Vivim en un context global marcat per la inestabilitat, els conflictes internacionals i una economia que massa sovint trasllada els seus costos a les espatlles dels de sempre. L’encariment de l’energia, de la gasolina, dels aliments i del transport es tradueix en neveres més buides, en rebuts més alts i en renúncies quotidianes. A tot això s’hi suma l’habitatge, un dels principals factors d’empobriment. Lloguers desorbitats expulsen veïns i veïnes dels seus barris, allarguen desplaçaments i roben temps de vida, especialment a joves i famílies treballadores.

El més preocupant és que això passa en un moment en què l’economia creix. Però aquest creixement no arriba a la majoria social. Els salaris no segueixen el ritme del cost de la vida mentre els beneficis empresarials continuen augmentant. Aquesta desconnexió entre les grans xifres i la vida quotidiana fa que la classe mitjana perdi capacitat d’estalvi i visqui amb més incertesa. A Catalunya, a més, el cost de la vida és més elevat que en altres territoris de l’Estat, fet que agreuja les desigualtats i incrementa la pobresa laboral.

Davant d’aquesta situació, cal actuar. Cal alleugerir el cost de la vida amb mesures concretes: intervenir en el mercat de l’habitatge, però també reforçar els serveis públics i avançar cap a polítiques com la gratuïtat dels menjadors escolars o de les activitats extraescolars.

És imprescindible plantar cara a l’especulació, ampliar el parc d’habitatge públic i regular els preus del lloguer per garantir el dret a viure dignament. En aquesta línia, des del Grup Municipal d’ERC hem defensat propostes com destinar 10 milions d’euros del romanent de l’Ajuntament de Tarragona a habitatge de lloguer assequible o impulsar 1.800 habitatges nous, 900 dels quals protegits, a Pou Boronat.

Arribar fins a aquest punt no és casual. És el resultat de decisions econòmiques i polítiques que han prioritzat el curt termini i els interessos d’uns pocs per sobre del benestar col·lectiu. Davant d’aquest escenari, el sindicalisme hi juga un gran paper. Cal un sindicalisme fort, arrelat al territori i connectat amb la realitat de la gent treballadora. Això és clau per revertir aquesta situació. Cal recuperar poder adquisitiu, garantir salaris dignes i avançar cap a una reducció de la jornada laboral que permeti repartir millor el temps i la riquesa.

Com a consellera i com a persona vinculada al món sindical, tinc clar que els drets es lluiten i es conquereixen. I s’ha de fer de manera col·lectiva, amb organització, mobilització i compromís. L’1 de maig n’és un exemple, amb la gent als carrers defensant drets i dignitat.

Cal ambició per fer més fàcil el dia a dia de la gent.

Si la vida cada cop és més cara, els sous han de pujar.

Si la riquesa creix, s’ha de repartir.

Per a tot això cal voluntat política, ompromís col·lectiu i una ciutadania activa. Cal tornar a posar la vida al centre i entendre que el treball ha de servir per viure, no per sobreviure. Així podrem construir una societat més justa, cohesionada i amb oportunitats reals per a tothom. Perquè el futur no es pot construir des de la precarietat, i la dignitat no pot ser mai un privilegi!

L'alcaldable d'ERC, Xavi Puig, ha assegurat que “Tarragona no es pot permetre que la política lingüística depengui només de bones paraules o d’anuncis puntuals. Cal una estratègia estable, pressupost, seguiment i voluntat política per fer del català una llengua present i normal a l’Ajuntament i als carrers de la ciutat”.   

Puig ha afegit que “el govern de l’alcalde Viñuales ha de convertir els acords del Pacte Nacional per la Llengua en polítiques reals. En aquest sentit, des d’ERC defensen l’elaboració d’un pla municipal d’impuls del català i la creació d’una taula per la llengua o d’un espai de coordinació entre Ajuntament, Consorci per la Normalització Lingüística, entitats com Òmnium Cultural i persones vinculades als diversos sectors de la ciutat per abordar de manera conjunta i imminent els reptes locals de la llengua. “Són acords que el ple de l’Ajuntament hi va donar llum verda fa més d’un any, creiem que abans d’acabar el mandat haurien de ser una realitat”, ha demanat Puig.   

Pel que fa a l’Oficina de Promoció del Català des d’ERC consideren que cal fer un pas més i oferir noves activitats i punts de trobada que tinguin el català com a eix central per a totes aquelles persones que el volen desenvolupar o reforçar. Puig ha defensat que “més enllà dels cursos que s’hi s’ofereixen, l’actual situació demana de més ambició i voluntat política perquè aquest ens sigui realment un motor del català a Tarragona”.  

