El lloc no era casual: Tarragona, com l’edifici del Banc d’Espanya, es debat entre esdevenir un aparador per a turistes o una ciutat on viure millor, entre fugir endavant o bastir majories guanyadores a través del diàleg.

A tots ens amoïna veure que s’associa el nom de Tarragona amb casos de corrupció, que no s’avança amb el POUM al ritme que toca o l’absentisme de l’alcalde a bona part de les manifestacions culturals de la ciutat. És el cas paradigmàtic dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona, que duen el nom de la ciutat i se situen d’entre els més prestigiosos en llengua catalana, i als quals el batlle no ha assistit mai.

No em resigno a acceptar que això és el que ens mereixem i treballo per proposar un nou govern arrelat a la gent, a la cultura i als sectors econòmics més dinàmics de la ciutat. Vull oferir-li a Tarragona un lideratge obert i dialogant, amb estima, compromís i valors.

Tenim un projecte per a Tarragona que és el fruit d’anys de treball còmplice amb la nostra pròpia ciutat i que podem resumir a partir de les nostres tres consignes.

Tarragona ets tu! Aquest meravellós eslògan transmet la idea que la ciutat no pertany a les quatre elits que tradicionalment han pres les grans decisions en nom de totes i tots. No és només un desig: va ser la màxima que va presidir el procés participatiu del nou POUM quan jo mateix portava urbanisme. A les sessions de treball hi participaven els sectors econòmics, veïnals, ecologistes i socials, enriquint amb la seva perspectiva el futur de la ciutat, com en la pinya d’un castell on tothom hi té cabuda.

Ambició republicana! Aquest és el títol de la conferència que vam presentar la meva companya Maria Roig i jo mateix fa poc més d’un any. Tenim claríssim que els grans reptes de ciutat com l’habitatge, la neteja o la seguretat, no s’arreglaran amb mitges tintes sinó amb altes dosis de coratge i determinació, és a dir, amb una gran ambició a favor de la ciutat i la seva gent.

Quan alertem que els nous habitatges assequibles s’han de comptar per milers i no desenes, que Tarragona ha d’estar tan neta com Salamanca, que el servei d’ictus ha de funcionar les 24 hores de cada dia, que les mercaderies han de circular lluny dels nuclis poblats i que Tarragona ha de tenir l’estació ferroviària central estem practicant aquesta ambició tarragonina i republicana. I sovint, aquest exercici el fem de la mà de plataformes, entitats i federacions veïnals!

Caminem amb tu! Perquè una idea presideix la nostra manera d’entendre la política local: cal fer-la al costat de la gent. Per a prendre nota de les seves necessitats i els seus anhels i per a implementar aquesta transformació que Tarragona necessita, la qual farem sense deixar ningú enrere.

Després d’anys de diàleg amb la nostra ciutat, des del gran centre fins al barri més petit i perifèric, tinc clar el rumb per omplir de vida Tarragona i compartir-ne el timó amb la seva gent. Treballar per una ciutat cohesionada i sostenible que s’estimi a si mateixa i que s’estimi el seu país. Compto amb el millor equip per fer-ho possible però, i això és important, m’agradaria comptar amb tu! 

ERC alerta del greuge econòmic que suposa cedir gratuïtament un edifici que Tarragona ja va pagar a l’Estat. En el seu moment, la ciutat va assumir el cost d’un solar edificable valorat en 3,3 milions d’euros de l’època, a més de la Biblioteca de l’antiga Facultat de Lletres de la Imperial Tàrraco.

“Amb quin criteri regalem ara aquest equipament a l’Estat quan en el seu dia Tarragona el va pagar tan car?”, qüestiona Xavi Puig, alcaldable d’ERC, que considera que les possibles inversions futures no poden justificar la cessió perquè implicarien quantiosos beneficis per una societat mercantil estatal. 

Des del grup municipal denuncien que, en les negociacions entre l’Ajuntament i l’Estat liderades per governs socialistes a banda i banda, Tarragona hi surt perdent. Consideren que, si es va establir un preu per rebre el bé, també s’hauria d’establir una compensació equivalent per cedir-lo. “Sinó, el tracte seria desigual i injust per a la ciutat”, afirma Puig. 

En aquest sentit, els republicans rebutgen que la cessió es justifiqui únicament amb la previsió d’una futura inversió estatal, atès que aquesta implicara beneficis per l’estat. A més, alerten que el futur ús hoteler quedaria en mans de Paradores, “una societat mercantil que gestionaria l’espai amb criteris d’explotació econòmica, mentre que la ciutadania perdria l’oportunitat de disposar d’un nou equipament públic al centre de Tarragona” explica l’alcaldable d’ERC. 

Més enllà del greuge econòmic, des d’ERC lamenten la manca de transparència sobre el projecte de Paradores. Asseguren que no disposen de la documentació necessària per analitzar el projecte i que només han conegut els detalls a través de les informacions i renders publicats als mitjans de comunicació. 

Els republicans recorden que, durant la Comissió Informativa de Territori, tots els grups municipals van expressar el seu malestar perquè no se’ls havia explicat el projecte i es va plantejar convocar una sessió monogràfica per exposar les intencions del govern, el render i la proposta d’actuació al Banc d’Espanya. Aquesta sessió s’havia de celebrar abans del ple, però, segons denuncia ERC, encara no s’ha convocat. Per això, reclamen que se celebri abans de sotmetre la cessió a votació, per respecte a tots els representants municipals i per garantir que puguin valorar l’operació amb tota la informació disponible. 

Des d’ERC defensen que el Banc d’Espanya es converteixi en un equipament públic, cultural i cívic amb espais per a les entitats i una nova Casa de la Festa, en lloc de destinar-lo a un ús hoteler que, segons els republicans, no garanteix un retorn directe al conjunt dels tarragonins i tarragonines. 

