Davant d’uns fets tan greus, cal actuar amb la màxima prudència i respecte envers la família, i deixar que les diligències judicials i la investigació dels Mossos d’Esquadra segueixin el seu curs. Junts resta a l’espera de conèixer-ne els resultats, que han de contribuir a aclarir les circumstàncies del succés.
Descansi en pau.
]]>El portaveu de Junts per Catalunya a l'Ajuntament de Tarragona, Jordi Sendra, ha reivindicat que aquesta licitació és conseqüència directa de les partides que el grup va aconseguir consignar als pressupostos municipals de 2025 i de 2026 per a la museïtzació del Camí de la Fonteta.
"Aquest jaciment feia més de quinze anys que estava abandonat. Des del 2011 no s'hi havia fet absolutament res. Si avui hi ha projectes en marxa és perquè Junts ho va posar sobre la taula en les negociacions del pressupost i ho va aconseguir dos anys seguits", ha explicat Sendra.
La Reserva Arqueològica Xavier Dupré, a l'avinguda Vidal i Barraquer, 30, conserva les restes d'una via sepulcral romana amb mausoleus i estructures dels segles II al IV dC, en un solar d'uns 1.400 metres quadrats dins la trama urbana. Les restes tenen protecció de Bé Cultural d'Interès Nacional en la categoria de Zona Arqueològica.
Sendra ha remarcat que la ciutat no es pot quedar a mig camí. "Hem consolidat els talussos i ara redactarem els projectes. Molt bé. L'objectiu és museïtzar el jaciment, obrir-lo i que la gent hi pugui entrar. No ens podem aturar aquí."
El grup municipal reclama que la museïtzació incorpori la connexió per a vianants entre el carrer Francesc Bastos i l'avinguda Vidal i Barraquer, una connexió que el PSC va anunciar el 2009 i que encara avui no existeix. "Aquell barri fa disset anys que espera passar d'un carrer a l'altre. La museïtzació ho ha de resoldre. Guanyem patrimoni i guanyem ciutat amb la mateixa actuació", ha afegit el portaveu de Junts per Catalunya.
Junts per Catalunya demana al govern municipal que no allargui els terminis. Un cop redactats els projectes, caldrà l'autorització de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural i, després, licitar i executar les obres.
"El que demanem és celeritat. Que els tres mesos de redacció siguin tres mesos. Que el projecte arribi a Patrimoni Cultural de seguida i que les obres es licitin sense esperar un altre exercici pressupostari. Tarragona ja ha vist massa vegades com un jaciment es degrada mentre l'expedient dorm en un calaix", ha conclòs Sendra.
]]>«La Casa de la Festa necessita una rehabilitació integral i urgent. Fa mesos que advertim de les seves mancances i els darrers episodis de pluges han tornat a posar-les en evidència. Tarragona ha de tenir una Casa de la Festa digna, ben equipada i vinculada al recorregut festiu de la ciutat.»
Sendra considera que la prioritat implica garantir unes instal·lacions adequades per als elements del Seguici Popular i per a les entitats vinculades a la cultura popular de Tarragona, amb un equipament que mantingui la seva vinculació amb els espais festius de la ciutat.
Pel que fa al futur del Banc d’Espanya, el portaveu de Junts ha defensat que si per acabar amb tants anys de tancament s'hi ha de fer un parador cal tenir tota la informació.
«Posar un parador al Banc d’Espanya no és el nostre model i la nostra posició favorable no és cap xec en blanc al govern.»
Junts considera que abans de fixar una posició definitiva cal disposar de tota la informació sobre el projecte i conèixer amb precisió les seves condicions.
«Volem saber-ho tot: la viabilitat jurídica i urbanística del projecte, la inversió prevista, qui l’assumirà i en quins terminis es farà.»
Sendra defensa que una decisió d’aquesta importància s’ha de prendre amb tota la informació sobre la taula i amb garanties sobre la viabilitat i l’execució del projecte. Junts estudiarà el plantejament del govern a partir d’aquests elements abans de determinar la seva posició definitiva.
]]>"No podem seguir tolerant que un problema de salubritat pública tan evident quedi atrapat en la burocràcia mentre els veïns conviuen diàriament amb rosegadors a les portes de casa seva", ha afirmat el portaveu del grup, Jordi Sendra. "Si l'origen del problema és un solar o un immoble privat i el propietari no actua, l'Ajuntament té l'obligació legal d'entrar-hi, netejar-lo i passar-li la factura. Per això demanem, sense embuts, l'execució subsidiària."
