Durant la compareixença, s’ha posat de manifest que la planificació educativa prevista per al curs 2026-2027 comporta una retallada significativa de places públiques d’I3. El tancament de línies en centres com Pràctiques i El Miracle, sumat a una reducció de ràtios aplicada únicament a la xarxa pública i a canvis en la zonificació escolar, es tradueix en la desaparició de desenes de places i en un impacte equivalent a la pèrdua d’aproximadament cinc línies. Una situació que, segons s’ha denunciat, limita de manera directa la capacitat de les famílies per accedir a una escola pública de proximitat.
La plataforma ha criticat amb duresa que aquestes decisions s’hagin pres sense transparència ni diàleg, a pocs dies de l’inici del procés de preinscripció i sense un debat real amb la comunitat educativa ni amb l’Ajuntament. Aquest fet, han remarcat, condiciona des del primer moment les opcions de les famílies i pot provocar un desplaçament forçat cap a la xarxa concertada , consolidant un model educatiu desequilibrat i amb riscos creixents de segregació.
La moció registrada reclama una rectificació immediata d’aquestes polítiques i planteja mesures concretes per garantir una oferta pública suficient i equilibrada a la ciutat. Entre altres aspectes, es demana recuperar les línies eliminades, aplicar la reducció de ràtios amb criteris equitatius entre xarxes i revisar una planificació educativa que, tal com s’ha denunciat, està limitant el dret real de les famílies a escollir centre públic dins el seu entorn.
Amb aquesta acció, la plataforma i el grup municipal que n’ha formalitzat la proposta volen situar al centre del debat polític una qüestió de fons: la defensa de l’escola pública com a pilar essencial de cohesió social i garantia d’igualtat d’oportunitats, davant decisions que consideren que en debiliten progressivament el paper a Tarragona.
]]>En Comú Podem denuncia que la convocatòria de Vox respon a una estratègia de confrontació que busca assenyalar col·lectius vulnerables i generar tensió en barris populars com Bonavista. La formació subratlla que la mobilització “ha punxat clarament les expectatives” i que el resultat mostra la manca d’arrelament social d’aquests discursos a la ciutat.
En aquest sentit, remarquen que el veïnat ha deixat “sols els reaccionaris” i ha donat una resposta contundent en defensa de la convivència i els valors democràtics. També critiquen la presència de grups d’ultradreta com Reconquista Nacional i alerten de la voluntat d’utilitzar barris populars com a escenari de propaganda.
La formació assenyala igualment la participació del futur candidat de Vox a Tarragona, Pedro Sánchez, amb trajectòria prèvia a Ciutadans i Unió Democràtica de Catalunya, com a exemple de la reconfiguració de l’espai de la dreta cap a posicions cada vegada més extremes.
El grup municipal posa en valor especialment la resposta de la comunitat musulmana del barri, que ha decidit tancar la mesquita durant la jornada per evitar tensions i preservar la convivència, prioritzant el benestar col·lectiu. La formació destaca que la celebració es traslladés a l’àmbit privat i es reprendrà a l’espai públic aquest diumenge amb una festa oberta al conjunt de la ciutat.
“El que hem vist avui a Bonavista és una gran mostra de decència i democràcia. El veïnat ha respost amb convivència davant d’un intent de divisió”, han assenyalat des d’En Comú Podem.
“L’extrema dreta no té projecte de ciutat, només vol generar conflicte. A Tarragona no trobaran el terreny que busquen”, han afegit.
La formació reitera el seu compromís amb la convivència, la cohesió social i la lluita contra els discursos d’odi, i fa una crida a les institucions a actuar amb fermesa davant qualsevol intent de trencar la convivència als barris. Creu un error la reacció del Deprtament d’Interior d’escoltar la marxa i no assumir la proposta feta de aíllar el feixistes al mateix parking del Mercadet de Bonavista, fet que hauria evitat al veïnat aguantar l’espectacle viscut.
]]>Segons han traslladat els representants dels treballadors, aquesta reducció de plantilla podria comprometre el correcte funcionament del complex petroquímic i incrementar els riscos en un entorn especialment sensible. Davant d’això, Tarragona En Comú Podem ha remarcat que la seguretat industrial i ambiental ha de ser una prioritat absoluta.
El grup municipal ha criticat que aquesta decisió es produeixi en un moment en què Repsol registra importants beneficis econòmics. En aquest sentit, el conseller de Tarragona en Comú Podem, Toni Carmona, ha afirmat que “és inacceptable que una empresa amb els beneficis de Repsol opti per retallar plantilla si això pot comprometre la seguretat dels treballadors i treballadores i del conjunt de la ciutadania”.
Carmona ha afegit que “Repsol hauria de ser un exemple de compromís amb el territori i amb les persones, i decisions com aquesta van just en la direcció contrària”, tot recordant la importància estratègica de la companyia en l’àmbit econòmic i social de Tarragona.
