Alzina

Alzina

Alzines

Me’n vaig a les alzines, eren paraules de casa.
Les alzines eren al començament del carrer.
Un carrer antic, només un carrer,
una plaça, una ermita, res més.
Vinyes a una banda i ametllers a l’altra.
Les alzines era l’aire diferent,
l’ombra d’un sentit, un repòs buscat.
Eren jocs de nens i punt de retorn.
Avui les han decapitat. Alzines sàvies.
D’arrel han arrencat les nostres velles paraules.

Roser Guasch Bea.
Alzines dins Fulles de llorer (2009)

Segells de reconeixement d'administració oberta