La proposta dels republicans defensa la creació d’una comissió interadministrativa impulsada des del nou Consorci Patrimoni Romà de Tàrraco amb l’objectiu de coordinar actuacions tècniques, patrimonials, culturals i econòmiques que facin viable el projecte. “Instem a acordar un full de ruta que defineixi fases d’execució, calendari i vies de finançament”, ha explicat Roig, qui ha posat d’exemple la reobertura de Santa Tecla la vella, que forma part del projecte, com a model a seguir.  

El text posa l’èmfasi en l’actuació urgent que requereix la Sala Axial. Es tracta de la instal·lació d’una coberta adequada per preservar els paviments i les restes arqueològiques exposades a la intempèrie. Segons Roig, “són unes restes excepcionals, és la part del temple romà d’època flàvia i punt més alt de l’acròpolis tarragonina. Era l’escenari de poder on es podien desenvolupar les cerimònies religioses per investir els sacerdots de culte imperial i on se celebraven les reunions del Consell de la Província de la Hispània Citerior. És un terra trepitjat per Adrià i altres emperadors, un terra original i extremadament valuós”.  

Segons els republicans “cal sumar esforços per posar en valor el patrimoni arquitectònic que tenim al voltant de la Catedral. Hem de vetllar per protegir-lo i oferir un relat que permeti explicar la ciutat al llarg dels segles i connectar-lo amb el nostre present”.   

Roig ha afegit que “aquest projecte és una oportunitat per sumar institucions i per convertir un espai únic en un actiu patrimonial, cultural i turístic de primer ordre, amb una visió de ciutat i de país”. 

L’alcaldable republicà, Xavi Puig, assenyala que “la crisi habitacional que estem patint reclama mesures immediates i valentes, i aquesta que estem proposant és la més ambiciosa que s'ha plantejat a Tarragona”. Puig també posa en relleu que “el nou POUM està anant molt lent i això suposaria esperar molts anys per acabar començant els tràmits des de zero. És molt més intel·ligent tirar endavant l'ARE perquè ja està aprovat i és vigent", exposa Puig. 

L’alcaldable i conseller d’ERC va mantenir converses amb l’alcalde i el conseller de Territori, Nacho García, per demanar-los que es tragués l’aprovació de deixar sense efecte l’ARE Pou Boronat al ple de gener. “Valia la pena fer el contrari i tirar-lo endavant”, manifesta Puig, “ja que aquesta pot ser una gran oportunitat per poder fer realitat en pocs anys la construcció d’habitatges en aquesta zona, la qual cosa ens permetrà abaixar el preu del mercat de compra i lloguer arreu de la ciutat i, de retruc, arreglar l’entrada nord de Tarragona”. “Reclamem a la Generalitat i a l’Ajuntament que impulsin l’ARE amb tota la determinació que el moment actual requereix”, afegeix l’alcaldable. 

Tanmateix, Puig apunta que l’ARE es pot modificar per incloure millores: “Es pot aprofitar per afegir, per exemple, una vorera que connecti el barri a peu amb l’avinguda Andorra, contribuint així a la humanització de l’N-240, per fer-la una avinguda també per als vianants”. 

Des del grup municipal d’ERC insten al govern de la Generalitat a complir la seva paraula i posar en marxa tots els seus mecanismes per fer realitat la construcció de pisos a Pou Boronat. “Hi ha una declaració d’intencions positiva, però ara s’ha d’executar amb la major brevetat possible”, assenyala Puig. 

D'altra banda, el conseller republicà ha lamentat que durant l’últim Consell Plenari els republicans es quedessin sols defensant la proposta de destinar a habitatge els 19 milions d’euros que han sobrat del 2025, una mesura que permetria guanyar 300 habitatges assequibles per a la ciutat, i que se sumarien als 192 en construcció a Les Oliveres, impulsats per ERC i CUP el mandat anterior.  

“El darrer ple vam ser l’únic partit que ens vam atrevir a demanar i a defensar la proposta de destinar els 19 milions a habitatge, que és imprescindible i hauria suposat una gran oportunitat per revertir la situació d’emergència habitacional de Tarragona, però grups com el PSC i Comuns no van voler”. Malgrat això, Puig ha anunciat que els republicans continuaran treballant per aportar-hi solucions. 

Tot plegat tan sols demostra una gestió negligent, així com una pèssima planificació. I demostra, una vegada més, que l’Ajuntament mai va estar en fallida, tal com va anunciar l’alcalde Viñuales en el moment que va entrar a governar a Tarragona, tractant la institució com la Marbella de Jesús Gil, fins al punt que vam arribar a sortir per Telecinco per aquella falsa alarma que s’havia generat.

