Però la qüestió de fons no és només què passa amb Barraques, el debat és molt més profund: per a qui és l’espai públic? Perquè aquest, és un bé col·lectiu, no és neutre ni pot gestionar-se exclusivament sota criteris d’impacte econòmic o d’oportunitat política.

Durant dues dècades, Barraques ha estat molt més que un espai de concerts. Ha estat un projecte impulsat per entitats sense ànim de lucre, construït gràcies al compromís i al voluntariat de centenars de joves de la ciutat. Les entitats que n’han format part han anat canviant al llarg dels anys, demostrant precisament que no es tracta d’un projecte patrimonialitzat per ningú, sinó d’una iniciativa viva, oberta i capaç d’incorporar noves generacions. Barraques ha contribuït a fer de Santa Tecla una festa més participativa, diversa i popular, amb una programació musical de qualitat, alternativa i que complementa l’oferta del que podem gaudir durant les festes.

Per això sorprèn i preocupa que el govern socialista hagi decidit posar-hi punt final de manera unilateral, mitjançant un correu electrònic i a només dos mesos de l’esdeveniment. El nou Pla Cultural de la ciutat de Tarragona, aprovat recentment, situa la mediació com un dels seus grans pilars. Malauradament, la manera com el govern del PSC ha gestionat la desaparició de Barraques del Passeig de les Palmeres, és exactament el contrari del que predica aquest document. No hi ha hagut diàleg, ni mediació, ni voluntat de construir alternatives conjuntament amb les entitats implicades. Per això demanem al govern socialista que reconsideri aquesta decisió, que escolti les entitats i que situï l’interès col·lectiu al centre de les seves polítiques, ara i sempre.

Per casos com aquest, massa sovint tenim la sensació que aquest govern municipal posa més facilitats als grans esdeveniments privats que als projectes impulsats per la gent de Tarragona. Ho hem vist amb Barraques, però també amb altres iniciatives promogudes per a joves tarragonins que han hagut de superar traves administratives, manca d’acompanyament institucional i una evident absència de voluntat política per ajudar-les a créixer. Projectes que, paradoxalment, acaben triomfant en municipis del nostre entorn perquè allà sí que troben suport i confiança.

Cal deixar-ho clar: les iniciatives privades no són el problema. Ningú qüestiona que una ciutat pugui acollir esdeveniments privats, de fet, són perfectament compatibles amb una ciutat viva, atractiva i culturalment activa. El problema apareix quan aquestes iniciatives privades passen a ser la prioritat política i es beneficien d’una autèntica catifa vermella, mentre els projectes ciutadans han de justificar constantment la seva existència.

I, al capdavall, la pregunta continua sent la mateixa: si l’espai públic no és per als joves organitzats de Tarragona i per als projectes que neixen a la nostra ciutat, aleshores, per a qui és?

Darrere de cada acomiadament hi ha una família, una trajectòria professional i un coneixement tècnic acumulat durant anys. La resposta no es pot limitar a gestionar les conseqüències socials. Cal exigir responsabilitat a l’empresa, transparència en les decisions i una negociació real amb la representació dels treballadors, amb l’objectiu de preservar el màxim nombre possible de llocs de treball i garantir alternatives laborals dignes.

No podem oblidar que la indústria química de Tarragona és estratègica, que subministra materials bàsics per a sectors com l’automoció, la construcció, la sanitat, l’energia, l’agricultura, l’alimentació o l’electrònica. Quan es debilita, no es perd només ocupació directa, es posa en risc tota una cadena de proveïdors, empreses, serveis i activitats logístiques.

Joaquim Margalef explica, a Una visió econòmica del llarg segle XX al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, que el creixement de la petroquímica necessitava integrar la producció de matèries primeres. Quan l’etilè s’havia d’importar, augmentaven els costos i es limitaven les economies d’escala, les inversions i la modernització de les plantes. En aquest escenari, la implantació d’un cracker d’etilè a Tarragona es va considerar determinant per consolidar el complex, atraure noves activitats i generar economies d’aglomeració i efectes multiplicadors sobre el conjunt del territori.

Aquest antecedent ajuda a entendre què representa avui el cracker de Dow, un dels dos que hi ha a Tarragona, juntament amb el de Repsol. Produeix matèries primeres essencials a partir de les quals es fabriquen materials presents en els automòbils, els equips sanitaris, els envasos, els tèxtils, els dispositius electrònics o les plaques solars. Preservar-lo, modernitzar-lo i descarbonitzar-lo significa protegir tota una cadena de valor i garantir l’autonomia productiva.

Catalunya forma part dels Quatre Motors per a Europa, amb Baden-Württemberg, a Alemanya; Llombardia, a Itàlia, i Alvèrnia-Roine-Alps, a França, territoris capdavanters caracteritzats per la seva fortalesa industrial, econòmica, científica i innovadora. Hem de preservar aquestes potencialitats, perquè perdre capacitat productiva a Tarragona no és una qüestió merament local, sinó que significa afeblir la competitivitat de Catalunya, augmentar la dependència de proveïdors externs i comprometre la sobirania industrial europea.