Segons ERC, davant un context de retrocés en l’ús social del català, els Ajuntaments han de jugar un paper clau com a administració més propera a la ciutadania, en la defensa i promoció de l’ús de la llengua. En aquest sentit els republicans recorden que l’Ajuntament de Tarragona disposa d’un reglament que sovint no s’aplica o que alguns actes públics municipals no tenen el català com a llengua principal. Xavi Puig remarca que “defensar el català no és una qüestió simbòlica, sinó de cohesió, de drets i de qualitat democràtica. Tarragona ha de ser una ciutat que respecti la llengua pròpia i que faciliti que tothom la pugui aprendre, usar i viure amb normalitat”.   

En aquest sentit, des d’ERC reclamen a Viñuales que “s’adreci a la ciutadania en català, sense discriminacions". Puig ha explicat que molts membres del govern socialista s’adrecen a la ciutadania en una llengua o una altra en funció del barri i l’origen de les persones. “Aquest fet genera un efecte de segregació i incompleix el mateix reglament de règim lingüístic municipal des  del més alt nivell, quan caldria vetllar pel seu compliment".

Puig explica que actualment hi ha quatre casos, que se sàpiguen, a Antifrau: el cas dels regidors d’exVOX; el cas de Tarragona Ràdio; les hores extres dels caps de trànsit de l’EMT; i el cas de Mercats. També ha citat altres procediments judicials oberts, com la retirada de l’Ajuntament com a acusació particular del cas Inipro o el presumpte espionatge vinculat al nou contracte de la brossa i neteja. A banda, d’altres situacions, que segons el conseller republicà fan aixecar sospites, com els possibles casos d’espionatge de l’EMT. “Aquest cúmul de casos està derivant cap a una mala deriva reputacional per la ciutat”, ha dit Puig.   

Els republicans consideren que, amb només tres anys de govern Viñuales, aquesta situació genera una greu inquietud i que fa imprescindible reforçar els principis de transparència i bon govern. “L’alcalde Viñuales no pot normalitzar aquesta acumulació de casos. Cal actuar amb contundència, transparència i responsabilitat política”, assenyala Xavi Puig qui ha criticat que “en molts casos veiem que en lloc d’afrontar-ho donant la cara i explicant les coses, s’afronta amb opacitat, complexitat i amagant les coses”.   

Per tot plegat, des d’ERC demanen a Viñuales la màxima col·laboració amb la justícia i amb Antifrau i que informi puntualment l’oposició i els consells d’administració sobre l’evolució dels casos. “Viñuales s’ha de prestar per no tapar res, sinó a ensenyar totes les cartes i promoure el joc net”.   

Puig ha assegurat que el seu partit fiscalitzarà les situacions fins al final. El grup ha insistit que cal actuar amb honestedat, transparència i col·laboració per combatre la corrupció.  

Els republicans presentaran al ple del pròxim divendres una moció per demanar a la Generalitat climatitzar instituts i escoles. “Hem de trobar la manera de fer-ho el més ràpid possible, sigui fent que cada administració es faci càrrec de la seva part o sigui fent un conveni perquè l’Ajuntament realitzi la inversió i la Generalitat li retorni en un futur”, assenyala Puig. En aquest sentit, recorda que la modificació l’any passat de la llei d’educació obre l’oportunitat als municipis d’invertir en millores als centres educatius públics.

L’alcaldable d’ERC Tarragona destaca les molt elevades temperatures dels darrers anys per tal de donar prioritat a la climatització: “Els estius del 2022 i 2025 han estat els més calorosos des que tenim registres, amb molts dies que hem arribat a superar els 40 graus i amb un increment de gairebé 4 graus de mitjana respecte a fa uns quaranta anys”. Davant d’aquest escenari, Puig demana moure fitxa per fer front a aquesta situació i “no exposar els nostres infants ni els docents al risc que suposa per a la seva salut”.

Els republicans posen en valor la tasca essencial dels mestres i professors i el seu paper fonamental en la societat. “L’educació ens habilita i ens dota de valors, continguts i esperit crític per afrontar en un futur la vida quotidiana i el món laboral”, expressa Puig. “Per això és imperatiu que tinguem cura dels docents i garantim el seu dret a desenvolupar la seva feina en entorns adequats, així com que els nens i nenes puguin sentir-se a gust a l’espai on aprenen i passen gran part del seu temps”, expressa Puig.

El projecte ‘L’Acròpolis de Tarragona i les arrels d’Europa’ en què està treballant l’Arquebisbat, planteja la creació d’un itinerari històric i cultural integral centrat en el conjunt catedralici de Tarragona. L’objectiu principal és oferir als visitants un recorregut de més de dos mil anys d’història a través d’un espai únic que integra patrimoni romà, medieval, modern i contemporani. L’itinerari és un conjunt de diversos espais clau com la Catedral, el Museu Diocesà, el Museu Bíblic i el Seminari.

