L’actuació comportarà una inversió de 6.366.504 euros per part de la Generalitat i permetrà avançar en la transformació del complex en un gran pol cultural, científic, educatiu i tecnològic.
La presentació ha anat a càrrec de l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, i de la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, acompanyats de representants de l’ICAC i de les institucions implicades en el projecte, com la Universitat Rovira i Virgili (URV).
L’alcalde Viñuales ha agraït especialment el compromís de la consellera i del Departament de Recerca i Universitats amb Tarragona. “Avui fem un pas molt important per a la nova seu de l’ICAC i per a la transformació de la Tabacalera. Aquest compromís es concreta en una inversió de més de 6,3 milions d’euros i en un calendari definit per fer realitat el projecte”, ha manifestat Viñuales.
Per la seva banda, la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, ha destacat que “la nova seu donarà resposta al creixement sostingut de l’ICAC i permetrà ampliar els laboratoris, els espais de recerca i les instal·lacions destinades a la formació avançada i a la transferència de coneixement”.
La consellera també ha posat en valor que el projecte contribuirà a consolidar la Tabacalera com «un nou pol de recerca, cultura i coneixement a Tarragona» i reforçarà la capacitat de l’Institut per atraure talent, impulsar noves línies d’investigació i incrementar l’impacte social de la recerca.
El rector de la URV, Josep Pallarés, ha destacat que la instal·lació de l’ICAC a la Tabacalera “és un projecte de ciutat i de país”. Per la seva part, el director de l’ICAC, Josep Maria Palet, ha reafirmat “que la nova seu a Tabacalera ens permetrà fer un salt qualitatiu, ja que crearem un centre d’excel·lència que permetrà captar i mantenir talent”.
La nova seu ocuparà 3.122 m² distribuïts en quatre plantes, gairebé tres vegades la superfície de les instal·lacions actuals de la plaça d’en Rovellat. El projecte preveu nous laboratoris, oficines, aules, arxius, magatzems arqueològics i espais destinats a la formació avançada i a la transferència de coneixement.
Aquest salt d’escala permetrà a l’ICAC ampliar les línies de recerca, reforçar l’activitat científica i formativa i continuar atraient talent, amb la perspectiva d’arribar a una plantilla d’entorn de vuitanta persones.
“Tarragona és una ciutat amb un patrimoni arqueològic excepcional, però també volem ser una ciutat que l’investiga, que genera coneixement al seu voltant i que el projecta cap al futur”, ha remarcat l’alcalde.
El trasllat de l’ICAC constitueix una de les primeres grans actuacions que es materialitzen dins del Pla Tabacalera. L’Ajuntament treballa per recuperar el conjunt de l’antiga fàbrica i convertir-lo en un espai obert a la ciutadania, vinculat a la cultura, l’educació, la recerca, el coneixement i la innovació.
«Sempre hem dit que la Tabacalera no podia continuar sent un gran contenidor buit. L’havíem d’omplir d’activitat, cultura, educació i recerca, i això és exactament el que estem fent», ha afirmat Viñuales.
La implantació de l’ICAC se sumarà a altres projectes estratègics, com la futura Biblioteca Pública de l’Estat, la nova Escola i Conservatori de Música de la Diputació i els equipaments universitaris, culturals i creatius previstos al complex.
La Biblioteca Pública ocuparà uns 10.000 m² de l’edifici principal i de l’antic Assecador. El Ministeri de Cultura assumirà la redacció del projecte, la reforma integral i l’equipament, amb una inversió mínima prevista de 20 milions d’euros. Paral·lelament, la Diputació de Tarragona treballa en els estudis previs per traslladar l’Escola i Conservatori de Música a una superfície de més de 7.000 m² de la Tabacalera.
«L’ICAC no és una actuació aïllada. És una peça fonamental d’un projecte global que convertirà la Tabacalera en el gran pol cultural, científic i educatiu de Tarragona i en la peça clau de la nova centralitat que estem construint a l’entorn del Francolí», ha assenyalat l’alcalde.
La nova ubicació de l’Institut també permetrà establir sinergies amb la Necròpolis Paleocristiana, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i altres equipaments científics i patrimonials de la ciutat.
L’Ajuntament va formalitzar el setembre de 2025 la cessió demanial gratuïta del Magatzem 6 al Consorci de l’ICAC per un període de cinquanta anys. L’immoble municipal està valorat en aproximadament 3,8 milions d’euros.
Viñuales ha destacat que «l’Ajuntament no perd patrimoni, sinó que el posa al servei d’un equipament públic de recerca i aconsegueix una inversió que permetrà rehabilitar-lo, generar activitat i consolidar a Tarragona un centre científic de referència».
El trasllat permetrà, al mateix temps, recuperar per a la ciutat l’actual edifici de l’ICAC, situat entre les places d’en Rovellat i del Fòrum. La voluntat municipal és destinar aquest immoble a un equipament cívic i cultural al servei del veïnat i de les entitats de la Part Alta.
