La líder popular ha lamentat que els tarragonins som, a més dels que paguem més impostos del país, els que paguem més també per aparcar al carrer. “Paguem i paguem i no veiem millores als carrers ni als serveis. Deixar el cotxe dues hores a la zona blava de Tarragona costa 4 euros. Més que a Madrid, més que a Palma i més que a Bilbao”, ha assenyalat Martorell.
El PP ha criticat l’actual model recaptatori del govern socialista i els seus socis que només serveix per dificultar la vida dels veïns i veïnes de Tarragona que, a més, no veuen millores en l’espai públic, seguretat i neteja. “Fa anys que denunciem la pujada constant d’impostos i taxes. Tarragona s’ha convertit en una de les ciutats més cares per estacionar, però l’espai públic continua deteriorat, amb problemes de manteniment i mobilitat. Un altre model és possible. Un model on els impostos siguin més baixos, que més persones puguin pagar impostos per pagar menys quantitat, és possible. Amb polítiques valentes i que pensin en els tarragonins i tarragonines”, ha conclòs Martorell.
]]>La presidenta del Partit Popular de Tarragona, Maria Mercè Martorell, ha recordat que el Govern de la Generalitat ha promocionat durant mesos i mesos l’eclipsi i ha recomanat venir a la província per gaudir-lo, però no ha posat prou mitjans per garantir la seguretat i la mobilitat de milers de persones. “La gent s’ha amuntegat a l’estació de la capital, que s’ha hagut de tancar per evitar riscos. Els trens anaven al límit de la seva ocupació. Això s’hauria d’haver previst i programar més reforços per un esdeveniment que ha estat únic”, ha manifestat Martorell. “Les imatges del caos d’aquest dimecres són habituals a la província. La gestió del servei de Rodalies de Catalunya és deficient. S’han de posar més mitjans i més seny”.
“El Govern ens ha recomanat evitar l’autopista AP-7, com si tinguéssim altres alternatives i, amb tot, s’ha col·lapsat igual, amb retencions des d’Hospitalet de l’Infant fins a Barcelona, però no ha estat capaç de planificar d’una manera eficient i efectiva la mobilitat de milers de persones que s’han apropat a la província de Tarragona per gaudir de la meravella de l’eclipsi. Un cop més, ha quedat de manifest la incapacitat i la manca d’inversions en infraestructures crítiques per part del Govern d’Espanya”, ha conclòs Martorell.
]]>Però la qüestió de fons no és només què passa amb Barraques, el debat és molt més profund: per a qui és l’espai públic? Perquè aquest, és un bé col·lectiu, no és neutre ni pot gestionar-se exclusivament sota criteris d’impacte econòmic o d’oportunitat política.
Durant dues dècades, Barraques ha estat molt més que un espai de concerts. Ha estat un projecte impulsat per entitats sense ànim de lucre, construït gràcies al compromís i al voluntariat de centenars de joves de la ciutat. Les entitats que n’han format part han anat canviant al llarg dels anys, demostrant precisament que no es tracta d’un projecte patrimonialitzat per ningú, sinó d’una iniciativa viva, oberta i capaç d’incorporar noves generacions. Barraques ha contribuït a fer de Santa Tecla una festa més participativa, diversa i popular, amb una programació musical de qualitat, alternativa i que complementa l’oferta del que podem gaudir durant les festes.
Per això sorprèn i preocupa que el govern socialista hagi decidit posar-hi punt final de manera unilateral, mitjançant un correu electrònic i a només dos mesos de l’esdeveniment. El nou Pla Cultural de la ciutat de Tarragona, aprovat recentment, situa la mediació com un dels seus grans pilars. Malauradament, la manera com el govern del PSC ha gestionat la desaparició de Barraques del Passeig de les Palmeres, és exactament el contrari del que predica aquest document. No hi ha hagut diàleg, ni mediació, ni voluntat de construir alternatives conjuntament amb les entitats implicades. Per això demanem al govern socialista que reconsideri aquesta decisió, que escolti les entitats i que situï l’interès col·lectiu al centre de les seves polítiques, ara i sempre.
Per casos com aquest, massa sovint tenim la sensació que aquest govern municipal posa més facilitats als grans esdeveniments privats que als projectes impulsats per la gent de Tarragona. Ho hem vist amb Barraques, però també amb altres iniciatives promogudes per a joves tarragonins que han hagut de superar traves administratives, manca d’acompanyament institucional i una evident absència de voluntat política per ajudar-les a créixer. Projectes que, paradoxalment, acaben triomfant en municipis del nostre entorn perquè allà sí que troben suport i confiança.
