<?xml version="1.0" encoding="utf-8" ?>
<rdf:RDF xmlns:rdf="http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:syn="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/" xmlns="http://purl.org/rss/1.0/">




    



<channel rdf:about="https://www.tarragona.cat/patrimoni/arxiu-municipal/difusio/historia-de-la-ciutat/els-alcaldes-de-tarragona-segles-xix-xx/relacio-cronologica/RSS">
  <title>Relació cronològica</title>
  <link>https://www.tarragona.cat</link>

  <description>
    
      
    
  </description>

  

  
            <syn:updatePeriod>daily</syn:updatePeriod>
            <syn:updateFrequency>1</syn:updateFrequency>
            <syn:updateBase>2009-05-15T10:48:00Z</syn:updateBase>
        

  <image rdf:resource="https://www.tarragona.cat/logo.png"/>

  <items>
    <rdf:Seq>
      
        <rdf:li rdf:resource="https://www.tarragona.cat/patrimoni/arxiu-municipal/difusio/historia-de-la-ciutat/els-alcaldes-de-tarragona-segles-xix-xx/alcaldes/antoni-torres-jordi"/>
      
      
        <rdf:li rdf:resource="https://www.tarragona.cat/patrimoni/arxiu-municipal/difusio/historia-de-la-ciutat/els-alcaldes-de-tarragona-segles-xix-xx/alcaldes/francesc-clavell-1"/>
      
      
        <rdf:li rdf:resource="https://www.tarragona.cat/patrimoni/arxiu-municipal/difusio/historia-de-la-ciutat/els-alcaldes-de-tarragona-segles-xix-xx/alcaldes/joaquim-rius-ballestreri"/>
      
      
        <rdf:li rdf:resource="https://www.tarragona.cat/patrimoni/arxiu-municipal/difusio/historia-de-la-ciutat/els-alcaldes-de-tarragona-segles-xix-xx/alcaldes/joan-cabeza-i-roig"/>
      
      
        <rdf:li rdf:resource="https://www.tarragona.cat/patrimoni/arxiu-municipal/difusio/historia-de-la-ciutat/els-alcaldes-de-tarragona-segles-xix-xx/alcaldes/josep-salvi-fabregas-i-domingo"/>
      
      
        <rdf:li rdf:resource="https://www.tarragona.cat/patrimoni/arxiu-municipal/difusio/historia-de-la-ciutat/els-alcaldes-de-tarragona-segles-xix-xx/alcaldes/robert-guasch-i-robuste-2"/>
      
      
        <rdf:li rdf:resource="https://www.tarragona.cat/patrimoni/arxiu-municipal/difusio/historia-de-la-ciutat/els-alcaldes-de-tarragona-segles-xix-xx/alcaldes/josep-m.-albanes-i-suner-1"/>
      
      
        <rdf:li rdf:resource="https://www.tarragona.cat/patrimoni/arxiu-municipal/difusio/historia-de-la-ciutat/els-alcaldes-de-tarragona-segles-xix-xx/alcaldes/antoni-satorras-vilanova"/>
      
      
        <rdf:li rdf:resource="https://www.tarragona.cat/patrimoni/arxiu-municipal/difusio/historia-de-la-ciutat/els-alcaldes-de-tarragona-segles-xix-xx/alcaldes/atanasi-ramas-gregorio"/>
      
      
        <rdf:li rdf:resource="https://www.tarragona.cat/patrimoni/arxiu-municipal/difusio/historia-de-la-ciutat/els-alcaldes-de-tarragona-segles-xix-xx/alcaldes/joaquim-fort-i-gibert"/>
      
      
        <rdf:li rdf:resource="https://www.tarragona.cat/patrimoni/arxiu-municipal/difusio/historia-de-la-ciutat/els-alcaldes-de-tarragona-segles-xix-xx/alcaldes/francesc-domingo-i-fabregas"/>
      
      
        <rdf:li rdf:resource="https://www.tarragona.cat/patrimoni/arxiu-municipal/difusio/historia-de-la-ciutat/els-alcaldes-de-tarragona-segles-xix-xx/alcaldes/ferran-de-querol-de-bofarull"/>
      