Des de Junts es constata que aquesta no és una queixa aïllada: veïns i veïnes de la zona ja fa temps que denuncien la presència constant de rates al voltant dels contenidors de residus i de possibles punts d'acumulació de brossa, sense que el govern municipal hagi donat una resposta contundent. El grup recorda que la protecció de la salubritat pública és una competència pròpia i indefugible de l'Ajuntament, i que la gestió del risc derivat de les plagues és un servei mínim obligatori que la llei imposa al consistori.
"Els contractes ordinaris de desratització no estan donant resultat en aquesta zona. Quan el mètode habitual fracassa, l'administració no pot quedar-se de braços plegats: ha d'actuar de manera reforçada i, si cal, subsidiàriament sobre la propietat privada que incompleixi les seves obligacions de neteja", ha subratllat Sendra.
El grup municipal reclama al govern:
"Els veïns de Josep Maria Vives i Salas i Arquebisbe Ramon Torrella no demanen res extraordinari: demanen que l'Ajuntament faci la seva feina i, quan calgui, que exerceixi tota la força que la llei li dona per fer-la complir als propietaris que no assumeixen les seves responsabilitats", ha conclòs el portaveu de Junts.
]]>Les imatges enregistrades durant l’episodi de precipitacions mostren grans quantitats d’aigua entrant a l’interior de la Casa de la Festa, afectant directament espais on es custodien elements del Seguici.
Per a Junts, es tracta d’una situació especialment greu i inadmissible, tenint en compte que el grup municipal ja havia advertit públicament de l’estat de l’edifici i de l’existència de problemes d’humitats i filtracions.
Junts recorda que aquesta qüestió ja va arribar al Ple de l’Ajuntament, arran de les preocupacions traslladades al grup municipal per les pròpies entitats del Seguici. El grup va defensar la necessitat d’actuar i va aconseguir aprovar una moció per reclamar una millora de les condicions de la Casa de la Festa.
«Nosaltres ja ho vam advertir. No ens ho vam inventar ni vam buscar generar cap alarma. Les entitats del Seguici ens havien traslladat la seva preocupació i vam portar aquesta preocupació al Ple perquè consideràvem que calia actuar abans que tinguéssim un problema més greu», recorda el conseller Jordi Sendra.
El portaveu de Junts considera especialment greu que, en aquell moment, la iniciativa del grup fos durament qüestionada per la consellera de Cultura, que va acusar Junts d’exagerar la situació.
«Ens van dir que érem exagerats i alarmistes i fins i tot que la moció que havíem presentat era indigna per al teixit popular de Tarragona. Avui crec que queda molt clar què era realment indigne: que els elements del nostre Seguici estiguin en les condicions que hem vist aquestes darreres hores», afirma Sendra.
«El temps ens ha donat la raó. El que vam denunciar existia i continua existint. I ara ja no parlem d’unes humitats o d’unes filtracions que es poden minimitzar: parlem d’aigua entrant de manera contundent a la Casa de la Festa i caient directament sobre elements que formen part del patrimoni festiu de Tarragona», afegeix.
Junts considera que els fets demostren que no es podia esperar que es produís un episodi com el d’ahir per actuar. Tarragona ha viscut en els darrers anys diversos episodis de precipitacions molt intenses, inclosos aiguats importants durant Santa Tecla i altres episodis meteorològics adversos, que ja haurien d’haver posat sobre la taula la necessitat d’actuar preventivament.
«No podem esperar que hi hagi un aiguat excepcional per descobrir que una Casa de la Festa ha d’estar preparada per protegir allò que hi guardem. Els elements del Seguici no són qualsevol cosa que puguem deixar exposada a l’aigua. Són patrimoni de Tarragona i mereixen unes condicions de conservació a l’altura del que representen per a la ciutat», assenyala Sendra.
Davant d’aquesta situació, Junts reclama al govern municipal que informi amb transparència de quina ha estat l’afectació real dels elements del Seguici Popular que es trobaven a la Casa de la Festa.
El grup municipal vol conèixer de primera mà quins elements han estat exposats a l’aigua, quins danys han patit, en quines condicions es troben actualment i quines actuacions s’han dut a terme per evitar que les humitats i l’aigua puguin provocar danys permanents. Aquesta avaluació, considera Junts, s’ha de fer de la mà de les pròpies entitats afectades.
«El primer que volem ara és saber com estan els elements. Volem informació de primera mà de les entitats i dels responsables de la Casa de la Festa i volem saber si hi ha hagut danys i quina és la seva magnitud. No podem quedar-nos només amb les imatges que hem vist», afirma el conseller.