A més, des de Tarragona En Comú Podem també es recorda que Repsol ja va exercir pressió sobre el Govern advertint de la possibilitat de paralitzar inversions a Tarragona i desviar-les a altres territoris, si es gravaven els seus beneficis extraordinaris. En aquest sentit, el grup subratlla que aquesta situació es produeix en un context de beneficis rècord per part de la companyia. “No és acceptable que es plantegin aquest tipus de condicionants quan es parla de fiscalitat i, en canvi, ara es mantinguin polítiques de retallades que afecten directament la plantilla i poden posar en risc la seguretat”
]]>La formació considera que aquesta decisió simbolitza una contradicció política evident: mentre la ciutat demana esforços a la ciutadania en nom de la mobilitat sostenible i la reducció d’emissions, el govern municipal habilita un punt d’arribada d’autobusos vinculats al turisme de creuers dins la mateixa ZBE. Segons el decret municipal l’espai del carrer Mallorca entre els números 4 i 16 quedarà reservat per a aquesta funció entre març i octubre, en horari de 8 a 20 hores.
Per a En Comú Podem, el cas del carrer Mallorca no és un fet aïllat, sinó la prova d’un model turístic improvisat, subordinat a la lògica de les operadores i no a les necessitats de la ciutat. Després de maltractar la Part Alta amb els impactes d’un turisme mal gestionat, ara es pretén traslladar el problema al carrer Mallorca. No es resol res: simplement es mouen les externalitats d’un barri a un altre.
La formació assenyala que aquest és precisament un dels errors habituals en la gestió del turisme de creuers: pensar només en la logística de desembarcament i en la comoditat de l’operativa, sense incorporar els costos urbans, ambientals i socials que després recauen sobre el veïnat. El mateix veïnat i Stop Creuers ja han alertat d’una “afectació greu a la salut, la mobilitat i la qualitat de vida” i demanen que la parada es retiri de manera immediata i que no es torni a utilitzar aquesta ubicació en temporades futures.
En Comú Podem defensa un posicionament clar que evita dos errors. El primer, negar una activitat que existeix. Els creuers formen part avui de la realitat portuària de Tarragona, no ens agrada i cal tornar a pensar si aquest és el turisme que volem. El segon, fer veure que el seu impacte és neutre o automàticament positiu. La temporada 2026 preveu 155.000 passatgers i 79 escales, amb 30.000 visitants més que l’any anterior, però això no pot servir d’excusa per acceptar qualsevol decisió urbana ni per invisibilitzar que una part important dels costos els assumeixen els barris.
Per a En Comú Podem, el debat de fons és senzill: no sempre més és millor. Quan el turisme no es planifica des de la ciutat, genera externalitats. I quan aquestes externalitats no les assumeixen ni el Port ni les operadores, les acaben assumint els veïns en forma de més trànsit, més pressió sobre l’espai públic, més contradiccions ambientals i pitjor qualitat de vida.
En aquest sentit, En Comú Podem reclama al govern municipal que rectifiqui i abordi la qüestió amb una mirada de ciutat. Tarragona necessita una política turística coherent amb la ZBE, amb la salut pública i amb el dret dels barris a no convertir-se en zones de sacrifici d’un model dissenyat des de fora.
"No es pot governar Tarragona pensant primer en les operadores i després en els veïns. El turisme s’ha de planificar des de la ciutat i per a la ciutat. Quan això no es fa, passen coses com aquesta: després de carregar durant anys la Part Alta, ara es pretén que el carrer Mallorca assumeixi unes externalitats que ningú no ha volgut planificar.” ha afrimat Jordi Collado.
Finalment, donen el seu suport al veïnat que ha formalitzat la seva oposició per la via administrativa i reclama a l’Ajuntament una resposta immediata, així com l’obertura d’un debat seriós sobre el model de gestió dels creuers i dels seus impactes urbans.
]]>Una de les principals novetats és la incorporació d’una perspectiva laboral en la planificació del transport públic. En Comú Podem planteja adaptar horaris i freqüències a les entrades i sortides dels principals centres de treball del territori.
El document proposa coordinar el servei amb l’Autoritat Portuària, l’AEQT i les associacions empresarials dels polígons per ajustar la mobilitat a torns habituals de treball com els de les 6 h, 14 h i 22 h en polígons industrials o les 8 h, 15 h, 18 h i 00 h en zones comercials.
En aquest marc, la formació defensa la creació de línies amb perspectiva laboral que connectin els principals polígons industrials i comercials de la ciutat, com Riu Clar, Entrevies, Francolí o Les Gavarres, amb serveis exprés en hores punta i amb una senyalització específica sota el concepte “Bus Treball”.
Un altre dels eixos centrals de la proposta és augmentar la velocitat i la fiabilitat del bus urbà. Per això es planteja la creació de nous carrils bus i la implantació progressiva de prioritat semafòrica en alguns dels principals eixos de la ciutat.
