Diversos pares i mares han traslladat a ERC la seva preocupació després de comprovar que, tot i residir a tocar de l'escola, els seus infants han estat derivats a altres centres educatius de la ciutat. “És incomprensible que les famílies que viuen al costat de l’Escola El Miracle no puguin portar-hi els seus fills. La supressió de la segona línia està demostrant ser un gran error”, afirma l’alcaldable d’ERC, Xavi Puig.

“En alguns casos, aquestes famílies tampoc han obtingut plaça en les seves opcions prioritàries, com l’Escola Arrabassada o l’Escola Saavedra. Això genera una situació d’incertesa i, a més, dificulta la conciliació familiar”, adverteix el republicà.

Des d’ERC recorden que la segona línia d’aquest centre va ser impulsada i oberta durant el govern republicà precisament per donar resposta a la demanda educativa creixent de la zona i garantir que cada infant pogués escolaritzar-se al seu entorn proper. Per aquest motiu, consideren especialment injustificada la decisió de suprimir una línia que havia demostrat la seva utilitat i necessitat. “Quan nosaltres governàvem vam escoltar la ciutadania i vam fer que la Generalitat obrís una línia més al Miracle. Ara moltes famílies ens pregunten si aquesta situació té alguna relació amb el canvi de prioritats de l'actual govern de Viñuales", explica Xavi Puig.

Els republicans defensen que l’escola pública de proximitat és un element clau per afavorir la cohesió social, reduir desplaçaments i facilitar la vida quotidiana de les famílies. Per aquest motiu, reclamen al Departament d’Educació que revisi la decisió adoptada i estudiï la recuperació de la segona línia del centre, i també de l’Escola Pràctiques.

“Els infants haurien de poder anar a l’escola caminant o en bicicleta, sense dependre de desplaçaments llargs o innecessaris. Quan això no és possible, estem trencant el principi bàsic de l’escola pública de proximitat i afectant la qualitat de vida de les famílies”, conclou Puig.

“Des d’Esquerra Republicana sempre hem estat trepitjant carrer, que és la millor forma de conèixer la realitat de Tarragona. Volem continuar fent-ho, però ara a través d’aquesta campanya, de manera ordenada, barri a barri, i arribar a cada racó de la ciutat”, expressa Puig. L'alcaldable defensa una política de proximitat que prioritzi sempre la participació de la gent en la construcció del futur de Tarragona. “Hi ha una altra manera de fer, allunyada dels despatxos i basada en l’escolta activa perquè ningú se senti desatès”.

Caminem amb Tu, Tarragona recorrerà tots els barris de la ciutat, des de Ferran fins a Bonavista i des de Sant Salvador fins al Serrallo, passant pel gran centre de Tarragona. “Volem aprofundir en els problemes compartits entre barris i també les particularitats de cadascun d’ells”, afirma Puig sobre una campanya que ja suma dues jornades i que en sumarà una quarantena més. “Ja hem omplert moltes pàgines de la llibreta de necessitats i problemàtiques que necessiten una resposta que no arriba. Només cal voluntat i il·lusió per poder fer-les realitat, i nosaltres n’anem sobrats”, manifesta l’alcaldable republicà.

Alhora, Puig posa en valor l’acollida de la gent del Serrallo i de Torreforta en les dues primeres caminades: “Les sensacions han estat immillorables i agraïm que tothom vulgui sumar en la transformació de la ciutat. Parlar amb la gent, estar amb la gent, és el millor de la nostra feina. Em sento afortunat”, posa en relleu el candidat d’ERC. “Els polítics som ciutadans com qualsevol altre, que s’estimen i viuen cada dia Tarragona, però tenim la responsabilitat de representar i defensar els interessos de la seva gent, per millorar i garantir un futur que no deixi ningú enrere”.

D’aquesta manera, els republicans se situen en contra del projecte i, alhora, expressen el seu suport a les al·legacions presentades per l’Associació Mediambiental La Sínia, que ha advertit de l’impacte ambiental de la proposta. “Defensem la necessitat d’avançar cap a un model energètic basat en les energies renovables, però aquest procés no es pot fer d’esquena al territori. Prioritzem aquestes instal·lacions en sòl industrial i en sòl urbà”, ha explicat l’alcaldable d’ERC, Xavi Puig.

Puig ha remarcat també la importància de preservar l’Anella Verda com a patrimoni natural de la ciutat: “És un espai fonamental per a Tarragona que garanteix biodiversitat, equilibri ecològic i qualitat de vida. L’entorn del torrent de la Móra i Mas Cosidor té un alt valor ambiental, social i paisatgístic que no es pot menystenir”.

