La formació considera que la decisió impulsada pel govern de Rubén Viñuales, amb la consellera de Cultura, Sandra Ramos, suposa un nou atac a la participació ciutadana i a un dels projectes més representatius de la cultura popular de la ciutat.
Durant més de vint anys, Barraques s'ha consolidat com un espai de referència de Santa Tecla, impulsat pel teixit associatiu i sostingut gràcies al treball voluntari de desenes d'entitats i centenars de persones. Per a En Comú Podem, es tracta d'un projecte comunitari que va molt més enllà de la programació musical: representa una manera de construir festa major basada en la participació, l'autogestió i el compromís col·lectiu.
La polèmica ha traspassat l'àmbit local. Aquest cap de setmana, l'artista Rodrigo Cuevas va expressar públicament la seva sorpresa davant la decisió municipal, assenyalant que resulta difícil d'entendre que s'expulsi un projecte comunitari d'aquest espai mentre el mateix Ajuntament hi continua programant altres activitats.
Per aquest motiu, En Comú Podem reclama al govern municipal que rectifiqui i que:
"Santa Tecla no s'entén sense Barraques. La cultura popular no es desplaça per decret: es defensa, es cuida i es construeix amb la gent", assenyalen des d'En Comú Podem.
La recollida de signatures ja és oberta i tota la ciutadania hi pot participar a través del següent enllaç:
👉 https://actionnetwork.org/forms/defensa-barraques/
]]>
Els casals, els campus esportius, les colònies o les activitats de lleure són espais on els infants aprenen, fan amistats, practiquen esport, desenvolupen habilitats socials i guanyen autonomia. El lleure educatiu també educa. Alhora, però, suposa una despesa important. Hi ha famílies que destinen una part considerable del seu sou només per poder continuar treballant durant els mesos de juliol i agost.
Durant anys, moltes famílies han pogut comptar amb un recurs impagable: els avis i les àvies. Han estat els grans aliats de la conciliació. Però aquesta realitat també està canviant. Hi ha avis i àvies que encara treballen, que tenen altres responsabilitats o que, senzillament, també tenen dret a gaudir del seu temps.
La situació és encara més complicada quan a casa hi ha un infant amb discapacitat o amb necessitats educatives especials. L'oferta d'activitats adaptades és limitada, les places són insuficients i moltes famílies han de fer autèntics malabarismes per trobar un casal inclusiu que garanteixi una atenció adequada. La conciliació ha de ser inclusiva.
També hauríem de deixar de veure aquestes activitats com un luxe. El lleure educatiu és una eina de cohesió social i d'aprenentatge. Quan un infant no pot participar en un casal perquè la seva família no s'ho pot permetre, perd una oportunitat de desenvolupar-se en igualtat de condicions amb la resta d'infants.
A més a més, hem de superar la idea que només necessiten suport les famílies que es troben en situacions d'exclusió social. Hi ha moltes llars que treballen, que no són usuàries dels Serveis Socials, però que han de fer números per arribar a final de mes. Les polítiques públiques han de saber llegir aquesta realitat.
Aquesta era la filosofia dels Bons Estiu impulsats durant el mandat republicà a Tarragona. Un model basat en una convocatòria pública, transparent i amb vocació universal, que permetia arribar tant a les famílies amb més dificultats com a aquelles que, sense formar part del circuit dels Serveis Socials, també necessitaven una ajuda perquè que els seus fills i filles participessin en activitats d'estiu.
La conciliació no pot ser un problema que cada família resolgui com pugui. Ha de formar part de les polítiques públiques. I els ajuntaments tenim molt a dir. Cal ampliar l'oferta de casals municipals amb preus assequibles, garantir-ne la inclusió, aprofitar millor els equipaments públics durant l'estiu, coordinar una oferta suficient perquè cap infant es quedi sense plaça. La conciliació és una necessitat transversal.
Quan parlem de posar les persones al centre, parlem d'això. D'entendre que una ciutat no és més moderna perquè organitza grans esdeveniments, sinó perquè acompanya les famílies en els reptes del seu dia a dia. Potser ha arribat el moment que deixem de preguntar-nos cada juny “i ara què?” i comencem, entre tots, a construir una resposta col·lectiva. Perquè una ciutat que cuida els seus infants també cuida les seves famílies. I això és construir una Tarragona millor!
]]>Els republicans recorden que Tarragona ja va rebutjar aquesta solució de manera unànime l'any 2021 i que aquella posició va permetre articular un front comú entre els 23 municipis afectats. Així mateix, defensen que aquestes infraestructures, d'entre cinc i vuit metres d'alçada en alguns trams, suposarien una nova barrera física entre la ciutat i el mar, amb un fort impacte paisatgístic, ambiental i social.