Doncs bé, aquest superàvit també demostra, per segona vegada, que la pujada d’impostos no calia, ja que a sobre estava més que anunciat un increment substancial de les aportacions dels impostos de l’Estat cap a l’Ajuntament. I malgrat que aquests dos darrers anys la recaptació ha estat per sobre del necessari, ara veiem com, a més a més, es pugen enguany també les quotes de les llars d’infants a les famílies mentre hi ha aquest romanent d’escàndol.

I per si no n’hi hagués prou, la negligència encara s’aferrissa més quan el destí d’aquest romanent es destina no a demanar crèdit, sinó al deute. La baixada de deute de l’Ajuntament arran del full de ruta i les accions iniciades pel Govern Republicà, i seguides pel PSC, ens han dut al fet que actualment ja tinguem un consistori sanejat, fora de tota mena de tuteles, i amb capacitat econòmica per impulsar inversions i, sobretot, inversions urgents per al benestar de la ciutadania.

I és degut a aquesta fortalesa, de la que ara gaudim, que podem optar per dues opcions: o pensar de debò en els tarragonins i tarragonines o simplement insistir a tractar l’Ajuntament com si fos una mercantil.

Les incerteses financeres arran de la guerra a l’Iran arriben en un moment fort financerament per al consistori, i no arriben ni de bon tros en un context d’incerteses com el que es va patir amb l’inici de la guerra d’Ucraïna i pels efectes de la pandèmia. Per tant, ara és el moment no d’amagar-se, sinó de sortir a fer les inversions oportunes per a resoldre la urgència social més sagnant d’avui dia, que és l’habitatge i, en concret, el preu del lloguer. Només cal entrar als portals immobiliaris per veure la molt reduïda oferta i els elevats preus, que dificulten el projecte de vida de moltes persones a la nostra ciutat i arreu del país.

De què ens serveix ser prudents, per si de cas, si perdem una oportunitat d’incidir en l’accés de l’habitatge, tan necessari i urgent? Els tarragonins i tarragonines no poden estar orgullosos d’un Ajuntament que, per un excés innecessari de prudència, renuncia a dedicar els diners sobrants a la inversió en habitatge pel lloguer assequible. I no és sols l’impacte directe sobre centenars de famílies que en poden gaudir directament, sinó que a més incidim en el mercat per destensar els preus actuals.

Nosaltres estem compromesos amb el benestar dels veïns i veïnes, i aquest benestar comença per solucionar de forma decidida la crisi de l’habitatge, la base perquè les persones puguin desenvolupar la seva vida amb dignitat i amb èxit.

Malauradament, els alumnes, les famílies i els docents estan veient com les administracions públiques no estan afrontant la rellevància del sistema educatiu com es mereix. Cal canviar de manera radical el tracte que té el Departament amb la ciutat de Tarragona, a l’hora de plantejar la preinscripció. Cal que es planifiqui amb criteris de demanda i de demanda històrica perquè les famílies tinguin opció real d’escolarització volguda. No es pot sotmetre a 6 mesos d’incertesa a les famílies sense tenir clar si podran obtenir plaça en l’opció desitjada.

Tractar l’educació a partir d’un full d’Excel fred és un mètode erroni que deixa de banda infinites variables cabdals a l’hora de planificar el full de ruta d’un territori, una circumstància que acaba perjudicant tota una comunitat educativa: infants que han d’anar a estudiar lluny de casa o han de renunciar a l’escola pública, plantilles inestables de professorat pels canvis continus i sobtats, i projectes educatius que queden enlaire.

L’anunci del recent tancament de línies d’I3 a l’Escola El Miracle i l’Escola de Pràctiques, comunicat poc abans de l’inici de període de preinscripcions i quan ja s’havien celebrat jornades de portes obertes, és el darrer greuge a famílies i equips docents a Tarragona. La nostra ciutat s'ha d'entendre com allò que és, una ciutat dispersa, amb diferents nuclis de població, i des del Departament d’Educació s’ha de planificar l’estratègia tenint en compte aquesta realitat.

Alhora, la baixa natalitat dels darrers anys no ha de ser la raó per tancar línies, sinó la motivació per baixar ràtios i millorar, així, l’atenció als estudiants. Simplement tancar línies implica desestabilitzar plantilles i frustrar projectes educatius. I molt important també és baixar ràtios de forma igualitària i equitativa entre totes les escoles d’un mateix àmbit, tant publiques com concertades, i així tractar la matrícula viva (els alumnes que s’incorporen al llarg del curs i que fan pujar les ràtios)  de forma justa i coherent.

Les conseqüències de tancar grups implica que les escoles queden cobertes ràpidament pels germans d’alumnes perquè tenen prioritat. Què fem amb la resta? Planifiquem amb temps, mantinguem línies i evitem la situació d’angoixa innecessària que viuen moltes famílies.