      
        <rdf:li rdf:resource="https://www.tarragona.cat/patrimoni/arxiu-municipal/difusio/historia-de-la-ciutat/els-alcaldes-de-tarragona-segles-xix-xx/alcaldes/joaquim-monteverde-ayet-1"/>
      
      
        <rdf:li rdf:resource="https://www.tarragona.cat/patrimoni/arxiu-municipal/difusio/historia-de-la-ciutat/els-alcaldes-de-tarragona-segles-xix-xx/alcaldes/esteve-banus-fernandez"/>
      
      
        <rdf:li rdf:resource="https://www.tarragona.cat/patrimoni/arxiu-municipal/difusio/historia-de-la-ciutat/els-alcaldes-de-tarragona-segles-xix-xx/alcaldes/agusti-sandoval-panasachs"/>
      
    </rdf:Seq>
  </items>

</channel>


  <item rdf:about="https://www.tarragona.cat/patrimoni/arxiu-municipal/difusio/historia-de-la-ciutat/els-alcaldes-de-tarragona-segles-xix-xx/alcaldes/antoni-torres-jordi">
    <title>Antoni Torres Jordi</title>
    <link>https://www.tarragona.cat/patrimoni/arxiu-municipal/difusio/historia-de-la-ciutat/els-alcaldes-de-tarragona-segles-xix-xx/alcaldes/antoni-torres-jordi</link>
    <description>juliol 1881- febrer 1884</description>
    <content:encoded xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"><![CDATA[<p style="text-align: justify;">Nascut a Tarragona el 1837, era germà de Pere Antoni Torres Jordi i marí de professió. Fou cap del partit liberal conservador i seguidor de la línia de pensament de Cànovas.</p>

<p style="text-align: justify;">En aquests anys es procedí a desmuntar el carrer Fortuny des del carrer Governador González fins a la Rambla, es construiren l'edifici de l'escorxador i del Seminari Pontifici (obra de l'arquitecte August Font i Carreras, per iniciativa de l’arquebisbe Vilamitjana), va finalitzar la construcció del dic Transversal del Port, es va inaugurar l'Estació Vitícola i Enológica de Tarragona i es va crear la Societat de Tramvies de Tarragona, promoguda per Gaietà Janini. S’instal·laren a la ciutat diverses congregacions religioses, com les Oblates del Santíssim Redemptor, els Carmelites Descalços i els Missioners de l’Immaculat Cor de Maria. Altrament, es va constituir a la ciutat el Partit republicà històric seguint la línia de pensament de Salmeron i es fundà l'ateneu de la Il·lustració Obrera. Cal esmentar també la visita a la ciutat del príncep Frederic Guillem de Prússia.</p>

<p style="text-align: justify;">Regnat d'Alfons XII, govern del liberal Sagasta</p>
]]></content:encoded>
    
    <dc:publisher>No publisher</dc:publisher>
    <dc:creator>Marc Vicente Arrufat</dc:creator>
    <dc:rights></dc:rights>
    <dc:date>2009-05-15T06:20:00Z</dc:date>
    <dc:type>Pàgina</dc:type>
  </item>


  <item rdf:about="https://www.tarragona.cat/patrimoni/arxiu-municipal/difusio/historia-de-la-ciutat/els-alcaldes-de-tarragona-segles-xix-xx/alcaldes/francesc-clavell-1">
    <title>Francesc Clavell</title>
    <link>https://www.tarragona.cat/patrimoni/arxiu-municipal/difusio/historia-de-la-ciutat/els-alcaldes-de-tarragona-segles-xix-xx/alcaldes/francesc-clavell-1</link>
    <description>Maig 1851 - març 1852 </description>
    <content:encoded xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"><![CDATA[<p style="text-align: justify;">Durant el segon mandat de l’alcalde Clavell s’informa de la concessió per part del govern de la construcció de la línia del ferrocarril&nbsp; —anomenada camí de ferro— entre Reus i Tarragona (1851) i, un any més tard es concedeix la línia entre Tarragona i Barcelona (1852). D’altra banda es constitueix la Companyia de Bombers, tot convidant els ciutadans a allistar-s’hi.<br />
Regnat d’Isabel II</p>
]]></content:encoded>
    