«Aquesta operació té un doble retorn per a Tarragona: l’ICAC guanya l’espai que necessita per continuar creixent i la Part Alta podrà guanyar un nou equipament de proximitat», ha afegit l’alcalde.
La previsió és licitar i adjudicar les obres entre l’octubre de 2026 i el febrer de 2027. Els treballs de rehabilitació es desenvoluparan principalment entre el juny de 2027 i el juliol de 2029.
L’actuació es dividirà en tres grans fases: els treballs previs i la intervenció estructural; les divisions interiors, els revestiments i les instal·lacions; i, finalment, els acabats, la senyalització i els equipaments.
Posteriorment, entre el setembre i l’octubre de 2029, es preveu instal·lar el mobiliari científic i administratiu, equipar els laboratoris i completar els sistemes TIC i de seguretat. El trasllat de l’ICAC es faria entre el novembre i el desembre del mateix any.
«Avui ja no parlem només d’intencions. Parlem d’una inversió compromesa, d’un projecte i d’un calendari. Avui comencem a fer visible la nova vida de la Tabacalera», ha conclòs Viñuales.
La proposta contempla la transmissió d’una superfície de 10.915,60 m² de la finca municipal situada al passeig de la Independència, dins el conjunt de l’antiga fàbrica de tabacs. Aquesta operació respon a la petició formulada pel Ministeri de Cultura i representa un pas decisiu per fer realitat un projecte llargament reivindicat per la ciutat: la construcció d’una nova Biblioteca Pública de l’Estat amb unes instal·lacions modernes, accessibles i adaptades a les necessitats actuals dels serveis bibliotecaris, culturals i de lectura pública.
La consellera de Cultura, Sandra Ramos, apunta que amb aquesta aprovació “avancem en un projecte il·lusionant per la ciutat” i ha afegit “La Biblioteca pública estatal serà una peça clau del pol cultural i patrimonial que suposarà el conjunt de la Tabacalera per la ciutat: una veritable transformació per Tarragona”.
Amb l’aprovació de la mutació demanial d’una part de la finca de la Tabacalera per acollir la Biblioteca Pública de l’Estat a Tarragona, es fa un nou pas endavant en el Pla Tabacalera, que té com a objectiu crear un pol educatiu, cultural i científic en aquest edifici emblemàtic de la ciutat.
A més de la Biblioteca Pública de l’Estat, Tabacalera acollirà els propers anys el Conservatori de la Diputació i així com la seu de Institut Català d’Arqueologia Clàssica, el centre universitari i de formació professional d’EUSES així com les seus de Tac12 i RTVE. Actualment, l’antiga fàbrica de tabacs ja acull Tarragona Impulsa, el Servei Municipal d’Ocupació, un espai de Coworking, la Capsa de Música i l’Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona.
El conseller Nacho García ha destacat que amb aquesta modificació “proposem uns canvis quirúrgics en l’actual fitxa de catalogació del complex, de forma que permetem projectes respectuosos amb el monument, sense perdre ni una mínima part dels seus valors patrimonials, però evitant que quedi parat en el temps i es perdin les inversions, tant les actuals com les futures”.
García també ha aprofitat per posar en relleu que “La Tabacalera està cridada a ser un espai fonamental de la Tarragona cultural i educativa del segle XXI. Per primera vegada en 20 anys existeix un full de ruta realista i definit de les inversions que han d’arribar i que té l’acord de les administracions públiques i també l’acompanyament de les inversions privades”. García també ha explicat que “la seva ubicació privilegiada li permet tenir un paper protagonista en la gran transformació de Tarragona i que té com a gran centralitat el riu Francolí, recentment naturalitzat i recuperat com a gran parc públic per a la ciutat”.
Aquest canvi en la catalogació manté l’obligació de presentar un estudi històric-arqueològic i arquitectònic justificatiu abans de dur a terme qualsevol projecte en tot el conjunt. També caldrà fer una intervenció arqueològica prèvia.
A més, els projectes que es presentin hauran d’incloure propostes d’acabat de façanes i tancaments justificats i harmonitzats amb els valors del conjunt. En aquest sentit també s’hauran d’adequar les propostes de jardineria, paviments i mobiliari auxiliar en els espais lliures d’acord amb els criteris indicats.
]]>A cura d’Antònia Folguera, comissària de Sónar+D, l’exposició reuneix obres d’Alba G. Corral, Desilence, Hamill Industries, MASSO, Marc Vilanova, Varvara & Mar i Col·lectiu Axolot, en un recorregut on la llum, el so, la robòtica, el vídeo i els sistemes algorítmics deixen de semblar immaterials per reconnectar amb el cos, el paisatge i la matèria.
La consellera de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona, Sandra Ramos, ha visitat aquest matí la mostra acompanyada del director de Mèdol, Vicent Fibla. Ramos ha dit que "des del Centre d'Arts Contemporànies apostem per les arts digitals com a eina de reflexió col·lectiva, i per espais com aquest, amb tanta memòria, com a escenari idoni per a noves formes de creació".
