Els casals, els campus esportius, les colònies o les activitats de lleure són espais on els infants aprenen, fan amistats, practiquen esport, desenvolupen habilitats socials i guanyen autonomia. El lleure educatiu també educa. Alhora, però, suposa una despesa important. Hi ha famílies que destinen una part considerable del seu sou només per poder continuar treballant durant els mesos de juliol i agost.

Durant anys, moltes famílies han pogut comptar amb un recurs impagable: els avis i les àvies. Han estat els grans aliats de la conciliació. Però aquesta realitat també està canviant. Hi ha avis i àvies que encara treballen, que tenen altres responsabilitats o que, senzillament, també tenen dret a gaudir del seu temps.

La situació és encara més complicada quan a casa hi ha un infant amb discapacitat o amb necessitats educatives especials. L'oferta d'activitats adaptades és limitada, les places són insuficients i moltes famílies han de fer autèntics malabarismes per trobar un casal inclusiu que garanteixi una atenció adequada. La conciliació ha de ser inclusiva.

També hauríem de deixar de veure aquestes activitats com un luxe. El lleure educatiu és una eina de cohesió social i d'aprenentatge. Quan un infant no pot participar en un casal perquè la seva família no s'ho pot permetre, perd una oportunitat de desenvolupar-se en igualtat de condicions amb la resta d'infants.

A més a més, hem de superar la idea que només necessiten suport les famílies que es troben en situacions d'exclusió social. Hi ha moltes llars que treballen, que no són usuàries dels Serveis Socials, però que han de fer números per arribar a final de mes. Les polítiques públiques han de saber llegir aquesta realitat.

Aquesta era la filosofia dels Bons Estiu impulsats durant el mandat republicà a Tarragona. Un model basat en una convocatòria pública, transparent i amb vocació universal, que permetia arribar tant a les famílies amb més dificultats com a aquelles que, sense formar part del circuit dels Serveis Socials, també necessitaven una ajuda perquè que els seus fills i filles participessin en activitats d'estiu.

La conciliació no pot ser un problema que cada família resolgui com pugui. Ha de formar part de les polítiques públiques. I els ajuntaments tenim molt a dir. Cal ampliar l'oferta de casals municipals amb preus assequibles, garantir-ne la inclusió, aprofitar millor els equipaments públics durant l'estiu, coordinar una oferta suficient perquè cap infant es quedi sense plaça. La conciliació és una necessitat transversal.

Quan parlem de posar les persones al centre, parlem d'això. D'entendre que una ciutat no és més moderna perquè organitza grans esdeveniments, sinó perquè acompanya les famílies en els reptes del seu dia a dia. Potser ha arribat el moment que deixem de preguntar-nos cada juny “i ara què?” i comencem, entre tots, a construir una resposta col·lectiva. Perquè una ciutat que cuida els seus infants també cuida les seves famílies. I això és construir una Tarragona millor!

Els republicans recorden que Tarragona ja va rebutjar aquesta solució de manera unànime l'any 2021 i que aquella posició va permetre articular un front comú entre els 23 municipis afectats. Així mateix, defensen que aquestes infraestructures, d'entre cinc i vuit metres d'alçada en alguns trams, suposarien una nova barrera física entre la ciutat i el mar, amb un fort impacte paisatgístic, ambiental i social. 

Per aquest motiu, la moció defensa que la solució passa per traslladar el trànsit ferroviari de mercaderies cap a un corredor segregat per l'interior, reservant la línia de la costa per al transport de passatgers. Mentre aquesta infraestructura no sigui una realitat, ERC reclama que el Ministeri opti per alternatives menys invasives per reduir el soroll, com les pantalles de baixa alçada situades al costat de la via, ja implantades amb èxit en altres xarxes ferroviàries europees, i també tecnologia de rodadura silenciosa. 

"L'autèntic problema no són les pantalles, sinó que els trens de mercaderies continuïn passant pel mig de les nostres ciutats, per on viu la gent. Tarragona necessita una solució definitiva que protegeixi la salut de la ciutadania, el nostre patrimoni i la façana marítima. No podem acceptar que la resposta sigui aixecar murs de fins a vuit metres davant del mar, ens privarien de la brisa marina, tindrien un fort impacte paisatgístic i, molt probablement, acabarien plens de grafits i actes vandàlics en molt poc temps. Tarragona no es mereix això", defensa l'alcaldable d'ERC, Xavi Puig. 

D'altra banda, ERC també presentarà una moció per recuperar els Bons Estiu, el programa municipal d'ajuts impulsat durant el govern republicà per facilitar l'accés dels infants als casals, campus esportius, colònies i activitats de lleure. 

Els republicans lamenten que des del 2024 aquest model hagi estat substituït per un sistema vinculat exclusivament als Serveis Socials i proposen recuperar una convocatòria pública, oberta i amb vocació universal, basada en criteris objectius, per garantir la conciliació familiar i la igualtat d'oportunitats. "Els Bons Estiu eren una eina perquè cap infant es quedés sense activitats d'estiu per motius econòmics. Cal recuperar aquesta política pública i tornar a facilitar l'accés al lleure educatiu a moltes famílies de Tarragona", afirma la consellera Gemma Fusté. 

