Esteu aquí: Inici L'Ajuntament Govern Notícies de govern i oposició Notícies 2020 L'alcalde Ricomà: "Ha sigut un any il·lusionant. La Tarragona d'ara és diferent de la de fa un any"

L'alcalde Ricomà: "Ha sigut un any il·lusionant. La Tarragona d'ara és diferent de la de fa un any"

L'alcalde Ricomà: "Ha sigut un any il·lusionant. La Tarragona d'ara és diferent de la de fa un any"

L'equip de govern ha fet balanç del seu primer any de mandat i ha establert "la cohesió, la sostenibilitat, la cultura i esdevenir ciutat cuidadora" com a objectius per al futur
L'alcalde Ricomà: "Ha sigut un any il·lusionant. La Tarragona d'ara és diferent de la de fa un any" Els consellers de l'equip de govern presents a la roda premsa, celebrada al Palau Firal i de Congressos de la ciutat. Foto: Mauri.
15/06/2020

“Ara fa un any es va produir un pacte d’investidura per materialitzar un acord de govern, perquè hi havia una voluntat de canvi que ens demanaven els tarragonins i tarragonines i això és el que hem fet”. Així ho ha manifestat l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, durant la valoració del primer any de mandat del govern municipal que ha fet al Palau de Congressos acompanyat pel seu Equip de Govern.

“Ha sigut un any il·lusionant, la Tarragona d’ara ja es diferent de la de fa un any, el canvi s’ha materialitzat des del minut 1 amb les maneres de fer. En aquest canvi ha sigut indispensable la il·lusió col·lectiva. El nostre és un projecte que trascendeix, és un projecte de ciutat”, ha remarcat l’alcalde Ricomà que ha subratllat que ha estat “un canvi sense estridències, s’ha acabat la política dels grans projectes megalòmans i les grans promeses que no s’acaben complint”.

L’alcalde de Tarragona ha marcat com a objectius màxims del govern municipal la cohesió, la sostenibilitat, la cultura i Tarragona com a ciutat cuidadora. “Una diferència substancial del nostre govern ha estat “tractar la ciutadania com a adults, en les coses quotidianes i també en les excepcionals, perquè som un Govern transparent, honest, pròxim i participatiu. Hem demostrat capacitat de treball i esforç davant el repte d’engegar una nova legislatura i gestionar tot el seguit de fets inusuals que han passat en un any, com l’incendi a Miasa, el tancament de l’amfiteatre, la sentència del Procés, el temporal Glòria, el trencament de la canonada del CAT, l’explosió d’IQOXE o la crisi del coronavirus. Precisament les conseqüències de la pandèmia ha estat una de les constatacions “que som un equip nou però preparat i que ha demostrat que l’engranatge funciona inclús en circumstàncies excepcionals”.

Capacitat de diàleg amb la ciutadania i l’oposició

L’alcalde Ricomà ha defensat dos eixos claus que han inspirat aquest primer any de mandat municipal: capacitat de diàleg polític i d’escoltar als tarragonins. Des del punt de vista polític l’alcalde ha emfatitzat: “La minoria ens ha portat a haver de negociar constantment i hem sigut capaços d’acumular els suports necessaris en els moments claus. La honestedat i la transparència han marcat la nostra relació amb els grups de l’oposició. Consensos amb l’oposició en temes de ciutat: desgavell ferroviari, declaració institucional de la química o el romanent”. Per l’alcalde “la participació ciutadana és un pilar d’aquest govern. Des de diferents àmbits, un exemple és la participació a la festa major o l’inici del disseny dels Consells de Districte.

