En Comú Podem Tarragona celebra l’inici dels treballs d’excavació i adequació del solar del carrer Joan Fuster 21, a la Vall de l’Arrabassada, que representa el primer pas per fer realitat una promoció de 40 habitatges de lloguer assequible al barri.
La formació reivindica que aquest projecte porta el segell de la feina política de Jordi Collado i d’En Comú Podem a l’Ajuntament de Tarragona. Una feina que ha permès situar l’habitatge al centre de les negociacions pressupostàries i mobilitzar recursos públics per ampliar el parc d’habitatge assequible de la ciutat.
En aquest sentit, recorden que, en la negociació dels pressupostos de 2025, Jordi Collado va aconseguir un acord de 9 milions d’euros específicament per a polítiques d'habitatge: 2 milions destinats a la compra d'immobles per incorporar-los al parc de lloguer social i 7 milions més per a la construcció de nous habitatges públics.
A més, amb els acords pressupostaris posteriors, s'han compromès més de 17,5 milions d'euros en polítiques d'habitatge durant el mandat, una xifra que evidencia l'impacte de la negociació política d'En Comú Podem.
Pel que fa a l'actuació que avui comença a la Vall de l'Arrabassada, la primera fase d'excavació i moviment de terres té un pressupost de licitació de 760.046,44 euros (IVA inclòs) i una durada prevista de sis setmanes. Els treballs permetran preparar el solar per a la futura construcció dels 40 habitatges, que tindran superfícies d'entre 70 i 80 metres quadrats construïts.
«Això és exactament per al que serveix la política i per al que serveixen els pressupostos: per transformar la vida de la gent. Avui no parlem d'una promesa electoral ni d'un titular, parlem d'una obra que comença, de recursos públics que es mobilitzen i de 40 habitatges que podran formar part del parc de lloguer assequible de Tarragona. I això també porta el segell de la feina que hem fet des d'En Comú Podem», assenyalen des de la formació.
«Qui vota en contra d'aquests pressupostos, vota en contra de fer possible aquestes inversions»
En Comú Podem considera que cal explicar amb claredat que les inversions no apareixen per generació espontània. Són el resultat de decisions polítiques, negociacions i acords pressupostaris. Per això, la formació critica els discursos d'aquells grups que reivindiquen l'habitatge públic, però que després voten en contra dels pressupostos que permeten impulsar-lo.
«No es pot omplir la boca parlant del dret a l'habitatge i després votar en contra dels recursos que permeten comprar pisos, construir-ne de nous o ampliar el parc públic. Cal menys discurs i més compromís. Qui vota en contra dels pressupostos que fan possibles aquestes actuacions està votant en contra que es puguin dur a terme», remarquen.
La formació defensa que Tarragona necessita mantenir aquesta línia d'inversió i continuar ampliant el parc públic d'habitatge. «Nosaltres tenim clar de quina banda estem: de la gent que necessita un lloguer assequible, dels joves que volen emancipar-se i de les famílies que no poden assumir els preus actuals del mercat. I continuarem treballant perquè l'habitatge sigui un dret i no un negoci».
]]>Feia tretze anys que vivien en aquella casa. Tretze anys pagant el lloguer, complint les seves obligacions, construint una llar, i malgrat tot, estaven a punt de perdre-la per uns incompliments que no eren seus.
Però aquell matí vaig tornar a casa amb un nus a l’estómac i amb moltes preguntes i reflexions al cap. Vivim pensant que certes desgràcies sempre passen als altres, que perdre casa teva és una realitat llunyana. Però la vida pot girar-se de cop: una malaltia, la pèrdua de la feina, una crisi econòmica o una injustícia que no has provocat. Ningú no té la tranquil·litat garantida per sempre perquè ningú no està tan lluny de la vulnerabilitat com es pensa. NINGÚ!
Però les paraules que més em van colpir van ser les de l’Annabel. Enmig d’una situació duríssima, va tenir la valentia de reconèixer que el seu cas havia rebut atenció perquè ella era qui era: per la seva família, pel seu germà conegut, perquè era blanca i catalana. I es va preguntar què hauria passat si tinguessin uns altres noms, un altre origen o un altre color de pell. Potser no hi hauria hagut tantes càmeres, potser no hi hauria hagut tanta gent, potser ningú no hauria escoltat el seu crit d’auxili.
Em va fer mal. Molt mal.
Aquella reflexió, feta per qui estava a punt de perdre casa seva, em va semblar d’una generositat immensa. Perquè no reclamava només una solució per a ella, ens obligava a mirar totes les altres persones que sovint no veiem.
Darrere de cada desnonament hi ha vides. Hi ha infants que poden perdre l’habitació on han crescut i jugat. Hi ha pares i mares que intenten dissimular la por. Hi ha anys d’esforç i records que no caben en cap expedient judicial. I, sobretot, hi ha una pregunta inevitable: com pot ser que l’habitatge, una necessitat tan bàsica, acabi sotmesa a interessos que deixen les persones en segon terme?
El desnonament es va ajornar 60 dies, com a mínim va ser un alleujament, però no una solució definitiva. La incertesa continua i viure amb la por de perdre la llar o no saber on anar no és viure en pau.
De tornada cap a Tarragona, al cotxe amb la Yolanda (una altra amiga) vam parlar del que acabàvem de viure. I una idea no se’ns n’anava del cap: avui són ells, però demà podríem ser nosaltres. Qualsevol de nosaltres.
Abans de jutjar una família que perd casa seva, hauríem de preguntar-nos què li ha passat. Abans de mirar cap a una altra banda, cal recordar que ningú no està vacunat contra la vulnerabilitat.
Aquell dia vaig anar a acompanyar uns amics. Vaig tornar pensant en totes les persones que afronten el mateix sense ningú al seu costat, ja que perdre la casa no hauria de ser mai una qüestió d’indiferència.
Aquell dimarts en arribar a casa, em vaig fer una pregunta que encara em ronda pel cap: si tots podem ser vulnerables, per què ens costa tant posar-nos a la pell de qui avui ho és?
La vulnerabilitat no és cosa dels altres. És una possibilitat que ens acompanya a tots.
Potser el dia que entenguem que darrere de cada porta hi ha una vida, i no simplement un habitatge, començarem a construir una societat una mica més justa.