“No pot ser que un equipament tan emblemàtic i central com el Banc d’Espanya no es treballi amb transparència, diàleg i majories àmplies. Tirar-ho endavant amb una majoria pírrica, sustentada pels consellers d’exVox i Junts, no té cap futur, però sí un gran cost”, afirma Puig. “No s’entenen aquestes presses. És millor fer-ho a poc a poc i bé. El Banc d’Espanya no és de l’alcalde Viñuales, és de la ciutat” conclou Puig. 

Per tot plegat, ERC reclama retirar el punt de l’ordre del dia del ple d’aquest divendres i obrir un procés de diàleg amb tots els grups municipals i el conjunt de la ciutat per decidir el futur del Banc d’Espanya amb transparència i consens. 

Durant l’acte, Puig ha explicat també el seu vincle personal amb Tarragona, la seva trajectòria professional com a sociòleg, docent i investigador i la seva experiència política. “Soc un tarragoní de tota la vida, amb arrels al Camp de Tarragona, i he conegut la ciutat des de molts àmbits i perspectives diferents”, ha explicat. En aquest sentit, ha defensat una manera de fer política que parteixi de la ciutat viscuda i del contacte directe amb els veïns i veïnes. 

Precisament, aquesta és la línia del projecte “Caminem amb tu”, que Puig ha definit com una manera d’entendre la política basada en “escoltar abans de decidir”. Ha explicat que, a través d’aquesta iniciativa, recorre junt amb els seus companys els barris de Tarragona a peu, parla amb veïns, comerciants, entitats i famílies i recull les seves preocupacions i propostes. “Vull ser l’alcalde d’aquesta ciutat i m’interessa que la gent m’expliqui què milloraria del seu barri i quins són els seus anhels per Tarragona”, ha afirmat. 

Neteja i seguretat, prioritats per al dia a dia 

La neteja ha estat un dels principals eixos de la intervenció de Puig, que ha assegurat que és la qüestió que apareix de manera més recurrent en les converses amb la ciutadania. “Tarragona no està més neta”, ha afirmat. Puig ha posat en valor les eines de fiscalització incorporades al nou contracte. “És bo perquè permet supervisar més que abans i pagar només si la feina s’ha fet bé. Però això requereix que qui governi estigui més pendent de quedar bé amb la ciutadania que amb l’empresa”.

Pel que fa a la seguretat, l’alcaldable d’ERC ha apostat per un canvi de model cap a una policia de proximitat, amb més presència a peu als carrers i coordinació entre la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra. “La policia ha de baixar del cotxe i passejar per tota la ciutat”, ha defensat. "Cal que els agents coneguin els comerciants, les problemàtiques de cada zona i que la seva presència sigui una realitat quotidiana, amb una funció preventiva”, ha explicat. 

L’Ajuntament ha de mobilitzar 3.000 nous habitatges, la meitat assequibles 

L’habitatge ha estat un altre dels grans eixos del projecte. Puig ha alertat de les dificultats que pateixen moltes famílies i, especialment, molts joves per accedir a un habitatge digne i ha defensat que l’Ajuntament ha d’assumir aquesta qüestió com una de les seves màximes prioritats. En aquest sentit, ha plantejat un pla per mobilitzar 3.000 nous habitatges a Tarragona, que permetria donar resposta directa a les necessitats residencials d’unes 7.500 persones i contribuiria també a reduir els preus del mercat de lloguer. 

La proposta passa per destinar 20 milions d’euros d’ingressos municipals a generar 300 habitatges assequibles, activar el desenvolupament urbanístic de Pou Boronat, amb 1.800 habitatges, 900 dels quals protegits, impulsar 600 habitatges vinculats als terrenys del Nàstic i generar 300 habitatges més a partir de solars municipals i petits sectors urbanístics. Puig ha defensat que “el greu repte de l’habitatge requereix més ambició i no mitges tintes”. 

La llengua i la cultura, elements de cohesió 

La llengua i la cultura han completat els principals eixos del projecte presentat per Puig. L’alcaldable d’ERC ha defensat el català com “la llengua de trobada” i ha apostat perquè l’Ajuntament tingui un paper actiu en l’aprenentatge i la promoció del català entre les persones nouvingudes. “Vull ser l’alcalde que ensenya la nostra llengua als nouvinguts” ha expressat amb il·lusió. 

L’emplaçament escollit per a la presentació, davant del Banc d’Espanya, també ha volgut ser una declaració d’intencions. Puig ha reivindicat un model d’equipaments públics al servei de la ciutadania, en contraposició a la proposta de convertir-lo en un Parador, i ha defensat que “aquest espai emblemàtic ha d’estar al servei dels tarragonins i tarragonines i ha de posar al centre de la ciutat la cultura popular i no darrere d’una gasolinera”, en referència a la Casa de la Festa. 

“Tarragona té futur” 

En el tram final de l’acte, Puig ha reivindicat la necessitat de recuperar l’ambició republicana per afrontar els grans reptes de futur. “Tarragona té futur i nosaltres volem construir-lo amb vosaltres”, ha afirmat. El candidat d’ERC ha tancat l’acte explicant que fa aquest pas endavant amb “il·lusió i força, i amb estima, paraula i valors” i ha assegurat que compta amb “el millor equip per fer-ho”. 

Podem discutir molt sobre PISA —jo mateix n’he estat sempre escèptic—, però si Catalunya hi participa, el mínim exigible és fer-ho amb rigor.

Al mateix temps, el Govern ha obert un nou procés de reflexió sobre el sistema educatiu, conduït pel Consell d’Educació de Catalunya, amb la voluntat de recuperar la confiança de la comunitat educativa. I s’ha anunciat el compromís d’arribar al 6% del PIB en educació. Francament, em sembla un anunci de credibilitat limitada mentre persisteixi l’evident dèficit de finançament de Catalunya.

Conec i respecto moltes de les persones que participaran en el procés de reflexió. Algunes han estat referents per a mi i n’he après molt. La pregunta és una altra: han de ser les mateixes mirades que han acompanyat el sistema durant dècades les que tornin a presidir la reflexió sobre els problemes actuals? Més diagnòstics? O més capacitat per actuar sobre allò que ja sabem i per obrir espai a altres veus i perspectives?

