L’alcaldable republicà agraeix als departaments i als voluntaris que s’han implicat en l’esdeveniment. Tanmateix, considera que el Tour va deixar una sensació “agredolça” a la ciutadania perquè “s’ha intentat promocionar Tarragona a qualsevol preu oblidant el més important, que és la qualitat de vida de la seva gent”. Alhora, lamenta els intents de Viñuales d’impedir la llibertat d’expressió demanant retirar estelades durant l’etapa: “L’ordre és totalment il·legítima i per això va ser desobeïda. Sentim que els treballadors municipals haguessin de passar per aquest moment per les ínfules de l’alcalde. Com a màxim representant de la ciutat ha de vetllar pel dret a la llibertat d’expressió, no censurar-la". 

Al seu torn, la portaveu d’ERC, Maria Roig, ha posat en relleu les diferents problemàtiques que ha patit la ciutadania de Tarragona arran del Tour. “Ens van dir que el Tour no ens costaria diners, però això és fals. Tota la campanya de promoció, les hores extra dels treballadors municipals, el cost de la neteja extra, les tanques publicitàries o el reasfaltatge de carrers, que en alguns llocs han acabat sent nyaps, han suposat una despesa”, expressa Roig, qui considera que les xifres de diumenge que va vendre el govern de Viñuales estan molt per sobre de la realitat. 

La portaveu també apunta les restriccions de mobilitat que van començar fins quatre dies abans de la celebració de l’etapa. “Això ha suposat una paràlisi a l’hora de moure’s per la ciutat, precisament en la setmana del Concurs de Focs Artificials, i ha deixat aïllats equipaments tan importants com l’Hospital Joan XXIII. Entenem que el pas del Tour comporta restriccions de trànsit, però es podria haver fet una millor planificació perquè no afectés tanta gent i durant quatre dies”, comenta Roig, qui agraeix la feina de l’Associació de Veïns del Parc Francolí per tota la feina d’informació i seguiment que han fet durant aquests dies. 

D’altra banda, els republicans lamenten la mala gestió en la neteja, amb contenidors tancats que obligaven a deixar la brossa fora. “El govern de Viñuales s’ha esforçat per construir un aparador perfecte per al visitant mentre la ciutat patia les conseqüències de la falta de planificació i d’alternatives”, manifesta la portaveu d’ERC, que també posa en relleu l’eliminació de carrils bici el darrer any com a prova del model de ciutat del govern del PSC. “El Tour ens agrada i va ser una jornada festiva que ens va fer sortir al carrer a gaudir, però existeixen altres maneres de fer les coses sense oblidar les prioritats de les veïnes i veïns. No té per què ser incompatible una cosa amb l’altra”, afegeix. 

Per a Junts, aquesta actuació representa el compliment d'un dels projectes que la formació va situar com a prioritari durant la negociació pressupostària amb el govern municipal. La conversió d'aquest espai en una zona de vianants no ha estat fruit de la casualitat, sinó del treball negociador del grup municipal, que va aconseguir incorporar els recursos necessaris perquè el projecte pogués tirar endavant.

"Avui Tarragona veu acabat un projecte que Junts va impulsar, va negociar i va fer possible. Quan vam defensar aquesta actuació ho vam fer convençuts que el capdamunt de la Rambla mereixia convertir-se en un espai més amable, més viu i més atractiu per als tarragonins. Avui aquell compromís és una realitat", ha afirmat el portaveu de Junts, Jordi Sendra.

El grup municipal recorda que aquesta transformació respon a una reivindicació que havia defensat des de feia temps: recuperar el tram del Balcó com un gran espai cívic, cultural i comercial, reforçant el paper de la Rambla Nova com el principal eix urbà de la ciutat.

La intervenció artística inaugurada avui culmina aquesta primera fase del projecte i dota aquest espai d'una nova identitat visual, contribuint a la seva pacificació, dinamització i atractiu per a la ciutadania i els visitants.

"Els projectes no s'improvisen. Es pensen, es negocien i s'executen. Aquesta actuació és una nova demostració que, quan Junts hi és, passen coses. Perquè quan hi ha planificació, capacitat de negociació i voluntat de transformar la ciutat, els compromisos es converteixen en fets" ha destacat Sendra.

La formació considera que aquesta transformació ha de ser el primer pas d'una actuació encara més ambiciosa sobre la Rambla Nova, avançant progressivament cap a un espai més integrat, accessible i pensat per a les persones, consolidant-la com un dels grans referents urbans, comercials i culturals de Tarragona.

"Hi ha projectes que no fan soroll mentre es negocien, però que transformen la ciutat quan es fan realitat. Aquesta és la manera de treballar de Junts: planificar, negociar i complir. Menys titulars i més resultats per Tarragona", ha conclòs el portaveu de Junts.

La recuperació d'aquest espai és un resultat directe dels acords que Junts ha negociat amb el govern municipal en els pressupostos de 2025 i de 2026. En la primera negociació, Junts va aconseguir una partida de 40.000 euros per adaptar el projecte existent a les condicions exigides per la Comissió Territorial de Patrimoni Cultural de la Generalitat. En el segon acord, s'han garantit 190.000 euros addicionals per executar les obres. Sense la intervenció de Junts, el projecte hauria quedat aturat de manera indefinida.

L'Hostal del Sol, un hotel de vuit plantes construït entre 1959 i 1960, va tancar les portes el 1976. Després d'anys de processos judicials i de negociacions amb la propietat, l'Ajuntament va adquirir la finca el 2008 i l'edifici va ser enderrocat el 2010. Des d'aleshores, el solar ha restat tancat i en un estat de degradació creixent, amb problemes d'ocupació il·legal, brutícia i fins i tot un incendi. Mentrestant, les restes del Baluard de Sant Climent —una estructura defensiva del segle XVII vinculada al sistema de fortificacions modernes de Tarragona— romanien sense cap intervenció de conservació.