Hem d’evitar que la transició energètica es converteixi en una desindustrialització encoberta. Descarbonitzar no és tancar, és transformar, modernitzar i invertir. I aquesta transformació exigeix un compromís ferm dels governs. Cal recordar la tasca sostinguda d’ERC per impulsar les xarxes de distribució elèctrica tancades, una eina per reduir els costos energètics, afavorir l’autoconsum i millorar la competitivitat.

Però cal fer més. Cal més capacitat de les xarxes elèctriques, energia a preus competitius, impuls de l’hidrogen renovable i una formació professional vinculada a les necessitats reals de la indústria. La col·laboració publicoprivada és imprescindible, però els recursos públics destinats a la transformació industrial s’han de vincular al manteniment de l’activitat, l’ocupació i l’arrelament territorial. No seria acceptable socialitzar els costos de la descarbonització mentre es trasllada la producció a altres països.

Defensar els llocs de treball de Dow és defensar el coneixement industrial, la cohesió social, la competitivitat de Catalunya i la sobirania productiva d’Europa. Tarragona no es pot resignar a perdre indústria. Ha de liderar una nova etapa de descarbonització, innovació i ocupació de qualitat.

Els republicans apunten que, davant les onades de calor, és un requisit indispensable per fer el servei comptar amb aire condicionat als vehicles, disposar de punts d’ombra i de descans i tenir calçat i vestuari adequat. “No n’hi ha prou amb repartir gorres, ampolles tèrmiques o crema solar. Aquestes mesures poden ser complementàries, però no substitueixen una climatització adequada, espais de descans segurs, horaris adaptats i una avaluació rigorosa dels riscos laborals”, explica Fortuny. 

Davant d’aquest escenari, ERC demana a Viñuales que l’Ajuntament de Tarragona, com a titular del servei, no es limiti a esperar les conclusions de la investigació i actuï d’urgència per conèixer de primera mà l’abast del problema i prendre les solucions corresponents. “Hem demanat per escrit que ens responguin una vintena de preguntes per tal de conèixer qüestions com quants vehicles circulen actualment sense aire condicionat, quines incidències relacionades amb la calor s’han registrat aquest estiu, de quina manera s’ha acabat desplegant el procediment específic per als mesos d’estiu o com té previst actuar el consistori davant d’aquest cas”, exemplifica el conseller republicà. 

“El govern municipal ha d’aclarir si el protocol existeix només sobre el paper o si s’aplica realment a tots els torns i a tota la plantilla”, afegeix Fortuny, qui reivindica el control i la màxima exigència amb la gestió del contracte més important de l’Ajuntament. “Hem de ser exigents amb la neteja dels carrers, però això no significa que mirem cap a una altra banda quan es qüestionen les condicions laborals de les persones que fan possible aquest servei”, defensa.  

Per tal de poder prendre les decisions adequades, ERC Tarragona considera necessari i urgent que Viñuales convoqui una reunió amb Urbaser, el comitè de seguretat i salut i les diferents representacions sindicals: “Davant les diferents versions que hi poden haver, el govern ha de comprovar els fets, escoltar totes les parts i actuar amb transparència”. “No busquem conclusions anticipades, sinó respostes, prevenció i responsabilitat. Si es detecten deficiències, s’han de corregir immediatament; i si es confirmen incompliments, caldrà depurar les responsabilitats corresponents”, conclou Fortuny. 

Els republicans veuen la modificació de la taxa turística com una oportunitat per garantir un retorn del turisme cap a la ciutadania, de manera que els pics de visitants es compensin amb un reforç en seguretat, neteja i preservació de l’espai públic. “Veiem amb preocupació com passen els mesos i el govern de Viñuales continua instal·lat en la paràlisi, mentre que a ajuntaments com el de Barcelona grups com ERC, PSC i Comuns ja han arribat a acords, fruit del treball conjunt que trobem a faltar a Tarragona”, lamenta Roig, qui insta al govern a accelerar el ritme per tenir el recàrrec a punt el pròxim octubre, quan ja es podria començar a aplicar.

Des del grup municipal d’ERC han sol·licitat una reunió amb l’alcalde i la consellera de Turisme, Montse Adan, davant la importància de definir amb la màxima celeritat el full de ruta amb el recàrrec, una eina de gestió que permet establir diferències segons el tipus d’allotjament. “Un turista que es queda a un hotel o un càmping no és el mateix que el d’un creuer, que té un impacte sobre la nostra ciutat, però fa la despesa mínima perquè dorm i menja al vaixell. El recàrrec ha d’ajudar a compensar aquesta falta de retorn", apunta Roig.

Els republicans assenyalen que, per a l’aplicació d’eines com el recàrrec, l’àrea de turisme requereix de manera immediata una estructura amb una direcció política i tècnica que ara no existeixen. “El macrogerent que es va prometre encara no hi és, un fet que ens preocupa perquè demostra la falta de rumb en aquest àmbit”, posa en relleu la portaveu d’ERC. “Tampoc s’ha avançat més amb el Pla Especial de Pisos Turístics ni tenim encara una oficina de turisme compartida amb la Generalitat a causa de la paràlisi del projecte Porta Tàrraco”, afegeix. 