]]>La proposta dels republicans demana acabar amb la degradació urbana i l’aïllament social del barri, així com la reparació dels desperfectes dels espais públics que són propietat de la Generalitat de Catalunya. “Cal una dotació pressupostària que permeti millorar els espais i garantir un manteniment periòdic”, apunta Sans, qui també posa èmfasi en què l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (com a titular d’una bona part dels pisos) es reuneixi amb el veïnat i executi una actuació integral dels edificis, establint els mecanismes necessaris per intervenir en els de propietat compartida.
“Els Blocs de Colors requereixen l’impuls de moltes accions, tant a nivell urbà com social i comunitari”, manifesta la diputada republicana. En aquest sentit, la Proposta de Resolució demana la promoció de polítiques de suport a l’èxit educatiu i la inserció sociolaboral. “Abordar totes aquestes necessitats requereixen que Generalitat i Ajuntament impulsin una taula de treball en la qual participi el veïnat, que és qui viu i coneix la realitat de primera mà”, posa en relleu Sans.
La Comissió de Territori i Habitatge ha aprovat aquest matí la Proposta de Resolució. Tanmateix, des d’ERC han manifestat la seva sorpresa davant l’abstenció del PSC en diversos punts, concretament en els que fan referència a les accions per acabar amb la degradació urbana dels espais de la seva titularitat i garantir la seva neteja i manteniment, de la mateixa manera que els republicans demanen al consistori fer-ho en la part que li correspon.
“La Generalitat és propietària de bona part dels habitatges, molts ocupats, i dels espais comuns, profundament degradats. Té una responsabilitat directa que reclamem que exerceixin”, exposa l’alcaldable d’ERC a Tarragona, Xavi Puig, qui celebra la gran majoria que ha recolzat “aquest mandat democràtic que hem enviat a la Generalitat”.
No obstant això, des d’ERC veuen amb preocupació que el PSC, que governa la ciutat i el país, s’hagi abstingut, tal com argumenta l’alcaldable republicà des del Parlament, on membres d’ERC Tarragona s’han desplaçat avui per acompanyar les veïnes i veïns durant el debat a la Comissió de Territori i Habitatge. “Estem al seu costat i continuarem reclamant totes les millores fins que es facin realitat. La gent dels Blocs de Colors mereix un barri i una vida dignes i una Generalitat i un Ajuntament que els cuidi i els estimi”, reivindica Puig.
]]>Perquè traduir no és només portar una obra d’una llengua a una altra. És posar una llengua a prova. Cada traducció obliga a buscar paraules, ritmes, registres i solucions noves. Una literatura es transforma també a través d’allò que llegeix, i la catalana ho ha fet al llarg de la seva història. Carner, Riba o Sagarra no van ser només grans escriptors, sinó també traductors que van introduir noves formes i nous models en la literatura catalana.
Traduir literatura és també una forma de creació. El traductor no trasllada simplement paraules: ha de reconstruir una veu, una música, un món. Ha de decidir què fa amb una ironia, un joc de paraules, una expressió sense equivalent o un ritme que forma part indestriable del text. Potser per això la vella fórmula traduttore, traditore continua tenint alguna cosa de certa: tota traducció implica una transformació. Però allò que es perd en el trajecte pot donar lloc també a alguna cosa nova. Ens ho explica molt bé el conegut traductor Pau Vidal en una entrevista feta a Riudelletres: «quan un amic meu italià molt renegaire diu ‘porco cane’ ha dit (literalment) ‘verro gos’ (o ‘gos verro’, que és igual d’absurd) però ha volgut dir ‘càsum l’hòstia’. No cal aclarir quina és l’essència de l’expressió, oi?».
A Tarragona tenim un exemple especialment valuós d’aquest reconeixement. El Premi de Traducció Vidal Alcover, que forma part dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona, fa més de dues dècades que reivindica la traducció literària i contribueix a fer possible que obres de la literatura universal arribin als lectors en català. El premi ens recorda que darrere d’un llibre traduït hi ha també una lectura, una interpretació i una escriptura. I que aquesta feina, sovint discreta i poc visible, mereix ser reconeguda.
Però la traducció té una altra direcció. No només volem que les literatures del món arribin al català; també volem que la literatura catalana pugui viatjar. I aquí les dades recents conviden a l’optimisme: durant el 2025 es van traduir a altres llengües 385 obres d’autors en català, la xifra més alta del que portem de segle.
Darrere d’aquesta xifra hi ha noms com Mercè Rodoreda, Albert Sánchez Piñol o Irene Solà, però també molts altres autors que, a través de la traducció, han trobat lectors més enllà del nostre àmbit lingüístic. I darrere de cada traducció hi ha, de nou, un traductor que fa possible aquest viatge. Potser aquesta és, en definitiva, una de les grans virtuts de la traducció: ens recorda que les literatures no són illes. Són llocs de pas. Entren veus de fora, en surten veus pròpies i, en aquest moviment, les llengües es fan més riques.
Traduir al català és portar el món a casa. Traduir la literatura catalana és obrir la porta perquè el món ens conegui. Necessitem les dues direccions. Perquè una literatura viva no és una literatura que es tanca per protegir-se, sinó una literatura que sap escoltar.
]]>Amb aquesta proposta, defensen que els pressupostos municipals han de servir per donar resposta a les principals necessitats dels tarragonins i tarragonines. “L’Ajuntament té capacitat econòmica per fer un pas endavant. Els pressupostos han de servir per millorar la vida de la gent. Els grans reptes de ciutat no admeten mitges tintes", afirma l’alcaldable d’ERC, Xavi Puig.
ERC proposa destinar 20 milions d’euros a incrementar el parc d’habitatge de lloguer assequible i avançar cap a un model que permeti contenir els preus a Tarragona. La proposta preveu assolir els 350 habitatges i facilitar que més persones puguin accedir a un lloguer per sota dels 600 euros mensuals.
Els republicans plantegen mobilitzar aquests recursos aprofitant la capacitat econòmica municipal. La proposta pren com a referència els prop de 19 milions d’euros que van quedar sense executar de l’any anterior, als quals se suma el milió d’euros anual que habitualment es destina a polítiques d’habitatge. Per a ERC, això és “una mesura amb un gran impacte postitiu sense cap sobrecost per a la ciutat”.