Entre les dificultats a les quals s’ha enfrontat el govern municipal ha citat que l’Ajuntament “està poc musculat a nivell de personal i és una administració poc àgil. Durant molts any l’ajuntament ha estat molt desendreçat i cal molt treball i esforç per posar ordre”. En aquest sentit, s’ha treballat per aconseguir “una administració més eficient, musculat àrees estratègiques com contractació i llicències; la incorporació a l’estiu del gerent de Recursos Humans; l’obertura al sector privat dels alts càrrecs directius, musculació de l’IMSS, la fusió de l’AMT i l’EMT a l’estiu, per racionalitzar i muscular les dues empreses municipals, així com la creació de noves conselleries: benestar animal, capacitats diverses, feminismes i LGTBIQ, Nova Ciutadania. “Estem ultimant el pla d’acció, en 3 mesos el presentarem. S’ha fet diagnosi i presentarem les línies d’acció tan a l’Ajuntament com a les empreses”.

La Cultura, un element bàsic de transformació, de benestar i cohesió

Un dels eixos claus del govern municipal és la Cultura. “Una ciutat atractiva, moderna, que miri endavant no pot considerar la cultura com un element secundari. Per aquest motiu —ha remarcat l’alcalde Ricomà— aquest govern de canvi considera la cultura com un element bàsic de transformació, de benestar i de cohesió. Ens hem trobat una feinada per fer i una gran paradoxa. Una ciutat que respira cultura per tot arreu i que en governs anteriors ha sigut incapaç de consolidar estructures imprescindibles”. Com a exemples, Ricomà ha citat el Centre d’Art. “Tarragona no en té un d’homologable a altres ciutats de Catalunya, fins i tot més petites. Com a molt als darrers anys s’han fet exposicions per hem d’invertir per crear un veritable contenidor artístic, motor de múltiples activitats, interdisciplinari, crític, que situarem en un Centre d’Art amb tres seus: Casa Canals, el Mercat del Fòrum i el magatzem 6è de la Tabacalera, que només aquí tindrem quatre plantes que ocuparem progressivament, per l’exposició, actuacions, tallers, coworquing artístic, etc”  Aquesta actuació està emmarcada amb la dignificació de la façana posterior de la Tabacalera, amb la retirada del Jardí Vertical i “amb una important intervenció al passeig”.

Un altre gran dèficit històric que ha citat l’alcalde és el Pla de Biblioteques. “Després d’anys de parlar-ne i no fer-se efectiu, el desenvoluparem en aquest mandat, començant per l’anhelada biblioteca de Torreforta, per la gran biblioteca central de la Tabacalera i per la creació de noves biblioteques. Ara per fi tindrem la imprescindible figura de cap de biblioteques que no s’havia nomenat i el consegüent Pla de Biblioteques”.

Pau Ricomà també s’ha referit al Camp de Mart. “Un equipament únic en un entorn monumental incomparable que per desídia ha estat infrautilitzat els darrers anys. I estendrem, a través de millorar els equipaments dels centres cívics, l’oferta cultural a tots els racons de la ciutat. S’ha fet una gran feina en aquest sentit que malauradament les condicions de la COVID-19 faran que no es puguin palesar”.

 “Hem d’aprofitar tots els recursos que la ciutat ens ofereix per crear riquesa. En aquest sentit no hi ha recurs més important, que ens identifiqui més i que alhora ens pugui projectar que el nostre patrimoni”, ha manifestat l’alcalde. Enguany fa 20 anys que Tarragona va ser declarada Patrimoni Mundial i “em dona la impressió que a vegades ens ha fet vergonya aquesta distinció. Estem treballant de valent per revertir una situació d’abandonament crònic els darrers anys, que ens ha portat a haver d’afrontar seriosos problemes de consolidació a un dels monuments distintius de Tarragona: l’amfiteatre”. I ha afegit: “Farem actuacions pendents de fa anys a la muralla i destinarem a mitges amb la Generalitat 200.000 euros anuals a la conservació del conjunt patrimonial. Em permeto recordar que veníem d’un pressupost de només 15.000 l’any”.