Roig lamenta l’immobilisme de Viñuales, "més centrat en les xifres i en la quantitat que en la qualitat”. En aquest sentit, des d’ERC assenyalen que l'estructura i objectius del Consorci del Patrimoni Romà de Tàrraco denoten la manera d’entendre Tarragona per part del govern del PSC. “El patrimoni i la ciutat s’entenen com un bé de consum, una situació que ens preocupa molt perquè és un model que expulsa les nostres veïnes i veïns dels barris i que després és molt difícil de revertir”, manifesta Roig, qui defensa l’impuls d’un turisme més sostenible, amb una mirada més cultural i que ajudi a generar i compartir coneixement. 

Finalment, des d’ERC també reclamen accelerar el Pla d'Usos, una eina imprescindible per garantir un equilibri entre l'activitat econòmica, el comerç de proximitat i els usos vinculats al turisme. "Cada vegada que tanca un comerç emblemàtic ens preguntem què hi acabarà havent al seu lloc. Fa pocs dies ha tancat una peixateria i avui ningú sap quin serà el nou ús d'aquell local. Tarragona no es pot permetre perdre comerç essencial sense tenir una estratègia clara sobre el model de ciutat que volem", conclou la portaveu d’ERC. 

A la barrera horitzontal que ja suposen les vies ara l’Estat espanyol pretén afegir-nos una barrera vertical de 5 metres perquè, suposadament, no hi passi el soroll. Però tampoc les vistes al mar, la llum, la brisa, la fauna... Quanta gent les vol aquestes pantalles, més enllà d’algun grafiter?

Xoca veure aquestes presses per posar aquestes pantalles que no vol ningú quan fa anys que les reclamem a l’A7, al seu pas per Parc Francolí, Monestir de Poblet i Boscos de Tarragona, i aquí de moment res. I a sobre els veïns del Roc de Sant Gaietà, on ja s’han instal·lat, denuncien que la vibració de les pantalles acústiques és més estrident que el mateix pas del trens. Prodigiós!

Estaria bé conèixer els pares de la idea de mitigar les onades de calor barrant el pas de l’aire del mar amb planxes metàl·liques rostides al sol a mode de gran radiador per tenir-hi una conversa, no fos cas que ens estiguem perdent alguna cosa.

La bona notícia és que això es pot salvar. Ja ho vam fer l’any 2021. En aquell moment jo formava part del govern de Tarragona i l’ofensiva, el govern de l’Estat i els arguments basats en el compliment de les directives europees eren els mateixos.

Vam posar el crit al cel, ens vam reunir amb ADIF i vam presentar al·legacions al projecte, mostrant oposició i oferint alternatives viables: micropantalles més a prop la via, com fan a Dinamarca, i tecnologies de rodament silenciós, com fan a Suïssa. També vam fer front comú amb els 23 municipis afectats, impulsats per Tarragona i Vilanova i la Geltrú, entre d’altres. Així érem més forts que per separat!

Igual que llavors, ERC ha tornat a presentar una moció que ha tingut el suport unànime del Ple de Tarragona, treballada amb la complicitat de la Plataforma de Mercaderies per l’Interior -que sempre hi són!-. Això permet, gràcies a la responsabilitat de tots els grups polítics, afirmar amb una sola veu que Tarragona no vol més barreres!

Tanmateix aquesta vegada l’Ajuntament no ha presentat cap al·legació contra el Pla del Soroll i això es podria llegir com una forma d’acceptar-lo. Suggereixo que una al·legació tardana és millor que una resignació silenciosa.

L’alcalde Viñuales durant el debat del Ple va intentar tranquil·litzar tothom afirmant que la solució final podria incloure menys trams de pantalles, però que de moment encara no li deien per escrit. Ja avancem que nosaltres no acceptarem ni un nyap sencer ni un nyap a trossos. Tarragona és una ciutat preciosa que ha d’obrir-se al mar, no recloure’s dins un mur!

Quin sentit té desmuntar el Mamotreto, obrir la Savinosa, peonitzar el Serrallo, crear el Parc del Port, apostar pel Pla Integral de la Part Baixa, naturalitzar el canal de la Mora i fer els carrils bici litorals i el passeig ciclable de Llevant si no és per relacionar-nos millor amb el mar? Què hi pinta una muralla enmig de tot això?

Si us plau, estimem-nos una mica i diguem no a aquesta ferida absurda i evitable. Aquí la ciutadania ha estat clau per bastir el vigent consens de ciutat i pot ser decisiva per guanyar la partida. La victòria necessària de tombar aquest mur i l’ambiciosa victòria d’obrir Tarragona al mar! 

Els casals, els campus esportius, les colònies o les activitats de lleure són espais on els infants aprenen, fan amistats, practiquen esport, desenvolupen habilitats socials i guanyen autonomia. El lleure educatiu també educa. Alhora, però, suposa una despesa important. Hi ha famílies que destinen una part considerable del seu sou només per poder continuar treballant durant els mesos de juliol i agost.

Durant anys, moltes famílies han pogut comptar amb un recurs impagable: els avis i les àvies. Han estat els grans aliats de la conciliació. Però aquesta realitat també està canviant. Hi ha avis i àvies que encara treballen, que tenen altres responsabilitats o que, senzillament, també tenen dret a gaudir del seu temps.

La situació és encara més complicada quan a casa hi ha un infant amb discapacitat o amb necessitats educatives especials. L'oferta d'activitats adaptades és limitada, les places són insuficients i moltes famílies han de fer autèntics malabarismes per trobar un casal inclusiu que garanteixi una atenció adequada. La conciliació ha de ser inclusiva.

