Esteu aquí: Inici Patrimoni Agenda

Agenda

« Maig 2022 »
Maig
Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
1
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31

29 de maig de 2022

11:00 -
Visita guiada Tarragona Romana
(de 01/01/2022 a 31/12/2022)

Cada dissabte (durant tot l'any) a les 11 h des de l'oficina d'Itinere.

Descobreix la Tarragona que va enlluernar l'emperador Adrià al segle II amb una visita guiada a peu pels principals monuments Patrimoni Mundial.

11:00 -
Visita guiada descobreix Tarragona
(de 01/01/2022 a 31/12/2022)

Cada diumenge (durant tot l'any) a les 11:00 h des de la nostra oficina d'Itinere.

Viatge en el temps on descobrireu una ciutat que conviu diàriament amb el seu passat romà i medieval. Visitarem els monuments romans Patrimoni Mundial, la catedral i el claustre, per acabar a l'amfiteatre.

11:00 -
Visita guiada "Tarragona Romana amb nens"
(de 01/01/2022 a 31/12/2022)

Cada dissabte i diumenge (durant tot l'any) a les 11:00 h des de la nostra oficina d'Itinere.

Gaudim molt contant la història de la nostra ciutat als nens i nenes, per això si veniu amb els vostres fills a descobrir la Tarragona romana, el vostre guia adaptarà les explicacions perquè siguin de l'interès dels nens i nenes. A més, disposem d'imatges virtuals que fan la visita més entenedora i divertida. Els nens xalaran i aprendran en aquesta visita guiada amb explicacions i material adaptats a la seva edat.

09:00 -
Museus i Liceu: una història compartida
(de 17/03/2022 a 30/09/2022)

El Museu d'Història de Tarragona s'ha adherit a la celebració "Museus i Liceu: una història compartida", un projecte en xarxa entre els museus de Catalunya i el Gran Teatre del Liceu, per commemorar el 175è aniversari d'aquest teatre; amb una màscara de terracota de la col·lecció del museu.

La planta baixa de Casa Castellarnau acull, fins a finals de setembre, aquesta màscara teatral, provinent de l'antic Teatre Principal de Tarragona i que data del segle XIX. Segurament es va fer servir en una alguna de les representacions del desaparegut escenari de la Rambla Vella. Els orígens del Teatre Principal de Tarragona es remunten al segle XVII, que era gestionat per l'hospital de la ciutat, igual que l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona, rival del Liceu, sobre qui acollia els millors espectacles d'òpera.

HORARI: Durant tot l'any

  • De dimarts a divendres: de 9 a 14.30 h
  • Dissabtes, diumenges i festius: de 9.30 a 14.30 h
  • Dilluns: tancat

Accés al recinte fins 30 minuts abans de l'hora de tancament.

18:00 -
Presentació de Cap de marbre
(de 04/05/2022 a 31/05/2022)

Es podrà veure fins al 31 de maig.

Durant el mandat de l'emperador Adrià, hi havia una gran predilecció per copiar escultures de la Grècia clàssica. Sembla que jo vaig sortir d'aquesta moda. Va ser llavors quan l'escultor es va fixar en una famosa escultura, el Dorífor, un jove nu que porta una llança i representa el cànon de bellesa. Encara que a mi em van fer més petit i només em resta el cap, soc una peça única. Podeu ben creure que no n'han trobat exemple igual?

'Quan els objectes parlen' és una proposta del Museu d'Història per donar a conèixer el patrimoni de la ciutat de Tarragona.

00:00 -
La ilíada d'Homer. Honor, orgull i còlera en una obra cabdal
(de 09/05/2022 a 10/07/2022)

Després de l’èxit del Club de Lectura sobre Les metamorfosis d’Ovidi de la passada edició, enguany ens endinsarem en la Ilíada d’Homer, a propòsit dels dos-cents anys del naixement de Heinrich Schliemann, descobridor de les restes de l’antiga Troia. La Ilíada és l’obra més antiga de les lletres europees. Un poema cabdal i imprescindible que gira al voltant de l’honor, l’orgull i la còlera. La dinamització diària del grup, a través de la plataforma Tellfy, la durà a terme l’equip de La Casa dels Clàssics, que oferirà tres conferències a càrrec de Raül Garrigasait ―escriptor, traductor i president de La Casa dels Clàssics―, Marina Picazo ―arqueòloga i professora titular d’Història Antiga a la UPF― i Pau Sabaté ―filòleg clàssic i traductor de la Ilíada en vers de La Casa dels Clàssics.

 

A càrrec de: Biblioteca Municipal de Tarragona

10:00 -
Què saps del circ? Visita guiada al circ romà de l'antiga Tàrraco
(de 15/05/2022 a 29/05/2022)

Amb l’objectiu de donar a conèixer al visitant el paper que han jugat els arqueòlegs i les circumstàncies que han fet possible la troballa de jaciments arqueològics excepcionals a la nostra ciutat, presentem el relat d’un dels descobriments més importants de la història de Tàrraco: el circ romà.

 

A càrrec de: BETTATUR. Serveis turístics

10:00 -
Cinc peces, cinc històries. Grans troballes arqueològiques amb històries humanes
(de 15/05/2022 a 29/05/2022)

Hem triat cinc peces o documents que il·lustren cinc petites històries al voltant de grans descobertes arqueològiques. Cadascuna d’aquestes peces i documents ens acostaran a unes històries paral·leles que creiem que oferiran una visió una mica diferent del coneixement d’algunes de les cultures de l’antiguitat.

L’Estendard d’Ur: guerra i pau fa més de quatre mil anys.
Cartes d’Amarna: conspiració i assassinat després de la mort de Tutankamon.
La petjada d’una tragèdia: un motllo d’una víctima desconeguda de Pompeia.
La Ilíada i l’Odissea, o com la literatura va inspirar la descoberta de Troia.
La pedra de Rosetta: la clau per llegir l’escriptura de l’antic Egipte.

 

A càrrec de: Oficina del festival

 

10:00 -
Qui trobareu al Fòrum? El prohom més important de Tàrraco fa el salt a Roma
(de 15/05/2022 a 29/05/2022)

Busquem poder trobar el primer prohom de Tàrraco que es convertirà en senador a Roma. Els habitants habituals del fòrum ens poden ajudar a descobrir de qui es tracta, però no ho faran de franc. El joc emula una aventura gràfica en què haurem d’interactuar amb diversos personatges i fer allò que ens demanen si volem descobrir el nom i on es troba el nostre personatge, enmig del bullici de mercaders, matrones, juristes, prostitutes i sacerdots. 