Els treballs arqueològics que s’han dut a terme als voltants de la catedral els últims anys, han posat al descobert elements de gran valor patrimonial, com diferents segments dels murs perimetrals del recinte de culte imperial amb una longitud total de més de 130 metres lineals amb alçades variables entre vuit i deu metres d’alçada i paviments originals del segle I dC. Proves de la magnificència i majestuositat de l’antiga Tàrraco. Una de les joies d’aquest recorregut que s’han descobert recentment és la Sala Axial, temple romà d’època flàvia (finals del segle I dC) i punt més alt de l’acròpolis tarragonina, juntament amb el temple d’August que podem situar del cert sota la catedral. La Sala Axial no era una sala qualsevol, era un escenari de poder. En ella s’hi podien desenvolupar les cerimònies religioses per investir els sacerdots de culte imperial, els flàmens. Es pensa que també podria ser un centre d’administració de justícia, on es podien celebrar judicis o resolució de conflictes i on també se celebraven les reunions del Consell de la Província de la Hispània Citerior. En resum, la Sala Axial era un espai per mostrar el poder de Roma davant la població local i de la Província imperial. La seva forma ajudava a transmetre un missatge clar: ordre, autoritat i control romà. Aquest espai, avui a l’aire lliure, és únic, i ho és perquè el terra que avui veiem després de les excavacions, és un terra trepitjat per Adrià i altres emperadors, un terra original i extremadament valuós.

Cal dir que el conjunt del projecte permet veure fragments del conjunt romà de Tàrraco que en cap ciutat podem observar. Si sumem esforços, i per tant sumem els projectes de ‘L’Acròpolis de Tarragona i les arrels d’Europa’ a la resta del nostre patrimoni romà, el relat de la ciutat pren coherència i per la seva singularitat el fa únic a la Península Ibèrica i similar a la ciutat de Roma. No es tracta de parlar només de visitants en tant que turistes, sinó d’experts del món clàssic, amants de la cultura romana, ‘viatgers del temps’, i en resum, convertir Tarragona en allò que li pertoca, i és capital del món romà amb una dilatada història fins els nostres dies. Per fer-ho calen accions contundents, d’entesa i d’unió d’esforços. Perquè aconseguir transmetre els valors i les arrels culturals d’Europa, destacant la convivència de diferents cultures (romana, cristiana, jueva, islàmica, entre d’altres) i la seva influència en la identitat actual, fem el més important, que és explicar-nos a nosaltres mateixos.

Quod non fecerunt barbari, fecerunt Barberini. Això deien fa segles a la ciutat de Roma, «allò que no van fer els bàrbars ho va fer els Barberini», fent referència al fet que tot el marbre de l’antiga Roma va servir per fer el Vaticà, doncs aquest és el cas de Tarragona, que tot el marbre romà va anar a la Catedral. Som o no, una ciutat filla de Roma?

La proposta dels republicans defensa la creació d’una comissió interadministrativa impulsada des del nou Consorci Patrimoni Romà de Tàrraco amb l’objectiu de coordinar actuacions tècniques, patrimonials, culturals i econòmiques que facin viable el projecte. “Instem a acordar un full de ruta que defineixi fases d’execució, calendari i vies de finançament”, ha explicat Roig, qui ha posat d’exemple la reobertura de Santa Tecla la vella, que forma part del projecte, com a model a seguir.  

El text posa l’èmfasi en l’actuació urgent que requereix la Sala Axial. Es tracta de la instal·lació d’una coberta adequada per preservar els paviments i les restes arqueològiques exposades a la intempèrie. Segons Roig, “són unes restes excepcionals, és la part del temple romà d’època flàvia i punt més alt de l’acròpolis tarragonina. Era l’escenari de poder on es podien desenvolupar les cerimònies religioses per investir els sacerdots de culte imperial i on se celebraven les reunions del Consell de la Província de la Hispània Citerior. És un terra trepitjat per Adrià i altres emperadors, un terra original i extremadament valuós”.  

Segons els republicans “cal sumar esforços per posar en valor el patrimoni arquitectònic que tenim al voltant de la Catedral. Hem de vetllar per protegir-lo i oferir un relat que permeti explicar la ciutat al llarg dels segles i connectar-lo amb el nostre present”.   

Roig ha afegit que “aquest projecte és una oportunitat per sumar institucions i per convertir un espai únic en un actiu patrimonial, cultural i turístic de primer ordre, amb una visió de ciutat i de país”. 

L’alcaldable republicà, Xavi Puig, assenyala que “la crisi habitacional que estem patint reclama mesures immediates i valentes, i aquesta que estem proposant és la més ambiciosa que s'ha plantejat a Tarragona”. Puig també posa en relleu que “el nou POUM està anant molt lent i això suposaria esperar molts anys per acabar començant els tràmits des de zero. És molt més intel·ligent tirar endavant l'ARE perquè ja està aprovat i és vigent", exposa Puig. 