També hauríem de deixar de veure aquestes activitats com un luxe. El lleure educatiu és una eina de cohesió social i d'aprenentatge. Quan un infant no pot participar en un casal perquè la seva família no s'ho pot permetre, perd una oportunitat de desenvolupar-se en igualtat de condicions amb la resta d'infants.

A més a més, hem de superar la idea que només necessiten suport les famílies que es troben en situacions d'exclusió social. Hi ha moltes llars que treballen, que no són usuàries dels Serveis Socials, però que han de fer números per arribar a final de mes. Les polítiques públiques han de saber llegir aquesta realitat.

Aquesta era la filosofia dels Bons Estiu impulsats durant el mandat republicà a Tarragona. Un model basat en una convocatòria pública, transparent i amb vocació universal, que permetia arribar tant a les famílies amb més dificultats com a aquelles que, sense formar part del circuit dels Serveis Socials, també necessitaven una ajuda perquè que els seus fills i filles participessin en activitats d'estiu.

La conciliació no pot ser un problema que cada família resolgui com pugui. Ha de formar part de les polítiques públiques. I els ajuntaments tenim molt a dir. Cal ampliar l'oferta de casals municipals amb preus assequibles, garantir-ne la inclusió, aprofitar millor els equipaments públics durant l'estiu, coordinar una oferta suficient perquè cap infant es quedi sense plaça. La conciliació és una necessitat transversal.

Quan parlem de posar les persones al centre, parlem d'això. D'entendre que una ciutat no és més moderna perquè organitza grans esdeveniments, sinó perquè acompanya les famílies en els reptes del seu dia a dia. Potser ha arribat el moment que deixem de preguntar-nos cada juny “i ara què?” i comencem, entre tots, a construir una resposta col·lectiva. Perquè una ciutat que cuida els seus infants també cuida les seves famílies. I això és construir una Tarragona millor!

Els republicans recorden que Tarragona ja va rebutjar aquesta solució de manera unànime l'any 2021 i que aquella posició va permetre articular un front comú entre els 23 municipis afectats. Així mateix, defensen que aquestes infraestructures, d'entre cinc i vuit metres d'alçada en alguns trams, suposarien una nova barrera física entre la ciutat i el mar, amb un fort impacte paisatgístic, ambiental i social. 

Per aquest motiu, la moció defensa que la solució passa per traslladar el trànsit ferroviari de mercaderies cap a un corredor segregat per l'interior, reservant la línia de la costa per al transport de passatgers. Mentre aquesta infraestructura no sigui una realitat, ERC reclama que el Ministeri opti per alternatives menys invasives per reduir el soroll, com les pantalles de baixa alçada situades al costat de la via, ja implantades amb èxit en altres xarxes ferroviàries europees, i també tecnologia de rodadura silenciosa. 

"L'autèntic problema no són les pantalles, sinó que els trens de mercaderies continuïn passant pel mig de les nostres ciutats, per on viu la gent. Tarragona necessita una solució definitiva que protegeixi la salut de la ciutadania, el nostre patrimoni i la façana marítima. No podem acceptar que la resposta sigui aixecar murs de fins a vuit metres davant del mar, ens privarien de la brisa marina, tindrien un fort impacte paisatgístic i, molt probablement, acabarien plens de grafits i actes vandàlics en molt poc temps. Tarragona no es mereix això", defensa l'alcaldable d'ERC, Xavi Puig. 

D'altra banda, ERC també presentarà una moció per recuperar els Bons Estiu, el programa municipal d'ajuts impulsat durant el govern republicà per facilitar l'accés dels infants als casals, campus esportius, colònies i activitats de lleure. 

Els republicans lamenten que des del 2024 aquest model hagi estat substituït per un sistema vinculat exclusivament als Serveis Socials i proposen recuperar una convocatòria pública, oberta i amb vocació universal, basada en criteris objectius, per garantir la conciliació familiar i la igualtat d'oportunitats. "Els Bons Estiu eren una eina perquè cap infant es quedés sense activitats d'estiu per motius econòmics. Cal recuperar aquesta política pública i tornar a facilitar l'accés al lleure educatiu a moltes famílies de Tarragona", afirma la consellera Gemma Fusté. 

A més, des del Grup Municipal també assumiran la moció presentada pel Comitè d'Empresa de Dow Chemical Tarragona Sud, en defensa de l'ocupació industrial, dels treballadors i treballadores de Dow Chemical Tarragona i del futur del sector petroquímic del Camp de Tarragona, així com la moció presentada per la Federació de Veïns de Tarragona per a l'eliminació de l'amiant al municipi.

Denunciem que aquesta decisió s'ha comunicat tard i sense oferir cap alternativa, tal com ha explicat la mateixa coordinadora de Barraques. La manera d'actuar del govern socialista trenca amb dues dècades de col·laboració entre l'Ajuntament i una iniciativa consolidada dins la nostra festa major. "Barraques fa 20 anys que forma part de Santa Tecla i no es pot decidir unilateralment que en quedi fora, sense diàleg i sense una alternativa", afirma l’alcaldable, Xavi Puig.