“Ho sabem, però no ens ho prenem prou seriosament: el núvol pesa”. Aquesta és una de les idees de partida de Digital After All. Les màquines necessiten minerals, electricitat, aigua i temps humà; la intel·ligència artificial depèn de cossos invisibles i infraestructures físiques; i tota imatge digital està arrelada a la terra. A partir d’aquesta premissa, el projecte reuneix peces de gran i petit format que, amb humor, bellesa i una certa inquietud, proposen mirar la tecnologia des d’un altre lloc.
Una de les peces centrals és “Lux Mundi”, el gran mapping creat originalment per a Sant Climent de Taüll a iniciativa de Cultura Digital de la Generalitat de Catalunya, que reinterpreta digitalment les pintures romàniques de l’església de la mà de quatre artistes -Alba G. Corral, Desilence, Hamill Industries i MASSO- i amb música de Tarta Relena. Un treball que estableix un diàleg inesperat entre patrimoni medieval i pràctica digital contemporània, on frescos i codi comparteixen una mateixa obsessió: fer aparèixer la llum allà on abans no n’hi havia. La relació entre percepció, natura i tecnologia apareix també a “Cascade”, de Marc Vilanova, una instal·lació lumínica que transforma infrasons de cascades en vibració i llum, convertint fenòmens invisibles en experiència física. Per la seva banda, “Slow Violence”, de Hamill Industries, treballa amb processos geològics, pols, cendres i erosió per parlar de les formes lentes i persistents de violència ambiental associades a l’Antropocè.
La intel·ligència artificial apareix des d’una perspectiva menys triomfalista a “A Needle in a Haystack”, del duet estonio-català Varvara & Mar, on un gran braç robòtic busca una agulla en un paller, literalment. La peça qüestiona, amb ironia, la idea de tecnologia omnipotent i recorda fins a quin punt els sistemes computacionals continuen depenent del treball humà, l’energia i el temps. Finalment, “Eixam”, del barceloní Col·lectiu Axolot, desplega un sistema de petits robots inspirats en els comportaments col·lectius dels insectes i els estornells. A partir d’interaccions mínimes emergeixen coreografies complexes que converteixen la peça en una experiència hipnòtica, però també en una reflexió sobre la coordinació, la descentralització i les formes col·lectives d’intel·ligència.
Més enllà de l’exposició, Digital After All també activa La Tabacalera com a espai de trobada i celebració. En el marc de la Nit dels Museus, el dissabte 16 de maig a les 21.30 h, el duet empordanès b1n0 presentarà una actuació audiovisual amb visuals d’Eduard Frígola, entre l’electrònica sintètica, els patrons repetitius i l’abstracció visual. I dissabte i diumenge a migdia, el programa es completa amb vermuts musicals, sessions de DJ (Dj Wilko i la mateixa Antònia Folguera) i visites guiades a càrrec de l’equip curatorial, obrint l’experiència expositiva a públics diversos i convertint La Tabacalera en un espai on les arts digitals es poden mirar, escoltar, habitar i discutir.
L’esdeveniment, que es durà a terme entre les 10h i les 13h, està concebut com un espai de contacte directe entre empreses i candidats, que permet a les persones participants presentar el seu currículum i, en molts casos, realitzar una entrevista al moment. Aquest format facilita processos de selecció de manera més àgil i efectiva.
En aquesta jornada participaran els següents càmpings del municipi i del Tarragonès:
Tots els interessats en participar en la jornada es poden preinscriure en aquest enllaç.
]]>La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, i l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, han visitat aquest dijous la part de l’immoble que s’ha de convertir en la seu de l’Escola i Conservatori de Música de la Diputació a Tarragona. Es tracta d’un espai que compta amb un total de 7.168m2, entre l’edificació i la part exterior, i que segons un primer estudi d’idoneïtat de la Diputació, donaria resposta a les necessitats actuals del centre, que en aquest moment compta amb 445 alumnes.
La presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, ha indicat que "l'edifici de l'antiga Tabacalera és un espai adequat a les necessitats presents i futures de l'Escola i Conservatori de Música de la Diputació a Tarragona, un centre de referència amb 70 anys d’història. En aquest sentit, les instal·lacions seran molt més àmplies i s'ubicaran en un indret cèntric i, alhora, accessible també per qui arriba de fora de la ciutat, un fet que referma i amplia el sentit territorial i obert del nostre Conservatori". Llauradó també ha destacat que "aquest és un canvi d’ubicació inclòs al Pla d’Espais de la Diputació, amb el qual pretenem reordenar i reubicar part dels equipaments i serveis de la nostra institució per guanyar en sostenibilitat i eficiència i per prestar un millor servei a la ciutadania".
De la seva part, l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, ha destacat que “aquest acord és una aposta clara per la cultura, l’educació i la revitalització urbana. Portar el Conservatori a la Tabacalera significa oferir a l’alumnat i al professorat un equipament a l’alçada del seu talent i, alhora, obrir aquest espai emblemàtic a la ciutadania”. Amb aquest acord, Tarragona fa un pas endavant en la consolidació de la Tabacalera com a gran pol cultural i educatiu, alhora que es garanteix la continuïtat i el creixement d’un centre amb més de 70 anys d’història al servei de la formació musical.