La pregunta encara té més sentit quan el Govern disposa, des del juliol, d’un diagnòstic sobre l’educació catalana. Podem discutir l’autoritat de qui l’ha elaborat, l’OCDE, però moltes de les qüestions que hi apareixen no ens haurien de sorprendre.

Fa anys que sabem que els resultats educatius han empitjorat i que les desigualtats continuen pesant massa. Sabem també que moltes polítiques no s’apliquen igual a tots els centres ni territoris; que els recursos no sempre arriben on són més necessaris; que cal reforçar el professorat, les direccions i l’autonomia dels centres i, jo hi afegiria, també l’autonomia professional dels docents. I tenim moltes dades, però massa sovint no sabem convertir-les en decisions útils ni, paradoxalment, en coneixement. És a dir, diagnòstic n’hi ha.

Benvinguts siguin més recursos, si arriben. El sistema els necessita. Però no pensem que arribar al 6% ho solucionarà tot. Gastar més no significa necessàriament gastar millor. I, per a mi, encara és més important saber qui decidirà com es distribueixen aquests recursos, a quin nivell i amb quina autonomia.

Massa vegades, per una malentesa economia d’escala, s’han homogeneïtzat equipaments i recursos quan les necessitats de cada centre són diferents. El problema no és només quant gastem, sinó en què, com distribuïm els recursos i si som capaços d’avaluar amb honestedat què funciona, què no, per a qui i en quins contextos.

El problema de l’educació catalana no és que encara no hàgim trobat el diagnòstic correcte. Potser és la dificultat de convertir allò que ja sabem en prioritats clares, decisions sostingudes i polítiques que arribin a les aules.

No pretenc que PISA sigui ni una excusa ni el centre de cap diagnòstic. Durant els dotze anys que vaig exercir d’inspector d’educació de la Generalitat sempre vaig mirar aquestes proves amb distància. Massa sovint han servit més per alimentar titulars i polèmiques que per comprendre la complexitat d’un sistema educatiu.

I, tanmateix, fins i tot PISA deixa preguntes que mereixerien més atenció. Una d’elles em preocupa des de fa anys: la persistent bretxa entre nois i noies en lectura, on les noies obtenen millors resultats, repetida en sistemes educatius i societats molt diferents. Mereixeria una reflexió aprofundida.

Però avui la pregunta és més immediata: després de tants informes, plans, experts, avaluacions i diagnòstics, què necessita l’educació catalana? Un altre gran debat sobre què ens passa? O començar, finalment, a decidir què fem amb tot allò que ja sabem?

Els republicans posen com a primer exemple el cas de Barraques Tarragona, sobre el qual esperen resposta des del 16 de juliol, quan van començar a demanar documentació per conèixer els criteris i els motius que van portar el PSC a fer fora Barraques del seu espai habitual. Més de dos mesos després, el PSC continua sense facilitar tota la informació sol·licitada. “Han passat les festes i continuem sense tenir tota la documentació que hem demanat. Si una decisió afecta una activitat que durant vint anys s’havia celebrat al mateix espai, Viñuales i Ramos han d’explicar per què la prenen i amb quins criteris. Això no és transparència, és opacitat.”  

D’altra banda, la portaveu també critica la decisió de Viñuales de no participar en la Tornada d’Ofici. “Santa Tecla és festa, però també és institució, protocol i respecte per les tradicions de Tarragona. L’alcalde té un paper institucional que ha d’assumir. Els consellers i conselleres d’ERC sí que vam participar en la Tornada d’Ofici, perquè entenem que representar Tarragona també vol dir ser-hi, acompanyar la ciutat i respectar les seves tradicions. Nosaltres no abandonarem la bandera de la ciutat que és de tots i totes”. 

ERC també posa el focus en l’inici del judici del cas Inipro, que va començar aquest 18 de setembre i que investiga presumptes irregularitats en la contractació de l’empresa Inipro per part de l’IMSST en l’època de Ballesteros. El procediment té nou acusats i el PSC hi figura com a responsable civil a títol lucratiu. Roig recorda que Viñuales va decidir retirar l’Ajuntament de la causa l’any 2023. “Viñuales també hauria d’explicar per què va prendre aquesta decisió i per què va retirar l’Ajuntament d’una causa que afecta presumptes irregularitats en la gestió de recursos públics municipals de tots els tarragonins i tarragonines”, assenyala.  

Roig també es refereix a les explicacions de l’alcalde Viñuales arran de la informació publicada sobre una conversa telefònica de l’any 2017 que apareix en el sumari d’una causa per narcotràfic. “Nosaltres no som ningú per valorar ni el contingut de la conversa ni les qüestions que són objecte del procediment judicial. No ens correspon fer-ho. El que sí que ens preocupa és la poca transparència en la resposta de Viñuales i que es facin afirmacions sobre un procediment judicial que després no es corresponen amb la documentació que s’ha conegut. Si Viñuales afirma que el jutge instructor va considerar ‘profundament absurda’ una determinada interpretació i aquesta afirmació queda qüestionada per la documentació judicial, és l’alcalde qui ha d’explicar-se. No pot donar per tancada una qüestió simplement perquè ell ho diu”, explica la portaveu. 

Per a ERC, els diferents episodis evidencien una mateixa manera de governar. “El problema és que això ja no és un fet puntual. Veiem massa sovint un govern de Viñuales que pren decisions sense explicar-les prou i que només dona explicacions, i sovint a mitges, quan la pressió pública o de l’oposició l’hi obliga. Els tarragonins i les tarragonines es mereixen un govern transparent i que doni la cara”, conclou Roig.