Tarragona, vil·la marinera amb l’epicentre al Serrallo

Un dels projectes claus en matèria de Turisme i Patrimoni és la Porta Tàrraco, “que és un projecte potent que posarà en valor els nostres recursos històrics. Perquè volem aprofitar els nostres recursos per definir el retrat de la ciutat culta i acollidora que és Tarragona”. Ricomà també ha avançat que “estem treballant perquè el parc hoteler de Tarragona tingui un creixement rellevant. Però el nostre model no serà la massificació, sinó la sostenibilitat, l’aposta per un turisme amb sentit cultural. Tàrraco Viva és la gran expressió de la nostra oferta cultural mitjançant la recreació històrica, però estem treballant en el projecte de Tarragona com a vil·la marinera, amb l’epicentre al Serrallo, i en impulsar d’una vegada la Ruta dels primers Cristians”.

L’alcalde Ricomà ha manifestat que “treballem el coneixement com a gran recurs d’atracció i de socialització, a través del Banc de la Ciència i del Coneixement, un projecte que estem refent molt a fons i al que estem dotant d’un discurs molt potent”.

Un altre dels projectes que l’alcalde ha remarcat que s’han recuperat després d’anys d’oblit i encallats és la Ciutat de Repós i de Vacances, “tornarà al seu origen turístic familiar, amb criteris d’eficiència medi ambiental i d’accessibilitat, i a més serà el gran centre cívic de Llevant”.

El repte de la digitalització comercial

El comerç també ha estat present al repàs de l’alcalde del primer any de mandat municipal. “Som absolutament conscients de les dificultats que viu el sector comercial, no només els derivats de la innactivitat provocada per la pandèmia, sinó la crisi profunda pel canvi de model comercia general i els hàbits de compra. D’una banda estem fent tots els esforços per millorar la qualitat de l’espai públic i per l’altra per primera vegada l’Ajuntament de Tarragona està encarant el gran repte de la digitalització comercial, ho estem fent amb la creació de software propi que posem a disposició del sector i alhora posant-hi el suport formatiu necessari”. I ha afegit: “Estem donant tots els ajuts als sectors més castigats per la crisi. I estem an la bona línia amb la gestió dels mercats. El Mercat Central veritable motor d’activitat al seu entorn, però també altres mercats com el de Bonavista, que té una influència molt important en tot un barri i que estem millorant i recuperant tota la seva vitalitat després d’anys d’abandonament”.

“Volem una ciutat on la gent s’hi pugui guanyar la vida, que miri endavant i prosperi. En aquest sentit donem molta importància a la indústria, amb qui treballem de la mà, amb exigència i responsabilitat. Vull anunciar que només fa tres dies vam acordar amb el Departament de Territori l’impuls de més terreny industrial i logístic al Centre d’Intercanvi de Mercaderies i al Polígon de Riu Clar. Val a dir que en aquest polígon farem molt aviat la primera intervenció important de millora des de fa anys”, ha avançat l’alcalde.

Carla Aguilar-Cunill: ‘El canvi que la ciutat demanava’

Per la seva part, la primera tinenta d’alcalde, Carla Aguilar-Cunill, ha destacat que “la il·lusió que la gent va transmetre a les darreres eleccions tenia molt a veure amb el canvi que la ciutat demanava. Com equip de govern hem tingut la oportunitat de poder dur a terme aquest canvi i poder viure una etapa molt il·lusionant de la política tarragonina".

"El nostre projecte és un projecte cohesionador, per construir una ciutat sostenible i feminista, una ciutat cuidadora de la seva ciutadania, en la que es valori i es governi per promoure la seva cultura i patrimoni. Un projecte en el que nosaltres som els executors, les cares visibles, però en el que redera hi ha molta més gent treballant i fent-lo possible. En alguns casos hem liderat i en molts altres hem estat catalitzadors de canvis, de projectes, que neixien de diferents espais de la ciutadania. Creiem que així ha de ser, i que d’aquesta manera construïm una Tarragona a la nostra pròpia mesura”, ha afegit.