La major part dels recursos es destinarien a adquirir habitatges mitjançant tanteig i retracte, incorporant-los al parc públic municipal perquè es puguin gestionar a través d’SMHAUSA. Una altra part es dedicaria a ajuts per rehabilitar habitatges de particulars, condicionats a que es posin a disposició del mercat de lloguer assequible a través de l’empresa municipal.
La segona gran proposta d’ERC és reservar 8 milions d’euros per climatitzar les 21 escoles de la ciutat i garantir unes condicions adequades per a l’alumnat, el professorat i la resta de treballadors i treballadores dels centres educatius. “En el context actual de canvi climàtic, és inacceptable que la canalla, el professorat i els treballadors i treballadores de les escoles hagin de suportar temperatures extremes a les aules. La calor afecta el benestar, la salut i el rendiment educatiu”, assenyala Puig.
Els republicans defensen que la climatització s’ha d’abordar amb una planificació que eviti greuges comparatius entre centres i garanteixi que tots els infants puguin estudiar en condicions adequades. També recorden que aquesta inversió podria recuperar-se parcialment mitjançant el finançament de la Generalitat, que ha anunciat la voluntat d’assumir el cost d’aquestes actuacions.
La tercera línia d’actuació preveu invertir 8 milions d’euros per a la millora i l'accessibilitat de l'espai públic, amb una atenció especial a les voreres i a l’estat de l’asfaltat dels carrers. El Grup Municipal d’ERC considera que les voreres són essencials per garantir una ciutat accessible, segura i amable per als vianants, però denuncia que les inversions actuals són insuficients. La proposta planteja renovar-les, ampliar-les quan sigui possible i construir-ne de noves allà on calgui, amb l’objectiu de millorar l’accessibilitat i la mobilitat quotidiana.
Pel que fa a l’asfaltat, els republicans reclamen una actuació planificada que prioritzi els carrers més transitats i deteriorats i que no es limiti a intervencions puntuals. “Amb el Tour vam veure com s’asfaltaven trams concrets dels carrers per on havia de passar la cursa. Tarragona necessita una política de manteniment que doni resposta al conjunt de la ciutat, no actuacions puntuals vinculades a esdeveniments”, afirma Puig.
ERC recorda que va donar suport als pressupostos del 2024, els del primer any del mandat, perquè entenia que els acords assolits podien contribuir a millorar Tarragona. Tot i això, els republicans denuncien que el govern de Viñuales ha incomplert bona part dels acords, fet que ha deteriorat la confiança necessària per arribar a nous acords.
“ERC ha demostrat que està disposada a arribar a acords quan serveixen per millorar Tarragona. El problema és que Viñuales no ha complert bona part dels compromisos que va assumir i, en alguns casos, fins i tot se n’ha desdit”, assenyala Puig. “Però Tarragona no pot continuar esperant. És per això que plantegem que aquestes actuacions quedin pressupostades, amb recursos reservats per al pròxim mandat”, conclou Puig.
]]>Parlem de persones que van començar a treballar amb catorze o quinze anys, que han passat dècades a la indústria, al camp, a la construcció o als serveis i que, després de més de quaranta anys cotitzant, pateixen una reducció permanent de la pensió per haver-se jubilat anticipadament. No demanen cap privilegi. Demanen justícia.
El maig de 2018, Esquerra Republicana, a iniciativa del diputat tarragoní Jordi Salvador i Duch, va presentar al Congrés una proposició no de llei per eliminar aquests coeficients, tant en les jubilacions voluntàries com en les involuntàries, i corregir les pensions ja reconegudes. Aquella iniciativa es va aprovar el 26 de setembre de 2018. Fa vuit anys! I la reforma encara és pendent.
Celebrem que En Comú Podem hagi portat al Ple la proposta d’ASJUBI40. Però també cal recordar que forces del seu espai polític van participar en el Govern espanyol i que aquesta reivindicació no es va resoldre. No n’hi ha prou amb presentar mocions als ajuntaments. Cal convertir els compromisos en lleis quan es tenen responsabilitats de govern. És una qüestió de coherència. Per tant esperem que sigui qui mani a Madrid tiri endavant la proposta, doncs tots els grups polítics han donat suport a Tarragona.
I podem pensar com diria Josep Pla: «I això qui ho paga?». Doncs posem-hi números. El mateix Govern espanyol calcula que eliminar aquestes penalitzacions als pensionistes afectats actualment costaria 3.358 milions d’euros anuals. Una quantitat important, certament, però que representa aproximadament l’1,77% dels gairebé 190.000 milions destinats a pensions el 2025. Per tant, no parlem d’una despesa desconeguda ni podem donar per fet que sigui inassumible.
És més, els ingressos per cotitzacions socials van créixer un 7,4% interanual fins al juliol de 2026. Aquest creixement no significa que els diners estiguin disponibles automàticament, però demostra que reforçar els ingressos mitjançant més ocupació, millors salaris i cotitzacions és una via real que cal continuar explorant.
I encara hi ha una altra qüestió. Les pensions no són només despesa pública: també sostenen l’economia. Un estudi del Banc d’Espanya constata que, en determinades estimacions, l’augment de les pensions es trasllada gairebé íntegrament al consum de les llars. Parlem de més activitat als mercats, als comerços i als serveis. Una part d’aquesta activitat també genera recaptació fiscal. Tot plegat ens obliga a estudiar-ne no només el cost brut, sinó també els retorns econòmics i socials.
ASJUBI40, que fa anys que manté viva aquesta reivindicació, ha reconegut públicament el compromís de Jordi Salvador i Duch. Segons la moció, hi ha més de 870.000 pensions afectades a l’Estat, més de 207.000 a Catalunya i una estimació de 4.200 a Tarragona.
Des d’Esquerra Republicana continuarem defensant aquesta causa, com ja vam fer el 2018. Celebrem el consens de Tarragona, però no volem un altre acord guardat en un calaix. De fet queda clar que l'única garantia de no deixar-ho en un calaix és la insistència d’ERC i d'ASJUBI40
Quaranta anys cotitzats mereixen reconeixement, no una penalització permanent. La justícia amb els pensionistes no pot esperar vuit anys més.