Els republicans assenyalen la falta de control del govern del PSC sobre la neteja a la ciutat com a principal causa de la situació i exigeixen pagar a l’empresa només per la feina feta. El candidat d’ERC Tarragona recorda que el nou contracte de recollida de residus, fet durant el mandat republicà, presenta dues novetats, com són les eines d'inspecció per al seu compliment i el fet que es pagui només si la feina està ben feta. “Això és una gran avantatge que cal saber aprofitar, però no serveix de res si el govern està més pendent de caure-li simpàtic a l'empresa que d'apretar-la perquè Tarragona estigui neta”, critica Puig.

Davant d’aquest escenari, el candidat d’ERC Tarragona es mostra preocupat per la neteja durant les festes de Santa Tecla. “És el moment més especial de l’any, però també el de més activitat al carrer i, per tant, la generació de residus creix exponencialment. Demanem a l’alcalde que supervisi i prepari un dispositiu especial perquè les veïnes i veïns puguin gaudir de la festa amb un espai públic en bones condicions, que és el que hauríem de tenir durant tot l’any”, reclama Puig.

Des d’ERC Tarragona demanen a l’alcalde que no se centri només en la Part Alta i en el centre, ja que la manca de neteja afecta tota la ciutat, i el conviden a passejar per diferents barris per comprovar la problemàtica. “Afecta la Part Baixa, Campclar, Sant Pere i Sant Pau, Sant Salvador, la Móra o, fins i tot, la Rambla Nova, que és un exemple molt il·lustratiu del que passa a tota Tarragona. Tenim un mural estrenat fa només dos mesos a la primera coca que ja presenta una imatge de brutícia, amb olis i greixos incrustats, excrements de coloms i xiclets enganxats”, lamenta Puig. Alhora, l’alcaldable també posa èmfasi en la pudor que desprenen els contenidors i els vehicles: “Els contenidors i els camions, vells o nous, també s'han de rentar, i no s'està fent. La situació actual, fins i tot, està generant que proliferi la presència de rates en alguns punts”. 

Puig retreu a Viñuales la seva passivitat no només a l’hora d’exercir un control efectiu, sinó també a l’hora de tirar endavant campanyes per conscienciar contra l’incivisme i a favor de la recollida selectiva. “L’única campanya rellevant que hem vist en l’últim any ha estat el Pla TGN’26, propaganda electoral encoberta per un valor de 70.000 euros per anunciar que Tarragona estaria neta aviat, una promesa que no s’ha complert i amb uns diners que havien de destinar-se a la veritable millora de la neteja”, denuncia l’alcaldable. 

No obstant això, els republicans reconeixen la difícil tasca de les treballadores i treballadors del servei de la neteja. “Lamentem les males condicions en les quals es troben sovint i la mala organització de l’empresa. Mai no ha d’estar en risc la percepció de les seves retribucions, ells no són els responsables de la situació que patim, sinó la direcció de la pròpia empresa i l’actitud del govern”, manifesta Puig, qui també posa en valor la feina i vàlua dels tècnics municipals i a la Plataforma Tarragona Neta per la seva feina voluntària, necessària i desinteressada. “Les tarragonines i tarragonins mereixem una ciutat neta i tenim les eines i el contracte perquè així sigui, només cal un alcalde i un govern que tinguin clar quins interessos han de defensar”, conclou. 

La causa, iniciada l’any 2013, investiga presumptes irregularitats relacionades amb un contracte de prop de 276.000 euros que tenia com a objectiu la intervenció i potenciació de l’associacionisme de la població nouvinguda. Segons les acusacions, aquests recursos haurien pogut acabar destinats a finalitats diferents de les previstes, vinculades a la promoció de la imatge de l’aleshores alcalde Josep Fèlix Ballesteros i del PSC. El judici asseurà nou persones al banc dels acusats, entre elles l’exalcalde socialista.

L’alcaldable d’ERC, Xavi Puig, considera que “Tarragona mereix un govern honest, transparent i que defensi l’interès dels tarragonins i tarragonines. Sempre. La ciutadania té dret a saber què va passar amb els seus diners i si es van utilitzar recursos municipals per a interessos partidistes”.

Puig assenyala que “la mera ombra de sospita que s’hagin pogut sostreure diners públics de la ciutadania per a campanyes de partit ja lesiona el prestigi de l’Ajuntament de Tarragona i erosiona la confiança de la ciutadania en les persones que exercim la política”. En aquest sentit, els republicans remarquen que serà la justícia qui haurà de determinar si els fets són constitutius de delicte i quines responsabilitats corresponen a cadascuna de les persones acusades.

Per a ERC, però, el cas també ha de servir per reivindicar que la política es pot exercir d’una altra manera. “La política és necessària i es pot exercir bé, dignament i amb valors, al servei de la gent. Cadascú des de les seves idees, però sempre pensant en el bé de Tarragona. La ciutadania ha de poder confiar en les seves institucions i en les persones que les representem”, defensa Puig.

Els republicans també lamenten profundament la dilació d’un procediment que es va començar a investigar fa més de tretze anys. En aquest sentit, ERC considera que el pas del temps pot acabar fent més injust el propi procediment, especialment si les dilacions poden afectar la possibilitat de depurar responsabilitats. “Desitgem un judici àgil, net i just per a tothom. Tant per a la ciutadania, que té dret a saber què va passar, com per a les persones acusades, que també tenen dret a una resolució judicial en un termini raonable”, apunta Puig. “Només així garantirem que una situació com aquesta, un possible cas de corrupció, no torni a passar”, afegeix l’alcaldable republicà. 

ERC va defensar que l’Ajuntament continués personat per protegir els interessos de la ciutadania 

ERC recorda que una de les primeres decisions de Viñuales en arribar a l’alcaldia el juny del 2023 va ser decretar la retirada de l’Ajuntament de Tarragona com a acusació particular del cas Inipro, argumentant que la personació municipal era “extemporània”.

