Feia tretze anys que vivien en aquella casa. Tretze anys pagant el lloguer, complint les seves obligacions, construint una llar, i malgrat tot, estaven a punt de perdre-la per uns incompliments que no eren seus.
Però aquell matí vaig tornar a casa amb un nus a l’estómac i amb moltes preguntes i reflexions al cap. Vivim pensant que certes desgràcies sempre passen als altres, que perdre casa teva és una realitat llunyana. Però la vida pot girar-se de cop: una malaltia, la pèrdua de la feina, una crisi econòmica o una injustícia que no has provocat. Ningú no té la tranquil·litat garantida per sempre perquè ningú no està tan lluny de la vulnerabilitat com es pensa. NINGÚ!
Però les paraules que més em van colpir van ser les de l’Annabel. Enmig d’una situació duríssima, va tenir la valentia de reconèixer que el seu cas havia rebut atenció perquè ella era qui era: per la seva família, pel seu germà conegut, perquè era blanca i catalana. I es va preguntar què hauria passat si tinguessin uns altres noms, un altre origen o un altre color de pell. Potser no hi hauria hagut tantes càmeres, potser no hi hauria hagut tanta gent, potser ningú no hauria escoltat el seu crit d’auxili.
Em va fer mal. Molt mal.
Aquella reflexió, feta per qui estava a punt de perdre casa seva, em va semblar d’una generositat immensa. Perquè no reclamava només una solució per a ella, ens obligava a mirar totes les altres persones que sovint no veiem.
Darrere de cada desnonament hi ha vides. Hi ha infants que poden perdre l’habitació on han crescut i jugat. Hi ha pares i mares que intenten dissimular la por. Hi ha anys d’esforç i records que no caben en cap expedient judicial. I, sobretot, hi ha una pregunta inevitable: com pot ser que l’habitatge, una necessitat tan bàsica, acabi sotmesa a interessos que deixen les persones en segon terme?
El desnonament es va ajornar 60 dies, com a mínim va ser un alleujament, però no una solució definitiva. La incertesa continua i viure amb la por de perdre la llar o no saber on anar no és viure en pau.
De tornada cap a Tarragona, al cotxe amb la Yolanda (una altra amiga) vam parlar del que acabàvem de viure. I una idea no se’ns n’anava del cap: avui són ells, però demà podríem ser nosaltres. Qualsevol de nosaltres.
Abans de jutjar una família que perd casa seva, hauríem de preguntar-nos què li ha passat. Abans de mirar cap a una altra banda, cal recordar que ningú no està vacunat contra la vulnerabilitat.
Aquell dia vaig anar a acompanyar uns amics. Vaig tornar pensant en totes les persones que afronten el mateix sense ningú al seu costat, ja que perdre la casa no hauria de ser mai una qüestió d’indiferència.
Aquell dimarts en arribar a casa, em vaig fer una pregunta que encara em ronda pel cap: si tots podem ser vulnerables, per què ens costa tant posar-nos a la pell de qui avui ho és?
La vulnerabilitat no és cosa dels altres. És una possibilitat que ens acompanya a tots.
Potser el dia que entenguem que darrere de cada porta hi ha una vida, i no simplement un habitatge, començarem a construir una societat una mica més justa.
]]>La proposta dels republicans demana acabar amb la degradació urbana i l’aïllament social del barri, així com la reparació dels desperfectes dels espais públics que són propietat de la Generalitat de Catalunya. “Cal una dotació pressupostària que permeti millorar els espais i garantir un manteniment periòdic”, apunta Sans, qui també posa èmfasi en què l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (com a titular d’una bona part dels pisos) es reuneixi amb el veïnat i executi una actuació integral dels edificis, establint els mecanismes necessaris per intervenir en els de propietat compartida.
“Els Blocs de Colors requereixen l’impuls de moltes accions, tant a nivell urbà com social i comunitari”, manifesta la diputada republicana. En aquest sentit, la Proposta de Resolució demana la promoció de polítiques de suport a l’èxit educatiu i la inserció sociolaboral. “Abordar totes aquestes necessitats requereixen que Generalitat i Ajuntament impulsin una taula de treball en la qual participi el veïnat, que és qui viu i coneix la realitat de primera mà”, posa en relleu Sans.
La Comissió de Territori i Habitatge ha aprovat aquest matí la Proposta de Resolució. Tanmateix, des d’ERC han manifestat la seva sorpresa davant l’abstenció del PSC en diversos punts, concretament en els que fan referència a les accions per acabar amb la degradació urbana dels espais de la seva titularitat i garantir la seva neteja i manteniment, de la mateixa manera que els republicans demanen al consistori fer-ho en la part que li correspon.
“La Generalitat és propietària de bona part dels habitatges, molts ocupats, i dels espais comuns, profundament degradats. Té una responsabilitat directa que reclamem que exerceixin”, exposa l’alcaldable d’ERC a Tarragona, Xavi Puig, qui celebra la gran majoria que ha recolzat “aquest mandat democràtic que hem enviat a la Generalitat”.
No obstant això, des d’ERC veuen amb preocupació que el PSC, que governa la ciutat i el país, s’hagi abstingut, tal com argumenta l’alcaldable republicà des del Parlament, on membres d’ERC Tarragona s’han desplaçat avui per acompanyar les veïnes i veïns durant el debat a la Comissió de Territori i Habitatge. “Estem al seu costat i continuarem reclamant totes les millores fins que es facin realitat. La gent dels Blocs de Colors mereix un barri i una vida dignes i una Generalitat i un Ajuntament que els cuidi i els estimi”, reivindica Puig.
]]>Perquè traduir no és només portar una obra d’una llengua a una altra. És posar una llengua a prova. Cada traducció obliga a buscar paraules, ritmes, registres i solucions noves. Una literatura es transforma també a través d’allò que llegeix, i la catalana ho ha fet al llarg de la seva història. Carner, Riba o Sagarra no van ser només grans escriptors, sinó també traductors que van introduir noves formes i nous models en la literatura catalana.