Els republicans insisteixen que “renovables sí, però així no” i recorden que Tarragona encara té moltes oportunitats infrautilitzades per desplegar energia fotovoltaica sense afectar espais naturals. “Hi ha moltes teulades d’edificis i naus industrials, solars buits o aparcaments on es poden instal·lar plaques solars abans d’ocupar zones de valor ambiental”, ha assenyalat Puig, criticant la manca d’ambició de Viñuales en matèria de transició energètica.

Per aquest motiu, ERC reclama al govern del PSC que escolti les entitats ecologistes del territori i que treballi per una planificació energètica coherent amb la protecció dels espais naturals. Els republicans recorden, a més, que es tracta també d’una qüestió de voluntat política, i posen com a exemple que en l’anterior mandat ja es va rebre una proposta similar que va ser rebutjada.

Finalment, el grup municipal alerta que aquest projecte es planteja en un moment en què Tarragona encara no disposa d’un nou POUM. “Considerem irresponsable hipotecar el futur d’aquests espais sense haver definit prèviament quin model de ciutat, de protecció ambiental i d’usos volem”, ha conclòs Puig.

És molt greu que confonguem o es tracti una assemblea sindical de mestres i professors com una reunió de la màfia. Infiltrar agents d'intel·ligència per vigilar qui ensenya matemàtiques o història als nostres fills i filles és, a més d'un ridícul espantós, una mostra de la paranoia d'un govern que no té clar que l’estat del benestar no es pot sostenir a costelles de mestres i metges. Però no ens quedem només amb això, posem el focus especialment en què tots dos col·lectius, dos actors socials imprescindibles, estan sortint al carrer per protestar davant les xifres de la nòmina, a més d’altres demandes per la millora de la qualitat del servei.

Avui dia ja no podem parlar del funcionari privilegiat. La inflació i les retallades mai revertides, que l'administració va iniciar per afrontar la crisi del 2008, han portat al col·lectiu públic a perdre el 25% del poder adquisitiu respecte a fa 20 anys, com si cobressin tres mesos menys a l'any. I a això se li suma la llosa de l’habitatge, ja que segons el destí has d’esmerçar més del 50% del sou en un lloguer o a fer quilòmetres cada dia. La pèrdua de poder adquisitiu a causa dels baixos sous en molts sectors econòmics és evident, una situació que ha comportat la impossibilitat d’emancipar-se a tota una generació jove perquè no arriba a final de mes.

La consellera d’Economia, Alícia Romero, va fer unes declaracions tan còmiques com preocupants: "Trobarem els recursos. Amb un total de 50.000 milions d'euros, segur que els trobarem". Ia la vegada diu: "En aquest moment, tot està assignat. Tots els recursos tenen noms i cognoms". En conclusió, a qui despullarem? A qui li traurem la partida que té assignada? Arribarem al 6% del PIB que mana la LEC simplement reordenant els recursos?

És evident que no s’ha entès res perquè només poden ser engrunes les que es podran oferir, mentre es presumeix dels rècords de recaptació de l’estat i es diu que l’economia va bé. Sí que s’ha aprofitat la inflació per recaptar més, però sense practicar la deflació en l’IRPF des del 2015. Tenim els mateixos trams impositius des d’aleshores, una manera d’apujar silenciosament la pressió i, fins i tot, castigar el poder adquisitiu.

Les xifres macroeconòmiques van bé i les expectatives són bones per a Catalunya, però poden ser nefastes per a la societat si no hi ha una veritable inversió en educació, sanitat, mobilitat i habitatge. Una política d’inversió que arribi als estàndards dels països desenvolupats en sanitat pública. A Catalunya el 65% és públic i el 35% és privat (mútues i pagaments directes), una doble cobertura que sagna encara més les butxaques dels catalans.

Catalunya necessita un gran pacte social per revertir els dèficits estructurals. Ens hi juguem el futur de l’educació, el d’una societat avançada i lliure capaç d’integrar a tothom. Anem cap als 10 milions d’habitants i això ens obliga a redoblar els serveis mal pensats encara per als famosos 6 milions, així que no podem quedar-nos amb una visió autoindulgent de tenir el rècord pressupostari. Deixem de dedicar esforços a infiltrar Mossos en assemblees de professors i centrem-nos a resoldre el problema que denuncia aquest i altres col·lectius, que no és altre que l'endarreriment descomunal per a una societat que aspira a ser motor d’Europa.