Cal deixar-ho clar: les iniciatives privades no són el problema. Ningú qüestiona que una ciutat pugui acollir esdeveniments privats, de fet, són perfectament compatibles amb una ciutat viva, atractiva i culturalment activa. El problema apareix quan aquestes iniciatives privades passen a ser la prioritat política i es beneficien d’una autèntica catifa vermella, mentre els projectes ciutadans han de justificar constantment la seva existència.
I, al capdavall, la pregunta continua sent la mateixa: si l’espai públic no és per als joves organitzats de Tarragona i per als projectes que neixen a la nostra ciutat, aleshores, per a qui és?
]]>Darrere de cada acomiadament hi ha una família, una trajectòria professional i un coneixement tècnic acumulat durant anys. La resposta no es pot limitar a gestionar les conseqüències socials. Cal exigir responsabilitat a l’empresa, transparència en les decisions i una negociació real amb la representació dels treballadors, amb l’objectiu de preservar el màxim nombre possible de llocs de treball i garantir alternatives laborals dignes.
No podem oblidar que la indústria química de Tarragona és estratègica, que subministra materials bàsics per a sectors com l’automoció, la construcció, la sanitat, l’energia, l’agricultura, l’alimentació o l’electrònica. Quan es debilita, no es perd només ocupació directa, es posa en risc tota una cadena de proveïdors, empreses, serveis i activitats logístiques.
Joaquim Margalef explica, a Una visió econòmica del llarg segle XX al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, que el creixement de la petroquímica necessitava integrar la producció de matèries primeres. Quan l’etilè s’havia d’importar, augmentaven els costos i es limitaven les economies d’escala, les inversions i la modernització de les plantes. En aquest escenari, la implantació d’un cracker d’etilè a Tarragona es va considerar determinant per consolidar el complex, atraure noves activitats i generar economies d’aglomeració i efectes multiplicadors sobre el conjunt del territori.
Aquest antecedent ajuda a entendre què representa avui el cracker de Dow, un dels dos que hi ha a Tarragona, juntament amb el de Repsol. Produeix matèries primeres essencials a partir de les quals es fabriquen materials presents en els automòbils, els equips sanitaris, els envasos, els tèxtils, els dispositius electrònics o les plaques solars. Preservar-lo, modernitzar-lo i descarbonitzar-lo significa protegir tota una cadena de valor i garantir l’autonomia productiva.
Catalunya forma part dels Quatre Motors per a Europa, amb Baden-Württemberg, a Alemanya; Llombardia, a Itàlia, i Alvèrnia-Roine-Alps, a França, territoris capdavanters caracteritzats per la seva fortalesa industrial, econòmica, científica i innovadora. Hem de preservar aquestes potencialitats, perquè perdre capacitat productiva a Tarragona no és una qüestió merament local, sinó que significa afeblir la competitivitat de Catalunya, augmentar la dependència de proveïdors externs i comprometre la sobirania industrial europea.
Hem d’evitar que la transició energètica es converteixi en una desindustrialització encoberta. Descarbonitzar no és tancar, és transformar, modernitzar i invertir. I aquesta transformació exigeix un compromís ferm dels governs. Cal recordar la tasca sostinguda d’ERC per impulsar les xarxes de distribució elèctrica tancades, una eina per reduir els costos energètics, afavorir l’autoconsum i millorar la competitivitat.
Però cal fer més. Cal més capacitat de les xarxes elèctriques, energia a preus competitius, impuls de l’hidrogen renovable i una formació professional vinculada a les necessitats reals de la indústria. La col·laboració publicoprivada és imprescindible, però els recursos públics destinats a la transformació industrial s’han de vincular al manteniment de l’activitat, l’ocupació i l’arrelament territorial. No seria acceptable socialitzar els costos de la descarbonització mentre es trasllada la producció a altres països.
Defensar els llocs de treball de Dow és defensar el coneixement industrial, la cohesió social, la competitivitat de Catalunya i la sobirania productiva d’Europa. Tarragona no es pot resignar a perdre indústria. Ha de liderar una nova etapa de descarbonització, innovació i ocupació de qualitat.