Traduir literatura és també una forma de creació. El traductor no trasllada simplement paraules: ha de reconstruir una veu, una música, un món. Ha de decidir què fa amb una ironia, un joc de paraules, una expressió sense equivalent o un ritme que forma part indestriable del text. Potser per això la vella fórmula traduttore, traditore continua tenint alguna cosa de certa: tota traducció implica una transformació. Però allò que es perd en el trajecte pot donar lloc també a alguna cosa nova. Ens ho explica molt bé el conegut traductor Pau Vidal en una entrevista feta a Riudelletres: «quan un amic meu italià molt renegaire diu ‘porco cane’ ha dit (literalment) ‘verro gos’ (o ‘gos verro’, que és igual d’absurd) però ha volgut dir ‘càsum l’hòstia’. No cal aclarir quina és l’essència de l’expressió, oi?».
A Tarragona tenim un exemple especialment valuós d’aquest reconeixement. El Premi de Traducció Vidal Alcover, que forma part dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona, fa més de dues dècades que reivindica la traducció literària i contribueix a fer possible que obres de la literatura universal arribin als lectors en català. El premi ens recorda que darrere d’un llibre traduït hi ha també una lectura, una interpretació i una escriptura. I que aquesta feina, sovint discreta i poc visible, mereix ser reconeguda.
Però la traducció té una altra direcció. No només volem que les literatures del món arribin al català; també volem que la literatura catalana pugui viatjar. I aquí les dades recents conviden a l’optimisme: durant el 2025 es van traduir a altres llengües 385 obres d’autors en català, la xifra més alta del que portem de segle.
Darrere d’aquesta xifra hi ha noms com Mercè Rodoreda, Albert Sánchez Piñol o Irene Solà, però també molts altres autors que, a través de la traducció, han trobat lectors més enllà del nostre àmbit lingüístic. I darrere de cada traducció hi ha, de nou, un traductor que fa possible aquest viatge. Potser aquesta és, en definitiva, una de les grans virtuts de la traducció: ens recorda que les literatures no són illes. Són llocs de pas. Entren veus de fora, en surten veus pròpies i, en aquest moviment, les llengües es fan més riques.
Traduir al català és portar el món a casa. Traduir la literatura catalana és obrir la porta perquè el món ens conegui. Necessitem les dues direccions. Perquè una literatura viva no és una literatura que es tanca per protegir-se, sinó una literatura que sap escoltar.
]]>Amb aquesta proposta, defensen que els pressupostos municipals han de servir per donar resposta a les principals necessitats dels tarragonins i tarragonines. “L’Ajuntament té capacitat econòmica per fer un pas endavant. Els pressupostos han de servir per millorar la vida de la gent. Els grans reptes de ciutat no admeten mitges tintes", afirma l’alcaldable d’ERC, Xavi Puig.
ERC proposa destinar 20 milions d’euros a incrementar el parc d’habitatge de lloguer assequible i avançar cap a un model que permeti contenir els preus a Tarragona. La proposta preveu assolir els 350 habitatges i facilitar que més persones puguin accedir a un lloguer per sota dels 600 euros mensuals.
Els republicans plantegen mobilitzar aquests recursos aprofitant la capacitat econòmica municipal. La proposta pren com a referència els prop de 19 milions d’euros que van quedar sense executar de l’any anterior, als quals se suma el milió d’euros anual que habitualment es destina a polítiques d’habitatge. Per a ERC, això és “una mesura amb un gran impacte postitiu sense cap sobrecost per a la ciutat”.
La major part dels recursos es destinarien a adquirir habitatges mitjançant tanteig i retracte, incorporant-los al parc públic municipal perquè es puguin gestionar a través d’SMHAUSA. Una altra part es dedicaria a ajuts per rehabilitar habitatges de particulars, condicionats a que es posin a disposició del mercat de lloguer assequible a través de l’empresa municipal.
La segona gran proposta d’ERC és reservar 8 milions d’euros per climatitzar les 21 escoles de la ciutat i garantir unes condicions adequades per a l’alumnat, el professorat i la resta de treballadors i treballadores dels centres educatius. “En el context actual de canvi climàtic, és inacceptable que la canalla, el professorat i els treballadors i treballadores de les escoles hagin de suportar temperatures extremes a les aules. La calor afecta el benestar, la salut i el rendiment educatiu”, assenyala Puig.
Els republicans defensen que la climatització s’ha d’abordar amb una planificació que eviti greuges comparatius entre centres i garanteixi que tots els infants puguin estudiar en condicions adequades. També recorden que aquesta inversió podria recuperar-se parcialment mitjançant el finançament de la Generalitat, que ha anunciat la voluntat d’assumir el cost d’aquestes actuacions.
La tercera línia d’actuació preveu invertir 8 milions d’euros per a la millora i l'accessibilitat de l'espai públic, amb una atenció especial a les voreres i a l’estat de l’asfaltat dels carrers. El Grup Municipal d’ERC considera que les voreres són essencials per garantir una ciutat accessible, segura i amable per als vianants, però denuncia que les inversions actuals són insuficients. La proposta planteja renovar-les, ampliar-les quan sigui possible i construir-ne de noves allà on calgui, amb l’objectiu de millorar l’accessibilitat i la mobilitat quotidiana.
Pel que fa a l’asfaltat, els republicans reclamen una actuació planificada que prioritzi els carrers més transitats i deteriorats i que no es limiti a intervencions puntuals. “Amb el Tour vam veure com s’asfaltaven trams concrets dels carrers per on havia de passar la cursa. Tarragona necessita una política de manteniment que doni resposta al conjunt de la ciutat, no actuacions puntuals vinculades a esdeveniments”, afirma Puig.
ERC recorda que va donar suport als pressupostos del 2024, els del primer any del mandat, perquè entenia que els acords assolits podien contribuir a millorar Tarragona. Tot i això, els republicans denuncien que el govern de Viñuales ha incomplert bona part dels acords, fet que ha deteriorat la confiança necessària per arribar a nous acords.
“ERC ha demostrat que està disposada a arribar a acords quan serveixen per millorar Tarragona. El problema és que Viñuales no ha complert bona part dels compromisos que va assumir i, en alguns casos, fins i tot se n’ha desdit”, assenyala Puig. “Però Tarragona no pot continuar esperant. És per això que plantegem que aquestes actuacions quedin pressupostades, amb recursos reservats per al pròxim mandat”, conclou Puig.
