Aquesta nova manca de previsió no pot tornar a ocórrer a la nostra ciutat.
En menys de dos anys, Tarragona i el seu entorn han viscut tres episodis d'aquesta mena. El novembre del 2024, a causa de la DANA, van caure 150 litres per metre quadrat en una hora i els Bombers van haver de rescatar veïns de dins de casa seva. Fa dos dies el temporal va deixar ferits al Tarragonès i al Baix Penedès. I avui hem tornat a veure els mateixos carrers inundats.
Amb aquests antecedents damunt la taula, la ciutadania de Tarragona no ha rebut avui cap avís massiu al mòbil. Aquesta eina la té el CECAT i és la Generalitat del PSC qui decideix quan s'activa. Que en un episodi d'aquesta intensitat, i havent-hi ja un avís de temps violent de grau màxim, no s'utilitzés el sistema que arriba directament a la gent, és una negligència molt greu. I les negligències, en matèria de protecció civil, tenen responsables amb nom i cognoms.
Junts per Catalunya reclama que s'assumeixin responsabilitats. Que s'expliqui públicament qui va prendre la decisió de no enviar l'alerta, amb quins criteris i a quina hora es va valorar. La ciutadania té dret a saber-ho i té dret que això no torni a passar.
És l’Alcalde de Tarragona qui ha de reclamar a la Generalitat aquesta explicació en nom de la ciutat i exigir que es depurin les responsabilitats pertinents. I esperem que ho faci sense dilació. No podem obviar que ell es el màxim responsable de protecció civil a ls ciutat.
Junts per Catalunya reclama:
“Que es depurin responsabilitats per la decisió de no enviar cap alerta massiva a la població i que el CECAT expliqui públicament els criteris que va aplicar.
Avui la ciutat no ha rebut cap alerta al mòbil amb un avís de temps violent de grau màxim sobre la taula. No em sembla un error tècnic quan hem vist alarmes per fets molt més lleus, algú va decidir no enviar-la i aquesta persona ha de donar la cara. Reclamem que s'assumeixin responsabilitats, perquè hem tingut sort i la sort no és un pla de protecció civil. I és l'alcalde, com a màxim responsable de la seguretat de la ciutadania de Tarragona qui ha de vetllar i prendre partit per evitar que tornin a succeir fets d’aquest tipus. No es pot jugar amb la seguretat de famílies i negocis. Finalment, no me'n vull estar d'agrair a Tarragona Ràdio per haver estat al peu del canó informant-nos, gràcies de tot cor a tot l'equip, des de la seva direcció-gerència al darrer administratiu, gràcies.”, ha declarat el portaveu de Junts per Catalunya a l'Ajuntament de Tarragona, Jordi Sendra.
]]>«Ens hem abstingut perquè el Compte General és un document tècnic i la feina de la Intervenció és impecable. El que no avalarem és la gestió que hi ha al darrere», ha dit el conseller Jordi Sendra.
Per a Junts, el retret de fons és la diferència entre el que el govern anuncia i el que després executa. «Portem un any de rodes de premsa i de calendaris que després no es compleixen. Ara arriba el full de resultats. Els tarragonins necessitem fets», ha afirmat Sendra.
El grup recorda que la baixa execució ve d'abans. Bona part del pressupost d'inversions del 2025, 85 milions, són incorporacions de romanents: projectes que ja constaven en exercicis anteriors i que es tornen a pressupostar cada any sense arribar a fer-se. «Cada any tornen a posar als comptes les mateixes obres, tornen a anunciar-les i tornen a acabar l'exercici sense haver-les començat. Ja no parlem d'un problema de tresoreria, sinó de la incapacitat d'executar el que es pressuposta», sosté Sendra.
Junts assenyala que l'Ajuntament està sanejat econòmicament, però que l'aparell burocràtic continua sent absolutament ineficient i dificulta l'execució àgil dels projectes. Aquest continua sent, juntament amb la no aplicació de la nova ordenança de llicències pactada amb Junts, un dels grans problemes d'aquest Ajuntament.
«Tarragona té els recursos, però li falta capacitat per executar-los. I mentre els projectes es queden encallats en la burocràcia, la ciutat continua esperant. La nova ordenança de llicències que vam pactar amb Junts hauria de servir precisament per agilitzar els procediments, però continua sense aplicar-se», ha afirmat Sendra.
Junts ha posat sobre la taula un segon problema: L'Ajuntament té 19 milions d'euros en reclamacions judicials obertes, en bona part derivades de l'anul·lació del POUM del 2013, i no ha reservat ni un euro per si les perd.