 

A través de les relacions amb aquests personatges coneixerem el seu ofici, el punt on es localitzaven al fòrum, així com la importància d’aquest espai en la vida quotidiana dels habitants de la ciutat. El joc inclou converses, petits enigmes i missions per adquirir els objectes que ens caldran per assolir l’objectiu final amb èxit.

 

A càrrec de: LUDI ARTIS

10:00 -
Què saps del Fòrum? Visita guiada al fòrum de la colònia de l'antiga Tàrraco
(de 15/05/2022 a 29/05/2022)

 

Amb l’objectiu de donar a conèixer al visitant el paper que han jugat els arqueòlegs i les circumstàncies que han fet possible la troballa de jaciments arqueològics excepcionals a la nostra ciutat, presentem el relat d’un dels descobriments més importants de la història de Tàrraco: el fòrum de la colònia.

 

A càrrec de: BETTATUR. Serveis turístics

10:00 -
Què saps de la muralla? Visita guiada a la muralla romana de l'antiga Tàrraco
(de 15/05/2022 a 29/05/2022)

Amb l’objectiu de donar a conèixer al visitant el paper que han jugat els arqueòlegs i les circumstàncies que han fet possible la troballa de jaciments arqueològics excepcionals a la nostra ciutat, presentem el relat d’un dels descobriments més importants de la història de Tàrraco: la muralla romana.

 

A càrrec de: BETTATUR. Serveis turístics

 

10:00 -
Tarragona romana amb nens. Una visita especialment pensada per als infants
(de 15/05/2022 a 29/05/2022)

Si veniu amb els vostres fills a descobrir la Tarragona romana, el vostre guia adaptarà les explicacions perquè siguin del seu interès. A més, disposem d’imatges virtuals que fan la visita més entenedora i divertida. Us ho explicarem molt millor al costat de les muralles, les més antigues fora d’Itàlia, i comprendreu per què els romans van triar aquest turó al costat de la Mediterrània com a porta de Roma per a tota la Península. En aquest recorregut pels carrerons del centre històric, us sorprendrà la convivència dels actuals habitants de Tarragona amb el passat imperial de la ciutat. Encara que el temple d’August hagi desaparegut, unes magnífiques imatges virtuals a la tauleta del vostre guia us el mostraran amb tota l’esplendor davant de la imponent façana de la catedral.

 

A càrrec de: ITINERE. Turisme i Cultura

 

10:00 -
Tarragona Romana. Patrimoni Mundial
(de 15/05/2022 a 29/05/2022)

Descobreix la Tarragona que va enlluernar l’emperador Adrià al segle ii amb una visita guiada a peu pels principals monuments que són Patrimoni Mundial, que començarà davant de la gran maqueta de Tàrraco. Passejant pels carrers del centre històric, arribarem a la magnífica catedral, on recrearem el temple d’August amb ajuda d’imatges virtuals. Seguirem cap a la torre del Pretori per visitar les imponents voltes que sostenen el fòrum provincial, seu del govern de la Hispània Citerior. Molt a prop, ens endinsarem en les llargues galeries que hi ha sota les grades del circ, el gran estadi de curses de carros de cavalls. I al final del recorregut baixarem fins a l’amfiteatre, situat al costat de la mar, on us desvelarem les claus de l’últim edifici d’espectacles construït a la ciutat, durant el regnat d’Adrià.

 

A càrrec de: ITINERE. Turisme i cultura

 

10:00 -
Descobreix Tarragona. Una ciutat que conviu amb el seu passat romà i medieval
(de 15/05/2022 a 29/05/2022)

Un viatge en el temps per descobrir els monuments romans Patrimoni Mundial, acabant a l’amfiteatre després de passar per la catedral i el seu claustre. Un guia oficial us donarà la benvinguda a la nostra oficina, on us desvelarà com es va fundar la ciutat al segle III aC. A la gran maqueta de Tàrraco podreu veure com era la ciutat de fa dos mil anys i us explicarà altres curiositats que us traslladaran a la vida quotidiana dels seus habitants. Passejant pels carrers del nucli antic arribareu a la catedral, brillant exemple de transició del romànic al gòtic. A la nau central, gaudireu de les explicacions del guia mentre admireu l’orgue renaixentista de dimensions impressionants, amb les seves monumentals portes decorades, i a continuació us mostrarà un dels secrets més ben guardats de Tarragona: el claustre de la catedral.

 

A càrrec de: ITINERE. Turisme i cultura

 

10:00 -
Arqueologia viva. La gran riquesa arqueològica de Catalunya
(de 16/05/2022 a 29/05/2022)

Una exposició de petit format que ens mostra el paper fonamental que té l’arqueologia, gràcies a la qual podem ampliar el coneixement del passat i posar-lo a disposició de la societat. Amb la seva dedicació, els arqueòlegs treuen a la llum aspectes de la vida i les obres dels nostres avantpassats que ens permeten entendre millor qui som i d’on venim. 

 

La Generalitat de Catalunya ha tingut sempre un gran interès en el patrimoni arqueològic: en la seva documentació, protecció i recerca, però també en la seva difusió. Aquesta exposició descobreix la nostra gran riquesa arqueològica: des dels principals jaciments que tenim a casa nostra, les institucions que hi treballen, les col·leccions…, fins a arribar als espectaculars models digitals en 3D.

 

A càrrec de: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

11:00 -
Femina. Ser dona a Roma
(de 21/05/2022 a 29/05/2022)

Aquesta exposició ens introdueix en el món femení durant el període romà, gràcies a una acurada recerca de documents gràfics com ara mosaics, pintures o aixovars funeraris localitzats en jaciments de tot el món romà.

 

A càrrec de: KuanUm - Museu d'Història de Cambrils

10:00 -
La tomba de Tutankamon. La gran descoberta de l’antic Egipte. Cicle Històries de l'Arqueologia

El descobriment de la tomba de Tutankamon va suposar haver pogut trobar ―finalment!― una tomba d’un faraó gairebé intacta. Amb les seves llums i ombres, la descoberta de Howard Carter va permetre renovar la passió per la cultura i la civilització de l’antic Egipte. Potser, per primera vegada, l’arqueologia es va convertir en una veritable ciència social. L’impacte en els mitjans de comunicació i la cultura dels anys vint van ser enormes: obres de teatre, musicals, arts decoratives, moda, etc. La influència de l’antic Egipte es va fer «popular». La pugna per la destinació final de les troballes de la tomba, el colonialisme i altres aspectes no gaire edificants posen el contrapunt a l’excepcional troballa.