I de la mateixa manera que cal mantenir línies a les escoles, cal nodrir de les línies suficients a tots els instituts que ho requereixin, per garantir que cap alumne es queda sense la seva plaça a prop de casa. No pot ser que un infant o jove hagi d’acabar anant cada dia durant anys lluny del seu domicili perquè no hem ofert les places que calia, i enguany estem en risc que això passi.

El millor antídot per resoldre aquest problema és escoltar la comunitat educativa i la implicació decidida de l’Ajuntament, així com deixar de gestionar el sistema educatiu mirant únicament els números, sense mirar territori i sense mirar les evolucions de demanda.

L’educació pública ha experimentat un reconeixement de qualitat en les últimes dècades i també un augment de demanda evident. Per això, cal atendre les necessitats de famílies i docents i prendre les decisions oportunes perquè l’educació pública a Tarragona sigui un valor segur i accessible per a tothom, sense excepció. Només així combatrem veritablement la segregació escolar i garantirem un futur digne i just, amb igualtat d’oportunitats per a tothom. El futur que mereixen totes les nostres filles i fills i la tranquil·litat de les famílies.

Puig alerta que la mala planificació educativa i el tancament de línies en escoles i instituts públics han situat moltes famílies en una situació d’angoixa, obligant-les a renunciar a l’escola pública o a desplaçar-se lluny del seu entorn. “No podem acceptar que es tanquin línies d’I3 a l’escola del Miracle i a Pràctiques mentre hi ha famílies que es queden sense plaça pública; el que cal és obrir línies allà on hi ha demanda i baixar ràtios a tots els centres”, ha afegit l’alcaldable.  

La possible supressió d’una línia d’I3 al Miracle i a Pràctiques, així com els canvis de zonificació, exemplifiquen unes decisions preses tard i d’esquena a la comunitat educativa. La moció recorda que treballar en la direcció que es va fer amb la zonificació escolar estrenada el 2022, que va passar de 12 a 4 zones educatives i que va permetre avançar cap a una escolarització de proximitat més equilibrada i pensada per reduir desequilibris socials entre centres.  

La formació també posa l’accent en el dèficit de places als instituts públics del centre de Tarragona de cara el curs 2026-2027. En aquest sentit, Puig reclama que “el Departament d’Educació escolti a la comunitat educativa de Tarragona i que treballi amb temps, diàleg i rigor per definir un mapa educatiu estable que combati la segregació i doni seguretat a les famílies i equips docents”. El text també insta a impulsar una igualació de ràtios a la baixa entre pública i concertada per gestionar de manera més equitativa la matrícula viva i a implicar tota la comunitat educativa en una estratègia a mitjà i llarg termini per a l’oferta d’educació pública a la ciutat.  

Reposició arbrat

ERC porta al ple una segona moció per garantir que la tala d’arbres als carrers i places vagi sempre acompanyada d’una reposició ràpida i planificada. Els republicans alerten que, els darrers dos anys, s’han multiplicat els escocells buits i la sensació de pèrdua de verd als carrers, amb l’impacte que això té sobre la qualitat de vida, el paisatge urbà i la lluita contra el canvi climàtic.  

La consellera Gemma Fusté ha apuntat que “altres municipis ja han demostrat que es pot protegir l’arbrat amb normes clares i terminis concrets de reposició, Tarragona no pot quedar enrere en la defensa del seu patrimoni verd i en la imatge de ciutat, ja que un arbre tallat provoca també una imatge d’un espai públic descuidat”. La moció també demana que s’elabori una memòria anual dels arbres talats i replantats i es demana que el còmput final anual sigui positiu per no perdre verd urbà.  

“Atès que els diners del 2025 no s’han previst bé i com a conseqüència tenim aquest romanent, des d’ERC som propositius perquè els diners tinguin un impacte positiu entre la ciutadania. En aquest sentit, l’habitatge és un dels principals problemes a la ciutat, per això volem actuar de manera decidida i ampliar el parc públic municipal” ha proposat l’alcaldable d’ERC, Xavi Puig, que defensa que Tarragona necessita “polítiques valentes per garantir que els joves i moltes famílies puguin continuar vivint a la ciutat”.

A més, els republicans plantegen destinar 5 milions d’euros a la climatització de les escoles, amb l’objectiu de garantir condicions adequades a les aules. “És una inversió necessària per adaptar els equipaments educatius al canvi climàtic” ha expressat Puig.

Pel que fa a l’espai públic, ERC proposa invertir 2,1 MEUR en la millora de voreres i 2 MEUR en actuacions d’asfaltatge, especialment al polígon Entrevies i Riuclar, així com al Francolí, on ja tenen el projecte del vial central en marxa. “Aquestes actuacions permetrien millorar la seguretat, l’accessibilitat i el manteniment de l’espai públic” ha afegit Puig.