«Un dia arribarà una sentència i la factura la pagarà la ciutat, governi qui governi. Preferim advertir-ho avui i que ningú es pugui fer el sorprès d'aquí a tres anys», ha dit el conseller.
Sendra ha subratllat un últim punt: a 31 de desembre l'Ajuntament devia 2,3 milions d'euros a l'Institut Municipal de Serveis Socials. «Es fa esperar l'organisme que atén la gent que pitjor ho està passant i que hauria de ser prioritari per aquest govern com ho és per naltros.»
Junts farà seguiment de l'execució inversora trimestre a trimestre i reclama al govern un calendari dels 72,5 milions pendents, una valoració jurídica dels plets oberts amb la corresponent reserva de romanent i el pagament puntual de les aportacions als organismes autònoms.
«L'abstenció d'avui és un avís. Donem marge al govern perquè rectifiqui, i el marge s'acaba amb els comptes de l'any que ve. Tarragona ja té els diners pressupostats i pagats pels tarragonins. El que li falta és que algú executi les obres», ha conclòs Sendra.
]]>"Tant de bo no hi hagués hagut d'entrar mai, i menys en aquestes condicions", ha afirmat Batista. "Vull que això consti. Entro amb el record d'en Pep."
Batista va anar de número quatre a la candidatura que va encapçalar Jordi Sendra a les municipals del 2023, on va concórrer com a independent. Va ser mosso d'esquadra del 1989 al 2023.
Bona part d'aquests trenta-quatre anys els va fer en l'àmbit penitenciari. Va ser dels primers a estrenar la nova etapa del centre penitenciari Mas d'Enric, al Catllar, com a caporal coordinador, i coneix de prop la realitat de la població reclusa i com ha canviat en les últimes dècades, tant en nombre com en perfil.
L'última etapa al cos és la que el connecta més directament amb la feina que ara farà al ple. Des del 2018 va ser caporal de l'Oficina de Relacions amb la Comunitat i del grup de proximitat. Tenia a càrrec seu el patrullatge de barri i era l'interlocutor del cos amb les escoles, els instituts, les associacions de veïns i els alcaldes i regidors dels municipis de l'àrea bàsica policial de Tarragona. Els robatoris de coure, de maquinària agrícola o de garrofes als pobles de l'entorn passaven per la seva taula, i era ell qui dissenyava les campanyes de prevenció.
També va ser l'encarregat de fer les xerrades als centres educatius: consells de seguretat, riscos d'internet i responsabilitat penal dels menors. Va veure de primera mà com canviava el jovent de la ciutat durant aquests anys.
"Recollia directament el que em deien les escoles, les associacions de veïns i els alcaldes dels pobles", explica Batista. "Aquesta és la feina de prevenció, i és la que fa que després no hagis d'anar a apagar focs."
Entre el 2021 i el 2025 va ser portaveu de l'Agrupació Gitana dels Països Catalans. Des d'aquesta responsabilitat va treballar amb el Departament de Drets Socials de la Generalitat, amb la llavors consellera Violant Cervera i amb la directora general d'Acció Cívica i Comunitària, Cesca Domènech, en programes centrats en la formació i la joventut, amb l'objectiu que els joves gitanos arribin al mercat laboral en igualtat de condicions.
L'eix d'aquella feina, i el que Batista situa al centre, és l'empoderament de la dona gitana.
"L'educació dels nens i les nenes recau sobretot en la dona, i per tant els canvis al poble gitano han d'anar de la mà de la dona", assenyala. "Ella és el símbol de la transformació."
Al Nàstic hi és des del 2001. Vint-i-cinc anys a la junta directiva del club, on actualment ocupa la vicepresidència.
"L'Enric coneix la seguretat d'aquesta ciutat des de dins i coneix el teixit social perquè hi ha treballat trenta anys", ha afirmat el portaveu de Junts a l'Ajuntament, Jordi Sendra. "Al ple hi entra algú que sap de què parla quan es parla dels barris. I això, ara mateix, a Tarragona fa falta."
Batista reivindica el que representa la seva entrada al consistori. "Fa molt de temps que reclamem tenir veu i poder treballar pel poble gitano, i per tots els ciutadans, des de l'Ajuntament de Tarragona. Això ha de formar part de la història de la ciutat i també de la del poble gitano. En comptes de queixar-nos tant, més feina. És una gran oportunitat i l'hem d'aprofitar."