]]>Parlem de persones que van començar a treballar amb catorze o quinze anys, que han passat dècades a la indústria, al camp, a la construcció o als serveis i que, després de més de quaranta anys cotitzant, pateixen una reducció permanent de la pensió per haver-se jubilat anticipadament. No demanen cap privilegi. Demanen justícia.
El maig de 2018, Esquerra Republicana, a iniciativa del diputat tarragoní Jordi Salvador i Duch, va presentar al Congrés una proposició no de llei per eliminar aquests coeficients, tant en les jubilacions voluntàries com en les involuntàries, i corregir les pensions ja reconegudes. Aquella iniciativa es va aprovar el 26 de setembre de 2018. Fa vuit anys! I la reforma encara és pendent.
Celebrem que En Comú Podem hagi portat al Ple la proposta d’ASJUBI40. Però també cal recordar que forces del seu espai polític van participar en el Govern espanyol i que aquesta reivindicació no es va resoldre. No n’hi ha prou amb presentar mocions als ajuntaments. Cal convertir els compromisos en lleis quan es tenen responsabilitats de govern. És una qüestió de coherència. Per tant esperem que sigui qui mani a Madrid tiri endavant la proposta, doncs tots els grups polítics han donat suport a Tarragona.
I podem pensar com diria Josep Pla: «I això qui ho paga?». Doncs posem-hi números. El mateix Govern espanyol calcula que eliminar aquestes penalitzacions als pensionistes afectats actualment costaria 3.358 milions d’euros anuals. Una quantitat important, certament, però que representa aproximadament l’1,77% dels gairebé 190.000 milions destinats a pensions el 2025. Per tant, no parlem d’una despesa desconeguda ni podem donar per fet que sigui inassumible.
És més, els ingressos per cotitzacions socials van créixer un 7,4% interanual fins al juliol de 2026. Aquest creixement no significa que els diners estiguin disponibles automàticament, però demostra que reforçar els ingressos mitjançant més ocupació, millors salaris i cotitzacions és una via real que cal continuar explorant.
I encara hi ha una altra qüestió. Les pensions no són només despesa pública: també sostenen l’economia. Un estudi del Banc d’Espanya constata que, en determinades estimacions, l’augment de les pensions es trasllada gairebé íntegrament al consum de les llars. Parlem de més activitat als mercats, als comerços i als serveis. Una part d’aquesta activitat també genera recaptació fiscal. Tot plegat ens obliga a estudiar-ne no només el cost brut, sinó també els retorns econòmics i socials.
ASJUBI40, que fa anys que manté viva aquesta reivindicació, ha reconegut públicament el compromís de Jordi Salvador i Duch. Segons la moció, hi ha més de 870.000 pensions afectades a l’Estat, més de 207.000 a Catalunya i una estimació de 4.200 a Tarragona.
Des d’Esquerra Republicana continuarem defensant aquesta causa, com ja vam fer el 2018. Celebrem el consens de Tarragona, però no volem un altre acord guardat en un calaix. De fet queda clar que l'única garantia de no deixar-ho en un calaix és la insistència d’ERC i d'ASJUBI40
Quaranta anys cotitzats mereixen reconeixement, no una penalització permanent. La justícia amb els pensionistes no pot esperar vuit anys més.
]]>Per a ERC, aquesta retirada evidencia la feblesa d’un projecte de ciutat que el govern del PSC pretenia tirar endavant amb una majoria pírrica, sense prou transparència i sense un debat rigorós sobre les conseqüències que tindria per a Tarragona.
L’alcaldable d’ERC, Xavi Puig, qüestiona la manera com s’ha gestionat. “Celebrem que Viñuales hagi hagut de fer un pas enrere. No es pot impulsar un projecte de ciutat sustentat en els consellers no adscrits i només dos partits, sense una majoria sòlida ni un consens ampli. El Banc d’Espanya és patrimoni de Tarragona i no es pot decidir el seu futur d’aquesta manera”, afirma.
Els republicans denuncien que Viñuales volia portar a votació una cessió patrimonial de gran transcendència sense facilitar tota la informació necessària als grups municipals. “Podem tenir discrepàncies polítiques sobre el futur del Banc d’Espanya, però el que ens fa qüestionar el model de ciutat del PSC és que vulgui tirar endavant una operació així sense transparència, sense consens i sense explicar què hi guanya Tarragona. Ens volien fer votar a cegues”, assenyala Puig. “Governar bé vol dir governar amb transparència i comptant amb la ciutadania, no prescindint-ne. Tothom sabia que aquest projecte no seria immediat: parlem d’un horitzó de cinc anys i d’un cost patrimonial molt elevat per a Tarragona. No entenem les presses per aprovar-lo sense tenir tota la informació”, afegeix.
“L’alcalde Viñuales diu que tornarà a portar la cessió gratuïta del Banc d’Espanya a l’Estat després de les eleccions i que llavors, ha deixat entreveure que comptarà amb el suport de Junts. Això és així?” ha preguntat el conseller Puig. “Això no va de Paradores, va de fer les coses bé o malament, amb transparència o sense. Esperem que el que queda de mandat es treballin les coses de ciutat amb el respecte que els tarragonins i tarragonines mereixen” apunta l’alcaldable d’ERC.
Els republicans també demanen aclarir qui ha elaborat els renders de Paradores que s’han difós als mitjans i quina base tècnica tenen. Assenyalen les semblances amb recreacions presentades el 2011 i reclamen explicacions sobre la seva autoria i viabilitat urbanística. A més a més, afegeixen que “la proposta de Paradores al Banc d’Espanya va ser una resposta desesperada de Viñuales quan ERC va presentar la seva proposta d’un centre cívic i cultural. Tots els documents de l’expedient son a partir del 14 de setembre i la proposta nostra de l’1 de setembre”, indiquen.