Per aquest motiu, la moció defensa que la solució passa per traslladar el trànsit ferroviari de mercaderies cap a un corredor segregat per l'interior, reservant la línia de la costa per al transport de passatgers. Mentre aquesta infraestructura no sigui una realitat, ERC reclama que el Ministeri opti per alternatives menys invasives per reduir el soroll, com les pantalles de baixa alçada situades al costat de la via, ja implantades amb èxit en altres xarxes ferroviàries europees, i també tecnologia de rodadura silenciosa.
"L'autèntic problema no són les pantalles, sinó que els trens de mercaderies continuïn passant pel mig de les nostres ciutats, per on viu la gent. Tarragona necessita una solució definitiva que protegeixi la salut de la ciutadania, el nostre patrimoni i la façana marítima. No podem acceptar que la resposta sigui aixecar murs de fins a vuit metres davant del mar, ens privarien de la brisa marina, tindrien un fort impacte paisatgístic i, molt probablement, acabarien plens de grafits i actes vandàlics en molt poc temps. Tarragona no es mereix això", defensa l'alcaldable d'ERC, Xavi Puig.
D'altra banda, ERC també presentarà una moció per recuperar els Bons Estiu, el programa municipal d'ajuts impulsat durant el govern republicà per facilitar l'accés dels infants als casals, campus esportius, colònies i activitats de lleure.
Els republicans lamenten que des del 2024 aquest model hagi estat substituït per un sistema vinculat exclusivament als Serveis Socials i proposen recuperar una convocatòria pública, oberta i amb vocació universal, basada en criteris objectius, per garantir la conciliació familiar i la igualtat d'oportunitats. "Els Bons Estiu eren una eina perquè cap infant es quedés sense activitats d'estiu per motius econòmics. Cal recuperar aquesta política pública i tornar a facilitar l'accés al lleure educatiu a moltes famílies de Tarragona", afirma la consellera Gemma Fusté.
A més, des del Grup Municipal també assumiran la moció presentada pel Comitè d'Empresa de Dow Chemical Tarragona Sud, en defensa de l'ocupació industrial, dels treballadors i treballadores de Dow Chemical Tarragona i del futur del sector petroquímic del Camp de Tarragona, així com la moció presentada per la Federació de Veïns de Tarragona per a l'eliminació de l'amiant al municipi.
]]>En una roda de premsa aquest dimecres al matí a l’Ajuntament de Tarragona i acompanyada per la portaveu adjunta Marta Serrano i el conseller Álvaro Batlle, Martorell ha recordat que el sector petroquímic de Tarragona és el principal hub del sud d’Europa i que compta amb actius rellevants per ser seleccionat entre el grup d’indústries crítiques. “Tot aquest hub genera prop de 50.000 llocs de treball entre directes i indirectes i aporta el 25% de la producció química estatal i la meitat de la catalana. Hem d’aconseguir protegir el sector i aconseguir més inversions per ajudar a la seva descarbonització”, ha expressat la líder tarragonina.
Martorell ha explicat que el sector treballa conjuntament i creant una xarxa de coneixement associada amb la URV, l’ICIQ, l’Eurecat i amb la infraestructura logística que representa el Port de Tarragona. “Consolidar el hub tarragoní significa generar i assegurar un clúster tecnològic capaç d’atraure més talent, retenint el que ja tenim, i generar noves oportunitats laborals d’alt valor afegit a la ciutat, a la província i, en definitiva, a tota Catalunya i Espanya”, ha manifestat la consellera popular.
El PP defensarà tots arguments en forma de moció el pròxim dimarts en la sessió plenària ordinària del mes de juliol. Els populars han demanat oferir tot el suport institucional possible per obtenir la declaració de Critical Chemical Site, instar el Govern català i d’Espanya a donar suport i liderar aquest acompanyament al sector petroquímic de Tarragona per reforçar la competitivitat, la resiliència industrial i la sobirania estratègica europea.
]]>Denunciem que aquesta decisió s'ha comunicat tard i sense oferir cap alternativa, tal com ha explicat la mateixa coordinadora de Barraques. La manera d'actuar del govern socialista trenca amb dues dècades de col·laboració entre l'Ajuntament i una iniciativa consolidada dins la nostra festa major. "Barraques fa 20 anys que forma part de Santa Tecla i no es pot decidir unilateralment que en quedi fora, sense diàleg i sense una alternativa", afirma l’alcaldable, Xavi Puig.
