Programa de Memòria Democràtica - El tardofranquisme i la transició
Assassinat a Elda (Alacant) per trets de la Policia Armada, va ser la primera víctima de la violència política de la Transició.
Activitat inclosa en el marc dels actes de commemoració dels cinquanta anys de la mort de Juan Gabriel Rodrigo Knafo
]]>Programa de Memòria Democràtica - El tardofranquisme i la transició
Conferència - debat «La querella argentina», a càrrec de Jacinto Lara Bonilla, advocat de la Coordinadora Estatal de Apoyo a la Querella Argentina (Ceaqua).
Activitat inclosa dins els actes de commemoració dels cinquanta anys de la mort de Juan Gabriel Rodrigo Knafo
]]>Programa de Memòria Democràtica de Tarragona - El tardofranquisme i la transició
Conferència «Les mobilitzacions populars, la repressió, l’ordre públic i les forces policials en el marc del franquisme i la transició».
Activitat inclosa als actes de commemoració dels cinquanta anys de la mort de Juan Gabriel Rodrigo Knafo
]]>Programa de Memòria Democràtica - El tardofranquisme i la transició
Projecció del curtmetratge de ficció Inor Ez (Nadie), dirigit per Eloi Beato i produït per Martxoak 3 elkartea - Asociación Víctimas 3 de Marzo amb motiu del cinquantè aniversari de la massacre de Vitòria.
Andoni Txasko, portaveu de Martxoak 3 elkartea - Asociación Víctimas 3 de Marzo, va ser protagonista, ferit i supervivent del procés de vagues, la lluita obrera i la repressió policial de Vitòria l’any 1976.
Activitat inclosa en el marc dels actes de commemoració dels cinquanta anys de la mort de Juan Gabriel Rodrigo Knafo
Fotografia: Jorge Muñoz, Noticias de Álava
]]>Acte d'homenatge a Juan Gabriel Rodrigo Knafo, que va morir tràgicament el 5 de març de 1976, a Tarragona, mentre fugia de la repressió policial contra una manifestació que denunciava la Matança de Vitòria del 3 de març de 1976.
El 3 de març de 1976, a Vitòria, la policia va disparar contra els obrers i les obreres que celebraven una assemblea a l'església de San Francisco de Asís. El tràgic resultat de la brutal actuació policial van ser cinc víctimes mortals i més de setanta ferits.
A Tarragona, dos dies més tard, el 5 de març, els tres mil treballadors ocupats en el muntatge de la Refineria van decidir traslladar-se, caminant en manifestació, per expressar la protesta pels fets i la solidaritat amb les víctimes. Malgrat les violentes i continues càrregues policials, uns quants centenars d’obrers van arribar cap a les quatre de la tarda a la Rambla Nova, on l’acció repressiva dels antiavalots no es va aturar. Entre els manifestants, Juan Gabriel Rodrigo Knafo, de 19 anys, va ser perseguit per dos agents fins al terrat de l’edifici número 7, del carrer Unió, des d’on va caure mortalment al buit. Un tràgic incident, del qual encara es desconeixen les causes.
Activitat inclosa als actes de commemoració dels cinquanta anys de la mort de Juan Gabriel Rodrigo Knafo
D’acord amb les previsions meteorològiques per al dissabte, 7 de març, l’acte d’homenatge a Knafo previst a la Rambla a les 12 h es trasllada al vestíbul del Teatre Tarragona a la mateixa hora.
Un cop finalitzat l’acte, es farà el desplaçament fins al carrer Unió per dur a terme l’ofrena floral prevista.
]]>Col·locació de les llambordes Stolpersteine en memòria dels tarragonins i tarragonines deportats als camps d’extermini nazis.
Comissió de Programes de Memòria Democràtica / Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya
]]>Visita al refugi de l'Ajuntament de Tarragona, amb les tècniques de l'Arxiu municipal, i al refugi del Museu Bíblic, amb el mateix Ramon Arnabat
Programa de Memòria Democràtica de Tarragona - El tardofranquisme i la transició
Xerrada per donar a conèixer els bombardejos que va patir la ciutat de Tarragona entre el maig de 1937 i el gener de 1939, així com el veritable malson que visqué la població.
