L'alcalde, Rubén Viñuales, ha decretat que demà, dissabte 1 d’agost, i diumenge 2 d’agost siguin considerats dies de dol oficial al municipi. Per aquest motiu, les banderes onejaran a mig pal als edificis i espais muncipals.
L'alcalde de Tarragona Rubén Viñuales “avui ens ha deixat un bon amic, un bon company i una persona que estimava Tarragona per sobre de tot. No tinc paraules per descriure el dolor que sento i que sent la ciutat. Ara només podem acompanyar la família en aquests moments tan durs”.
Manresa va tornar a la política municipal a les eleccions del 2023 com a número tres de la candidatura de Junts per Catalunya, fet que li va permetre obtenir una acta de conseller. Anteriorment, havia militat durant anys a Convergència Democràtica de Catalunya i, entre el 2016 i el 2018, va presidir Ara Tarragona.
En l’àmbit professional, Manresa va dedicar gran part de la seva carrera al sector immobiliari. El 1997 va fundar Nouàmbit Immobles, empresa des d’on va treballar en la gestió de finques, patrimoni, compravenda i lloguer d’habitatges. També havia desenvolupat la seva activitat en els sectors de la seguretat i la rehabilitació d’immobles.
Durant l’actual mandat municipal va formar part de diverses comissions municipals, com ara les de Cultura, Festes, Esports, Educació i Relacions Ciutadanes.
S'ha posat a disposició de la ciutadania un llibre de condol perquè tothom pugui manifestar el seu sentiment per la mort del conseller. El Llibre de condol estarà ubicat a l’entrada del Palau Municipal, a la plaça de la Font, avui divendres de 17 a 20 h, dissabte i diumenge de 10 a 14 h i de 17 a 20 h, i dilluns de 9 a 21 h.
]]>L’alcalde de Tarragona Rubén Viñuales ha destacat que “Tarragona acollirà una cita de primer nivell gastronòmic, esdevenint l’epicentre de la cuina catalana. Com hem demostrat altres vegades, Tarragona serà una gran amfitriona”. Ha afegit que “com a ciutat hem d’aprofitar aquest esdeveniment per tornar a mostrar la riquesa de la nostra gastronomia, un dels nostres valors afegits”.
El congrés reunirà representants de tota la cadena gastronòmica —agricultors, pescadors, artesans alimentaris, indústria agroalimentària, distribuïdors, restauradors, cuiners, acadèmics, científics, divulgadors i consumidors— amb l’objectiu d’analitzar els principals reptes de la cuina catalana i definir les bases de les futures actuacions per impulsar-la i projectar-la cap al futur.
L’arquitectura del IV Congrés Català de la Cuina s’ha dissenyat a partir d’un nucli organitzatiu format pel Consell Assessor del Congrés; una segona corona representativa de l’ecosistema gastronòmic català, concebuda com a espai de consens del sector, i una tercera corona participativa oberta a les aportacions dels diferents agents implicats. A més, cadascun dels eixos estratègics del Pla d’acció per a l’impuls de la cuina catalana comptarà amb aportacions de referència que configuraran la denominada corona de continguts. D’aquest congrés en sorgiran les bases que orientaran el Pla d’acció de la cuina catalana que el Govern de la Generalitat es compromet a desplegar entre els anys 2027 i 2028 per donar un nou impuls a la cuina catalana.
Entre ells, ha volgut destacar Les Nits del Patrimoni, que durant dos caps de setmana de setembre reunirà una àmplia programació cultural al voltant del Patrimoni Mundial de les ciutats; el voluntariat internacional Guardians de les Muralles, que oferirà a tretze joves de diferents països l'oportunitat de participar en activitats vinculades al patrimoni d'Ávila a principis d'agost; o la col·laboració amb VISA, que permetrà analitzar el comportament de despesa del viatger mitjançant dades agregades per optimitzar l'oferta cultural. Aquesta darrera acció és especialment important per tal de consolidar una altra de les grans apostes del GCPHE: un turisme que generi valor local, més enllà del nombre de visitants.
Un altre dels pilars d'aquesta nova etapa és l'enfortiment de les relacions amb nous mercats internacionals, entre els quals hi ha Llatinoamèrica. En aquest sentit, el president del GCPHE ha avançat que, l'any que ve, s'organitzarà una cimera iberoamericana a Cáceres, coincidint amb la candidatura de la ciutat per ser capital de la cultura l'any 2031.
A banda de la projecció internacional, Viñuales ha anunciat que el GCPHE continuarà impulsant iniciatives adreçades al turisme de proximitat, amb l'objectiu de fomentar que els visitants visitin les ciutats Patrimoni de la Humanitat d'Espanya. Per això, es posarà en marxa un passaport del viatger que permetrà acreditar el pas per cadascuna de les ciutats, incentivant així el coneixement del conjunt de la xarxa i la fidelització de turistes.
Les quinze ciutats han acordat celebrar la propera Assemblea General a Cuenca, els dies 27 i 28 de novembre, per donar continuació a aquest nou full de ruta. Abans de concloure la trobada, Rubén Viñuales ha reivindicat el valor del GCPHE com a "una xarxa única", en què la col·laboració entre les quinze ciutats permet desenvolupar "un projecte compartit amb una capacitat extraordinària per impulsar el patrimoni, la cultura i el turisme".
El Grup Ciutats Patrimoni de la Humanitat d'Espanya (GCPHE) és l'entitat que reuneix les quinze ciutats espanyoles inscrites a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO: Alcalá de Henares, Àvila, Baeza, Càceres, Còrdova, Conca, Eivissa, Mèrida, Salamanca, Sant Cristòfol de La Laguna Úbeda.
A través de la col·laboració entre els membres, el GCPHE impulsa estratègies comunes de conservació patrimonial, promoció turística i difusió cultural que fomenten el desenvolupament sostenible i la preservació d'aquests enclavaments excepcionals.