El conveni signat es contempla com un instrument de cooperació entre ambdues institucions en matèria patrimonial i estableix les obligacions de cadascuna d’elles. D’una banda, l’Ajuntament de Tarragona es compromet a atorgar a la Diputació en el termini de 6 mesos la concessió de domini públic de l’espai per a 75 anys per a destinar-lo a l’Escola i Conservatori de Música de la Diputació a la ciutat. A més, l’Ajuntament habilitarà un accés independent i directe des de la via pública i facilitarà els serveis necessaris per al seu funcionament (xarxa d’aigua, línia elèctrica, xarxa de telecomunicacions...) i arranjarà l’espai de jardí de l’edifici per a destinar-lo a espai d’ús públic de lliure accés per a la ciutadania abans del trasllat i entrada en funcionament de la nova seu. A més, el consistori es compromet a mantenir en bones condicions la resta de l’edifici no cedida, així com realitzar totes les gestions i esforços per a garantir una àmplia ocupació de l’espai, sobretot per a activitats culturals i educatives. El ple de l’Ajuntament de Tarragona aprovarà, pròximament, l’acord definitiu de concessió de domini, necessari per donar la màxima efectivitat al conveni.
D’altra banda, la Diputació de Tarragona haurà d’elaborar en un termini de 24 mesos de l’atorgament de la concessió el corresponent projecte d’obres, un cop finalitzats els estudis previs, que s’espera que estiguin llestos aquest 2026.
A la visita, hi ha assistit també el diputat de Serveis Generals i Instal·lacions Corporatives, Eduard Rovira i el diputat delegat d’Ensenyaments Artístics, Josep Baiges. Per part de l’Ajuntament de Tarragona, també hi han participat el conseller de Territori, Patrimoni i Bens, Nacho García Latorre, el conseller d’Espai Públic, Joventut i Medi Ambient, Guillermo García; i la consellera de Cultura, Sandra Ramos.
]]>Dijous 6, al migdia, s’ha presentat la proposta, que ha comptat amb una visita dels mitjans de comunicació acompanyats per la consellera de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, Sandra Ramos; el director de Mèdol, Vicent Fibla; i els artistes, Laia Torrents i Roger Aixut (Cabosanroque).
La consellera de Cultura ha destacat “l’oportunitat que brinden als tarragonins poder gaudir d’una manera tan especial de la cultura i de l’art contemporani, que és aquella que realment ens fa reflexionar i fer-nos preguntes que ens incomoden, però són necessàries”. Ramos també ha remarcat el paper de Mèdol i els artistes per rehabilitar un espai únic com és la Tabacalera per a fer cultura: “A Tarragona volem trencar les barreres d’on es pot fer art, reinventem espais que no estan concebuts per a la cultura, com la Tabacalera o el Banc d’Espanya”.
A Flors i Viatges, els visitants podran gaudir d’una instal·lació visual i sonora que els endinsarà en un “viatge atmosfèric ple de bellesa entre les flors d’un món ferit per la guerra”. L'experiència vol donar veu a les dones i infants que fugen d’un món en guerra. A més d’incorporar l’obra de l’escriptora barcelonina, la proposta juga amb elements d’antropologia, música, escultura i els escrits La guerra no té cara de dona i Últims testimonis de la Premi Nobel de Literatura Svetlana Aleksiévitx.
La instal·lació suposa el tancament d’una trilogia d’obres de Cabosanroque que han estat dedicades a grans autors de les lletres catalanes (Brossa, Verdaguer i, ara, Mercè Rodoreda). Aquesta trilogia forma part del Programa d’Exposicions Itinerants del Departament de Cultura.
Els artistes de Cabonsaroque han transmès l’objectiu de la seva instal·lació és “transmetre l’horror de la manera més bonica possible; perquè el dolor de la guerra no es pot transmetre amb paraules, sinó amb art i poesia”. Laia Torrents i Roger Aixut han explicat que la idea d’aquesta obra naix del dolor que encarnen les refugiades ucraïneses: “La misèria que retraten és el mateix que Rodoreda reflectia en els seus escrits”. “Volem plantejar com la guerra la fan els homes i la pateixen les dones, els infants, els animals, la natura i la Terra”, han conclòs els artistes.
La instal·lació s’acull al Mòdul 6 de l’Espai Tabacalera i obre portes de divendres a diumenge, entre el 6 i el diumenge 30 de novembre. Els horaris de visita són els següents:
Tot i que l’accés és gratuït, caldrà reservar prèviament a l’espai web de Mèdol. Cada torn de visita té un aforament màxim de 20 visitants. La duració total de l’experiència és de 40 minuts.
Per arribar al Mòdul 6 de la Tabacalera s’ha d’accedir per l’avinguda del Cardenal Vidal i Barraquer, al tram més proper al pont de Ramón y Cajal.
]]>L’alcalde Rubén Viñuales ha destacat que “tal i com sempre hem dit, el govern municipal està omplint Tabacalera d’investigació i cultura. La Tabacalera està cridada a ser la peça clau de la nova centralitat que estem creant al Francolí. I el trasllat de l’ICAC hi juga un paper molt important”.