La consellera Aguilar-Cunill també ha volgut agrair al personal de l’Ajuntament de Tarragona, l’IMSST i les diferents empreses municipals la seva dedicació i la seva bona rebuda. Han fet possible la realització dels projectes que hem tirat endavant. Ha estat també imprescindible per poder-lo dur a terme la col·laboració dels diferents grups municipals. A partir del reforç dels projectes coincidents i de les direccions comunes, hem pogut establir uns vincles que entenem que son fonamentals per la millora social de Tarragona. Sabem que les noves formes de fer política passen també per la cerca de consensos i de projectes de base amplia, per la qual cosa la resta de forces polítiques son part també d’aquest canvi a la ciutat”.

I ha conclòs: “Hem fet canvis que a dia d’avui son difícils de revertir. Canvis com una manera de fer les coses mes honesta, més transparent, més propera. L’escolta a la gent, a les entitats i a les diferents forces polítiques ha estat clau per dur a terme polítiques que responguin als problemes reals de la gent.  Alhora, aquest any no ha estat fàcil. Ens hem trobat amb moltes situacions excepcionals que han posat a prova la nostra capacitat de resposta. Ha estat un element que ens ha unit més com a govern i com a ciutat i que ens ha fet més fortes i posar encara més en valor la solidaritat. La nostra prioritat en totes les situacions ha estat la informació a la ciutadania i hem buscat la resiliència, la cerca de respostes positives a situacions sobrevingudes”.

Un altres dels projectes clau d’aquest primer any de mandat ha estat “la incorporació dels Consells de Districte com una eina d’assegurar la proximitat de la governança i la participació. Aquesta legislatura volem començar a treballar a a través dels cinc districtes: Centre, Eixample, Llevant, Nord i Ponent. Durant aquest any s’han instaurat les bases d’aquest canvi profund de forma participativa amb els diferents agents socials i polítics que hi ha de participar: associacions i federacions de veïns, personal docent, associacions de comerciants, centres públics de salut, associacions de jubilats i de gent gran, entitats de nova ciutadania, entitats esportives, associacions culturals i persones habitants dels barris seran protagonistes d’aquests espais de treball”.

I ha afegit: “A dia d’avui, s’està finalitzant el reglament i programant la prova pilot del primer districte. Aquesta prova pilot ens permetrà analitzar el seu funcionament i establir millores si es necessari abans de la posada en marxa general”.

La nova Conselleria de Feminismes i LGTBIQ

El feminisme també ha estat un tret definitori del govern municipal. La creació de la nova Conselleria de Feminismes i LGTBIQ “demostra aquesta aposta decidida per un canvi de model, assentant les bases per poder treballar en línies que en l’actualitat son imprescindibles. Perquè els feminismes, des de la seva diversitat, i de forma inclusiva amb el moviment lgtbi havia d’estar present com una línia clau de treball a la ciutat de Tarragona”, ha defensat la consellera Aguilar-Cunill. “El renombrament de la campanya RESPECTA suposa una escolta a les entitats i la ciutadania, que ja indicaven aquesta necessitat de dirigir-se també als agressors, no només a les víctimes”.

“En aquesta legislatura hem creat també la conselleria de capacitats diverses. L’atenció a les diverses capacitats ha de ser un tema clau en la gestió de la ciutat, que afavoreixi les polítiques d’inclusió i accessibilitat a la ciutat”.

Aquest primer any de legislatura també s’ha creat la nova Conselleria de Benestar Animal. Només iniciar el mandat es van reubicar els porcs vietnamites, “en una mostra d’intencions de la voluntat de fer una gestió ètica dels animals de la ciutat. Properament veurem projectes en torn al tractament de les colònies de gats urbans en col·laboració amb les entitats o els projectes de nous espais per gossos”.