Entre els carrers i avingudes on es planteja actuar hi ha l’avinguda Roma, l’avinguda Catalunya, l’avinguda Andorra, el corredor Colom–Prat de la Riba–Batestini o el carrer Reial. L’objectiu és implantar semàfors intel·ligents que donin prioritat al transport públic i permetin incrementar almenys un 15% la velocitat comercial dels autobusos.
Les propostes també inclouen ajustos operatius per reforçar la connectivitat entre barris. Entre elles destaca la revisió de la divisió entre les línies L6 i L60, amb la voluntat de mantenir la L6 com a línia estructural entre Campclar i Sant Pere i Sant Pau i crear la L60 com a línia complementària amb funció de llançadora.
A més, es planteja reforçar la L55 com a eix estructural nord–centre, reduint el temps d’espera fins a intervals de 30 minuts i integrant-la dins del corredor universitari i ferroviari de la ciutat.
El document també proposa allargar línies com la L3 o la L30 fins a l’estació de trens, reforçar el servei cap al tanatori municipal i el Complex Educatiu o millorar les connexions amb equipaments esportius i zones residencials.
En Comú Podem també planteja una revisió de la cobertura horària del servei per fer-la més transparent i adaptada a la vida quotidiana de la ciutat.
La proposta inclou garantir una cobertura mínima entre les 5.30 h i les 23.30 h en dies laborables, establir un model diferenciat per als caps de setmana i ampliar el servei nocturn amb intervals màxims de 45 minuts i amb extensió del recorregut fins als Interblocs de Sant Salvador.
Entre altres mesures complementàries, el document planteja crear una ruta interbarris matinal, recuperar connexions estivals com la línia entre Sant Pere i Sant Pau i la platja de l’Arrabassada, o reforçar la connexió amb espais de gran afluència com l’Anella Mediterrània, el Nou Estadi o el CAP Llevant.
“El transport públic ha de ser una eina de drets i oportunitats.” Jordi Collado
Si volem una ciutat cohesionada, el bus ha de connectar barris, centres de treball i equipaments amb horaris i freqüències que responguin a la vida real de la gent”, assenyalen des d’En Comú Podem.
La formació defensa que aquestes propostes poden implementar-se progressivament amb avaluacions periòdiques basades en dades reals de mobilitat i amb diàleg amb treballadors, empreses i veïnat. En Comú Podem planteja que Tarragona necessita una xarxa de bus més ràpida, clara i útil, capaç de reforçar la cohesió urbana i de situar el transport públic com a columna vertebral d’una mobilitat sostenible i socialment justa.
]]>El grup diu que l’ajust de ràtios i la reorganització de l’oferta educativa comporten la pèrdua d’un centenar de places públiques a la ciutat, una xifra que equival aproximadament al tancament de cinc línies escolars.
En Comú Podem considera que el procés de planificació escolar ha evidenciat una pèrdua de pes del Consell Escolar Municipal, l’òrgan on estan representades famílies, docents, direccions de centres i administracions. "No es poden canviar les regles del joc a tres dies d’iniciar el procés com ha fet la Generalitat."
Segons la formació, les decisions sobre zonificació i oferta de places s’han adoptat de manera unilateral per part de la Generalitat i han deixat en un segon pla tant les aportacions del Consell Escolar com els informes tècnics municipals.
En Comú Podem recorda que la competència educativa és del Departament d’Educació, però subratllen que la política educativa també s’ha de construir des del territori. En aquest sentit, reclamen que l’Ajuntament assumeixi un paper més actiu davant la Generalitat i sigui capaç de confrontar quan es prenen decisions que afecten directament la ciutat.
“La coordinació institucional no pot significar submissió. Si la Generalitat decideix i l’Ajuntament acata, la ciutat queda sense capacitat real d’incidir en decisions que afecten centenars de famílies”, assenyalen.
La formació defensa que la lluita contra la segregació escolar és un objectiu imprescindible, però alerta que no pot servir com a justificació per aplicar mesures precipitades o sense planificació territorial.
Segons expliquen, la reducció de línies públiques i els canvis en l’oferta educativa poden generar incertesa i obligar moltes famílies a buscar alternatives fora del seu barri.
Alerten que aquesta situació pot acabar convertint el procés de preinscripció en una competició entre famílies per aconseguir plaça pública, amb el risc de deteriorar la confiança en el sistema educatiu públic.
Un dels punts que En Comú Podem considera més preocupants és que la reducció de línies s’està produint principalment en centres públics. Tot i que el règim de concerts educatius limita la capacitat d’actuació directa sobre la concertada, la formació considera que la planificació global del sistema hauria de tenir en compte les dades del padró i la realitat dels barris.
Quan es redueixen línies públiques en zones amb demanda existent, expliquen, moltes famílies es veuen abocades a matricular els seus fills en centres concertats perquè la pública no ofereix prou places.