Barraques ha contribuït durant 20 anys a enriquir Santa Tecla amb cultura popular, autogestió, participació ciutadana i oportunitats per a la música del territori. Representa una manera d'entendre les festes basades en la implicació del teixit associatiu. En aquest cas, de la mà del Casal Popular Sageta de Foc, el Futbol Club Tarraco, el Sindicat d’Habitatge de Tarragona, l’Organització Juvenil Socialista i els Pataquers de la URV, que formen part de la coordinadora de Barraques. La pluralitat és una de les grans fortaleses de Santa Tecla, i excloure Barraques és trencar amb aquest principi.

"Ens preocupa que darrere d'aquesta decisió hi hagi un canvi de model. Si es substitueix un projecte associatiu, arrelat i sense ànim de lucre per una proposta privada o comercial, Tarragona hi sortirà perdent. Les festes han de continuar sent un espai de participació ciutadana", assenyala Puig.

També considerem que aquesta decisió entra en contradicció amb els principis del Pla Estratègic de Cultura, aprovat recentment, que aposta per la participació, la mediació i el treball conjunt entre l'Ajuntament i el teixit cultural.

Per tot plegat, reiterem la nostra petició a Viñuales perquè reconsideri aquesta decisió i treballi perquè aquest projecte continuï formant part de les nostres festes. “Ens preocupa la deriva autoritària que té l'alcalde Viñuales i exigim que cesi aquesta persecució contra l’esquerra independentista de Tarragona”, conclou Puig.

L’alcaldable republicà agraeix als departaments i als voluntaris que s’han implicat en l’esdeveniment. Tanmateix, considera que el Tour va deixar una sensació “agredolça” a la ciutadania perquè “s’ha intentat promocionar Tarragona a qualsevol preu oblidant el més important, que és la qualitat de vida de la seva gent”. Alhora, lamenta els intents de Viñuales d’impedir la llibertat d’expressió demanant retirar pancartes amb estelades durant l’etapa: “L’ordre és totalment il·legítima i per això va ser desobeïda. Sentim que els treballadors municipals haguessin de passar per aquest moment per les ínfules de l’alcalde. Com a màxim representant de la ciutat ha de vetllar pel dret a la llibertat d’expressió, no censurar-la". 

Al seu torn, la portaveu d’ERC, Maria Roig, ha posat en relleu les diferents problemàtiques que ha patit la ciutadania de Tarragona arran del Tour. “Ens van dir que el Tour no ens costaria diners, però això és fals. Tota la campanya de promoció, les hores extra dels treballadors municipals, el cost de la neteja extra, les tanques publicitàries o el reasfaltatge de carrers, que en alguns llocs han acabat sent nyaps, han suposat una despesa”, expressa Roig, qui considera que les xifres de diumenge que va vendre el govern de Viñuales estan molt per sobre de la realitat. 

La portaveu també apunta les restriccions de mobilitat que van començar fins quatre dies abans de la celebració de l’etapa. “Això ha suposat una paràlisi a l’hora de moure’s per la ciutat, precisament en la setmana del Concurs de Focs Artificials, i ha deixat aïllats equipaments tan importants com l’Hospital Joan XXIII. Entenem que el pas del Tour comporta restriccions de trànsit, però es podria haver fet una millor planificació perquè no afectés tanta gent i durant quatre dies”, comenta Roig, qui agraeix la feina de l’Associació de Veïns del Parc Francolí per tota la feina d’informació i seguiment que han fet durant aquests dies. 

D’altra banda, els republicans lamenten la mala gestió en la neteja, amb contenidors tancats que obligaven a deixar la brossa fora. “El govern de Viñuales s’ha esforçat per construir un aparador perfecte per al visitant mentre la ciutat patia les conseqüències de la falta de planificació i d’alternatives”, manifesta la portaveu d’ERC, que també posa en relleu l’eliminació de carrils bici el darrer any com a prova del model de ciutat del govern del PSC. “El Tour ens agrada i va ser una jornada festiva que ens va fer sortir al carrer a gaudir, però existeixen altres maneres de fer les coses sense oblidar les prioritats de les veïnes i veïns. No té per què ser incompatible una cosa amb l’altra”, afegeix. 

L'alcaldable d'ERC, Xavi Puig, recorda que el nou POUM és un projecte que es va impulsar durant el mandat republicà i que es va desenvolupar complint els terminis previstos. "Vam assumir la responsabilitat de posar Tarragona l’endemà de l'anul·lació del POUM de 2013. Vam aprovar les Normes Urbanístiques Provisionals per garantir la seguretat jurídica, vam tirar endavant l'Avanç del POUM i vam impulsar un dels processos participatius més ambiciosos que ha viscut la ciutat. Totes les fites es van complir en un termini establert de menys de tres anys", destaca. 

Des d'ERC lamenten que, després de tota aquesta feina, Viñuales no estigui donant continuïtat al ritme que requereix un pla tan important. "Del POUM ens preocupa el temps. Fa mesos que no tenim cap reunió amb el govern del PSC per conèixer l'estat dels treballs ni les possibles modificacions que es plantegen. Tarragona no es pot permetre repetir els errors del passat, amb tramitacions inacabables i resultats poc sòlids jurídicament. No volem un altre POUM trigui molt i pugui caure, per això ens posem a disposició de l'alcalde per ajudar en el que faci falta", afirma Puig. 