Tot seguit, visita al refugi de l'Ajuntament de Tarragona, a càrrec de les tècniques de l'Arxiu municipal, i al refugi del Museu Bíblic, acompanyats pel mateix Ramon Arnabat.
Activitat del Campus Extens de la URV
]]>Amb les intervencions d'Ernesto Cid Rodríguez, autor del llibre, Francesc Xavier Tolosana, doctor en Història, i un membre de la Casa de les Lletres
Programa de Memòria Democràtica de Tarragona - El tardofranquisme i la transició
SINOPSI
Quan Gabriel marxa de les Planes del Montsià no podia ni somiar que tornaria a enamorar-se a la França envaïda pels nazis. El camí estarà farcit d’adversitats per a un llaurador amb el seu volum inseparable de Lectura i treball sota el braç. Creuarà a contracor els Pirineus, igual que una altra planera repudiada pel seu poble matern, Santa Bàrbara, per dos grans pecats comesos: ser esquerrana i dona separada. Ella és Carme Ballester Llasat, primera dama de Catalunya, muller del president Lluís Companys.
Detingut al front de l’Ebre, Gabriel passarà per la presó de Pilats, els camps de concentració d’Argelers, Barcarès, estacions de trens… fins que una infermera li generarà esperança, com ho fa una rosella quan lluita per la vida al bell mig de l’adversitat que ho envolta tot. Una història d’amor protagonitzada per un home amb valors, coherent i valent, virtuts que només li podien presagiar un destí profundament tràgic. Símbol d’una personalitat resilient, Gabriel perdrà la seva identitat humanitzadora, substituïda pels guarismes freds a l’esquena d’una camisa de ratlles en camps d’extermini del Tercer Reich: Estrasburg, Mauthausen i Gusen.
Els camps de roselles evoquen una bellesa desbocada, però ens recorden també la fragilitat de la vida, com d’efímer pot ser tot i, alhora, simbolitzen el record als herois en temps convulsos, com el nostre protagonista, Gabriel.
Una minuciosa història literària que arrenca a finals del segle XIX i que ens recorda que de vegades només mirant enrere tenim les respostes per al demà. Un retrat etnogràfic excepcional, una memòria històrica en forma de ficció novel·lada i fonamentada en fets reals.
Comissió de Programes de Memòria Democràtica / Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya
Intèrprets
Es calcula que hi va haver més de 771 víctimes de la repressió franquista després de la Guerra Civil a la ciutat, persones que procedien de 140 municipis de la demarcació de Tarragona i d’altres indrets propers.
Tarragona retrà homenatge a les víctimes de la repressió franquista en un acte solemne a la fossa comuna del cementiri, al costat del grup escultòric “Dignitat”.
Aquest acte s’emmarca en la jornada dels valors republicans i recorda els represaliats de les comarques tarragonines.
Espai: Fossa comuna del cementiri
Comissió de Programes de Memòria Democràtica / Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya
]]>Programa de Memòria Democràtica de Tarragona - El tardofranquisme i la transició
Carles Santacana Torres és historiador i catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona i reconegut pels seus estudis sobre el franquisme.
Comissió de Programes de Memòria Democràtica / Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya
]]>Programa de Memòria Democràtica de Tarragona - El tardofranquisme i la transició
Recorrerem un ampli espai que acull el creixement de Tarragona en aquella època i la construcció d’edificis genuïnament franquistes.
Recorregut: Des de la presó fins a la Font del Centenari
Punt de trobada: Es comunicarà a les persones inscrites
Comissió de Programes de Memòria Democràtica / Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya
]]>Programa de Memòria Democràtica de Tarragona - El tardofranquisme i la transició
Dones del 36 és, sobretot, el retrat d’unes dones valentes i compromeses contra el feixisme, que van defensar les llibertats i els drets aconseguits durant la República. La seva lluita va ser al davant i a la rereguarda: a l’exili, els camps de concentració, a la resistència o a les presons franquistes.