Durant la pandèmia, l’àrea de ciutadania s’ha bolcat a poder acompanyar a la ciutadania en aquest període tant excepcional. “S’ha tirat endavant la xarxa de suport solidari. Una xarxa que ha fet possible donar suport a les diferents iniciatives solidaries existents alhora que ha tirant endavant projectes propis necessaris per l’estat d’alarma. L’acompanyament telefònic diari de persones vulnerables, l’ajuda en la compra de medicaments o alimentació, l’ajuda en el passeig dels gossos o la cura d’animals domèstics o el suport psicològic han estat les principals línies d’actuació. Aquestes accions han estat possibles gràcies a l’ajuda voluntària de centenars de persones de Tarragona que han fet que estiguem orgulloses de la nostra ciutadania”.

Pel que fa a serveis socials, el projecte principal és el seu enfortiment. “Donar-li múscul per poder millorar la nostra capacitat de resposta i poder arribar a tot arreu”. Així ho ha resumit la consellera responsable de l’àrea. En aquest sentit, es va iniciar l’any amb la contractació de tres educadors/es socials per ocupar-se dels joves migrants sols, “una inversió que sabem necessària. Arran de la COVID-19 —ha continuat— hem fet una aposta forta per reforçar serveis socials, amb noves contractacions en els departaments de primera acollida, gent gran i dependències i el cos administratiu que faci possible agilitzar els processos i reduir els temps. També hem procedit a la contractació de conserges per als diferents centres per poder tornar a atendre presencialment amb totes les mesures de seguretat necessàries. La orientació principal, especialment amb la pandèmia, ha estat no deixar a ningú enrere, fer polítiques per arribar a tothom. I en aquestes polítiques hem buscat sempre la vanguàrdia, les polítiques d’última generació. Dirigides no només a les necessitats materials sinó a les necessitats també immaterials”.

Com a exemple ha citat el projectes RADARS o àpats en companyia, polítiques dirigides a les persones grans soles. Ambdós en fase de prova pilot però que la nova normalitat fan que siguin més important que mai.

Durant l’estat de confinament, l’IMSST ha tingut 1 paper clau i fonamental. “El personal ha sabut respondre ràpidament i de forma molt responsable, reconvertint els serveis a telemàtics i apostant per una eina poc feta servir abans com es la targeta moneder. En aquests dos punts hem estat referent per altres municipis”, ha subratllat la consellera Carla Aguilar-Cunill. “També vam estar àgils en l’apertura del pavelló per persones sense sostre, essent els segons d’Espanya i els primers de Catalunya en fer-ho. Ens il·lusiona poder situar a Tarragona en el mapa de referència a nivell dels serveis socials amb aquest tipus de projectes. Seguirem treballant en aquesta línia d’atenció a les persones sense llar en la nova normalitat, a través de projectes ja previstos que cobren nova importància, com es el pis de transició o el centre de dia”.

Finalment, la col·laboració existent amb les entitats del Tercer Sector també és un element clau per les polítiques de serveis socials d’aquesta legislatura.  També s’han previst 80.000 € d’ajudes per la lluita contra la bretxa digital entre l’alumnat de la ciutat, en un programa en col·laboració amb la conselleria d’educació.

Principals eixos d’educació

Pel que fa a educació destaca el fet que, per primera vegada a la ciutat de Tarragona, els centres públics i concertats d’Educació Primària han arribat a un acord —impulsat per la Conselleria d’Educació de l’Ajuntament— per establir una ràtio de 23 alumnes per aula en la fase de preinscripció per al curs 2020-21 a P3 i reservar places per a atendre a alumnes de Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE). “Aquest fet marcarà un abans i un després en la corresponsabilitat de tots els centres de la ciutat en l’atenció a les famílies més desafavorides i més vulnerables a través de dos programes: el programa educatiu d’acompanyament al conjunt de les famílies i la mentoria per a l’èxit escolar.

