Esteu aquí: Inici Neteja i medi ambient Espais verds i camins Itineraris Parc de la Ciutat- Quinta de Sant Rafael

Parc de la Ciutat- Quinta de Sant Rafael

guia8_cap.jpg

Autobús: Línies 3, 35, 11, 5, 6, 7 i 97

  • Línia 61 parada Parc Només estiu, per Via Roma
  • Línies 4, 5, 6, 8, 9, 10, 16 85, 86 i 97 parada Pere Martell

 

Recomanacions: Porteu calçat còmode i recordeu que sou en un jardí públic i cal respectar l'entorn

Nivell: Per a totes les edats

Distància: 1,5 Km

Temps: 1,5 h

Inici de l'itinerari: Parada de bus (Línia 5)

Entrem al parc pel carrer de Pere Martell baixant per unes escales de fusta fins a una glorieta que va donar la família Sellart San Juan i que va ser restaurada per la Brigada Municipal. Seguirem pel camí de l'esquerra, un senderó farcit de palmeres i margallons que recorden als antics jardins romàntics. A la dreta veurem una plaça farcida de magnòlies i a l'esquerra una altra plaça, aquesta plena de tamarius.
Aquesta senda és la preferida per les tórtores turques, molt abundants al parc. Aquest ocell no és propi del nostre país, sinó que prové de l'Àsia. A Europa se'n van capturar els primers exemplars el 1944.

Seguim fins a arribar a la vora de l'edifici. Si girem a l'esquerra, veurem un gran lledoner, un arbre molt valorat com a arbre ornamental. El nom del fruit, el lledó, és l'origen de topònims com Lledó d'Algars o d'antropònims com el cognom Lledó. Tot i que possiblement és d'origen oriental, la seva presència a les nostres terres és ben antiga i per això es troba sovint plantat a les vores de pobles i de masies.

Arribem a la Quinta de Sant Rafael, un edifici modernista dissenyat per l'arquitecte Julian María Fossas l'any 1912. És un edifici de planta baixa constituït per una planta i dues torres desiguals. Les dues cúpules estan revestides de ceràmica de color, rica en detalls. La torre que s'eleva al nord està rematada per una cúpula que forma arestes de racó de claustre i està folrada de ceràmica vidrada de color blau i blanc.
Cal destacar les dues palmeres washingtònia monumentals, de més de 20 metres, situades a l'entrada principal de l'edifici. Si resseguim l'edifici, per la part esquerra, veurem l'antic pou i, just davant, un arbre amb una capçada curiosa: es tracta del ginkgo, un arbre considerat un fòssil vivent. Pot viure fins a mil anys i cal destacar-ne l'extrema resistència, ja que va ser dels pocs arbres que van resistir a prop de l'epicentre de la bomba atòmica d'Hiroshima.

Si seguim per la part esquerra del parc, ens adonarem que és la zona més fresca. Durant el recorregut veurem les restes d'una vil·la romana amb una petita necròpolis. Per la disposició de les habitacions en bateria se suposa que es tractava d'una casa que podria tenir funcions d'alberg.

Seguim per aquesta zona més fresca i ombrívola a causa de l'efecte de les alzines i els roures, els quals produeixen un efecte microclimàtic típic del bosc mediterrani, i que resulta tan beneficiós per a la prevenció dels incendis forestals.

Passarem per una zona de gronxadors i retornarem al punt d'inici de l'itinerari.

Segells de reconeixement d'administració oberta