Barraques ha contribuït durant 20 anys a enriquir Santa Tecla amb cultura popular, autogestió, participació ciutadana i oportunitats per a la música del territori. Representa una manera d'entendre les festes basades en la implicació del teixit associatiu. En aquest cas, de la mà del Casal Popular Sageta de Foc, el Futbol Club Tarraco, el Sindicat d’Habitatge de Tarragona, l’Organització Juvenil Socialista i els Pataquers de la URV, que formen part de la coordinadora de Barraques. La pluralitat és una de les grans fortaleses de Santa Tecla, i excloure Barraques és trencar amb aquest principi.
"Ens preocupa que darrere d'aquesta decisió hi hagi un canvi de model. Si es substitueix un projecte associatiu, arrelat i sense ànim de lucre per una proposta privada o comercial, Tarragona hi sortirà perdent. Les festes han de continuar sent un espai de participació ciutadana", assenyala Puig.
També considerem que aquesta decisió entra en contradicció amb els principis del Pla Estratègic de Cultura, aprovat recentment, que aposta per la participació, la mediació i el treball conjunt entre l'Ajuntament i el teixit cultural.
Per tot plegat, reiterem la nostra petició a Viñuales perquè reconsideri aquesta decisió i treballi perquè aquest projecte continuï formant part de les nostres festes. “Ens preocupa la deriva autoritària que té l'alcalde Viñuales i exigim que cesi aquesta persecució contra l’esquerra independentista de Tarragona”, conclou Puig.
]]>Per a En Comú Podem, el debat va molt més enllà d’un canvi d’ubicació. Es tracta de decidir quin model cultural vol impulsar Tarragona. «La cultura no és només la programació institucional; és també la que neix de les entitats, del voluntariat, de la participació ciutadana i de l’autoorganització. Barraques representa precisament aquesta manera de construir ciutat», assenyala la formació.
La decisió resulta especialment incoherent perquè el mateix govern municipal ha impulsat aquest any noves activitats al Passeig de les Palmeres a través del Patronat Municipal de Turisme i de Tarragona Comerç, consolidant aquest espai com un dels principals escenaris d’activitat cultural i promocional de la ciutat. Si el Passeig és adequat per acollir iniciatives organitzades per l’Ajuntament, també hauria de continuar sent-ho per a un projecte comunitari que ha contribuït durant dues dècades a l’èxit i a la personalitat de Santa Tecla.
Barraques Tarragona s’ha convertit al llarg d’aquests vint anys en molt més que un espai de concerts. És un projecte col·lectiu impulsat per entitats de la ciutat que fomenta la participació associativa, dona oportunitats a grups musicals i ofereix una proposta festiva oberta, popular i arrelada al territori. Aquest patrimoni immaterial no pot ser tractat com un element prescindible ni desplaçat sense un procés de diàleg i de construcció compartida.
«Quan una ciutat aparta els projectes que neixen de les seves entitats, no només està canviant una ubicació; està enviant un missatge sobre quin model de cultura vol construir. Les institucions han d’acompanyar i reforçar la cultura comunitària, no substituir-la ni arraconar-la», defensa Jordi Collado, portaveu de la formació.
Per aquest motiu, la formació exigeix a la consellera de Cultura, Sandra Ramos, que reconsideri aquesta decisió, obri una negociació real amb Barraques Tarragona i garanteixi que el projecte pugui continuar desenvolupant-se al Passeig de les Palmeres o, si això no fos possible, que qualsevol alternativa sigui acordada amb les entitats organitzadores i preservi l’essència del projecte.
]]>L’alcaldable republicà agraeix als departaments i als voluntaris que s’han implicat en l’esdeveniment. Tanmateix, considera que el Tour va deixar una sensació “agredolça” a la ciutadania perquè “s’ha intentat promocionar Tarragona a qualsevol preu oblidant el més important, que és la qualitat de vida de la seva gent”. Alhora, lamenta els intents de Viñuales d’impedir la llibertat d’expressió demanant retirar pancartes amb estelades durant l’etapa: “L’ordre és totalment il·legítima i per això va ser desobeïda. Sentim que els treballadors municipals haguessin de passar per aquest moment per les ínfules de l’alcalde. Com a màxim representant de la ciutat ha de vetllar pel dret a la llibertat d’expressió, no censurar-la".
Al seu torn, la portaveu d’ERC, Maria Roig, ha posat en relleu les diferents problemàtiques que ha patit la ciutadania de Tarragona arran del Tour. “Ens van dir que el Tour no ens costaria diners, però això és fals. Tota la campanya de promoció, les hores extra dels treballadors municipals, el cost de la neteja extra, les tanques publicitàries o el reasfaltatge de carrers, que en alguns llocs han acabat sent nyaps, han suposat una despesa”, expressa Roig, qui considera que les xifres de diumenge que va vendre el govern de Viñuales estan molt per sobre de la realitat.