A més, des del Grup Municipal també assumiran la moció presentada pel Comitè d'Empresa de Dow Chemical Tarragona Sud, en defensa de l'ocupació industrial, dels treballadors i treballadores de Dow Chemical Tarragona i del futur del sector petroquímic del Camp de Tarragona, així com la moció presentada per la Federació de Veïns de Tarragona per a l'eliminació de l'amiant al municipi.

Denunciem que aquesta decisió s'ha comunicat tard i sense oferir cap alternativa, tal com ha explicat la mateixa coordinadora de Barraques. La manera d'actuar del govern socialista trenca amb dues dècades de col·laboració entre l'Ajuntament i una iniciativa consolidada dins la nostra festa major. "Barraques fa 20 anys que forma part de Santa Tecla i no es pot decidir unilateralment que en quedi fora, sense diàleg i sense una alternativa", afirma l’alcaldable, Xavi Puig.

Barraques ha contribuït durant 20 anys a enriquir Santa Tecla amb cultura popular, autogestió, participació ciutadana i oportunitats per a la música del territori. Representa una manera d'entendre les festes basades en la implicació del teixit associatiu. En aquest cas, de la mà del Casal Popular Sageta de Foc, el Futbol Club Tarraco, el Sindicat d’Habitatge de Tarragona, l’Organització Juvenil Socialista i els Pataquers de la URV, que formen part de la coordinadora de Barraques. La pluralitat és una de les grans fortaleses de Santa Tecla, i excloure Barraques és trencar amb aquest principi.

"Ens preocupa que darrere d'aquesta decisió hi hagi un canvi de model. Si es substitueix un projecte associatiu, arrelat i sense ànim de lucre per una proposta privada o comercial, Tarragona hi sortirà perdent. Les festes han de continuar sent un espai de participació ciutadana", assenyala Puig.

També considerem que aquesta decisió entra en contradicció amb els principis del Pla Estratègic de Cultura, aprovat recentment, que aposta per la participació, la mediació i el treball conjunt entre l'Ajuntament i el teixit cultural.

Per tot plegat, reiterem la nostra petició a Viñuales perquè reconsideri aquesta decisió i treballi perquè aquest projecte continuï formant part de les nostres festes. “Ens preocupa la deriva autoritària que té l'alcalde Viñuales i exigim que cesi aquesta persecució contra l’esquerra independentista de Tarragona”, conclou Puig.

L’alcaldable republicà agraeix als departaments i als voluntaris que s’han implicat en l’esdeveniment. Tanmateix, considera que el Tour va deixar una sensació “agredolça” a la ciutadania perquè “s’ha intentat promocionar Tarragona a qualsevol preu oblidant el més important, que és la qualitat de vida de la seva gent”. Alhora, lamenta els intents de Viñuales d’impedir la llibertat d’expressió demanant retirar pancartes amb estelades durant l’etapa: “L’ordre és totalment il·legítima i per això va ser desobeïda. Sentim que els treballadors municipals haguessin de passar per aquest moment per les ínfules de l’alcalde. Com a màxim representant de la ciutat ha de vetllar pel dret a la llibertat d’expressió, no censurar-la". 

Al seu torn, la portaveu d’ERC, Maria Roig, ha posat en relleu les diferents problemàtiques que ha patit la ciutadania de Tarragona arran del Tour. “Ens van dir que el Tour no ens costaria diners, però això és fals. Tota la campanya de promoció, les hores extra dels treballadors municipals, el cost de la neteja extra, les tanques publicitàries o el reasfaltatge de carrers, que en alguns llocs han acabat sent nyaps, han suposat una despesa”, expressa Roig, qui considera que les xifres de diumenge que va vendre el govern de Viñuales estan molt per sobre de la realitat. 

La portaveu també apunta les restriccions de mobilitat que van començar fins quatre dies abans de la celebració de l’etapa. “Això ha suposat una paràlisi a l’hora de moure’s per la ciutat, precisament en la setmana del Concurs de Focs Artificials, i ha deixat aïllats equipaments tan importants com l’Hospital Joan XXIII. Entenem que el pas del Tour comporta restriccions de trànsit, però es podria haver fet una millor planificació perquè no afectés tanta gent i durant quatre dies”, comenta Roig, qui agraeix la feina de l’Associació de Veïns del Parc Francolí per tota la feina d’informació i seguiment que han fet durant aquests dies. 

D’altra banda, els republicans lamenten la mala gestió en la neteja, amb contenidors tancats que obligaven a deixar la brossa fora. “El govern de Viñuales s’ha esforçat per construir un aparador perfecte per al visitant mentre la ciutat patia les conseqüències de la falta de planificació i d’alternatives”, manifesta la portaveu d’ERC, que també posa en relleu l’eliminació de carrils bici el darrer any com a prova del model de ciutat del govern del PSC. “El Tour ens agrada i va ser una jornada festiva que ens va fer sortir al carrer a gaudir, però existeixen altres maneres de fer les coses sense oblidar les prioritats de les veïnes i veïns. No té per què ser incompatible una cosa amb l’altra”, afegeix. 

