’immoble municipal està valorat en aproximadament 3,8 milions d’euros.
Viñuales ha destacat que «l’Ajuntament no perd patrimoni, sinó que el posa al servei d’un equipament públic de recerca i aconsegueix una inversió que permetrà rehabilitar-lo, generar activitat i consolidar a Tarragona un centre científic de referència».
El trasllat permetrà, al mateix temps, recuperar per a la ciutat l’actual edifici de l’ICAC, situat entre les places d’en Rovellat i del Fòrum. La voluntat municipal és destinar aquest immoble a un equipament cívic i cultural al servei del veïnat i de les entitats de la Part Alta.
«Aquesta operació té un doble retorn per a Tarragona: l’ICAC guanya l’espai que necessita per continuar creixent i la Part Alta podrà guanyar un nou equipament de proximitat», ha afegit l’alcalde.
La previsió és licitar i adjudicar les obres entre l’octubre de 2026 i el febrer de 2027. Els treballs de rehabilitació es desenvoluparan principalment entre el juny de 2027 i el juliol de 2029.
L’actuació es dividirà en tres grans fases: els treballs previs i la intervenció estructural; les divisions interiors, els revestiments i les instal·lacions; i, finalment, els acabats, la senyalització i els equipaments.
Posteriorment, entre el setembre i l’octubre de 2029, es preveu instal·lar el mobiliari científic i administratiu, equipar els laboratoris i completar els sistemes TIC i de seguretat. El trasllat de l’ICAC es faria entre el novembre i el desembre del mateix any.
«Avui ja no parlem només d’intencions. Parlem d’una inversió compromesa, d’un projecte i d’un calendari. Avui comencem a fer visible la nova vida de la Tabacalera», ha conclòs Viñuales.