L'avantprojecte planteja una intervenció que combina la rehabilitació patrimonial amb la creació d'un nou espai urbà. Des del punt de vista urbanístic, preveu un recorregut accessible amb pendents màxims del 6%, una plaça polivalent per acollir activitats culturals i ciutadanes, i un mirador obert a les vistes del mar i del paisatge històric de la ciutat. Des del punt de vista patrimonial, contempla la consolidació i restauració del parament interior i la cara superior del baluard, un espai d'interpretació de les fortificacions i un mural que explica l'evolució del sistema defensiu de Tarragona des de l'època medieval fins al segle XIX.

Jordi Sendra ha destacat que «Tarragona no es podia permetre tenir un emplaçament tan estratègic en situació d'abandonament. Parlem d'un solar al Passeig de Sant Antoni, al costat d'un monument declarat BCIN, amb unes vistes privilegiades al mar. La seva recuperació era una obligació i Junts l'ha convertida en una realitat».

El portaveu de Junts ha afegit que «aquest projecte demostra que la nostra política de pactes funciona. No negociem per aparèixer en els titulars, sinó per aconseguir inversions que transformen la ciutat. En dos pressupostos consecutius hem aconseguit situar l'Hostal del Sol a l'agenda, dotar-lo de recursos i portar-lo fins a la fase d'avantprojecte. Això és política útil, i la ciutadania ho reconeix».

Sendra també ha subratllat el valor simbòlic de la intervenció: «Recuperem un balcó al mar de Tarragona. Un espai que durant anys ha estat una ferida urbana i que ara es convertirà en un lloc de trobada, de passeig i de memòria. Un lloc on els tarragonins podran gaudir del paisatge i, alhora, conèixer la història de les fortificacions que van defensar la ciutat».

Pròximament, es licitarà la redacció del projecte executiu. Junts seguirà fent el seguiment de l'actuació per garantir que els terminis es compleixen i que el projecte avança amb el rigor que mereix.

Amb actuacions com la de l'Hostal del Sol, Junts reafirma el seu compromís amb una Tarragona que aprofita el seu patrimoni, que cuida els seus espais públics i que no deixa cap racó de la ciutat a l'oblit.

En Comú Podem ha defensat, en el marc del Consell Municipal de Protecció Civil, la necessitat que Tarragona incorpori al DUPROCIM (Document Únic de Protecció Civil Municipal), un marc específic de prevenció i resposta per garantir la seguretat al litoral. El grup municipal considera que la ciutat ha d’actualitzar la seva planificació davant els nous usos de platges, cales, camins de ronda i zones rocoses, especialment després de les darreres millores que s'han fet i s'estan fent al litoral tarragoní i que produirà un efecte crida en la ciutadania.

Per a En Comú Podem, el debat no pot quedar reduït a si Tarragona compleix o no els mínims legals exigits. El compliment normatiu és imprescindible, però no pot ser el sostre de l’acció municipal. La ciutat té un litoral extens, divers i cada vegada més utilitzat, amb espais de bany, passeig, activitat esportiva i contacte amb la natura que requereixen una mirada preventiva més àmplia i transversal.

“La gestió ambiental de les platges i de la costa no es pot deslligar d’una gestió de protecció civil que de forma transversal planifiqui la prevenció i la resposta de la nostra ciutat. Cuidar el litoral també vol dir fer-lo més segur”, ha defensat En Comú Podem.

El grup municipal alerta que Tarragona disposa d’una planificació general en matèria de protecció civil, però que encara falta un marc prou específic per abordar la seguretat a les platges i les zones de roques. Actualment, una part important d’aquesta mirada queda vinculada a la gestió del litoral, però En Comú Podem considera que cal avançar cap a una política compartida entre medi ambient i protecció civil. El canvi climàtic és una realitat que afecta a la seguretat i el benestar de les persones.

Aquest plantejament és especialment necessari davant el canvi d’hàbits de la ciutadania. La millora de l’accessibilitat al camí de ronda, l’augment de l’ús de cales i espais naturals i la pràctica esportiva vinculada al mar obliguen a revisar com s’informa, com es vigila i com s’actua davant situacions de risc. També cal tenir en compte factors ambientals com la variació de corrents, l’onatge, la temperatura de l’aigua i els canvis en la morfologia de determinats espais del litoral.

“El litoral de Tarragona ha canviat en la manera com s’utilitza. Hi ha més persones accedint a zones de roques, cales i espais naturals, i això obliga l’Ajuntament a planificar millor la prevenció, no només a reforçar la resposta quan ja s’ha produït una emergència”, ha assenyalat el grup municipal.

En aquest sentit, En Comú Podem proposa que l'actualització de la planificació municipal incorpori un apartat específic sobre seguretat al litoral. Aquest apartat hauria d’identificar punts de risc, zones de difícil accés, necessitats de senyalització, criteris de vigilància, protocols d’actuació i mecanismes de coordinació entre serveis municipals, cossos de seguretat, emergències i Protecció Civil.

El grup municipal considera positives les mesures que permetin reforçar la vigilància en zones de roques i difícil accés amb drons, però adverteix que la tecnologia o la presència policial no poden substituir una política preventiva estructurada. Cal combinar vigilància, informació clara, educació comunitària, senyalització eficaç i resposta ràpida davant emergències.

En Comú Podem també reclama desplegar accions comunicatives més enllà de les escoles. El grup proposa implicar el Departament de Joventut, amb capacitat d’arribar a adolescents i joves a través de xarxes socials i equipaments juvenils, i el Departament d’Esports, que manté una relació directa amb clubs, entitats i esport base de la ciutat. L’objectiu és que els missatges de prevenció arribin als col·lectius que més utilitzen el litoral per banyar-se, entrenar, saltar, passejar o fer activitats vinculades al mar.

A més, En Comú Podem ha emplaçat el govern municipal a reclamar a la Generalitat que agilitzi la tramitació i el desplegament d’un marc català de regulació del socorrisme, la vigilància i la seguretat a les platges. El grup considera que els municipis necessiten criteris més clars, recursos suficients i una normativa adaptada a la realitat actual del litoral català. En Comú Podem ja ha iniciat accions en aquest sentit amb el grup parlamentari dels Comuns.

