La promoció, tota de lloguer, conté pisos d’una, dues i tres habitacions amb aparcament, traster i despeses dels serveis comunitaris (aerotèrmia, neteja, manteniment, consergeria, subministraments de les zones comunes, etc.) amb uns preus que oscil·laran dels 427 als 680 euros segons l’habitatge. Estan ubicats en dos edificis al costat de la T11, en una zona de nova construcció propera a l’Anella Mediterrània i la ciutat esportiva del Nàstic. Compten amb la qualificació energètica AA, la màxima atorgada per l’Institut Català de l’Energia (ICAEN), per disposar d’instal·lacions d’eficiència energètica que afavoreixen la sostenibilitat com, per exemple, plaques solars fotovoltaiques i aerotèrmia.
També hi ha 8 habitatges destinades a persones amb mobilitat reduïda, 12 habitatges per persones amb discapacitat superior al 33 %, 37 habitatges per persones majors de 65 anys i 49 habitatges per persones joves de fins a 35 anys.
Per optar a un d’aquests habitatges cal fer la inscripció al Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial de Catalunya abans que es publiquin les bases d’adjudicació definitives.
Per tal de complir amb el Pla Local de l’Habitatge i el Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge, la ciutat de Tarragona ha d’assolir un 15% de parc d’habitatge destinat a polítiques socials en 15 anys. Aquest fet implica que en els propers 5 anys, del 2025 al 2029 s’han d’incorporar 906 habitatges. Per aconseguir aquest objectiu es treballa en diferents vies diferenciades: la construcció de nou habitatge, l’adquisició per dret de tanteig i retracte i convenis amb institucions per captar habitatges.
Les Oliveres es una promoció impulsada en col·laboració público-privada: l’Ajuntament de Tarragona ha cedit el sòl a través d’SMHAUSA, la Fundació SALAS és la promotora del projecte i la Fundació Nou Lloc és l’entitat que gestionarà els habitatges en lloguer. A més, és una promoció subvencionada pels Fons Europeus Next Generation impulsats per la Unió Europea i amb la participació de la Generalitat de Catalunya, i compta amb el finançament de l’Institut Català de Finances (ICF).
Trobareu tota la informació a:
https://smhausa.cat/promocio-les-oliveres/
https://fundacionoulloc.org/project/lloguer-les-oliveres-tarragona/
Durant la seva intervenció, el conseller Espadaler ha destacat que l’inici de la construcció del Fòrum constitueix una fita “molt esperada” i suposa “resoldre un deute històric del Govern de Catalunya amb la ciutat de Tarragona”.
El conseller ha posat en valor l’aportació que suposarà el nou edifici judicial a Tarragona, que concentrarà totes les seus judicials: “Per disposar d’un servei de justícia àgil i eficient, calen reformes –com la llei 1/2025 que ja hem implementat- però també calen recursos. Naturalment, els recursos humans son importants, però també ho son, i molt, les infraestructures. Perquè el que volem, al capdavall, és millorar el servei públic de justícia per tal que el ciutadà trobi un servei àgil, proper, entenedor, acollidor i eficient, que resolgui els seus problemes”.
L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, ha expressat que “el dia d’avui és un dia històric, més de 20 anys i 3 primeres pedres perquè Tarragona tingui una seu digna, eficient i a l’alçada d’aquest gran servei que és la justícia”. A més, ha dit que aquest acte “és molt més que l’inici de les obres, és un símbol per la ciutat”.
Per la seva banda, el president de l’Audiència Provincial de Tarragona, Joan Perarnau, ha assegurat que és “un projecte que ve de molt lluny, ha estat un camí molt llarg, però ens donarà un servei aquí a Tarragona en els pròxims 50 anys”. “Aquest Fòrum de la Justícia millorarà immensament el funcionament de l’Administració de Justícia a Tarragona i de la província de Tarragona”, ha celebrat Perarnau.
Amb l’objectiu d’accelerar el procés de construcció, el projecte s’ha dividit en dues fases. La primera, que consisteix en fer el moviment de terres i instal·lació d’estructura necessaris per a la construcció, és la que ha començat aquest mateix dijous i està previst que duri uns 15 mesos. L’obra d’aquesta primera fase ha estat adjudicada a l’empresa FCC Construcción per un valor de 20.482.741,19 €.
La segona fase, de la qual s’obrirà aviat la licitació i que està previst adjudicar abans d’acabar aquest any 2026, té un pressupost aproximat de 70 milions d’euros i és la que definirà l’arquitectura i les instal·lacions.
A dia d’avui, el calendari previst pel departament de Justícia i Qualitat Democràtica s’està complint, pel que la previsió és que l’edifici estigui enllestit el darrer trimestre de 2028, de manera que entri en funcionament el 2029.