“També i, per primer cop, s’ha obert una línia d’ajuts per les famílies pel servei de menjador a les llars d’infants per un import de 90.000 € per curs escolars. Són ajuts que en el context de crisi econòmica post COVID-19, reforcen les polítiques municipals de suport a la població més desafavorida i vulnerable”. I, finalment, una mesura molt important “és l'equiparació salarial de les treballadores de les llars d’infants municipals subrogades, amb una aportació al pressupost de 2020 de 1.200.000 €”, conclou la consellera Carla Aguilar-Cunill.

 

Un canvi de rumb marcat en Territori

Les diverses àrees que engloben Territori també ha experimentat un canvi de rumb, “el de la cohesió i la sostenibilitat, amb les persones com a centre de tota la nostra acció de govern. Treballem per una Tarragona amb un centre fort, un entorn verd i uns barris ben cohesionats. Defensem un creixement sostenible, que preservi els espais naturals i fomenti els punts de trobada i els espais de cohesió. Com a exemples ha citat l’impuls de diversos plans urbanístics petits i mitjans que “valorem positivament perquè relliguen la ciutat, arreglant-ne les entrades i omplint els forats urbans”, ha explicat el conseller Xavi Puig, responsable de l'àrea. Es tracta del PP1 Carretera Valls i el PP62 Culubret, de Llevant el PMU34 Nàstic, PMU13B, PA de Parcel·les Iborra i el PMU14 davant del Sant Pau. I a Ponent el PP10 al voltant de l’Anella Mediterrània. “Estem parlant d’uns 3.000 habitatges en tramitació”, ha subratllat el coordinador de l’àrea de Territori, Sostenibilitat i Seguretat i portaveu municipal, Xavier Puig. “Ens oposem als plans que per la seva ubicació i dimensió suposen disgregar més la ciutat o impactar negativament sobre els paisatges i espais naturals de Tarragona (Mas d’En Sorder i Budallera). No ens fa  mandra i no ens fa por”.

Els projectes de ciutat són els protagonistes del primer any:

  • Elaboració del Pla Integral Part Baixa (ja és a contractació) amb una primera intervenció important el projecte de la qual està a licitació, que és la millora del carrer Orosi com a entrada del barri i de la ciutat des de l’Estació. També suposarà una millora des del punt de vista de la inundabilitat del Barri del Port.
  • Elaboració del Pla de l'Illa Corsini per potenciar l’espai dels veïns, el comerç i el patrimoni. Aquest pla també s’avança amb una primera intervenció al carrer Canyelles, amb la redacció del projecte ja adjudicada.
  • Elaboració del Projecte de Millora de la Rambla Nova per uniformitzar-ne i dignificar-ne la qualitat en l’espai públic, amb una primera actuació al carrer Yxart.
  • Millores de ciutat per revitalitzar i dignificar els barris de Tarragona: continuar amb el projecte de remodelació de la Rambla d’El Pilar, “estem tirant endavant la plaça Catalunya de Sant Pere i Sant Pau, la plaça de la Creu del Sud de Solimar o l’actualització de la laça dels Infants. També estem projectant moltes altres intervencions imminents, com les millores de l’entorn de l’Escola Joan XXIII de Bonavista o les connexions entre aquest barri i Buenos Aires, l’asfaltat d’alguns carrers de Torreforta o una plaça esportiva a Sant Salvador, que estem dibuixant de forma participada amb els veïns del barri”, detalla el conseller Puig.
  • Amb els veïns de La Móra s’està treballant conjuntament un pla de millores pel barri, que inclogui, entre d’altres, un replantejament del canal. “Una qüestió similar s’està treballant amb els veïns de Cala Romana, més centrada en la qüestió de la mobilitat”.