Finalment, ERC recorda que la liquidació del pressupost municipal ha confirmat un romanent de més de 19 milions d’euros i uns ingressos molt superiors als previstos inicialment. En aquest sentit, el grup municipal insisteix que ja va advertir durant el debat pressupostari que els ingressos augmentarien, especialment els procedents de la Participació en els Ingressos de l’Estat (PIE). La liquidació pressupostària confirma que l’Ajuntament ha ingressat 14,7 milions d’euros més dels previstos inicialment. Per tant, la previsió era completament errònia.

Els republicans consideren que aquest romanent és “una autèntica animalada” i asseguren que posa en evidència, un cop més, que Viñuales va faltar a la veritat quan va afirmar que estàvem en fallida. “Aquest romanent també demostra que una baixada de l’IBI com vam proposar des d’ERC l’any passat, era totalment possible”, conclou el conseller Jordi Fortuny.

Per això tornem a parlar de bretxa salarial, de sostres de vidre, de precarietat, de cures i de violències masclistes. Perquè encara és necessari. El 8 de març és una oportunitat per a mirar-nos com a societat i a preguntar-nos quin compromís real tenim amb la igualtat. I avui, a les portes del 8M, vull posar el focus en el que falta i en el que ens toca fer.

Ens toca garantir drets laborals reals i efectius. No pot ser que la conciliació continuï tenint rostre de dona, ni que les reduccions de jornada, els contractes parcials i les carreres interrompudes siguin el preu que moltes paguen per sostenir la vida. Les cures són imprescindibles per al funcionament de la societat, però no poden continuar invisibilitzades ni recaure de manera desigual. La corresponsabilitat ha de deixar de ser un ideal i convertir-se en una política pública amb recursos, serveis i temps garantits.

Ens toca també entendre que el feminisme serà inclusiu o no serà. Les dones racialitzades, les dones migrades, les dones del col·lectiu LGTBI+, les dones amb discapacitat o les que viuen en situació de precarietat no poden quedar als marges del discurs ni de les polítiques. La desigualtat s’expressa de formes diverses i sovint acumulatives, i només si incorporem aquesta mirada interseccional podrem construir una igualtat real. La igualtat ha de ser per a totes, o no serà igualtat.

Ens toca alçar la veu davant qualsevol retrocés. Davant els discursos d’odi, davant qui nega les violències masclistes o banalitza les desigualtats, davant qui qüestiona drets que ens han costat dècades de conquerir. El silenci mai ha estat neutral, i avui tampoc no ho és. Callar és deixar espai a la regressió.

I ens toca, especialment a les persones que tenim responsabilitats polítiques, passar de les paraules als fets. Impulsar lleis valentes, dotar-les de pressupost suficient, avaluar-ne l’impacte i millorar-les quan calgui. Incorporar la perspectiva de gènere de manera transversal en totes les polítiques públiques. Escoltar el moviment feminista, treballar-hi de la mà i assumir que els avenços socials no han estat mai concessions: han estat conquestes sostingudes en el temps.

Perquè si la història ens ha ensenyat alguna cosa és que quan les dones ens organitzem, transformem el món. Ho vam fer per aconseguir el dret a vot, ho vam fer per defensar drets laborals i socials, ho hem fet per situar les violències masclistes al centre del debat públic. I ho continuarem fent, amb la mateixa determinació.

Commemorar el 8 de març és reivindicar aquest poder col·lectiu. És reconèixer la xarxa que teixim cada dia als barris, a les escoles, als sindicats, a les entitats i a les institucions. És recordar la força que neix quan deixem de demanar permís i exigim drets amb convicció.

No repetim el mateix. Persistim en el mateix objectiu: una societat més justa, més equitativa i lliure de violències. I no ens cansarem fins a aconseguir-la.

Perquè quan les dones avancem, avança tota la societat!

Els republicans expliquen que els instituts públics de Tarragona ja fa temps que alerten de la situació i demanen al Departament d’Educació i Formació Professional que no miri cap a una altra banda i afronti el problema. “L’accés a l'educació pública és un dret, no pot ser que anem cap a un model on les famílies es veuen obligades a portar els infants a un centre concertat o a un que es troba lluny de casa seva”, lamenta Fusté. 

Des d’ERC consideren inacceptable que 72 alumnes de primària pública no puguin continuar en el circuit públic en el seu pas cap a l’ESO, per això demanen a la Generalitat que escolti la comunitat educativa i obri les línies que calen per atendre la demanda als instituts Tarragona, Pons d’Icart i Martí Franquès. A més, el conseller Jordi Fortuny recorda que, a causa de la matrícula viva, els centres han d’absorbir la incorporació de nous alumnes durant el curs, fet que provoca que moltes aules acabin trobant-se amb ràtios per sobre de les 27 marcades inicialment.  