Els republicans també proposen reforçar amb més recursos i personal l'àrea d'Urbanisme perquè pugui atendre amb més agilitat tant la gestió urbanística del dia a dia com la tramitació del nou POUM. "Tenim uns tècnics extraordinaris, però les prioritats polítiques s'han de traduir en més recursos perquè aquesta àrea pugui avançar més ràpidament i millor i no entri en una situació de paràlisi", assenyalen. 

Recorden que el POUM del 2013 va necessitar catorze anys de tramitació i va acabar sent anul·lat pels tribunals. Precisament per evitar repetir errors del passat, el govern d'ERC va accelerar la redacció d'un nou planejament adaptat als reptes actuals, incorporant criteris de sostenibilitat, cohesió urbana, ampliació de l'Anella Verda, millora de la mobilitat i protecció dels espais naturals, però també preveient el sòl necessari per facilitar la construcció d'habitatge i afrontar una crisi residencial que afecta cada vegada més tarragonins i tarragonines. 

També reiteren la seva preocupació per qüestions estratègiques com la preservació de Mas d'en Sorder i la protecció de l'Anella Verda, dos elements que formen part del model de ciutat sostenible que defensen. En aquest sentit, recorden que l'Avanç del POUM és un document aprovat pel Ple de Tarragona amb majoria absoluta l'any 2022 i que constitueix la base sobre la qual s'ha de redactar el nou planejament. "De vegades sentim dir que el govern ha incorporat determinades qüestions a l'Avanç del POUM, però això no és així. L'Avanç és el document aprovat pel Ple i s'ha de respectar. Si es vol un altre plantejament, el que correspon és iniciar un nou procés participatiu i aprovar un nou Avanç", remarquen els republicans. 

"Vam deixar un POUM encarrilat, amb una base tècnica sòlida i avalat per la ciutadania. Ara cal lideratge polític, capacitat de treballar en equip i voluntat d'arribar a grans acords. L'alcalde ha de saber que, si el govern necessita ERC per tirar endavant un bon POUM, ens hi trobarà. Les polítiques d'habitatge i el desenvolupament econòmic necessiten seguretat jurídica, celeritat i majories àmplies. Tarragona no es pot permetre perdre més temps i nosaltres estem disposats a ajudar perquè la ciutat disposi com més aviat millor del planejament que necessita", conclou Xavi Puig. 

Mares que han de viure amb els avis perquè no arriben al lloguer. Pares separats a qui el jutge no dona la custòdia del seus fills perquè viuen en una habitació llogada. Persones aturades a qui se’ls demana aval per visitar un pis que en 24h ja està llogat. Matrimonis infeliços perquè no els és viable el divorci. Gent de mitjana edat que esdevé pobre després de pagar el pis. Joves que no poden marxar de ca els pares o que se’n van de Tarragona. Cada cop més ciutadans exposats a viure en condicions inacceptables o haver de marxar lluny dels seus, que som nosaltres.

Cercar a Idealista i constatar que només hi ha 24 pisos de lloguer per una ciutat de 143.260 habitants, a un preu mitjà de 1.461€, es tradueix en totes aquestes històries. Qui pot pagar aquests preus? Que el problema de l’habitatge sigui també un problema de país no és consol ni excusa per no acomplir amb el nostre deure: resoldre’l. I tenim les eines per fer-ho, si les combinem amb intel·ligència i determinació.

Fa uns dies vam entregar a l’alcalde Viñuales una proposta per a fomentar el lloguer assequible a Tarragona. Es tracta d’aplicar un parell de receptes que funcionen bé però amb unes quotes d’ambició mai vistes fins ara.

La proposta d’ERC consisteix en demanar el crèdit de 14 milions d’euros com cada any i invertir-lo íntegrament a habitatge. 12 milions per la compra i rehabilitació de pisos per tanteig i retracte. Els restants 2 milions per donar ajuts a la rehabilitació -de fins a 18mil euros- per cada pis que els particulars posin a disposició de l’Empresa Municipal d’Habitatge durant 5 anys. Els propietaris que s’hi acullin no es faran rics, però renovaran el seu patrimoni i cobraran un lloguer garantit que ajudarà a una família.

Aquesta mesura tindrà un bon impacte sobre el mercat de lloguer de Tarragona a curt i mig termini. Per un costat, suposa generar una oferta de 300 habitatges a lloguer assequible, un lloguer que no supera els 500€. Això és un benefici directe per a unes 300 famílies o unes 750 persones. Per l’altre costat, aquesta gran injecció d’oferta assequible reduirà els preus del mercat de lloguer per a tothom, un benefici valuós i massiu.

L’acció, doncs, no és només bona en termes socials sinó que és intel·ligent en termes econòmics. L’Ajuntament continua l’estratègia que va implementar el conseller Fortuny amb el govern republicà: amortitzar més crèdit del que es demana però no deixar mai d’invertir a crèdit, de forma que la ciutat redueix el deute viu sense deixar d’apostar per la seva pròpia millora.

Adquirir habitatge no és una despesa sinó una inversió amb retorn. Primer perquè l’Ajuntament cobrarà uns lloguers que permetran recuperar la inversió en menys de 15 anys. I segon perquè l’Ajuntament no perd tots aquests recursos sinó que els transforma en un patrimoni immobiliari que anirà augmentant el seu valor. És una decisió justa i racional.