El grup municipal també defensa estudiar experiències d’altres municipis costaners, com Sitges, que han desenvolupat dispositius més amplis de prevenció, vigilància i socorrisme. Tarragona no ha de copiar cap model de manera automàtica, però sí analitzar quines mesures poden ser útils i adaptar-les a la seva realitat territorial.

Per a En Comú Podem, Tarragona ha de passar d’una mirada fragmentada a una política integral de litoral. Això vol dir unir sostenibilitat ambiental, ús ciutadà, seguretat pública, prevenció i capacitat de resposta.

L'alcaldable d'ERC, Xavi Puig, recorda que el nou POUM és un projecte que es va impulsar durant el mandat republicà i que es va desenvolupar complint els terminis previstos. "Vam assumir la responsabilitat de posar Tarragona l’endemà de l'anul·lació del POUM de 2013. Vam aprovar les Normes Urbanístiques Provisionals per garantir la seguretat jurídica, vam tirar endavant l'Avanç del POUM i vam impulsar un dels processos participatius més ambiciosos que ha viscut la ciutat. Totes les fites es van complir en un termini establert de menys de tres anys", destaca. 

Des d'ERC lamenten que, després de tota aquesta feina, Viñuales no estigui donant continuïtat al ritme que requereix un pla tan important. "Del POUM ens preocupa el temps. Fa mesos que no tenim cap reunió amb el govern del PSC per conèixer l'estat dels treballs ni les possibles modificacions que es plantegen. Tarragona no es pot permetre repetir els errors del passat, amb tramitacions inacabables i resultats poc sòlids jurídicament. No volem un altre POUM trigui molt i pugui caure, per això ens posem a disposició de l'alcalde per ajudar en el que faci falta", afirma Puig. 

Els republicans també proposen reforçar amb més recursos i personal l'àrea d'Urbanisme perquè pugui atendre amb més agilitat tant la gestió urbanística del dia a dia com la tramitació del nou POUM. "Tenim uns tècnics extraordinaris, però les prioritats polítiques s'han de traduir en més recursos perquè aquesta àrea pugui avançar més ràpidament i millor i no entri en una situació de paràlisi", assenyalen. 

Recorden que el POUM del 2013 va necessitar catorze anys de tramitació i va acabar sent anul·lat pels tribunals. Precisament per evitar repetir errors del passat, el govern d'ERC va accelerar la redacció d'un nou planejament adaptat als reptes actuals, incorporant criteris de sostenibilitat, cohesió urbana, ampliació de l'Anella Verda, millora de la mobilitat i protecció dels espais naturals, però també preveient el sòl necessari per facilitar la construcció d'habitatge i afrontar una crisi residencial que afecta cada vegada més tarragonins i tarragonines. 

També reiteren la seva preocupació per qüestions estratègiques com la preservació de Mas d'en Sorder i la protecció de l'Anella Verda, dos elements que formen part del model de ciutat sostenible que defensen. En aquest sentit, recorden que l'Avanç del POUM és un document aprovat pel Ple de Tarragona amb majoria absoluta l'any 2022 i que constitueix la base sobre la qual s'ha de redactar el nou planejament. "De vegades sentim dir que el govern ha incorporat determinades qüestions a l'Avanç del POUM, però això no és així. L'Avanç és el document aprovat pel Ple i s'ha de respectar. Si es vol un altre plantejament, el que correspon és iniciar un nou procés participatiu i aprovar un nou Avanç", remarquen els republicans. 

"Vam deixar un POUM encarrilat, amb una base tècnica sòlida i avalat per la ciutadania. Ara cal lideratge polític, capacitat de treballar en equip i voluntat d'arribar a grans acords. L'alcalde ha de saber que, si el govern necessita ERC per tirar endavant un bon POUM, ens hi trobarà. Les polítiques d'habitatge i el desenvolupament econòmic necessiten seguretat jurídica, celeritat i majories àmplies. Tarragona no es pot permetre perdre més temps i nosaltres estem disposats a ajudar perquè la ciutat disposi com més aviat millor del planejament que necessita", conclou Xavi Puig. 

Mares que han de viure amb els avis perquè no arriben al lloguer. Pares separats a qui el jutge no dona la custòdia del seus fills perquè viuen en una habitació llogada. Persones aturades a qui se’ls demana aval per visitar un pis que en 24h ja està llogat. Matrimonis infeliços perquè no els és viable el divorci. Gent de mitjana edat que esdevé pobre després de pagar el pis. Joves que no poden marxar de ca els pares o que se’n van de Tarragona. Cada cop més ciutadans exposats a viure en condicions inacceptables o haver de marxar lluny dels seus, que som nosaltres.

Cercar a Idealista i constatar que només hi ha 24 pisos de lloguer per una ciutat de 143.260 habitants, a un preu mitjà de 1.461€, es tradueix en totes aquestes històries. Qui pot pagar aquests preus? Que el problema de l’habitatge sigui també un problema de país no és consol ni excusa per no acomplir amb el nostre deure: resoldre’l. I tenim les eines per fer-ho, si les combinem amb intel·ligència i determinació.

Fa uns dies vam entregar a l’alcalde Viñuales una proposta per a fomentar el lloguer assequible a Tarragona. Es tracta d’aplicar un parell de receptes que funcionen bé però amb unes quotes d’ambició mai vistes fins ara.

La proposta d’ERC consisteix en demanar el crèdit de 14 milions d’euros com cada any i invertir-lo íntegrament a habitatge. 12 milions per la compra i rehabilitació de pisos per tanteig i retracte. Els restants 2 milions per donar ajuts a la rehabilitació -de fins a 18mil euros- per cada pis que els particulars posin a disposició de l’Empresa Municipal d’Habitatge durant 5 anys. Els propietaris que s’hi acullin no es faran rics, però renovaran el seu patrimoni i cobraran un lloguer garantit que ajudarà a una família.