    <dc:publisher>No publisher</dc:publisher>
    <dc:creator>Marc Vicente Arrufat</dc:creator>
    <dc:rights></dc:rights>
    <dc:date>2009-05-15T06:20:00Z</dc:date>
    <dc:type>Pàgina</dc:type>
  </item>


  <item rdf:about="https://www.tarragona.cat/patrimoni/arxiu-municipal/difusio/historia-de-la-ciutat/els-alcaldes-de-tarragona-segles-xix-xx/alcaldes/joaquim-rius-ballestreri">
    <title>Joaquim Rius Ballestreri</title>
    <link>https://www.tarragona.cat/patrimoni/arxiu-municipal/difusio/historia-de-la-ciutat/els-alcaldes-de-tarragona-segles-xix-xx/alcaldes/joaquim-rius-ballestreri</link>
    <description>Octubre 1843 - novembre 1843</description>
    <content:encoded xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"><![CDATA[<p style="text-align: justify;">Comerciant</p>

<p style="text-align: justify;">En aquests dos mesos s’autoritza l’organització d’una “Força de ciutadans pares de família” per a garantir l’ordre públic. Les despulles del rei Jaume I són dipositades a la Catedral de Tarragona.</p>

<p style="text-align: justify;">El mes de novembre Isabel II és declarada major d’edat i comença a regnar.</p>
]]></content:encoded>
    
    <dc:publisher>No publisher</dc:publisher>
    <dc:creator>Marc Vicente Arrufat</dc:creator>
    <dc:rights></dc:rights>
    <dc:date>2009-05-15T06:20:00Z</dc:date>
    <dc:type>Pàgina</dc:type>
  </item>


  <item rdf:about="https://www.tarragona.cat/patrimoni/arxiu-municipal/difusio/historia-de-la-ciutat/els-alcaldes-de-tarragona-segles-xix-xx/alcaldes/joan-cabeza-i-roig">
    <title>Joan Cabeza i Roig  </title>
    <link>https://www.tarragona.cat/patrimoni/arxiu-municipal/difusio/historia-de-la-ciutat/els-alcaldes-de-tarragona-segles-xix-xx/alcaldes/joan-cabeza-i-roig</link>
    <description>Setembre 1857 - gener 1859 </description>
    <content:encoded xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"><![CDATA[<p>Propietari</p><p>S&rsquo;emprèn la col&middot;locació dels números de les cases i rètols dels carrers de la ciutat. A l&rsquo;Ajuntament s&rsquo;instal&middot;la un modern sistema d&rsquo;enllumenat per gas, i després, progressivament, comença a estendre&rsquo;s per la ciutat amb la col&middot;locació de canelobres. S&rsquo;acorda l&rsquo;expropiació de cases per obrir una placeta al carrer de Santes Creus. D&rsquo;altra banda, en aquests anys el general Prim s'hostatja a la ciutat i es construeix l'església de Jesús i Maria, al carrer Méndez Núñez, obra de l'arquitecte Ignasi Jordà Arnalich.</p><p>Regnat d&rsquo;Isabel II</p>]]></content:encoded>
    
    <dc:publisher>No publisher</dc:publisher>
    <dc:creator>Marc Vicente Arrufat</dc:creator>
    <dc:rights></dc:rights>
    <dc:date>2009-05-15T06:20:00Z</dc:date>
    <dc:type>Pàgina</dc:type>
  </item>


  <item rdf:about="https://www.tarragona.cat/patrimoni/arxiu-municipal/difusio/historia-de-la-ciutat/els-alcaldes-de-tarragona-segles-xix-xx/alcaldes/josep-salvi-fabregas-i-domingo">
    <title>Josep Salvi Fàbregas i Domingo</title>
    <link>https://www.tarragona.cat/patrimoni/arxiu-municipal/difusio/historia-de-la-ciutat/els-alcaldes-de-tarragona-segles-xix-xx/alcaldes/josep-salvi-fabregas-i-domingo</link>
    <description>Març 1877 - març 1881</description>
    <content:encoded xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"><![CDATA[<p style="text-align: justify;">Nascut a Tarragona el 1838, fou advocat, Jutge de Pau, capità de la 7ª Companyia de la Milícia Nacional de Tarragona, diputat a les Corts de Madrid, director dels diaris <em>El Tarraconense</em> i l’<em>Heraldo de Tarragona</em>, president de la Reial Societat Arqueològica i membre del Partit Conservador.</p>