L’alcaldable i conseller d’ERC va mantenir converses amb l’alcalde i el conseller de Territori, Nacho García, per demanar-los que es tragués l’aprovació de deixar sense efecte l’ARE Pou Boronat al ple de gener. “Valia la pena fer el contrari i tirar-lo endavant”, manifesta Puig, “ja que aquesta pot ser una gran oportunitat per poder fer realitat en pocs anys la construcció d’habitatges en aquesta zona, la qual cosa ens permetrà abaixar el preu del mercat de compra i lloguer arreu de la ciutat i, de retruc, arreglar l’entrada nord de Tarragona”. “Reclamem a la Generalitat i a l’Ajuntament que impulsin l’ARE amb tota la determinació que el moment actual requereix”, afegeix l’alcaldable. 

Tanmateix, Puig apunta que l’ARE es pot modificar per incloure millores: “Es pot aprofitar per afegir, per exemple, una vorera que connecti el barri a peu amb l’avinguda Andorra, contribuint així a la humanització de l’N-240, per fer-la una avinguda també per als vianants”. 

Des del grup municipal d’ERC insten al govern de la Generalitat a complir la seva paraula i posar en marxa tots els seus mecanismes per fer realitat la construcció de pisos a Pou Boronat. “Hi ha una declaració d’intencions positiva, però ara s’ha d’executar amb la major brevetat possible”, assenyala Puig. 

D'altra banda, el conseller republicà ha lamentat que durant l’últim Consell Plenari els republicans es quedessin sols defensant la proposta de destinar a habitatge els 19 milions d’euros que han sobrat del 2025, una mesura que permetria guanyar 300 habitatges assequibles per a la ciutat, i que se sumarien als 192 en construcció a Les Oliveres, impulsats per ERC i CUP el mandat anterior.  

“El darrer ple vam ser l’únic partit que ens vam atrevir a demanar i a defensar la proposta de destinar els 19 milions a habitatge, que és imprescindible i hauria suposat una gran oportunitat per revertir la situació d’emergència habitacional de Tarragona, però grups com el PSC i Comuns no van voler”. Malgrat això, Puig ha anunciat que els republicans continuaran treballant per aportar-hi solucions. 

Tot plegat tan sols demostra una gestió negligent, així com una pèssima planificació. I demostra, una vegada més, que l’Ajuntament mai va estar en fallida, tal com va anunciar l’alcalde Viñuales en el moment que va entrar a governar a Tarragona, tractant la institució com la Marbella de Jesús Gil, fins al punt que vam arribar a sortir per Telecinco per aquella falsa alarma que s’havia generat.

Doncs bé, aquest superàvit també demostra, per segona vegada, que la pujada d’impostos no calia, ja que a sobre estava més que anunciat un increment substancial de les aportacions dels impostos de l’Estat cap a l’Ajuntament. I malgrat que aquests dos darrers anys la recaptació ha estat per sobre del necessari, ara veiem com, a més a més, es pugen enguany també les quotes de les llars d’infants a les famílies mentre hi ha aquest romanent d’escàndol.

I per si no n’hi hagués prou, la negligència encara s’aferrissa més quan el destí d’aquest romanent es destina no a demanar crèdit, sinó al deute. La baixada de deute de l’Ajuntament arran del full de ruta i les accions iniciades pel Govern Republicà, i seguides pel PSC, ens han dut al fet que actualment ja tinguem un consistori sanejat, fora de tota mena de tuteles, i amb capacitat econòmica per impulsar inversions i, sobretot, inversions urgents per al benestar de la ciutadania.

I és degut a aquesta fortalesa, de la que ara gaudim, que podem optar per dues opcions: o pensar de debò en els tarragonins i tarragonines o simplement insistir a tractar l’Ajuntament com si fos una mercantil.

Les incerteses financeres arran de la guerra a l’Iran arriben en un moment fort financerament per al consistori, i no arriben ni de bon tros en un context d’incerteses com el que es va patir amb l’inici de la guerra d’Ucraïna i pels efectes de la pandèmia. Per tant, ara és el moment no d’amagar-se, sinó de sortir a fer les inversions oportunes per a resoldre la urgència social més sagnant d’avui dia, que és l’habitatge i, en concret, el preu del lloguer. Només cal entrar als portals immobiliaris per veure la molt reduïda oferta i els elevats preus, que dificulten el projecte de vida de moltes persones a la nostra ciutat i arreu del país.

De què ens serveix ser prudents, per si de cas, si perdem una oportunitat d’incidir en l’accés de l’habitatge, tan necessari i urgent? Els tarragonins i tarragonines no poden estar orgullosos d’un Ajuntament que, per un excés innecessari de prudència, renuncia a dedicar els diners sobrants a la inversió en habitatge pel lloguer assequible. I no és sols l’impacte directe sobre centenars de famílies que en poden gaudir directament, sinó que a més incidim en el mercat per destensar els preus actuals.