]]>Els republicans apunten que, davant les onades de calor, és un requisit indispensable per fer el servei comptar amb aire condicionat als vehicles, disposar de punts d’ombra i de descans i tenir calçat i vestuari adequat. “No n’hi ha prou amb repartir gorres, ampolles tèrmiques o crema solar. Aquestes mesures poden ser complementàries, però no substitueixen una climatització adequada, espais de descans segurs, horaris adaptats i una avaluació rigorosa dels riscos laborals”, explica Fortuny.
Davant d’aquest escenari, ERC demana a Viñuales que l’Ajuntament de Tarragona, com a titular del servei, no es limiti a esperar les conclusions de la investigació i actuï d’urgència per conèixer de primera mà l’abast del problema i prendre les solucions corresponents. “Hem demanat per escrit que ens responguin una vintena de preguntes per tal de conèixer qüestions com quants vehicles circulen actualment sense aire condicionat, quines incidències relacionades amb la calor s’han registrat aquest estiu, de quina manera s’ha acabat desplegant el procediment específic per als mesos d’estiu o com té previst actuar el consistori davant d’aquest cas”, exemplifica el conseller republicà.
“El govern municipal ha d’aclarir si el protocol existeix només sobre el paper o si s’aplica realment a tots els torns i a tota la plantilla”, afegeix Fortuny, qui reivindica el control i la màxima exigència amb la gestió del contracte més important de l’Ajuntament. “Hem de ser exigents amb la neteja dels carrers, però això no significa que mirem cap a una altra banda quan es qüestionen les condicions laborals de les persones que fan possible aquest servei”, defensa.
Per tal de poder prendre les decisions adequades, ERC Tarragona considera necessari i urgent que Viñuales convoqui una reunió amb Urbaser, el comitè de seguretat i salut i les diferents representacions sindicals: “Davant les diferents versions que hi poden haver, el govern ha de comprovar els fets, escoltar totes les parts i actuar amb transparència”. “No busquem conclusions anticipades, sinó respostes, prevenció i responsabilitat. Si es detecten deficiències, s’han de corregir immediatament; i si es confirmen incompliments, caldrà depurar les responsabilitats corresponents”, conclou Fortuny.
]]>La consellera popular ha advertit a la població de Tarragona que caminar per aquesta zona pot provocar un risc real de caigudes. “Aneu amb compte quan camineu al voltant del Fòrum de la Colònia, no us feu mal amb les noves rajoles. Per fi realitzen una intervenció en aquesta zona, però s’ha empitjorat l’accessibilitat en aquests carrers: les persones, especialment amb caminadors o amb bastó, els cotxets, els carretons de la compra tenen moltes dificultats per caminar amb seguretat”, ha expressat Martorell.
La líder tarragonina també ha subratllat que l’espai que han deixat entre rajoles, a més de perillós, és una font de brutícia que, abans de la inauguració de l’espai, ja acumulava immundícia. “Les rajoles estan plenes de burilles i de brutícia. L’Ajuntament ha intentat omplir els foradets amb sorra, però la solució encara genera més brutícia al carrer”, ha lamentat la portaveu.
Per aquest motiu Martorell ha denunciat la manera de fer del govern municipal de l’alcalde Viñuales. “Necessitem gestió, sentit comú i respecte per la nostra estimada ciutat”, ha conclòs la consellera popular.
]]>Els republicans veuen la modificació de la taxa turística com una oportunitat per garantir un retorn del turisme cap a la ciutadania, de manera que els pics de visitants es compensin amb un reforç en seguretat, neteja i preservació de l’espai públic. “Veiem amb preocupació com passen els mesos i el govern de Viñuales continua instal·lat en la paràlisi, mentre que a ajuntaments com el de Barcelona grups com ERC, PSC i Comuns ja han arribat a acords, fruit del treball conjunt que trobem a faltar a Tarragona”, lamenta Roig, qui insta al govern a accelerar el ritme per tenir el recàrrec a punt el pròxim octubre, quan ja es podria començar a aplicar.
Des del grup municipal d’ERC han sol·licitat una reunió amb l’alcalde i la consellera de Turisme, Montse Adan, davant la importància de definir amb la màxima celeritat el full de ruta amb el recàrrec, una eina de gestió que permet establir diferències segons el tipus d’allotjament. “Un turista que es queda a un hotel o un càmping no és el mateix que el d’un creuer, que té un impacte sobre la nostra ciutat, però fa la despesa mínima perquè dorm i menja al vaixell. El recàrrec ha d’ajudar a compensar aquesta falta de retorn", apunta Roig.