Aquest desequilibri és especialment visible en algunes zones educatives, com la zona 4, on l’oferta concertada dobla la pública. La formació també alerta de desequilibris territorials en la planificació de places d’I3.
A la zona educativa 2, per exemple, les dades del padró indiquen un dèficit de places públiques, però s’ha eliminat una línia a l’Escola Pràctiques. A més, de les 17 places ofertades per al proper curs, 14 ja estan reservades per germans d’alumnes escolaritzats, fet que deixa només tres places reals disponibles per a noves famílies.
A la zona 4, en canvi, es detecta un dèficit aproximat de 16 places públiques, motiu pel qual En Comú Podem planteja estudiar solucions com la reobertura d’una línia a l’escola Pau del Clos o l’activació d’una línia a l’escola El Serrallo.
En Comú Podem també assenyala el cas de l’Escola El Miracle com un exemple de manca de planificació educativa. Segons expliquen, el centre ha anat perdent espais essencials per poder créixer, amb la biblioteca convertida en aula i un menjador insuficient que obliga a fer torns en aules i passadissos. Tot i que aquesta situació era coneguda des de fa anys, En Comú Podem denuncia que no s’ha desenvolupat cap pla per garantir la continuïtat del centre amb dues línies estables.
La formació també alerta de problemes en el pas a secundària. Segons expliquen, si es comparen les dades d’alumnes de sisè dels centres adscrits amb l’oferta publicada, es detecta la necessitat d’obrir un grup addicional a instituts com el Martí i Franquès, el Pons d’Icart o l’Institut Tarragona.
A més, En Comú Podem mostra preocupació per la reorganització de places de batxillerat, que podria dificultar l’accés d’alumnes procedents de centres públics i acabar derivant-los cap a centres concertats.
Per a En Comú Podem, el debat actual no és només una qüestió de grups o ràtios, sinó un debat sobre el model educatiu de Tarragona. La formació reclama una planificació real entre Generalitat i Ajuntament, més transparència en les decisions i un reforç clar de l’escola pública, tenint en compte les opinions dels tècnics municipals i del Consell Escolar Municipal.
“Quan s’afebleix l’escola pública, s’afebleix un dels principals instruments de cohesió social de la ciutat”, conclou la formació.
]]>El projecte original impulsat per la Dirección General de la Costa y el Mar contemplava un camí de 5 metres d’amplada i 696 metres de longitud, amb un pressupost base de licitació de 1.103.821,07 € (IVA inclòs). El contracte (expedient 43-0492) va ser formalitzat i publicat al BOE el desembre de 2025.
La reducció a 4,4 metres i l’evitació d’espècies sensibles s’alineen amb les demandes formulades des del primer moment per reduir l’impacte ambiental i paisatgístic.
“Quan la ciutadania s’organitza i argumenta amb rigor, les institucions acaben rectificant. Celebrem que s’hagi escoltat el territori”, ha afirmat el portaveu d’En Comú Podem, Jordi Collado.
Petició formal d’informes i posicionament institucional:
Tot i la valoració positiva, la formació anuncia que sol·licitarà formalment:
“No n’hi ha prou amb un anunci polític. Cal transparència documental i garanties tècniques clares. La Savinosa és un espai sensible i les decisions han d’estar plenament fonamentades”, ha remarcat Collado.
En Comú Podem insisteix que qualsevol actuació ha de respectar els principis de mínima artificialització, reversibilitat i integració amb l’entorn natural. La reducció d’amplada és un pas endavant, però la qualitat final del projecte dependrà dels detalls constructius i del grau real de protecció ambiental.
La formació considera que el camí de ronda hauria d’incorporar mobiliari urbà discret i integrat paisatgísticament, similar al que existeix en entorns patrimonials com el Parc del Pont del Diable.
Entre les propostes plantejades hi ha:
“Si volem que sigui un espai públic de qualitat, cal pensar-lo també des del confort, la cura i l’educació ambiental. No es tracta només de fer un camí, sinó de fer-lo bé”, ha afegit el portaveu.
Finalment, En Comú Podem reitera la necessitat d’obrir un espai formal de diàleg amb les entitats ecologistes i veïnals que han treballat la proposta amb rigor.
“La Savinosa no pot gestionar-se d’esquena a la ciutadania organitzada. Ara és el moment de consolidar un espai de treball compartit que doni garanties definitives al projecte”, ha conclòs Collado.
]]>Arribar a aquest volum de missatges no és un fet menor ni habitual. Mil cartes dirigides directament a la Diputació de Tarragona, l’Ajuntament de Tarragona i el Govern de l’Estat representen una mobilització ciutadana massiva i inèdita al voltant d’un conflicte ambiental a la ciutat. Per a En Comú Podem, aquesta xifra evidencia la magnitud del rebuig social a una actuació que amenaça un dels darrers trams verges del litoral tarragoní.