"En Pep no el substitueix ningú, i seria fals dir el contrari", ha afirmat Sendra. "Hem perdut un company i jo he perdut, per sobre de tot, un amic. Però l'acta no és nostra, és de la gent que ens va votar, i no la podem deixar buida. L'Enric coneix la ciutat i s'incorpora amb la feina per endavant.”
]]>«Avui és un dia molt trist per a tots nosaltres. Costa assumir que el Pep ja no hi serà. Hem compartit moltes coses durant aquests anys, dins i fora de la política, i per a mi ha estat una persona fonamental. Perdo un company de viatge, però sobretot un amic», ha expressat el portaveu de Junts a Tarragona, Jordi Sendra.
Pep Manresa sentia Tarragona d'una manera molt especial. Li agradava la ciutat, la coneixia, la vivia i s'interessava per tot allò que hi passava. Era habitual trobar-lo acompanyant una entitat, participant en un acte o conversant amb la gent. Aquesta presència constant responia a una manera d'entendre la ciutat basada en implicar-s'hi i formar-ne part.
Els qui el vam conèixer recordarem també una personalitat difícil de confondre. Pep tenia criteri propi i no dubtava a defensar-lo; li agradava conversar, debatre i contrastar opinions. Vivia intensament els projectes en què creia i hi posava energia, iniciativa i perseverança. Aquesta manera de fer el va acompanyar tant en la seva vida professional com en el seu compromís cívic i polític.
La política formava part d'aquest compromís. Després d'anys de vinculació amb el catalanisme polític i amb la vida pública tarragonina, el 2023 va formar part de la candidatura de Junts per Catalunya encapçalada per Jordi Sendra i va accedir al Consell Plenari de l'Ajuntament. Anteriorment havia militat a Convergència Democràtica de Catalunya i havia presidit Ara Tarragona entre 2016 i 2018.
Arribar a ser conseller de Tarragona tenia per a ell, però, un significat que anava més enllà de la política. Era poder representar la ciutat que estimava i participar directament en les decisions sobre el seu present i el seu futur.
«El Pep estava molt orgullós de ser conseller de Tarragona. Ho vivia amb il·lusió perquè per a ell la ciutat no era una cosa abstracta: era la seva gent, les seves entitats, els seus carrers i tot allò que havia format part de la seva vida. Poder servir-la des de l'Ajuntament significava molt per a ell», ha assenyalat Sendra.
La seva aportació al projecte de Junts ha estat també especialment important. Pep va ser una de les persones que, des del primer moment, va empènyer perquè el projecte tirés endavant i va acompanyar Jordi Sendra en la construcció de la candidatura de 2023 i durant tot aquest mandat. El mateix Sendra reconeixia aquesta setmana, després de ser ratificat novament com a candidat a l'alcaldia, el paper determinant que havia tingut Pep en la seva decisió de fer aquest camí.
«El Pep sempre empenyia. Quan creia en alguna cosa, treballava perquè passés i aconseguia que els altres també ens hi impliquéssim. Una part del camí que hem fet aquests anys no s'entendria sense ell. I això és una cosa que no oblidarem mai», ha afirmat Sendra.
Més enllà de la política, Pep Manresa va desenvolupar la seva trajectòria professional a Tarragona i va mantenir sempre una estreta vinculació amb la vida de la ciutat. Però avui, per als qui hem compartit camí amb ell, els càrrecs i les trajectòries queden en un segon terme.
Ens queda el Pep. Les converses, els moments viscuts, la seva manera de ser, la seva estima per Tarragona i tot el que hem compartit al seu costat.
Junts per Catalunya a Tarragona vol traslladar tot el seu escalf a la seva família, als seus amics i a totes les persones que l'han estimat i que avui comparteixen el dolor per la seva pèrdua.
«Ens costarà molt acostumar-nos a no tenir-lo al costat. Només podem donar-li les gràcies per tot el que ens ha donat, per la confiança, per l'amistat i per haver compartit aquest camí amb nosaltres. Pep, et trobarem molt a faltar», ha conclòs Jordi Sendra.
Gràcies per tot, Pep.
]]>El portaveu de Junts, Jordi Sendra, recorda que "els polígons també són ciutat" i assegura que "durant massa anys Tarragona va donar l'esquena als seus espais productius. Aquesta actuació demostra que quan hi ha voluntat política i es prioritzen les inversions necessàries, els resultats arriben".
La renovació del vial principal forma part dels acords assolits per Junts en la negociació dels pressupostos municipals, on el grup va insistir en la necessitat de destinar recursos a la millora dels polígons industrials, conscients del seu paper estratègic per a l'economia local.