Nosaltres estem compromesos amb el benestar dels veïns i veïnes, i aquest benestar comença per solucionar de forma decidida la crisi de l’habitatge, la base perquè les persones puguin desenvolupar la seva vida amb dignitat i amb èxit.

Malauradament, els alumnes, les famílies i els docents estan veient com les administracions públiques no estan afrontant la rellevància del sistema educatiu com es mereix. Cal canviar de manera radical el tracte que té el Departament amb la ciutat de Tarragona, a l’hora de plantejar la preinscripció. Cal que es planifiqui amb criteris de demanda i de demanda històrica perquè les famílies tinguin opció real d’escolarització volguda. No es pot sotmetre a 6 mesos d’incertesa a les famílies sense tenir clar si podran obtenir plaça en l’opció desitjada.

Tractar l’educació a partir d’un full d’Excel fred és un mètode erroni que deixa de banda infinites variables cabdals a l’hora de planificar el full de ruta d’un territori, una circumstància que acaba perjudicant tota una comunitat educativa: infants que han d’anar a estudiar lluny de casa o han de renunciar a l’escola pública, plantilles inestables de professorat pels canvis continus i sobtats, i projectes educatius que queden enlaire.

L’anunci del recent tancament de línies d’I3 a l’Escola El Miracle i l’Escola de Pràctiques, comunicat poc abans de l’inici de període de preinscripcions i quan ja s’havien celebrat jornades de portes obertes, és el darrer greuge a famílies i equips docents a Tarragona. La nostra ciutat s'ha d'entendre com allò que és, una ciutat dispersa, amb diferents nuclis de població, i des del Departament d’Educació s’ha de planificar l’estratègia tenint en compte aquesta realitat.

Alhora, la baixa natalitat dels darrers anys no ha de ser la raó per tancar línies, sinó la motivació per baixar ràtios i millorar, així, l’atenció als estudiants. Simplement tancar línies implica desestabilitzar plantilles i frustrar projectes educatius. I molt important també és baixar ràtios de forma igualitària i equitativa entre totes les escoles d’un mateix àmbit, tant publiques com concertades, i així tractar la matrícula viva (els alumnes que s’incorporen al llarg del curs i que fan pujar les ràtios)  de forma justa i coherent.

Les conseqüències de tancar grups implica que les escoles queden cobertes ràpidament pels germans d’alumnes perquè tenen prioritat. Què fem amb la resta? Planifiquem amb temps, mantinguem línies i evitem la situació d’angoixa innecessària que viuen moltes famílies.

I de la mateixa manera que cal mantenir línies a les escoles, cal nodrir de les línies suficients a tots els instituts que ho requereixin, per garantir que cap alumne es queda sense la seva plaça a prop de casa. No pot ser que un infant o jove hagi d’acabar anant cada dia durant anys lluny del seu domicili perquè no hem ofert les places que calia, i enguany estem en risc que això passi.

El millor antídot per resoldre aquest problema és escoltar la comunitat educativa i la implicació decidida de l’Ajuntament, així com deixar de gestionar el sistema educatiu mirant únicament els números, sense mirar territori i sense mirar les evolucions de demanda.

L’educació pública ha experimentat un reconeixement de qualitat en les últimes dècades i també un augment de demanda evident. Per això, cal atendre les necessitats de famílies i docents i prendre les decisions oportunes perquè l’educació pública a Tarragona sigui un valor segur i accessible per a tothom, sense excepció. Només així combatrem veritablement la segregació escolar i garantirem un futur digne i just, amb igualtat d’oportunitats per a tothom. El futur que mereixen totes les nostres filles i fills i la tranquil·litat de les famílies.

Puig alerta que la mala planificació educativa i el tancament de línies en escoles i instituts públics han situat moltes famílies en una situació d’angoixa, obligant-les a renunciar a l’escola pública o a desplaçar-se lluny del seu entorn. “No podem acceptar que es tanquin línies d’I3 a l’escola del Miracle i a Pràctiques mentre hi ha famílies que es queden sense plaça pública; el que cal és obrir línies allà on hi ha demanda i baixar ràtios a tots els centres”, ha afegit l’alcaldable.  

La possible supressió d’una línia d’I3 al Miracle i a Pràctiques, així com els canvis de zonificació, exemplifiquen unes decisions preses tard i d’esquena a la comunitat educativa. La moció recorda que treballar en la direcció que es va fer amb la zonificació escolar estrenada el 2022, que va passar de 12 a 4 zones educatives i que va permetre avançar cap a una escolarització de proximitat més equilibrada i pensada per reduir desequilibris socials entre centres.  

La formació també posa l’accent en el dèficit de places als instituts públics del centre de Tarragona de cara el curs 2026-2027. En aquest sentit, Puig reclama que “el Departament d’Educació escolti a la comunitat educativa de Tarragona i que treballi amb temps, diàleg i rigor per definir un mapa educatiu estable que combati la segregació i doni seguretat a les famílies i equips docents”. El text també insta a impulsar una igualació de ràtios a la baixa entre pública i concertada per gestionar de manera més equitativa la matrícula viva i a implicar tota la comunitat educativa en una estratègia a mitjà i llarg termini per a l’oferta d’educació pública a la ciutat.  

