Cicle Ramon Foguet (1729-1794)

Celebrem amb aquest cicle la vida i obra de Ramon Foguet i la Tarragona al temps de la Il·lustració.

Nascut a Sant Martí de Maldà (Urgell) el 1729 d’una família de pagesos, Foguet va ser seminarista a Tarragona, un cop finalitzats els seus estudis de Teologia i dret, es va doctorar en Filosofia. Canonge de Tarragona des de molt jove, va ser nomenat ardiaca de Vila-seca i, entre altres títols, va ocupar els càrrecs d’arxiver capitular, vicari general i, donada la seva forta implicació amb la ciutat, diputat eclesiàstic i comissionat provincial a la Cort.

Home de basta cultura -era un bon coneixedor de les llengües clàssiques- va esdevenir figura fonamental de la cultura tarragonina de l’època i referent dels cercles il·lustrats de la Península gràcies a la seva erudició en el camp de la història i l’arqueologia, així com a la seva passió de bibliòfil i col·leccionista d’antiguitats (medalles, camafeus, quadres, ceràmica antiga…), que varen convertir la seva casa en un museu de visita obligada.

Entre la seva àmplia producció literària i els seus interessos antiquaris, destaca per pionera la recopilació de les inscripcions romanes de Tarragona iniciada amb el seu amic i eclesiàstic Bartomeu Pou, projecte que malauradament no va arribar a bon port.

Va morir a Tarragona el 16 de novembre de 1794.

Molts dels seus coetanis el van recordar amb paraules de lloança, tal com demostren les notes necrològiques i elogis pòstums publicats.

Cicle Ramon Foguet (1729-1794)

Celebrem amb aquest cicle la vida i obra de Ramon Foguet i la Tarragona al temps de la Il·lustració.

Nascut a Sant Martí de Maldà (Urgell) el 1729 d’una família de pagesos, Foguet va ser seminarista a Tarragona, un cop finalitzats els seus estudis de Teologia i dret, es va doctorar en Filosofia. Canonge de Tarragona des de molt jove, va ser nomenat ardiaca de Vila-seca i, entre altres títols, va ocupar els càrrecs d’arxiver capitular, vicari general i, donada la seva forta implicació amb la ciutat, diputat eclesiàstic i comissionat provincial a la Cort.

Home de basta cultura -era un bon coneixedor de les llengües clàssiques- va esdevenir figura fonamental de la cultura tarragonina de l’època i referent dels cercles il·lustrats de la Península gràcies a la seva erudició en el camp de la història i l’arqueologia, així com a la seva passió de bibliòfil i col·leccionista d’antiguitats (medalles, camafeus, quadres, ceràmica antiga…), que varen convertir la seva casa en un museu de visita obligada.

Entre la seva àmplia producció literària i els seus interessos antiquaris, destaca per pionera la recopilació de les inscripcions romanes de Tarragona iniciada amb el seu amic i eclesiàstic Bartomeu Pou, projecte que malauradament no va arribar a bon port.

Va morir a Tarragona el 16 de novembre de 1794.

Molts dels seus coetanis el van recordar amb paraules de lloança, tal com demostren les notes necrològiques i elogis pòstums publicats.