L'alcaldable d'ERC, Xavi Puig, recorda que el nou POUM és un projecte que es va impulsar durant el mandat republicà i que es va desenvolupar complint els terminis previstos. "Vam assumir la responsabilitat de posar Tarragona l’endemà de l'anul·lació del POUM de 2013. Vam aprovar les Normes Urbanístiques Provisionals per garantir la seguretat jurídica, vam tirar endavant l'Avanç del POUM i vam impulsar un dels processos participatius més ambiciosos que ha viscut la ciutat. Totes les fites es van complir en un termini establert de menys de tres anys", destaca. 

Des d'ERC lamenten que, després de tota aquesta feina, Viñuales no estigui donant continuïtat al ritme que requereix un pla tan important. "Del POUM ens preocupa el temps. Fa mesos que no tenim cap reunió amb el govern del PSC per conèixer l'estat dels treballs ni les possibles modificacions que es plantegen. Tarragona no es pot permetre repetir els errors del passat, amb tramitacions inacabables i resultats poc sòlids jurídicament. No volem un altre POUM trigui molt i pugui caure, per això ens posem a disposició de l'alcalde per ajudar en el que faci falta", afirma Puig. 

Els republicans també proposen reforçar amb més recursos i personal l'àrea d'Urbanisme perquè pugui atendre amb més agilitat tant la gestió urbanística del dia a dia com la tramitació del nou POUM. "Tenim uns tècnics extraordinaris, però les prioritats polítiques s'han de traduir en més recursos perquè aquesta àrea pugui avançar més ràpidament i millor i no entri en una situació de paràlisi", assenyalen. 

Recorden que el POUM del 2013 va necessitar catorze anys de tramitació i va acabar sent anul·lat pels tribunals. Precisament per evitar repetir errors del passat, el govern d'ERC va accelerar la redacció d'un nou planejament adaptat als reptes actuals, incorporant criteris de sostenibilitat, cohesió urbana, ampliació de l'Anella Verda, millora de la mobilitat i protecció dels espais naturals, però també preveient el sòl necessari per facilitar la construcció d'habitatge i afrontar una crisi residencial que afecta cada vegada més tarragonins i tarragonines. 

També reiteren la seva preocupació per qüestions estratègiques com la preservació de Mas d'en Sorder i la protecció de l'Anella Verda, dos elements que formen part del model de ciutat sostenible que defensen. En aquest sentit, recorden que l'Avanç del POUM és un document aprovat pel Ple de Tarragona amb majoria absoluta l'any 2022 i que constitueix la base sobre la qual s'ha de redactar el nou planejament. "De vegades sentim dir que el govern ha incorporat determinades qüestions a l'Avanç del POUM, però això no és així. L'Avanç és el document aprovat pel Ple i s'ha de respectar. Si es vol un altre plantejament, el que correspon és iniciar un nou procés participatiu i aprovar un nou Avanç", remarquen els republicans. 

"Vam deixar un POUM encarrilat, amb una base tècnica sòlida i avalat per la ciutadania. Ara cal lideratge polític, capacitat de treballar en equip i voluntat d'arribar a grans acords. L'alcalde ha de saber que, si el govern necessita ERC per tirar endavant un bon POUM, ens hi trobarà. Les polítiques d'habitatge i el desenvolupament econòmic necessiten seguretat jurídica, celeritat i majories àmplies. Tarragona no es pot permetre perdre més temps i nosaltres estem disposats a ajudar perquè la ciutat disposi com més aviat millor del planejament que necessita", conclou Xavi Puig. 

Mares que han de viure amb els avis perquè no arriben al lloguer. Pares separats a qui el jutge no dona la custòdia del seus fills perquè viuen en una habitació llogada. Persones aturades a qui se’ls demana aval per visitar un pis que en 24h ja està llogat. Matrimonis infeliços perquè no els és viable el divorci. Gent de mitjana edat que esdevé pobre després de pagar el pis. Joves que no poden marxar de ca els pares o que se’n van de Tarragona. Cada cop més ciutadans exposats a viure en condicions inacceptables o haver de marxar lluny dels seus, que som nosaltres.

Cercar a Idealista i constatar que només hi ha 24 pisos de lloguer per una ciutat de 143.260 habitants, a un preu mitjà de 1.461€, es tradueix en totes aquestes històries. Qui pot pagar aquests preus? Que el problema de l’habitatge sigui també un problema de país no és consol ni excusa per no acomplir amb el nostre deure: resoldre’l. I tenim les eines per fer-ho, si les combinem amb intel·ligència i determinació.

Fa uns dies vam entregar a l’alcalde Viñuales una proposta per a fomentar el lloguer assequible a Tarragona. Es tracta d’aplicar un parell de receptes que funcionen bé però amb unes quotes d’ambició mai vistes fins ara.