Els republicans també traslladen la seva preocupació davant el tancament de línies d’I3 a l’Escola El Miracle i a l’Escola de Pràctiques, motiu pel qual des del Grup Parlamentari han adreçat diferents preguntes al govern de la Generalitat. “Ens preocupa aquesta situació i no entenem què justifica aquest tancament comunicat pocs dies abans de l’inici de la preinscripció”, critica Fortuny. El conseller assenyala que “la baixada de la natalitat ha d’aprofitar-se per baixar ràtios, però no per tancar línies”. D’altra banda, Fortuny posa en relleu que tot plegat genera, a més a més, “una gran inestabilitat en la plantilla de professorat”. 

Des d’ERC Tarragona insten a la Generalitat a escoltar els docents i les famílies per definir una planificació coherent i adaptada a les necessitats de la ciutat. Paral·lelament, demanen al govern de l’Ajuntament que tingui una actitud activa i reivindiqui l’obertura de les línies necessàries per tal de disposar d’un model educatiu públic accessible per a totes les famílies i infants de Tarragona. “Un govern d’esquerres hauria de vetllar per l’educació i la sanitat pública”, conclou Fortuny. 

Segons ha denunciat ERC, la renovació de la protecció es va conèixer a través d’una carta enviada pels advocats del gerent als membres del consell d’administració ara fa uns dies, i no per la via institucional corresponent. De fet, la presidenta Sandra Ramos no va confirmar aquesta informació fins al consell d’administració celebrat el passat dijous 26 de febrer, després de ser preguntada pel tema. 

La portaveu d’ERC i membre del consell, Maria Roig, ha declarat que “és inadmissible que la presidenta de l’EMMCT oculti informació tan rellevant als membres del consell d’administració. Estem parlant d’una qüestió de màxima importància que afecta directament la gestió de l’empresa pública i que els consellers hem de conèixer de primera mà i per la via institucional adequada”. 

A més, durant aquella sessió del passat dijous, Ramos va prohibir gravar el consell per ordres del Secretari General –ni per ús intern-, i va evitar fer acta de la discussió sobre un possible veto del gerent a la Gala del 40è aniversari de Tarragona Ràdio. 

Roig ha assegurat que “la manca de transparència de Sandra Ramos és incompatible amb el càrrec de presidenta d’una empresa pública. No es pot dirigir una empresa municipal ocultant informació, impedint que es gravin els consells d’administració per facilitar-ne la transcripció, i decidint què es fa constar a les actes i què no. Aquesta és una qüestió de transparència, bon govern i de respecte institucional”. 

ERC ha registrat peticions d’informació a alcaldia i a secretaria general per obtenir la informació corresponent. La portaveu dels republicans conclou que “des d’ERC demanem la dimissió de Sandra Ramos perquè ha perdut completament la confiança per exercir aquest càrrec. Tarragona necessita una gestió transparent i rigorosa dels seus mitjans de comunicació públics”. 

Cal recordar que el gerent de Tarragona Ràdio és testimoni protegit per l’Oficina Antifrau de Catalunya des del 2023 per haver denunciat possibles irregularitats financeres a l’empresa amb pagaments i subvencions encobertes per més de 800.000 euros entre 2009 i 2019, durant l’etapa socialista al govern municipal. L’Oficina Antifrau de Catalunya el va declarar testimoni protegit per evitar represàlies com el seu possible acomiadament. 

En un acte de lliurament celebrat al Pati Jaume I de l’Ajuntament de Tarragona amb motiu del Dia Internacional de les Dones, la consellera i responsable de Feminismes d’Esquerra a Tarragona, Mary López, ha destacat que amb implicacions com la de la Maria del Carme Lladó “mantenim viva la cultura local, mantenim viva la tradició tarragonina i mantenim vius els nostres orígens i la nostra manera de ser”. Mary López ha remarcat que la premiada “és un exemple de compromís sostingut, discret i constant amb la cultura popular i les arts escèniques de la ciutat” i ha volgut posar en valor que enguany se celebra la vintena edició del Premi Montserrat Bertran.

Per la seva banda, la XX Premi Montserrat Bertran, Maria del Carme Lladó Montoliu, ha expressat el seu agraïment pel reconeixement i ha dedicat el premi a la seva família i, especialment, “a totes les dones que, sovint des de la discreció, treballen incansablement perquè les festes, la cultura i les tradicions siguin possibles”. Al discurs d’agraïment, ha fet especial menció a la premiada del 2025, la Mercè Sardà, per ser responsable que ella perdés la por als escenaris amb els seus començaments a Vis de Vanadi. En el seu parlament també ha reivindicat la cultura com a element d’identitat i cohesió, afirmant que “és el que ens fa ser tarragonins i catalans, amb una llengua i una identitat que no podem perdre i que hem de defensar compartint-la”. Finalment, ha encoratjat a continuar treballant pel teixit cultural de la ciutat: “la cultura no és només festa al carrer, també és teatre, associacionisme i compromís amb la ciutat”. La presidenta de la Secció Local d’ERC Tarragona, Gemma Marcos, ha destacat la dificultat de triar la dona guardonada, ja que “a Tarragona hi ha moltíssimes dones que fan una feina imprescindible en tots els sectors” també ha destacat el goig que feia “omplir el Pati Jaume I” que ha comptat amb una setantena de persones.