ERC defensa que el Banc d’Espanya ha de continuar sent una oportunitat per dotar Tarragona d’un equipament públic al servei de les entitats, la cultura i la ciutadania. “El Banc d’Espanya no és de Viñuales, és de Tarragona. No es pot cedir patrimoni públic sense explicar què hi guanya la ciutat” conclou Puig.
]]>El lloc no era casual: Tarragona, com l’edifici del Banc d’Espanya, es debat entre esdevenir un aparador per a turistes o una ciutat on viure millor, entre fugir endavant o bastir majories guanyadores a través del diàleg.
A tots ens amoïna veure que s’associa el nom de Tarragona amb casos de corrupció, que no s’avança amb el POUM al ritme que toca o l’absentisme de l’alcalde a bona part de les manifestacions culturals de la ciutat. És el cas paradigmàtic dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona, que duen el nom de la ciutat i se situen d’entre els més prestigiosos en llengua catalana, i als quals el batlle no ha assistit mai.
No em resigno a acceptar que això és el que ens mereixem i treballo per proposar un nou govern arrelat a la gent, a la cultura i als sectors econòmics més dinàmics de la ciutat. Vull oferir-li a Tarragona un lideratge obert i dialogant, amb estima, compromís i valors.
Tenim un projecte per a Tarragona que és el fruit d’anys de treball còmplice amb la nostra pròpia ciutat i que podem resumir a partir de les nostres tres consignes.
Tarragona ets tu! Aquest meravellós eslògan transmet la idea que la ciutat no pertany a les quatre elits que tradicionalment han pres les grans decisions en nom de totes i tots. No és només un desig: va ser la màxima que va presidir el procés participatiu del nou POUM quan jo mateix portava urbanisme. A les sessions de treball hi participaven els sectors econòmics, veïnals, ecologistes i socials, enriquint amb la seva perspectiva el futur de la ciutat, com en la pinya d’un castell on tothom hi té cabuda.
Ambició republicana! Aquest és el títol de la conferència que vam presentar la meva companya Maria Roig i jo mateix fa poc més d’un any. Tenim claríssim que els grans reptes de ciutat com l’habitatge, la neteja o la seguretat, no s’arreglaran amb mitges tintes sinó amb altes dosis de coratge i determinació, és a dir, amb una gran ambició a favor de la ciutat i la seva gent.
Quan alertem que els nous habitatges assequibles s’han de comptar per milers i no desenes, que Tarragona ha d’estar tan neta com Salamanca, que el servei d’ictus ha de funcionar les 24 hores de cada dia, que les mercaderies han de circular lluny dels nuclis poblats i que Tarragona ha de tenir l’estació ferroviària central estem practicant aquesta ambició tarragonina i republicana. I sovint, aquest exercici el fem de la mà de plataformes, entitats i federacions veïnals!
Caminem amb tu! Perquè una idea presideix la nostra manera d’entendre la política local: cal fer-la al costat de la gent. Per a prendre nota de les seves necessitats i els seus anhels i per a implementar aquesta transformació que Tarragona necessita, la qual farem sense deixar ningú enrere.
Després d’anys de diàleg amb la nostra ciutat, des del gran centre fins al barri més petit i perifèric, tinc clar el rumb per omplir de vida Tarragona i compartir-ne el timó amb la seva gent. Treballar per una ciutat cohesionada i sostenible que s’estimi a si mateixa i que s’estimi el seu país. Compto amb el millor equip per fer-ho possible però, i això és important, m’agradaria comptar amb tu!
]]>ERC alerta del greuge econòmic que suposa cedir gratuïtament un edifici que Tarragona ja va pagar a l’Estat. En el seu moment, la ciutat va assumir el cost d’un solar edificable valorat en 3,3 milions d’euros de l’època, a més de la Biblioteca de l’antiga Facultat de Lletres de la Imperial Tàrraco.
“Amb quin criteri regalem ara aquest equipament a l’Estat quan en el seu dia Tarragona el va pagar tan car?”, qüestiona Xavi Puig, alcaldable d’ERC, que considera que les possibles inversions futures no poden justificar la cessió perquè implicarien quantiosos beneficis per una societat mercantil estatal.
Des del grup municipal denuncien que, en les negociacions entre l’Ajuntament i l’Estat liderades per governs socialistes a banda i banda, Tarragona hi surt perdent. Consideren que, si es va establir un preu per rebre el bé, també s’hauria d’establir una compensació equivalent per cedir-lo. “Sinó, el tracte seria desigual i injust per a la ciutat”, afirma Puig.
En aquest sentit, els republicans rebutgen que la cessió es justifiqui únicament amb la previsió d’una futura inversió estatal, atès que aquesta implicara beneficis per l’estat. A més, alerten que el futur ús hoteler quedaria en mans de Paradores, “una societat mercantil que gestionaria l’espai amb criteris d’explotació econòmica, mentre que la ciutadania perdria l’oportunitat de disposar d’un nou equipament públic al centre de Tarragona” explica l’alcaldable d’ERC.
Més enllà del greuge econòmic, des d’ERC lamenten la manca de transparència sobre el projecte de Paradores. Asseguren que no disposen de la documentació necessària per analitzar el projecte i que només han conegut els detalls a través de les informacions i renders publicats als mitjans de comunicació.
Els republicans recorden que, durant la Comissió Informativa de Territori, tots els grups municipals van expressar el seu malestar perquè no se’ls havia explicat el projecte i es va plantejar convocar una sessió monogràfica per exposar les intencions del govern, el render i la proposta d’actuació al Banc d’Espanya. Aquesta sessió s’havia de celebrar abans del ple, però, segons denuncia ERC, encara no s’ha convocat. Per això, reclamen que se celebri abans de sotmetre la cessió a votació, per respecte a tots els representants municipals i per garantir que puguin valorar l’operació amb tota la informació disponible.
Des d’ERC defensen que el Banc d’Espanya es converteixi en un equipament públic, cultural i cívic amb espais per a les entitats i una nova Casa de la Festa, en lloc de destinar-lo a un ús hoteler que, segons els republicans, no garanteix un retorn directe al conjunt dels tarragonins i tarragonines.