<p style="text-align: justify;">Durant aquests quatre anys (1877-1881) es va debatre la necessitat d’enllaçar la nova Rambla de Sant Joan amb el passeig de Santa Clara, ocupant el baluard de Cervantes, i es van prendre els següents acords: es va aprovar l’acabament de les obres de la Rambla de Sant Joan en el tram comprès entre el carrer de la Unió fins la Baixada del Toro,&nbsp; es va reforçar la vigilància sobre la higiene en la venda dels aliments públics, es va plantejar la conveniència que en totes les llicències d’obres s’obligués a denunciar qualsevol descobriment d’objectes i construccions antigues, es van plantar plàtans a la Rambla i s'hi va inaugurar el servei públic de cadires. El mes de setembre de 1880 l’ajuntament va rebre el traspàs de la gestió de la mina, aqüeducte i conducció d’aigua a la ciutat, que fins aleshores ostentava l’arquebisbe. D’altra banda, es van iniciar les obres per a la construcció de l’edifici de les Germanetes dels Pobres, es va inaugurar la capella del Col·legi de Jesús i Maria, l'altar de la qual fou dissenyat per l'arquitecte Antoni Gaudí (1878), i l’any 1878 es va construir l’església de Sant Pere al Serrallo, obra de l'arquitecte Ramon Salas Ricomà. Una altra efemèride fou la fundació&nbsp; del Club Nàutic, l’any 1878.</p>

<p style="text-align: justify;">Regnat d’Alfons XII. El conservador Cánovas abandonà el poder i es formà un govern liderat pel liberal Sagasta</p>
]]></content:encoded>
    
    <dc:publisher>No publisher</dc:publisher>
    <dc:creator>Marc Vicente Arrufat</dc:creator>
    <dc:rights></dc:rights>
    <dc:date>2009-05-15T06:20:00Z</dc:date>
    <dc:type>Pàgina</dc:type>
  </item>


  <item rdf:about="https://www.tarragona.cat/patrimoni/arxiu-municipal/difusio/historia-de-la-ciutat/els-alcaldes-de-tarragona-segles-xix-xx/alcaldes/robert-guasch-i-robuste-2">
    <title>Robert Guasch i Robusté</title>
    <link>https://www.tarragona.cat/patrimoni/arxiu-municipal/difusio/historia-de-la-ciutat/els-alcaldes-de-tarragona-segles-xix-xx/alcaldes/robert-guasch-i-robuste-2</link>
    <description>Gener 1916 - juliol 1917</description>
    <content:encoded xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"><![CDATA[<p style="text-align: justify;">Fou membre de la Unió Democràtica Nacionalista</p>

<p style="text-align: justify;">Durant el tercer mandat de l'alcalde Guasch es va construir l'edifici modernista de la Cooperativa Obrera Tarraconense, obra de l'arquitecte Josep M. Pujol Barberà. El febrer de 1917 es registraren importants nevades a la ciutat. En aquests anys es filmaren a Tarragona escenes de la pel·lícula <em>Colón y el descubrimiento de América</em>.</p>

<p style="text-align: justify;">Regnat d'Alfons XIII. Govern de Romanones i triomf electoral de la Lliga Regionalista a Catalunya</p>
]]></content:encoded>
    
    <dc:publisher>No publisher</dc:publisher>
    <dc:creator>Marc Vicente Arrufat</dc:creator>
    <dc:rights></dc:rights>
    <dc:date>2009-05-15T06:20:00Z</dc:date>
    <dc:type>Pàgina</dc:type>
  </item>


  <item rdf:about="https://www.tarragona.cat/patrimoni/arxiu-municipal/difusio/historia-de-la-ciutat/els-alcaldes-de-tarragona-segles-xix-xx/alcaldes/josep-m.-albanes-i-suner-1">
    <title>Josep M. Albanès i Suñer</title>
    <link>https://www.tarragona.cat/patrimoni/arxiu-municipal/difusio/historia-de-la-ciutat/els-alcaldes-de-tarragona-segles-xix-xx/alcaldes/josep-m.-albanes-i-suner-1</link>
    <description>Octubre 1868 - desembre 1868</description>
    <content:encoded xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"><![CDATA[<p style="text-align: justify;">Navilier, fundador del banc de Tarragona.</p>