La guardonada

El guardó reconeix la trajectòria de Maria del Carme Lladó Montoliu en la preservació i difusió de la cultura popular i les arts escèniques a la ciutat. Vinculada des de ben jove a la vida cultural tarragonina, va iniciar la seva participació en la Setmana Santa, a la colla sardanista Tarragona Amunt i a l’Esbart Dansaire de Tarragona. Ha tingut un paper destacat en el Seguici Popular de Santa Tecla com a integrant del Ball de Gitanes, en la recuperació del Ball de Pastorets i, des de l’any 2003, com a balladora del Ball dels Set Pecats Capitals.

En l’àmbit de les arts escèniques, va formar part del grup fundador de la companyia Vis de Vanadi a l’INS Martí i Franquès i ha col·laborat amb diverses companyies teatrals com La Golfa, (H)istrionis Teatre, La Tremenda Cia i Alcel.cia. Compromesa amb la vida associativa de la ciutat, també col·labora en les festes de Sant Roc i forma part de l’Orfeó de la URV.

Amb aquesta vintena edició, el Premi Montserrat Bertran consolida una trajectòria de reconeixement a dones i col·lectius que han contribuït de manera decisiva a la vida social, cultural i feminista de la ciutat. Al llarg dels anys han estat guardonades, Aquest és el llistat de les guanyadores de totes les edicions anteriors: Col·lectiu Les Filles de Lilith (2007), Maria Monteagudo (2008), Maria Gràcia Olcina (2009), Margarida Aritzeta (2010), Núria Buira (2011), Francina Vaqué (2012), Montserrat Abelló (2013), Isabel Iturrieta (2014), Olga Xirinacs (2015), Rosa Maria Codines (2016), Maria Cinta Comí (2017), Núria Francino (2018), Dones Castelleres (2019) - Anna Guasch, Mireia Garcia Mohedano, Esther Cabrera i Mònica Montoro-, Tecla Martorell (2020), Neus Roig Pruñonosa (2021), Raquel Quílez Valdevira (2022), Associació Tecletes (2023), Pepa Martín Delclan (2024) i M.Mercè Sardà i Pons (2025).

Volíem salvar la Savinosa d’una urbanització agressiva a primera línia de costa i l’hem salvada. Preservarem la duna de l’Arrabassada, respectarem el roquissar i protegirem la població de limoniumgiberti, una espècie vegetal endèmica i única del nostre litoral. El que fa un parell de mesos era impossible ara serà una realitat. Assumim-ho, de vegades les lluites es guanyen!

Certament, hom pot pensar que una pista de quatre metres continua sent excessiva i que no té res a veure amb un sinuós camí de ronda, cosa amb la qual estic plenament d’acord. Però aquesta ha estat una exigència irrenunciable de qui executa l’obra, l’Estat, que sense compartir-la convido a relativitzar: aquesta amplada era molt més determinant i sensible a primera línia de mar que a l’interior, especialment si s’aprofiten trams de pista ja existents.

De fet, aquest és el punt màgic de la història: en el moment en què la Diputació accedeix a endarrerir el camí cap a les edificacions, està cedint 15.000m2 de finca perquè sigui oberta a tothom, tal com al seu moment reclamava l’amic Sergi de los Ríos. I això és quelcom immens perquè permetrà que, més enllà de transitar aquesta pista, puguem emprendre petites sendes en un entorn amb pals i cordes per a protegir alguns ecosistemes, passejar-hi, seure, badar i gaudir del mar i de la nostrada olor mediterrània de farigola i romaní.

Com que jo m’estimo tot això que caminem i avui escric, vull agrair a totes les ciutadanes i ciutadans que hàgiu mostrat la vostra preocupació fruit d’aquesta estima compartida, a les entitats de Sos Costa i Camp de Tarragona pel vostre admirable compromís a totes les institucions implicades per haver estat capaces de sortir de la zona de confort i esforçar-vos per trobar un acord, amb el paper decisiu dels vostres tècnics.

Com a nou diputat provincial m’he fet un tip de parlar amb molts de vosaltres i també amb la Noemí Llauradó, presidenta de la Diputació de Tarragona. A ella vull agrair-li de manera explícita que hagi escoltat el teixit associatiu i hagi entomat el repte de liderar tot aquest canvi a nivell institucional, cosa que no era gens fàcil. I si el mur se’n va a terra i la Savinosa s’obre a la ciutadania, deurà voler dir que ha sortit bé.