I el que és el més important, estarem oferint llar, oportunitats i prosperitat a la nostra gent, en el marc d’aquesta formidable crisi d’habitatge. Tarragona ha de posar el benestar i la prosperitat de les persones al centre de totes les seves polítiques i en aquest sentit la nostra proposta marca un rumb atrevit i valent. Viure a Tarragona, ni més ni menys.

En primer lloc, ERC proposa la construcció de nous vestuaris al costat del camp actual per poder donar resposta immediata a aquesta manca d’espais i garantir el desenvolupament del futbol femení. En segon lloc, planteja la previsió d’una ampliació futura de les instal·lacions esportives mitjançant la reserva de sòl al nou POUM per a la possible construcció d’un segon camp de futbol. I, finalment, reclama la recerca d’un espai adequat perquè el club pugui desenvolupar les tasques de gestió i direcció de l’entitat. 

“El Club Escola de Futbol Sant Pere i Sant Pau és un exemple de com l’esport de base pot generar cohesió, valors i comunitat al barri i a tota la ciutat”, ha destacat l’alcaldable d’ERC, Xavi Puig. Ha afegit que “quan un projecte esportiu arriba a aquest nivell de creixement, les institucions han de ser capaces d’acompanyar-lo amb les infraestructures necessàries perquè no es vegi limitat en el seu potencial, especialment en un àmbit tan important com el futbol femení. Estem parlant d’un club referent a la demarcació, que lidera el futbol femení federat i que necessita espais per continuar creixent i donant oportunitats a més nenes i joves”. 

D’altra banda, ERC ha presentat una moció per atendre les necessitats urgents de la Protectora d’Animals i Plantes de Tarragona. La proposta planteja actualitzar el suport econòmic de l’Ajuntament en els futurs pressupostos per adaptar-lo a la realitat actual, tenint en compte que l’entitat atén prop de 290 animals i gestiona centenars d’adopcions anuals, en un context d’increment dels costos veterinaris i de manteniment. El grup municipal recorda que el conveni amb la Protectora s’ha mantingut en 20.000 euros anuals, una xifra que considera insuficient davant l’augment de la càrrega de treball i les necessitats del servei. 

"La Protectora fa una gran feina, però no pot continuar assumint més responsabilitats amb els mateixos recursos de fa anys. Cal actualitzar el suport econòmic municipal i accelerar les millores del refugi de Riu Clar per garantir el benestar dels animals i la viabilitat del servei”, explica el conseller Carles Farré. 

La moció també reclama accelerar la millora i ampliació de les instal·lacions del refugi de Riu Clar, on ja hi ha prevista una partida de 50.000 euros al pressupost de 2026, amb l’objectiu de garantir unes condicions adequades per a l’atenció dels animals. 

Per últim, els republicans també presenten una moció per a millorar la seguretat vària a l’encreuament de la N-340 entre Tarragona i La Canonja, un punt negre de la xarxa viària amb risc per a treballadors i vianants del Polígon Sud. “És un punt fosc que no pot esperar més. Proposem substituir l’actual sistema de semàfors per una solució de més seguretat, com una rotonda o sistemes intel·ligents de regulació del trànsit", afirma el conseller Jordi Fortuny. Des d’ERC també reclamen la construcció d’un pas elevat o subterrani per a vianants i ciclistes i la instal·lació immediata de mesures de control de velocitat, com radars de tram o fixos, mentre no s’executin les obres estructurals. 

Els republicans plantegen que aquesta mesura suposaria revertir la decisió de no recórrer a crèdit aquest exercici i la situen com una actuació “de màxima ambició i prioritat social”. Segons la proposta, la inversió permetria incorporar fins a 300 habitatges de lloguer assequible al parc públic municipal. La meitat dels habitatges adquirits per compra directa, amb una inversió de 12 milions d’euros, i els 150 restants incorporats a la borsa de lloguer social mitjançant ajuts a la rehabilitació, amb una inversió de 2 milions d’euros, recuperant les ajudes que es van impulsar el mandat anterior. “Amb aquesta aposta pública l’impacte serà molt gran perquè centenars de famílies accediran a un habitatge, però milers més veuran abaixar el seu preu de lloguer atès que l’Ajuntament condiciona el mercat”, ha detallat l’alcaldable d’ERC, Xavi Puig.

Des d'ERC alerten que Tarragona es troba immersa en una situació d’emergència habitacional mai vista, amb poquíssims pisos de lloguer disponibles i amb un preu i unes condicions impossibles per a la gent. “Sortir de la crisi d’habitatge és possible, però cal molta determinació i entendre que només amb les receptes d’abans, no fem, cal molt més i molta ambició, ha explicat Puig, qui ha defensat que “Tarragona necessita decisions útils i valentes davant una emergència residencial que no es pot continuar afrontant amb passivitat. Si hi ha marge financer, cal posar-lo al servei d’una prioritat social de primer ordre com és garantir l’accés a l’habitatge”.

Puig ha remarcat també que “aquesta no és una proposta de despesa corrent, sinó una aposta estratègica per convertir capacitat financera en patrimoni públic, cohesió social i oportunitats per centenars de tarragonines i tarragonins. Per això demanem una rectificació de la decisió de no demanar crèdit aquest any, hi ha una necessitat social i cal que l’Ajuntament li faci front”.