El grup municipal recorda que el govern de Tarragona fa temps que anuncia una actuació de renovació i millora de la Casa de la Festa, però que aquesta intervenció continua sense materialitzar-se amb la celeritat que requereix la situació.
«Fa massa temps que sentim parlar de la renovació de la Casa de la Festa. Mentrestant, els problemes continuen i ara hem arribat a veure aigua entrant a l’edifici i caient sobre els elements del Seguici. Creiem que ja no hi ha marge per continuar ajornant una solució», sosté Sendra.
Per a Junts, després del que ha passat, ja no són suficients els anuncis genèrics de renovació de la Casa de la Festa. El grup municipal exigeix al govern que presenti un calendari concret d’actuacions, amb terminis i dates definides, que permeti saber quan es farà cada actuació necessària per garantir unes condicions adequades de conservació i protecció dels elements del Seguici.
«El govern ha de posar dates sobre la taula. Després de tot el que ha passat, no acceptarem que tornem a parlar de la Casa de la Festa d’aquí a uns mesos i continuem exactament al mateix punt. Cal actuar ara, amb diligència i amb la màxima celeritat», assenyala Sendra.
Junts reclama que aquest calendari concreti les actuacions, els terminis d’execució i les mesures que es prendran mentre no es completi la renovació de l’equipament, per garantir que els elements del Seguici no tornin a quedar exposats a situacions com la viscuda aquest dimecres.
Junts aprofita també per tornar a denunciar l’estat dels Jardins de la Reconciliació, situats al costat de la Casa de la Festa, una situació que el grup municipal ja havia posat sobre la taula.
«I aquí tenim un altre exemple que demostra que no n’hi ha prou amb anunciar actuacions: els Jardins de la Reconciliació estan avui en un estat pitjor del que estaven quan ho vam denunciar al març, on s’hi poden trobar veritables assentaments de persones», afirma Sendra.
El grup denuncia que l’espai continua degradant-se i que actualment es pot observar la presència habitual de persones que hi dormen i hi acampen, sense que s’hagi donat una resposta efectiva a la situació.
Junts reclama al govern municipal que actuï tant sobre la Casa de la Festa com sobre el seu entorn i que deixi de posposar actuacions que fa temps que són necessàries.
«El Seguici Popular de Tarragona no es mereix una Casa de la Festa en aquestes condicions. Les entitats que el fan possible tampoc. I el govern municipal, que presumeix amb raó del seu patrimoni festiu, ha de ser conseqüent amb aquesta responsabilitat i protegir-lo com correspon», conclou Sendra.
]]>Aquesta nova manca de previsió no pot tornar a ocórrer a la nostra ciutat.
En menys de dos anys, Tarragona i el seu entorn han viscut tres episodis d'aquesta mena. El novembre del 2024, a causa de la DANA, van caure 150 litres per metre quadrat en una hora i els Bombers van haver de rescatar veïns de dins de casa seva. Fa dos dies el temporal va deixar ferits al Tarragonès i al Baix Penedès. I avui hem tornat a veure els mateixos carrers inundats.
Amb aquests antecedents damunt la taula, la ciutadania de Tarragona no ha rebut avui cap avís massiu al mòbil. Aquesta eina la té el CECAT i és la Generalitat del PSC qui decideix quan s'activa. Que en un episodi d'aquesta intensitat, i havent-hi ja un avís de temps violent de grau màxim, no s'utilitzés el sistema que arriba directament a la gent, és una negligència molt greu. I les negligències, en matèria de protecció civil, tenen responsables amb nom i cognoms.
Junts per Catalunya reclama que s'assumeixin responsabilitats. Que s'expliqui públicament qui va prendre la decisió de no enviar l'alerta, amb quins criteris i a quina hora es va valorar. La ciutadania té dret a saber-ho i té dret que això no torni a passar.
És l’Alcalde de Tarragona qui ha de reclamar a la Generalitat aquesta explicació en nom de la ciutat i exigir que es depurin les responsabilitats pertinents. I esperem que ho faci sense dilació. No podem obviar que ell es el màxim responsable de protecció civil a ls ciutat.
Junts per Catalunya reclama:
“Que es depurin responsabilitats per la decisió de no enviar cap alerta massiva a la població i que el CECAT expliqui públicament els criteris que va aplicar.