Els republicans van denunciar aquesta decisió perquè l’Ajuntament és una de les institucions directament afectades pels fets que s’investiguen i perquè, durant el mandat de Pau Ricomà, el consistori s’havia personat en la causa amb l’objectiu de defensar els interessos dels tarragonins i tarragonines i reclamar que s’esclarís el destí dels recursos públics. Per això, ERC va presentar un recurs contra el decret de Viñuales i va demanar mesures cautelars per evitar la retirada de l’Ajuntament de la causa.

En aquest sentit, els republicans també posen com a exemple de la manca de transparència del govern de Viñuales la resposta donada a les preguntes formulades per ERC sobre aquest assumpte. “De les 30 preguntes que vam formular, Viñuales només en va respondre 7, i algunes d’elles amb monosíl·labs. Això no és explicar-se, això és amagar-se", denuncia la portaveu d’ERC, Maria Roig.

La posició política d’ERC ha estat sempre la mateixa: l’Ajuntament ha de defensar els interessos municipals i els diners dels tarragonins i tarragonines fins al final. “Nosaltres sempre hem defensat que l’Ajuntament ha d’estar al costat dels interessos de la ciutadania, no dels interessos de cap partit. Quan hi ha recursos públics en joc, l’Ajuntament ha d’exercir totes les accions necessàries per saber què ha passat i reclamar, si correspon, les responsabilitats i els diners que siguin deguts”, defensa Roig.

“Ara toca deixar treballar la justícia. Esperem que aquest judici permeti esclarir què va passar, que es determinin les responsabilitats que corresponguin i que, si s’acredita l’existència de delictes, els responsables responguin davant la justícia. Tarragona necessita saber què va passar, però també necessita recuperar la confiança en les seves institucions. I això només es pot fer des de l’honestedat, la transparència i la defensa de l’interès general”, conclou la portaveu. 

Alhora, des d’ERC denuncien la manipulació sobre la proposta de Paradores de España amb imatges generades amb intel·ligència artificial que no s’adeqüen a la realitat: “Aquests dies hem vist recreacions que són inviables, amb un nou gran edifici que se situaria envaint els dos blocs de la parcel·la del costat. Si aquest és el propòsit, hauríem de pagar expropiacions milionàries als blocs 50 i 52 del carrer d’August, llibreria inclosa, i reallotjar la gent que viu allà”, assenyala Puig, qui afegeix que, a més a més, aquest projecte requeriria l’aprovació encara llunyana del nou POUM. “És una proposta que ens pot portar a litigis, com ja va passar amb el cas del Fortí de la Reina”.

Els republicans consideren un error el projecte de Paradores i reivindiquen que el Banc d’Espanya es converteixi en un equipament per a la ciutadania i no exclusivament per als turistes, tal com preveuen les normes urbanístiques de Tarragona. “Veiem com l’alcalde està fent una fugida endavant, intentant imposar de pressa i malament un projecte que no va enlloc com a reacció precipitada a la proposta que vam fer des d’ERC. Li demanem que s’aturi, que miri al seu voltant i que consensuï el Banc d’Espanya amb tota la ciutat”, explica l’alcaldable d’ERC. 

En aquest sentit, els republicans defensen que l’equipament albergui un Centre Cívic i Cultural amb una nova Casa de la Festa, un espai d’ús públic obert a famílies i veïnes i veïns. “Tarragona necessita un espai central de trobada i que posi en valor la nostra cultura popular, per això posarem aquesta proposta sobre la taula al ple del 18 de setembre, per generar un debat i un diàleg amb la resta de grups i amb la ciutadania, que és com s’han de fer les coses abans de tirar pel dret sense consultar ningú”, explica Puig en referència a la moció que es defensarà conjuntament amb En Comú Podem. 

La proposta d’ERC suposa trobar un nou espai a l’altura del Seguici Popular i de Santa Tecla, per tal de donar la màxima visibilitat a la cultura popular de Tarragona. Tanmateix, la moció també demana fer les actuacions de manteniment, adequació i protecció necessàries de l’actual Casa de la Festa, per tal de garantir la conservació i evitar el deteriorament mentre no es traslladin els elements festius al nou equipament. Un equipament que, per les dimensions i característiques del Banc d’Espanya, permetria incorporar un Centre Cívic i Cultural, amb ludoteca, cafeteria, sales polivalents i espais per a gent de totes les edats i per a entitats per fer exposicions, activitats, presentacions i tallers. 

“Tarragona necessita una Casa de la Festa millor, més gran i a l’altura de la nostra cultura popular. I el Banc d’Espanya ens dona l’oportunitat de fer un pas endavant i convertir-lo en un gran equipament cultural i ciutadà de màxima centralitat”, afirma l’alcaldable d’ERC, Xavi Puig. “És una proposta ambiciosa, de ciutat i de futur, que volem posar sobre la taula i que presentarem en format de moció al Ple municipal d’aquest mes de setembre”. 

La proposta arriba després dels aiguats del passat 24 d’agost, que van tornar a posar de manifest les mancances de l’actual Casa de la Festa, però també en un moment en què Viñuales estudia la possibilitat que el Banc d’Espanya aculli un hotel de Paradores Nacionales de España. En aquest sentit, ERC defensa que Tarragona té l’oportunitat de plantejar un projecte propi i que l’edifici ha de tenir un ús públic que retorni directament a la ciutadania i que permeti donar resposta a diferents necessitats de la ciutat. 

Els republicans han anat defensant en els darrers mesos la necessitat de repensar el futur de la Casa de la Festa, i la proposta també recull les demandes que ERC ha anat escoltant de la ciutadania. Per ERC, Tarragona necessita una Casa de la Festa a l’altura del Seguici Popular, de Santa Tecla i de la importància que té la cultura popular per a la ciutat. “Ens mereixem una Casa de la Festa amb millors condicions. No podem limitar-nos a posar pedaços a l’actual equipament: hem de tenir ambició i posar la nostra cultura popular al centre”, afirma la portaveu d’ERC, Maria Roig. 

Plantegen que la Casa de la Festa tingui un paper central i protagonista dins del nou equipament, que permeti ampliar i actualitzar els espais expositius i donar més visibilitat al Seguici Popular i a la cultura de Tarragona. L’objectiu és que aquest nou espai pugui arribar a públics de diverses edats i que la cultura popular es pugui viure i explicar durant tot l’any. 