Reposició arbrat

ERC porta al ple una segona moció per garantir que la tala d’arbres als carrers i places vagi sempre acompanyada d’una reposició ràpida i planificada. Els republicans alerten que, els darrers dos anys, s’han multiplicat els escocells buits i la sensació de pèrdua de verd als carrers, amb l’impacte que això té sobre la qualitat de vida, el paisatge urbà i la lluita contra el canvi climàtic.  

La consellera Gemma Fusté ha apuntat que “altres municipis ja han demostrat que es pot protegir l’arbrat amb normes clares i terminis concrets de reposició, Tarragona no pot quedar enrere en la defensa del seu patrimoni verd i en la imatge de ciutat, ja que un arbre tallat provoca també una imatge d’un espai públic descuidat”. La moció també demana que s’elabori una memòria anual dels arbres talats i replantats i es demana que el còmput final anual sigui positiu per no perdre verd urbà.  

“Atès que els diners del 2025 no s’han previst bé i com a conseqüència tenim aquest romanent, des d’ERC som propositius perquè els diners tinguin un impacte positiu entre la ciutadania. En aquest sentit, l’habitatge és un dels principals problemes a la ciutat, per això volem actuar de manera decidida i ampliar el parc públic municipal” ha proposat l’alcaldable d’ERC, Xavi Puig, que defensa que Tarragona necessita “polítiques valentes per garantir que els joves i moltes famílies puguin continuar vivint a la ciutat”.

A més, els republicans plantegen destinar 5 milions d’euros a la climatització de les escoles, amb l’objectiu de garantir condicions adequades a les aules. “És una inversió necessària per adaptar els equipaments educatius al canvi climàtic” ha expressat Puig.

Pel que fa a l’espai públic, ERC proposa invertir 2,1 MEUR en la millora de voreres i 2 MEUR en actuacions d’asfaltatge, especialment al polígon Entrevies i Riuclar, així com al Francolí, on ja tenen el projecte del vial central en marxa. “Aquestes actuacions permetrien millorar la seguretat, l’accessibilitat i el manteniment de l’espai públic” ha afegit Puig.

Finalment, ERC recorda que la liquidació del pressupost municipal ha confirmat un romanent de més de 19 milions d’euros i uns ingressos molt superiors als previstos inicialment. En aquest sentit, el grup municipal insisteix que ja va advertir durant el debat pressupostari que els ingressos augmentarien, especialment els procedents de la Participació en els Ingressos de l’Estat (PIE). La liquidació pressupostària confirma que l’Ajuntament ha ingressat 14,7 milions d’euros més dels previstos inicialment. Per tant, la previsió era completament errònia.

Els republicans consideren que aquest romanent és “una autèntica animalada” i asseguren que posa en evidència, un cop més, que Viñuales va faltar a la veritat quan va afirmar que estàvem en fallida. “Aquest romanent també demostra que una baixada de l’IBI com vam proposar des d’ERC l’any passat, era totalment possible”, conclou el conseller Jordi Fortuny.

Per això tornem a parlar de bretxa salarial, de sostres de vidre, de precarietat, de cures i de violències masclistes. Perquè encara és necessari. El 8 de març és una oportunitat per a mirar-nos com a societat i a preguntar-nos quin compromís real tenim amb la igualtat. I avui, a les portes del 8M, vull posar el focus en el que falta i en el que ens toca fer.

Ens toca garantir drets laborals reals i efectius. No pot ser que la conciliació continuï tenint rostre de dona, ni que les reduccions de jornada, els contractes parcials i les carreres interrompudes siguin el preu que moltes paguen per sostenir la vida. Les cures són imprescindibles per al funcionament de la societat, però no poden continuar invisibilitzades ni recaure de manera desigual. La corresponsabilitat ha de deixar de ser un ideal i convertir-se en una política pública amb recursos, serveis i temps garantits.

Ens toca també entendre que el feminisme serà inclusiu o no serà. Les dones racialitzades, les dones migrades, les dones del col·lectiu LGTBI+, les dones amb discapacitat o les que viuen en situació de precarietat no poden quedar als marges del discurs ni de les polítiques. La desigualtat s’expressa de formes diverses i sovint acumulatives, i només si incorporem aquesta mirada interseccional podrem construir una igualtat real. La igualtat ha de ser per a totes, o no serà igualtat.

Ens toca alçar la veu davant qualsevol retrocés. Davant els discursos d’odi, davant qui nega les violències masclistes o banalitza les desigualtats, davant qui qüestiona drets que ens han costat dècades de conquerir. El silenci mai ha estat neutral, i avui tampoc no ho és. Callar és deixar espai a la regressió.