Aquesta mesura tindrà un bon impacte sobre el mercat de lloguer de Tarragona a curt i mig termini. Per un costat, suposa generar una oferta de 300 habitatges a lloguer assequible, un lloguer que no supera els 500€. Això és un benefici directe per a unes 300 famílies o unes 750 persones. Per l’altre costat, aquesta gran injecció d’oferta assequible reduirà els preus del mercat de lloguer per a tothom, un benefici valuós i massiu.

L’acció, doncs, no és només bona en termes socials sinó que és intel·ligent en termes econòmics. L’Ajuntament continua l’estratègia que va implementar el conseller Fortuny amb el govern republicà: amortitzar més crèdit del que es demana però no deixar mai d’invertir a crèdit, de forma que la ciutat redueix el deute viu sense deixar d’apostar per la seva pròpia millora.

Adquirir habitatge no és una despesa sinó una inversió amb retorn. Primer perquè l’Ajuntament cobrarà uns lloguers que permetran recuperar la inversió en menys de 15 anys. I segon perquè l’Ajuntament no perd tots aquests recursos sinó que els transforma en un patrimoni immobiliari que anirà augmentant el seu valor. És una decisió justa i racional.

I el que és el més important, estarem oferint llar, oportunitats i prosperitat a la nostra gent, en el marc d’aquesta formidable crisi d’habitatge. Tarragona ha de posar el benestar i la prosperitat de les persones al centre de totes les seves polítiques i en aquest sentit la nostra proposta marca un rumb atrevit i valent. Viure a Tarragona, ni més ni menys.

En primer lloc, ERC proposa la construcció de nous vestuaris al costat del camp actual per poder donar resposta immediata a aquesta manca d’espais i garantir el desenvolupament del futbol femení. En segon lloc, planteja la previsió d’una ampliació futura de les instal·lacions esportives mitjançant la reserva de sòl al nou POUM per a la possible construcció d’un segon camp de futbol. I, finalment, reclama la recerca d’un espai adequat perquè el club pugui desenvolupar les tasques de gestió i direcció de l’entitat. 

“El Club Escola de Futbol Sant Pere i Sant Pau és un exemple de com l’esport de base pot generar cohesió, valors i comunitat al barri i a tota la ciutat”, ha destacat l’alcaldable d’ERC, Xavi Puig. Ha afegit que “quan un projecte esportiu arriba a aquest nivell de creixement, les institucions han de ser capaces d’acompanyar-lo amb les infraestructures necessàries perquè no es vegi limitat en el seu potencial, especialment en un àmbit tan important com el futbol femení. Estem parlant d’un club referent a la demarcació, que lidera el futbol femení federat i que necessita espais per continuar creixent i donant oportunitats a més nenes i joves”. 

D’altra banda, ERC ha presentat una moció per atendre les necessitats urgents de la Protectora d’Animals i Plantes de Tarragona. La proposta planteja actualitzar el suport econòmic de l’Ajuntament en els futurs pressupostos per adaptar-lo a la realitat actual, tenint en compte que l’entitat atén prop de 290 animals i gestiona centenars d’adopcions anuals, en un context d’increment dels costos veterinaris i de manteniment. El grup municipal recorda que el conveni amb la Protectora s’ha mantingut en 20.000 euros anuals, una xifra que considera insuficient davant l’augment de la càrrega de treball i les necessitats del servei. 

"La Protectora fa una gran feina, però no pot continuar assumint més responsabilitats amb els mateixos recursos de fa anys. Cal actualitzar el suport econòmic municipal i accelerar les millores del refugi de Riu Clar per garantir el benestar dels animals i la viabilitat del servei”, explica el conseller Carles Farré. 

La moció també reclama accelerar la millora i ampliació de les instal·lacions del refugi de Riu Clar, on ja hi ha prevista una partida de 50.000 euros al pressupost de 2026, amb l’objectiu de garantir unes condicions adequades per a l’atenció dels animals. 

Per últim, els republicans també presenten una moció per a millorar la seguretat vària a l’encreuament de la N-340 entre Tarragona i La Canonja, un punt negre de la xarxa viària amb risc per a treballadors i vianants del Polígon Sud. “És un punt fosc que no pot esperar més. Proposem substituir l’actual sistema de semàfors per una solució de més seguretat, com una rotonda o sistemes intel·ligents de regulació del trànsit", afirma el conseller Jordi Fortuny. Des d’ERC també reclamen la construcció d’un pas elevat o subterrani per a vianants i ciclistes i la instal·lació immediata de mesures de control de velocitat, com radars de tram o fixos, mentre no s’executin les obres estructurals. 

En una roda de premsa celebrada aquest dimecres al matí al consistori tarragoní, i acompanyada pels consellers del grup municipal, la líder tarragonina ha explicat que el Cementiri dels Jans és un dels espais patrimonials únics a la ciutat, però que encara és poc conegut per una part de la ciutadania i que, a més, que s'ha de seguir mantenint. “L’espai està protegit com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) i ara opta a ser Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), però després d’una dècada tancat al públic, si bé hi ha hagut intervencions de rehabilitació i consolidació per part de la propietat, és important que aquest patrimoni pugui revertir a la ciutat”, ha manifestat Martorell.

La ruta de les Guerres de l'Edat Moderna de Tarragona

El Grup Municipal del PP, mitjançant la moció, ha instat a reprendre i intensificar les negociacions amb el Regne Unit, que és el titular de l’espai, per aconseguir una cessió o qualsevol altra fórmula jurídica que faci possible la conservació i la reobertura al públic. A més, s’ha demanat elaborar un projecte de posada en valor del Cementiri dels Jans, i paralitzar el projecte de construcció d’un carrer en un dels laterals del cementiri per l’alt risc d’afectació en el conjunt protegit. “S’ha d’iniciar un estudi sobre la seva necessitat real en matèria de mobilitat a la zona, perquè actuar just a tocar del cementiri representat un perill real”, ha expressat Martorell. La popular també reclamarà impulsar la creació d’una Ruta de les Guerres de l’Edat Moderna de Tarragona, que integri la Farsa Braga, el Fortí de Sant Jordi, el Fortí de la Reina, el monument a Rafael Casanova i el Cementiri dels Jans. 