La portaveu també apunta les restriccions de mobilitat que van començar fins quatre dies abans de la celebració de l’etapa. “Això ha suposat una paràlisi a l’hora de moure’s per la ciutat, precisament en la setmana del Concurs de Focs Artificials, i ha deixat aïllats equipaments tan importants com l’Hospital Joan XXIII. Entenem que el pas del Tour comporta restriccions de trànsit, però es podria haver fet una millor planificació perquè no afectés tanta gent i durant quatre dies”, comenta Roig, qui agraeix la feina de l’Associació de Veïns del Parc Francolí per tota la feina d’informació i seguiment que han fet durant aquests dies.
D’altra banda, els republicans lamenten la mala gestió en la neteja, amb contenidors tancats que obligaven a deixar la brossa fora. “El govern de Viñuales s’ha esforçat per construir un aparador perfecte per al visitant mentre la ciutat patia les conseqüències de la falta de planificació i d’alternatives”, manifesta la portaveu d’ERC, que també posa en relleu l’eliminació de carrils bici el darrer any com a prova del model de ciutat del govern del PSC. “El Tour ens agrada i va ser una jornada festiva que ens va fer sortir al carrer a gaudir, però existeixen altres maneres de fer les coses sense oblidar les prioritats de les veïnes i veïns. No té per què ser incompatible una cosa amb l’altra”, afegeix.
]]>Per a Junts, aquesta actuació representa el compliment d'un dels projectes que la formació va situar com a prioritari durant la negociació pressupostària amb el govern municipal. La conversió d'aquest espai en una zona de vianants no ha estat fruit de la casualitat, sinó del treball negociador del grup municipal, que va aconseguir incorporar els recursos necessaris perquè el projecte pogués tirar endavant.
"Avui Tarragona veu acabat un projecte que Junts va impulsar, va negociar i va fer possible. Quan vam defensar aquesta actuació ho vam fer convençuts que el capdamunt de la Rambla mereixia convertir-se en un espai més amable, més viu i més atractiu per als tarragonins. Avui aquell compromís és una realitat", ha afirmat el portaveu de Junts, Jordi Sendra.
El grup municipal recorda que aquesta transformació respon a una reivindicació que havia defensat des de feia temps: recuperar el tram del Balcó com un gran espai cívic, cultural i comercial, reforçant el paper de la Rambla Nova com el principal eix urbà de la ciutat.
La intervenció artística inaugurada avui culmina aquesta primera fase del projecte i dota aquest espai d'una nova identitat visual, contribuint a la seva pacificació, dinamització i atractiu per a la ciutadania i els visitants.
"Els projectes no s'improvisen. Es pensen, es negocien i s'executen. Aquesta actuació és una nova demostració que, quan Junts hi és, passen coses. Perquè quan hi ha planificació, capacitat de negociació i voluntat de transformar la ciutat, els compromisos es converteixen en fets" ha destacat Sendra.
La formació considera que aquesta transformació ha de ser el primer pas d'una actuació encara més ambiciosa sobre la Rambla Nova, avançant progressivament cap a un espai més integrat, accessible i pensat per a les persones, consolidant-la com un dels grans referents urbans, comercials i culturals de Tarragona.
"Hi ha projectes que no fan soroll mentre es negocien, però que transformen la ciutat quan es fan realitat. Aquesta és la manera de treballar de Junts: planificar, negociar i complir. Menys titulars i més resultats per Tarragona", ha conclòs el portaveu de Junts.
]]>La recuperació d'aquest espai és un resultat directe dels acords que Junts ha negociat amb el govern municipal en els pressupostos de 2025 i de 2026. En la primera negociació, Junts va aconseguir una partida de 40.000 euros per adaptar el projecte existent a les condicions exigides per la Comissió Territorial de Patrimoni Cultural de la Generalitat. En el segon acord, s'han garantit 190.000 euros addicionals per executar les obres. Sense la intervenció de Junts, el projecte hauria quedat aturat de manera indefinida.
L'Hostal del Sol, un hotel de vuit plantes construït entre 1959 i 1960, va tancar les portes el 1976. Després d'anys de processos judicials i de negociacions amb la propietat, l'Ajuntament va adquirir la finca el 2008 i l'edifici va ser enderrocat el 2010. Des d'aleshores, el solar ha restat tancat i en un estat de degradació creixent, amb problemes d'ocupació il·legal, brutícia i fins i tot un incendi. Mentrestant, les restes del Baluard de Sant Climent —una estructura defensiva del segle XVII vinculada al sistema de fortificacions modernes de Tarragona— romanien sense cap intervenció de conservació.