Durada aproximada: 1 h i 15 min
Públic recomanat: Alumnat de 4t d’ESO dels centres educatius de la comarca, joves a partir de 12 anys, tot i que també hi ha un nombre limitat de places a l’amfiteatre reservades per a socis, sòcies i simpatitzants d’Òmnium Tarragonès
Comissió de Programes de Memòria Democràtica / Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya
]]>Programa de Memòria Democràtica de Tarragona - El tardofranquisme i la transició
SINOPSI
A partir d’entrevistes amb Jordi Piqué, reflexions publicades al Diari de Tarragona i altres materials històrics, els nets de Josep Alomà, anarquista de la CNT-FAI, relaten com comença l’alçament militar colpista, una nit de juliol de 1936 i que culmina amb els Fets de Maig de 1937. Un llibre que reconstrueix la Tarragona d'ara fa 90 anys.
Pensament, acció i Revolució durant un dels moments crucials de la nostra història contemporània.
Comissió de Programes de Memòria Democràtica / Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya
]]>Programa de Memòria Democràtica de Tarragona - El tardofranquisme i la transició
Cipriano Martos Jiménez va ser un obrer i sindicalista espanyol d’origen andalús que va néixer l’any 1942 al poble Huétor-Tajar de Granada. Va emigrar, cercant feina, a Morón de la Frontera i, després, a Terol, Sabadell, Terrassa i Reus. Va tenir diversos oficis: jornaler, miner, treballador al tèxtil i, finalment, paleta. Es va afiliar al sindicat OSO (Oposición Sindical Obrera), va ser militant del PCE M-L (Partido Comunista Español Marxista-Leninista) i membre del FRAP.
La Guàrdia Civil el va detenir, el 25 d’agost de 1973, després que dugués a terme una acció de propaganda política a Igualada, i el va portar a la caserna de Reus, acusat de propaganda il·legal i de pertànyer al FRAP. El van interrogar i torturar, i dos dies després, el 27 d’agost ‒com a resultat de la ingesta d’un líquid corrosiu conegut com a "líquid de la veritat", combinació d’àcid sulfúric i gasolina‒, el van traslladar a l’Hospital de Sant Joan de Reus (actual Hospital Universitari Sant Joan).
El 29 d’agost, tot i el seu estat de salut pèssim, el jutge li va prendre declaració. La Guàrdia Civil va impedir que la família el pogués visitar. El 17 de setembre de 1973, a les 22.15 h, va morir a conseqüència d’una hemorràgia interna. La defunció es va registrar el 19 de setembre al Registre Civil de Reus, i les despulles van ser inhumades en secret el 20 de setembre de 1973, en un servei de beneficència propietat de l’Ajuntament de Reus, a la fossa 11-67 nord del Cementiri de Reus, sense permetre que la família assistís al sepeli ni que s’emportés el cos a la seva terra d’origen, Granada.
Espai: Sala d'actes, M2 - planta 2 (Espai Tabacalera)
]]>Presentat per Zacarías Henar Moros, president d'Òmnium Cultural del Tarragonès
Amb Lluís Duran Solà, doctor en Història Contemporània per la UB i especialista en la història del catalanisme cultural, social i polític, i Rosa Maria Codines, inspectora d'Ensenyament i expresidenta d'Òmnium Cultural del Tarragonès
L'any 1973 Josep Benet publicava, sota el títol "L'intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya", la seva obra més coneguda i representativa, editada per l'editorial clandestina Edicions Catalanes de París, que introduïa com podia a l'interior de Catalunya els seus llibres.
Tot i que el document es publicava d'amagat i era perseguit per la justícia, se'n van poder editar 2.000 exemplars i aviat es van esgotar a les llibreries de Paris i de la Catalunya Nord, en una distribució difícil i ben organitzada per tot l'interior del territori nacional català.
Aquesta obra cabdal de l'historiador i polític Josep Benet documenta exhaustivament la persecució sistemàtica de la llengua i la cultura catalanes durant la dictadura, ara reeditat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat per preservar la memòria històrica. Proposa ressenyar amb objectivitat l’intent de genocidi cultural que es va iniciar amb la Guerra Civil i que va acabar als primers anys quaranta, és a dir, quan la persecució franquista contra la llengua catalana havia aconseguit que hagués desaparegut totalment de la vida pública de Catalunya, tant civil com religiosa.
]]>