Els republicans esperaran la proposta final per valorar-la, però consideren positives les modificacions en les quals s'està treballant: "Retranquejar el que havia de ser un passeig cap a la part més propera als edificis és un encert perquè permet salvar la duna de la platja de l'Arrabassada, el roquissar i espècies com el Limonium, així com evitar un gran impacte paisatgístic a primera línia de costa", detalla Puig. Alhora, veuen amb bons ulls la reducció de l'amplada del vial: "Passar de 5 metres a 3 metres és positiu, tot i que fer-ne 2 estaria encara millor".

ERC Tarragona també considera un encert l'eliminació de carril bici, ja que "ja hi ha una alternativa generada, que és el de la carretera N-340", apunta el conseller i diputat. "Des d'Esquerra sempre hem defensat la preservació de la Savinosa, i jo com a diputat provincial he intentat fer valer la veu de plataformes com SOS Costa i Camp de Tarragona", assenyala Puig.

En aquesta línia, des del grup municipal d'Esquerra Republicana agraeixen la mobilització ciutadana i a entitats com SOS Costa i Camp de Tarragona la defensa constant de l'espai natural, i també a la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, per la seva iniciativa perquè l'Estat introdueixi els canvis i faci el projecte el més participat possible. "Valorem l'actitud generosa i procliu de totes les administracions perquè el projecte acabi sent consensuat i no se superi cap línia vermella", manifesta Puig. "El nostre objectiu com a polítics és trobar solucions, i això demostra que amb treball conjunt és possible", afegeix.

Els republicans recorden que, ara fa un any, van demanar d’habilitar de manera temporal diversos descampats buits de l’entorn de l’hospital mentre duren les obres del nou edifici sanitari, davant la forta pressió d’aparcament provocada per la reconversió de places de zona taronja a zona verda i pel tancament de l’aparcament dels treballadors sanitaris. "Habilitar aquests solars permetria guanyar unes 1.200 places, de les quals 400 podrien ser de manera immediata”, assenyala Puig.

ERC lamenta que no hi ha hagut cap negociació, cap proposta alternativa ni cap acció concreta per part de l’alcalde Viñuales. ⁠"Un any després el balanç és zero. Hem de treure'ns de sobre la inacció i la mandra, Tarragona necessita lideratge i vocació de servei en grans dosis", ha criticat el conseller Xavi Puig, qui recorda que el Ple de Tarragona va aprovar la moció presentada per ERC l’abril passat per habilitar els solars com a aparcament. “Per part d’ERC l’entorn de l’Hospital Joan XXIII és important com a aparcament dissuassori de Tarragona, raó per la qual vam impulsar l’aparcament de Guillem Oliver”, ha recordat Puig.

Puig afirma que la proposta continua sent plenament viable. A l’entorn de Joan XXIII i del Parc Francolí hi ha diversos solars, alguns de titularitat pública, que es podrien aprofitar de manera provisional per donar resposta a una necessitat real. Des d'ERC animen de nou a l’alcalde a iniciar converses amb els propietaris dels solars buits per tal d’arribar en un acord que permeti habilitar centenars de places d’aparcament de preu molt reduït. “Pensem que l’alcalde ha de ser proactiu en escoltar les bones propostes i aquesta o és”, apunta Puig, qui afegeix que “de la mateixa manera que va ser bo per la Part Alta deixar-se assessorar amb el preu de l’aparcament Torroja, ho serà aquí pels usurari de l’hospital públic Joan XXIII i pels de tota Tarragona”.

L'alcaldable d'ERC, Xavi Puig, ha destacat que "la nova proposta de l'EMT ignora a Llevant, desconnecta el Centre i dona l'esquena al mar". Puig considera que la reestructuració incorpora millores necessàries com la connexió amb Sant Salvador i Sant Pere i Sant Pau, però desatén a altres zones. Tanmateix, el republicà ha lamentat, una vegada més, la falta de participació ciutadana en un canvi tan destacat com aquest: "Hauria estat positiu poder-lo treballar amb algun tipus de participació ciutadana, per recollir aportacions i consensuar solucions de millora i més en un tema tan important com és la mobilitat, que afecta molta gent".

El republicà ha posat de manifest que "encara no coneixem els horaris de les noves línies, les freqüències de pas determinen la veritable qualitat del servei". Puig també alerta que els conductors per cobrir aquesta reestructuració seran els mateixos i que caldrà garantir que de 7 a 9 del matí que ningú quedi a terra.

Entrant més al detall, la consellera Gemma Fusté ha apuntat que s'han perdut oportunitats per millorar el servei "sobretot amb les línies de Llevant, que continuaran sense connectar-se amb el CAP Llevant, un equipament essencial i que ara seria una bona oportunitat per reforçar-hi l'accés en transport públic".