Els republicans assenyalen que, per a l’aplicació d’eines com el recàrrec, l’àrea de turisme requereix de manera immediata una estructura amb una direcció política i tècnica que ara no existeixen. “El macrogerent que es va prometre encara no hi és, un fet que ens preocupa perquè demostra la falta de rumb en aquest àmbit”, posa en relleu la portaveu d’ERC. “Tampoc s’ha avançat més amb el Pla Especial de Pisos Turístics ni tenim encara una oficina de turisme compartida amb la Generalitat a causa de la paràlisi del projecte Porta Tàrraco”, afegeix.
Roig lamenta l’immobilisme de Viñuales, "més centrat en les xifres i en la quantitat que en la qualitat”. En aquest sentit, des d’ERC assenyalen que l'estructura i objectius del Consorci del Patrimoni Romà de Tàrraco denoten la manera d’entendre Tarragona per part del govern del PSC. “El patrimoni i la ciutat s’entenen com un bé de consum, una situació que ens preocupa molt perquè és un model que expulsa les nostres veïnes i veïns dels barris i que després és molt difícil de revertir”, manifesta Roig, qui defensa l’impuls d’un turisme més sostenible, amb una mirada més cultural i que ajudi a generar i compartir coneixement.
Finalment, des d’ERC també reclamen accelerar el Pla d'Usos, una eina imprescindible per garantir un equilibri entre l'activitat econòmica, el comerç de proximitat i els usos vinculats al turisme. "Cada vegada que tanca un comerç emblemàtic ens preguntem què hi acabarà havent al seu lloc. Fa pocs dies ha tancat una peixateria i avui ningú sap quin serà el nou ús d'aquell local. Tarragona no es pot permetre perdre comerç essencial sense tenir una estratègia clara sobre el model de ciutat que volem", conclou la portaveu d’ERC.
]]>A la barrera horitzontal que ja suposen les vies ara l’Estat espanyol pretén afegir-nos una barrera vertical de 5 metres perquè, suposadament, no hi passi el soroll. Però tampoc les vistes al mar, la llum, la brisa, la fauna... Quanta gent les vol aquestes pantalles, més enllà d’algun grafiter?
Xoca veure aquestes presses per posar aquestes pantalles que no vol ningú quan fa anys que les reclamem a l’A7, al seu pas per Parc Francolí, Monestir de Poblet i Boscos de Tarragona, i aquí de moment res. I a sobre els veïns del Roc de Sant Gaietà, on ja s’han instal·lat, denuncien que la vibració de les pantalles acústiques és més estrident que el mateix pas del trens. Prodigiós!
Estaria bé conèixer els pares de la idea de mitigar les onades de calor barrant el pas de l’aire del mar amb planxes metàl·liques rostides al sol a mode de gran radiador per tenir-hi una conversa, no fos cas que ens estiguem perdent alguna cosa.
La bona notícia és que això es pot salvar. Ja ho vam fer l’any 2021. En aquell moment jo formava part del govern de Tarragona i l’ofensiva, el govern de l’Estat i els arguments basats en el compliment de les directives europees eren els mateixos.
Vam posar el crit al cel, ens vam reunir amb ADIF i vam presentar al·legacions al projecte, mostrant oposició i oferint alternatives viables: micropantalles més a prop la via, com fan a Dinamarca, i tecnologies de rodament silenciós, com fan a Suïssa. També vam fer front comú amb els 23 municipis afectats, impulsats per Tarragona i Vilanova i la Geltrú, entre d’altres. Així érem més forts que per separat!
Igual que llavors, ERC ha tornat a presentar una moció que ha tingut el suport unànime del Ple de Tarragona, treballada amb la complicitat de la Plataforma de Mercaderies per l’Interior -que sempre hi són!-. Això permet, gràcies a la responsabilitat de tots els grups polítics, afirmar amb una sola veu que Tarragona no vol més barreres!
Tanmateix aquesta vegada l’Ajuntament no ha presentat cap al·legació contra el Pla del Soroll i això es podria llegir com una forma d’acceptar-lo. Suggereixo que una al·legació tardana és millor que una resignació silenciosa.