En total, l’execució de les obres tindrà un cost total de 94,2 MEUR i permetrà construir una superfície de 37.120,91 m2. Un cop finalitzades les obres, el nou complex quedarà unit a la planta soterrània ja existent que acull l’arxiu judicial i que es troba sota el Centre Penitenciari Obert de Tarragona. Aquesta unió farà que la superfície total del Fòrum de la Justícia de Tarragona sigui de 39.594,36 m2.
L’Ajuntament de Tarragona actuarà com a líder del consorci, però es mantindrà una gestió conjunta de totes les institucions consorciades, per tal de posar en comú les mateixes polítiques i actuacions envers al patrimoni, i així establir objectius comuns i treballar en una mateixa línia. Es treballarà a través d’una oficina tècnica, operativa i de gestió de les obres, serveis i actuacions de recuperació, restauració, protecció, conservació, millora, explotació, difusió i promoció del patrimoni històric i cultural d’aquest àmbit patrimonial de la ciutat i l’entorn. Després de la signatura del conveni, s’ha celebrat la primera sessió del Consell General, màxim òrgan de govern del nou ens. El Consell General és l’òrgan suprem de govern i te com a competències, entre d’altres, l’aprovació del pressupost i personal, designació de la direcció, aprovació de convenis i definició de criteris d’actuació estratègica.
La sessió d’avui formalitza la creació d’aquest instrument de cooperació estable entre administracions per a la governança del patrimoni romà de Tarragona, després de diversos mesos de tramitació administrativa i d’aprovació pels respectius òrgans competents.
Segons l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, “avui, amb aquest acte, hem fet un pas històric” i ha afegit: “Posem el Patrimoni de Tàrraco allà no li correspon, com a capital del món clàssic de Catalunya i ho fem amb un relat únic de ciutat i de territori pel que fa al nostre passat romà”. Viñuales ha argumentat que “ha arribat el moment d’un canvi de gestió, amb més inversió, més compromís i més lideratge”.
L’alcalde ha agraït el treball dut a terme per totes les parts implicades i els tècnics d’ambdues administracions i ha conclòs que avui “podem anunciar una eina de futur per al bé del passat i la història de la nostra ciutat i, una vegada més, per donar l’empenta que necessitem per liderar el patrimoni romà de Catalunya”.
La reunió del Consell General ha estat presidida pel president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa. La vicepresidència primera recau en l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, i la vicepresidència segona en la consellera de Cultura, Sònia Hernández. El Consell compta amb vuit vocalies. Per part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya en formen part el secretari general del Departament de Cultura, Josep Maria Carreté; el director general del Patrimoni Cultural, Joaquim Borràs, i la gerent de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, Yolanda Fernández. Per part de l’Ajuntament de Tarragona en forment part: el conseller de Patrimoni, Urbanisme, Llicències i Domini Públic, Ignacio Garcia Latorre; la consellera de Cultura, Memòria Democràtica i Universitats, Sandra Ramos Garcia; la consellera de Comerç, Turisme i Promoció Econòmica, Montse Adan Domènech; la consellera d’Hisenda, Serveis Interns, Tecnologia i Educació; Isabel Mascaró Curràs i la consellera de Relacions Ciutadanes, Sonia Orts Leiva.
La pluralitat de titularitats feia necessari la creació d’un model únic de governança capaç de planificar conjuntament, prioritzar inversions, coordinar usos i discurs patrimonial, alhora que augmentar la projecció internacional del conjunt. El consorci es constitueix com una entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, de naturalesa consorcial, que permet integrar diverses entitats amb els mateixos objectius per tal de sumar, generar, vehicular i optimitzar recursos i esforços, tant públics com privats, i coordinar i impulsar les actuacions de les parts consorciades. Amb la creació del Consorci les institucions refermen el seu compromís amb la preservació, la recerca i la difusió del llegat romà de Tàrraco, un patrimoni essencial per a la identitat i projecció cultural del territori.
En aquest context, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Tarragona i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural aposten per la creació del Consorci Patrimoni Romà de Tàrraco, que estarà adscrit a l’Ajuntament de Tarragona. Altres administracions que també participaran amb diferents fórmules de col·laboració són la Diputació de Tarragona, el Ministeri de Cultura, l’Arquebisbat de Tarragona i els municipis d’Altafulla, Constantí i Roda de Berà.
A partir d’ara es treballarà a través d’una oficina tècnica, operativa i de gestió de les obres, serveis i actuacions de recuperació, restauració, protecció, conservació, millora, explotació, difusió i promoció del patrimoni històric i cultural d’aquest àmbit patrimonial de la ciutat i l’entorn.