“No pot ser que un equipament tan emblemàtic i central com el Banc d’Espanya no es treballi amb transparència, diàleg i majories àmplies. Tirar-ho endavant amb una majoria pírrica, sustentada pels consellers d’exVox i Junts, no té cap futur, però sí un gran cost”, afirma Puig. “No s’entenen aquestes presses. És millor fer-ho a poc a poc i bé. El Banc d’Espanya no és de l’alcalde Viñuales, és de la ciutat” conclou Puig.
Per tot plegat, ERC reclama retirar el punt de l’ordre del dia del ple d’aquest divendres i obrir un procés de diàleg amb tots els grups municipals i el conjunt de la ciutat per decidir el futur del Banc d’Espanya amb transparència i consens.
]]>Durant l’acte, Puig ha explicat també el seu vincle personal amb Tarragona, la seva trajectòria professional com a sociòleg, docent i investigador i la seva experiència política. “Soc un tarragoní de tota la vida, amb arrels al Camp de Tarragona, i he conegut la ciutat des de molts àmbits i perspectives diferents”, ha explicat. En aquest sentit, ha defensat una manera de fer política que parteixi de la ciutat viscuda i del contacte directe amb els veïns i veïnes.
Precisament, aquesta és la línia del projecte “Caminem amb tu”, que Puig ha definit com una manera d’entendre la política basada en “escoltar abans de decidir”. Ha explicat que, a través d’aquesta iniciativa, recorre junt amb els seus companys els barris de Tarragona a peu, parla amb veïns, comerciants, entitats i famílies i recull les seves preocupacions i propostes. “Vull ser l’alcalde d’aquesta ciutat i m’interessa que la gent m’expliqui què milloraria del seu barri i quins són els seus anhels per Tarragona”, ha afirmat.
La neteja ha estat un dels principals eixos de la intervenció de Puig, que ha assegurat que és la qüestió que apareix de manera més recurrent en les converses amb la ciutadania. “Tarragona no està més neta”, ha afirmat. Puig ha posat en valor les eines de fiscalització incorporades al nou contracte. “És bo perquè permet supervisar més que abans i pagar només si la feina s’ha fet bé. Però això requereix que qui governi estigui més pendent de quedar bé amb la ciutadania que amb l’empresa”.
Pel que fa a la seguretat, l’alcaldable d’ERC ha apostat per un canvi de model cap a una policia de proximitat, amb més presència a peu als carrers i coordinació entre la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra. “La policia ha de baixar del cotxe i passejar per tota la ciutat”, ha defensat. "Cal que els agents coneguin els comerciants, les problemàtiques de cada zona i que la seva presència sigui una realitat quotidiana, amb una funció preventiva”, ha explicat.
L’habitatge ha estat un altre dels grans eixos del projecte. Puig ha alertat de les dificultats que pateixen moltes famílies i, especialment, molts joves per accedir a un habitatge digne i ha defensat que l’Ajuntament ha d’assumir aquesta qüestió com una de les seves màximes prioritats. En aquest sentit, ha plantejat un pla per mobilitzar 3.000 nous habitatges a Tarragona, que permetria donar resposta directa a les necessitats residencials d’unes 7.500 persones i contribuiria també a reduir els preus del mercat de lloguer.
La proposta passa per destinar 20 milions d’euros d’ingressos municipals a generar 300 habitatges assequibles, activar el desenvolupament urbanístic de Pou Boronat, amb 1.800 habitatges, 900 dels quals protegits, impulsar 600 habitatges vinculats als terrenys del Nàstic i generar 300 habitatges més a partir de solars municipals i petits sectors urbanístics. Puig ha defensat que “el greu repte de l’habitatge requereix més ambició i no mitges tintes”.
La llengua i la cultura han completat els principals eixos del projecte presentat per Puig. L’alcaldable d’ERC ha defensat el català com “la llengua de trobada” i ha apostat perquè l’Ajuntament tingui un paper actiu en l’aprenentatge i la promoció del català entre les persones nouvingudes. “Vull ser l’alcalde que ensenya la nostra llengua als nouvinguts” ha expressat amb il·lusió.
L’emplaçament escollit per a la presentació, davant del Banc d’Espanya, també ha volgut ser una declaració d’intencions. Puig ha reivindicat un model d’equipaments públics al servei de la ciutadania, en contraposició a la proposta de convertir-lo en un Parador, i ha defensat que “aquest espai emblemàtic ha d’estar al servei dels tarragonins i tarragonines i ha de posar al centre de la ciutat la cultura popular i no darrere d’una gasolinera”, en referència a la Casa de la Festa.
En el tram final de l’acte, Puig ha reivindicat la necessitat de recuperar l’ambició republicana per afrontar els grans reptes de futur. “Tarragona té futur i nosaltres volem construir-lo amb vosaltres”, ha afirmat. El candidat d’ERC ha tancat l’acte explicant que fa aquest pas endavant amb “il·lusió i força, i amb estima, paraula i valors” i ha assegurat que compta amb “el millor equip per fer-ho”.
]]>Podem discutir molt sobre PISA —jo mateix n’he estat sempre escèptic—, però si Catalunya hi participa, el mínim exigible és fer-ho amb rigor.
Al mateix temps, el Govern ha obert un nou procés de reflexió sobre el sistema educatiu, conduït pel Consell d’Educació de Catalunya, amb la voluntat de recuperar la confiança de la comunitat educativa. I s’ha anunciat el compromís d’arribar al 6% del PIB en educació. Francament, em sembla un anunci de credibilitat limitada mentre persisteixi l’evident dèficit de finançament de Catalunya.
Conec i respecto moltes de les persones que participaran en el procés de reflexió. Algunes han estat referents per a mi i n’he après molt. La pregunta és una altra: han de ser les mateixes mirades que han acompanyat el sistema durant dècades les que tornin a presidir la reflexió sobre els problemes actuals? Més diagnòstics? O més capacitat per actuar sobre allò que ja sabem i per obrir espai a altres veus i perspectives?
La pregunta encara té més sentit quan el Govern disposa, des del juliol, d’un diagnòstic sobre l’educació catalana. Podem discutir l’autoritat de qui l’ha elaborat, l’OCDE, però moltes de les qüestions que hi apareixen no ens haurien de sorprendre.