La història del cementiri

L’origen del cementiri es remunta a la presència de les tropes britàniques a la ciutat durant la Guerra de Successió Espanyola i la necessitat de tenir un cementiri no catòlic a Tarragona. “És un testimoni únic de la relació històrica entre Tarragona i el Regne Unit i aporta un valor patrimonial del conjunt reconegut. Hi ha dues criptes amb elements arquitectònics singulars i que compta amb enterraments de gran interès històric que expliquen una part important de la memòria col·lectiva de la ciutat”, ha conclòs la portaveu.

En Comú Podem afronta el plenari municipal d'aquest mes amb la voluntat de continuar marcant l'agenda política de la ciutat. El grup municipal ha destacat aquest matí que bona part dels debats que arribaran al saló de plens porten el seu segell, tant pel que fa a les mesures incorporades al modificatiu de crèdit com a les tres mocions que defensarà durant la sessió.

El portaveu d'En Comú Podem, Jordi Collado, ha iniciat la compareixença celebrant una notícia llargament reivindicada pel grup: la incorporació de les treballadores de les llars municipals subrogades al conveni municipal.

Collado ha volgut reconèixer la feina desenvolupada durant mesos per les mateixes treballadores i pel regidor Antoni Carmona, que ha liderat aquesta reivindicació des de l'Ajuntament fins a aconseguir una solució favorable.

«És una victòria de les treballadores i de la seva perseverança. Quan vam començar aquest camí molta gent ens deia que era impossible, però avui podem dir que s'ha aconseguit. És una gran notícia per a la ciutat i per als drets laborals», ha afirmat.

Un modificatiu de crèdit amb el segell d'En Comú Podem

Des del grup han remarcat que el modificatiu de crèdit que es debatrà al plenari recull diverses propostes impulsades i negociades directament pel grup municipal, amb una clara orientació social, comunitària i de millora dels barris.

Entre les actuacions destacades hi figura la construcció d'una nova pista esportiva de futbol i bàsquet a Bonavista, amb una inversió de 40.000 euros. Una proposta que dona continuïtat a iniciatives similars impulsades anteriorment per la formació en altres barris de la ciutat.

Per a En Comú Podem, aquestes actuacions representen una manera diferent d'entendre les polítiques esportives.

«Més enllà dels grans equipaments, el que necessitem és garantir que els barris disposin d'espais dignes perquè els infants i els joves puguin practicar esport i fer vida comunitària», ha explicat Collado.

El modificatiu també incorpora l'ampliació de places del casal d'estiu per a persones amb autisme que organitza l'entitat Todos en Azul. El canvi d'ubicació permetrà incrementar la capacitat del servei de 26.000 euros a 36.000 euros, una ampliació que ajudarà a reduir les llistes d'espera existents.

Una altra de les mesures destacades és el reforç dels convenis amb les principals entitats que treballen amb persones sense llar a Tarragona. Fundació Bona Nit, Bon Dia Tarragona, Formació i Treball i Càritas Interparroquial rebran un increment de 10.000 euros cadascuna.

Segons el grup municipal, aquesta aportació respon a la necessitat d'actualitzar convenis que fa anys que no augmenten al ritme de les necessitats socials i de l'increment dels costos.

L'acord inclou també l'ampliació del contracte de la Brigada d'Intervenció Ràpida, amb una dotació addicional de 150.000 euros, així com una nova inversió de 100.000 euros destinada a actuacions de transformació urbana a Sant Salvador, un barri on els comuns han mantingut una intensa tasca reivindicativa durant els darrers anys.

«Aquest modificatiu demostra que es poden fer polítiques útils i que la negociació serveix per portar recursos allà on més es necessiten. Hi ha moltes de les demandes que hem defensat durant aquest mandat que avui es tradueixen en inversions concretes», ha destacat Collado.

Tornen a portar la taxa turística al plenari

En Comú Podem defensarà novament la implantació de la taxa turística municipal a Tarragona després que la proposta quedés rebutjada en l'anterior sessió plenària per un empat resolt amb el vot de qualitat de l'alcalde.

La formació proposa que l'aplicació de la taxa comenci durant aquesta legislatura, aprofitant el nou marc normatiu aprovat per la Generalitat.

Per als progresistes, Tarragona no pot continuar renunciant a una eina que permetria obtenir recursos addicionals per afrontar els impactes derivats de l'activitat turística i contribuir a una millor regulació del sector.

«Fa anys que batem rècords d'ocupació turística. Si el turisme genera beneficis importants, és raonable que una part d'aquests recursos serveixin per millorar la ciutat i protegir el dret a l'habitatge», ha defensat Collado.

El grup considera que la taxa turística és especialment necessària per afrontar reptes com la proliferació dels pisos turístics i la pressió que pateixen alguns barris i espais patrimonials.

Obrir el debat sobre el futur del Nàstic

Una altra de les mocions impulsades per En Comú Podem busca obrir un debat públic sobre el futur del Nàstic i el paper que ha de tenir l'Ajuntament en relació amb l'entitat esportiva.

La proposta no planteja decisions immediates, sinó la definició d'un full de ruta compartit que permeti clarificar els objectius municipals i les prioritats de despesa pública.

Insisteixen que els recursos municipals han de prioritzar l'esport base, l'esport femení i les disciplines minoritàries, àmbits que sovint disposen de menys suport i menys capacitat d'atraure inversions privades.

Més presència de les dones als símbols de la ciutat

La tercera moció serà defensada pel regidor Toni Carmona i planteja augmentar la representació femenina als principals espais simbòlics de Tarragona.

La iniciativa proposa incorporar dues figures femenines a la façana de l'Ajuntament per corregir un desequilibri històric evident: de les disset figures representades actualment, només una correspon a una dona.