El pressupost del Consorci serà de 8 milions d’euros anuals entre 2026 i 2029, amb una aportació d’uns 3,6 milions d’euros anuals per part de la Generalitat, uns 2,5 milions d’euros anuals de l’Ajuntament de Tarragona i uns 100.000 euros anuals de la Diputació de Tarragona. A més, caldrà sumar-hi els ingressos corrents generats pels mateixos monuments, amb una previsió d’entre 1,7 i 2 milions d’euros. El Consorci també gestionarà les inversions previstes pel Ministeri de Cultura.
L’Ajuntament va aprovar la creació del Consorci per consell Plenari el 26 de gener d’enguany i així mateix ho va fer el Govern, per Acord de Govern el 27 de gener, i els seus Estatuts, per tal de donar resposta als compromisos derivats de la inclusió del Conjunt Arqueològic de Tàrraco a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO. Aquest exigeix la creació d’un organisme per la coordinació i gestió global d’un patrimoni que és viu i està en evolució constant.
]]>Amb aquesta nova instal·lació, Tarragona incorpora dos pous, Soler Bas i Boella, al sistema de subministrament amb plena garantia sanitària. Fins avui, l'ús d'aquests recursos estava molt condicionat a barreges limitades amb l’aigua provinent del CAT.
“La nova ETAP és un clar exemple de resiliència, amb la posada en marxa d’aquesta nova instal·lació estem més ben preparats davant l’adversitat”, ha assenyalat l’alcalde de Tarragona, Ruben Viñuales. I ha afegit que “en un context d'emergència climàtica, aquesta instal·lació transforma una vulnerabilitat històrica reforçant els nostres recursos propis”.
L’ETAP destaca per un disseny d'enginyeria de doble tractament, utilitzant dues línies diferenciades per donar resposta a la naturalesa específica de cada captació:
Línia del pou Soler Bas té com a principal objectiu eliminar el Ferro: El procés se centra en l'oxidació i la filtració de sorra per eliminar el ferro dissolt.
Quan l'aigua arriba al dipòsit, immediatament s'hi afegeix hipoclorit. Aquest producte fa que el ferro dissolt, es transformi en partícules sòlides que es poden i filtrar. L'aigua passa per dos filtres, un darrere l'altre. Això garanteix que el ferro tingui prou temps per quedar-se atrapat i no se n'escapi cap partícula.
Cada filtre conté una capa gruixuda (1,3 metres) de materials naturals: antracita (un tipus de carbó) i sílex (un tipus de sorra), amb diferents mides de gra. Aquests materials actuen com una malla molt fina que atrapa les partícules de ferro.
Línia del pou La Boella té com a objectiu l’eliminació de microcontaminants orgànics: Aquesta línia utilitza tecnologia d'adsorció per capturar-los i eliminar-los de l’aigua.
L’aigua circula a través de tres filtres col·locats en paral·lel, això permet tractar grans volums d'aigua de manera eficient. Cada filtre conté una capa de 2 metres d'alçada de carbó activat. Aquest material és com una malla microscòpica que atrapa i reté els contaminants.
Amb un cabal de 120 m³/h per línia, l'estació pot subministrar fins a 240 m³/h. Aquest volum és capaç de cobrir les necessitats bàsiques d'una població de prop de 40.000 persones, oferint una garantia vital en cas de tall del subministrament principal.
L’ETAP també disposa de dos dipòsits verticals, un per cada captació, amb una capacitat de 50 m³ cadascun. Aquestes estructures, d'11 metres d'alçada, s'eleven sobre estructures metàl·liques de 3,5 metres d'alçada, facilitant una gestió hidràulica eficient.
L’aigua tractada s’incorpora al dipòsit de Bonavista, ubicat a la mateixa instal·lació, que té una capacitat de 12.500 m3 i dona servei als barris de ponent de Tarragona i a la Canonja.
La companyia d’aigües té previst iniciar aquest mes de març la construcció d'una nova estació de bombament al mateix recinte per incrementar la pressió del subministrament en zones que es troben a una cota similar a la del dipòsit.
En una primera fase, que començarà aquest mateix mes amb una durada prevista de tres mesos, s'actuarà en el sector del barri de Buenos Aires amb un cost de 600.000 euros. Posteriorment, l'actuació s'ampliarà a les zones nord de Bonavista i la Canonja amb una inversió de 1M d’euros en nova xarxa de distribució d’aigua.
La nova ETAP s'emmarca en l'estratègia d’Ematsa per adaptar-se als reptes de l'emergència climàtica i garantir un subministrament robust, independent i de màxima qualitat per a tota la ciutadania. La infraestructura representa un pas endavant en la diversificació de les fonts d'abastament i en la capacitat de resposta davant situacions d'emergència.
]]>