El magatzem número 6 té una superfície de 3.000 m², un espai que permetrà a l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica ampliar laboratoris, oficines i aules, i generarà noves sinergies amb el futur parc de la Necròpolis i altres centres de recerca del territori.
La Generalitat de Catalunya s’ha compromès a assumir el 100 % del cost del projecte, amb una inversió de 5,3 milions d’euros que inclou tant el projecte executiu com les obres i l’equipament de les noves instal·lacions.
]]>A cura d’Antònia Folguera, comissària de Sónar + D, l’exposició aborda temes com l’oceà com a cos viu i arxiu climàtic, la microvida marina que sosté el planeta, la tensió entre mite i tecnologia, i la llum com a experiència arquitectònica i emocional. La mostra proposa un diàleg entre natura, percepció i mètode científic.
La consellera de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, Sandra Ramos, ha subratllat aquest matí en roda de premsa “la capacitat de Mèdol per activar espais com la Tabacalera amb propostes innovadores, que interpel·len el públic i el fan partícip de les grans qüestions del nostre temps”. I ha afegit: “Apostem per les arts digitals com a eina de reflexió col·lectiva, i per espais com aquest, amb tanta memòria, com a escenari idoni per a noves formes de creació”.
“Digital After All és una invitació a escoltar, percebre i habitar la complexitat del present i, potser, intuir els contorns d’un futur possible”, afirma Antònia Folguera, a propòsit de la mostra que ha comissariat.
Vicent Fibla, director de Mèdol, destaca “l’alt nivell d’exigència conceptual i tècnica d’aquesta edició de Digital After All”. “Estem parlant de peces que combinen de forma molt ambiciosa recerca científica, llenguatge audiovisual de primera línia i una gran capacitat d’evocació poètica”, afirma.
Amb la instal·lació Sirenes i Robots, l’oceanògraf tarragoní Joan Llort i el duo vocal Tarta Relena invoquen un ritual sonor que connecta les sirenes de l’Odissea amb els robots Argo que naveguen els oceans recollint dades sobre temperatura de l’aigua. Coneixement i misteri cohabiten a aquesta peça a cavall de la mitologia i les crisis climàtiques del present.
La pionera del disseny sonor Suzanne Ciani -quatre dècades de trajectòria, cinc nominacions als Grammy- i el duet creatiu Desilence són els autors de The Rhythm of the Ocean, una instal·lació audiovisual que convida a reflexionar sobre la bellesa i la fragilitat de l’oceà, així com el paper fonamental que juga en l’equilibri climàtic. Corrents, fluxos i desequilibris es converteixen en una coreografia de sons i llums que apel·len als sentits i a la consciència ambiental.
Amb Thalastasi, l’artista visual Alba G. Corral, el creador sonor Santi Vilanova (Playmodes) i l’estudi creatiu SHOOK han fet equip amb els científics Pablo Sánchez i Vanessa Balagué, de l’Institut de Ciències del Mar, per revelar la importància de la vida microscòpica en l’aigua marina. La peça, que utilitza codi generatiu, disseny 3D i elements visuals i sonors basats en dades científiques de la cadena genètica del microbioma marí, dona visibilitat al paper essencial dels microorganismes en la regulació del clima global. Es tracta d’un projecte desenvolupat en el marc del programa Art & Sea for social change de l’Institut de Ciències del Mar.
Finalment, Lux Domus, del reusenc Josep Poblet, proposa un espai de retorn a la quietud. Aquesta impressionant arquitectura feta de llum evoca el concepte de "domus" com a casa, refugi i espai perceptiu, i tanca el recorregut amb un contrast íntim i pausat.
La mostra s’acompanya d’activitats paral·leles com visites guiades i vermuts musicals amb DJ Wilk.o o la mateixa comissària. El dissabte 17 de maig per la nit, coincidint amb el Dia Internacional dels Museus, el trio barceloní TIEMEI presentarà el seu nou disc als exteriors de la Tabacalera, amb visuals en directe de Desilence projectats sobre les sitges de ciment de l’antiga fàbrica de tabacs.
Digital After All s’inaugura aquest dijous 15 de maig a les 19 h. L’entrada a l’exposició i a totes les activitats és gratuïta. L’horari de visita és de 10 a 14 h i de 16 a 20 h des d’aquest dijous 15 al diumenge 18 de maig.
Mèdol, Centre d'Arts Contemporànies de Tarragona, és un espai dedicat a la creació, exhibició i difusió de l'art contemporani. Amb una programació diversa que inclou exposicions, activitats i projectes de mediació cultural, Mèdol busca apropar les pràctiques artístiques contemporànies al públic i generar reflexions crítiques sobre la societat actual. Ubicat a Casa Canals, un edifici històric de Tarragona, el centre es configura com a punt de trobada entre artistes, investigadors i ciutadania, i afavoreix el diàleg entre la creació i el context local i global. Mèdol és un equipament de referència dins de la Xarxa pública de centres i espais d'arts visuals de Catalunya, i un espai clau del teixit cultural del territori.