Carmona ha explicat que la proposta pretén anar més enllà d'una simple intervenció arquitectònica i obrir una reflexió sobre la memòria col·lectiva i els referents que la ciutat projecta.

«Les dones han estat fonamentals en la construcció de la nostra història, però aquesta aportació no té una traducció equivalent en els nostres espais monumentals. És hora de corregir aquesta invisibilització», ha afirmat.

La moció planteja la creació d'una comissió d'experts que proposi diversos noms i que sigui posteriorment la ciutadania qui decideixi les figures que han de formar part de la façana consistorial.

El portaveu d'En Comú Podem Tarragona, Jordi Collado, ha explicat que la situació és insostenible i que cal actuar amb urgència davant l'augment constant de les temperatures.

"Fa tres anys que reclamem solucions per garantir unes condicions dignes a les escoles de Tarragona. Ho hem portat al plenari, als pressupostos i a les negociacions amb les diferents administracions, però la realitat és que les aules continuen convertint-se en espais insuportables durant els episodis de calor. Davant la inacció institucional, hem decidit fer un pas més i acudir a Inspecció de Treball", ha afirmat Collado.

El portaveu ha denunciat també la manca d'una normativa específica que protegeixi l'alumnat davant les temperatures extremes. "És incomprensible que no existeixi una normativa que garanteixi les millors condicions climàtiques per als infants. L'única via legal efectiva que tenim avui és la vinculada a la salut laboral del professorat, i per això recorrem a aquesta eina. El canvi climàtic és una realitat i tots els estudis indiquen que cada vegada tindrem més episodis de calor durant el curs escolar. No podem continuar mirant cap a una altra banda", ha afegit.

Segons les dades recollides per la formació, pràcticament cap escola pública de primària de Tarragona disposa d'un sistema de climatització operatiu. En alguns centres les temperatures superen habitualment els 30 graus durant les darreres hores lectives del dia.

Per la seva banda, el conseller d'En Comú Podem Toni Carmona ha detallat els fonaments jurídics de la denúncia presentada.

"La normativa de prevenció de riscos laborals estableix que els espais de treball han de mantenir unes temperatures adequades. El professorat està treballant en aules que sovint superen els 30 graus i, en alguns casos, arriben als 35. Estem parlant de professionals que han de mantenir l'atenció i desenvolupar la seva feina en condicions que no compleixen els estàndards mínims de salut laboral", ha explicat.

Carmona ha remarcat que la denúncia també respon a les nombroses queixes rebudes des dels centres educatius. "Hem recollit les preocupacions del professorat i de les famílies. Tot i que la denúncia es fonamenta en les condicions laborals dels treballadors i treballadores, els efectes de la calor extrema afecten igualment l'alumnat, dificultant l'aprenentatge i el desenvolupament normal de l'activitat educativa."

El conseller ha recordat que ja existeixen precedents favorables en altres territoris de l'Estat. "A la Comunitat Valenciana, actuacions similars han obligat les administracions a prendre mesures. També hi ha denúncies en curs a Barcelona i Lleida. Tarragona no pot continuar esperant mentre les temperatures continuen augmentant. Volem ser els primers a la demarcació a impulsar aquesta reclamació perquè es garanteixi, d'una vegada per totes, el dret a unes escoles segures, saludables i adaptades a la realitat climàtica actual."

En Comú Podem reclama un pla urgent de climatització dels centres educatius de Tarragona i exigeix a les administracions competents que assumeixin la seva responsabilitat davant una situació que, lluny de ser excepcional, es repetirà amb més freqüència en els propers anys.

Els republicans plantegen que aquesta mesura suposaria revertir la decisió de no recórrer a crèdit aquest exercici i la situen com una actuació “de màxima ambició i prioritat social”. Segons la proposta, la inversió permetria incorporar fins a 300 habitatges de lloguer assequible al parc públic municipal. La meitat dels habitatges adquirits per compra directa, amb una inversió de 12 milions d’euros, i els 150 restants incorporats a la borsa de lloguer social mitjançant ajuts a la rehabilitació, amb una inversió de 2 milions d’euros, recuperant les ajudes que es van impulsar el mandat anterior. “Amb aquesta aposta pública l’impacte serà molt gran perquè centenars de famílies accediran a un habitatge, però milers més veuran abaixar el seu preu de lloguer atès que l’Ajuntament condiciona el mercat”, ha detallat l’alcaldable d’ERC, Xavi Puig.

Des d'ERC alerten que Tarragona es troba immersa en una situació d’emergència habitacional mai vista, amb poquíssims pisos de lloguer disponibles i amb un preu i unes condicions impossibles per a la gent. “Sortir de la crisi d’habitatge és possible, però cal molta determinació i entendre que només amb les receptes d’abans, no fem, cal molt més i molta ambició, ha explicat Puig, qui ha defensat que “Tarragona necessita decisions útils i valentes davant una emergència residencial que no es pot continuar afrontant amb passivitat. Si hi ha marge financer, cal posar-lo al servei d’una prioritat social de primer ordre com és garantir l’accés a l’habitatge”.

Puig ha remarcat també que “aquesta no és una proposta de despesa corrent, sinó una aposta estratègica per convertir capacitat financera en patrimoni públic, cohesió social i oportunitats per centenars de tarragonines i tarragonins. Per això demanem una rectificació de la decisió de no demanar crèdit aquest any, hi ha una necessitat social i cal que l’Ajuntament li faci front”.

Per la seva banda, la portaveu Maria Roig, ha assenyalat que “l’Ajuntament no pot resignar-se davant un mercat de lloguer tensionat i excloent. Cal invertir, ampliar parc públic i oferir alternatives reals a joves, famílies i col·lectius amb dificultats per accedir a un habitatge”.