La proposta d’ERC consisteix en demanar el crèdit de 14 milions d’euros com cada any i invertir-lo íntegrament a habitatge. 12 milions per la compra i rehabilitació de pisos per tanteig i retracte. Els restants 2 milions per donar ajuts a la rehabilitació -de fins a 18mil euros- per cada pis que els particulars posin a disposició de l’Empresa Municipal d’Habitatge durant 5 anys. Els propietaris que s’hi acullin no es faran rics, però renovaran el seu patrimoni i cobraran un lloguer garantit que ajudarà a una família.

Aquesta mesura tindrà un bon impacte sobre el mercat de lloguer de Tarragona a curt i mig termini. Per un costat, suposa generar una oferta de 300 habitatges a lloguer assequible, un lloguer que no supera els 500€. Això és un benefici directe per a unes 300 famílies o unes 750 persones. Per l’altre costat, aquesta gran injecció d’oferta assequible reduirà els preus del mercat de lloguer per a tothom, un benefici valuós i massiu.

L’acció, doncs, no és només bona en termes socials sinó que és intel·ligent en termes econòmics. L’Ajuntament continua l’estratègia que va implementar el conseller Fortuny amb el govern republicà: amortitzar més crèdit del que es demana però no deixar mai d’invertir a crèdit, de forma que la ciutat redueix el deute viu sense deixar d’apostar per la seva pròpia millora.

Adquirir habitatge no és una despesa sinó una inversió amb retorn. Primer perquè l’Ajuntament cobrarà uns lloguers que permetran recuperar la inversió en menys de 15 anys. I segon perquè l’Ajuntament no perd tots aquests recursos sinó que els transforma en un patrimoni immobiliari que anirà augmentant el seu valor. És una decisió justa i racional.

I el que és el més important, estarem oferint llar, oportunitats i prosperitat a la nostra gent, en el marc d’aquesta formidable crisi d’habitatge. Tarragona ha de posar el benestar i la prosperitat de les persones al centre de totes les seves polítiques i en aquest sentit la nostra proposta marca un rumb atrevit i valent. Viure a Tarragona, ni més ni menys.

En primer lloc, ERC proposa la construcció de nous vestuaris al costat del camp actual per poder donar resposta immediata a aquesta manca d’espais i garantir el desenvolupament del futbol femení. En segon lloc, planteja la previsió d’una ampliació futura de les instal·lacions esportives mitjançant la reserva de sòl al nou POUM per a la possible construcció d’un segon camp de futbol. I, finalment, reclama la recerca d’un espai adequat perquè el club pugui desenvolupar les tasques de gestió i direcció de l’entitat. 

“El Club Escola de Futbol Sant Pere i Sant Pau és un exemple de com l’esport de base pot generar cohesió, valors i comunitat al barri i a tota la ciutat”, ha destacat l’alcaldable d’ERC, Xavi Puig. Ha afegit que “quan un projecte esportiu arriba a aquest nivell de creixement, les institucions han de ser capaces d’acompanyar-lo amb les infraestructures necessàries perquè no es vegi limitat en el seu potencial, especialment en un àmbit tan important com el futbol femení. Estem parlant d’un club referent a la demarcació, que lidera el futbol femení federat i que necessita espais per continuar creixent i donant oportunitats a més nenes i joves”. 

D’altra banda, ERC ha presentat una moció per atendre les necessitats urgents de la Protectora d’Animals i Plantes de Tarragona. La proposta planteja actualitzar el suport econòmic de l’Ajuntament en els futurs pressupostos per adaptar-lo a la realitat actual, tenint en compte que l’entitat atén prop de 290 animals i gestiona centenars d’adopcions anuals, en un context d’increment dels costos veterinaris i de manteniment. El grup municipal recorda que el conveni amb la Protectora s’ha mantingut en 20.000 euros anuals, una xifra que considera insuficient davant l’augment de la càrrega de treball i les necessitats del servei. 

"La Protectora fa una gran feina, però no pot continuar assumint més responsabilitats amb els mateixos recursos de fa anys. Cal actualitzar el suport econòmic municipal i accelerar les millores del refugi de Riu Clar per garantir el benestar dels animals i la viabilitat del servei”, explica el conseller Carles Farré. 

La moció també reclama accelerar la millora i ampliació de les instal·lacions del refugi de Riu Clar, on ja hi ha prevista una partida de 50.000 euros al pressupost de 2026, amb l’objectiu de garantir unes condicions adequades per a l’atenció dels animals. 

Per últim, els republicans també presenten una moció per a millorar la seguretat vària a l’encreuament de la N-340 entre Tarragona i La Canonja, un punt negre de la xarxa viària amb risc per a treballadors i vianants del Polígon Sud. “És un punt fosc que no pot esperar més. Proposem substituir l’actual sistema de semàfors per una solució de més seguretat, com una rotonda o sistemes intel·ligents de regulació del trànsit", afirma el conseller Jordi Fortuny. Des d’ERC també reclamen la construcció d’un pas elevat o subterrani per a vianants i ciclistes i la instal·lació immediata de mesures de control de velocitat, com radars de tram o fixos, mentre no s’executin les obres estructurals. 