Avui la ciutat no ha rebut cap alerta al mòbil amb un avís de temps violent de grau màxim sobre la taula. No em sembla un error tècnic quan hem vist alarmes per fets molt més lleus, algú va decidir no enviar-la i aquesta persona ha de donar la cara. Reclamem que s'assumeixin responsabilitats, perquè hem tingut sort i la sort no és un pla de protecció civil. I és l'alcalde, com a màxim responsable de la seguretat de la ciutadania de Tarragona qui ha de vetllar i prendre partit per evitar que tornin a succeir fets d’aquest tipus. No es pot jugar amb la seguretat de famílies i negocis. Finalment, no me'n vull estar d'agrair a Tarragona Ràdio per haver estat al peu del canó informant-nos, gràcies de tot cor a tot l'equip, des de la seva direcció-gerència al darrer administratiu, gràcies.”, ha declarat el portaveu de Junts per Catalunya a l'Ajuntament de Tarragona, Jordi Sendra.
]]>«Ens hem abstingut perquè el Compte General és un document tècnic i la feina de la Intervenció és impecable. El que no avalarem és la gestió que hi ha al darrere», ha dit el conseller Jordi Sendra.
Per a Junts, el retret de fons és la diferència entre el que el govern anuncia i el que després executa. «Portem un any de rodes de premsa i de calendaris que després no es compleixen. Ara arriba el full de resultats. Els tarragonins necessitem fets», ha afirmat Sendra.
El grup recorda que la baixa execució ve d'abans. Bona part del pressupost d'inversions del 2025, 85 milions, són incorporacions de romanents: projectes que ja constaven en exercicis anteriors i que es tornen a pressupostar cada any sense arribar a fer-se. «Cada any tornen a posar als comptes les mateixes obres, tornen a anunciar-les i tornen a acabar l'exercici sense haver-les començat. Ja no parlem d'un problema de tresoreria, sinó de la incapacitat d'executar el que es pressuposta», sosté Sendra.
Junts assenyala que l'Ajuntament està sanejat econòmicament, però que l'aparell burocràtic continua sent absolutament ineficient i dificulta l'execució àgil dels projectes. Aquest continua sent, juntament amb la no aplicació de la nova ordenança de llicències pactada amb Junts, un dels grans problemes d'aquest Ajuntament.
«Tarragona té els recursos, però li falta capacitat per executar-los. I mentre els projectes es queden encallats en la burocràcia, la ciutat continua esperant. La nova ordenança de llicències que vam pactar amb Junts hauria de servir precisament per agilitzar els procediments, però continua sense aplicar-se», ha afirmat Sendra.
Junts ha posat sobre la taula un segon problema: L'Ajuntament té 19 milions d'euros en reclamacions judicials obertes, en bona part derivades de l'anul·lació del POUM del 2013, i no ha reservat ni un euro per si les perd.
«Un dia arribarà una sentència i la factura la pagarà la ciutat, governi qui governi. Preferim advertir-ho avui i que ningú es pugui fer el sorprès d'aquí a tres anys», ha dit el conseller.
Sendra ha subratllat un últim punt: a 31 de desembre l'Ajuntament devia 2,3 milions d'euros a l'Institut Municipal de Serveis Socials. «Es fa esperar l'organisme que atén la gent que pitjor ho està passant i que hauria de ser prioritari per aquest govern com ho és per naltros.»
Junts farà seguiment de l'execució inversora trimestre a trimestre i reclama al govern un calendari dels 72,5 milions pendents, una valoració jurídica dels plets oberts amb la corresponent reserva de romanent i el pagament puntual de les aportacions als organismes autònoms.
«L'abstenció d'avui és un avís. Donem marge al govern perquè rectifiqui, i el marge s'acaba amb els comptes de l'any que ve. Tarragona ja té els diners pressupostats i pagats pels tarragonins. El que li falta és que algú executi les obres», ha conclòs Sendra.
]]>"Tant de bo no hi hagués hagut d'entrar mai, i menys en aquestes condicions", ha afirmat Batista. "Vull que això consti. Entro amb el record d'en Pep."
Batista va anar de número quatre a la candidatura que va encapçalar Jordi Sendra a les municipals del 2023, on va concórrer com a independent. Va ser mosso d'esquadra del 1989 al 2023.
Bona part d'aquests trenta-quatre anys els va fer en l'àmbit penitenciari. Va ser dels primers a estrenar la nova etapa del centre penitenciari Mas d'Enric, al Catllar, com a caporal coordinador, i coneix de prop la realitat de la població reclusa i com ha canviat en les últimes dècades, tant en nombre com en perfil.
L'última etapa al cos és la que el connecta més directament amb la feina que ara farà al ple. Des del 2018 va ser caporal de l'Oficina de Relacions amb la Comunitat i del grup de proximitat. Tenia a càrrec seu el patrullatge de barri i era l'interlocutor del cos amb les escoles, els instituts, les associacions de veïns i els alcaldes i regidors dels municipis de l'àrea bàsica policial de Tarragona. Els robatoris de coure, de maquinària agrícola o de garrofes als pobles de l'entorn passaven per la seva taula, i era ell qui dissenyava les campanyes de prevenció.