 

Després de la xerrada es podran observar les cinc reproduccions de peces corresponents a cinc grans descobertes arqueològiques, i que donen peu a petites històries que seran desvelades durant el festival.

L’Estendard d’Ur: guerra i pau fa més de quatre mil anys.
Cartes d’Amarna: conspiració i assassinat després de la mort de Tutankamon.
La petjada d’una tragèdia: un motllo d’una víctima desconeguda de Pompeia.
La Ilíada i l’Odissea, o com la literatura va inspirar la descoberta de Troia.
La pedra de Rosetta: la clau per llegir l’escriptura de l’antic Egipte.

 

A càrrec de: Julio Villar Robles

 

10:00 -
Si vis pacem, para ludum. Jocs d'estratègia i simulació sobre l'antiguitat

Els jocs de taula també poden ensenyar història. L’activitat consisteix a posar a disposició del públic diversos jocs de taula comercials ambientats en l’antiguitat i el món romà per poder aprendre història tot jugant. Els participants estaran acompanyats en tot moment per membres de l’associació, que els explicaran tant les instruccions del joc com el seu context històric.

 

A càrrec de: Ass. SI VIS PACEM PARA LUDUM

10:00 -
Del fòrum al teatre. Una passejada per la vida de Tàrraco

Visita comentada organitzada pel Museu d’Història de Tarragona i el MNAT en la que coneixereu com era la vida a l’antiga Tàrraco, visitant el fòrum de la colònia, on es duien a terme les activitats econòmiques, polítiques i religioses de la ciutat i es podien contemplar les representacions dels seus ciutadans il·lustres, per acabar al teatre, un dels edificis d’espectacles, on confluïen oci i negoci i on queda reflectida la importància de Tàrraco dins de l’organització de l’Imperi.

 

A càrrec de: MNAT - MHT

10:30 -
Opera Romana. La construcció romana

El conjunt del circ i el pretori de Tàrraco ens permet observar les principals tècniques constructives del període romà. Des de l’indestructible formigó romà fins als murs monumentals, passant pel minuciós treball del carreuó. Al llarg de la visita veurem com els constructors romans organitzaven les obres i les tècniques constructives emprades. 

 

Trobarem resposta a preguntes que ens fem quan visitem una obra pública romana. Coneixien el formigó? Com pujaven els carreus? Per a què són les marques que veiem als carreus i als murs? Quant es tardava a acabar una obra gran? Constatarem com molts d’aquests coneixements han influït en l’arquitectura actual.

 

A càrrec de: Cèsar A. Pociña

10:30 -
La pedra de Rosetta. Sessions de cal·ligrafia egípcia antiga i grega

Sessions de cal·ligrafia històrica a partir dels signes de les tres escriptures que apareixen a la pedra de Rosetta, monument trilingüe: jeroglífica (llengua dels textos sagrats), demòtica (llengua egípcia d’ús comú) i grega.

 

«Je tiens l’affaire!» (Ja ho tinc!). Fa dos-cents anys que J. F. Champollion va publicar la carta fundacional de l’egiptologia per donar a conèixer els seus descobriments relacionats amb l’escriptura dels cartutxos dels sobirans grecoromans. Escriurem els seus noms i altres paraules de la famosa estela egípcia en les tres escriptures esmentades.

 

Es proveirà els participants en el taller d’una paleta d’escriba amb dos tassons que contenen el vermell i el negre, canyes (Juncus maritimus) i papir (Cyperus papyrus).

 

A càrrec de: Ricardo V Placed SCRIPTORIUM

 

10:30 -
Reciclant la història. Epigrafies llatines de Tàrraco

Amb el final de l’Imperi romà, la ciutat de Tàrraco, l’antiga capital de la província imperial de la Hispània Citerior, va viure l’arribada dels visigots. Més tard, al segle VIII dC, aquestes terres van quedar en mans del domini musulmà fins al segle XII, quan els comtes cristians les van recuperar. Aquests nous habitants de la ciutat medieval van bastir les cases i els monuments aprofitant les pedres procedents de les restes romanes. 

 

Algunes van servir per decorar les façanes d’habitatges, convertides, d’alguna manera, en un signe diferencial d’intel·lectualitat. Així, descobrirem com els pedestals d’estàtues, les esteles funeràries o les disposicions testamentàries van ser reaprofitades com a material de construcció i decoració, conservant per a la posteritat noms de personatges destacats de fa dos mil anys.

 

A càrrec de: Miquel Blay

 

10:30 -
Reciclant la història. Epigrafies llatines de Tàrraco

Amb el final de l’Imperi romà, la ciutat de Tàrraco, l’antiga capital de la província imperial de la Hispània Citerior, va viure l’arribada dels visigots. Més tard, al segle VIII dC, aquestes terres van quedar en mans del domini musulmà fins al segle XII, quan els comtes cristians les van recuperar. Aquests nous habitants de la ciutat medieval van bastir les cases i els monuments aprofitant les pedres procedents de les restes romanes. 

 

Algunes van servir per decorar les façanes d’habitatges, convertides, d’alguna manera, en un signe diferencial d’intel·lectualitat. Així, descobrirem com els pedestals d’estàtues, les esteles funeràries o les disposicions testamentàries van ser reaprofitades com a material de construcció i decoració, conservant per a la posteritat noms de personatges destacats de fa dos mil anys.

 

A càrrec de: Miquel Blay

 

11:00 -
Heinrich Schliemann. Jo trobaré Troia!

Sempre he pensat que s’han de perseguir els somnis fins a la mort. És cert que no he tingut una infància gens fàcil, i aquesta circumstància ha provocat que el meu caràcter no sempre sigui acceptat per tothom. Ara bé, suposo que també m’ha ajudat a centrar-me en la recerca del coneixement. He aconseguit saber parlar més de vuit idiomes, i això m’ha permès reunir una gran fortuna. 

 

Sens dubte, la gent del meu voltant no veia gaire clar en què destinaria gran part d’aquests diners, però soc de conviccions fortes, suposo. Dins d’un dels poemes èpics més importants de l’antiga Grècia, crec haver trobat la clau per a la que pot ser la troballa arqueològica més important de la meva vida i una de les més importants de la història.

 

A càrrec de: Marc Pinyol Gelabert

11:00 -
Dominae et labor matronalis. La dona a la Tàrraco del segle V

A partir de la informació que ens aporten les fonts escrites i epigràfiques, i des d’un punt de vista social, familiar, quotidià i cristià, es vol realçar el paper de la dona a l’inici del segle V dC a l’antiga Tàrraco. Veurem una escena del dia a dia en què dones de diferents estrats socials i educació ens mostraran alguns oficis: una domina, les seves filles, classes de filosofia i de lectura, una comerciant de teixits i una metgessa que ha d’ocupar-se d’una urgència. En definitiva, un petit tast de com podia haver estat la vida quotidiana femenina en una casa benestant de la ciutat a finals de l’Imperi romà.