Alhora, ERC proposa aprofitar les dimensions i la ubicació del Banc d’Espanya per incorporar-hi un Centre Cívic i Cultural. “Amb ludoteca, sales polivalents i espais per a les entitats ciutadanes, on es puguin fer exposicions, presentacions, activitats i tallers, però que també sigui un punt de trobada per als veïns i veïnes del centre i un equipament capaç d’arribar a públics molt diversos”, explica Xavi Puig. 

La proposta busca, així, convertir el Banc d’Espanya en un equipament viu, obert i accessible, amb usos culturals i comunitaris durant tot l’any i pensat per a persones de totes les edats, des de la canalla fins a la gent gran. “Nosaltres apostem perquè aquest edifici sigui una casa de cultura i de ciutadania, al lloc on mereixen, al bell mig de la Rambla i al cor de Tarragona”, conclou Puig.

Des d'ERC consideren especialment preocupant que, mentre Inspecció de Treball ha detectat deficiències i ha requerit l'empresa perquè adopti mesures correctores, el govern de Viñuales no estigui exercint amb la mateixa contundència les seves funcions de control sobre una empresa que presta un servei municipal. "L'Ajuntament té l'obligació de vetllar perquè l'empresa compleixi amb les seves obligacions i perquè els treballadors no estiguin exposats a riscos", defensa el conseller d'ERC Jordi Fortuny. "Hi ha hagut una inspecció, s'han detectat temperatures que no complien els límits legals i l'empresa no ha aplicat les mesures requerides. Inspecció ha hagut d'intervenir de nou. Això evidencia la gravetat del problema", afegeix.

ERC recorda que entre les qüestions denunciades hi ha el mal funcionament dels aires condicionats dels vehicles, així com altres deficiències als centres de treball i equipaments de la plantilla. “No és un problema puntual ni menor. Estem parlant de persones que treballen cada dia al carrer, exposades a temperatures molt elevades, i que no poden prestar un servei municipal en condicions que posin en risc la seva salut”, afirma el conseller. “I unes males condicions de treball també acaben repercutint en la qualitat del servei que rep la ciutadania. No podem exigir que la ciutat estigui neta mentre no garantim que les persones encarregades de netejar-la treballen en unes condicions dignes i segures”, afegeix.

En aquest sentit, ERC ha adreçat una carta a l'alcalde Viñuales en què l'insta a exercir de manera efectiva el control sobre Urbaser, comprovar el compliment de les mesures de prevenció i exigir a l'empresa que adopti immediatament totes les actuacions necessàries per garantir la seguretat de la plantilla.

"El govern municipal no pot esperar que sigui Inspecció de Treball qui faci la feina que també correspon a l’Ajuntament. Si l’empresa no compleix, Viñuales ha d’actuar i exigir-li que ho faci. No podem esperar que hi hagi un problema més greu per actuar", conclou Fortuny.

Però la qüestió de fons no és només què passa amb Barraques, el debat és molt més profund: per a qui és l’espai públic? Perquè aquest, és un bé col·lectiu, no és neutre ni pot gestionar-se exclusivament sota criteris d’impacte econòmic o d’oportunitat política.

Durant dues dècades, Barraques ha estat molt més que un espai de concerts. Ha estat un projecte impulsat per entitats sense ànim de lucre, construït gràcies al compromís i al voluntariat de centenars de joves de la ciutat. Les entitats que n’han format part han anat canviant al llarg dels anys, demostrant precisament que no es tracta d’un projecte patrimonialitzat per ningú, sinó d’una iniciativa viva, oberta i capaç d’incorporar noves generacions. Barraques ha contribuït a fer de Santa Tecla una festa més participativa, diversa i popular, amb una programació musical de qualitat, alternativa i que complementa l’oferta del que podem gaudir durant les festes.

Per això sorprèn i preocupa que el govern socialista hagi decidit posar-hi punt final de manera unilateral, mitjançant un correu electrònic i a només dos mesos de l’esdeveniment. El nou Pla Cultural de la ciutat de Tarragona, aprovat recentment, situa la mediació com un dels seus grans pilars. Malauradament, la manera com el govern del PSC ha gestionat la desaparició de Barraques del Passeig de les Palmeres, és exactament el contrari del que predica aquest document. No hi ha hagut diàleg, ni mediació, ni voluntat de construir alternatives conjuntament amb les entitats implicades. Per això demanem al govern socialista que reconsideri aquesta decisió, que escolti les entitats i que situï l’interès col·lectiu al centre de les seves polítiques, ara i sempre.

Per casos com aquest, massa sovint tenim la sensació que aquest govern municipal posa més facilitats als grans esdeveniments privats que als projectes impulsats per la gent de Tarragona. Ho hem vist amb Barraques, però també amb altres iniciatives promogudes per a joves tarragonins que han hagut de superar traves administratives, manca d’acompanyament institucional i una evident absència de voluntat política per ajudar-les a créixer. Projectes que, paradoxalment, acaben triomfant en municipis del nostre entorn perquè allà sí que troben suport i confiança.

Cal deixar-ho clar: les iniciatives privades no són el problema. Ningú qüestiona que una ciutat pugui acollir esdeveniments privats, de fet, són perfectament compatibles amb una ciutat viva, atractiva i culturalment activa. El problema apareix quan aquestes iniciatives privades passen a ser la prioritat política i es beneficien d’una autèntica catifa vermella, mentre els projectes ciutadans han de justificar constantment la seva existència.

I, al capdavall, la pregunta continua sent la mateixa: si l’espai públic no és per als joves organitzats de Tarragona i per als projectes que neixen a la nostra ciutat, aleshores, per a qui és?