L'avantprojecte planteja una intervenció que combina la rehabilitació patrimonial amb la creació d'un nou espai urbà. Des del punt de vista urbanístic, preveu un recorregut accessible amb pendents màxims del 6%, una plaça polivalent per acollir activitats culturals i ciutadanes, i un mirador obert a les vistes del mar i del paisatge històric de la ciutat. Des del punt de vista patrimonial, contempla la consolidació i restauració del parament interior i la cara superior del baluard, un espai d'interpretació de les fortificacions i un mural que explica l'evolució del sistema defensiu de Tarragona des de l'època medieval fins al segle XIX.
Jordi Sendra ha destacat que «Tarragona no es podia permetre tenir un emplaçament tan estratègic en situació d'abandonament. Parlem d'un solar al Passeig de Sant Antoni, al costat d'un monument declarat BCIN, amb unes vistes privilegiades al mar. La seva recuperació era una obligació i Junts l'ha convertida en una realitat».
El portaveu de Junts ha afegit que «aquest projecte demostra que la nostra política de pactes funciona. No negociem per aparèixer en els titulars, sinó per aconseguir inversions que transformen la ciutat. En dos pressupostos consecutius hem aconseguit situar l'Hostal del Sol a l'agenda, dotar-lo de recursos i portar-lo fins a la fase d'avantprojecte. Això és política útil, i la ciutadania ho reconeix».
Sendra també ha subratllat el valor simbòlic de la intervenció: «Recuperem un balcó al mar de Tarragona. Un espai que durant anys ha estat una ferida urbana i que ara es convertirà en un lloc de trobada, de passeig i de memòria. Un lloc on els tarragonins podran gaudir del paisatge i, alhora, conèixer la història de les fortificacions que van defensar la ciutat».
Pròximament, es licitarà la redacció del projecte executiu. Junts seguirà fent el seguiment de l'actuació per garantir que els terminis es compleixen i que el projecte avança amb el rigor que mereix.
Amb actuacions com la de l'Hostal del Sol, Junts reafirma el seu compromís amb una Tarragona que aprofita el seu patrimoni, que cuida els seus espais públics i que no deixa cap racó de la ciutat a l'oblit.
]]>En Comú Podem ha defensat, en el marc del Consell Municipal de Protecció Civil, la necessitat que Tarragona incorpori al DUPROCIM (Document Únic de Protecció Civil Municipal), un marc específic de prevenció i resposta per garantir la seguretat al litoral. El grup municipal considera que la ciutat ha d’actualitzar la seva planificació davant els nous usos de platges, cales, camins de ronda i zones rocoses, especialment després de les darreres millores que s'han fet i s'estan fent al litoral tarragoní i que produirà un efecte crida en la ciutadania.
Per a En Comú Podem, el debat no pot quedar reduït a si Tarragona compleix o no els mínims legals exigits. El compliment normatiu és imprescindible, però no pot ser el sostre de l’acció municipal. La ciutat té un litoral extens, divers i cada vegada més utilitzat, amb espais de bany, passeig, activitat esportiva i contacte amb la natura que requereixen una mirada preventiva més àmplia i transversal.
“La gestió ambiental de les platges i de la costa no es pot deslligar d’una gestió de protecció civil que de forma transversal planifiqui la prevenció i la resposta de la nostra ciutat. Cuidar el litoral també vol dir fer-lo més segur”, ha defensat En Comú Podem.
El grup municipal alerta que Tarragona disposa d’una planificació general en matèria de protecció civil, però que encara falta un marc prou específic per abordar la seguretat a les platges i les zones de roques. Actualment, una part important d’aquesta mirada queda vinculada a la gestió del litoral, però En Comú Podem considera que cal avançar cap a una política compartida entre medi ambient i protecció civil. El canvi climàtic és una realitat que afecta a la seguretat i el benestar de les persones.
Aquest plantejament és especialment necessari davant el canvi d’hàbits de la ciutadania. La millora de l’accessibilitat al camí de ronda, l’augment de l’ús de cales i espais naturals i la pràctica esportiva vinculada al mar obliguen a revisar com s’informa, com es vigila i com s’actua davant situacions de risc. També cal tenir en compte factors ambientals com la variació de corrents, l’onatge, la temperatura de l’aigua i els canvis en la morfologia de determinats espais del litoral.
“El litoral de Tarragona ha canviat en la manera com s’utilitza. Hi ha més persones accedint a zones de roques, cales i espais naturals, i això obliga l’Ajuntament a planificar millor la prevenció, no només a reforçar la resposta quan ja s’ha produït una emergència”, ha assenyalat el grup municipal.