També va ser l'encarregat de fer les xerrades als centres educatius: consells de seguretat, riscos d'internet i responsabilitat penal dels menors. Va veure de primera mà com canviava el jovent de la ciutat durant aquests anys.
"Recollia directament el que em deien les escoles, les associacions de veïns i els alcaldes dels pobles", explica Batista. "Aquesta és la feina de prevenció, i és la que fa que després no hagis d'anar a apagar focs."
Entre el 2021 i el 2025 va ser portaveu de l'Agrupació Gitana dels Països Catalans. Des d'aquesta responsabilitat va treballar amb el Departament de Drets Socials de la Generalitat, amb la llavors consellera Violant Cervera i amb la directora general d'Acció Cívica i Comunitària, Cesca Domènech, en programes centrats en la formació i la joventut, amb l'objectiu que els joves gitanos arribin al mercat laboral en igualtat de condicions.
L'eix d'aquella feina, i el que Batista situa al centre, és l'empoderament de la dona gitana.
"L'educació dels nens i les nenes recau sobretot en la dona, i per tant els canvis al poble gitano han d'anar de la mà de la dona", assenyala. "Ella és el símbol de la transformació."
Al Nàstic hi és des del 2001. Vint-i-cinc anys a la junta directiva del club, on actualment ocupa la vicepresidència.
"L'Enric coneix la seguretat d'aquesta ciutat des de dins i coneix el teixit social perquè hi ha treballat trenta anys", ha afirmat el portaveu de Junts a l'Ajuntament, Jordi Sendra. "Al ple hi entra algú que sap de què parla quan es parla dels barris. I això, ara mateix, a Tarragona fa falta."
Batista reivindica el que representa la seva entrada al consistori. "Fa molt de temps que reclamem tenir veu i poder treballar pel poble gitano, i per tots els ciutadans, des de l'Ajuntament de Tarragona. Això ha de formar part de la història de la ciutat i també de la del poble gitano. En comptes de queixar-nos tant, més feina. És una gran oportunitat i l'hem d'aprofitar."
"En Pep no el substitueix ningú, i seria fals dir el contrari", ha afirmat Sendra. "Hem perdut un company i jo he perdut, per sobre de tot, un amic. Però l'acta no és nostra, és de la gent que ens va votar, i no la podem deixar buida. L'Enric coneix la ciutat i s'incorpora amb la feina per endavant.”
]]>«Avui és un dia molt trist per a tots nosaltres. Costa assumir que el Pep ja no hi serà. Hem compartit moltes coses durant aquests anys, dins i fora de la política, i per a mi ha estat una persona fonamental. Perdo un company de viatge, però sobretot un amic», ha expressat el portaveu de Junts a Tarragona, Jordi Sendra.
Pep Manresa sentia Tarragona d'una manera molt especial. Li agradava la ciutat, la coneixia, la vivia i s'interessava per tot allò que hi passava. Era habitual trobar-lo acompanyant una entitat, participant en un acte o conversant amb la gent. Aquesta presència constant responia a una manera d'entendre la ciutat basada en implicar-s'hi i formar-ne part.
Els qui el vam conèixer recordarem també una personalitat difícil de confondre. Pep tenia criteri propi i no dubtava a defensar-lo; li agradava conversar, debatre i contrastar opinions. Vivia intensament els projectes en què creia i hi posava energia, iniciativa i perseverança. Aquesta manera de fer el va acompanyar tant en la seva vida professional com en el seu compromís cívic i polític.
La política formava part d'aquest compromís. Després d'anys de vinculació amb el catalanisme polític i amb la vida pública tarragonina, el 2023 va formar part de la candidatura de Junts per Catalunya encapçalada per Jordi Sendra i va accedir al Consell Plenari de l'Ajuntament. Anteriorment havia militat a Convergència Democràtica de Catalunya i havia presidit Ara Tarragona entre 2016 i 2018.
Arribar a ser conseller de Tarragona tenia per a ell, però, un significat que anava més enllà de la política. Era poder representar la ciutat que estimava i participar directament en les decisions sobre el seu present i el seu futur.
«El Pep estava molt orgullós de ser conseller de Tarragona. Ho vivia amb il·lusió perquè per a ell la ciutat no era una cosa abstracta: era la seva gent, les seves entitats, els seus carrers i tot allò que havia format part de la seva vida. Poder servir-la des de l'Ajuntament significava molt per a ell», ha assenyalat Sendra.