<p style="text-align: justify;">En aquest breu segon mandat, l’alcalde Josep M. Albanès esdevé el primer alcalde del Sexenni Democràtic. La Junta de Govern de Tarragona decreta l’enderrocament de les muralles de la ciutat, mesura que afecta directament el Fortí Reial i el portalet de Sant Antoni i possibilita l’obertura del carrer Sant Olegari. Emparats pel nou règim de llibertats es crema el patíbul on s’executaven les penes de mort i apareixen nous diaris (<em>La República Federal</em>, <em>La Prensa Libre</em>) i setmanaris (<em>El ciudadano </em>i<em> Lo que passa). </em>D’altra banda, s’autoritza la lliure venda de carn fora de les carnisseries.</p>

<p style="text-align: justify;">Revolució de 1868, la Gloriosa, promoguda per progressistes i demòcrates</p>
]]></content:encoded>
    
    <dc:publisher>No publisher</dc:publisher>
    <dc:creator>Marc Vicente Arrufat</dc:creator>
    <dc:rights></dc:rights>
    <dc:date>2009-05-15T06:20:00Z</dc:date>
    <dc:type>Pàgina</dc:type>
  </item>


  <item rdf:about="https://www.tarragona.cat/patrimoni/arxiu-municipal/difusio/historia-de-la-ciutat/els-alcaldes-de-tarragona-segles-xix-xx/alcaldes/antoni-satorras-vilanova">
    <title>Antoni Satorras Vilanova</title>
    <link>https://www.tarragona.cat/patrimoni/arxiu-municipal/difusio/historia-de-la-ciutat/els-alcaldes-de-tarragona-segles-xix-xx/alcaldes/antoni-satorras-vilanova</link>
    <description>Gener 1867 - octubre 1868 </description>
    <content:encoded xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"><![CDATA[<p style="text-align: justify;">Pel que fa a les obres públiques, entre els acords més destacats d'aquest mandat cal esmentar l'aprovació del plànol de l'eixample de la ciutat i l'arranjament del passeig de la plaça de la Font. D'altra banda també es va acordar suprimir la banda de música municipal, recollir els instruments i vendre'ls, establir una cuina econòmica per a les classes necessitades i permetre la venda de peix a la Peixateria Nova ubicada a l'edifici de la plaça de la Boqueria i Cós del Bou.</p>

<p style="text-align: justify;">La revolució de setembre de 1868 posa fi al regnat d’Isabel II</p>
]]></content:encoded>
    
    <dc:publisher>No publisher</dc:publisher>
    <dc:creator>Marc Vicente Arrufat</dc:creator>
    <dc:rights></dc:rights>
    <dc:date>2009-05-15T06:20:00Z</dc:date>
    <dc:type>Pàgina</dc:type>
  </item>


  <item rdf:about="https://www.tarragona.cat/patrimoni/arxiu-municipal/difusio/historia-de-la-ciutat/els-alcaldes-de-tarragona-segles-xix-xx/alcaldes/atanasi-ramas-gregorio">
    <title>Atanasi Ramas Gregorio  </title>
    <link>https://www.tarragona.cat/patrimoni/arxiu-municipal/difusio/historia-de-la-ciutat/els-alcaldes-de-tarragona-segles-xix-xx/alcaldes/atanasi-ramas-gregorio</link>
    <description>Octubre 1934 - juny 1935</description>
    <content:encoded xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"><![CDATA[<p style="text-align: justify;">Fou membre del Partit Radical d'Alejandro Lerroux</p>

<p style="text-align: justify;">Es va constituir una Comissió gestora de l'Ajuntament per ordre de l'autoritat militar. Es va dur a terme el projecte d'urbanització de la "Font del Llorito".</p>

<p style="text-align: justify;">Segona República. Govern de Lerroux. Empresonament de dirigents d'Esquerra Republicana de Catalunya. Suspensió indefinida de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya</p>
]]></content:encoded>
    