En aquest sentit, En Comú Podem proposa que l'actualització de la planificació municipal incorpori un apartat específic sobre seguretat al litoral. Aquest apartat hauria d’identificar punts de risc, zones de difícil accés, necessitats de senyalització, criteris de vigilància, protocols d’actuació i mecanismes de coordinació entre serveis municipals, cossos de seguretat, emergències i Protecció Civil.
El grup municipal considera positives les mesures que permetin reforçar la vigilància en zones de roques i difícil accés amb drons, però adverteix que la tecnologia o la presència policial no poden substituir una política preventiva estructurada. Cal combinar vigilància, informació clara, educació comunitària, senyalització eficaç i resposta ràpida davant emergències.
En Comú Podem també reclama desplegar accions comunicatives més enllà de les escoles. El grup proposa implicar el Departament de Joventut, amb capacitat d’arribar a adolescents i joves a través de xarxes socials i equipaments juvenils, i el Departament d’Esports, que manté una relació directa amb clubs, entitats i esport base de la ciutat. L’objectiu és que els missatges de prevenció arribin als col·lectius que més utilitzen el litoral per banyar-se, entrenar, saltar, passejar o fer activitats vinculades al mar.
A més, En Comú Podem ha emplaçat el govern municipal a reclamar a la Generalitat que agilitzi la tramitació i el desplegament d’un marc català de regulació del socorrisme, la vigilància i la seguretat a les platges. El grup considera que els municipis necessiten criteris més clars, recursos suficients i una normativa adaptada a la realitat actual del litoral català. En Comú Podem ja ha iniciat accions en aquest sentit amb el grup parlamentari dels Comuns.
El grup municipal també defensa estudiar experiències d’altres municipis costaners, com Sitges, que han desenvolupat dispositius més amplis de prevenció, vigilància i socorrisme. Tarragona no ha de copiar cap model de manera automàtica, però sí analitzar quines mesures poden ser útils i adaptar-les a la seva realitat territorial.
Per a En Comú Podem, Tarragona ha de passar d’una mirada fragmentada a una política integral de litoral. Això vol dir unir sostenibilitat ambiental, ús ciutadà, seguretat pública, prevenció i capacitat de resposta.
]]>L'alcaldable d'ERC, Xavi Puig, recorda que el nou POUM és un projecte que es va impulsar durant el mandat republicà i que es va desenvolupar complint els terminis previstos. "Vam assumir la responsabilitat de posar Tarragona l’endemà de l'anul·lació del POUM de 2013. Vam aprovar les Normes Urbanístiques Provisionals per garantir la seguretat jurídica, vam tirar endavant l'Avanç del POUM i vam impulsar un dels processos participatius més ambiciosos que ha viscut la ciutat. Totes les fites es van complir en un termini establert de menys de tres anys", destaca.
Des d'ERC lamenten que, després de tota aquesta feina, Viñuales no estigui donant continuïtat al ritme que requereix un pla tan important. "Del POUM ens preocupa el temps. Fa mesos que no tenim cap reunió amb el govern del PSC per conèixer l'estat dels treballs ni les possibles modificacions que es plantegen. Tarragona no es pot permetre repetir els errors del passat, amb tramitacions inacabables i resultats poc sòlids jurídicament. No volem un altre POUM trigui molt i pugui caure, per això ens posem a disposició de l'alcalde per ajudar en el que faci falta", afirma Puig.
Els republicans també proposen reforçar amb més recursos i personal l'àrea d'Urbanisme perquè pugui atendre amb més agilitat tant la gestió urbanística del dia a dia com la tramitació del nou POUM. "Tenim uns tècnics extraordinaris, però les prioritats polítiques s'han de traduir en més recursos perquè aquesta àrea pugui avançar més ràpidament i millor i no entri en una situació de paràlisi", assenyalen.
Recorden que el POUM del 2013 va necessitar catorze anys de tramitació i va acabar sent anul·lat pels tribunals. Precisament per evitar repetir errors del passat, el govern d'ERC va accelerar la redacció d'un nou planejament adaptat als reptes actuals, incorporant criteris de sostenibilitat, cohesió urbana, ampliació de l'Anella Verda, millora de la mobilitat i protecció dels espais naturals, però també preveient el sòl necessari per facilitar la construcció d'habitatge i afrontar una crisi residencial que afecta cada vegada més tarragonins i tarragonines.
També reiteren la seva preocupació per qüestions estratègiques com la preservació de Mas d'en Sorder i la protecció de l'Anella Verda, dos elements que formen part del model de ciutat sostenible que defensen. En aquest sentit, recorden que l'Avanç del POUM és un document aprovat pel Ple de Tarragona amb majoria absoluta l'any 2022 i que constitueix la base sobre la qual s'ha de redactar el nou planejament. "De vegades sentim dir que el govern ha incorporat determinades qüestions a l'Avanç del POUM, però això no és així. L'Avanç és el document aprovat pel Ple i s'ha de respectar. Si es vol un altre plantejament, el que correspon és iniciar un nou procés participatiu i aprovar un nou Avanç", remarquen els republicans.