L’alcalde Viñuales durant el debat del Ple va intentar tranquil·litzar tothom afirmant que la solució final podria incloure menys trams de pantalles, però que de moment encara no li deien per escrit. Ja avancem que nosaltres no acceptarem ni un nyap sencer ni un nyap a trossos. Tarragona és una ciutat preciosa que ha d’obrir-se al mar, no recloure’s dins un mur!
Quin sentit té desmuntar el Mamotreto, obrir la Savinosa, peonitzar el Serrallo, crear el Parc del Port, apostar pel Pla Integral de la Part Baixa, naturalitzar el canal de la Mora i fer els carrils bici litorals i el passeig ciclable de Llevant si no és per relacionar-nos millor amb el mar? Què hi pinta una muralla enmig de tot això?
Si us plau, estimem-nos una mica i diguem no a aquesta ferida absurda i evitable. Aquí la ciutadania ha estat clau per bastir el vigent consens de ciutat i pot ser decisiva per guanyar la partida. La victòria necessària de tombar aquest mur i l’ambiciosa victòria d’obrir Tarragona al mar!
]]>«Avui és un dia molt trist per a tots nosaltres. Costa assumir que el Pep ja no hi serà. Hem compartit moltes coses durant aquests anys, dins i fora de la política, i per a mi ha estat una persona fonamental. Perdo un company de viatge, però sobretot un amic», ha expressat el portaveu de Junts a Tarragona, Jordi Sendra.
Pep Manresa sentia Tarragona d'una manera molt especial. Li agradava la ciutat, la coneixia, la vivia i s'interessava per tot allò que hi passava. Era habitual trobar-lo acompanyant una entitat, participant en un acte o conversant amb la gent. Aquesta presència constant responia a una manera d'entendre la ciutat basada en implicar-s'hi i formar-ne part.
Els qui el vam conèixer recordarem també una personalitat difícil de confondre. Pep tenia criteri propi i no dubtava a defensar-lo; li agradava conversar, debatre i contrastar opinions. Vivia intensament els projectes en què creia i hi posava energia, iniciativa i perseverança. Aquesta manera de fer el va acompanyar tant en la seva vida professional com en el seu compromís cívic i polític.
La política formava part d'aquest compromís. Després d'anys de vinculació amb el catalanisme polític i amb la vida pública tarragonina, el 2023 va formar part de la candidatura de Junts per Catalunya encapçalada per Jordi Sendra i va accedir al Consell Plenari de l'Ajuntament. Anteriorment havia militat a Convergència Democràtica de Catalunya i havia presidit Ara Tarragona entre 2016 i 2018.
Arribar a ser conseller de Tarragona tenia per a ell, però, un significat que anava més enllà de la política. Era poder representar la ciutat que estimava i participar directament en les decisions sobre el seu present i el seu futur.
«El Pep estava molt orgullós de ser conseller de Tarragona. Ho vivia amb il·lusió perquè per a ell la ciutat no era una cosa abstracta: era la seva gent, les seves entitats, els seus carrers i tot allò que havia format part de la seva vida. Poder servir-la des de l'Ajuntament significava molt per a ell», ha assenyalat Sendra.
La seva aportació al projecte de Junts ha estat també especialment important. Pep va ser una de les persones que, des del primer moment, va empènyer perquè el projecte tirés endavant i va acompanyar Jordi Sendra en la construcció de la candidatura de 2023 i durant tot aquest mandat. El mateix Sendra reconeixia aquesta setmana, després de ser ratificat novament com a candidat a l'alcaldia, el paper determinant que havia tingut Pep en la seva decisió de fer aquest camí.
«El Pep sempre empenyia. Quan creia en alguna cosa, treballava perquè passés i aconseguia que els altres també ens hi impliquéssim. Una part del camí que hem fet aquests anys no s'entendria sense ell. I això és una cosa que no oblidarem mai», ha afirmat Sendra.
Més enllà de la política, Pep Manresa va desenvolupar la seva trajectòria professional a Tarragona i va mantenir sempre una estreta vinculació amb la vida de la ciutat. Però avui, per als qui hem compartit camí amb ell, els càrrecs i les trajectòries queden en un segon terme.
Ens queda el Pep. Les converses, els moments viscuts, la seva manera de ser, la seva estima per Tarragona i tot el que hem compartit al seu costat.
Junts per Catalunya a Tarragona vol traslladar tot el seu escalf a la seva família, als seus amics i a totes les persones que l'han estimat i que avui comparteixen el dolor per la seva pèrdua.