La concessió té un termini de 39 anys i 11 mesos; i el cànon anual exigible a partir del 20è any de concessió és de 212.300 euros. Es preveu un període d'amortització màxim de 20 anys, període durant el qual l'amortització es considerarà un pagament en espècie del citat cànon per part de l'adjudicatària.
La inversió inicial, que anirà a càrrec de l'adjudicatària, serà de 3.696.089,74 d'euros. L’espai objecte de concessió, que comprèn una superfície de 2.864,40 metres quadrats, es destinarà exclusivament als fins de l'activitat objecte de la concessió i les obres a realitzar, així com l'explotació de les instal·lacions i la gestió de l'activitat, també aniran a càrrec de l'adjudicatària. Un cop passat el termini de concessió, les instal·lacions passaran a ser de possessió i titularitat de l'Ajuntament de Tarragona.
"Esperem que l'adjudicació tiri endavant. És un projecte que ens fa molta il·lusió, que ha estat una prioritat per les conselleries d'Urbanisme i d'Esports i que forma part de la necessària transformació de la Tabacalera", ha manifestat el conseller de Territori, Nacho García. "A més a més, permetrà donar resposta a la demanda de moltes persones que actualment han de marxar fora de la ciutat per cursar aquests estudis", ha subratllat per la seva banda el conseller d'Esports, Mario Soler.
Si el Consell Plenari aprova l'adjudicació, el següent pas serà la presentació del projecte tècnic d'obres per part de l'adjudicatària, projecte que haurà de ser aprovat pel personal tècnic municipal.
]]>Amb aquesta trobada, Tarragona Impulsa vol transmetre l’adquisició de principis pràctics i inspiradors en la cerca de feina i en els projectes d’emprenedoria, el coneixement de primera mà, experiències d’èxit i estratègies que han funcionat, i ampliar la xarxa de contactes i oportunitats professionals de les persones assistents.
Per tal d’afavorir aquests objectius, la jornada s’estructurarà en conferències de diverses persones especialistes, en casos d’èxit de persones usuàries de programes de Tarragona Impulsa, i amb una activitat lúdica i participativa que permetrà a les persones assistents reflexionar sobre les seves experiències i aprenentatges.
La consellera de Turisme, Promoció Econòmica i Comerç, Montse Adan, ha destacat aquest dimecres en roda de premsa que “la Jornada Tarragona Impulsa. El coneixement t’ocupa és una cita consolidada que ofereix aprenentatges útils, inspiració, accés a experiències reals i l'oportunitat d'ampliar la xarxa professional dels assistents, tot en una experiència enriquidora i dinàmica”. En aquest sentit, al programa de la jornada destaca la intervenció de diferents exusuaris de programes de Tarragona Impulsa que explicaran la seva experiència i com ho han aprofitat des del punt de vista personal i professional. La consellera ha animat “tothom a participar-hi perquè els beneficis d’assistir seran realment enriquidors”.
La jornada és oberta tant al públic estudiant d’institut, com a persones en cerca activa de feina o millora d’ocupació, i persones emprenedores o empreses que vulguin millorar la seva ocupabilitat, tot fomentant l’esperit emprenedor i promocionant els diferents programes i serveis que aquest organisme ofereix a la ciutadania i a les empreses.
Les inscripcions són gratuïtes i s’han de realitzar a través d’aquest enllaç. Tota la informació sobre el programa es pot consultar a https://www.tarragona.cat.
Es tracta d’un ecosistema obert que ha d’esdevenir un gran catalitzador de la zona, amb la creació de nous llocs de treball i la posada en marxa de noves promocions d’habitatge social. A més, la seva activitat ha d’irradiar més enllà del barri, a través de la connexió amb els centres cívics, centres educatius i serveis de la ciutat.
El districte, 20 anys després de la seva posada en marxa, podria tenir una dimensió de 30 hectàries, el 40% de les quals serien destinades a l’habitatge, 40 % a activitat econòmica i el 20 % restant a l’espai públic i equipaments. Pel que fa a les xifres d’ocupació es calcula que es puguin arribar a crear 20.000 o 25.000 llocs de treball directes i qualificats i fins a 40.000 indirectes.
L’alcalde de Tarragona Rubén Viñuales ha posat en relleu que “es tracta d’una proposta transformadora i que dota de contingut la proposta que estem dibuixant amb el nou POUM de la ciutat, amb una nova centralitat al Francolí, amb la Tabacalera com a punt de trobada”. Viñuales ha afegit que “el projecte de Barceló dibuixa un nou barri amb un gran potencial econòmic, social i cultural”.
L’economista i enginyer Miquel Barceló ha explicat que “hem fet una immersió amb la ciutat de Tarragona amb un context metropolità”. L’estudi dibuixa un districte com “un espai de la nova centralitat de Tarragona, una ciutat vibrant on passen coses. Estem fent una ciutat amb nous espais on hi hagi activitat econòmica” ha afegit.