"Vam deixar un POUM encarrilat, amb una base tècnica sòlida i avalat per la ciutadania. Ara cal lideratge polític, capacitat de treballar en equip i voluntat d'arribar a grans acords. L'alcalde ha de saber que, si el govern necessita ERC per tirar endavant un bon POUM, ens hi trobarà. Les polítiques d'habitatge i el desenvolupament econòmic necessiten seguretat jurídica, celeritat i majories àmplies. Tarragona no es pot permetre perdre més temps i nosaltres estem disposats a ajudar perquè la ciutat disposi com més aviat millor del planejament que necessita", conclou Xavi Puig.
]]>Mares que han de viure amb els avis perquè no arriben al lloguer. Pares separats a qui el jutge no dona la custòdia del seus fills perquè viuen en una habitació llogada. Persones aturades a qui se’ls demana aval per visitar un pis que en 24h ja està llogat. Matrimonis infeliços perquè no els és viable el divorci. Gent de mitjana edat que esdevé pobre després de pagar el pis. Joves que no poden marxar de ca els pares o que se’n van de Tarragona. Cada cop més ciutadans exposats a viure en condicions inacceptables o haver de marxar lluny dels seus, que som nosaltres.
Cercar a Idealista i constatar que només hi ha 24 pisos de lloguer per una ciutat de 143.260 habitants, a un preu mitjà de 1.461€, es tradueix en totes aquestes històries. Qui pot pagar aquests preus? Que el problema de l’habitatge sigui també un problema de país no és consol ni excusa per no acomplir amb el nostre deure: resoldre’l. I tenim les eines per fer-ho, si les combinem amb intel·ligència i determinació.
Fa uns dies vam entregar a l’alcalde Viñuales una proposta per a fomentar el lloguer assequible a Tarragona. Es tracta d’aplicar un parell de receptes que funcionen bé però amb unes quotes d’ambició mai vistes fins ara.
La proposta d’ERC consisteix en demanar el crèdit de 14 milions d’euros com cada any i invertir-lo íntegrament a habitatge. 12 milions per la compra i rehabilitació de pisos per tanteig i retracte. Els restants 2 milions per donar ajuts a la rehabilitació -de fins a 18mil euros- per cada pis que els particulars posin a disposició de l’Empresa Municipal d’Habitatge durant 5 anys. Els propietaris que s’hi acullin no es faran rics, però renovaran el seu patrimoni i cobraran un lloguer garantit que ajudarà a una família.
Aquesta mesura tindrà un bon impacte sobre el mercat de lloguer de Tarragona a curt i mig termini. Per un costat, suposa generar una oferta de 300 habitatges a lloguer assequible, un lloguer que no supera els 500€. Això és un benefici directe per a unes 300 famílies o unes 750 persones. Per l’altre costat, aquesta gran injecció d’oferta assequible reduirà els preus del mercat de lloguer per a tothom, un benefici valuós i massiu.
L’acció, doncs, no és només bona en termes socials sinó que és intel·ligent en termes econòmics. L’Ajuntament continua l’estratègia que va implementar el conseller Fortuny amb el govern republicà: amortitzar més crèdit del que es demana però no deixar mai d’invertir a crèdit, de forma que la ciutat redueix el deute viu sense deixar d’apostar per la seva pròpia millora.
Adquirir habitatge no és una despesa sinó una inversió amb retorn. Primer perquè l’Ajuntament cobrarà uns lloguers que permetran recuperar la inversió en menys de 15 anys. I segon perquè l’Ajuntament no perd tots aquests recursos sinó que els transforma en un patrimoni immobiliari que anirà augmentant el seu valor. És una decisió justa i racional.
I el que és el més important, estarem oferint llar, oportunitats i prosperitat a la nostra gent, en el marc d’aquesta formidable crisi d’habitatge. Tarragona ha de posar el benestar i la prosperitat de les persones al centre de totes les seves polítiques i en aquest sentit la nostra proposta marca un rumb atrevit i valent. Viure a Tarragona, ni més ni menys.
]]>En primer lloc, ERC proposa la construcció de nous vestuaris al costat del camp actual per poder donar resposta immediata a aquesta manca d’espais i garantir el desenvolupament del futbol femení. En segon lloc, planteja la previsió d’una ampliació futura de les instal·lacions esportives mitjançant la reserva de sòl al nou POUM per a la possible construcció d’un segon camp de futbol. I, finalment, reclama la recerca d’un espai adequat perquè el club pugui desenvolupar les tasques de gestió i direcció de l’entitat.