La formació recorda que el litoral de Tarragona està en perill. Després de moltes reunions, diverses propostes i estudis al llarg dels darrers anys, s’ha acabat imposant la construcció d’una via de cinc metres d’amplada arran de mar, impulsada per la Diputació de Tarragona, l’Ajuntament de Tarragona i el Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico.
El problema, subratllen, és de gran calat ambiental i territorial: aquesta infraestructura suposaria la destrucció d’hàbitats naturals únics, posaria en risc espècies endèmiques protegides com el Limonium gibertii i alteraria de manera irreversible l’equilibri ecològic d’un dels últims trams verges del nostre litoral. No es tracta només d’una obra concreta, sinó d’un precedent que pot obrir la porta a la transformació definitiva d’aquest espai.
A més, alerten que aquesta actuació és només la primera fase d’un projecte que fa sis anys que cueja i que podria desembocar en futures intervencions encara més agressives, vinculades a la urbanització i a la massificació turística d’un paratge natural excepcional. “Si no ho aturem ara, les següents fases seran més agressives i el dany serà irreparable”, adverteixen.
“La resposta ha estat tan contundent que deixa clar que no estem davant d’una protesta minoritària, sinó d’una preocupació compartida per centenars de persones que estimen aquest territori”, remarquen des de la formació. “Que en pocs dies s’hagin enviat 1.000 cartes és tota una sacsejada política.”
Tot i aquesta fita, En Comú Podem subratlla que la campanya no s’atura aquí. Aquest primer objectiu ha servit per demostrar la força de la mobilització ciutadana, però ara l’estratègia és ampliar encara més la pressió fins aconseguir la paralització definitiva del projecte.
En aquest sentit, la formació també reclama un canvi d’actitud per part de les institucions implicades. Consideren que, davant la magnitud de la mobilització ciutadana, seria més responsable i democràtic que la presidenta de la Diputació, l’alcalde de Tarragona i la subdelegada del Govern rebessin directament les entitats ecologistes i els col·lectius socials afectats pel projecte, en lloc de limitar-se a traslladar posicionaments a través dels mitjans de comunicació. “Si realment volen escoltar el territori, el lloc és una taula de diàleg amb les entitats, no una roda de premsa”, apunten.
Alhora, En Comú Podem adverteix que no acceptarà operacions de maquillatge verd. Si la intenció dels impulsors del projecte és presentar-lo com un exercici d’“excel·lència ambiental” per fer greenwashing, la ciutadania i les entitats ja han deixat clar que no es deixaran enganyar. “Per molt que es vesteixi de verd, una carretera de cinc metres sobre un espai natural protegit continua sent una agressió al litoral”, remarquen.
Per això, fan una nova crida a totes aquelles persones que encara no han participat: enviar la carta és ràpid, senzill i pot marcar la diferència. Només cal omplir els camps que demana l’eina, fer clic a “enviar” i el sistema fa arribar automàticament el correu als responsables polítics que tenen la clau per protegir definitivament els Morrots: Noemí Llauradó (Diputació), Rubén Viñuales (Ajuntament i Diputació), Xavi Puig (Diputació), Sara Aagesen (Ministerio) i Elisabet Romero (Subdelegació del Govern).
Al mateix temps, animen a compartir l’enllaç amb familiars, amistats i coneguts per multiplicar l’impacte de la iniciativa.
“Si amb 1.000 cartes ja hem fet tant soroll, imaginem-nos què podem aconseguir si som moltes més. Seguim endavant fins que els Morrots quedin protegits”, conclouen.
Finalment, el portaveu d’En Comú Podem, Jordi Collado, ha volgut agrair explícitament el compromís de la ciutadania: “Arribar a les 1.000 cartes és gràcies a la implicació de molta gent que estima aquest litoral. Us donem les gràcies de cor. Però ara no és moment d’afluixar: hem de seguir apretant, seguir sumant veus i seguir defensant els Morrots fins que aquest projecte quedi definitivament aturat.”
]]>
La moció parteix d’un principi bàsic: en l’ictus, cada minut compta. Es tracta d’una emergència neurològica altament dependent del temps i una de les principals causes de mortalitat i de discapacitat adquirida. Al Camp de Tarragona, la càrrega assistencial és elevada: l’any 2024 es van registrar 700 activacions del Codi Ictus a la demarcació i més de la meitat van requerir ingrés a la Unitat d’Ictus (400).
Segons la Plataforma, quan un ictus isquèmic greu es produeix fora de l’horari de trombectomia, el trasllat a hospitals de Barcelona pot introduir demores que redueixen la probabilitat de recuperació i augmenten el risc de seqüeles. La moció denuncia que aquesta situació constitueix un greuge territorial que afecta directament les oportunitats de salut de la ciutadania del Camp de Tarragona.