 

A càrrec de: SEPTIMANI SENIORES

11:00 -
La vil·la dels munts. La vida de les elits de Tàrraco

La vil·la romana dels Munts fou la residència durant un temps del duumvir de Tarraco Caius Valerius Avitus i de la seva esposa, Faustina. Així ens ho indiquen una inscripció trobada al jaciment i la presència del seu segell personal. Probablement també el mateix emperador Adrià va delectar-se en les magnífiques vistes que encara avui dia es poden apreciar des dels edificis conservats. Si voleu conèixer com era la vida en una residència aristocràtica de la rodalia de Tàrraco, acosteu-vos fins aquest esplèndid jaciment i gaudireu d’una visita que us transportarà de nou al segle ii dC. Els Munts va ser declarada Patrimoni Mundial l’any 2000 i constitueix una de les vil·les més importants d’Hispània.

 

A càrrec de: MNAT

11:00 -
Zeus/Júpiter. Una nova videocreació ideada i pensada a Centcelles

La cúpula és símbol de civilització. Quan es decora, en podem extreure la concepció del món que tenien els romans de Tàrraco. Jordi Abelló, dins del cicle “Històries amagades”, ha disposat al terra de la sala les imatges que ha atresorat. Al mig, un joc de cartes amb què jugaven els soldats nord-americans per intentar “caçar” tots els comandaments militars de l’Iraq.

 

Abelló ha reunit imatges i collages per recrear el món que estem vivint. Al mig de la sala hi disposa una àguila viva, símbol de Zeus/Júpiter. Perquè contempli els dos mons: el de la religió cristiana de la cúpula i el marcat per les bombes nuclears, que són l’autèntica manifestació de Zeus/Júpiter. L’àguila emprendrà el vol (els romans interpretaven el vol de les aus com a designis dels déus). L’aleteig dispersa les imatges…

 

A càrrec de: Jordi Abelló

11:00 -
Funditores Baleares. Els guerrers de les illes Balears

Els romans coneixien Menorca i Mallorca perquè els foners nascuts en aquestes illes llançaven pedres amb més destresa que ningú. Res que fos estrany, ja que a l’insula Balearis Minor hi ha més pedres que cap altre recurs, i per això la vida dels seus pobladors mai va ser fàcil. Tanmateix, els poblats d’aquest temps que encara avui es conserven dins del paisatge de Menorca ens parlen d’una cultura excepcional ―la talaiòtica―, amb construccions fetes amb pedra que són úniques i exclusives, com ara les taules.

 

Es mostrarà quin és l’origen dels funditores baleares, els quals, des d’infants, havien d’aprendre a manejar la fona per vigilar el ramat, per caçar o per sobreviure. Molts s’acabaran enrolant, com a mercenaris, al servei d’exèrcits cartaginesos i romans i participaran en nombroses batalles de l’antiguitat.

 

A càrrec de: Amics del Museu de Menorca

11:00 -
Ramon el Pedres. El descobriment de la necròpolis

L’excavació de la necròpolis va ser una fita per a la ciutat i per a moltes persones que van deixar el seu nom escrit a la història de l’arqueologia local, com el seu principal impulsor, mossèn Serra i Vilaró, o el cardenal Vidal i Barraquer.

 

També, però, hi va haver molts altres personatges, anònims, que van viure en primera persona tot el procés i que tenen una crònica que la majoria desconeixem. El Ramon, un immigrant que havia arribat a Tarragona per guanyar-se la vida i sobreviure en una època complicada de la història, va acabar vinculat a la necròpolis. Sense esperar-ho ni buscar-ho, va descobrir un món que des de sempre li havia agradat però del qual, fins llavors, no havia pogut gaudir mai.

 

A càrrec de: Alex Manríquez

11:00 -
Romani, errata corrige. Ajuda'ns a fer una pel·licula amb seny

Activitat per a les famílies en forma d’un taller que ens endinsa en el món de la investigació, la restauració i la divulgació històrica, que son peus fonamentals de les ciències socials. A través d’aquesta activitat teatralitzada d’una hora de durada es pretén que els més petits coneguin els oficis i les tasques que hi ha darrere de totes les produccions de sèries, videojocs o pel·lícules que veuen sovint. 

 

Un director de cinema els acompanyarà en dos petits tallers d’investigació i restauració d’elements romans que els serviran després per poder rodar una pel·lícula. Durant l’activitat hauran de superar proves amb l’ajuda de les seves famílies, amb l’objectiu final de vestir-se com un romà o una romana autèntics de Tàrraco.

 

A càrrec de: ANS Educació

11:15 -
La descoberta de Pompeia. El jaciment arqueològic romà per excel·lència. Cicle Històries de l'Arqueologia

L’erupció del Vesuvi de l’any 79 ens ha permès conservar una ciutat romana pràcticament sencera. Pompeia constitueix probablement el jaciment arqueològic romà per excel·lència. Les primeres excavacions van tenir lloc el 1748, dirigides per Joaquín de Alcubierre, un enginyer militar espanyol a les ordres del rei de Nàpols i futur rei d’Espanya, Carles III. Des d’aleshores el jaciment ha estat excavat per arqueòlegs brillants com Giuseppe Fiorelli, que va racionalitzar les excavacions i va inventar el mètode dels motlles per desenterrar les víctimes, o l’etapa d’Amedeo Maiuri, que va dirigir les excavacions al jaciment des del 1924, en plena època feixista, fins als anys seixanta del segle passat. Actualment, Pompeia viu una nova etapa de grans excavacions i descobertes.

 

Després de la xerrada es podran observar les cinc reproduccions de peces corresponents a cinc grans descobertes arqueològiques, i que donen peu a petites històries que seran desvelades durant el festival.

L’Estendard d’Ur: guerra i pau fa més de quatre mil anys.
Cartes d’Amarna: conspiració i assassinat després de la mort de Tutankamon.
La petjada d’una tragèdia: un motllo d’una víctima desconeguda de Pompeia.
La Ilíada i l’Odissea, o com la literatura va inspirar la descoberta de Troia.
La pedra de Rosetta: la clau per llegir l’escriptura de l’antic Egipte.