Fa anys que sabem que els resultats educatius han empitjorat i que les desigualtats continuen pesant massa. Sabem també que moltes polítiques no s’apliquen igual a tots els centres ni territoris; que els recursos no sempre arriben on són més necessaris; que cal reforçar el professorat, les direccions i l’autonomia dels centres i, jo hi afegiria, també l’autonomia professional dels docents. I tenim moltes dades, però massa sovint no sabem convertir-les en decisions útils ni, paradoxalment, en coneixement. És a dir, diagnòstic n’hi ha.
Benvinguts siguin més recursos, si arriben. El sistema els necessita. Però no pensem que arribar al 6% ho solucionarà tot. Gastar més no significa necessàriament gastar millor. I, per a mi, encara és més important saber qui decidirà com es distribueixen aquests recursos, a quin nivell i amb quina autonomia.
Massa vegades, per una malentesa economia d’escala, s’han homogeneïtzat equipaments i recursos quan les necessitats de cada centre són diferents. El problema no és només quant gastem, sinó en què, com distribuïm els recursos i si som capaços d’avaluar amb honestedat què funciona, què no, per a qui i en quins contextos.
El problema de l’educació catalana no és que encara no hàgim trobat el diagnòstic correcte. Potser és la dificultat de convertir allò que ja sabem en prioritats clares, decisions sostingudes i polítiques que arribin a les aules.
No pretenc que PISA sigui ni una excusa ni el centre de cap diagnòstic. Durant els dotze anys que vaig exercir d’inspector d’educació de la Generalitat sempre vaig mirar aquestes proves amb distància. Massa sovint han servit més per alimentar titulars i polèmiques que per comprendre la complexitat d’un sistema educatiu.
I, tanmateix, fins i tot PISA deixa preguntes que mereixerien més atenció. Una d’elles em preocupa des de fa anys: la persistent bretxa entre nois i noies en lectura, on les noies obtenen millors resultats, repetida en sistemes educatius i societats molt diferents. Mereixeria una reflexió aprofundida.
Però avui la pregunta és més immediata: després de tants informes, plans, experts, avaluacions i diagnòstics, què necessita l’educació catalana? Un altre gran debat sobre què ens passa? O començar, finalment, a decidir què fem amb tot allò que ja sabem?
]]>Els republicans posen com a primer exemple el cas de Barraques Tarragona, sobre el qual esperen resposta des del 16 de juliol, quan van començar a demanar documentació per conèixer els criteris i els motius que van portar el PSC a fer fora Barraques del seu espai habitual. Més de dos mesos després, el PSC continua sense facilitar tota la informació sol·licitada. “Han passat les festes i continuem sense tenir tota la documentació que hem demanat. Si una decisió afecta una activitat que durant vint anys s’havia celebrat al mateix espai, Viñuales i Ramos han d’explicar per què la prenen i amb quins criteris. Això no és transparència, és opacitat.”
D’altra banda, la portaveu també critica la decisió de Viñuales de no participar en la Tornada d’Ofici. “Santa Tecla és festa, però també és institució, protocol i respecte per les tradicions de Tarragona. L’alcalde té un paper institucional que ha d’assumir. Els consellers i conselleres d’ERC sí que vam participar en la Tornada d’Ofici, perquè entenem que representar Tarragona també vol dir ser-hi, acompanyar la ciutat i respectar les seves tradicions. Nosaltres no abandonarem la bandera de la ciutat que és de tots i totes”.
ERC també posa el focus en l’inici del judici del cas Inipro, que va començar aquest 18 de setembre i que investiga presumptes irregularitats en la contractació de l’empresa Inipro per part de l’IMSST en l’època de Ballesteros. El procediment té nou acusats i el PSC hi figura com a responsable civil a títol lucratiu. Roig recorda que Viñuales va decidir retirar l’Ajuntament de la causa l’any 2023. “Viñuales també hauria d’explicar per què va prendre aquesta decisió i per què va retirar l’Ajuntament d’una causa que afecta presumptes irregularitats en la gestió de recursos públics municipals de tots els tarragonins i tarragonines”, assenyala.
Roig també es refereix a les explicacions de l’alcalde Viñuales arran de la informació publicada sobre una conversa telefònica de l’any 2017 que apareix en el sumari d’una causa per narcotràfic. “Nosaltres no som ningú per valorar ni el contingut de la conversa ni les qüestions que són objecte del procediment judicial. No ens correspon fer-ho. El que sí que ens preocupa és la poca transparència en la resposta de Viñuales i que es facin afirmacions sobre un procediment judicial que després no es corresponen amb la documentació que s’ha conegut. Si Viñuales afirma que el jutge instructor va considerar ‘profundament absurda’ una determinada interpretació i aquesta afirmació queda qüestionada per la documentació judicial, és l’alcalde qui ha d’explicar-se. No pot donar per tancada una qüestió simplement perquè ell ho diu”, explica la portaveu.
Per a ERC, els diferents episodis evidencien una mateixa manera de governar. “El problema és que això ja no és un fet puntual. Veiem massa sovint un govern de Viñuales que pren decisions sense explicar-les prou i que només dona explicacions, i sovint a mitges, quan la pressió pública o de l’oposició l’hi obliga. Els tarragonins i les tarragonines es mereixen un govern transparent i que doni la cara”, conclou Roig.
]]>Els republicans assenyalen la falta de control del govern del PSC sobre la neteja a la ciutat com a principal causa de la situació i exigeixen pagar a l’empresa només per la feina feta. El candidat d’ERC Tarragona recorda que el nou contracte de recollida de residus, fet durant el mandat republicà, presenta dues novetats, com són les eines d'inspecció per al seu compliment i el fet que es pagui només si la feina està ben feta. “Això és una gran avantatge que cal saber aprofitar, però no serveix de res si el govern està més pendent de caure-li simpàtic a l'empresa que d'apretar-la perquè Tarragona estigui neta”, critica Puig.