El text també subratlla que el Síndic de Greuges ha anunciat una actuació d’ofici per estudiar el servei d’atenció als ictus a Tarragona arran d’una reclamació, amb un focus explícit en la desigualtat territorial, i reclama transparència, dades i un desplegament verificable per part del sistema sanitari.
En aquest context, la Plataforma assenyala que els arguments públics per justificar la no-obertura 24/7 a Tarragona han anat variant (volum de casos, disponibilitat de professionals, concentració de procediments i, finalment, requisits de formació i experiència). Per això, la moció defensa que, si el problema és de planificació i dotació, la resposta no pot ser perpetuar la desigualtat, sinó activar un pla executiu amb formació acreditada, estabilització de plantilles i organització de guàrdies que garanteixi seguretat clínica i sostenibilitat del servei.
La proposta incorpora explícitament la necessitat de cuidar els equips professionals del Joan XXIII: planificació anual d’horaris i guàrdies amb anticipació suficient, cobertures i substitucions per evitar sobrecàrregues, compliment estricte dels descansos postguàrdia i negociació amb la representació sindical per afavorir la retenció de talent i unes condicions sostenibles.
A més, la moció reclama transparència i retiment de comptes amb la publicació trimestral d’indicadors clau del Codi Ictus al territori (activacions, trombòlisis, trombectomies, derivacions fora d’horari, temps assistencials i resultats), amb remissió formal a l’Ajuntament i a la Plataforma. També planteja una interlocució institucional estable (Ajuntament–Plataforma–direcció i equips clínics del Joan XXIII–Regió Sanitària–SEM) per fer seguiment del pla, detectar colls d’ampolla i impulsar millores immediates mentre no s’assoleixi el 24/7.
Finalment, la Plataforma demana una reunió formal en un termini màxim de 30 dies amb Departament de Salut, CatSalut, Direcció del Joan XXIII, SEM i representants de la Plataforma, i una resposta escrita amb calendari de desplegament i necessitats de recursos. Paral·lelament, insta el govern municipal a informar la junta de portaveus amb periodicitat bimestral de les gestions i respostes rebudes fins a l’obertura efectiva 24/7.
Principals acords que recull la moció:
La Cambra sosté que, sense declarar Tarragona “municipi turístic”, els comerços “no poden obrir els diumenges”. Aquest missatge és, com a mínim, profundament irresponsable. El petit comerç ja disposa de marges i excepcions per obrir diumenges sense necessitat de convertir la ciutat en un aparador permanent. I aquí hi ha un dubte que la Cambra hauria d’aclarir immediatament. La presidenta desconeix realment aquesta realitat normativa, i per tant parla des del desconeixement, o bé actua amb mala fe per confondre l’opinió pública i empènyer un relat interessat? En qualsevol dels dos casos, el resultat és inacceptable i deixa en molt mal lloc una institució que hauria de ser rigorosa i útil per al teixit econòmic local, no un altaveu de pressions comercials. “Si la Cambra vol ajudar Tarragona, que miri als ulls l’emprenedoria local. El que no pot fer és actuar com una agència comercial de les grans cadenes i carregar el cost dels diumenges sobre el petit comerç.” Ha afirmat el portaveu d’ECP.
Segons les declaracions, la Cambra parla de 23.000 creueristes dominicals previstos el 2026 i quantifica “pèrdues” de 342.968,71 € si els diumenges està tancat el comerç. Però el relat s’ensorra amb una pregunta simple: dels famosos 20 € de despesa mitjana per creuerista, què en queda un cop ha pagat el transport (bus llançadora, taxi o excursió tancada)? La realitat és que una part molt significativa de la despesa es queda en circuits controlats i en paquets tancats que no trepitgen el comerç de proximitat.
En Comú Podem anima a la presidenta a entrar al web d la Generalitat, Canal empresa, i descobrir quines són les possibilitats d’obrir els comerços en diumenge. Com explica molt bé el Canal, qualsevol comerç de menys de 300m2 pot obrir i hi ha excepcions suficients per a què la majoria del teixit comercial de la ciutat ho faci.
A més, la presidenta de la Cambra arriba a insinuar sobre què explicaran els turistes quan tornin a casa si troben comerços tancats. “Ens sorprèn, o potser no tant, que adopti aquesta mirada tan reduccionista de Tarragona”. De veritat no paga la pena venir a Tarragona a fer visita al conjunt arqueològic, al patrimoni de la ciutat, als museus, als itineraris romans o al front marítim? Tarragona no és un centre comercial a l’aire lliure ni una excursió de bossa i tiquet: és una ciutat amb un valor patrimonial i cultural excepcional. Si el principal argument per vendre la ciutat és “poder comprar diumenge”, el problema no és el calendari comercial: és el model i el relat que alguns volen imposar.