 

A càrrec de: Miquel Blay

11:30 -
Un text, una frase, un mot. Champollion i el desxiframent de la llengua dels faraons

El 14 de setembre de 1822, després d’anys d’estudis, Jean-François Champollion va aconseguir aïllar una sèrie d’ideogrames de l’escriptura jeroglífica a partir dels textos escrits al temple d’Abu Simbel i de la pedra de Rosetta. Símbols referents a un faraó, a un monarca i a un déu, Ra. D’aquesta manera se sortia del laberint que havia suposat per a tots els erudits entendre els «dibuixos» d’una cultura mil·lenària, la llengua de la qual havia quedat muda des dels temps de l’emperador Justinià, al segle VI.

 

Enguany, que es commemoren els dos segles del desxiframent de l’escriptura jeroglífica, obrim la porta a poder entendre cada vegada més i millor no només els grans monuments d’Egipte, sinó també les inscripcions dels obeliscos repartits per llocs tan llunyans del Nil com Roma, París, Londres i fins i tot Nova York.

 

A càrrec de: Paco Tovar - Associació Tarragona 1800

 

11:30 -
Nullum est sine nomine saxo. Reflexions i experiències sobre arqueologia i turisme

Lluny dels viatges comercials que ofereixen els canals tradicionals, Pausanias dissenya amb molta cura visites i itineraris diferents, amb una especial atenció als continguts històrics i arqueològics. Les seves activitats van dirigides al tipus de públic que té curiositat per aquests temes. Són moltes les persones que busquen sentir una emoció especial al contemplar llocs tan extraordinaris com poden ser el fòrum de Roma o el santuari de Delos. La seva tasca es dirigeix a complementar aquesta emoció amb explicacions i dades històriques, arqueològiques i mitològiques útils per gaudir plenament de les restes del passat. Després de molts anys treballant en aquest camp, alguns responsables de Pausanias compartiran la seva visió sobre l’arqueologia com a experiència turística.

 

A càrrec de: Pausanias, viajes arqueológicos y culturales

11:45 -
Plini per Plini, més enllà del volcà

Plini el Vell se’n va anar a veure el volcà. Sí, l’excusa era socórrer gent en perill, però era fals. En aquell moment, quan va marxar, ja sabia que no tornaria. La simpatia pels habitants va ser l’excusa, fal·laç, per ser a prop del volcà, per veure, per conèixer, per saber. La curiositat no mata el gat, el justifica!

 

Han trobat en una vil·la propera a Nàpols, a Cuma, vora el temple de la Masseria del Gigante, la que sembla ser una de les biblioteques romanes més ben conservades. Entre altres joies, tresoreja una biografia de Mecenàs, De culto suo, una primera obra d’Eurípides, uns fragments de memòries d’August, i també una carta de Plini el Jove a Tàcit, que transcriu la darrera carta del seu pare adoptiu i oncle, redactada a la platja d’Estàbia el mateix dia de la seva mort.

 

A càrrec de: Carles Alcoy

12:00 -
Ramon el Pedres. El descobriment de la necròpolis

L’excavació de la necròpolis va ser una fita per a la ciutat i per a moltes persones que van deixar el seu nom escrit a la història de l’arqueologia local, com el seu principal impulsor, mossèn Serra i Vilaró, o el cardenal Vidal i Barraquer.

 

També, però, hi va haver molts altres personatges, anònims, que van viure en primera persona tot el procés i que tenen una crònica que la majoria desconeixem. El Ramon, un immigrant que havia arribat a Tarragona per guanyar-se la vida i sobreviure en una època complicada de la història, va acabar vinculat a la necròpolis. Sense esperar-ho ni buscar-ho, va descobrir un món que des de sempre li havia agradat però del qual, fins llavors, no havia pogut gaudir mai.

 

A càrrec de: Alex Manríquez

12:00 -
Tibul i els seus amors. El gran poeta de l'elegia romana

Albi Tibuli és un dels grans poetes de l’elegia romana. Horaci, amic seu, el fa crític de les seves sàtires, protagonista d’una de les seves odes i destinatari d’una bellíssima epístola. Ovidi l’imita amb adoració, lamenta no haver tingut ocasió de conèixer-lo i plora, afligit, la seva mort. Domici Mars afirma que Tibul és a l’elegia el que Virgili és a l’epopeia. Per Quintilià, és el millor elegíac llatí. També Marcial mostra admiració i respecte. Igualment Estaci, Apuleu…

 

Gràcies a l’amistat d’Horaci, podem sentir-lo molt a prop nostre. Aquest és el retrat, elaborat per un bon amic: elegant i ben plantat, culte i bo, eloqüent i estimat per tothom. Sens dubte, va ser un home sensible i enamorat, molt enamorat.

 

A càrrec de: Juan González Soto

12:00 -
Amphitheatrvm, ex tempore. La gent de l'amfiteatre amb nom i cognoms

Durant la dècada dels anys cinquanta del segle XX es van iniciar les excavacions de l’amfiteatre, finançades per la Fundació Bryant. Amb el temps, es van descobrir no sols restes arquitectòniques, sinó també elements epigràfics amb els noms de persones que havien tingut papers destacats en època romana: l’evergeta que va finançar la construcció de l’edifici, l’emperador que va ordenar fer la inscripció més llarga que es coneix o els qui hi van dedicar un exvot. De fet, han sigut moltes les persones que durant vint segles han contribuït a generar la imatge del monument més emblemàtic de Tarragona.

 

A càrrec de: NEMESIS ARQ

12:00 -
La muralla de Tàrraco. La primera gran construcció romana de la península ibérica

Farem una visita guiada per la muralla romana més antiga de la península Ibèrica amb el grup de reconstrucció històrica romana Septimani Seniores. Ensenyarem els basaments ciclopis remuntats per murs de carreus acuradament disposats en filades, les portelles tapiades, els recreixements de maçoneria, les torres quadrangulars, les esllavissades a la torre de Sant Magí o els caps esculpits als peus d’un relleu de la deessa Minerva. Amb aquesta visita us explicarem què va suposar la construcció de la muralla i com va haver d’adaptar-se a les necessitats d’una ciutat emergent, de castrum a civitas. A més, amb l’ajuda de diferents personatges, us mostrarem l’evolució de l’exèrcit romà, des de l’època republicana fins a finals de l’Imperi.

 

A càrrec de: SEPTIMANI SENIORES

12:00 -
Scribonia Attice, Obstetrix. Una metgessa per a les dones

Gràcies a les inscripcions funeràries i a les fonts escrites, es coneix l’existència de nombroses dones que es dedicaven a la medicina en l’antiguitat. Eren dones que aprenien l’ofici al costat d’un metge (que podia ser el seu pare) o d’una dona que, per tradició, transferia els seus coneixements a les seves deixebles. Aquestes metgesses dedicaven els esforços a la cura de les dones, sobretot al tractament d’embarassos, parts i malalties sexuals.