Impuls a la política d’habitatge

La rehabilitació i la política d’habitatge és un altre dels pilars fonamentals d’aquest govern:

  • S’ha desencallat la MPOUM a la Part Alta que permetrà afavorir les actuacions de rehabilitació.
  • S’aplica un recàrrec del 50% en l’IBI als propietaris de pisos buits per tal d’incentivar el lloguer d’habitatges.
  • En aquesta línia, “estem preparant un paquet de polítiques de suport a la rehabilitació. Per un costat, destinarem 600.000 euros al suport en la rehabilitació d’habitatges per promoure el lloguer”. Per l’altra banda, “establirem estímuls fiscals i ajudes per a la rehabilitació de les zones més envellides de Tarragona, així com la pertinent inspecció de les ITE’s que fins ara l’Ajuntament no feia” i, finalment, estem encarregant un cens de pisos buits per planificar amb més precisió la política habitacional”.

El conseller de Territori i portaveu municipal també ha destacat l’impuls de l’estudi paisatgístic a la Budallera. “I quelcom que és del màxim interès per un govern eficient al servei de la ciutadania. Estem agilitzant l’atorgament de les llicències d’obres amb canvis organitzatius i dotació de recursos”.

Finalment, “promovem uns espais públics accessibles i de qualitat: Estem promovem actuacions per fer accessible la via pública; implementem millores als parcs infantils de la ciutat, amb la incorporació de jocs inclusius; vam salvar els jardins de l’Anella Mediterrània davant la total falta de consignació pressupostària que ens va deixar el govern anterior a partir d’agost de l’any passat i traiem el Jardí Vertical pels creixements problemes d’imatges i salubritat. També destinarem molts més esforços al Parc del Francolí i apostem perquè Tarragona sigui Vila Florida”.

Tarragona ciutat 30

“La mobilitat defineix la qualitat de vida d’una ciutat i també la seva eficiència. Apostem per una Tarragona dissenyada per afavorir les persones que van a peu, en vehicles de mobilitat neta i en transport públic, alhora que volem connectar Tarragona amb el Camp, amb Barcelona i amb el món. Per aquest motiu —ha remarcat l’alcalde Ricomà— som una de les primeres ciutats catalanes en declarar Tarragona Ciutat 30 per tal de promoure la seguretat dels vianants a les voreres i la preferència de bicis i patins per les calçades”.

Altres dels temes de mobilitat en els que s’estan treballant és la tramitació d’un carril bici educatiu, que connectarà Sant Pere i Sant Pau, el Centre i Ponent, enllaçant els dos campus universitaris i una pila de centres educatius. “Treballem per projectar-lo, més endavant, fins a la Universitat Laboral. Som una de les primeres ciutats catalanes en acordar l’arribada de bicis i patins de lloguer per facilitar el canvi d’hàbits de mobilitat en la població. Les empreses també col·laboraran per garantir un bon ús de l’espai públic i instal·laran aparcaments per a bicis i patins oberts a tota la ciutadania”. 

“Treballem per a la reordenació de les línies d’autobusos a fi de fer-les més eficients. Ara, amb la COVID-19, s’ha refermat la importància del servei públic adaptat a la necessitat dels veïns i en condicions de seguretat per usuaris i conductors, tal com hem primat en tot moment. També hem creat una nova línia de bus per connectar els pàrquings dissuasius de la Vall de l’Arrabassada i l’Horta Gran”, ha explicat Puig.

L’adquisició de nous autobusos municipals més eficients i pràctics i l’hàbit d’actualitzar la flota anualment, adquirint sempre les tecnologies més sostenibles disponibles a un preu competitiu ha estat un altre dels eixos d’aquest mandat.