Els republicans plantegen que aquesta mesura suposaria revertir la decisió de no recórrer a crèdit aquest exercici i la situen com una actuació “de màxima ambició i prioritat social”. Segons la proposta, la inversió permetria incorporar fins a 300 habitatges de lloguer assequible al parc públic municipal. La meitat dels habitatges adquirits per compra directa, amb una inversió de 12 milions d’euros, i els 150 restants incorporats a la borsa de lloguer social mitjançant ajuts a la rehabilitació, amb una inversió de 2 milions d’euros, recuperant les ajudes que es van impulsar el mandat anterior. “Amb aquesta aposta pública l’impacte serà molt gran perquè centenars de famílies accediran a un habitatge, però milers més veuran abaixar el seu preu de lloguer atès que l’Ajuntament condiciona el mercat”, ha detallat l’alcaldable d’ERC, Xavi Puig.

Des d'ERC alerten que Tarragona es troba immersa en una situació d’emergència habitacional mai vista, amb poquíssims pisos de lloguer disponibles i amb un preu i unes condicions impossibles per a la gent. “Sortir de la crisi d’habitatge és possible, però cal molta determinació i entendre que només amb les receptes d’abans, no fem, cal molt més i molta ambició, ha explicat Puig, qui ha defensat que “Tarragona necessita decisions útils i valentes davant una emergència residencial que no es pot continuar afrontant amb passivitat. Si hi ha marge financer, cal posar-lo al servei d’una prioritat social de primer ordre com és garantir l’accés a l’habitatge”.

Puig ha remarcat també que “aquesta no és una proposta de despesa corrent, sinó una aposta estratègica per convertir capacitat financera en patrimoni públic, cohesió social i oportunitats per centenars de tarragonines i tarragonins. Per això demanem una rectificació de la decisió de no demanar crèdit aquest any, hi ha una necessitat social i cal que l’Ajuntament li faci front”.

Per la seva banda, la portaveu Maria Roig, ha assenyalat que “l’Ajuntament no pot resignar-se davant un mercat de lloguer tensionat i excloent. Cal invertir, ampliar parc públic i oferir alternatives reals a joves, famílies i col·lectius amb dificultats per accedir a un habitatge”.

Roig ha afegit que “la proposta és viable, proporcionada i responsable des del punt de vista financer, i s’ha de desplegar amb planificació, amb lideratge polític i amb la participació dels instruments municipals competents, especialment SMHAUSA. L'oferta no parla de nova construcció, volem invertir el màxim en habitatges ja existents i que es troben buits, via compra i via estimulant que els propietaris els posin a lloguer”. La portaveu també ha recordat que "l'oposició d'ERC a l'Ajuntament és de proposta davant situacions d'emergència i complexos com la de l'habitatge i de crítica i fiscalització en tots aquells temes que ho necessiten".  

ERC sosté que la proposta parteix d’un criteri de responsabilitat financera i prioritat social, i defensa que l’actual marc de deute viu de l’Ajuntament permet una operació d’aquestes característiques sense comprometre l'equilibri dels comptes municipals. En aquest sentit, els republicans consideren que renunciar a activar aquest marge seria deixar passar una oportunitat.

Els republicans recorden que aquesta proposta d’habitatge assequible se suma a altres de molt importants com assolir salvar l’Àrea Residencial Estratègia de Pou Boronat, un nou desenvolupament que en pocs anys suposarà 1.800 habitatges, 900 dels quals habitatges protegits.

Diversos pares i mares han traslladat a ERC la seva preocupació després de comprovar que, tot i residir a tocar de l'escola, els seus infants han estat derivats a altres centres educatius de la ciutat. “És incomprensible que les famílies que viuen al costat de l’Escola El Miracle no puguin portar-hi els seus fills. La supressió de la segona línia està demostrant ser un gran error”, afirma l’alcaldable d’ERC, Xavi Puig.

“En alguns casos, aquestes famílies tampoc han obtingut plaça en les seves opcions prioritàries, com l’Escola Arrabassada o l’Escola Saavedra. Això genera una situació d’incertesa i, a més, dificulta la conciliació familiar”, adverteix el republicà.

Des d’ERC recorden que la segona línia d’aquest centre va ser impulsada i oberta durant el govern republicà precisament per donar resposta a la demanda educativa creixent de la zona i garantir que cada infant pogués escolaritzar-se al seu entorn proper. Per aquest motiu, consideren especialment injustificada la decisió de suprimir una línia que havia demostrat la seva utilitat i necessitat. “Quan nosaltres governàvem vam escoltar la ciutadania i vam fer que la Generalitat obrís una línia més al Miracle. Ara moltes famílies ens pregunten si aquesta situació té alguna relació amb el canvi de prioritats de l'actual govern de Viñuales", explica Xavi Puig.

Els republicans defensen que l’escola pública de proximitat és un element clau per afavorir la cohesió social, reduir desplaçaments i facilitar la vida quotidiana de les famílies. Per aquest motiu, reclamen al Departament d’Educació que revisi la decisió adoptada i estudiï la recuperació de la segona línia del centre, i també de l’Escola Pràctiques.