 

Entre aquestes dones hem escollit Scribonia Attice, casada amb el cirurgià Marcvs Vlpivs Amerimnvs i enterrada al panteó familiar de l’Isola Sacra d’Òstia. Va ser una ginecòloga molt apreciada a la ciutat, i probablement tenia consulta a peu de carrer per poder atendre totes les dones que requerien els seus serveis.

 

A càrrec de: THALEIA - Cristina Masdeu

12:00 -
La fona balear. Aprèn a fer la teva pròpia fona

La fona (o bassetja) és un dels ginys més antics del món, amb un ús que està documentat a molts indrets del planeta. Està especialment vinculada a pobles dedicats a la pastura i a la caça, on pot cobrir múltiples necessitats. Els talaiòtics de Menorca, enrolats com a mercenaris en els exèrcits cartaginesos i romans, empraven la fona com una arma perillosa. Anaven a la batalla amb tres fones trenades amb espart o cànem: una de llarga distància fermada a la cintura, una de curta distància al cap o al coll i una d’abast intermedi a la mà.

 

Un dels millors tiradors del món mostrarà diverses tipologies de fona i de projectils, i ensenyarà a trenar una fona i a llançar amb la tècnica dels menorquins (pilotes de tennis).

 

A càrrec de: Lluís Livermore - Federació de Tir amb fona

12:30 -
Un text, una frase, un mot. Champollion i el desxiframent de la llengua dels faraons

El 14 de setembre de 1822, després d’anys d’estudis, Jean-François Champollion va aconseguir aïllar una sèrie d’ideogrames de l’escriptura jeroglífica a partir dels textos escrits al temple d’Abu Simbel i de la pedra de Rosetta. Símbols referents a un faraó, a un monarca i a un déu, Ra. D’aquesta manera se sortia del laberint que havia suposat per a tots els erudits entendre els «dibuixos» d’una cultura mil·lenària, la llengua de la qual havia quedat muda des dels temps de l’emperador Justinià, al segle VI.

 

Enguany, que es commemoren els dos segles del desxiframent de l’escriptura jeroglífica, obrim la porta a poder entendre cada vegada més i millor no només els grans monuments d’Egipte, sinó també les inscripcions dels obeliscos repartits per llocs tan llunyans del Nil com Roma, París, Londres i fins i tot Nova York.

 

A càrrec de: Paco Tovar - Associació Tarragona 1800

 

12:30 -
Les tombes reials d'Ur. Una de les civilitzacions més antigues de la humanitat. Cicle Històries de l'Arqueologia

El 1922 van començar les excavacions al jaciment arqueològic d’Ur (actual Iraq). Leonard Woolley en va ser el director juntament amb la seva dona, Katherine Woolley, i la seva mà dreta, Max Mallowan, que, per cert, va acabar casat amb la cèlebre escriptora Agatha Christie. Woolley i el seu equip van excavar unes setze tombes reials i centenars d’enterraments menors datats entre els anys 2600 i 2300 aC. El treball professional i la dedicació de tot l’equip van aconseguir una gran repercussió en la comunitat científica britànica i americana. No oblidem que les excavacions estaven finançades per la Universitat de Pennsilvània i el Museu Britànic. La troballa de les tombes i una part dels objectes que contenien ens endinsaran en una de les civilitzacions més antigues de la humanitat: la dels sumeris.

 

Després de la xerrada es podran observar les cinc reproduccions de peces corresponents a cinc grans descobertes arqueològiques, i que donen peu a petites històries que seran desvelades durant el festival.

L’Estendard d’Ur: guerra i pau fa més de quatre mil anys.
Cartes d’Amarna: conspiració i assassinat després de la mort de Tutankamon.
La petjada d’una tragèdia: un motllo d’una víctima desconeguda de Pompeia.
La Ilíada i l’Odissea, o com la literatura va inspirar la descoberta de Troia.
La pedra de Rosetta: la clau per llegir l’escriptura de l’antic Egipte.

 

A càrrec de: Rafa Pérez

 

12:30 -
Romani, errata corrige. Ajuda'ns a fer una pel·licula amb seny

Activitat per a les famílies en forma d’un taller que ens endinsa en el món de la investigació, la restauració i la divulgació històrica, que son peus fonamentals de les ciències socials. A través d’aquesta activitat teatralitzada d’una hora de durada es pretén que els més petits coneguin els oficis i les tasques que hi ha darrere de totes les produccions de sèries, videojocs o pel·lícules que veuen sovint. 

 

Un director de cinema els acompanyarà en dos petits tallers d’investigació i restauració d’elements romans que els serviran després per poder rodar una pel·lícula. Durant l’activitat hauran de superar proves amb l’ajuda de les seves famílies, amb l’objectiu final de vestir-se com un romà o una romana autèntics de Tàrraco.

 

A càrrec de: ANS Educació

12:35 -
Veig coses meravelloses. Records de Hussein Abdel Rasul

Quan la troballa de la tomba del faraó nen va fer-se pública, la notícia va fer la volta al món. No n’hi havia per a menys. La Vall dels Reis es donava per exhaurida i ningú esperava poder trobar-hi cap sepulcre intacte, no violat pels lladres de tombes que, des de temps immemorials, havien saquejat els llocs sagrats. Howard Carter va ser l’autor d’aquella tasca arqueològica, i quan va dir allò tan cèlebre de «Veig coses meravelloses», va obrir la porta al coneixement més profund d’un poble enigmàtic i fascinant. Però què en pensaria el món si algú digués que, en realitat, va ser un noiet de deu anys qui va trobar l’entrada del sepulcre? Jo mateix, Hussein Abdel Rasul, aiguader dels excavadors. Vols saber-ne la veritat?

 

A càrrec de: Agustí Ferré

 

12:45 -
El Proyecto Escipión. Una novel·la ambientada entre Tarragona i Tàrraco

La segona novel·la de Roberto Villarreal narra les aventures de Néstor Azcona, un jove aprenent de policia, en un poble costaner de Tarragona. Durant una ronda nocturna descobreix un assassinat brutal a l’antiga vil·la romana dels Munts. La víctima ha sigut decapitada i el cap enterrat entre les vísceres d’un animal. L’estrany ritual resulta encara més desconcertant quan només uns dies després el cos apareix crucificat al circ de Tarragona. Mentre els investigadors d’elit dels Mossos d’Esquadra sospiten d’una guerra oberta entre màfies, Azcona comença a veure-hi indicis de la possible implicació d’alguns membres de la IX Legio Hispana, un grup «professional» de reconstrucció històrica que reviu al segle xxi l’època daurada de l’exèrcit de la Roma imperial.