«Ens costarà molt acostumar-nos a no tenir-lo al costat. Només podem donar-li les gràcies per tot el que ens ha donat, per la confiança, per l'amistat i per haver compartit aquest camí amb nosaltres. Pep, et trobarem molt a faltar», ha conclòs Jordi Sendra.
Gràcies per tot, Pep.
]]>El portaveu de Junts, Jordi Sendra, recorda que "els polígons també són ciutat" i assegura que "durant massa anys Tarragona va donar l'esquena als seus espais productius. Aquesta actuació demostra que quan hi ha voluntat política i es prioritzen les inversions necessàries, els resultats arriben".
La renovació del vial principal forma part dels acords assolits per Junts en la negociació dels pressupostos municipals, on el grup va insistir en la necessitat de destinar recursos a la millora dels polígons industrials, conscients del seu paper estratègic per a l'economia local.
"Parlem d'un polígon que concentra centenars d'empreses i milers de llocs de treball. Millorar-ne els accessos i les infraestructures no és només una qüestió d'urbanisme; és apostar per la competitivitat, l'activitat econòmica i la creació d'oportunitats", afirma Sendra.
Des de Junts recorden que aquesta actuació no ha de ser un fet puntual, sinó l'inici d'una estratègia sostinguda de modernització dels polígons de Tarragona. En aquest sentit, el grup municipal considera necessari continuar impulsant noves inversions que permetin millorar la mobilitat, els serveis, la seguretat i la qualitat de l'espai públic en aquestes zones.
"Quan es compleixen els acords i les inversions responen a necessitats reals, qui hi guanya és Tarragona", conclou Jordi Sendra.
]]>La formació considera que la decisió impulsada pel govern de Rubén Viñuales, amb la consellera de Cultura, Sandra Ramos, suposa un nou atac a la participació ciutadana i a un dels projectes més representatius de la cultura popular de la ciutat.
Durant més de vint anys, Barraques s'ha consolidat com un espai de referència de Santa Tecla, impulsat pel teixit associatiu i sostingut gràcies al treball voluntari de desenes d'entitats i centenars de persones. Per a En Comú Podem, es tracta d'un projecte comunitari que va molt més enllà de la programació musical: representa una manera de construir festa major basada en la participació, l'autogestió i el compromís col·lectiu.
La polèmica ha traspassat l'àmbit local. Aquest cap de setmana, l'artista Rodrigo Cuevas va expressar públicament la seva sorpresa davant la decisió municipal, assenyalant que resulta difícil d'entendre que s'expulsi un projecte comunitari d'aquest espai mentre el mateix Ajuntament hi continua programant altres activitats.
Per aquest motiu, En Comú Podem reclama al govern municipal que rectifiqui i que:
"Santa Tecla no s'entén sense Barraques. La cultura popular no es desplaça per decret: es defensa, es cuida i es construeix amb la gent", assenyalen des d'En Comú Podem.
La recollida de signatures ja és oberta i tota la ciutadania hi pot participar a través del següent enllaç:
👉 https://actionnetwork.org/forms/defensa-barraques/
]]>
Els casals, els campus esportius, les colònies o les activitats de lleure són espais on els infants aprenen, fan amistats, practiquen esport, desenvolupen habilitats socials i guanyen autonomia. El lleure educatiu també educa. Alhora, però, suposa una despesa important. Hi ha famílies que destinen una part considerable del seu sou només per poder continuar treballant durant els mesos de juliol i agost.
Durant anys, moltes famílies han pogut comptar amb un recurs impagable: els avis i les àvies. Han estat els grans aliats de la conciliació. Però aquesta realitat també està canviant. Hi ha avis i àvies que encara treballen, que tenen altres responsabilitats o que, senzillament, també tenen dret a gaudir del seu temps.
La situació és encara més complicada quan a casa hi ha un infant amb discapacitat o amb necessitats educatives especials. L'oferta d'activitats adaptades és limitada, les places són insuficients i moltes famílies han de fer autèntics malabarismes per trobar un casal inclusiu que garanteixi una atenció adequada. La conciliació ha de ser inclusiva.
També hauríem de deixar de veure aquestes activitats com un luxe. El lleure educatiu és una eina de cohesió social i d'aprenentatge. Quan un infant no pot participar en un casal perquè la seva família no s'ho pot permetre, perd una oportunitat de desenvolupar-se en igualtat de condicions amb la resta d'infants.