Com que els ponts són de propietat privada, el grup municipal planteja dues maneres d’actuar-hi. La primera implica requerir a la propietat aquesta actuació o bé que l’Ajuntament hi actuï d’urgència i de manera subsidiària. “Avui mateix l’Ajuntament ja podria executar-ho i tirar endavant la mesura, només fa falta que l’alcalde Viñuales tingui la voluntat”, ha apuntat Puig. La segona via passa perquè l’Ajuntament expropiï els ponts perquè passin a mans municipals i actuar-hi directament.

Puig ha reclamat immediatesa en aquesta actuació. “L’alcalde Viñuales no pot continuar tirant pilotes fora mentre el veïnat de la Móra viu amb preocupació de què passarà quan arribin les primeres pluges fortes de la tardor. Hi ha les eines legals i administratives per actuar, el que falta és voluntat política i sentit d’urgència, i el canvi climàtic és un context que justifica sobradament aquesta urgència”.

En aquest sentit, els republicans han criticat que un any i mig després dels forts aiguats que van desbordar el canal el carrer Baix Camp encara continuï malmès. “Aquesta situació és incomprensible i més quan el plenari municipal va aprovar per unanimitat mesures urgents per millorar la situació de la Móra. El carrer Baix Camp és un exemple que evidencia la lentitud i la manca de resposta efectiva del govern Viñuales”, ha criticat Puig. Així mateix, ha explicat que durant el mandat republicà, arran de les inundacions del 2022, van resoldre un problema similar en només una setmana al carrer Josep Ras i Claravalls, a l’Arrabassada.

Des d’ERC tampoc entenen com passat tot aquest temps encara no s’hagi convocat, ni una sola vegada, la comissió tècnica per prevenir inundacions al barri, “per respecte al veïnat de La Móra i a la paraula donada per l’Ajuntament de Tarragona reclamem que es convoqui, d’una vegada per totes, la comissió per evitar les inundacions de La Móra, conformada per administracions i l’Associació de Veïns de La Móra-Tamarit”.

Xavi Puig ha conclòs que “la prevenció no es fa amb declaracions d’intencions, sinó amb obres i decisions. Tarragona ha d’anticipar-se i protegir els veïns de la Móra amb mesures concretes i immediates. Des d’ERC tenim la màxima ambició per solucionar amb la màxima diligència els problemes que afecten les veïnes i veïns.”

Aquesta demanda s’ha fet especialment visible en centres com l’Escola Pax, l’Escola Tarragona i el Col·legi Sant Pau Apòstol, on les hores d’entrada i sortida concentren un volum important de desplaçaments i vehicles en entorns urbans sensibles. Per Fusté “més presència de la Guàrdia Urbana en aquests moments ajudaria a ordenar millor el trànsit, reduir conflictes de mobilitat i oferir més garanties de seguretat als infants, a les famílies i al conjunt de vianants”.  

Per a ERC, la Guàrdia Urbana ha de ser entesa com un cos policial de proximitat, arrelat al dia a dia de la ciutat i present també en aquells moments quotidians que tenen una incidència directa en la qualitat de vida dels veïns i veïnes. Les entrades i sortides dels centres educatius són, en aquest sentit, un dels espais on aquesta funció de proximitat es fa més necessària. 

L’alcaldable d’ERC, Xavi Puig, ha assegurat que “la Guàrdia Urbana ha de ser present allà on passen les coses del dia a dia de la ciutat, i les entrades i sortides de les escoles en són un clar exemple. Li reclamem a l’equip de govern que resolgui aquesta petició que ens fan arribar moltes famílies”. Puig ha afegit que “no estem parlant només d’ordenar millor el trànsit, sinó de garantir més seguretat viària i més tranquil·litat a les famílies a tota la comunitat educativa”.  

Puig ha defensat que “paral·lelament hem d’avançar cap a un model de ciutat en què sigui més fàcil i atractiu anar a l’escola a peu, en bicicleta i en transport públic”. En aquest sentit, ha subratllat que ERC Tarragona treballa per una ciutat “més segura, més amable i més pensada per la vida quotidiana de les famílies”.

ERC alerta que les propostes de reducció dels dies de pesca d’arrossegament i els actuals mecanismes de control posen en risc la viabilitat de moltes famílies que viuen directament o indirectament del mar. En aquest sentit, el port pesquer de Tarragona compta amb una flota de vint-i-nou embarcacions, majoritàriament dedicades a l’arrossegament, fet que evidencia el pes social i econòmic del sector a la ciutat, especialment al barri del Serrallo.