Pel que fa al Centre, Fusté alerta que es perden connexions amb Joan XXIII i queda molt més desconnectat de Ponent. "Aquest fet perjudicarà la mobilitat de gran part de la població i també al comerç de proximitat. És un model que debilita el Centre i trenca amb la cohesió", ha apuntat Fusté, qui ha afegit que "àmplies zones dels Eixamples queden desateses, així com el tram superior de la Rambla Nova, malgrat el consens polític perquè hi arribés el bus".

Els republicans lamenten que les noves línies donin l'esquena al mar. Segons Fusté cap línia fa parada a la principal platja urbana de la ciutat, el Miracle. "En un moment en què també s'ha retirat l'aparcament caldria facilitar-hi l'accés amb transport públic, sobretot per a la gent gran. A més, seria una oportunitat perquè Ponent tingui una parada a l'estació de trens".

En últim lloc, el grup municipal ha reivindicat una millor connexió més directa de diversos punts de la ciutat amb l'estació ferroviària de la Part Baixa. Fusté ha apuntat que "perdem l'oportunitat de guanyar en intermodalitat i acabar de fomentar el transport públic i sostenible". En la mateixa línia, la consellera ha assenyalat que aquesta reestructuració també hauria pogut servir per millorar la connexió dels pàrquings dissuasius dels afores amb el centre de la ciutat, especialment en el context de la implantació de la nova zona de baixes emissions.

Des del Grup Municipal es mostren optimistes i iniciaran converses amb l'equip de govern per a poder introduir les màximes esmenes en la nova reestructuració. Cal recordar que les noves línies s'han d'aprovar a través del Consell Plenari.

La dicotomia ‘turisme sí, turisme no’ és falsa i només serveix per esquivar el debat de fons: quin turisme i amb quin retorn real per a Tarragona. Comptar únicament xifres de visitants i impactes econòmics inflats és una manera molt còmoda de presentar èxits, però amaga les pressions sobre l’habitatge, el desgast de l’espai públic i la pèrdua de comerç útil per al veïnat. El que cal és un equilibri assumint que el turisme, per si sol, no és sostenible i que només una planificació seriosa pot evitar que la ciutat es converteixi en parc temàtic.

Aquesta planificació no es fa sola ni a base de rodes de premsa: cal una estructura tècnica sòlida amb un gerent de turisme i un equip que hi pensi 24 hores al dia. Resulta especialment greu que l’alcalde Viñuales, malgrat haver promès una “T de turisme” central en el projecte de ciutat, encara no hagi estat capaç ni de nomenar un gerent. En una ciutat on cada any augmenta el flux de visitants, improvisar és renunciar a governar i limitar-se a celebrar grans esdeveniments com si fossin un projecte estratègic.

La possibilitat de gestionar un recàrrec municipal a banda de la taxa turística, tal com ha treballat ERC, és una eina poderosa per condicionar el model i no només per engreixar titulars. No té cap sentit aplicar el mateix recàrrec a tots els allotjaments si el retorn d’un creuerista que menja i dorm al vaixell no té res a veure amb el d’una família que passa una setmana en un càmping. Un recàrrec ben dissenyat hauria de ser més alt allà on el retorn és menor i l’impacte més gran. I, en canvi, més moderat en modalitats d’allotjament que contribueixen més a l’economia local.

Aquest recàrrec només té sentit si revertim aquests ingressos en polítiques que mitiguen els efectes del turisme sobre la vida quotidiana. Parlem de reforçar la neteja, la vigilància o millorar el transport públic. També vol dir planificar on té sentit concentrar nous hotels o rehabilitar edificis existents, i amb quins criteris, en lloc de deixar que sigui el mercat qui decideixi a cop de rendibilitat immediata.

Tarragona encara és a temps d’evitar els errors de ciutats mediterrànies que han descobert massa tard que el turisme desbocat expulsa els veïns i buida de vida els carrers. Dubrovnik ha arribat a tenir 27 turistes per habitant i ha hagut d’aplicar mesures tan extremes com limitar creuers, visites i fins i tot el soroll de les maletes de rodes sobre les llambordes perquè els pocs residents que quedaven poguessin seguir vivint-hi. A Venècia ja fa anys que es parla dels “últims venecians”, un avís clar del que passa quan la ciutat renuncia a ser ciutat per convertir-se només en postal.

La Part Alta, per exemple, veu com cada persiana que tanca d’un forn, una farmàcia o una floristeria es torna a obrir com a botiga de souvenirs, un símptoma clar de pèrdua d’ànima de barri. Si no es desplega un pla d’usos valent, si no tenim un equip que pensi el model i si eines com el recàrrec municipal s’usen només per fer caixa i no per corregir desequilibris, el risc d’acabar com aquests exemples ja no serà una exageració retòrica sinó una trajectòria anunciada.