“Que la presidenta de la Cambra deixi de fer de portaveu d’El Corte Inglés i del Parc Central. Autònoms, petites i mitjanes empreses que vulguin obrir els diumenges ja ho poden fer i una gran majoria no ho fa. No surt a compte, i no sortirà per molt que vinguin creuers. No val posar la pastanaga al petit comerç mentre es fa campanya per les multinacionals.” Ha reblat Jordi Collado, portaveu d’En Comú Podem Tarragona
En Comú Podem reclama a la Cambra que abandoni els titulars fàcils i faci la feina que li tocaria. Cal defensar el teixit econòmic real de la ciutat, no els interessos dels grans centres comercials. En aquest debat cal recordar que els drets i horaris del comerç s’han de decidir amb sindicats i negociació col·lectiva, i que a Barcelona la patronal es va saltar l’acord i va empènyer l’obertura dominical precaritzant condicions i buidant de contingut els compromisos pactats.
En definitiva, si la Cambra vol parlar de creuers, que parli del model sencer, qui guanya i qui perd, i no posi el petit comerç a pagar la factura amb més hores, més costos i menys vida. I si vol defensar Tarragona, que comenci per defensar qui emprèn aquí i per reclamar responsabilitat a qui especula amb els lloguers i condemna carrers sencers a la persiana baixada.
]]>Després de mesos de treball tècnic, polític i participatiu, l’adaptació del Pla Integral de la Part Baixa ha permès potenciar aquesta eina estratègica per impulsar una transformació global del barri, amb 25 actuacions concretes en els àmbits urbà, sociocomunitari i ambiental. El pla va ser fruit d’un procés obert que ha comptat amb la implicació de veïns i veïnes, entitats veïnals i professionals tècnics, incorporant una mirada social i ambiental en la darrera fase de redacció de la proposta presentada a concurs.
Des d’En Comú Podem celebrem aquesta notícia i volem felicitar especialment la Mamen, presidenta de l’Associació de Veïns i Veïnes de la Part Baixa, així com el conjunt del veïnat del barri, La Xarxa La Marina, als més de 50 tècnics de l’Ajuntament, de l’IMSST, d’SMAHUSA i de Tarragona Impulsa i de Mercats que han treballat en l’elaboració del pla presentat i el Govern municipal per escoltar i incorporar la dimensió social que no apareixia plantejaments inicials.
En aquest procés, el grup municipal d’En Comú Podem va fer arribar un document de propostes que recollia una visió àmplia de les necessitats socials, ambientals i comunitàries del barri, amb l’objectiu de garantir que el Pla Integral no es limités a transformar l’espai físic, sinó que reforcés la cohesió social, el dret a l’habitatge, l’activitat econòmica de proximitat i el benestar dels veïns i veïnes.
El portaveu municipal de Tarragona En Comú Podem, Jordi Collado, ha assenyalat que: «Aquest reconeixement oficial del Pla de Barris és una gran notícia per a la Part Baixa i per a tota Tarragona. Durant anys, el veïnat ha lluitat perquè el seu barri fos reconegut no només com un espai urbà, sinó com una comunitat viva, amb necessitats socials, culturals i econòmiques reals. Avui comencem a veure els fruits d’un treball col·lectiu que apunta cap a una transformació justa, integral i sostenible.»
Collado ha volgut remarcar també el paper clau del teixit veïnal: «Volem agrair especialment la implicació de les associacions veïnals com l’AVV de la Part Baixa o la Xarxa de La Marina. La seva capacitat de perseverança i visió han estat determinants perquè aquest pla tingui l’ambició que el barri es mereix.»
Des d’En Comú Podem advertim, però, que el repte comença ara. El grup municipal continuarà treballant perquè el Pla de Barris no quedi només en bones intencions o documents estratègics, sinó que es desplegui amb recursos suficients, calendari clar i mecanismes de seguiment, especialment en àmbits com l’habitatge públic, l’eficiència energètica, la inclusió social i la participació ciutadana.
]]>Amb aquesta iniciativa, En Comú Podem vol posar en valor un conjunt arquitectònic singular del segle XX, de gran rellevància històrica, educativa i urbana per a la ciutat, i garantir-ne la protecció patrimonial davant possibles canvis d’ús o futures intervencions urbanístiques. La moció defensa que el reconeixement com a BIC permetria preservar la integritat del conjunt, el seu valor simbòlic i la seva funció com a espai de memòria col·lectiva per a Tarragona.
La proposta pren com a referència precedents com la Universitat Laboral de Gijón, ja declarada Bé d’Interès Cultural, i reivindica que Tarragona impulsi una protecció equivalent per al seu patrimoni arquitectònic i educatiu.
En aquest sentit, el conseller del grup municipal Toni Carmona ha destacat que «per aquest complex hi han passat moltes generacions de tarragonines i tarragonins, i forma part de la memòria viva de la ciutat. Preservar-lo no és només protegir un conjunt d'edificis, sinó conservar el record col·lectiu d’una etapa clau de la nostra història educativa i social».