]]>Per a ERC, aquesta retirada evidencia la feblesa d’un projecte de ciutat que el govern del PSC pretenia tirar endavant amb una majoria pírrica, sense prou transparència i sense un debat rigorós sobre les conseqüències que tindria per a Tarragona.
L’alcaldable d’ERC, Xavi Puig, qüestiona la manera com s’ha gestionat. “Celebrem que Viñuales hagi hagut de fer un pas enrere. No es pot impulsar un projecte de ciutat sustentat en els consellers no adscrits i només dos partits, sense una majoria sòlida ni un consens ampli. El Banc d’Espanya és patrimoni de Tarragona i no es pot decidir el seu futur d’aquesta manera”, afirma.
Els republicans denuncien que Viñuales volia portar a votació una cessió patrimonial de gran transcendència sense facilitar tota la informació necessària als grups municipals. “Podem tenir discrepàncies polítiques sobre el futur del Banc d’Espanya, però el que ens fa qüestionar el model de ciutat del PSC és que vulgui tirar endavant una operació així sense transparència, sense consens i sense explicar què hi guanya Tarragona. Ens volien fer votar a cegues”, assenyala Puig. “Governar bé vol dir governar amb transparència i comptant amb la ciutadania, no prescindint-ne. Tothom sabia que aquest projecte no seria immediat: parlem d’un horitzó de cinc anys i d’un cost patrimonial molt elevat per a Tarragona. No entenem les presses per aprovar-lo sense tenir tota la informació”, afegeix.
“L’alcalde Viñuales diu que tornarà a portar la cessió gratuïta del Banc d’Espanya a l’Estat després de les eleccions i que llavors, ha deixat entreveure que comptarà amb el suport de Junts. Això és així?” ha preguntat el conseller Puig. “Això no va de Paradores, va de fer les coses bé o malament, amb transparència o sense. Esperem que el que queda de mandat es treballin les coses de ciutat amb el respecte que els tarragonins i tarragonines mereixen” apunta l’alcaldable d’ERC.
Els republicans també demanen aclarir qui ha elaborat els renders de Paradores que s’han difós als mitjans i quina base tècnica tenen. Assenyalen les semblances amb recreacions presentades el 2011 i reclamen explicacions sobre la seva autoria i viabilitat urbanística. A més a més, afegeixen que “la proposta de Paradores al Banc d’Espanya va ser una resposta desesperada de Viñuales quan ERC va presentar la seva proposta d’un centre cívic i cultural. Tots els documents de l’expedient son a partir del 14 de setembre i la proposta nostra de l’1 de setembre”, indiquen.
ERC defensa que el Banc d’Espanya ha de continuar sent una oportunitat per dotar Tarragona d’un equipament públic al servei de les entitats, la cultura i la ciutadania. “El Banc d’Espanya no és de Viñuales, és de Tarragona. No es pot cedir patrimoni públic sense explicar què hi guanya la ciutat” conclou Puig.
]]>La licitació és fruit de l’acord assolit per En Comú Podem en la negociació dels pressupostos de la Generalitat amb el Govern de Salvador Illa. La formació reivindica que la seva feina negociadora ha estat clau per incorporar aquest projecte als comptes de la Generalitat i fer possible que ara comenci a avançar.
El contracte té un pressupost base de licitació de 445.969,78 euros, IVA inclòs, i preveu un termini de dotze mesos per a la redacció del projecte i els estudis necessaris. El concurs valorarà especialment la funcionalitat, la contextualització, la qualitat arquitectònica i la sostenibilitat de la proposta.
El portaveu d’En Comú Podem Tarragona, Jordi Collado, ha celebrat que el projecte comenci a fer-se realitat: «Avui és una bona notícia per a Tarragona i una demostració que la negociació política serveix per aconseguir resultats. Gràcies a la feina d’En Comú Podem en la negociació dels pressupostos de la Generalitat amb el Govern de Salvador Illa, vam aconseguir que aquest projecte fos una realitat pressupostària i avui en veiem el primer pas amb la licitació».
Collado ha remarcat que «aquesta és la manera de fer política que defensem: negociar, aconseguir compromisos i garantir que es compleixin. No ens conformem amb les paraules; volem que els acords es tradueixin en millores concretes per a la ciutadania de Tarragona».
En Comú Podem Tarragona considera que el nou Institut Escola l’Arrabassada és un avenç per reforçar l’educació pública i donar resposta a les necessitats educatives de la ciutat. La formació en farà seguiment perquè el projecte continuï avançant fins a la construcció del nou centre.
Consulteu la licitació al web de Contractació pública.
]]>
El lloc no era casual: Tarragona, com l’edifici del Banc d’Espanya, es debat entre esdevenir un aparador per a turistes o una ciutat on viure millor, entre fugir endavant o bastir majories guanyadores a través del diàleg.
A tots ens amoïna veure que s’associa el nom de Tarragona amb casos de corrupció, que no s’avança amb el POUM al ritme que toca o l’absentisme de l’alcalde a bona part de les manifestacions culturals de la ciutat. És el cas paradigmàtic dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona, que duen el nom de la ciutat i se situen d’entre els més prestigiosos en llengua catalana, i als quals el batlle no ha assistit mai.
No em resigno a acceptar que això és el que ens mereixem i treballo per proposar un nou govern arrelat a la gent, a la cultura i als sectors econòmics més dinàmics de la ciutat. Vull oferir-li a Tarragona un lideratge obert i dialogant, amb estima, compromís i valors.
Tenim un projecte per a Tarragona que és el fruit d’anys de treball còmplice amb la nostra pròpia ciutat i que podem resumir a partir de les nostres tres consignes.
Tarragona ets tu! Aquest meravellós eslògan transmet la idea que la ciutat no pertany a les quatre elits que tradicionalment han pres les grans decisions en nom de totes i tots. No és només un desig: va ser la màxima que va presidir el procés participatiu del nou POUM quan jo mateix portava urbanisme. A les sessions de treball hi participaven els sectors econòmics, veïnals, ecologistes i socials, enriquint amb la seva perspectiva el futur de la ciutat, com en la pinya d’un castell on tothom hi té cabuda.