Puig assegura que “defensar la pesca de Tarragona és defensar llocs de feina, cultura, producte de proximitat i una manera de viure arrelada al Serrallo”. L’alcaldable denuncia que “no es poden continuar imposant normes pensades des de despatxos llunyans i per a empreses pesqueres oceàniques, sense entendre com funciona la pesca mediterrània i el model català ni escoltar els pescadors que cada dia surten a la mar”.

En aquest marc, Jaume Sans, vicepresident de la Confraria de Pescadors de Tarragona, ha volgut agrair la iniciativa i ha posat de manifest les dificultats creixents del sector, assegurant que “agraïm que es portin aquestes propostes a l’Ajuntament perquè els nostres problemes es coneguin. En tenim molts i cada dia apareixen noves exigències que compliquen la nostra feina” ha exposat.

La moció planteja revisar el sistema de control obligatori perquè no penalitzi els pescadors per causes meteorològiques o tècniques i perquè admeti alternatives operatives com la caixa blava. En aquest sentit, el sector denuncia que s’ha passat de declarar poques espècies a haver de registrar tota la pesca abans d’entrar al moll, una situació que genera aturades i dificultats operatives en el dia a dia. També reclama una quota específica i comercialitzable de tonyina per a la pesca accidental, ja que actualment les captures involuntàries s’han de retornar al mar fins i tot quan l’exemplar és mort, fet que suposa una pèrdua important per a la flota. Finalment, es demana l’eliminació de les quotes de gamba vermella i que els dies de pesca estiguin fixats i assignats des de l’1 de gener per donar seguretat i estabilitat al sector.

Un altre dels punts destacats del text és l’impacte creixent de la tonyina sobre el peix blau i sobre les xarxes, una problemàtica que perjudica les embarcacions i que s’ha agreujat a la costa tarragonina. Sobre aquesta qüestió, Xavi Puig afirma que “cal actuar amb sentit comú i amb dades, perquè no és acceptable que els pescadors assumeixin sols els costos d’un desequilibri que afecta la sostenibilitat d’altres espècies i la seva activitat diària”. El text també insta a l’Estat a fixar una quota que permeti la pesca accidental. “Ara mateix si es pesca sense voler-ho una tonyina, els pescadors l’hem de retornar al mar encara que estigui morta, això és una ruïna perquè aquella tonyina segurament ha espatllat aquella jornada de pesca”, ha explicat Sans.

ERC també defensa que calen estudis sobre l’impacte local de les gàbies de tonyina i decisions valentes per protegir el peix blau i garantir l’equilibri del litoral. Per a Puig, “si exigim moltíssim als pescadors d’aquí però després acabem important producte de fora que no compleix els mateixes estàndards, el que fem és castigar el sector local en lloc de reforçar-lo”.

Puig ha explicat que aqueta moció “s’ha treballat de la mà amb la Confraria de Pescadors de Tarragona i amb la Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Tarragona”. L’alcaldable ha fet una crida a la resta de formacions perquè donin suport en aquest text per unanimitat “tal com ha passat altre vegades” per anar solucionant els problemes que es troba aquest sector primari de la ciutat. Puig ha afirmat que “el sector pesquer de casa nostra se sent perseguit i ofegat per la burocràcia i la normativa. Per gran part del sector l'horitzó de futur és plegar amb les conseqüències que això podria generar sobre les famílies. Donar suport als pescadors és protegir la nostra sobirania alimentària i la riquesa del nostre mar, ells són els primers interessats en cuidar el mar”.

ERC assenyala que la proposta, tot i presentar petites millores, continua sense fer arribar el transport públic als polígons Riu Clar i Entrevies, “una mancança especialment greu perquè deixa milers de treballadors sense una connexió digna per anar a la feina”, ha explicat la consellera Gemma Fusté, qui ha apuntat que “a Llevant la gran majoria de línies continuen sense arribar fins al CAP de Llevant, malgrat ser una demanda expressa del nostre grup municipal per garantir l’accés al centre mèdic de referència de la zona”.

A més, els republicans alerten que el Centre de Tarragona continua sense una connexió adequada amb l’Hospital Joan XXIII i que tampoc no es resol una altra petició bàsica: fer pujar l’autobús fins al tram superior de la Rambla. En la mateixa línia, ERC considera inacceptable que la platja del Miracle continuï desconnectada, ja que “la proposta només preveu allargar a l’estiu L22 fins a la zona del Port Esportiu, un punt on aquesta línia ja arriba actualment”, ha explicat Fusté.