Darrere de cada acomiadament hi ha una família, una trajectòria professional i un coneixement tècnic acumulat durant anys. La resposta no es pot limitar a gestionar les conseqüències socials. Cal exigir responsabilitat a l’empresa, transparència en les decisions i una negociació real amb la representació dels treballadors, amb l’objectiu de preservar el màxim nombre possible de llocs de treball i garantir alternatives laborals dignes.

No podem oblidar que la indústria química de Tarragona és estratègica, que subministra materials bàsics per a sectors com l’automoció, la construcció, la sanitat, l’energia, l’agricultura, l’alimentació o l’electrònica. Quan es debilita, no es perd només ocupació directa, es posa en risc tota una cadena de proveïdors, empreses, serveis i activitats logístiques.

Joaquim Margalef explica, a Una visió econòmica del llarg segle XX al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, que el creixement de la petroquímica necessitava integrar la producció de matèries primeres. Quan l’etilè s’havia d’importar, augmentaven els costos i es limitaven les economies d’escala, les inversions i la modernització de les plantes. En aquest escenari, la implantació d’un cracker d’etilè a Tarragona es va considerar determinant per consolidar el complex, atraure noves activitats i generar economies d’aglomeració i efectes multiplicadors sobre el conjunt del territori.

Aquest antecedent ajuda a entendre què representa avui el cracker de Dow, un dels dos que hi ha a Tarragona, juntament amb el de Repsol. Produeix matèries primeres essencials a partir de les quals es fabriquen materials presents en els automòbils, els equips sanitaris, els envasos, els tèxtils, els dispositius electrònics o les plaques solars. Preservar-lo, modernitzar-lo i descarbonitzar-lo significa protegir tota una cadena de valor i garantir l’autonomia productiva.

Catalunya forma part dels Quatre Motors per a Europa, amb Baden-Württemberg, a Alemanya; Llombardia, a Itàlia, i Alvèrnia-Roine-Alps, a França, territoris capdavanters caracteritzats per la seva fortalesa industrial, econòmica, científica i innovadora. Hem de preservar aquestes potencialitats, perquè perdre capacitat productiva a Tarragona no és una qüestió merament local, sinó que significa afeblir la competitivitat de Catalunya, augmentar la dependència de proveïdors externs i comprometre la sobirania industrial europea.

Hem d’evitar que la transició energètica es converteixi en una desindustrialització encoberta. Descarbonitzar no és tancar, és transformar, modernitzar i invertir. I aquesta transformació exigeix un compromís ferm dels governs. Cal recordar la tasca sostinguda d’ERC per impulsar les xarxes de distribució elèctrica tancades, una eina per reduir els costos energètics, afavorir l’autoconsum i millorar la competitivitat.

Però cal fer més. Cal més capacitat de les xarxes elèctriques, energia a preus competitius, impuls de l’hidrogen renovable i una formació professional vinculada a les necessitats reals de la indústria. La col·laboració publicoprivada és imprescindible, però els recursos públics destinats a la transformació industrial s’han de vincular al manteniment de l’activitat, l’ocupació i l’arrelament territorial. No seria acceptable socialitzar els costos de la descarbonització mentre es trasllada la producció a altres països.

Defensar els llocs de treball de Dow és defensar el coneixement industrial, la cohesió social, la competitivitat de Catalunya i la sobirania productiva d’Europa. Tarragona no es pot resignar a perdre indústria. Ha de liderar una nova etapa de descarbonització, innovació i ocupació de qualitat.

Els republicans apunten que, davant les onades de calor, és un requisit indispensable per fer el servei comptar amb aire condicionat als vehicles, disposar de punts d’ombra i de descans i tenir calçat i vestuari adequat. “No n’hi ha prou amb repartir gorres, ampolles tèrmiques o crema solar. Aquestes mesures poden ser complementàries, però no substitueixen una climatització adequada, espais de descans segurs, horaris adaptats i una avaluació rigorosa dels riscos laborals”, explica Fortuny. 

Davant d’aquest escenari, ERC demana a Viñuales que l’Ajuntament de Tarragona, com a titular del servei, no es limiti a esperar les conclusions de la investigació i actuï d’urgència per conèixer de primera mà l’abast del problema i prendre les solucions corresponents. “Hem demanat per escrit que ens responguin una vintena de preguntes per tal de conèixer qüestions com quants vehicles circulen actualment sense aire condicionat, quines incidències relacionades amb la calor s’han registrat aquest estiu, de quina manera s’ha acabat desplegant el procediment específic per als mesos d’estiu o com té previst actuar el consistori davant d’aquest cas”, exemplifica el conseller republicà. 

“El govern municipal ha d’aclarir si el protocol existeix només sobre el paper o si s’aplica realment a tots els torns i a tota la plantilla”, afegeix Fortuny, qui reivindica el control i la màxima exigència amb la gestió del contracte més important de l’Ajuntament. “Hem de ser exigents amb la neteja dels carrers, però això no significa que mirem cap a una altra banda quan es qüestionen les condicions laborals de les persones que fan possible aquest servei”, defensa.  

Per tal de poder prendre les decisions adequades, ERC Tarragona considera necessari i urgent que Viñuales convoqui una reunió amb Urbaser, el comitè de seguretat i salut i les diferents representacions sindicals: “Davant les diferents versions que hi poden haver, el govern ha de comprovar els fets, escoltar totes les parts i actuar amb transparència”. “No busquem conclusions anticipades, sinó respostes, prevenció i responsabilitat. Si es detecten deficiències, s’han de corregir immediatament; i si es confirmen incompliments, caldrà depurar les responsabilitats corresponents”, conclou Fortuny. 

Els republicans veuen la modificació de la taxa turística com una oportunitat per garantir un retorn del turisme cap a la ciutadania, de manera que els pics de visitants es compensin amb un reforç en seguretat, neteja i preservació de l’espai públic. “Veiem amb preocupació com passen els mesos i el govern de Viñuales continua instal·lat en la paràlisi, mentre que a ajuntaments com el de Barcelona grups com ERC, PSC i Comuns ja han arribat a acords, fruit del treball conjunt que trobem a faltar a Tarragona”, lamenta Roig, qui insta al govern a accelerar el ritme per tenir el recàrrec a punt el pròxim octubre, quan ja es podria començar a aplicar.