Per la seva banda, la portaveu Maria Roig, ha assenyalat que “l’Ajuntament no pot resignar-se davant un mercat de lloguer tensionat i excloent. Cal invertir, ampliar parc públic i oferir alternatives reals a joves, famílies i col·lectius amb dificultats per accedir a un habitatge”.

Roig ha afegit que “la proposta és viable, proporcionada i responsable des del punt de vista financer, i s’ha de desplegar amb planificació, amb lideratge polític i amb la participació dels instruments municipals competents, especialment SMHAUSA. L'oferta no parla de nova construcció, volem invertir el màxim en habitatges ja existents i que es troben buits, via compra i via estimulant que els propietaris els posin a lloguer”. La portaveu també ha recordat que "l'oposició d'ERC a l'Ajuntament és de proposta davant situacions d'emergència i complexos com la de l'habitatge i de crítica i fiscalització en tots aquells temes que ho necessiten".  

ERC sosté que la proposta parteix d’un criteri de responsabilitat financera i prioritat social, i defensa que l’actual marc de deute viu de l’Ajuntament permet una operació d’aquestes característiques sense comprometre l'equilibri dels comptes municipals. En aquest sentit, els republicans consideren que renunciar a activar aquest marge seria deixar passar una oportunitat.

Els republicans recorden que aquesta proposta d’habitatge assequible se suma a altres de molt importants com assolir salvar l’Àrea Residencial Estratègia de Pou Boronat, un nou desenvolupament que en pocs anys suposarà 1.800 habitatges, 900 dels quals habitatges protegits.

Diversos pares i mares han traslladat a ERC la seva preocupació després de comprovar que, tot i residir a tocar de l'escola, els seus infants han estat derivats a altres centres educatius de la ciutat. “És incomprensible que les famílies que viuen al costat de l’Escola El Miracle no puguin portar-hi els seus fills. La supressió de la segona línia està demostrant ser un gran error”, afirma l’alcaldable d’ERC, Xavi Puig.

“En alguns casos, aquestes famílies tampoc han obtingut plaça en les seves opcions prioritàries, com l’Escola Arrabassada o l’Escola Saavedra. Això genera una situació d’incertesa i, a més, dificulta la conciliació familiar”, adverteix el republicà.

Des d’ERC recorden que la segona línia d’aquest centre va ser impulsada i oberta durant el govern republicà precisament per donar resposta a la demanda educativa creixent de la zona i garantir que cada infant pogués escolaritzar-se al seu entorn proper. Per aquest motiu, consideren especialment injustificada la decisió de suprimir una línia que havia demostrat la seva utilitat i necessitat. “Quan nosaltres governàvem vam escoltar la ciutadania i vam fer que la Generalitat obrís una línia més al Miracle. Ara moltes famílies ens pregunten si aquesta situació té alguna relació amb el canvi de prioritats de l'actual govern de Viñuales", explica Xavi Puig.

Els republicans defensen que l’escola pública de proximitat és un element clau per afavorir la cohesió social, reduir desplaçaments i facilitar la vida quotidiana de les famílies. Per aquest motiu, reclamen al Departament d’Educació que revisi la decisió adoptada i estudiï la recuperació de la segona línia del centre, i també de l’Escola Pràctiques.

“Els infants haurien de poder anar a l’escola caminant o en bicicleta, sense dependre de desplaçaments llargs o innecessaris. Quan això no és possible, estem trencant el principi bàsic de l’escola pública de proximitat i afectant la qualitat de vida de les famílies”, conclou Puig.

“Des d’Esquerra Republicana sempre hem estat trepitjant carrer, que és la millor forma de conèixer la realitat de Tarragona. Volem continuar fent-ho, però ara a través d’aquesta campanya, de manera ordenada, barri a barri, i arribar a cada racó de la ciutat”, expressa Puig. L'alcaldable defensa una política de proximitat que prioritzi sempre la participació de la gent en la construcció del futur de Tarragona. “Hi ha una altra manera de fer, allunyada dels despatxos i basada en l’escolta activa perquè ningú se senti desatès”.

Caminem amb Tu, Tarragona recorrerà tots els barris de la ciutat, des de Ferran fins a Bonavista i des de Sant Salvador fins al Serrallo, passant pel gran centre de Tarragona. “Volem aprofundir en els problemes compartits entre barris i també les particularitats de cadascun d’ells”, afirma Puig sobre una campanya que ja suma dues jornades i que en sumarà una quarantena més. “Ja hem omplert moltes pàgines de la llibreta de necessitats i problemàtiques que necessiten una resposta que no arriba. Només cal voluntat i il·lusió per poder fer-les realitat, i nosaltres n’anem sobrats”, manifesta l’alcaldable republicà.

Alhora, Puig posa en valor l’acollida de la gent del Serrallo i de Torreforta en les dues primeres caminades: “Les sensacions han estat immillorables i agraïm que tothom vulgui sumar en la transformació de la ciutat. Parlar amb la gent, estar amb la gent, és el millor de la nostra feina. Em sento afortunat”, posa en relleu el candidat d’ERC. “Els polítics som ciutadans com qualsevol altre, que s’estimen i viuen cada dia Tarragona, però tenim la responsabilitat de representar i defensar els interessos de la seva gent, per millorar i garantir un futur que no deixi ningú enrere”.