A més a més, hem de superar la idea que només necessiten suport les famílies que es troben en situacions d'exclusió social. Hi ha moltes llars que treballen, que no són usuàries dels Serveis Socials, però que han de fer números per arribar a final de mes. Les polítiques públiques han de saber llegir aquesta realitat.
Aquesta era la filosofia dels Bons Estiu impulsats durant el mandat republicà a Tarragona. Un model basat en una convocatòria pública, transparent i amb vocació universal, que permetia arribar tant a les famílies amb més dificultats com a aquelles que, sense formar part del circuit dels Serveis Socials, també necessitaven una ajuda perquè que els seus fills i filles participessin en activitats d'estiu.
La conciliació no pot ser un problema que cada família resolgui com pugui. Ha de formar part de les polítiques públiques. I els ajuntaments tenim molt a dir. Cal ampliar l'oferta de casals municipals amb preus assequibles, garantir-ne la inclusió, aprofitar millor els equipaments públics durant l'estiu, coordinar una oferta suficient perquè cap infant es quedi sense plaça. La conciliació és una necessitat transversal.
Quan parlem de posar les persones al centre, parlem d'això. D'entendre que una ciutat no és més moderna perquè organitza grans esdeveniments, sinó perquè acompanya les famílies en els reptes del seu dia a dia. Potser ha arribat el moment que deixem de preguntar-nos cada juny “i ara què?” i comencem, entre tots, a construir una resposta col·lectiva. Perquè una ciutat que cuida els seus infants també cuida les seves famílies. I això és construir una Tarragona millor!
]]>Els republicans recorden que Tarragona ja va rebutjar aquesta solució de manera unànime l'any 2021 i que aquella posició va permetre articular un front comú entre els 23 municipis afectats. Així mateix, defensen que aquestes infraestructures, d'entre cinc i vuit metres d'alçada en alguns trams, suposarien una nova barrera física entre la ciutat i el mar, amb un fort impacte paisatgístic, ambiental i social.
Per aquest motiu, la moció defensa que la solució passa per traslladar el trànsit ferroviari de mercaderies cap a un corredor segregat per l'interior, reservant la línia de la costa per al transport de passatgers. Mentre aquesta infraestructura no sigui una realitat, ERC reclama que el Ministeri opti per alternatives menys invasives per reduir el soroll, com les pantalles de baixa alçada situades al costat de la via, ja implantades amb èxit en altres xarxes ferroviàries europees, i també tecnologia de rodadura silenciosa.
"L'autèntic problema no són les pantalles, sinó que els trens de mercaderies continuïn passant pel mig de les nostres ciutats, per on viu la gent. Tarragona necessita una solució definitiva que protegeixi la salut de la ciutadania, el nostre patrimoni i la façana marítima. No podem acceptar que la resposta sigui aixecar murs de fins a vuit metres davant del mar, ens privarien de la brisa marina, tindrien un fort impacte paisatgístic i, molt probablement, acabarien plens de grafits i actes vandàlics en molt poc temps. Tarragona no es mereix això", defensa l'alcaldable d'ERC, Xavi Puig.
D'altra banda, ERC també presentarà una moció per recuperar els Bons Estiu, el programa municipal d'ajuts impulsat durant el govern republicà per facilitar l'accés dels infants als casals, campus esportius, colònies i activitats de lleure.
Els republicans lamenten que des del 2024 aquest model hagi estat substituït per un sistema vinculat exclusivament als Serveis Socials i proposen recuperar una convocatòria pública, oberta i amb vocació universal, basada en criteris objectius, per garantir la conciliació familiar i la igualtat d'oportunitats. "Els Bons Estiu eren una eina perquè cap infant es quedés sense activitats d'estiu per motius econòmics. Cal recuperar aquesta política pública i tornar a facilitar l'accés al lleure educatiu a moltes famílies de Tarragona", afirma la consellera Gemma Fusté.
A més, des del Grup Municipal també assumiran la moció presentada pel Comitè d'Empresa de Dow Chemical Tarragona Sud, en defensa de l'ocupació industrial, dels treballadors i treballadores de Dow Chemical Tarragona i del futur del sector petroquímic del Camp de Tarragona, així com la moció presentada per la Federació de Veïns de Tarragona per a l'eliminació de l'amiant al municipi.
]]>