Des del grup municipal d’ERC han sol·licitat una reunió amb l’alcalde i la consellera de Turisme, Montse Adan, davant la importància de definir amb la màxima celeritat el full de ruta amb el recàrrec, una eina de gestió que permet establir diferències segons el tipus d’allotjament. “Un turista que es queda a un hotel o un càmping no és el mateix que el d’un creuer, que té un impacte sobre la nostra ciutat, però fa la despesa mínima perquè dorm i menja al vaixell. El recàrrec ha d’ajudar a compensar aquesta falta de retorn", apunta Roig.

Els republicans assenyalen que, per a l’aplicació d’eines com el recàrrec, l’àrea de turisme requereix de manera immediata una estructura amb una direcció política i tècnica que ara no existeixen. “El macrogerent que es va prometre encara no hi és, un fet que ens preocupa perquè demostra la falta de rumb en aquest àmbit”, posa en relleu la portaveu d’ERC. “Tampoc s’ha avançat més amb el Pla Especial de Pisos Turístics ni tenim encara una oficina de turisme compartida amb la Generalitat a causa de la paràlisi del projecte Porta Tàrraco”, afegeix. 

Roig lamenta l’immobilisme de Viñuales, "més centrat en les xifres i en la quantitat que en la qualitat”. En aquest sentit, des d’ERC assenyalen que l'estructura i objectius del Consorci del Patrimoni Romà de Tàrraco denoten la manera d’entendre Tarragona per part del govern del PSC. “El patrimoni i la ciutat s’entenen com un bé de consum, una situació que ens preocupa molt perquè és un model que expulsa les nostres veïnes i veïns dels barris i que després és molt difícil de revertir”, manifesta Roig, qui defensa l’impuls d’un turisme més sostenible, amb una mirada més cultural i que ajudi a generar i compartir coneixement. 

Finalment, des d’ERC també reclamen accelerar el Pla d'Usos, una eina imprescindible per garantir un equilibri entre l'activitat econòmica, el comerç de proximitat i els usos vinculats al turisme. "Cada vegada que tanca un comerç emblemàtic ens preguntem què hi acabarà havent al seu lloc. Fa pocs dies ha tancat una peixateria i avui ningú sap quin serà el nou ús d'aquell local. Tarragona no es pot permetre perdre comerç essencial sense tenir una estratègia clara sobre el model de ciutat que volem", conclou la portaveu d’ERC. 

A la barrera horitzontal que ja suposen les vies ara l’Estat espanyol pretén afegir-nos una barrera vertical de 5 metres perquè, suposadament, no hi passi el soroll. Però tampoc les vistes al mar, la llum, la brisa, la fauna... Quanta gent les vol aquestes pantalles, més enllà d’algun grafiter?

Xoca veure aquestes presses per posar aquestes pantalles que no vol ningú quan fa anys que les reclamem a l’A7, al seu pas per Parc Francolí, Monestir de Poblet i Boscos de Tarragona, i aquí de moment res. I a sobre els veïns del Roc de Sant Gaietà, on ja s’han instal·lat, denuncien que la vibració de les pantalles acústiques és més estrident que el mateix pas del trens. Prodigiós!

Estaria bé conèixer els pares de la idea de mitigar les onades de calor barrant el pas de l’aire del mar amb planxes metàl·liques rostides al sol a mode de gran radiador per tenir-hi una conversa, no fos cas que ens estiguem perdent alguna cosa.

La bona notícia és que això es pot salvar. Ja ho vam fer l’any 2021. En aquell moment jo formava part del govern de Tarragona i l’ofensiva, el govern de l’Estat i els arguments basats en el compliment de les directives europees eren els mateixos.

Vam posar el crit al cel, ens vam reunir amb ADIF i vam presentar al·legacions al projecte, mostrant oposició i oferint alternatives viables: micropantalles més a prop la via, com fan a Dinamarca, i tecnologies de rodament silenciós, com fan a Suïssa. També vam fer front comú amb els 23 municipis afectats, impulsats per Tarragona i Vilanova i la Geltrú, entre d’altres. Així érem més forts que per separat!

Igual que llavors, ERC ha tornat a presentar una moció que ha tingut el suport unànime del Ple de Tarragona, treballada amb la complicitat de la Plataforma de Mercaderies per l’Interior -que sempre hi són!-. Això permet, gràcies a la responsabilitat de tots els grups polítics, afirmar amb una sola veu que Tarragona no vol més barreres!

Tanmateix aquesta vegada l’Ajuntament no ha presentat cap al·legació contra el Pla del Soroll i això es podria llegir com una forma d’acceptar-lo. Suggereixo que una al·legació tardana és millor que una resignació silenciosa.

L’alcalde Viñuales durant el debat del Ple va intentar tranquil·litzar tothom afirmant que la solució final podria incloure menys trams de pantalles, però que de moment encara no li deien per escrit. Ja avancem que nosaltres no acceptarem ni un nyap sencer ni un nyap a trossos. Tarragona és una ciutat preciosa que ha d’obrir-se al mar, no recloure’s dins un mur!

Quin sentit té desmuntar el Mamotreto, obrir la Savinosa, peonitzar el Serrallo, crear el Parc del Port, apostar pel Pla Integral de la Part Baixa, naturalitzar el canal de la Mora i fer els carrils bici litorals i el passeig ciclable de Llevant si no és per relacionar-nos millor amb el mar? Què hi pinta una muralla enmig de tot això?

Si us plau, estimem-nos una mica i diguem no a aquesta ferida absurda i evitable. Aquí la ciutadania ha estat clau per bastir el vigent consens de ciutat i pot ser decisiva per guanyar la partida. La victòria necessària de tombar aquest mur i l’ambiciosa victòria d’obrir Tarragona al mar!