Medi Ambient i Neteja

Els departaments de Medi Ambient i Neteja han tingut una importància central per aquest govern municipal. “Volem compartir una ciutat neta i volem posar en valor tant l’Anella Verda com l’aire que respirem  per això:

  • Impulsem l’Estudi independent de la qualitat de l’aire.
  • Treballem per aplicar una ambiciosa estratègia de gestió forestal de l’Anella Verda en la lluita contra els incendis, amb la participació de les entitats especialistes en el sector i plans d’ocupació.
  • Treballem per la preservació natural de les platges, amb la recuperació de la duna i la vegetació i fauna autòctones, especialment a la Platja Llarga i la Desembocadura del Gaià. Exemple d’això n’és la nidificació i reproducció del Corriol Camanegra.
  • Hem afrontat la gestió del Glòria de forma propera i participada amb la ciutadania i les entitats. Exemple d’això en són les campanyes de neteja i repartiment de la corretjola a les platges.
  • Donarem valor al Pont de Diable com a l’espai natural i patrimonial únic que és, punt de trobada entre barris i camí d’unió entre els rius Francolí i Gaià.
  • Oferirem rutes pedagògiques per a que les escoles donin a conèixer els racons més interessants de l’Anella Verda.
  • Treballem molt a fons per millorar la neteja de Tarragona i la percepció de la mateixa ciutadania. Ho fem amb proximitat, alhora amb planificació i alhora encarant els problemes que ens assenyala la gent. Estem introduint millores en la inspecció i seguiment de la neteja.
  • Promovem campanyes de reciclatge per seguir millorant els indicadors. El mercat de Bonavista n’és un exemple”.

Seguretat i Protecció Civil

Aquestes àrees guanyen pes amb el nou govern i les afrontem amb proximitat, participació i millora, de la mà de les entitats i els veïns i veïnes de Tarragona”, ha remarcat el portaveu municipal.

En aquest sentit, “hem impulsat i promogut mitjançant la consellera Laura Castel iniciatives legislatives en el Senat per la creació de l’Agència de Seguretat a la Química”. Aquest primer any de mandat ha estat marcat per l’accident de MIASA, El Glòria, IQOXE i la COVID-19. Per afrontar tots aquests successos s’han activat tots el protocols i actuacions necessàries i s’han mobilitzat el recursos personals per fer-hi front. “Som conscients que la importància del Departament de Protecció Civil requereix reforçar l’estructura amb més personal, cosa que estem fent”, ha assegurat Puig. També s’ha incorporat una partida pressupostari per elaborar un pla de comunicació i informació a la població davant el risc químic i “hem liderat la demanda del retorn del PLASEQTA al territori. Avui ja és una realitat”.

En l’àmbit específic de seguretat ciutadana, cal destacar la incorporació de 50 nous agents també ha estat un dels temes destacats del balanç del primer any de mandat. “Hem planificat un nova distribució dels efectius per a reforçar la policia de proximitat per començar adaptar l’organització de la Guàrdia Urbana a la propera organització dels Consells de Districte”, ha remarcat, així com la posada en marxa del Pla integral de Seguretat a la Part Alta, un dispositiu conjunt entre Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra.

Esport

Pel que fa a l’àmbit de l’esport, “s’ha treballat colze a colze amb un ampli ventall d’associacions, buscant millorar el dia a dia de la pràctica esportiva de la ciutadania. No hi ha projecte més gran que l’esport de base per això hem augmentat les subvencions de concurrència competitiva (de 126 a 176 mil). I hem invertit més de 100.000 euros en els camps de futbol. Hem obert el velòdrom després d’anys de tenir-lo tancat; hem redactat el projecte de Patinòdrom àmpliament reivindicat; hem instaurat l’APP Connecta i hem tingut una presència constant per tots els ciutadans a les xarxes socials durant el confinament, amb 32 activitats per setmana (instagram live, youtube, facebook...). I ara —ha conclòs el conseller Xavier Puig— tenim entre cella i cella la creació del Pla Director d’Esport; el projecte del Camp de Rugbi i una sèrie d’inversions importants, com la substitució de la coberta del Pavelló de SPSP i el seu paviment, les pistes de pàdel, les diverses pistes esportives de barri o les millores dels camps de futbol”.

Segells de reconeixement d’administració oberta