La seva aportació al projecte de Junts ha estat també especialment important. Pep va ser una de les persones que, des del primer moment, va empènyer perquè el projecte tirés endavant i va acompanyar Jordi Sendra en la construcció de la candidatura de 2023 i durant tot aquest mandat. El mateix Sendra reconeixia aquesta setmana, després de ser ratificat novament com a candidat a l'alcaldia, el paper determinant que havia tingut Pep en la seva decisió de fer aquest camí.
«El Pep sempre empenyia. Quan creia en alguna cosa, treballava perquè passés i aconseguia que els altres també ens hi impliquéssim. Una part del camí que hem fet aquests anys no s'entendria sense ell. I això és una cosa que no oblidarem mai», ha afirmat Sendra.
Més enllà de la política, Pep Manresa va desenvolupar la seva trajectòria professional a Tarragona i va mantenir sempre una estreta vinculació amb la vida de la ciutat. Però avui, per als qui hem compartit camí amb ell, els càrrecs i les trajectòries queden en un segon terme.
Ens queda el Pep. Les converses, els moments viscuts, la seva manera de ser, la seva estima per Tarragona i tot el que hem compartit al seu costat.
Junts per Catalunya a Tarragona vol traslladar tot el seu escalf a la seva família, als seus amics i a totes les persones que l'han estimat i que avui comparteixen el dolor per la seva pèrdua.
«Ens costarà molt acostumar-nos a no tenir-lo al costat. Només podem donar-li les gràcies per tot el que ens ha donat, per la confiança, per l'amistat i per haver compartit aquest camí amb nosaltres. Pep, et trobarem molt a faltar», ha conclòs Jordi Sendra.
Gràcies per tot, Pep.
]]>El portaveu de Junts, Jordi Sendra, recorda que "els polígons també són ciutat" i assegura que "durant massa anys Tarragona va donar l'esquena als seus espais productius. Aquesta actuació demostra que quan hi ha voluntat política i es prioritzen les inversions necessàries, els resultats arriben".
La renovació del vial principal forma part dels acords assolits per Junts en la negociació dels pressupostos municipals, on el grup va insistir en la necessitat de destinar recursos a la millora dels polígons industrials, conscients del seu paper estratègic per a l'economia local.
"Parlem d'un polígon que concentra centenars d'empreses i milers de llocs de treball. Millorar-ne els accessos i les infraestructures no és només una qüestió d'urbanisme; és apostar per la competitivitat, l'activitat econòmica i la creació d'oportunitats", afirma Sendra.
Des de Junts recorden que aquesta actuació no ha de ser un fet puntual, sinó l'inici d'una estratègia sostinguda de modernització dels polígons de Tarragona. En aquest sentit, el grup municipal considera necessari continuar impulsant noves inversions que permetin millorar la mobilitat, els serveis, la seguretat i la qualitat de l'espai públic en aquestes zones.
"Quan es compleixen els acords i les inversions responen a necessitats reals, qui hi guanya és Tarragona", conclou Jordi Sendra.
]]>Per a Junts, aquesta actuació representa el compliment d'un dels projectes que la formació va situar com a prioritari durant la negociació pressupostària amb el govern municipal. La conversió d'aquest espai en una zona de vianants no ha estat fruit de la casualitat, sinó del treball negociador del grup municipal, que va aconseguir incorporar els recursos necessaris perquè el projecte pogués tirar endavant.
"Avui Tarragona veu acabat un projecte que Junts va impulsar, va negociar i va fer possible. Quan vam defensar aquesta actuació ho vam fer convençuts que el capdamunt de la Rambla mereixia convertir-se en un espai més amable, més viu i més atractiu per als tarragonins. Avui aquell compromís és una realitat", ha afirmat el portaveu de Junts, Jordi Sendra.
El grup municipal recorda que aquesta transformació respon a una reivindicació que havia defensat des de feia temps: recuperar el tram del Balcó com un gran espai cívic, cultural i comercial, reforçant el paper de la Rambla Nova com el principal eix urbà de la ciutat.
La intervenció artística inaugurada avui culmina aquesta primera fase del projecte i dota aquest espai d'una nova identitat visual, contribuint a la seva pacificació, dinamització i atractiu per a la ciutadania i els visitants.
"Els projectes no s'improvisen. Es pensen, es negocien i s'executen. Aquesta actuació és una nova demostració que, quan Junts hi és, passen coses. Perquè quan hi ha planificació, capacitat de negociació i voluntat de transformar la ciutat, els compromisos es converteixen en fets" ha destacat Sendra.