"Parlem d'un polígon que concentra centenars d'empreses i milers de llocs de treball. Millorar-ne els accessos i les infraestructures no és només una qüestió d'urbanisme; és apostar per la competitivitat, l'activitat econòmica i la creació d'oportunitats", afirma Sendra.
Des de Junts recorden que aquesta actuació no ha de ser un fet puntual, sinó l'inici d'una estratègia sostinguda de modernització dels polígons de Tarragona. En aquest sentit, el grup municipal considera necessari continuar impulsant noves inversions que permetin millorar la mobilitat, els serveis, la seguretat i la qualitat de l'espai públic en aquestes zones.
"Quan es compleixen els acords i les inversions responen a necessitats reals, qui hi guanya és Tarragona", conclou Jordi Sendra.
]]>Per a Junts, aquesta actuació representa el compliment d'un dels projectes que la formació va situar com a prioritari durant la negociació pressupostària amb el govern municipal. La conversió d'aquest espai en una zona de vianants no ha estat fruit de la casualitat, sinó del treball negociador del grup municipal, que va aconseguir incorporar els recursos necessaris perquè el projecte pogués tirar endavant.
"Avui Tarragona veu acabat un projecte que Junts va impulsar, va negociar i va fer possible. Quan vam defensar aquesta actuació ho vam fer convençuts que el capdamunt de la Rambla mereixia convertir-se en un espai més amable, més viu i més atractiu per als tarragonins. Avui aquell compromís és una realitat", ha afirmat el portaveu de Junts, Jordi Sendra.
El grup municipal recorda que aquesta transformació respon a una reivindicació que havia defensat des de feia temps: recuperar el tram del Balcó com un gran espai cívic, cultural i comercial, reforçant el paper de la Rambla Nova com el principal eix urbà de la ciutat.
La intervenció artística inaugurada avui culmina aquesta primera fase del projecte i dota aquest espai d'una nova identitat visual, contribuint a la seva pacificació, dinamització i atractiu per a la ciutadania i els visitants.
"Els projectes no s'improvisen. Es pensen, es negocien i s'executen. Aquesta actuació és una nova demostració que, quan Junts hi és, passen coses. Perquè quan hi ha planificació, capacitat de negociació i voluntat de transformar la ciutat, els compromisos es converteixen en fets" ha destacat Sendra.
La formació considera que aquesta transformació ha de ser el primer pas d'una actuació encara més ambiciosa sobre la Rambla Nova, avançant progressivament cap a un espai més integrat, accessible i pensat per a les persones, consolidant-la com un dels grans referents urbans, comercials i culturals de Tarragona.
"Hi ha projectes que no fan soroll mentre es negocien, però que transformen la ciutat quan es fan realitat. Aquesta és la manera de treballar de Junts: planificar, negociar i complir. Menys titulars i més resultats per Tarragona", ha conclòs el portaveu de Junts.
]]>La recuperació d'aquest espai és un resultat directe dels acords que Junts ha negociat amb el govern municipal en els pressupostos de 2025 i de 2026. En la primera negociació, Junts va aconseguir una partida de 40.000 euros per adaptar el projecte existent a les condicions exigides per la Comissió Territorial de Patrimoni Cultural de la Generalitat. En el segon acord, s'han garantit 190.000 euros addicionals per executar les obres. Sense la intervenció de Junts, el projecte hauria quedat aturat de manera indefinida.
L'Hostal del Sol, un hotel de vuit plantes construït entre 1959 i 1960, va tancar les portes el 1976. Després d'anys de processos judicials i de negociacions amb la propietat, l'Ajuntament va adquirir la finca el 2008 i l'edifici va ser enderrocat el 2010. Des d'aleshores, el solar ha restat tancat i en un estat de degradació creixent, amb problemes d'ocupació il·legal, brutícia i fins i tot un incendi. Mentrestant, les restes del Baluard de Sant Climent —una estructura defensiva del segle XVII vinculada al sistema de fortificacions modernes de Tarragona— romanien sense cap intervenció de conservació.
L'avantprojecte planteja una intervenció que combina la rehabilitació patrimonial amb la creació d'un nou espai urbà. Des del punt de vista urbanístic, preveu un recorregut accessible amb pendents màxims del 6%, una plaça polivalent per acollir activitats culturals i ciutadanes, i un mirador obert a les vistes del mar i del paisatge històric de la ciutat. Des del punt de vista patrimonial, contempla la consolidació i restauració del parament interior i la cara superior del baluard, un espai d'interpretació de les fortificacions i un mural que explica l'evolució del sistema defensiu de Tarragona des de l'època medieval fins al segle XIX.