 

A càrrec de: Roberto Villarreal

13:00 -
Frontinus, curator aquarum. El gestor de les aigües de Roma visita Tàrraco

Frontinus, curator aquarum de Roma, ens explica com gestionaven els romans el proveïment d’aigua de les ciutats i les grans obres d’enginyeria que van construir per a dur-ho a terme. Durant l’Imperi romà, el curator aquarum va ser el comissari responsable de la gestió i el manteniment del sistema d’abastament i la xarxa de distribució d’aigua a les ciutats romanes. A Roma, aquesta funció formava part de les tres grans curadories urbanes, juntament amb la d’obres públiques i la del clavegueram. El càrrec tenia una gran importància i responsabilitat. L’exercia un senador amb rang consular que era nomenat directament per l’emperador.

 

A càrrec de: Jaume Martell, ITINERE

 

13:00 -
Munus: un viatge antic. Hades, Caront i la recreació de l'inframon a l'amfiteatre

Els jocs de gladiadors estan a punt de començar i apareix un personatge amb una màscara blava horrible i un gran martell als braços. És Caront, el barquer de les ànimes. Al seu costat, amb una forca de dues dents, hi ha Hades, déu dels morts. Què hi fan, a l’amfiteatre romà? Valeri Flac explica com les lluites de gladiadors eren un viatge a l’inframon. Només els que  demostressin heroisme serien dignes de travessar la porta infernal, sanavivaria, i tornar a la vida. Els covards, per la libitinaria, desapareixerien per no tornar mai més.

 

Basant-se en fonts antigues, Ars Dimicandi mostra com era la representació de l’inframon a l’amfiteatre. Un espectacle que aprofundeix, com ningú ho ha fet mai, en l’autèntic significat ritual dels munera gladiatoria.

 

A càrrec de: ARS DIMICANDI

13:00 -
De les urbs a l'espai. Diferents punts de vista d'entendre l'arqueologia

Des de sempre hem vist els arqueòlegs com a personatges romàntics que viuen en llocs exòtics i treuen a la llum el passat enterrat pel temps. Però que pensen ells i elles realment i quina vida tenen, sent aquesta tan nòmada i incerta? Les lectures que escoltarem desvelaran la part més íntima d’aquesta vocació apassionant.

 

A càrrec de: Escola de Lletres de Tarragona

13:00 -
Titvs Manilivs, designator. Dignificant la mort

Titus Manilius és un designator, un dels encarregats d’organitzar els funerals a Tàrraco. Cada dia conviu amb la mort i això l’ha fet un home fort. Tanmateix, viu turmentat pels seus pensaments. Són massa les coses que ha vist i tantes les situacions injustes que ha viscut que, per a ell, resulta molt difícil poder creure en els déus dels seus avantpassats. 

 

A la ciutat han arribat les idees escèptiques dels estoics, els epicuris, i també els anomenats cristians, seguidors d’un rabí jueu, creences que el fan pensar i li generen dubtes. Els temps canvien i ara la gent ja no es vol incinerar, sinó inhumar-se per conservar el cos i poder tornar a la vida en un futur. Titus Manilius ens parlarà de la vida i la mort, de com els romans han sobreviscut a guerres i malalties, i també dels seus dubtes i alegries.

 

A càrrec de: THALEIA - Robert Rodriguez Fibla

13:00 -
Bonaventura. El singular cas del sarcòfag egipci de Tarragona

L’Antònia Hernández, filla de Bonaventura Hernández Sanahuja, primer director del Museu Arqueològic de Tarragona, ens explica els fets relacionats amb la troballa feta per uns presidiaris d’un suposat sarcòfag egipci, el març del 1850, a la pedrera del port de Tarragona.

 

Hernández Sanahuja va emetre un informe en el qual afirmava que els motius del sarcòfag demostraven la presència d’una primitiva civilització egípcia a Espanya: els hikses, que van construir les primeres muralles de Tarragona.

 

Emil Hübner, un reconegut arqueòleg alemany, va declarar el 1862 que el sepulcre era una falsificació. Cap al 1870 Hernández va canviar algunes de les seves idees inicials. Finalment, va cremar tots els exemplars de la seva publicació i va llençar al mar els fragments del sepulcre que havien quedat a Tarragona.

 

A càrrec de: Karme González

13:00 -
Amb veu de dona. Seguint les passes de dones de Tàrraco

La presència de la dona en els monuments de Tàrraco podria semblar a primera vista gairebé inexistent, però dins dels grans monuments de la ciutat romana s’amaguen històries de dones sorprenents. Imatges de mares, esposes infidels, riques propietàries, dones venjatives, matrones exemplars, i d’altres sensuals i gairebé divines. Si ens remuntem als orígens de la història de Roma, trobem Rea Sílvia, una verge vestal violada pel déu Mart. Una història de violència. Una maternitat usurpada. A la capital de la Hispània Citerior, Tarraco Scipionum Opus, la ciutat obra dels Escipions, no hi ha rastre de les dones, però sí que ens ha arribat la fama de les de la seva família. També tenim històries de riques propietàries com Antònia Clementina i de dones apassionades amb finals tràgics com Fedra.

 

A càrrec de: Meritxell Blay

13:15 -
Un te amb Miss Mallowan. D'Agatha Christie a Agatha Mallowan, la gran dama del misteri

La vida d’aquesta magnífica escriptora va més enllà de les novel·les policíaques i les aventures del detectiu Poirot. Ens submergirem, acompanyats d’una tassa de te al més pur estil victorià, en l’apassionant viatge d’Agatha Christie al costat del seu segon marit, el prestigiós arqueòleg Max Mallowan. Ella ens relatarà, a través d’anècdotes viscudes, el dia a dia del seu últim viatge a Síria i l’Iraq.

Veurem el viatge amb els ulls d’una esposa enamorada que va deixar de banda la seva professió per integrar-se a l’expedició com a una treballadora més. Entendrem també com la gran dama del misteri va deixar enrere els monstres que la turmentaven gràcies a la seva nova vida amb el seu marit, catorze anys més jove. Com molt bé ens diu: «Casa’t amb un arqueòleg: com més vella et facis, més atractiva et trobarà».

A càrrec de: Cristina Murillo.