    <dc:publisher>No publisher</dc:publisher>
    <dc:creator>Marc Vicente Arrufat</dc:creator>
    <dc:rights></dc:rights>
    <dc:date>2009-05-15T06:20:00Z</dc:date>
    <dc:type>Pàgina</dc:type>
  </item>


  <item rdf:about="https://www.tarragona.cat/patrimoni/arxiu-municipal/difusio/historia-de-la-ciutat/els-alcaldes-de-tarragona-segles-xix-xx/alcaldes/joaquim-fort-i-gibert">
    <title>Joaquim Fort i Gibert</title>
    <link>https://www.tarragona.cat/patrimoni/arxiu-municipal/difusio/historia-de-la-ciutat/els-alcaldes-de-tarragona-segles-xix-xx/alcaldes/joaquim-fort-i-gibert</link>
    <description>maig 1936 - gener 1937</description>
    <content:encoded xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"><![CDATA[<p style="text-align: justify;">Fou oficinista, militant d'Esquerra Republicana de Catalunya i comissari de la Generalitat (1937)</p>

<p style="text-align: justify;">Va esclatar la Guerra Civil. El Comitè de Milícies Antifeixistes es va apropiar de l'edifici consistorial i van assumir algunes atribucions de l'Ajuntament. S'organitzaren milícies per anar a combatre al front. Moltes propietats —empreses, vivendes, finques, etc.— van ser col·lectivitzades pels sindicats obrers. Els productes de primera necessitat van començar a escassejar i es va establir el "Pont de Marsella", un intercanvi marítim amb la ciutat francesa: exportació de vi, fruits secs i oli i importació de tota classe d'aliments. Finalitzaren les obres d'urbanització de la plaça de la Font. La ciutat va acollir de manera progressiva milers de refugiats procedents de zones ocupades per les tropes rebels. S'aprovà la Carta Econòmica Municipal, que establia un marc d'autonomia financera al consistori (finals de 1936). Es municipalitzaren diversos serveis públics (neteja, autobusos, escorxadors, funerària, propietat de l'aigua, administració dels lloguers etc.). Van ser incautats els principals monuments i béns històrics i artístics de la ciutat per evitar-ne la destrucció per part d'incontrolats. S'enllestiren les obres de l'edifici de Correus.</p>

<p style="text-align: justify;">Segona República. Rebel·lió militar, revolució i guerra civil</p>
]]></content:encoded>
    
    <dc:publisher>No publisher</dc:publisher>
    <dc:creator>Marc Vicente Arrufat</dc:creator>
    <dc:rights></dc:rights>
    <dc:date>2009-05-15T06:20:00Z</dc:date>
    <dc:type>Pàgina</dc:type>
  </item>


  <item rdf:about="https://www.tarragona.cat/patrimoni/arxiu-municipal/difusio/historia-de-la-ciutat/els-alcaldes-de-tarragona-segles-xix-xx/alcaldes/francesc-domingo-i-fabregas">
    <title>Francesc Domingo i Fàbregas</title>
    <link>https://www.tarragona.cat/patrimoni/arxiu-municipal/difusio/historia-de-la-ciutat/els-alcaldes-de-tarragona-segles-xix-xx/alcaldes/francesc-domingo-i-fabregas</link>
    <description>Abril 1844 - gener 1846</description>
    <content:encoded xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"><![CDATA[<p>El 10 d&rsquo;agost de 1844 tindrà lloc la constitució de la Comissió Provincial de Monuments Històrics i Artístics de Tarragona. Es decideix promoure la salvaguarda del pont de les Ferreres. El 12 d&rsquo;agost de 1844 la reina Isabel II visita la ciutat. Altres efemèrides seran la fundació de la Societat Arqueològica Tarraconense, el 21 de setembre de 1844, la creació de l&rsquo;Institut d&rsquo;Ensenyament Secundari Antoni Martí Franquès i l&rsquo;inici de les classes a l&rsquo;edifici de l&rsquo;Escola de Dibuix i Nàutica de la plaça del Pallol (1845). En aquests anys retorna l&rsquo;arquebisbe Echanove y Zaldívar, que des de l&rsquo;any 1835 vivia exiliat a Roma.<br />Regnat d&rsquo;Isabel II</p>]]></content:encoded>
    