Davant d’aquest escenari, el candidat d’ERC Tarragona es mostra preocupat per la neteja durant les festes de Santa Tecla. “És el moment més especial de l’any, però també el de més activitat al carrer i, per tant, la generació de residus creix exponencialment. Demanem a l’alcalde que supervisi i prepari un dispositiu especial perquè les veïnes i veïns puguin gaudir de la festa amb un espai públic en bones condicions, que és el que hauríem de tenir durant tot l’any”, reclama Puig.
Des d’ERC Tarragona demanen a l’alcalde que no se centri només en la Part Alta i en el centre, ja que la manca de neteja afecta tota la ciutat, i el conviden a passejar per diferents barris per comprovar la problemàtica. “Afecta la Part Baixa, Campclar, Sant Pere i Sant Pau, Sant Salvador, la Móra o, fins i tot, la Rambla Nova, que és un exemple molt il·lustratiu del que passa a tota Tarragona. Tenim un mural estrenat fa només dos mesos a la primera coca que ja presenta una imatge de brutícia, amb olis i greixos incrustats, excrements de coloms i xiclets enganxats”, lamenta Puig. Alhora, l’alcaldable també posa èmfasi en la pudor que desprenen els contenidors i els vehicles: “Els contenidors i els camions, vells o nous, també s'han de rentar, i no s'està fent. La situació actual, fins i tot, està generant que proliferi la presència de rates en alguns punts”.
Puig retreu a Viñuales la seva passivitat no només a l’hora d’exercir un control efectiu, sinó també a l’hora de tirar endavant campanyes per conscienciar contra l’incivisme i a favor de la recollida selectiva. “L’única campanya rellevant que hem vist en l’últim any ha estat el Pla TGN’26, propaganda electoral encoberta per un valor de 70.000 euros per anunciar que Tarragona estaria neta aviat, una promesa que no s’ha complert i amb uns diners que havien de destinar-se a la veritable millora de la neteja”, denuncia l’alcaldable.
No obstant això, els republicans reconeixen la difícil tasca de les treballadores i treballadors del servei de la neteja. “Lamentem les males condicions en les quals es troben sovint i la mala organització de l’empresa. Mai no ha d’estar en risc la percepció de les seves retribucions, ells no són els responsables de la situació que patim, sinó la direcció de la pròpia empresa i l’actitud del govern”, manifesta Puig, qui també posa en valor la feina i vàlua dels tècnics municipals i a la Plataforma Tarragona Neta per la seva feina voluntària, necessària i desinteressada. “Les tarragonines i tarragonins mereixem una ciutat neta i tenim les eines i el contracte perquè així sigui, només cal un alcalde i un govern que tinguin clar quins interessos han de defensar”, conclou.
]]>La causa, iniciada l’any 2013, investiga presumptes irregularitats relacionades amb un contracte de prop de 276.000 euros que tenia com a objectiu la intervenció i potenciació de l’associacionisme de la població nouvinguda. Segons les acusacions, aquests recursos haurien pogut acabar destinats a finalitats diferents de les previstes, vinculades a la promoció de la imatge de l’aleshores alcalde Josep Fèlix Ballesteros i del PSC. El judici asseurà nou persones al banc dels acusats, entre elles l’exalcalde socialista.
L’alcaldable d’ERC, Xavi Puig, considera que “Tarragona mereix un govern honest, transparent i que defensi l’interès dels tarragonins i tarragonines. Sempre. La ciutadania té dret a saber què va passar amb els seus diners i si es van utilitzar recursos municipals per a interessos partidistes”.
Puig assenyala que “la mera ombra de sospita que s’hagin pogut sostreure diners públics de la ciutadania per a campanyes de partit ja lesiona el prestigi de l’Ajuntament de Tarragona i erosiona la confiança de la ciutadania en les persones que exercim la política”. En aquest sentit, els republicans remarquen que serà la justícia qui haurà de determinar si els fets són constitutius de delicte i quines responsabilitats corresponen a cadascuna de les persones acusades.
Per a ERC, però, el cas també ha de servir per reivindicar que la política es pot exercir d’una altra manera. “La política és necessària i es pot exercir bé, dignament i amb valors, al servei de la gent. Cadascú des de les seves idees, però sempre pensant en el bé de Tarragona. La ciutadania ha de poder confiar en les seves institucions i en les persones que les representem”, defensa Puig.
Els republicans també lamenten profundament la dilació d’un procediment que es va començar a investigar fa més de tretze anys. En aquest sentit, ERC considera que el pas del temps pot acabar fent més injust el propi procediment, especialment si les dilacions poden afectar la possibilitat de depurar responsabilitats. “Desitgem un judici àgil, net i just per a tothom. Tant per a la ciutadania, que té dret a saber què va passar, com per a les persones acusades, que també tenen dret a una resolució judicial en un termini raonable”, apunta Puig. “Només així garantirem que una situació com aquesta, un possible cas de corrupció, no torni a passar”, afegeix l’alcaldable republicà.
ERC recorda que una de les primeres decisions de Viñuales en arribar a l’alcaldia el juny del 2023 va ser decretar la retirada de l’Ajuntament de Tarragona com a acusació particular del cas Inipro, argumentant que la personació municipal era “extemporània”.
Els republicans van denunciar aquesta decisió perquè l’Ajuntament és una de les institucions directament afectades pels fets que s’investiguen i perquè, durant el mandat de Pau Ricomà, el consistori s’havia personat en la causa amb l’objectiu de defensar els interessos dels tarragonins i tarragonines i reclamar que s’esclarís el destí dels recursos públics. Per això, ERC va presentar un recurs contra el decret de Viñuales i va demanar mesures cautelars per evitar la retirada de l’Ajuntament de la causa.
En aquest sentit, els republicans també posen com a exemple de la manca de transparència del govern de Viñuales la resposta donada a les preguntes formulades per ERC sobre aquest assumpte. “De les 30 preguntes que vam formular, Viñuales només en va respondre 7, i algunes d’elles amb monosíl·labs. Això no és explicar-se, això és amagar-se", denuncia la portaveu d’ERC, Maria Roig.