I ens toca, especialment a les persones que tenim responsabilitats polítiques, passar de les paraules als fets. Impulsar lleis valentes, dotar-les de pressupost suficient, avaluar-ne l’impacte i millorar-les quan calgui. Incorporar la perspectiva de gènere de manera transversal en totes les polítiques públiques. Escoltar el moviment feminista, treballar-hi de la mà i assumir que els avenços socials no han estat mai concessions: han estat conquestes sostingudes en el temps.

Perquè si la història ens ha ensenyat alguna cosa és que quan les dones ens organitzem, transformem el món. Ho vam fer per aconseguir el dret a vot, ho vam fer per defensar drets laborals i socials, ho hem fet per situar les violències masclistes al centre del debat públic. I ho continuarem fent, amb la mateixa determinació.

Commemorar el 8 de març és reivindicar aquest poder col·lectiu. És reconèixer la xarxa que teixim cada dia als barris, a les escoles, als sindicats, a les entitats i a les institucions. És recordar la força que neix quan deixem de demanar permís i exigim drets amb convicció.

No repetim el mateix. Persistim en el mateix objectiu: una societat més justa, més equitativa i lliure de violències. I no ens cansarem fins a aconseguir-la.

Perquè quan les dones avancem, avança tota la societat!

Els republicans expliquen que els instituts públics de Tarragona ja fa temps que alerten de la situació i demanen al Departament d’Educació i Formació Professional que no miri cap a una altra banda i afronti el problema. “L’accés a l'educació pública és un dret, no pot ser que anem cap a un model on les famílies es veuen obligades a portar els infants a un centre concertat o a un que es troba lluny de casa seva”, lamenta Fusté. 

Des d’ERC consideren inacceptable que 72 alumnes de primària pública no puguin continuar en el circuit públic en el seu pas cap a l’ESO, per això demanen a la Generalitat que escolti la comunitat educativa i obri les línies que calen per atendre la demanda als instituts Tarragona, Pons d’Icart i Martí Franquès. A més, el conseller Jordi Fortuny recorda que, a causa de la matrícula viva, els centres han d’absorbir la incorporació de nous alumnes durant el curs, fet que provoca que moltes aules acabin trobant-se amb ràtios per sobre de les 27 marcades inicialment.  

Els republicans també traslladen la seva preocupació davant el tancament de línies d’I3 a l’Escola El Miracle i a l’Escola de Pràctiques, motiu pel qual des del Grup Parlamentari han adreçat diferents preguntes al govern de la Generalitat. “Ens preocupa aquesta situació i no entenem què justifica aquest tancament comunicat pocs dies abans de l’inici de la preinscripció”, critica Fortuny. El conseller assenyala que “la baixada de la natalitat ha d’aprofitar-se per baixar ràtios, però no per tancar línies”. D’altra banda, Fortuny posa en relleu que tot plegat genera, a més a més, “una gran inestabilitat en la plantilla de professorat”. 

Des d’ERC Tarragona insten a la Generalitat a escoltar els docents i les famílies per definir una planificació coherent i adaptada a les necessitats de la ciutat. Paral·lelament, demanen al govern de l’Ajuntament que tingui una actitud activa i reivindiqui l’obertura de les línies necessàries per tal de disposar d’un model educatiu públic accessible per a totes les famílies i infants de Tarragona. “Un govern d’esquerres hauria de vetllar per l’educació i la sanitat pública”, conclou Fortuny. 

Segons ha denunciat ERC, la renovació de la protecció es va conèixer a través d’una carta enviada pels advocats del gerent als membres del consell d’administració ara fa uns dies, i no per la via institucional corresponent. De fet, la presidenta Sandra Ramos no va confirmar aquesta informació fins al consell d’administració celebrat el passat dijous 26 de febrer, després de ser preguntada pel tema. 

La portaveu d’ERC i membre del consell, Maria Roig, ha declarat que “és inadmissible que la presidenta de l’EMMCT oculti informació tan rellevant als membres del consell d’administració. Estem parlant d’una qüestió de màxima importància que afecta directament la gestió de l’empresa pública i que els consellers hem de conèixer de primera mà i per la via institucional adequada”. 

A més, durant aquella sessió del passat dijous, Ramos va prohibir gravar el consell per ordres del Secretari General –ni per ús intern-, i va evitar fer acta de la discussió sobre un possible veto del gerent a la Gala del 40è aniversari de Tarragona Ràdio. 

Roig ha assegurat que “la manca de transparència de Sandra Ramos és incompatible amb el càrrec de presidenta d’una empresa pública. No es pot dirigir una empresa municipal ocultant informació, impedint que es gravin els consells d’administració per facilitar-ne la transcripció, i decidint què es fa constar a les actes i què no. Aquesta és una qüestió de transparència, bon govern i de respecte institucional”. 