Jordi Sendra ha destacat que «Tarragona no es podia permetre tenir un emplaçament tan estratègic en situació d'abandonament. Parlem d'un solar al Passeig de Sant Antoni, al costat d'un monument declarat BCIN, amb unes vistes privilegiades al mar. La seva recuperació era una obligació i Junts l'ha convertida en una realitat».
El portaveu de Junts ha afegit que «aquest projecte demostra que la nostra política de pactes funciona. No negociem per aparèixer en els titulars, sinó per aconseguir inversions que transformen la ciutat. En dos pressupostos consecutius hem aconseguit situar l'Hostal del Sol a l'agenda, dotar-lo de recursos i portar-lo fins a la fase d'avantprojecte. Això és política útil, i la ciutadania ho reconeix».
Sendra també ha subratllat el valor simbòlic de la intervenció: «Recuperem un balcó al mar de Tarragona. Un espai que durant anys ha estat una ferida urbana i que ara es convertirà en un lloc de trobada, de passeig i de memòria. Un lloc on els tarragonins podran gaudir del paisatge i, alhora, conèixer la història de les fortificacions que van defensar la ciutat».
Pròximament, es licitarà la redacció del projecte executiu. Junts seguirà fent el seguiment de l'actuació per garantir que els terminis es compleixen i que el projecte avança amb el rigor que mereix.
Amb actuacions com la de l'Hostal del Sol, Junts reafirma el seu compromís amb una Tarragona que aprofita el seu patrimoni, que cuida els seus espais públics i que no deixa cap racó de la ciutat a l'oblit.
]]>“Som al carrer Pere Martell i avui hi veiem les màquines asfaltant aquest vial. I això no s’està fent perquè hi hagi de passar el ‘Tour’. Això és fruit d’un acord impulsat per Junts amb el govern municipal, que va permetre incorporar una partida de 100.000 euros als pressupostos per fer realitat aquesta actuació”, ha deixat clar el portaveu de Junts, Jordi Sendra.
Sendra també ha volgut posar en valor la manera de treballar de la formació: “Nosaltres sempre hem defensat que no hi ha res millor que la negociació tranquil·la, silenciosa, sense estirabots ni escenificacions permanents. El treball intern, directe i constant amb els responsables del govern és el que acaba donant resultats”.
El portaveu ha destacat que aquest model també està permetent impulsar altres actuacions estratègiques per a la ciutat, com l’asfaltatge de l’avinguda Prat de la Riba o de l’avinguda principal del polígon Francolí, espais que també requerien una actuació urgent.
“Quan la feina es planifica amb temps, es negocia amb rigor i s’executa amb visió de ciutat, els resultats arriben”, ha afirmat.
En aquest sentit, des de Junts han contraposat aquesta manera de treballar “amb altres actuacions precipitades i improvisades que s’han vist recentment a la ciutat”, en referència implícita als asfaltatges accelerats vinculats al pas del Tour de França.
El grup municipal remarca que continuarà treballant perquè les inversions pactades es compleixin i perquè Tarragona disposi d’una estratègia urbana basada en la negociació útil, la planificació i el lideratge de projectes que millorin la vida dels tarragonins i tarragonines.
“Aquesta és la nostra manera de fer política: fets i no paraules. Aquests som Junts”, ha conclòs el portaveu.
]]>Junts ha registrat dos documents: una moció destinada al Ple i una proposta tècnica i jurídica adreçada directament a l'Alcaldia. Tots dos textos reclamen l'activació immediata de la legitimació penal municipal que introdueix la nova llei. Fins ara, cap Ajuntament de Catalunya ha activat formalment aquesta eina. Junts vol que Tarragona sigui el primer.
En paraules del portaveu de Junts, Jordi Sendra: "Hem treballat per a que aquesta llei tirés endavant al Congrés. Ara és vigent, és aplicable i l'hem de fer servir. No tenir-la en compte seria una renúncia injustificable davant els veïns i els comerciants de Tarragona."
Tarragona és una ciutat segura. Però espais com la Rambla Nova, la Part Baixa, el Mercat Central, el Serrallo, els barris de Llevant o els entorns de l'Amfiteatre i la Catedral —que concentren vida veïnal, comerç i turisme— han estat escenari de furts reiterats que generen inseguretat, perjudiquen el comerç de proximitat i deterioren la confiança ciutadana en les institucions.