Ambició republicana! Aquest és el títol de la conferència que vam presentar la meva companya Maria Roig i jo mateix fa poc més d’un any. Tenim claríssim que els grans reptes de ciutat com l’habitatge, la neteja o la seguretat, no s’arreglaran amb mitges tintes sinó amb altes dosis de coratge i determinació, és a dir, amb una gran ambició a favor de la ciutat i la seva gent.
Quan alertem que els nous habitatges assequibles s’han de comptar per milers i no desenes, que Tarragona ha d’estar tan neta com Salamanca, que el servei d’ictus ha de funcionar les 24 hores de cada dia, que les mercaderies han de circular lluny dels nuclis poblats i que Tarragona ha de tenir l’estació ferroviària central estem practicant aquesta ambició tarragonina i republicana. I sovint, aquest exercici el fem de la mà de plataformes, entitats i federacions veïnals!
Caminem amb tu! Perquè una idea presideix la nostra manera d’entendre la política local: cal fer-la al costat de la gent. Per a prendre nota de les seves necessitats i els seus anhels i per a implementar aquesta transformació que Tarragona necessita, la qual farem sense deixar ningú enrere.
Després d’anys de diàleg amb la nostra ciutat, des del gran centre fins al barri més petit i perifèric, tinc clar el rumb per omplir de vida Tarragona i compartir-ne el timó amb la seva gent. Treballar per una ciutat cohesionada i sostenible que s’estimi a si mateixa i que s’estimi el seu país. Compto amb el millor equip per fer-ho possible però, i això és important, m’agradaria comptar amb tu!
]]>La moció sobre les pensions, impulsada a petició d’ASJUBI40 (Associació Jubilació Anticipada sense Penalització), reclama eliminar els coeficients reductors que s’apliquen a les persones que es jubilen anticipadament després d’haver cotitzat 40 anys o més, tant en els casos de jubilació voluntària com involuntària.
La iniciativa també demana revisar les pensions de les persones que ja pateixen aquestes reduccions, que es mantenen de manera permanent encara que posteriorment arribin a l’edat ordinària de jubilació.
Segons les dades recollides a la moció, a Catalunya hi ha 207.066 pensions de jubilació anticipada amb coeficients reductors corresponents a persones amb 40 anys o més cotitzats. Pel que fa a Tarragona ciutat, el document estima que aquesta situació afecta uns 4.200 veïns i veïnes pensionistes.
«Després de quaranta anys treballant i cotitzant, ningú hauria de veure com la seva pensió queda penalitzada de manera permanent per haver-se jubilat anticipadament», defensa Collado. «Parlem de reconèixer una vida de feina i d’evitar que les persones que han contribuït durant dècades al sistema públic de pensions hagin d’assumir un greuge que es manté fins al final de les seves vides».
La moció insta el Govern de l’Estat i els grups parlamentaris del Congrés i del Senat a culminar la reforma legislativa necessària, garantir la revisió de les pensions ja reconegudes i reforçar la suficiència de les prestacions. També planteja incorporar una perspectiva de gènere i protegir les trajectòries laborals interrompudes per les tasques de cura.
Collado també defensarà la creació del Parc Natural del Gaià, una iniciativa que reclama a la Generalitat de Catalunya una gestió integral de la conca i la unificació dels espais naturals protegits que actualment es troben fragmentats.
La proposta parteix de la feina de la Taula de Governança de la conca del Gaià i de la implicació dels ajuntaments, els consells comarcals i les entitats ambientals i de custòdia del territori. L’objectiu és superar la fragmentació administrativa que dificulta una protecció efectiva d’aquest espai natural, que abasta 23 municipis, cinc comarques i dues províncies.
La iniciativa planteja ampliar i connectar els espais protegits, incloent-hi trams fluvials actualment desprotegits, la plana del Vinyet de Tarragona, l’entorn litoral d’Altafulla i el llac de Formigosa, a Querol. També reclama un òrgan de governança que garanteixi la participació activa dels ajuntaments i de la societat civil.
«La protecció del Gaià necessita una visió de conjunt i recursos estables. No podem continuar gestionant un mateix ecosistema com si fossin espais aïllats», assenyala Collado. «Cal que la Generalitat assumeixi el lideratge necessari per garantir-ne la conservació i fer-la compatible amb l’activitat econòmica local i la vida dels municipis».
La tercera moció, que presentarà Toni Carmona, recull la proposta de l’Associació Cultural Resistència Bandera Negra per incorporar siluetes del bestiari del Seguici Popular als semàfors de vianants de Tarragona.
La iniciativa proposa estudiar la viabilitat tècnica, normativa i econòmica de substituir els pictogrames habituals per figures inspirades en elements emblemàtics de la cultura popular tarragonina. La proposta se centra especialment en l’àmbit comprès entre la Rambla Vella i la Rambla Nova i en els passos de vianants vinculats al recorregut de la cercavila de Santa Tecla.
L’objectiu és apropar el patrimoni festiu a la vida quotidiana, reforçar la identitat cultural de la ciutat i convertir els semàfors en una eina educativa per als infants, vinculant la cultura popular amb l’aprenentatge dels hàbits de mobilitat segura.
La moció preveu que els dissenys es desenvolupin amb la participació de les entitats del Seguici i dels serveis municipals competents, garantint en tot moment la visibilitat dels senyals, l’accessibilitat i la seguretat viària.
«La cultura popular forma part de la identitat de Tarragona i també pot ser present en els espais més quotidians de la ciutat», explica Carmona. «És una proposta que permet combinar patrimoni, educació viària i identitat local sense renunciar a la seguretat dels vianants».
]]>ERC alerta del greuge econòmic que suposa cedir gratuïtament un edifici que Tarragona ja va pagar a l’Estat. En el seu moment, la ciutat va assumir el cost d’un solar edificable valorat en 3,3 milions d’euros de l’època, a més de la Biblioteca de l’antiga Facultat de Lletres de la Imperial Tàrraco.
“Amb quin criteri regalem ara aquest equipament a l’Estat quan en el seu dia Tarragona el va pagar tan car?”, qüestiona Xavi Puig, alcaldable d’ERC, que considera que les possibles inversions futures no poden justificar la cessió perquè implicarien quantiosos beneficis per una societat mercantil estatal.