Mitjançant aquesta moció, el grup municipal sol·licita que s’iniciïn els tràmits corresponents davant les administracions competents i que es garanteixi que qualsevol actuació futura a l’entorn es faci amb criteris de respecte i conservació del patrimoni. A més, la moció posa l’accent en el valor humà i social del complex: un espai on s’ha format tota una generació que ha contribuït decisivament al desenvolupament laboral del territori a nivell industrial, esportiu i d’atenció a les persones.
]]>Aquest acord arriba després de dies de mobilització de les famílies, que havien denunciat el risc que suposava rebaixar fins a set metres de roca calcària a un metre del pati i a pocs metres de les aules d’I3, I4 i I5, amb 138 infants afectats, molts d’ells amb necessitats educatives especials. Les signatures recollides, les concentracions davant del centre i la preparació d’una moció al ple han estat clau per obligar a reobrir el debat i buscar alternatives reals.
“Avui podem dir que la comunitat educativa de l’Arrabassada ha guanyat una batalla molt important: les obres no es faran mentre hi hagi classe i el pati deixarà de ser tractat com un solar qualsevol. Han estat dies de tensió, però també una demostració de què vol dir defensar, de debò, el dret a l’educació i al benestar dels infants”, ha afirmat el portaveu de Tarragona En Comú Podem, Jordi Collado.
Al mateix temps, Tarragona En Comú Podem felicita el veïnat de Parcel·les Iborra, que veurà com segueix endavant una urbanització esperada durant dècades, amb serveis bàsics com aigua potable, clavegueram i enllumenat, sense haver d’assumir nous sobrecostos derivats d’aquest canvi de calendari. El projecte, amb una inversió prevista d’uns 3,9 milions d’euros, suposa una transformació profunda del barri i un pas endavant en l’equiparació amb la resta de la ciutat.
Collado també ha volgut reconèixer “la valentia del conseller d’Urbanisme, Nacho García, i de l’equip tècnic per rectificar i assumir que calia un altre plantejament”. “Podem discrepar en moltes coses, però quan un govern escolta, corregeix i arriba a una solució que protegeix els infants, dignifica el barri i dona garanties al veïnat, això s’ha de dir en veu alta”, ha afegit.
Des de Tarragona En Comú Podem es recorda que, aquests dies, la formació ha estat treballant com a pont entre totes les parts: escoltant les famílies a peu d’escola, parlant amb el veïnat, mediant en reunions amb l’Ajuntament, registrant una bateria de preguntes al Parlament i enviant una carta formal a Ajuntament i Generalitat per exigir un canvi de calendari i la protecció efectiva del dret a l’educació.
“Aquest és, sobretot, un èxit de les famílies de l’Arrabassada i de la seva tenacitat. Nosaltres hi hem posat el nostre granet de sorra, fent el que creiem que ha de fer la política: escoltar, acompanyar i ajudar a trobar solucions justes per a tothom”, ha conclòs Collado.
]]>Segons les dades facilitades per l’Empresa Municipal de Transports (EMT), el 2025 les tarifes han estat bonificades al 50% gràcies a un model de cofinançament que en diversos moments ha requerit que l’Ajuntament assumís un percentatge superior al previst inicialment, per tal d’evitar increments de preu. Les previsions d’aquest 2026 continuen pendents de la confirmació del percentatge que el Govern Central destinarà als títols bonificats. Tot i això, En Comú Podem recorda que l’acord pressupostari aprovat és clar i explícit: els abonaments han de mantenir-se a meitat de preu, aporti el que aporti Madrid.
La formació destaca que els darrers anys han posat de manifest l’efectivitat d’aquestes polítiques de suport al transport públic. L’EMT ja ha superat els 11,5 milions d’usuaris aquest novembre i es preveu que batrà un nou rècord absolut abans d’acabar l’any. Aquest increment sostingut confirma que les bonificacions contribueixen a consolidar un sistema de mobilitat més sostenible, accessible i ajustat a les necessitats reals de la ciutadania.
Davant la manca de posicionament públic del govern de Rubén Viñuales sobre aquesta qüestió, En Comú Podem considera imprescindible evitar que la ciutadania torni a viure un final d’any marcat per la incertesa. La formació remarca que els pactes són per complir-se i que les decisions aprovades en el pressupost municipal tenen plena vigència i han d'executar-se amb responsabilitat i transparència.
El portaveu d’En Comú Podem, Jordi Collado, ha afirmat que «la continuïtat de la bonificació del 50% és una eina fonamental per garantir l’equitat en l’accés al transport públic i per seguir incrementant-ne l’ús, especialment en un context de crisi climàtica i d’augment del cost de la vida».
Collado ha remarcat també que «Tarragona no pot estar pendent d’un anunci d’última hora del Govern Central cada mes de desembre. La ciutat necessita estabilitat i planificació per garantir uns serveis públics robustos i fiables, i això passa per mantenir els compromisos adquirits amb la ciutadania».
]]>