Roig ha afegit que “la proposta és viable, proporcionada i responsable des del punt de vista financer, i s’ha de desplegar amb planificació, amb lideratge polític i amb la participació dels instruments municipals competents, especialment SMHAUSA. L'oferta no parla de nova construcció, volem invertir el màxim en habitatges ja existents i que es troben buits, via compra i via estimulant que els propietaris els posin a lloguer”. La portaveu també ha recordat que "l'oposició d'ERC a l'Ajuntament és de proposta davant situacions d'emergència i complexos com la de l'habitatge i de crítica i fiscalització en tots aquells temes que ho necessiten".  

ERC sosté que la proposta parteix d’un criteri de responsabilitat financera i prioritat social, i defensa que l’actual marc de deute viu de l’Ajuntament permet una operació d’aquestes característiques sense comprometre l'equilibri dels comptes municipals. En aquest sentit, els republicans consideren que renunciar a activar aquest marge seria deixar passar una oportunitat.

Els republicans recorden que aquesta proposta d’habitatge assequible se suma a altres de molt importants com assolir salvar l’Àrea Residencial Estratègia de Pou Boronat, un nou desenvolupament que en pocs anys suposarà 1.800 habitatges, 900 dels quals habitatges protegits.

La formació considera que aquest és un pas de justícia laboral i de reconeixement professional per a les 46 treballadores afectades, que durant gairebé una dècada han mantingut una reivindicació sostinguda per aconseguir els mateixos drets i condicions que la resta de personal municipal que desenvolupa les mateixes funcions. Jordi Collado ha destacat "avui el govern municipal comença a contestar la demanda que feien les treballadores al principi d'aquest conflicte, qui cuida a les que cuiden?"

Durant aquests anys, les educadores han denunciat reiteradament diferències en la jornada laboral, els permisos, les vacances i altres drets laborals, malgrat treballar als mateixos centres educatius municipals i assumir les mateixes responsabilitats. Per aquest motiu, En Comú Podem considera que l’acord representa la culminació d’una reivindicació legítima i llargament esperada.

La formació destaca que aquest avenç és, sobretot, una victòria de les treballadores. La seva constància, organització i fermesa durant tots aquests anys han estat determinants perquè avui sigui possible arribar a una solució consensuada. En aquest sentit, també posa en valor el paper desenvolupat pels sindicats municipals i la seva voluntat de contribuir a trobar una sortida acordada que beneficiï el conjunt de la plantilla municipal.

El portaveu municipal d’En Comú Podem, Jordi Collado, ha afirmat que “avui es fa justícia amb unes professionals que fa molts anys que sostenen un servei públic essencial i que reclamaven un reconeixement que era de sentit comú. Aquesta és una victòria de la perseverança de les treballadores, de la feina sindical i de la capacitat de construir acords polítics útils per millorar la vida de la gent”.

Collado ha remarcat que “l’acord demostra que, quan hi ha voluntat política i diàleg amb les treballadores i els sindicats, es poden assolir avenços importants per als drets laborals i per a la qualitat dels serveis públics”.

En Comú Podem recorda que aquest procés va quedar incorporat explícitament a l’acord pressupostari de 2026 signat amb el govern municipal. Entre els compromisos recollits hi figurava l’impuls dels treballs necessaris per homogeneïtzar les condicions laborals del personal subrogat de les llars d’infants municipals i avançar cap a la seva equiparació amb la resta de treballadores municipals.

Jornada laboral de 35 hores setmanals

Durant els darrers mesos, la formació ha treballat conjuntament amb el govern municipal, les representants de les treballadores i els serveis municipals per contribuir a desencallar una situació enquistada durant massa temps. Per a En Comú Podem, aquest acord demostra que els pactes pressupostaris poden servir per impulsar transformacions concretes que millorin les condicions de vida i de treball de les persones.

Per la seva banda, el conseller d’En Comú Podem, Toni Carmona, ha assenyalat que “la defensa dels serveis públics passa necessàriament per garantir unes condicions laborals dignes a les persones que els fan possibles”. Carmona ha afegit que “l’equiparació de drets de les educadores és una bona notícia per a Tarragona i un exemple del camí que han de seguir les administracions públiques”.

L’acord permetrà aplicar a les educadores subrogades les mateixes condicions que la resta de personal municipal de les llars d’infants, incloent-hi la jornada laboral de 35 hores setmanals i la resta de drets recollits al conveni de l’Ajuntament.

En Comú Podem continuarà fent seguiment dels compromisos adquirits i treballarà perquè els processos de regularització i estabilització vinculats a les llars d’infants municipals avancin amb totes les garanties jurídiques i laborals. La formació considera que aquest acord és un pas important en la consolidació d’uns serveis públics municipals de qualitat, amb drets laborals homogenis i amb seguretat per a les professionals que els sostenen cada dia.

En Comú Podem ha demanat al govern municipal que no exerceixi la pròrroga prevista en el contracte de concessió del servei de patinets i bicicletes elèctriques compartides gestionat per Tier Mobility. Les converses van ser informals i en el proper ple ho faran formalment. La concessió, adjudicada el setembre de 2023 per un període de tres anys prorrogable un any més, entra ara en una fase decisiva, ja que l’Ajuntament haurà de comunicar pròximament a l’empresa si vol mantenir o no el servei més enllà del termini inicial.

La formació considera que aquest és el moment de fer balanç d’un model que, després de gairebé tres anys de funcionament, no ha aconseguit consolidar-se com una alternativa real de mobilitat per als veïns i les veïnes de Tarragona.

Segons En Comú Podem, el principal problema és que el servei no ha estat dissenyat per donar resposta a les necessitats quotidianes de la ciutat. Tot i disposar d’una concessió que permet una flota de fins a 600 patinets i 300 bicicletes elèctriques, l’àmbit real d’implantació continua concentrat principalment al centre urbà i a les zones amb major afluència turística.

La formació assenyala que barris com Sant Salvador, Sant Ramon, Sant Pere i Sant Pau, bona part de Ponent o àmplies zones de Llevant pràcticament queden fora de la cobertura efectiva del servei. Per aquest motiu, considera que el model no contribueix a connectar barris ni a oferir una alternativa real al vehicle privat per a una part molt important de la població.