Des del grup municipal denuncien que, en les negociacions entre l’Ajuntament i l’Estat liderades per governs socialistes a banda i banda, Tarragona hi surt perdent. Consideren que, si es va establir un preu per rebre el bé, també s’hauria d’establir una compensació equivalent per cedir-lo. “Sinó, el tracte seria desigual i injust per a la ciutat”, afirma Puig.
En aquest sentit, els republicans rebutgen que la cessió es justifiqui únicament amb la previsió d’una futura inversió estatal, atès que aquesta implicara beneficis per l’estat. A més, alerten que el futur ús hoteler quedaria en mans de Paradores, “una societat mercantil que gestionaria l’espai amb criteris d’explotació econòmica, mentre que la ciutadania perdria l’oportunitat de disposar d’un nou equipament públic al centre de Tarragona” explica l’alcaldable d’ERC.
Més enllà del greuge econòmic, des d’ERC lamenten la manca de transparència sobre el projecte de Paradores. Asseguren que no disposen de la documentació necessària per analitzar el projecte i que només han conegut els detalls a través de les informacions i renders publicats als mitjans de comunicació.
Els republicans recorden que, durant la Comissió Informativa de Territori, tots els grups municipals van expressar el seu malestar perquè no se’ls havia explicat el projecte i es va plantejar convocar una sessió monogràfica per exposar les intencions del govern, el render i la proposta d’actuació al Banc d’Espanya. Aquesta sessió s’havia de celebrar abans del ple, però, segons denuncia ERC, encara no s’ha convocat. Per això, reclamen que se celebri abans de sotmetre la cessió a votació, per respecte a tots els representants municipals i per garantir que puguin valorar l’operació amb tota la informació disponible.
Des d’ERC defensen que el Banc d’Espanya es converteixi en un equipament públic, cultural i cívic amb espais per a les entitats i una nova Casa de la Festa, en lloc de destinar-lo a un ús hoteler que, segons els republicans, no garanteix un retorn directe al conjunt dels tarragonins i tarragonines.
“No pot ser que un equipament tan emblemàtic i central com el Banc d’Espanya no es treballi amb transparència, diàleg i majories àmplies. Tirar-ho endavant amb una majoria pírrica, sustentada pels consellers d’exVox i Junts, no té cap futur, però sí un gran cost”, afirma Puig. “No s’entenen aquestes presses. És millor fer-ho a poc a poc i bé. El Banc d’Espanya no és de l’alcalde Viñuales, és de la ciutat” conclou Puig.
Per tot plegat, ERC reclama retirar el punt de l’ordre del dia del ple d’aquest divendres i obrir un procés de diàleg amb tots els grups municipals i el conjunt de la ciutat per decidir el futur del Banc d’Espanya amb transparència i consens.
]]>En una roda de premsa aquest dimarts al matí, i acompanyada pels consellers del grup municipal, Martorell ha defensat que el Banc d’Espanya sigui fidel als tarragonins, als veïns i veïnes i a la permuta del 2010 que va permetre que la ciutat disposés d’aquest equipament. “El Banc d’Espanya ha de ser un espai que integri serveis per a tots. Un centre d’interpretació cultural i espai de recepció per visitants que mostri el tarragonisme i la nostra història. Hi ha d’haver les exposicions de Casa Castellarnau que no es poden exposar ara mateix, visitable a la mateixa caixa forta. I hi ha espai per sales polivalents per conferències, concerts de petit format, projeccions de cinema pels tarragonins i espais perquè els veïns i veïnes, sobretot la gent gran, pugui desenvolupar la seva activitat cultural i social diària”, ha explicat Martorell.
La líder tarragonina ha reiterat que un Parador al Banc d’Espanya representa nombroses febleses tècniques, econòmiques i socials. “Un parador no hi cap i obliga a construir un mamotreto als jardins que, segons els renders, haurien d’expropiar part dels edificis veïns o menjar-se gairebé la meitat de la façana posterior. Tot això, per tenir un mini parador de 40 habitacions que farien l’activitat hotelera inviable”, ha manifestat Martorell, qui ha recordat que la permuta del 2010 es va fer a canvi d’un solar municipal al Joan XXIII i un local a l’antiga biblioteca de la plaça Imperial. “Ara, l’equip de govern socialista, vol regalar l’edifici, com fa amb més equipaments i patrimoni de Tarragona”, ha denunciat la consellera popular.
El PP ha recordat que Tarragona necessita un parador, que és l’única del Grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat d’Espanya a la península que no el té i que les eleccions del 29N són l’oportunitat perfecta per aconseguir projectes reals i amb seny. “Amb un canvi de govern d’Espanya assegurarem les inversions que Tarragona necessita, deixant enrere la continua propaganda socialista. Sí a un parador de debó a Tarragona, en un lloc amb futur, i no a un desig personal de l’alcalde. Menys propaganda, més seny i més tarragonisme”, ha conclòs Martorell.
]]>En Comú Podem ha expressat avui el seu suport als treballadors i treballadores de Dow a Tarragona, que s’han concentrat davant de les instal·lacions de l’empresa per rebutjar l’expedient de regulació d’ocupació (ERO) anunciat per la companyia. Jordi Collado, portaveu de la formació a Tarragona, i Toni Carmona, conseller d’En Comú Podem, han estat presents a la mobilització per acompanyar la plantilla i defensar el manteniment dels llocs de treball.
La formació valora que la lluita sindical i la mobilització dels treballadors i treballadores hagin aconseguit reduir de 138 a 116 el nombre de persones afectades per l’ERO a escala estatal. Aquesta reducció demostra que la mobilització funciona, que la pressió dels treballadors i treballadores dona resultats i que hi ha marge de maniobra per continuar avançant. L’empresa ja ha hagut de fer marxa enrere en les seves pretensions inicials i, per tant, encara pot reduir més el nombre d’acomiadaments. Tot i aquest avenç, 106 dels acomiadaments previstos afecten treballadors i treballadores de Tarragona, una xifra que evidencia l’impacte directe de la reestructuració sobre el teixit industrial del territori.
En Comú Podem considera que aquesta xifra continua sent inacceptable i que cal esgotar totes les vies de negociació per evitar que més persones perdin la feina. Darrere de cadascun d’aquests acomiadaments hi ha una persona, una família i un projecte de vida que poden quedar greument afectats per una decisió empresarial. La pèrdua de 106 llocs de treball a Tarragona no és només un problema per a les persones afectades, sinó també un cop per al conjunt del teixit productiu i industrial del Camp de Tarragona.