“Els infants haurien de poder anar a l’escola caminant o en bicicleta, sense dependre de desplaçaments llargs o innecessaris. Quan això no és possible, estem trencant el principi bàsic de l’escola pública de proximitat i afectant la qualitat de vida de les famílies”, conclou Puig.

“Des d’Esquerra Republicana sempre hem estat trepitjant carrer, que és la millor forma de conèixer la realitat de Tarragona. Volem continuar fent-ho, però ara a través d’aquesta campanya, de manera ordenada, barri a barri, i arribar a cada racó de la ciutat”, expressa Puig. L'alcaldable defensa una política de proximitat que prioritzi sempre la participació de la gent en la construcció del futur de Tarragona. “Hi ha una altra manera de fer, allunyada dels despatxos i basada en l’escolta activa perquè ningú se senti desatès”.

Caminem amb Tu, Tarragona recorrerà tots els barris de la ciutat, des de Ferran fins a Bonavista i des de Sant Salvador fins al Serrallo, passant pel gran centre de Tarragona. “Volem aprofundir en els problemes compartits entre barris i també les particularitats de cadascun d’ells”, afirma Puig sobre una campanya que ja suma dues jornades i que en sumarà una quarantena més. “Ja hem omplert moltes pàgines de la llibreta de necessitats i problemàtiques que necessiten una resposta que no arriba. Només cal voluntat i il·lusió per poder fer-les realitat, i nosaltres n’anem sobrats”, manifesta l’alcaldable republicà.

Alhora, Puig posa en valor l’acollida de la gent del Serrallo i de Torreforta en les dues primeres caminades: “Les sensacions han estat immillorables i agraïm que tothom vulgui sumar en la transformació de la ciutat. Parlar amb la gent, estar amb la gent, és el millor de la nostra feina. Em sento afortunat”, posa en relleu el candidat d’ERC. “Els polítics som ciutadans com qualsevol altre, que s’estimen i viuen cada dia Tarragona, però tenim la responsabilitat de representar i defensar els interessos de la seva gent, per millorar i garantir un futur que no deixi ningú enrere”.

D’aquesta manera, els republicans se situen en contra del projecte i, alhora, expressen el seu suport a les al·legacions presentades per l’Associació Mediambiental La Sínia, que ha advertit de l’impacte ambiental de la proposta. “Defensem la necessitat d’avançar cap a un model energètic basat en les energies renovables, però aquest procés no es pot fer d’esquena al territori. Prioritzem aquestes instal·lacions en sòl industrial i en sòl urbà”, ha explicat l’alcaldable d’ERC, Xavi Puig.

Puig ha remarcat també la importància de preservar l’Anella Verda com a patrimoni natural de la ciutat: “És un espai fonamental per a Tarragona que garanteix biodiversitat, equilibri ecològic i qualitat de vida. L’entorn del torrent de la Móra i Mas Cosidor té un alt valor ambiental, social i paisatgístic que no es pot menystenir”.

Els republicans insisteixen que “renovables sí, però així no” i recorden que Tarragona encara té moltes oportunitats infrautilitzades per desplegar energia fotovoltaica sense afectar espais naturals. “Hi ha moltes teulades d’edificis i naus industrials, solars buits o aparcaments on es poden instal·lar plaques solars abans d’ocupar zones de valor ambiental”, ha assenyalat Puig, criticant la manca d’ambició de Viñuales en matèria de transició energètica.

Per aquest motiu, ERC reclama al govern del PSC que escolti les entitats ecologistes del territori i que treballi per una planificació energètica coherent amb la protecció dels espais naturals. Els republicans recorden, a més, que es tracta també d’una qüestió de voluntat política, i posen com a exemple que en l’anterior mandat ja es va rebre una proposta similar que va ser rebutjada.

Finalment, el grup municipal alerta que aquest projecte es planteja en un moment en què Tarragona encara no disposa d’un nou POUM. “Considerem irresponsable hipotecar el futur d’aquests espais sense haver definit prèviament quin model de ciutat, de protecció ambiental i d’usos volem”, ha conclòs Puig.

És molt greu que confonguem o es tracti una assemblea sindical de mestres i professors com una reunió de la màfia. Infiltrar agents d'intel·ligència per vigilar qui ensenya matemàtiques o història als nostres fills i filles és, a més d'un ridícul espantós, una mostra de la paranoia d'un govern que no té clar que l’estat del benestar no es pot sostenir a costelles de mestres i metges. Però no ens quedem només amb això, posem el focus especialment en què tots dos col·lectius, dos actors socials imprescindibles, estan sortint al carrer per protestar davant les xifres de la nòmina, a més d’altres demandes per la millora de la qualitat del servei.

Avui dia ja no podem parlar del funcionari privilegiat. La inflació i les retallades mai revertides, que l'administració va iniciar per afrontar la crisi del 2008, han portat al col·lectiu públic a perdre el 25% del poder adquisitiu respecte a fa 20 anys, com si cobressin tres mesos menys a l'any. I a això se li suma la llosa de l’habitatge, ja que segons el destí has d’esmerçar més del 50% del sou en un lloguer o a fer quilòmetres cada dia. La pèrdua de poder adquisitiu a causa dels baixos sous en molts sectors econòmics és evident, una situació que ha comportat la impossibilitat d’emancipar-se a tota una generació jove perquè no arriba a final de mes.