La formació considera que aquesta transformació ha de ser el primer pas d'una actuació encara més ambiciosa sobre la Rambla Nova, avançant progressivament cap a un espai més integrat, accessible i pensat per a les persones, consolidant-la com un dels grans referents urbans, comercials i culturals de Tarragona.
"Hi ha projectes que no fan soroll mentre es negocien, però que transformen la ciutat quan es fan realitat. Aquesta és la manera de treballar de Junts: planificar, negociar i complir. Menys titulars i més resultats per Tarragona", ha conclòs el portaveu de Junts.
]]>La recuperació d'aquest espai és un resultat directe dels acords que Junts ha negociat amb el govern municipal en els pressupostos de 2025 i de 2026. En la primera negociació, Junts va aconseguir una partida de 40.000 euros per adaptar el projecte existent a les condicions exigides per la Comissió Territorial de Patrimoni Cultural de la Generalitat. En el segon acord, s'han garantit 190.000 euros addicionals per executar les obres. Sense la intervenció de Junts, el projecte hauria quedat aturat de manera indefinida.
L'Hostal del Sol, un hotel de vuit plantes construït entre 1959 i 1960, va tancar les portes el 1976. Després d'anys de processos judicials i de negociacions amb la propietat, l'Ajuntament va adquirir la finca el 2008 i l'edifici va ser enderrocat el 2010. Des d'aleshores, el solar ha restat tancat i en un estat de degradació creixent, amb problemes d'ocupació il·legal, brutícia i fins i tot un incendi. Mentrestant, les restes del Baluard de Sant Climent —una estructura defensiva del segle XVII vinculada al sistema de fortificacions modernes de Tarragona— romanien sense cap intervenció de conservació.
L'avantprojecte planteja una intervenció que combina la rehabilitació patrimonial amb la creació d'un nou espai urbà. Des del punt de vista urbanístic, preveu un recorregut accessible amb pendents màxims del 6%, una plaça polivalent per acollir activitats culturals i ciutadanes, i un mirador obert a les vistes del mar i del paisatge històric de la ciutat. Des del punt de vista patrimonial, contempla la consolidació i restauració del parament interior i la cara superior del baluard, un espai d'interpretació de les fortificacions i un mural que explica l'evolució del sistema defensiu de Tarragona des de l'època medieval fins al segle XIX.
Jordi Sendra ha destacat que «Tarragona no es podia permetre tenir un emplaçament tan estratègic en situació d'abandonament. Parlem d'un solar al Passeig de Sant Antoni, al costat d'un monument declarat BCIN, amb unes vistes privilegiades al mar. La seva recuperació era una obligació i Junts l'ha convertida en una realitat».
El portaveu de Junts ha afegit que «aquest projecte demostra que la nostra política de pactes funciona. No negociem per aparèixer en els titulars, sinó per aconseguir inversions que transformen la ciutat. En dos pressupostos consecutius hem aconseguit situar l'Hostal del Sol a l'agenda, dotar-lo de recursos i portar-lo fins a la fase d'avantprojecte. Això és política útil, i la ciutadania ho reconeix».
Sendra també ha subratllat el valor simbòlic de la intervenció: «Recuperem un balcó al mar de Tarragona. Un espai que durant anys ha estat una ferida urbana i que ara es convertirà en un lloc de trobada, de passeig i de memòria. Un lloc on els tarragonins podran gaudir del paisatge i, alhora, conèixer la història de les fortificacions que van defensar la ciutat».
Pròximament, es licitarà la redacció del projecte executiu. Junts seguirà fent el seguiment de l'actuació per garantir que els terminis es compleixen i que el projecte avança amb el rigor que mereix.
Amb actuacions com la de l'Hostal del Sol, Junts reafirma el seu compromís amb una Tarragona que aprofita el seu patrimoni, que cuida els seus espais públics i que no deixa cap racó de la ciutat a l'oblit.
]]>“Som al carrer Pere Martell i avui hi veiem les màquines asfaltant aquest vial. I això no s’està fent perquè hi hagi de passar el ‘Tour’. Això és fruit d’un acord impulsat per Junts amb el govern municipal, que va permetre incorporar una partida de 100.000 euros als pressupostos per fer realitat aquesta actuació”, ha deixat clar el portaveu de Junts, Jordi Sendra.
Sendra també ha volgut posar en valor la manera de treballar de la formació: “Nosaltres sempre hem defensat que no hi ha res millor que la negociació tranquil·la, silenciosa, sense estirabots ni escenificacions permanents. El treball intern, directe i constant amb els responsables del govern és el que acaba donant resultats”.