Els republicans també lamenten que els barris de Ponent continuïn sense disposar d’una línia directa amb parada a l’estació de tren, “aquesta és una connexió estratègica per la mobilitat quotidiana i la intermodalitat”. Des d’ERC es valora que finalment no es desdobla l’L6 i també es presenten millores a les línies de Sant Salvador, en algunes línies nocturnes i també en la freqüència en algunes expedicions de caps de setmana. “En cap cas es pot parlar de gran transformació, amb la nova proposta encara queda més evident que estem parlant d’una reorganització parcial de la xarxa”, ha expressat Fusté. 

Xavi Puig ha afirmat que “Tarragona necessita una xarxa de bus pensada per cosir la ciutat i per garantir oportunitats. Viñuales deixant fora els polígons on treballen centenars de persones, no connectant els barris amb els seus centres de salut de referència o mantenint desconnexions bàsiques amb l’hospital i l’estació de tren, ens demostra que té un problema de model de ciutat. L’alcalde perd una gran oportunitat per connectar millor Tarragona i la seva gent”. 

Vivim en un context global marcat per la inestabilitat, els conflictes internacionals i una economia que massa sovint trasllada els seus costos a les espatlles dels de sempre. L’encariment de l’energia, de la gasolina, dels aliments i del transport es tradueix en neveres més buides, en rebuts més alts i en renúncies quotidianes. A tot això s’hi suma l’habitatge, un dels principals factors d’empobriment. Lloguers desorbitats expulsen veïns i veïnes dels seus barris, allarguen desplaçaments i roben temps de vida, especialment a joves i famílies treballadores.

El més preocupant és que això passa en un moment en què l’economia creix. Però aquest creixement no arriba a la majoria social. Els salaris no segueixen el ritme del cost de la vida mentre els beneficis empresarials continuen augmentant. Aquesta desconnexió entre les grans xifres i la vida quotidiana fa que la classe mitjana perdi capacitat d’estalvi i visqui amb més incertesa. A Catalunya, a més, el cost de la vida és més elevat que en altres territoris de l’Estat, fet que agreuja les desigualtats i incrementa la pobresa laboral.

Davant d’aquesta situació, cal actuar. Cal alleugerir el cost de la vida amb mesures concretes: intervenir en el mercat de l’habitatge, però també reforçar els serveis públics i avançar cap a polítiques com la gratuïtat dels menjadors escolars o de les activitats extraescolars.

És imprescindible plantar cara a l’especulació, ampliar el parc d’habitatge públic i regular els preus del lloguer per garantir el dret a viure dignament. En aquesta línia, des del Grup Municipal d’ERC hem defensat propostes com destinar 10 milions d’euros del romanent de l’Ajuntament de Tarragona a habitatge de lloguer assequible o impulsar 1.800 habitatges nous, 900 dels quals protegits, a Pou Boronat.

Arribar fins a aquest punt no és casual. És el resultat de decisions econòmiques i polítiques que han prioritzat el curt termini i els interessos d’uns pocs per sobre del benestar col·lectiu. Davant d’aquest escenari, el sindicalisme hi juga un gran paper. Cal un sindicalisme fort, arrelat al territori i connectat amb la realitat de la gent treballadora. Això és clau per revertir aquesta situació. Cal recuperar poder adquisitiu, garantir salaris dignes i avançar cap a una reducció de la jornada laboral que permeti repartir millor el temps i la riquesa.

Com a consellera i com a persona vinculada al món sindical, tinc clar que els drets es lluiten i es conquereixen. I s’ha de fer de manera col·lectiva, amb organització, mobilització i compromís. L’1 de maig n’és un exemple, amb la gent als carrers defensant drets i dignitat.

Cal ambició per fer més fàcil el dia a dia de la gent.

Si la vida cada cop és més cara, els sous han de pujar.

Si la riquesa creix, s’ha de repartir.

Per a tot això cal voluntat política, ompromís col·lectiu i una ciutadania activa. Cal tornar a posar la vida al centre i entendre que el treball ha de servir per viure, no per sobreviure. Així podrem construir una societat més justa, cohesionada i amb oportunitats reals per a tothom. Perquè el futur no es pot construir des de la precarietat, i la dignitat no pot ser mai un privilegi!