La posició política d’ERC ha estat sempre la mateixa: l’Ajuntament ha de defensar els interessos municipals i els diners dels tarragonins i tarragonines fins al final. “Nosaltres sempre hem defensat que l’Ajuntament ha d’estar al costat dels interessos de la ciutadania, no dels interessos de cap partit. Quan hi ha recursos públics en joc, l’Ajuntament ha d’exercir totes les accions necessàries per saber què ha passat i reclamar, si correspon, les responsabilitats i els diners que siguin deguts”, defensa Roig.
“Ara toca deixar treballar la justícia. Esperem que aquest judici permeti esclarir què va passar, que es determinin les responsabilitats que corresponguin i que, si s’acredita l’existència de delictes, els responsables responguin davant la justícia. Tarragona necessita saber què va passar, però també necessita recuperar la confiança en les seves institucions. I això només es pot fer des de l’honestedat, la transparència i la defensa de l’interès general”, conclou la portaveu.
]]>Alhora, des d’ERC denuncien la manipulació sobre la proposta de Paradores de España amb imatges generades amb intel·ligència artificial que no s’adeqüen a la realitat: “Aquests dies hem vist recreacions que són inviables, amb un nou gran edifici que se situaria envaint els dos blocs de la parcel·la del costat. Si aquest és el propòsit, hauríem de pagar expropiacions milionàries als blocs 50 i 52 del carrer d’August, llibreria inclosa, i reallotjar la gent que viu allà”, assenyala Puig, qui afegeix que, a més a més, aquest projecte requeriria l’aprovació encara llunyana del nou POUM. “És una proposta que ens pot portar a litigis, com ja va passar amb el cas del Fortí de la Reina”.
Els republicans consideren un error el projecte de Paradores i reivindiquen que el Banc d’Espanya es converteixi en un equipament per a la ciutadania i no exclusivament per als turistes, tal com preveuen les normes urbanístiques de Tarragona. “Veiem com l’alcalde està fent una fugida endavant, intentant imposar de pressa i malament un projecte que no va enlloc com a reacció precipitada a la proposta que vam fer des d’ERC. Li demanem que s’aturi, que miri al seu voltant i que consensuï el Banc d’Espanya amb tota la ciutat”, explica l’alcaldable d’ERC.
En aquest sentit, els republicans defensen que l’equipament albergui un Centre Cívic i Cultural amb una nova Casa de la Festa, un espai d’ús públic obert a famílies i veïnes i veïns. “Tarragona necessita un espai central de trobada i que posi en valor la nostra cultura popular, per això posarem aquesta proposta sobre la taula al ple del 18 de setembre, per generar un debat i un diàleg amb la resta de grups i amb la ciutadania, que és com s’han de fer les coses abans de tirar pel dret sense consultar ningú”, explica Puig en referència a la moció que es defensarà conjuntament amb En Comú Podem.
La proposta d’ERC suposa trobar un nou espai a l’altura del Seguici Popular i de Santa Tecla, per tal de donar la màxima visibilitat a la cultura popular de Tarragona. Tanmateix, la moció també demana fer les actuacions de manteniment, adequació i protecció necessàries de l’actual Casa de la Festa, per tal de garantir la conservació i evitar el deteriorament mentre no es traslladin els elements festius al nou equipament. Un equipament que, per les dimensions i característiques del Banc d’Espanya, permetria incorporar un Centre Cívic i Cultural, amb ludoteca, cafeteria, sales polivalents i espais per a gent de totes les edats i per a entitats per fer exposicions, activitats, presentacions i tallers.
]]>“Tarragona necessita una Casa de la Festa millor, més gran i a l’altura de la nostra cultura popular. I el Banc d’Espanya ens dona l’oportunitat de fer un pas endavant i convertir-lo en un gran equipament cultural i ciutadà de màxima centralitat”, afirma l’alcaldable d’ERC, Xavi Puig. “És una proposta ambiciosa, de ciutat i de futur, que volem posar sobre la taula i que presentarem en format de moció al Ple municipal d’aquest mes de setembre”.
La proposta arriba després dels aiguats del passat 24 d’agost, que van tornar a posar de manifest les mancances de l’actual Casa de la Festa, però també en un moment en què Viñuales estudia la possibilitat que el Banc d’Espanya aculli un hotel de Paradores Nacionales de España. En aquest sentit, ERC defensa que Tarragona té l’oportunitat de plantejar un projecte propi i que l’edifici ha de tenir un ús públic que retorni directament a la ciutadania i que permeti donar resposta a diferents necessitats de la ciutat.
Els republicans han anat defensant en els darrers mesos la necessitat de repensar el futur de la Casa de la Festa, i la proposta també recull les demandes que ERC ha anat escoltant de la ciutadania. Per ERC, Tarragona necessita una Casa de la Festa a l’altura del Seguici Popular, de Santa Tecla i de la importància que té la cultura popular per a la ciutat. “Ens mereixem una Casa de la Festa amb millors condicions. No podem limitar-nos a posar pedaços a l’actual equipament: hem de tenir ambició i posar la nostra cultura popular al centre”, afirma la portaveu d’ERC, Maria Roig.
Plantegen que la Casa de la Festa tingui un paper central i protagonista dins del nou equipament, que permeti ampliar i actualitzar els espais expositius i donar més visibilitat al Seguici Popular i a la cultura de Tarragona. L’objectiu és que aquest nou espai pugui arribar a públics de diverses edats i que la cultura popular es pugui viure i explicar durant tot l’any.
Alhora, ERC proposa aprofitar les dimensions i la ubicació del Banc d’Espanya per incorporar-hi un Centre Cívic i Cultural. “Amb ludoteca, sales polivalents i espais per a les entitats ciutadanes, on es puguin fer exposicions, presentacions, activitats i tallers, però que també sigui un punt de trobada per als veïns i veïnes del centre i un equipament capaç d’arribar a públics molt diversos”, explica Xavi Puig.
La proposta busca, així, convertir el Banc d’Espanya en un equipament viu, obert i accessible, amb usos culturals i comunitaris durant tot l’any i pensat per a persones de totes les edats, des de la canalla fins a la gent gran. “Nosaltres apostem perquè aquest edifici sigui una casa de cultura i de ciutadania, al lloc on mereixen, al bell mig de la Rambla i al cor de Tarragona”, conclou Puig.
]]>