 

13:45 -
La descoberta de Troia. Una ciutat mítica i un descobridor molt particular. Cicle Històries de l'Arqueologia

La història de la descoberta de la mítica ciutat de Troia donaria per fer diverses sèries de televisió, començant per la vida i l’obra d’un personatge únic: el seu descobridor, Heinrich Schliemann. Nascut a Alemanya, va ser un home de negocis d’èxit. Va fundar empreses a Sant Petersburg i als Estats Units. Va viatjar per tot el món i finalment va prendre la decisió de vendre totes les seves empreses, divorciar-se i emprendre una nova etapa com a arqueòleg. Va dedicar la resta de la seva vida a trobar la Troia que apareixia a la Ilíada i l’Odissea del poeta Homer. Les seves excavacions no van ser precisament un model de treball arqueològic professional, però, malgrat tot, va revifar l’interès per la Grècia arcaica i els estudis sobre la Grècia clàssica.

 

Després de la xerrada es podran observar les cinc reproduccions de peces corresponents a cinc grans descobertes arqueològiques, i que donen peu a petites històries que seran desvelades durant el festival.

L’Estendard d’Ur: guerra i pau fa més de quatre mil anys.
Cartes d’Amarna: conspiració i assassinat després de la mort de Tutankamon.
La petjada d’una tragèdia: un motllo d’una víctima desconeguda de Pompeia.
La Ilíada i l’Odissea, o com la literatura va inspirar la descoberta de Troia.
La pedra de Rosetta: la clau per llegir l’escriptura de l’antic Egipte.

 

A càrrec de: Albert Bel

18:00 -
Un futur millor. Història i arqueologia per a tothom. Acte de cloenda

Quin és el paper que pot i ha de jugar el patrimoni històric en la creació d’un futur millor per a tots? De quina manera el fet d’acostar-nos al passat pot i ha de potenciar la nostra vida personal i comunitària? En l’acte de cloenda d’enguany es recolliran les reflexions més importants sorgides d’aquesta edició i us convidarem a donar una primera ullada a la que serà la XXV edició del festival.

 

En paraules de Tomaso Montanari: «Els monuments ens parlen. En qualsevol cas, ens intenten cridar l'atenció, ens demanen una mirada, la nostra aturada. Ho fan perquè, tot i que són eterns o quasi, no viuen sinó a través de la vida dels vius. Si acceptem donar-los una mica d’espai a la ment i al cor, a canvi ens faran la vida més intensa, més perfumada, més profunda.»

 

A càrrec de: Festival Tarraco Viva

Propers esdeveniments d'agenda

19:00 -
"Acte de signatura de cessió del fons Josep Anton Baixeras Sastre a l'Ajuntament de Tarragona" dins del programa de Memòria democràtica de Tarragona
31/05/2022
18:00 -
Presentació de Torn de cloure
01/06/2022
19:00 -
Antoni de Martí i Franquès, protagonista del Cicle de Patrimoni 2022
01/06/2022
19:00 -
"Fugint de l'Holocaust. Catalunya i els refugiats del nazisme a la Segona Guerra Mundial" dins del programa de Memòria democràtica de Tarragona
02/06/2022
19:00 -
Antoni de Martí i Franquès, protagonista del Cicle de Patrimoni 2022
02/06/2022
19:00 -
Visita guiada al Teatre romà
03/06/2022
17:00 -
A la domus de la Sabina i en Quintus hi fan reformes
04/06/2022
10:00 -
Jornada de portes obertes
05/06/2022
11:00 -
Itineraris pel MNAT: l'essència de Tàrraco i el seu teatre
05/06/2022
19:00 -
"Desaparició forçada de menors a Espanya: de la repressió al negoci (1938-1996)" dins del programa de Memòria democràtica de Tarragona
07/06/2022
19:00 -
Antoni de Martí i Franquès, protagonista del Cicle de Patrimoni 2022
07/06/2022
00:00 -
"Tarragona Republicana (1931-1936)" dins del programa de Memòria democràtica de Tarragona
09/06/2022
19:00 -
"Sota la llum del mar" dins del programa de Memòria democràtica de Tarragona
10/06/2022
19:00 -
Visita guiada al Teatre romà
10/06/2022
10:00 -
Antoni de Martí i Franquès Un científic universal (1750-1832)
11/06/2022
19:00 -
Retalls de la vida d'en Martí i Franquès
14/06/2022
19:00 -
Conferència "Un tram de muralla romana al subsol del MNAT"
15/06/2022
19:00 -
Visita guiada al Teatre romà
17/06/2022
00:00 -
Jornada de portes obertes
(de 18/06/2022 a 19/06/2022)
11:00 -
Itineraris pel MNAT: Vida i mort a Tàrraco
19/06/2022
18:00 -
Presentació de la Inscripció funerària
06/07/2022
18:00 -
Presentació del Bust de Bacus
03/08/2022
19:00 -
"Desenterrant el silenci. Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar" dins del programa de Memòria democràtica de Tarragona
01/09/2022
18:00 -
Presentació del Pic
07/09/2022
19:00 -
"El retratista" dins del programa de Memòria democràtica de Tarragona
29/09/2022
19:00 -
"L'ensenyament a Tarragona durant la II República i la Guerra" dins del programa de Memòria democràtica de Tarragona
04/10/2022
18:00 -
Cartera del correu de Napoleó
05/10/2022
19:00 -
"Educació i formació de les dones durant el franquisme" dins del programa de Memòria democràtica de Tarragona
18/10/2022
19:00 -
"Acte de signatura del conveni de cessió del fons documental Lluís Mezquida i presentació de l'storymap Defenses del litoral de Tarragona" dins del programa Memòria democràtica de Tarragona
20/10/2022
11:00 -
Col·locació de les "stolpersteine" dins del programa de Memòria democràtica de Tarragona
21/10/2022
19:00 -
"El llarg silenci dels botxins" dins del programa de Memòria democràtica de Tarragona
22/10/2022
19:00 -
"El llarg silenci dels botxins" dins del programa de Memòria democràtica de Tarragona
23/10/2022
19:00 -
"1939: l'exili del magisteri a Catalunya" dins del programa de Memòria democràtica de Tarragona
25/10/2022
18:00 -
La Maqueta del pou de la plaça de la Font
09/11/2022
11:00 -
"Acte de dignificació i senyalització com a espai de la memòria de dues fosses comunes" dins del programa de Memòria democràtica de Tarragona
12/11/2022
19:00 -
"Fils de Memòria" dins del programa de Memòria democràtica de Tarragona
17/11/2022
19:00 -
"Taverna Republicana" dins del programa de Memòria democràtica de Tarragona
19/11/2022
18:00 -
Hostier
14/12/2022
Segells de reconeixement d'administració oberta