L'alcaldable d'ERC, Xavi Puig, ha assegurat que “Tarragona no es pot permetre que la política lingüística depengui només de bones paraules o d’anuncis puntuals. Cal una estratègia estable, pressupost, seguiment i voluntat política per fer del català una llengua present i normal a l’Ajuntament i als carrers de la ciutat”.   

Puig ha afegit que “el govern de l’alcalde Viñuales ha de convertir els acords del Pacte Nacional per la Llengua en polítiques reals. En aquest sentit, des d’ERC defensen l’elaboració d’un pla municipal d’impuls del català i la creació d’una taula per la llengua o d’un espai de coordinació entre Ajuntament, Consorci per la Normalització Lingüística, entitats com Òmnium Cultural i persones vinculades als diversos sectors de la ciutat per abordar de manera conjunta i imminent els reptes locals de la llengua. “Són acords que el ple de l’Ajuntament hi va donar llum verda fa més d’un any, creiem que abans d’acabar el mandat haurien de ser una realitat”, ha demanat Puig.   

Pel que fa a l’Oficina de Promoció del Català des d’ERC consideren que cal fer un pas més i oferir noves activitats i punts de trobada que tinguin el català com a eix central per a totes aquelles persones que el volen desenvolupar o reforçar. Puig ha defensat que “més enllà dels cursos que s’hi s’ofereixen, l’actual situació demana de més ambició i voluntat política perquè aquest ens sigui realment un motor del català a Tarragona”.  

Segons ERC, davant un context de retrocés en l’ús social del català, els Ajuntaments han de jugar un paper clau com a administració més propera a la ciutadania, en la defensa i promoció de l’ús de la llengua. En aquest sentit els republicans recorden que l’Ajuntament de Tarragona disposa d’un reglament que sovint no s’aplica o que alguns actes públics municipals no tenen el català com a llengua principal. Xavi Puig remarca que “defensar el català no és una qüestió simbòlica, sinó de cohesió, de drets i de qualitat democràtica. Tarragona ha de ser una ciutat que respecti la llengua pròpia i que faciliti que tothom la pugui aprendre, usar i viure amb normalitat”.   

En aquest sentit, des d’ERC reclamen a Viñuales que “s’adreci a la ciutadania en català, sense discriminacions". Puig ha explicat que molts membres del govern socialista s’adrecen a la ciutadania en una llengua o una altra en funció del barri i l’origen de les persones. “Aquest fet genera un efecte de segregació i incompleix el mateix reglament de règim lingüístic municipal des  del més alt nivell, quan caldria vetllar pel seu compliment".

Puig explica que actualment hi ha quatre casos, que se sàpiguen, a Antifrau: el cas dels regidors d’exVOX; el cas de Tarragona Ràdio; les hores extres dels caps de trànsit de l’EMT; i el cas de Mercats. També ha citat altres procediments judicials oberts, com la retirada de l’Ajuntament com a acusació particular del cas Inipro o el presumpte espionatge vinculat al nou contracte de la brossa i neteja. A banda, d’altres situacions, que segons el conseller republicà fan aixecar sospites, com els possibles casos d’espionatge de l’EMT. “Aquest cúmul de casos està derivant cap a una mala deriva reputacional per la ciutat”, ha dit Puig.   

Els republicans consideren que, amb només tres anys de govern Viñuales, aquesta situació genera una greu inquietud i que fa imprescindible reforçar els principis de transparència i bon govern. “L’alcalde Viñuales no pot normalitzar aquesta acumulació de casos. Cal actuar amb contundència, transparència i responsabilitat política”, assenyala Xavi Puig qui ha criticat que “en molts casos veiem que en lloc d’afrontar-ho donant la cara i explicant les coses, s’afronta amb opacitat, complexitat i amagant les coses”.   

Per tot plegat, des d’ERC demanen a Viñuales la màxima col·laboració amb la justícia i amb Antifrau i que informi puntualment l’oposició i els consells d’administració sobre l’evolució dels casos. “Viñuales s’ha de prestar per no tapar res, sinó a ensenyar totes les cartes i promoure el joc net”.   

Puig ha assegurat que el seu partit fiscalitzarà les situacions fins al final. El grup ha insistit que cal actuar amb honestedat, transparència i col·laboració per combatre la corrupció.  