El portaveu ha destacat que aquest model també està permetent impulsar altres actuacions estratègiques per a la ciutat, com l’asfaltatge de l’avinguda Prat de la Riba o de l’avinguda principal del polígon Francolí, espais que també requerien una actuació urgent.
“Quan la feina es planifica amb temps, es negocia amb rigor i s’executa amb visió de ciutat, els resultats arriben”, ha afirmat.
En aquest sentit, des de Junts han contraposat aquesta manera de treballar “amb altres actuacions precipitades i improvisades que s’han vist recentment a la ciutat”, en referència implícita als asfaltatges accelerats vinculats al pas del Tour de França.
El grup municipal remarca que continuarà treballant perquè les inversions pactades es compleixin i perquè Tarragona disposi d’una estratègia urbana basada en la negociació útil, la planificació i el lideratge de projectes que millorin la vida dels tarragonins i tarragonines.
“Aquesta és la nostra manera de fer política: fets i no paraules. Aquests som Junts”, ha conclòs el portaveu.
]]>Junts ha registrat dos documents: una moció destinada al Ple i una proposta tècnica i jurídica adreçada directament a l'Alcaldia. Tots dos textos reclamen l'activació immediata de la legitimació penal municipal que introdueix la nova llei. Fins ara, cap Ajuntament de Catalunya ha activat formalment aquesta eina. Junts vol que Tarragona sigui el primer.
En paraules del portaveu de Junts, Jordi Sendra: "Hem treballat per a que aquesta llei tirés endavant al Congrés. Ara és vigent, és aplicable i l'hem de fer servir. No tenir-la en compte seria una renúncia injustificable davant els veïns i els comerciants de Tarragona."
Tarragona és una ciutat segura. Però espais com la Rambla Nova, la Part Baixa, el Mercat Central, el Serrallo, els barris de Llevant o els entorns de l'Amfiteatre i la Catedral —que concentren vida veïnal, comerç i turisme— han estat escenari de furts reiterats que generen inseguretat, perjudiquen el comerç de proximitat i deterioren la confiança ciutadana en les institucions.
El problema no és la inseguretat generalitzada. El problema és la multireincidència: persones que cometen furts de manera repetida sense conseqüències pràctiques apreciables. Aquesta situació genera una sensació d'impunitat que cap ajuntament responsable pot ignorar quan té a les mans un instrument legal per actuar.
Sendra afirma que "Quan roben un tarragoní, no és només un problema d'aquell veí o aquell comerciant. Ataquen la convivència de tota la ciutat. I l'Ajuntament ha d'estar al seu costat, amb la llei a la mà.” En aquest sentit, Junts posa al focus la possibilitat que tindrà l’Ajuntament de sol·licitar l’expulsió de la ciutat als delinqüents multireincidents, “qui ve a delinquir no hi cap i el volem lluny de Tarragona”, ha reblat Sendra.
La Llei Orgànica 1/2026, en vigor des del 10 d'abril de 2026, introdueix canvis de fons en la lluita contra la multireincidència. Les novetats més rellevants per als ajuntaments són quatre:
Aquí hi ha un element polític i jurídic fonamental que Junts subratlla. L'article 21.1.k) de la Llei de Bases del Règim Local atribueix directament a l'Alcaldia la competència per exercir accions judicials en nom de l'Ajuntament. Aquesta competència és pròpia i indelegable. Significa que l'alcalde pot activar la legitimació penal per resolució —sense necessitat que el Ple l'autoritzi prèviament.
Junts exigeix que ho faci. I porta la qüestió al Ple per garantir transparència democràtica i assegurar que s'habilitin els recursos necessaris per aplicar la mesura amb rigor. En paraules del portaveu, "L'alcalde té l'eina a les mans. No cal esperar cap vot, pot signar el decret, i ha de signar-lo. Qui fa del furt una rutina ha de saber que Tarragona respondrà amb la llei."
La proposta de Junts inclou cinc acords concrets per al Ple:
Junts recorda que la presentació d'aquesta proposta ve de lluny, el febrer de l'any passat, el Grup Municipal va presentar al Ple una moció — aprovada amb el suport del PSC— que reclamava la modificació de la Llei d'Enjudiciament Criminal per posar fi a la sensació d'impunitat de la multireincidència. Aquella moció va anticipar, en termes polítics, el que la LO 1/2026 ha acabat recollint en termes legals.
La seguretat i la convivència als carrers de Tarragona no és una qüestió de trinxeres ideològiques. És una responsabilitat de govern. La millor resposta contra els extrems és actuar amb llei, ordre, rigor i sentit de ciutat. I l'Ajuntament de Tarragona ara pot fer-ho.
]]>