El problema no és la inseguretat generalitzada. El problema és la multireincidència: persones que cometen furts de manera repetida sense conseqüències pràctiques apreciables. Aquesta situació genera una sensació d'impunitat que cap ajuntament responsable pot ignorar quan té a les mans un instrument legal per actuar.
Sendra afirma que "Quan roben un tarragoní, no és només un problema d'aquell veí o aquell comerciant. Ataquen la convivència de tota la ciutat. I l'Ajuntament ha d'estar al seu costat, amb la llei a la mà.” En aquest sentit, Junts posa al focus la possibilitat que tindrà l’Ajuntament de sol·licitar l’expulsió de la ciutat als delinqüents multireincidents, “qui ve a delinquir no hi cap i el volem lluny de Tarragona”, ha reblat Sendra.
La Llei Orgànica 1/2026, en vigor des del 10 d'abril de 2026, introdueix canvis de fons en la lluita contra la multireincidència. Les novetats més rellevants per als ajuntaments són quatre:
Aquí hi ha un element polític i jurídic fonamental que Junts subratlla. L'article 21.1.k) de la Llei de Bases del Règim Local atribueix directament a l'Alcaldia la competència per exercir accions judicials en nom de l'Ajuntament. Aquesta competència és pròpia i indelegable. Significa que l'alcalde pot activar la legitimació penal per resolució —sense necessitat que el Ple l'autoritzi prèviament.
Junts exigeix que ho faci. I porta la qüestió al Ple per garantir transparència democràtica i assegurar que s'habilitin els recursos necessaris per aplicar la mesura amb rigor. En paraules del portaveu, "L'alcalde té l'eina a les mans. No cal esperar cap vot, pot signar el decret, i ha de signar-lo. Qui fa del furt una rutina ha de saber que Tarragona respondrà amb la llei."
La proposta de Junts inclou cinc acords concrets per al Ple:
Junts recorda que la presentació d'aquesta proposta ve de lluny, el febrer de l'any passat, el Grup Municipal va presentar al Ple una moció — aprovada amb el suport del PSC— que reclamava la modificació de la Llei d'Enjudiciament Criminal per posar fi a la sensació d'impunitat de la multireincidència. Aquella moció va anticipar, en termes polítics, el que la LO 1/2026 ha acabat recollint en termes legals.
La seguretat i la convivència als carrers de Tarragona no és una qüestió de trinxeres ideològiques. És una responsabilitat de govern. La millor resposta contra els extrems és actuar amb llei, ordre, rigor i sentit de ciutat. I l'Ajuntament de Tarragona ara pot fer-ho.
]]>El grup municipal recorda que, durant el present mandat, ja ha impulsat millores concretes fruit de la negociació, materialitzant el seu suport a entitats com Creu Roja, Aspercamp o la Fundació Bonanit, entre d'altres. Ara, amb aquest acord, es fa un pas més per estendre aquest suport a tot el sector i garantir que arribi a tothom.
El portaveu del grup municipal, Jordi Sendra, ha remarcat que: “Això és fruit de la negociació i de tenir clar on han d’anar els recursos: a les persones. Tarragona necessita polítiques útils que millorin el dia a dia de la gent.”
En aquesta línia, Sendra ha afegit: “Parlem de reforçar l’autonomia de les persones amb capacitats diverses i de donar suport a les entitats que hi treballen cada dia. Això va de dignitat, d’oportunitats i de posar les persones al centre.”
Des de Junts es reafirma el compromís de continuar treballant perquè les polítiques municipals responguin a les necessitats reals de la ciutadania i tinguin un impacte directe en la qualitat de vida.
]]>
El grup municipal denuncia la reacció desproporcionada i fora de lloc de la consellera de Cultura, Sandra Ramos, que ha titllat Junts de mentider i ha insinuat un enfrontament amb els tècnics municipals.
Junts rebutja rotundament aquestes acusacions deixant clar el seu respecte absolut i escrupolós cap als tècnics de Cultura i Festes.
“En cap moment hem qüestionat la feina dels tècnics, ni en la moció ni en la nostra actuació política. Al contrari, sempre hem reconegut la seva professionalitat, dedicació i compromís, tal com també ens han traslladat les entitats”, ha remarcat Sendra.
“Després de tres anys d’actuació responsable pels ciutadans, en què hem donat suport en moments difícils i en múltiples àmbits, també en cultura, sorprèn i entristeix rebre aquest tipus de resposta”, ha assenyalat el portaveu de Junts tot reiterant que “el problema existeix per molt que es vulgui amagar”.