    <dc:publisher>No publisher</dc:publisher>
    <dc:creator>Marc Vicente Arrufat</dc:creator>
    <dc:rights></dc:rights>
    <dc:date>2009-05-15T06:20:00Z</dc:date>
    <dc:type>Pàgina</dc:type>
  </item>


  <item rdf:about="https://www.tarragona.cat/patrimoni/arxiu-municipal/difusio/historia-de-la-ciutat/els-alcaldes-de-tarragona-segles-xix-xx/alcaldes/ferran-de-querol-de-bofarull">
    <title>Ferran de Querol de Bofarull</title>
    <link>https://www.tarragona.cat/patrimoni/arxiu-municipal/difusio/historia-de-la-ciutat/els-alcaldes-de-tarragona-segles-xix-xx/alcaldes/ferran-de-querol-de-bofarull</link>
    <description>Octubre 1923 - novembre 1923</description>
    <content:encoded xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"><![CDATA[<p style="text-align: justify;">Fou advocat, president de la Cambra Agrícola, membre del partit conservador, diputat provincial, president de la Diputació (1903-1910), conseller del Banc d'Espanya, president de la Junta d'Obres del Port, president de la Reial Societat Arqueològica, membre de l'Acadèmia de Bones lletres de Barcelona i de Belles Arts de San Fernando de Madrid, autor de novel·les costumistes i propietari. Estava relacionat amb les associacions eclesiàstiques.</p>

<p style="text-align: justify;">Fou el primer alcalde de la dictadura de Primo de Rivera. Durant el seu mandat s'esdevingué la repressió del moviment obrer amb l'empresonament del líder anarquista Hermoso Plaja i la clausura del Sindicat Únic de Tarragona.</p>

<p style="text-align: justify;">Regnat d'Alfons XIII. Dictadura de Primo de Rivera</p>
]]></content:encoded>
    
    <dc:publisher>No publisher</dc:publisher>
    <dc:creator>Marc Vicente Arrufat</dc:creator>
    <dc:rights></dc:rights>
    <dc:date>2009-05-15T06:20:00Z</dc:date>
    <dc:type>Pàgina</dc:type>
  </item>


  <item rdf:about="https://www.tarragona.cat/patrimoni/arxiu-municipal/difusio/historia-de-la-ciutat/els-alcaldes-de-tarragona-segles-xix-xx/alcaldes/joaquim-monteverde-ayet-1">
    <title>Joaquim Monteverde Ayet</title>
    <link>https://www.tarragona.cat/patrimoni/arxiu-municipal/difusio/historia-de-la-ciutat/els-alcaldes-de-tarragona-segles-xix-xx/alcaldes/joaquim-monteverde-ayet-1</link>
    <description>Maig 1930 - abril 1931</description>
    <content:encoded xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"><![CDATA[<p style="text-align: justify;">Fou advocat, membre de la Junta Provincial de Beneficència (1929) i president de l'Ateneu Tarraconense de la Classe Obrera. Amb anterioritat havia ocupat breument l'alcaldia entre els mesos de setembre i octubre de 1920.</p>

<p style="text-align: justify;">Es va constutuir l'anomenat popularment "Rovelló" al Passeig de les Palmeres. El maig de 1930 el rei Alfons XIII i la seva esposa, la reina Victòria Eugènia, visitaren Tarragona. L'octubre d'aquell any el riu Francolí es va desbordar i va malmetre diversos edificis del Serrallo, com el Club Nàutic de Tarragona.</p>

<p style="text-align: justify;">Regnat d'Alfons XIII. Governs del General Berenguer (1930) i d'Aznar (1931)</p>
]]></content:encoded>
    
    <dc:publisher>No publisher</dc:publisher>
    <dc:creator>Marc Vicente Arrufat</dc:creator>
    <dc:rights></dc:rights>
    <dc:date>2009-05-15T06:20:00Z</dc:date>
    <dc:type>Pàgina</dc:type>
  </item>