La consellera d’Economia, Alícia Romero, va fer unes declaracions tan còmiques com preocupants: "Trobarem els recursos. Amb un total de 50.000 milions d'euros, segur que els trobarem". Ia la vegada diu: "En aquest moment, tot està assignat. Tots els recursos tenen noms i cognoms". En conclusió, a qui despullarem? A qui li traurem la partida que té assignada? Arribarem al 6% del PIB que mana la LEC simplement reordenant els recursos?

És evident que no s’ha entès res perquè només poden ser engrunes les que es podran oferir, mentre es presumeix dels rècords de recaptació de l’estat i es diu que l’economia va bé. Sí que s’ha aprofitat la inflació per recaptar més, però sense practicar la deflació en l’IRPF des del 2015. Tenim els mateixos trams impositius des d’aleshores, una manera d’apujar silenciosament la pressió i, fins i tot, castigar el poder adquisitiu.

Les xifres macroeconòmiques van bé i les expectatives són bones per a Catalunya, però poden ser nefastes per a la societat si no hi ha una veritable inversió en educació, sanitat, mobilitat i habitatge. Una política d’inversió que arribi als estàndards dels països desenvolupats en sanitat pública. A Catalunya el 65% és públic i el 35% és privat (mútues i pagaments directes), una doble cobertura que sagna encara més les butxaques dels catalans.

Catalunya necessita un gran pacte social per revertir els dèficits estructurals. Ens hi juguem el futur de l’educació, el d’una societat avançada i lliure capaç d’integrar a tothom. Anem cap als 10 milions d’habitants i això ens obliga a redoblar els serveis mal pensats encara per als famosos 6 milions, així que no podem quedar-nos amb una visió autoindulgent de tenir el rècord pressupostari. Deixem de dedicar esforços a infiltrar Mossos en assemblees de professors i centrem-nos a resoldre el problema que denuncia aquest i altres col·lectius, que no és altre que l'endarreriment descomunal per a una societat que aspira a ser motor d’Europa.

Com que els ponts són de propietat privada, el grup municipal planteja dues maneres d’actuar-hi. La primera implica requerir a la propietat aquesta actuació o bé que l’Ajuntament hi actuï d’urgència i de manera subsidiària. “Avui mateix l’Ajuntament ja podria executar-ho i tirar endavant la mesura, només fa falta que l’alcalde Viñuales tingui la voluntat”, ha apuntat Puig. La segona via passa perquè l’Ajuntament expropiï els ponts perquè passin a mans municipals i actuar-hi directament.

Puig ha reclamat immediatesa en aquesta actuació. “L’alcalde Viñuales no pot continuar tirant pilotes fora mentre el veïnat de la Móra viu amb preocupació de què passarà quan arribin les primeres pluges fortes de la tardor. Hi ha les eines legals i administratives per actuar, el que falta és voluntat política i sentit d’urgència, i el canvi climàtic és un context que justifica sobradament aquesta urgència”.

En aquest sentit, els republicans han criticat que un any i mig després dels forts aiguats que van desbordar el canal el carrer Baix Camp encara continuï malmès. “Aquesta situació és incomprensible i més quan el plenari municipal va aprovar per unanimitat mesures urgents per millorar la situació de la Móra. El carrer Baix Camp és un exemple que evidencia la lentitud i la manca de resposta efectiva del govern Viñuales”, ha criticat Puig. Així mateix, ha explicat que durant el mandat republicà, arran de les inundacions del 2022, van resoldre un problema similar en només una setmana al carrer Josep Ras i Claravalls, a l’Arrabassada.

Des d’ERC tampoc entenen com passat tot aquest temps encara no s’hagi convocat, ni una sola vegada, la comissió tècnica per prevenir inundacions al barri, “per respecte al veïnat de La Móra i a la paraula donada per l’Ajuntament de Tarragona reclamem que es convoqui, d’una vegada per totes, la comissió per evitar les inundacions de La Móra, conformada per administracions i l’Associació de Veïns de La Móra-Tamarit”.

Xavi Puig ha conclòs que “la prevenció no es fa amb declaracions d’intencions, sinó amb obres i decisions. Tarragona ha d’anticipar-se i protegir els veïns de la Móra amb mesures concretes i immediates. Des d’ERC tenim la màxima ambició per solucionar amb la màxima diligència els problemes que afecten les veïnes i veïns.”

Aquesta demanda s’ha fet especialment visible en centres com l’Escola Pax, l’Escola Tarragona i el Col·legi Sant Pau Apòstol, on les hores d’entrada i sortida concentren un volum important de desplaçaments i vehicles en entorns urbans sensibles. Per Fusté “més presència de la Guàrdia Urbana en aquests moments ajudaria a ordenar millor el trànsit, reduir conflictes de mobilitat i oferir més garanties de seguretat als infants, a les famílies i al conjunt de vianants”.  