“El Club Escola de Futbol Sant Pere i Sant Pau és un exemple de com l’esport de base pot generar cohesió, valors i comunitat al barri i a tota la ciutat”, ha destacat l’alcaldable d’ERC, Xavi Puig. Ha afegit que “quan un projecte esportiu arriba a aquest nivell de creixement, les institucions han de ser capaces d’acompanyar-lo amb les infraestructures necessàries perquè no es vegi limitat en el seu potencial, especialment en un àmbit tan important com el futbol femení. Estem parlant d’un club referent a la demarcació, que lidera el futbol femení federat i que necessita espais per continuar creixent i donant oportunitats a més nenes i joves”.
D’altra banda, ERC ha presentat una moció per atendre les necessitats urgents de la Protectora d’Animals i Plantes de Tarragona. La proposta planteja actualitzar el suport econòmic de l’Ajuntament en els futurs pressupostos per adaptar-lo a la realitat actual, tenint en compte que l’entitat atén prop de 290 animals i gestiona centenars d’adopcions anuals, en un context d’increment dels costos veterinaris i de manteniment. El grup municipal recorda que el conveni amb la Protectora s’ha mantingut en 20.000 euros anuals, una xifra que considera insuficient davant l’augment de la càrrega de treball i les necessitats del servei.
"La Protectora fa una gran feina, però no pot continuar assumint més responsabilitats amb els mateixos recursos de fa anys. Cal actualitzar el suport econòmic municipal i accelerar les millores del refugi de Riu Clar per garantir el benestar dels animals i la viabilitat del servei”, explica el conseller Carles Farré.
La moció també reclama accelerar la millora i ampliació de les instal·lacions del refugi de Riu Clar, on ja hi ha prevista una partida de 50.000 euros al pressupost de 2026, amb l’objectiu de garantir unes condicions adequades per a l’atenció dels animals.
Per últim, els republicans també presenten una moció per a millorar la seguretat vària a l’encreuament de la N-340 entre Tarragona i La Canonja, un punt negre de la xarxa viària amb risc per a treballadors i vianants del Polígon Sud. “És un punt fosc que no pot esperar més. Proposem substituir l’actual sistema de semàfors per una solució de més seguretat, com una rotonda o sistemes intel·ligents de regulació del trànsit", afirma el conseller Jordi Fortuny. Des d’ERC també reclamen la construcció d’un pas elevat o subterrani per a vianants i ciclistes i la instal·lació immediata de mesures de control de velocitat, com radars de tram o fixos, mentre no s’executin les obres estructurals.
]]>En una roda de premsa celebrada aquest dimecres al matí al consistori tarragoní, i acompanyada pels consellers del grup municipal, la líder tarragonina ha explicat que el Cementiri dels Jans és un dels espais patrimonials únics a la ciutat, però que encara és poc conegut per una part de la ciutadania i que, a més, que s'ha de seguir mantenint. “L’espai està protegit com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) i ara opta a ser Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), però després d’una dècada tancat al públic, si bé hi ha hagut intervencions de rehabilitació i consolidació per part de la propietat, és important que aquest patrimoni pugui revertir a la ciutat”, ha manifestat Martorell.
El Grup Municipal del PP, mitjançant la moció, ha instat a reprendre i intensificar les negociacions amb el Regne Unit, que és el titular de l’espai, per aconseguir una cessió o qualsevol altra fórmula jurídica que faci possible la conservació i la reobertura al públic. A més, s’ha demanat elaborar un projecte de posada en valor del Cementiri dels Jans, i paralitzar el projecte de construcció d’un carrer en un dels laterals del cementiri per l’alt risc d’afectació en el conjunt protegit. “S’ha d’iniciar un estudi sobre la seva necessitat real en matèria de mobilitat a la zona, perquè actuar just a tocar del cementiri representat un perill real”, ha expressat Martorell. La popular també reclamarà impulsar la creació d’una Ruta de les Guerres de l’Edat Moderna de Tarragona, que integri la Farsa Braga, el Fortí de Sant Jordi, el Fortí de la Reina, el monument a Rafael Casanova i el Cementiri dels Jans.
L’origen del cementiri es remunta a la presència de les tropes britàniques a la ciutat durant la Guerra de Successió Espanyola i la necessitat de tenir un cementiri no catòlic a Tarragona. “És un testimoni únic de la relació històrica entre Tarragona i el Regne Unit i aporta un valor patrimonial del conjunt reconegut. Hi ha dues criptes amb elements arquitectònics singulars i que compta amb enterraments de gran interès històric que expliquen una part important de la memòria col·lectiva de la ciutat”, ha conclòs la portaveu.
]]>