  <item rdf:about="https://www.tarragona.cat/patrimoni/arxiu-municipal/difusio/historia-de-la-ciutat/els-alcaldes-de-tarragona-segles-xix-xx/alcaldes/esteve-banus-fernandez">
    <title>Esteve Banús Fernández  </title>
    <link>https://www.tarragona.cat/patrimoni/arxiu-municipal/difusio/historia-de-la-ciutat/els-alcaldes-de-tarragona-segles-xix-xx/alcaldes/esteve-banus-fernandez</link>
    <description>Febrer 1976 – abril 1979</description>
    <content:encoded xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"><![CDATA[<p style="text-align: justify;">Fou advocat i empresari. Fou el primer i darrer alcalde franquista elegit pels membres del consistori.</p>

<p style="text-align: justify;">Durant el seu mandat s'esdevingué la primera visita del rei Joan Carles I a la ciutat. Entre d'altres obres i equipaments públics, en aquests anys s'inauguraren el monument dedicat a Mossèn Cinto Verdaguer, el desviament de la N-340, la rehabilitació de Casa Castellarnau, la residència d'avis Nostra Sra. de la Mercè i el Passeig Marítim. D'altra banda, l'efervescència política i social que es vivia es reflectí en la concentració de pagesos de 1976, i, durant l'any 1977, la celebració reivindicativa de la Diada de l'11 de setembre, la manifestació ciutadana per reclamar un servei d'aigües públic i les diferents accions del moviment veïnal.</p>

<p style="text-align: justify;">Se celebraren les primeres eleccions democràtiques l'any 1977</p>
]]></content:encoded>
    
    <dc:publisher>No publisher</dc:publisher>
    <dc:creator>Marc Vicente Arrufat</dc:creator>
    <dc:rights></dc:rights>
    <dc:date>2009-05-15T06:20:00Z</dc:date>
    <dc:type>Pàgina</dc:type>
  </item>


  <item rdf:about="https://www.tarragona.cat/patrimoni/arxiu-municipal/difusio/historia-de-la-ciutat/els-alcaldes-de-tarragona-segles-xix-xx/alcaldes/agusti-sandoval-panasachs">
    <title>Agustí Sandoval Panasachs</title>
    <link>https://www.tarragona.cat/patrimoni/arxiu-municipal/difusio/historia-de-la-ciutat/els-alcaldes-de-tarragona-segles-xix-xx/alcaldes/agusti-sandoval-panasachs</link>
    <description>Novembre 1943 - desembre 1948</description>
    <content:encoded xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"><![CDATA[<p style="text-align: justify;">Fou pèrit industrial i comerciant, diputat a Corts i director de l'Escola del Treball. Va morir en accident d'aviació el 1948</p>

<p style="text-align: justify;">S'inauguraren o començaren a construir-se diverses edificacions i equipaments, com la Casa Bloc, al carrer del marquès de Guad-el-Jelú, el quarter general Contreras, el nou camp del Gimnàstic, l'Institut Provincial de Sanitat... A Torreforta van aparèixer les primeres vivendes i al Serrallo també es va intensificar la construcció. Es va projectar la prolongació de la Rambla fins als horts del Francolí i es van arranjar el passeig de les Palmeres, on es van arrencar les palmeres que es plantaran a la plaça dels Infants, i les escales del passeig de Sant Antoni. Es va enderrocar el quarter de Sant Agustí, que donarà lloc a la plaça Verdaguer. Es va pavimentar i renovar el clavegueram a molts carrers. Es va augmenta el cabal urbà d'aigua i es va projectar portar-ne del pou Franquès fins als dipòsits municipals. Va entrar en funcionament l'Escola - Taller d'Art de la Diputació i es van crear les medalles Julio Antonio d'escultura i Tapiró de pintura.</p>

<p style="text-align: justify;">Dictadura franquista. Final de la Segona Guerra Mundial</p>
]]></content:encoded>
    
    <dc:publisher>No publisher</dc:publisher>
    <dc:creator>Marc Vicente Arrufat</dc:creator>
    <dc:rights></dc:rights>
    <dc:date>2009-05-15T06:20:00Z</dc:date>
    <dc:type>Pàgina</dc:type>
  </item>





</rdf:RDF>