Junts lamenta que, en lloc d’assumir el problema i liderar una solució, la Consellera hagi optat per desqualificar l’oposició i evitar entrar en el fons de la qüestió.
“En tot el seu discurs no hi ha hagut ni una sola proposta concreta per abordar els problemes de la Casa de la Festa. Quan una responsable política no pot explicar què vol fer, acaba atacant qui posa el problema sobre la taula”, ha afirmat.
Malgrat el posicionament del govern, Junts recorda que la realitat és clara: la Casa de la Festa continua arrossegant problemes i les entitats segueixen denunciant la manca de diàleg amb la Consellera.
“Les entitats valoren la feina dels tècnics, però el que reclamen és més diàleg, més consideració i un projecte clar, a nivell polític. I això avui no existeix” insisteix Sendra.
Junts critica que el govern municipal, especialment la consellera Ramos, no hagi presentat cap pla global per abordar la situació de la Casa de la Festa, i insisteix que la ciutat necessita planificació i no actuacions puntuals, com ja es reclamava en la moció presentada.
Junts considera que la retòrica de la Consellera Ramos no es tradueix en fets ni en relació fluida amb les entitats, al contrari, és inexistent.
“No n’hi ha prou amb omplir-se la boca parlant de la importància del Seguici Popular. Cal estar al costat de les entitats, escoltar-les i donar resposta a les seves necessitats”, ha afegit.
Malgrat els atacs rebuts, Junts reafirma el seu compromís amb la cultura popular i amb les entitats de la ciutat, i assegura que continuarà treballant per una Casa de la Festa digna, moderna i amb projecte.
“La moció aprovada avui és un toc d’atenció al govern. El nostre patrimoni festiu no necessita excuses ni confrontació estèril. Necessita solucions, lideratge i respecte per les entitats”, ha conclòs Sendra.
]]>La Casa Puig i Valls, coneguda popularment com la Quinta de Sant Rafael, va ser construïda l’any 1912 per l’arquitecte Juli Maria Fossas i Martínez per encàrrec dels germans Puig i Valls. Situada dins del Parc de la Ciutat, l’edifici forma part d’un conjunt patrimonial de gran valor històric i paisatgístic.
Durant més de vint anys, però, aquest espai ha estat tancat i en estat d’abandonament. En paraules del portaveu de Junts per Catalunya a Tarragona, Jordi Sendra: “La Quinta de Sant Rafael és un dels capítols més valuosos del nostre patrimoni modernista, que després de més de 20 anys tancat i en estat d’abandonament, per fi surt de la llista de projectes abandonats. Han passat el PSC i ERC pel govern i és ara amb Junts que es fa realitat.”
Sendra subratlla que la rehabilitació de la Quinta permetrà recuperar un espai emblemàtic situat al Parc de la Ciutat i retornar-lo a l’ús públic:
“Com a espai modernista situat al Parc de la Ciutat, representa no només l’art arquitectònic d’una època sinó també un vincle amb la natura i amb la història local. L’entorn original era un jardí botànic amb espècies identificades i escultures procedents de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888, un llegat que volem recuperar i posar al servei de tots els tarragonins.”
Junts ha negociat de manera continuada amb l’equip de govern municipal per garantir que el projecte de rehabilitació esdevingui una realitat. “Gràcies a la negociació de Junts en els pressupostos municipals, vam aconseguir les primeres partides per actualitzar el projecte tècnic de rehabilitació.” Remarca Sendra.
En concret, els avenços pressupostaris han estat:
Sendra destaca que aquesta inversió permet desencallar un projecte històric per a la ciutat: “A instància de Junts, els pressupostos de 2026 ja inclouen 800.000 € per iniciar el projecte executiu de la Quinta, una inversió significativa que vam aconseguir com a part d’un acord més ampli per desencallar projectes històrics que estaven oblidats. Amb aquests recursos posem fi a dècades d’inacció i aconseguim que aquest espai esdevingui un centre viu al servei de la ciutadania.”
La rehabilitació de la Quinta de Sant Rafael té com a finalitat adequar l’edifici per a usos culturals i socials de pública concurrència, al mateix temps que es preserven i restauren els elements arquitectònics originals.
El projecte preveu:
Per a Junts, aquesta actuació representa una oportunitat per reforçar el paper cultural i social del parc i del barri.
“La rehabilitació no és només una restauració d’un edifici, sinó una posada en valor del modernisme i un actiu per al barri i per a tota Tarragona. Parlem de dignificar un parc urbà, de crear un equipament cultural i d’oportunitats per a activitats de proximitat, educatives i patrimonials que reflecteixin la nostra història i enforteixin la vida quotidiana dels veïns”, insisteix el portaveu de Junts.