Els republicans presentaran al ple del pròxim divendres una moció per demanar a la Generalitat climatitzar instituts i escoles. “Hem de trobar la manera de fer-ho el més ràpid possible, sigui fent que cada administració es faci càrrec de la seva part o sigui fent un conveni perquè l’Ajuntament realitzi la inversió i la Generalitat li retorni en un futur”, assenyala Puig. En aquest sentit, recorda que la modificació l’any passat de la llei d’educació obre l’oportunitat als municipis d’invertir en millores als centres educatius públics.

L’alcaldable d’ERC Tarragona destaca les molt elevades temperatures dels darrers anys per tal de donar prioritat a la climatització: “Els estius del 2022 i 2025 han estat els més calorosos des que tenim registres, amb molts dies que hem arribat a superar els 40 graus i amb un increment de gairebé 4 graus de mitjana respecte a fa uns quaranta anys”. Davant d’aquest escenari, Puig demana moure fitxa per fer front a aquesta situació i “no exposar els nostres infants ni els docents al risc que suposa per a la seva salut”.

Els republicans posen en valor la tasca essencial dels mestres i professors i el seu paper fonamental en la societat. “L’educació ens habilita i ens dota de valors, continguts i esperit crític per afrontar en un futur la vida quotidiana i el món laboral”, expressa Puig. “Per això és imperatiu que tinguem cura dels docents i garantim el seu dret a desenvolupar la seva feina en entorns adequats, així com que els nens i nenes puguin sentir-se a gust a l’espai on aprenen i passen gran part del seu temps”, expressa Puig.

El projecte ‘L’Acròpolis de Tarragona i les arrels d’Europa’ en què està treballant l’Arquebisbat, planteja la creació d’un itinerari històric i cultural integral centrat en el conjunt catedralici de Tarragona. L’objectiu principal és oferir als visitants un recorregut de més de dos mil anys d’història a través d’un espai únic que integra patrimoni romà, medieval, modern i contemporani. L’itinerari és un conjunt de diversos espais clau com la Catedral, el Museu Diocesà, el Museu Bíblic i el Seminari.

Els treballs arqueològics que s’han dut a terme als voltants de la catedral els últims anys, han posat al descobert elements de gran valor patrimonial, com diferents segments dels murs perimetrals del recinte de culte imperial amb una longitud total de més de 130 metres lineals amb alçades variables entre vuit i deu metres d’alçada i paviments originals del segle I dC. Proves de la magnificència i majestuositat de l’antiga Tàrraco. Una de les joies d’aquest recorregut que s’han descobert recentment és la Sala Axial, temple romà d’època flàvia (finals del segle I dC) i punt més alt de l’acròpolis tarragonina, juntament amb el temple d’August que podem situar del cert sota la catedral. La Sala Axial no era una sala qualsevol, era un escenari de poder. En ella s’hi podien desenvolupar les cerimònies religioses per investir els sacerdots de culte imperial, els flàmens. Es pensa que també podria ser un centre d’administració de justícia, on es podien celebrar judicis o resolució de conflictes i on també se celebraven les reunions del Consell de la Província de la Hispània Citerior. En resum, la Sala Axial era un espai per mostrar el poder de Roma davant la població local i de la Província imperial. La seva forma ajudava a transmetre un missatge clar: ordre, autoritat i control romà. Aquest espai, avui a l’aire lliure, és únic, i ho és perquè el terra que avui veiem després de les excavacions, és un terra trepitjat per Adrià i altres emperadors, un terra original i extremadament valuós.

Cal dir que el conjunt del projecte permet veure fragments del conjunt romà de Tàrraco que en cap ciutat podem observar. Si sumem esforços, i per tant sumem els projectes de ‘L’Acròpolis de Tarragona i les arrels d’Europa’ a la resta del nostre patrimoni romà, el relat de la ciutat pren coherència i per la seva singularitat el fa únic a la Península Ibèrica i similar a la ciutat de Roma. No es tracta de parlar només de visitants en tant que turistes, sinó d’experts del món clàssic, amants de la cultura romana, ‘viatgers del temps’, i en resum, convertir Tarragona en allò que li pertoca, i és capital del món romà amb una dilatada història fins els nostres dies. Per fer-ho calen accions contundents, d’entesa i d’unió d’esforços. Perquè aconseguir transmetre els valors i les arrels culturals d’Europa, destacant la convivència de diferents cultures (romana, cristiana, jueva, islàmica, entre d’altres) i la seva influència en la identitat actual, fem el més important, que és explicar-nos a nosaltres mateixos.