En aquest sentit, En Comú Podem reclama al Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat, encapçalat per Miquel Sàmper, que deixi de mirar cap a una altra banda i s’impliqui activament en la negociació. La formació considera que el Govern no pot mantenir-se al marge davant d’una decisió que afecta directament l’ocupació, el teixit productiu i el futur industrial del Camp de Tarragona.
La Generalitat ha d’exercir les seves responsabilitats, intervenir en el procés de negociació dins de les seves competències i pressionar l’empresa perquè redueixi al màxim els acomiadaments i garanteixi les millors condicions possibles per a les persones treballadores afectades.
La formació també ha lamentat l’absència dels principals representants municipals del territori a la concentració. En Comú Podem considera que caldria haver-hi trobat l’alcalde de Tarragona, la seva homòloga de Reus i altres representants institucionals del Camp de Tarragona, acompanyant la plantilla i explorant totes les vies possibles per mediar en el conflicte. Davant l’anunci de 106 acomiadaments a Tarragona, la implicació dels ajuntaments i dels principals responsables polítics del territori hauria de ser una prioritat. La defensa de l’ocupació industrial no pot quedar relegada a declaracions institucionals: requereix presència, compromís i actuacions concretes.
La formació també qüestiona el silenci de l’Associació per a l’Impuls de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona, una entitat que ha de contribuir a construir una visió compartida de futur per al territori. La formació considera que la defensa del teixit industrial i de l’ocupació hauria de ser un dels pilars fonamentals de qualsevol projecte metropolità. Que l’entitat no s’hagi pronunciat davant una reestructuració que preveu acomiadar 106 treballadors i treballadores a Tarragona evidencia, a parer de la formació, la necessitat que aquestes estructures estiguin més connectades amb els problemes reals del territori i les preocupacions de la seva ciutadania.
Per fer-ho possible, En Comú Podem Tarragona traslladarà aquesta exigència al Parlament de Catalunya a través del diputat dels Comuns Lluís Mijoler, perquè pressioni el Departament i exigeixi que s’impliqui de manera efectiva en les negociacions. La formació defensa que la protecció de l’ocupació i de les famílies afectades ha de ser una prioritat i que totes les administracions implicades han d’actuar coordinadament per evitar que el pes de la reestructuració recaigui sobre la plantilla.
«La mobilització dels treballadors ja ha demostrat que organitzar-se i lluitar serveix per aconseguir avenços. Ara cal que les administracions estiguin a l’altura i facin tot el que estigui a les seves mans per evitar que més famílies es quedin sense ingressos. No podem acceptar que una empresa amb una presència industrial tan important al nostre territori decideixi acomiadar treballadors sense que les institucions actuïn amb tota la determinació possible», defensa En Comú Podem.
La formació reafirma el seu compromís amb la defensa dels llocs de treball, la indústria i els drets de la classe treballadora al Camp de Tarragona. En Comú Podem continuarà acompanyant la plantilla, pressionant les administracions competents i exigint que totes les parts implicades assumeixin les seves responsabilitats durant el procés de negociació. L’objectiu ha de ser clar: reduir al màxim els acomiadaments, protegir les famílies afectades i defensar el futur industrial del Camp de Tarragona.
]]>Durant l’acte, Puig ha explicat també el seu vincle personal amb Tarragona, la seva trajectòria professional com a sociòleg, docent i investigador i la seva experiència política. “Soc un tarragoní de tota la vida, amb arrels al Camp de Tarragona, i he conegut la ciutat des de molts àmbits i perspectives diferents”, ha explicat. En aquest sentit, ha defensat una manera de fer política que parteixi de la ciutat viscuda i del contacte directe amb els veïns i veïnes.
Precisament, aquesta és la línia del projecte “Caminem amb tu”, que Puig ha definit com una manera d’entendre la política basada en “escoltar abans de decidir”. Ha explicat que, a través d’aquesta iniciativa, recorre junt amb els seus companys els barris de Tarragona a peu, parla amb veïns, comerciants, entitats i famílies i recull les seves preocupacions i propostes. “Vull ser l’alcalde d’aquesta ciutat i m’interessa que la gent m’expliqui què milloraria del seu barri i quins són els seus anhels per Tarragona”, ha afirmat.
La neteja ha estat un dels principals eixos de la intervenció de Puig, que ha assegurat que és la qüestió que apareix de manera més recurrent en les converses amb la ciutadania. “Tarragona no està més neta”, ha afirmat. Puig ha posat en valor les eines de fiscalització incorporades al nou contracte. “És bo perquè permet supervisar més que abans i pagar només si la feina s’ha fet bé. Però això requereix que qui governi estigui més pendent de quedar bé amb la ciutadania que amb l’empresa”.
Pel que fa a la seguretat, l’alcaldable d’ERC ha apostat per un canvi de model cap a una policia de proximitat, amb més presència a peu als carrers i coordinació entre la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra. “La policia ha de baixar del cotxe i passejar per tota la ciutat”, ha defensat. "Cal que els agents coneguin els comerciants, les problemàtiques de cada zona i que la seva presència sigui una realitat quotidiana, amb una funció preventiva”, ha explicat.
L’habitatge ha estat un altre dels grans eixos del projecte. Puig ha alertat de les dificultats que pateixen moltes famílies i, especialment, molts joves per accedir a un habitatge digne i ha defensat que l’Ajuntament ha d’assumir aquesta qüestió com una de les seves màximes prioritats. En aquest sentit, ha plantejat un pla per mobilitzar 3.000 nous habitatges a Tarragona, que permetria donar resposta directa a les necessitats residencials d’unes 7.500 persones i contribuiria també a reduir els preus del mercat de lloguer.
La proposta passa per destinar 20 milions d’euros d’ingressos municipals a generar 300 habitatges assequibles, activar el desenvolupament urbanístic de Pou Boronat, amb 1.800 habitatges, 900 dels quals protegits, impulsar 600 habitatges vinculats als terrenys del Nàstic i generar 300 habitatges més a partir de solars municipals i petits sectors urbanístics. Puig ha defensat que “el greu repte de l’habitatge requereix més ambició i no mitges tintes”.