Junts defensa que el projecte de la Quinta és un exemple de com la negociació política pot permetre recuperar espais patrimonials que durant anys han quedat bloquejats.
“Per això demanem també que, si cal, s’utilitzi el romanent disponible per completar tot allò que encara falta per executar. La nostra ciutat no pot permetre’s que un edifici d’aquest valor resti tancat. Això és patrimoni, cultura i utilitat per a les persones; i com sempre, des de Junts seguirem treballant perquè Tarragona recuperi tot el que pertany a la seva identitat”, conclou Sendra.
]]>“Les famílies han triat escola confiant en unes condicions que la pròpia Generalitat havia fixat i, de cop i volta, se les canvia a mig camí; això genera angoixa, desconfiança i la sensació que el seu dret a una plaça pública de proximitat no està prou protegit”, ha remarcat Sendra, que ha volgut agrair i fer seves les mobilitzacions de mares i pares d’aquests darrers dies.
Junts subratlla que aquesta manera de procedir “trenca la confiança en el sistema” perquè la programació de l’oferta de places, les zones i els criteris d’adscripció no es poden improvisar a pocs dies de l’inici o fins i tot amb el període de preinscripcions obert, quan les famílies ja estan presentant sol·licituds per al curs 2026-2027.
En aquest context, Junts posa el focus en l’Ajuntament de Tarragona i, especialment, en l’IMET, com a peça important en la planificació educativa de la ciutat. “L’IMET ha d’intervenir davant d’una resolució que afecta directament la planificació escolar municipal i que altera un procés en què l’Ajuntament hi està implicat de ple”, ha denunciat Sendra.
Per aquest motiu, Junts exigeix que l’IMET interposi recurs contra la resolució dels Serveis Territorials d’Educació.
Sendra defensa que “plantar cara a la Generalitat en aquest tema no és fer partidisme, és fer de ciutat i protegir els drets dels infants de Tarragona”. Per a Junts, el que està en joc és que cap família no es trobi forçada a canviar els plans educatius dels seus fills a última hora per decisions preses sense pensar en les famílies tarragonines i sense diàleg amb la comunitat educativa.
El grup municipal de Junts per Catalunya a l’Ajuntament de Tarragona insisteix que la defensa de l’escola pública i del dret a triar projecte educatiu, sigui públic, concertat o privat “no passa per retallar oferta ni per moure línies d’un dia per l’altre, sinó per planificar, dotar la ciutat dels recursos que li pertoquen i respectar les famílies, els centres i el calendari que se’ls ha anunciat”.
“Avui el que cal és posar ordre en aquest desgavell, escoltar les famílies i fer el que toca des de l’Ajuntament: recórrer aquesta decisió i exigir que es mantinguin les línies d’I3 necessàries per garantir una educació de qualitat i de proximitat a Tarragona”, ha conclòs Jordi Sendra.
]]>En aquest sentit, el portaveu Jordi Sendra ha manifestat que “entenc i fem nostres les preocupacions dels pares i mares que ara es troben en un carreró sense sortida per aquest descontrol originat per la Generalitat, no podem permetre aquest desgavell amb el procés de preinscripció a punt d’inici”.
Altrament, Sendra assenyala que és intolerable que aquest malestar traslladat a les famílies provoqui enfrontaments entre l’escola pública i la concertada. La solució no és retallar oferta de l’escola concertada i traslladar-la a la pública com proposen de manera populista alguns actors polítics, sinó que la solució ha de ser planificació i que la Generalitat doti Tarragona amb els recursos necessaris per a mantenir totes les línies.
En aquest sentit, Sendra ha etzibat que “Sempre defensarem l’escola pública, és un dret bàsic i essencial de tothom, però el que tampoc podem permetre és que per la mala gestió de la Generalitat socialista l’escola concertada n’hagi de pagar les conseqüències. El model d’ensenyament de Catalunya està basat en la lliure elecció dels pares. Ells han de poder decidir el tipus d’escola per als seus fills, sigui pública o concertada, i per aquest motiu s’ha de garantir la coexistència i l’equitat entre els dos sistemes i el nombre de places suficients”.
Des de Junts exigim que l’Ajuntament de Tarragona, tot i no tenir competència en aquest tema, es planti davant la Generalitat i aconsegueixi el tracte just que mereixen els infants de Tarragona.
]]>