Quod non fecerunt barbari, fecerunt Barberini. Això deien fa segles a la ciutat de Roma, «allò que no van fer els bàrbars ho va fer els Barberini», fent referència al fet que tot el marbre de l’antiga Roma va servir per fer el Vaticà, doncs aquest és el cas de Tarragona, que tot el marbre romà va anar a la Catedral. Som o no, una ciutat filla de Roma?

La proposta dels republicans defensa la creació d’una comissió interadministrativa impulsada des del nou Consorci Patrimoni Romà de Tàrraco amb l’objectiu de coordinar actuacions tècniques, patrimonials, culturals i econòmiques que facin viable el projecte. “Instem a acordar un full de ruta que defineixi fases d’execució, calendari i vies de finançament”, ha explicat Roig, qui ha posat d’exemple la reobertura de Santa Tecla la vella, que forma part del projecte, com a model a seguir.  

El text posa l’èmfasi en l’actuació urgent que requereix la Sala Axial. Es tracta de la instal·lació d’una coberta adequada per preservar els paviments i les restes arqueològiques exposades a la intempèrie. Segons Roig, “són unes restes excepcionals, és la part del temple romà d’època flàvia i punt més alt de l’acròpolis tarragonina. Era l’escenari de poder on es podien desenvolupar les cerimònies religioses per investir els sacerdots de culte imperial i on se celebraven les reunions del Consell de la Província de la Hispània Citerior. És un terra trepitjat per Adrià i altres emperadors, un terra original i extremadament valuós”.  

Segons els republicans “cal sumar esforços per posar en valor el patrimoni arquitectònic que tenim al voltant de la Catedral. Hem de vetllar per protegir-lo i oferir un relat que permeti explicar la ciutat al llarg dels segles i connectar-lo amb el nostre present”.   

Roig ha afegit que “aquest projecte és una oportunitat per sumar institucions i per convertir un espai únic en un actiu patrimonial, cultural i turístic de primer ordre, amb una visió de ciutat i de país”. 

L’alcaldable republicà, Xavi Puig, assenyala que “la crisi habitacional que estem patint reclama mesures immediates i valentes, i aquesta que estem proposant és la més ambiciosa que s'ha plantejat a Tarragona”. Puig també posa en relleu que “el nou POUM està anant molt lent i això suposaria esperar molts anys per acabar començant els tràmits des de zero. És molt més intel·ligent tirar endavant l'ARE perquè ja està aprovat i és vigent", exposa Puig. 

L’alcaldable i conseller d’ERC va mantenir converses amb l’alcalde i el conseller de Territori, Nacho García, per demanar-los que es tragués l’aprovació de deixar sense efecte l’ARE Pou Boronat al ple de gener. “Valia la pena fer el contrari i tirar-lo endavant”, manifesta Puig, “ja que aquesta pot ser una gran oportunitat per poder fer realitat en pocs anys la construcció d’habitatges en aquesta zona, la qual cosa ens permetrà abaixar el preu del mercat de compra i lloguer arreu de la ciutat i, de retruc, arreglar l’entrada nord de Tarragona”. “Reclamem a la Generalitat i a l’Ajuntament que impulsin l’ARE amb tota la determinació que el moment actual requereix”, afegeix l’alcaldable. 

Tanmateix, Puig apunta que l’ARE es pot modificar per incloure millores: “Es pot aprofitar per afegir, per exemple, una vorera que connecti el barri a peu amb l’avinguda Andorra, contribuint així a la humanització de l’N-240, per fer-la una avinguda també per als vianants”. 

Des del grup municipal d’ERC insten al govern de la Generalitat a complir la seva paraula i posar en marxa tots els seus mecanismes per fer realitat la construcció de pisos a Pou Boronat. “Hi ha una declaració d’intencions positiva, però ara s’ha d’executar amb la major brevetat possible”, assenyala Puig. 

D'altra banda, el conseller republicà ha lamentat que durant l’últim Consell Plenari els republicans es quedessin sols defensant la proposta de destinar a habitatge els 19 milions d’euros que han sobrat del 2025, una mesura que permetria guanyar 300 habitatges assequibles per a la ciutat, i que se sumarien als 192 en construcció a Les Oliveres, impulsats per ERC i CUP el mandat anterior.  

“El darrer ple vam ser l’únic partit que ens vam atrevir a demanar i a defensar la proposta de destinar els 19 milions a habitatge, que és imprescindible i hauria suposat una gran oportunitat per revertir la situació d’emergència habitacional de Tarragona, però grups com el PSC i Comuns no van voler”. Malgrat això, Puig ha anunciat que els republicans continuaran treballant per aportar-hi solucions.