La llengua i la cultura han completat els principals eixos del projecte presentat per Puig. L’alcaldable d’ERC ha defensat el català com “la llengua de trobada” i ha apostat perquè l’Ajuntament tingui un paper actiu en l’aprenentatge i la promoció del català entre les persones nouvingudes. “Vull ser l’alcalde que ensenya la nostra llengua als nouvinguts” ha expressat amb il·lusió.
L’emplaçament escollit per a la presentació, davant del Banc d’Espanya, també ha volgut ser una declaració d’intencions. Puig ha reivindicat un model d’equipaments públics al servei de la ciutadania, en contraposició a la proposta de convertir-lo en un Parador, i ha defensat que “aquest espai emblemàtic ha d’estar al servei dels tarragonins i tarragonines i ha de posar al centre de la ciutat la cultura popular i no darrere d’una gasolinera”, en referència a la Casa de la Festa.
En el tram final de l’acte, Puig ha reivindicat la necessitat de recuperar l’ambició republicana per afrontar els grans reptes de futur. “Tarragona té futur i nosaltres volem construir-lo amb vosaltres”, ha afirmat. El candidat d’ERC ha tancat l’acte explicant que fa aquest pas endavant amb “il·lusió i força, i amb estima, paraula i valors” i ha assegurat que compta amb “el millor equip per fer-ho”.
]]>En Comú Podem Tarragona ha traslladat al govern municipal un paquet de mesures fiscals per a les ordenances de 2027 amb l’objectiu de combatre l’especulació immobiliària, facilitar l’accés a l’habitatge i protegir el comerç de proximitat. Les propostes formen part de les negociacions prèvies a l’aprovació de taxes, impostos i pressupostos municipals.
El portaveu del grup municipal, Jordi Collado, ha explicat que les iniciatives responen a “dos objectius molt clars: lluitar contra l’especulació i reforçar l’habitatge com un dret fonamental, i alhora combatre la desertització comercial que pateix Tarragona”.
Una de les principals novetats és l’aplicació dels recàrrecs als habitatges d’ús turístic que permetrà el nou decret Maricarmen, aprovat aquest dimarts pel Consell de Ministres. La norma habilita els ajuntaments a incrementar l’IBI un 50% als propietaris amb un habitatge turístic, un 100% als que en tenen entre dos i tres i fins a un 150% als que acumulen quatre o més immobles destinats a aquest ús.
Segons els càlculs d’En Comú Podem, l’aplicació d’aquesta mesura podria aportar entre 900.000 i 1,2 milions d’euros anuals a les arques municipals, recursos que la formació defensa que s’han de destinar a polítiques d’habitatge i a millorar la qualitat de vida dels barris.
El conseller d’En Comú Podem Toni Carmona ha celebrat l’aprovació del decret i ha assegurat que “per fi tenim una eina per actuar contra una activitat econòmica que ha crescut sense pràcticament regulació i que contribueix a l’especulació immobiliària”. Carmona ha destacat que “més del 65% dels habitatges turístics de Tarragona estan en mans de grans tenidors”, motiu pel qual considera que la mesura “pot tenir un impacte molt important a la ciutat”.
“El que volem és limitar els beneficis extraordinaris que obtenen alguns grans propietaris mentre es redueix l’oferta d’habitatge residencial. Qui fa negoci amb un bé essencial com l’habitatge ha de contribuir també a finançar les polítiques públiques que garanteixin aquest dret”, ha conclòs Carmona.
La formació també proposa incorporar recàrrecs a la plusvàlua municipal per a les operacions especulatives de compravenda d’habitatges que no siguin residència habitual.
La proposta estableix un recàrrec del 30% per a les vendes realitzades durant el primer any després de la compra, del 25% entre un i cinc anys, del 20% entre cinc i deu anys i del 15% entre deu i vint anys. Passat aquest període, deixaria d’aplicar-se qualsevol recàrrec.
“Hem d’enviar un missatge clar als especuladors i les especuladores. Tarragona no pot continuar premiant les operacions que converteixen l’habitatge en un negoci mentre milers de persones tenen dificultats per emancipar-se o trobar un lloguer assequible”, ha afirmat Jordi Collado, portaveu de la fromació.
En paral·lel, En Comú Podem planteja reforçar les bonificacions en les transmissions hereditàries de l’habitatge habitual. La proposta contempla una bonificació del 95% de la plusvàlua municipal per a les persones que heretin la seva residència habitual.
La formació defensa que aquesta mesura permet protegir les famílies davant càrregues fiscals excessives i diferenciar clarament entre qui especula i qui simplement hereta l’habitatge familiar.
Una altra de les iniciatives destacades és la bonificació del 95% de l’ICIO, l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres, per a totes les promocions d’habitatge de protecció oficial.
El portaveu Jordi Collado ha defensat que “si volem augmentar de veritat el parc d’habitatge assequible hem de posar totes les facilitats possibles a la construcció d’habitatge protegit”. Segons ha explicat, “reduir els costos de construcció és una manera directa d’accelerar projectes que la ciutat necessita i que poden marcar la diferència durant els pròxims anys”.
La formació considera que aquesta mesura pot ser especialment útil en àmbits de desenvolupament urbanístic com el PP-10 o el PMU-34, on està prevista una important oferta d’habitatge protegit.
Les propostes inclouen també ampliar el recàrrec de l’IBI als grans centres comercials amb més valor cadastral. Els recursos obtinguts es destinarien a campanyes de promoció del comerç local i a la revitalització dels eixos comercials de la ciutat.
“Fa massa anys que Tarragona veu com tanquen comerços i augmenten els locals buits. Necessitem mesures que reforcin el teixit comercial de proximitat i facin que les grans superfícies també contribueixin a sostenir-lo”, ha explicat Carmona.
En Comú Podem també ha traslladat al govern municipal la necessitat d’aprovar uns pressupostos per al 2027 i evitar que el calendari electoral paralitzi la ciutat.
“L’electoralisme no pot ser una excusa. Tarragona necessita pressupostos, continuar avançant i aprofitar la majoria progressista que existeix al plenari per impulsar polítiques valentes en habitatge, comerç i serveis públics”, ha conclòs Jordi Collado.
]]>