El portaveu d’En Comú Podem, Jordi Collado, afirma que «la mobilitat compartida és una bona eina si està pensada per reduir l’ús del cotxe privat i facilitar els desplaçaments quotidians de la ciutadania. El problema és que Tarragona ha acabat tenint un model orientat principalment a usos turístics o de lleure, però que no resol les necessitats de mobilitat de la major part dels veïns i veïnes».

La formació també critica que el servei hagi funcionat durant aquests anys sense una integració real amb la resta de polítiques de mobilitat. Segons denuncia, no existeix cap connexió efectiva amb la xarxa de l’EMT, amb els aparcaments dissuasius ni amb els principals punts d’intermodalitat de la ciutat.

Un servei car i poc retorn social

A aquesta manca d’integració s’hi afegeix el cost del servei. En Comú Podem considera que les tarifes de les bicicletes compartides són entre deu i quinze vegades superiors a les que ofereixen altres sistemes similars de Catalunya, fet que dificulta enormement que la ciutadania en faci un ús habitual.

Per al grup municipal, la concessió també ha acabat representant una forma de privatització de l’espai públic amb un retorn social molt limitat. Els patinets continuen generant incidències recurrents a l’espai públic, apareixen sovint estacionats fora de les zones habilitades i provoquen molèsties a vianants, persones amb mobilitat reduïda i famílies amb cotxets.

Collado considera que «renovar Tier significaria consolidar un model que no cobreix la ciutat, que no està integrat amb el transport públic, que és excessivament car i que no respon a una estratègia global de mobilitat».

En aquest sentit, En Comú Podem recorda que Tarragona continua sense disposar d’un nou Pla de Mobilitat Urbana Sostenible vigent. La formació considera que seria un error prendre una decisió sobre la continuïtat del servei abans de definir quins són els objectius de mobilitat de la ciutat per als pròxims anys.

«No té sentit renovar una concessió per inèrcia quan Tarragona continua amb el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible caducat. Primer hem de decidir quin model de ciutat volem, com connectem els barris, quin paper ha de tenir el transport públic i després determinar quines eines han de formar part d’aquesta estratègia», afirma el portaveu dels Comuns.

Per tot plegat, En Comú Podem insta el govern municipal a comunicar a Tier la no renovació de la concessió i a aprofitar el final del contracte per obrir un debat sobre el futur de la mobilitat compartida a Tarragona. La formació defensa un model plenament integrat amb l’EMT, connectat als aparcaments dissuasius, accessible econòmicament, amb cobertura a tots els barris i alineat amb els objectius d’un nou Pla de Mobilitat Urbana Sostenible que permeti avançar cap a una ciutat més cohesionada, sostenible i menys dependent del vehicle privat.

No entenen que una empresa que ha crescut, s'ha consolidat i ha obtingut beneficis gràcies, en bona part, al coneixement, l'esforç i el compromís de generacions de treballadores i treballadors del nostre territori, decideixi ara respondre amb acomiadaments i reduccions de plantilla. Tarragona ha estat durant dècades un territori generós amb la indústria química, aportant capital humà qualificat, estabilitat social, infraestructures i suport institucional.

Aquest anunci representa un cop molt dur per a centenars de famílies i per al conjunt de l'economia local. La pèrdua potencial d'aquests llocs de treball no només afecta les persones directament implicades, sinó també el teixit productiu, els serveis i l'activitat econòmica vinculada al sector químic, que és estratègica per al nostre territori.

Des de Tarragona en Comú Podem consideren que les grans multinacionals tenen una responsabilitat social ineludible amb els territoris on desenvolupen la seva activitat. Per aquest motiu, exigeixen a Dow que obri un procés de diàleg real amb la representació sindical i les administracions públiques per explorar alternatives que evitin o minimitzin els acomiadaments. També reclamen a la Generalitat de Catalunya i al Govern de l'Estat que facin un seguiment exhaustiu de la situació i defensin els llocs de treball i el futur industrial de Tarragona.

Diversos pares i mares han traslladat a ERC la seva preocupació després de comprovar que, tot i residir a tocar de l'escola, els seus infants han estat derivats a altres centres educatius de la ciutat. “És incomprensible que les famílies que viuen al costat de l’Escola El Miracle no puguin portar-hi els seus fills. La supressió de la segona línia està demostrant ser un gran error”, afirma l’alcaldable d’ERC, Xavi Puig.

“En alguns casos, aquestes famílies tampoc han obtingut plaça en les seves opcions prioritàries, com l’Escola Arrabassada o l’Escola Saavedra. Això genera una situació d’incertesa i, a més, dificulta la conciliació familiar”, adverteix el republicà.

Des d’ERC recorden que la segona línia d’aquest centre va ser impulsada i oberta durant el govern republicà precisament per donar resposta a la demanda educativa creixent de la zona i garantir que cada infant pogués escolaritzar-se al seu entorn proper. Per aquest motiu, consideren especialment injustificada la decisió de suprimir una línia que havia demostrat la seva utilitat i necessitat. “Quan nosaltres governàvem vam escoltar la ciutadania i vam fer que la Generalitat obrís una línia més al Miracle. Ara moltes famílies ens pregunten si aquesta situació té alguna relació amb el canvi de prioritats de l'actual govern de Viñuales", explica Xavi Puig.

Els republicans defensen que l’escola pública de proximitat és un element clau per afavorir la cohesió social, reduir desplaçaments i facilitar la vida quotidiana de les famílies. Per aquest motiu, reclamen al Departament d’Educació que revisi la decisió adoptada i estudiï la recuperació de la segona línia del centre, i també de l’Escola Pràctiques.

“Els infants haurien de poder anar a l’escola caminant o en bicicleta, sense dependre de desplaçaments llargs o innecessaris. Quan això no és possible, estem trencant el principi bàsic de l’escola pública de proximitat i afectant la qualitat de vida de les famílies”, conclou Puig.