La proposta presentada avui s’articula a través de 5 potes:
Per implementar el districte tecnològic proposa un pla d’acció en dues velocitats. A curt termini, durant el primer any, s’ha de posar en marxa projecte, i definir els objectius operatius i accions i a mitjà termini, 4 anys, cal assegurar el funcionament i el desenvolupament regular del districte per tal d’assolir el “punt de no retorn”.
La proposta de Miquel Barceló esbossa diversos espais que s’han de transformar: l’edifici de la Tabacalera, espais del Port i centres cívics dels barris.
Tabacalera és punt de trobada del districte amb la transformació de 4 magatzems. El magatzem 1 podria acollir un clúster d’indústries creatives i culturals, així com altres activitats juntament amb el magatzem 2. Per la seva banda, el magatzem 3 seria la seu central del districte amb espais com el Citilab, l’espai de participació ciutadana, i acollir empreses digitals. Finalment, el magatzem 4 es destinaria a una residència per estudiants i empleats.
Pel que fa als espais del Port, Miquel Barceló proposa instal·lar-hi oficines i equipament residencial. Finalment, pel que fa als centres cívics de barri, es connectarien al Citilab creant una xarxa ciutadana.
Per tal d’analitzar la necessitat d’implantar un districte administratiu a Tarragona, s’han dut a terme més de 60 entrevistes, una mostra prou representativa de la Quàdruple Hèlix de la ciutat: administracions, empreses, coneixement i societat civil. També s’han analitzat diverses fonts i documentació estadística.
]]>
El primer tema que s’ha abordat a la reunió al Palau de la Generalitat ha estat l’habitatge, “una prioritat pels dos governs”, ha remarcat l’alcalde de Tarragona. En aquest sentit, s’ha acordat la primera cessió de sòl per desplegar el programa d’habitatge públic a Catalunya que impulsarà el Govern de la Generalitat de Catalunya. L’Ajuntament de Tarragona ha comunicat al president Illa que cedirà a l’Incasòl 1 parcel·la en el sector del Pla Parcial 10 (PP10), on ja hi ha prevista la construcció de 192 habitatges de lloguer social assequible. La cessió d’aquests sòls permetrà impulsar més de 200 habitatges de protecció al municipi.
Pel que fa a equipaments, Govern i l’Ajuntament de Tarragona han tancat dos acords que tindran “un gran impacte a Tarragona”, ha subratllat l’alcalde Viñuales. Per una banda, la Generalitat de Catalunya, a través del departament de Recerca i Universitats, s’ha compromès a ajudar en el trasllat de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) a l’antiga Tabacalera, i finançarà amb 300.000 euros la reacció del projecte bàsic. El trasllat de l’ICAC permetrà alliberar l’actual edifici de la plaça d’en Rovellat, que quedaria disponible per convertir-se en el local d’assaig de la colla castellera Xiquets de Tarragona.
D’altra banda, el president Illa i l’alcalde Viñuales també han acordat que la Generalitat cedirà a l’Ajuntament l’antiga recepció de l’antiga Ciutat del Repòs. La cessió d’aquest espai permetrà impulsar un equipament de barri. Així mateix, la Generalitat també autoritzarà a l’Ajuntament l’ús i gestió de les pistes poliesportives d’aquest àmbit on s’ha de construir l’alberg juvenil, que formarà part de la xarxa Xanascat i serà gestionat per l’Agència Catalana de la Joventut. Aquest alberg suposa una inversió de 15 milions d’euros per part del departament de Drets Socials, finançats a través dels fons europeus. “Llevant està mancada d’equipaments esportius i disposar d’aquestes pistes poliesportives serà un gran benefici pels veïns d’aquesta zona”, ha apuntat l’alcalde Viñuales.
El president Illa també ha manifestat el compromís del Govern de la Generalitat en la creació de l'Àrea Metropolitana. "Volem que sigui una realitat pel 2028 i el tramvia serà la columna vertebral d'aquesta Àrea. Tenim el compromís del Govern en l'impuls de la segona fase perquè implica una autèntica democratització del transport públic". I ha afegit:" Serà la infraestructura més transformadora per Tarragona". Durant la reunió també s'ha parlat de la necessitat de tenir un Parador Nacional, i també s'ha arribat al compromís d'estudiar el trasllat de la CLH, "perquè això permetrà el trasllat de la Laboral i, també, desenvolupar el districte tecnològic".
La constitució del Consorci del Patrimoni Històric on hi sigui la Generalitat, l'Ajuntament, l'Estat i la Diputació també ha estat un dels punts tractats a la reunió. Un ens, el Consorci, que ajudaria al manteniment econòmic del Patrimoni, "ara en molta part suportat pel consistori", ha apuntat Viñuales.
Finalment, el president Illa i l’alcalde Viñuales també ha fet un repàs exhaustiu al conjunt dels projectes de la ciutat, com ara el desenvolupament de la xarxa de tramvia i la necessitat que s’acceleri la implantació de la fase 2, el trasllat de l’empresa CLH als terrenys del Campus Educatiu o la reclamació de la taxa turística completa per a Tarragona.