Per a ERC, la Guàrdia Urbana ha de ser entesa com un cos policial de proximitat, arrelat al dia a dia de la ciutat i present també en aquells moments quotidians que tenen una incidència directa en la qualitat de vida dels veïns i veïnes. Les entrades i sortides dels centres educatius són, en aquest sentit, un dels espais on aquesta funció de proximitat es fa més necessària. 

L’alcaldable d’ERC, Xavi Puig, ha assegurat que “la Guàrdia Urbana ha de ser present allà on passen les coses del dia a dia de la ciutat, i les entrades i sortides de les escoles en són un clar exemple. Li reclamem a l’equip de govern que resolgui aquesta petició que ens fan arribar moltes famílies”. Puig ha afegit que “no estem parlant només d’ordenar millor el trànsit, sinó de garantir més seguretat viària i més tranquil·litat a les famílies a tota la comunitat educativa”.  

Puig ha defensat que “paral·lelament hem d’avançar cap a un model de ciutat en què sigui més fàcil i atractiu anar a l’escola a peu, en bicicleta i en transport públic”. En aquest sentit, ha subratllat que ERC Tarragona treballa per una ciutat “més segura, més amable i més pensada per la vida quotidiana de les famílies”.

ERC alerta que les propostes de reducció dels dies de pesca d’arrossegament i els actuals mecanismes de control posen en risc la viabilitat de moltes famílies que viuen directament o indirectament del mar. En aquest sentit, el port pesquer de Tarragona compta amb una flota de vint-i-nou embarcacions, majoritàriament dedicades a l’arrossegament, fet que evidencia el pes social i econòmic del sector a la ciutat, especialment al barri del Serrallo.

Puig assegura que “defensar la pesca de Tarragona és defensar llocs de feina, cultura, producte de proximitat i una manera de viure arrelada al Serrallo”. L’alcaldable denuncia que “no es poden continuar imposant normes pensades des de despatxos llunyans i per a empreses pesqueres oceàniques, sense entendre com funciona la pesca mediterrània i el model català ni escoltar els pescadors que cada dia surten a la mar”.

En aquest marc, Jaume Sans, vicepresident de la Confraria de Pescadors de Tarragona, ha volgut agrair la iniciativa i ha posat de manifest les dificultats creixents del sector, assegurant que “agraïm que es portin aquestes propostes a l’Ajuntament perquè els nostres problemes es coneguin. En tenim molts i cada dia apareixen noves exigències que compliquen la nostra feina” ha exposat.

La moció planteja revisar el sistema de control obligatori perquè no penalitzi els pescadors per causes meteorològiques o tècniques i perquè admeti alternatives operatives com la caixa blava. En aquest sentit, el sector denuncia que s’ha passat de declarar poques espècies a haver de registrar tota la pesca abans d’entrar al moll, una situació que genera aturades i dificultats operatives en el dia a dia. També reclama una quota específica i comercialitzable de tonyina per a la pesca accidental, ja que actualment les captures involuntàries s’han de retornar al mar fins i tot quan l’exemplar és mort, fet que suposa una pèrdua important per a la flota. Finalment, es demana l’eliminació de les quotes de gamba vermella i que els dies de pesca estiguin fixats i assignats des de l’1 de gener per donar seguretat i estabilitat al sector.

Un altre dels punts destacats del text és l’impacte creixent de la tonyina sobre el peix blau i sobre les xarxes, una problemàtica que perjudica les embarcacions i que s’ha agreujat a la costa tarragonina. Sobre aquesta qüestió, Xavi Puig afirma que “cal actuar amb sentit comú i amb dades, perquè no és acceptable que els pescadors assumeixin sols els costos d’un desequilibri que afecta la sostenibilitat d’altres espècies i la seva activitat diària”. El text també insta a l’Estat a fixar una quota que permeti la pesca accidental. “Ara mateix si es pesca sense voler-ho una tonyina, els pescadors l’hem de retornar al mar encara que estigui morta, això és una ruïna perquè aquella tonyina segurament ha espatllat aquella jornada de pesca”, ha explicat Sans.

ERC també defensa que calen estudis sobre l’impacte local de les gàbies de tonyina i decisions valentes per protegir el peix blau i garantir l’equilibri del litoral. Per a Puig, “si exigim moltíssim als pescadors d’aquí però després acabem important producte de fora que no compleix els mateixes estàndards, el que fem és castigar el sector local en lloc de reforçar-lo”.

Puig ha explicat que aqueta moció “s’ha treballat de la mà amb la Confraria de Pescadors de Tarragona i amb la Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Tarragona”. L’alcaldable ha fet una crida a la resta de formacions perquè donin suport en aquest text per unanimitat “tal com ha passat altre vegades” per anar solucionant els problemes que es troba aquest sector primari de la ciutat. Puig ha afirmat que “el sector pesquer de casa nostra se sent perseguit i ofegat per la burocràcia i la normativa. Per gran part del sector l'horitzó de futur és plegar amb les conseqüències que això podria generar sobre les famílies. Donar suport als pescadors és protegir la nostra sobirania alimentària i la riquesa del nostre mar, ells són els primers interessats en cuidar el mar”.