ERC ha registrat peticions d’informació a alcaldia i a secretaria general per obtenir la informació corresponent. La portaveu dels republicans conclou que “des d’ERC demanem la dimissió de Sandra Ramos perquè ha perdut completament la confiança per exercir aquest càrrec. Tarragona necessita una gestió transparent i rigorosa dels seus mitjans de comunicació públics”. 

Cal recordar que el gerent de Tarragona Ràdio és testimoni protegit per l’Oficina Antifrau de Catalunya des del 2023 per haver denunciat possibles irregularitats financeres a l’empresa amb pagaments i subvencions encobertes per més de 800.000 euros entre 2009 i 2019, durant l’etapa socialista al govern municipal. L’Oficina Antifrau de Catalunya el va declarar testimoni protegit per evitar represàlies com el seu possible acomiadament. 

En un acte de lliurament celebrat al Pati Jaume I de l’Ajuntament de Tarragona amb motiu del Dia Internacional de les Dones, la consellera i responsable de Feminismes d’Esquerra a Tarragona, Mary López, ha destacat que amb implicacions com la de la Maria del Carme Lladó “mantenim viva la cultura local, mantenim viva la tradició tarragonina i mantenim vius els nostres orígens i la nostra manera de ser”. Mary López ha remarcat que la premiada “és un exemple de compromís sostingut, discret i constant amb la cultura popular i les arts escèniques de la ciutat” i ha volgut posar en valor que enguany se celebra la vintena edició del Premi Montserrat Bertran.

Per la seva banda, la XX Premi Montserrat Bertran, Maria del Carme Lladó Montoliu, ha expressat el seu agraïment pel reconeixement i ha dedicat el premi a la seva família i, especialment, “a totes les dones que, sovint des de la discreció, treballen incansablement perquè les festes, la cultura i les tradicions siguin possibles”. Al discurs d’agraïment, ha fet especial menció a la premiada del 2025, la Mercè Sardà, per ser responsable que ella perdés la por als escenaris amb els seus començaments a Vis de Vanadi. En el seu parlament també ha reivindicat la cultura com a element d’identitat i cohesió, afirmant que “és el que ens fa ser tarragonins i catalans, amb una llengua i una identitat que no podem perdre i que hem de defensar compartint-la”. Finalment, ha encoratjat a continuar treballant pel teixit cultural de la ciutat: “la cultura no és només festa al carrer, també és teatre, associacionisme i compromís amb la ciutat”. La presidenta de la Secció Local d’ERC Tarragona, Gemma Marcos, ha destacat la dificultat de triar la dona guardonada, ja que “a Tarragona hi ha moltíssimes dones que fan una feina imprescindible en tots els sectors” també ha destacat el goig que feia “omplir el Pati Jaume I” que ha comptat amb una setantena de persones.

La guardonada

El guardó reconeix la trajectòria de Maria del Carme Lladó Montoliu en la preservació i difusió de la cultura popular i les arts escèniques a la ciutat. Vinculada des de ben jove a la vida cultural tarragonina, va iniciar la seva participació en la Setmana Santa, a la colla sardanista Tarragona Amunt i a l’Esbart Dansaire de Tarragona. Ha tingut un paper destacat en el Seguici Popular de Santa Tecla com a integrant del Ball de Gitanes, en la recuperació del Ball de Pastorets i, des de l’any 2003, com a balladora del Ball dels Set Pecats Capitals.

En l’àmbit de les arts escèniques, va formar part del grup fundador de la companyia Vis de Vanadi a l’INS Martí i Franquès i ha col·laborat amb diverses companyies teatrals com La Golfa, (H)istrionis Teatre, La Tremenda Cia i Alcel.cia. Compromesa amb la vida associativa de la ciutat, també col·labora en les festes de Sant Roc i forma part de l’Orfeó de la URV.

Amb aquesta vintena edició, el Premi Montserrat Bertran consolida una trajectòria de reconeixement a dones i col·lectius que han contribuït de manera decisiva a la vida social, cultural i feminista de la ciutat. Al llarg dels anys han estat guardonades, Aquest és el llistat de les guanyadores de totes les edicions anteriors: Col·lectiu Les Filles de Lilith (2007), Maria Monteagudo (2008), Maria Gràcia Olcina (2009), Margarida Aritzeta (2010), Núria Buira (2011), Francina Vaqué (2012), Montserrat Abelló (2013), Isabel Iturrieta (2014), Olga Xirinacs (2015), Rosa Maria Codines (2016), Maria Cinta Comí (2017), Núria Francino (2018), Dones Castelleres (2019) - Anna Guasch, Mireia Garcia Mohedano, Esther Cabrera i Mònica Montoro-, Tecla Martorell (2020), Neus Roig Pruñonosa (2021), Raquel Quílez Valdevira (2022), Associació Tecletes (2023), Pepa Martín Delclan (2024) i M.Mercè Sardà i Pons (2025).