En definitiva, l'alcalde ha valorat la reunió amb el President Illa de "molt positiva. Més que una reunió institucional, que també, ha estat una reunió de treball molt profitosa".
]]>Digital After All forma part del programa del Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona, Mèdol. Tal com ha explicat aquest matí durant una visita la consellera de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, Sandra Ramos, “endinsar la mostra a la Tabacalera i incorporar l’antiga fàbrica en desús al diàleg cultural respon a un dels objectius del Centre: generar debat més enllà dels museus i els espais normatius de la cultura, i donar visibilitat i noves interpretacions a les arts utilitzant els espais públics per apropar-les a la ciutadania”.
El director de Mèdol, Vicent Fibla, ha detallat que “l’exposició reuneix obres d’artistes que treballen en l’espai comú de l'art i la tecnologia i exploren des de diferents punts de vista aspectes relatius al nostre dia a dia digital i físic”.
La mostra s’ha produït en col·laboració amb la Direcció General d’Innovació i Cultura Digital, de la Generalitat de Catalunya, el festival OFF i el Disseny Hub Barcelona i reprèn el fil de la mostra Digital Impact, que es va presentar l’any passat a Barcelona.
“La Tabacalera no només ofereix un sostre a l’exposició. És un espai de gran simbolisme perquè, com a complex d’edificis, se li pressuposa un gran potencial de futur per acollir usos culturals però, de moment, no ha trobat la manera de posar remei a la seva obsolescència. Això enriqueix i dona un context nou a instal·lacions que reflexionen, precisament, sobre el canvi de paradigma que ha imposat l’era digital i com les coses que tenien un sentit fa un temps ara n’han cobrat un de diferent”, explica Vicent Fibla, director de Mèdol.
DeepTime, obra del col·lectiu londinenc Field.IO, simula escenaris futurs sobre el canvi climàtic abocant dades reals en pantalles de grans dimensions. La instal·lació vol motivar una reflexió visceral sobre l’impacte ambiental i la nostra percepció del temps. Artificial Spaces, obra de l’estudi Six N. Five i Someform (Barcelona/Berlín), explora la construcció d’espais virtuals, posant en qüestió les nostres nocions de bellesa i espai mitjançant tècniques de disseny generatiu.
L’artista de la Ràpita Alba G. Corral presenta Mercuri, que utilitza la gràfica generativa per crear paisatges digitals que reflexionen sobre els elements naturals i la seva transposició en l’era digital, jugant amb la idea de la mercurialitat tant física com conceptual. Amb Non-dimensional cities, Marnix de Nijs (Rotterdam) ofereix una experiència immersiva on els espectadors es mouen a través d'un paisatge urbà generat computacionalment que desafia les percepcions de moviment i orientació, plantejant preguntes sobre la realitat i la seva reconstrucció digital.
Per la seva part, Mónica Rikić (Barcelona), investiga a New Home of Mind les interseccions entre tecnologia i identitat. Ha creat un espai on els assistents poden experimentar amb la idea d'intel·ligències artificials buscant propòsit i espiritualitat, en una peça que convida a la reflexió sobre el futur de la consciència i la personalitat. Finalment, amb Erosió digital, de nddr3 (Barcelona), el públic pot explorar la transformació del paisatge a través de l’erosió digital. Aquesta experiència traça un paral·lelisme simbòlic entre els processos naturals de l’erosió i els efectes i impactes que té la tecnologia en les nostres vides i entorns.
Dues visites guiades, a càrrec de Pep Salazar, director de l’OFFF (dissabte a les 12.30 h) i Antònia Folguera, comissària de Sónar +D (diumenge a les 12.30 h) complementen l’exposició, ambdues amb vermut musical amb DJ Wilk.o als exteriors del complex.
L’exposició, d'accés lliure i gratuït, estarà oberta del 25 d'abril a les 19 h fins aquest diumenge a les 21 h. Més informació al web de Mèdol
]]>L’espai objecte de concessió, que comprèn una superfície de 2.864,40 metres quadrats, haurà de ser destinat exclusivament als fins de l'activitat objecte de la concessió i les obres a realitzar, així com l'explotació de les instal·lacions i la gestió de l'activitat, aniran a càrrec del concessionari. Un cop passat el termini de concessió les instal·lacions passaran a ser de possessió i titularitat de l'Ajuntament de Tarragona.
El valor estimat del contracte és de 4.244.181,40€ i el cànon anual de la concessió és de 212.209,07€ anuals, preveient un període d'amortització màxim de les inversions de 20 anys, un període durant el qual l'amortització es considerarà un pagament en espècie del citat cànon. Per tant, la inversió inicial es dividirà en 20 anys i donarà una quota d’amortització lineal que en aquest període servirà de pagament en espècie. Durant el transcurs de la concessió, l'Ajuntament de Tarragona comprovarà i vigilarà la correcta utilització dels béns municipals i el compliment de la seva finalitat; i exercirà les potestats d’inspecció i requeriment corresponents amb la col·laboració dels serveis tècnics municipals.
]]>